Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
02/07/2019

Totes les paraules mai no són suficients...

Però hi ha una paraula.

Una paraula màgica.

Màgica perquè ve del cor.

No ve d'un sol cor, sinó diversos cors.

Una paraula senzilla, humil, plena de sinceritat.

GRÀCIES

Gràcies és la paraula divina.

Gràcies és només una paraula que expressa la gratitud, la gratitid a tots i a cadascú.

La gratitud pel que sou i el que feu.

La gratitud per la vostra presència, per la vostra dedicació, el vostre suport, la vostra amabilitat, simpatia i empatia.

Gràcies pel qui sou:

VOLUNTARIS

Voluntaris per la llengua.

Voluntaris per la convivència.

Voluntaris qper obrir-nos braços i cors.

Voluntaris per obrir les fronteres de la ment intercanviant coneixement de les diverses cultures.

GRÀCIES A TOTS I PER TOT!

Aquest és el regal que els aprenents del Voluntariat per la llengua d'Alcanar van fer als seus voluntaris durant la festa de cloenda de les trobades.  

VxL del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/07/2019

CONVERSES EN  LA DISTÀNCIA

Les nostres converses han estat en la distància, ja que l’aprenenta viu a Cee (A Coruña) i la voluntària a Sant Joan Despí. Tot i això han estat tant properes que semblava que ens trobéssim al bar de la cantonada.

Vam començar-les al mes de novembre de 2018. D’ençà, ja han passat set mesos i continuem amb bon ànim i aprofitament aquestes sessions setmanals.

Molt poques vegades hem tingut un guió previ, només per les festes nadalenques, per intercanviar receptes de cuina o per parlar de visites que havíem programat a llocs que després volíem comentar, com van ser l’itinerari sobre l’arquitectura de Jujol a Tarragona o bé sobre la riquesa bibliogràfica de la biblioteca de la Universitat de Barcelona.

En general, les converses tracten de temes molt diferents; aquesta diversitat ha partit de les situacions quotidianes, tant personals com d’allò que ocorre al voltant de la nostra ciutat i l’actualitat política, social i cultural. Això ens ha portat a parlar de qüestions amb més o menys formalitat, com per exemple, d’una reclamació a l’assegurança de la llar pels danys d’una tempesta. Així hem pogut utilitzar el vocabulari relacionat amb aquest tema però també sobre els aspectes formals del procés de reclamació i de com funciona a Catalunya.

El mateix passa quan els temes són personals, com l’embaràs d’una filla, perquè a més del procés en si, analitzem i comparem com són els recursos sanitaris, l’atenció a la maternitat i fins i tot la taxa de natalitat de Catalunya i de Galícia.

En totes les converses l’actualitat ha estat present; parlem de política, com és el cas de les eleccions i els resultats; de la realitat social, com pot ser la possibilitat de tancament d’una fàbrica al poble de l’aprenenta i els seus efectes sobre la població; de polítiques mediambientals respecte a l’ús de l’aigua, que necessàriament és diferent a Catalunya que a Galícia. Lògicament, la Maribel (l’aprenenta) havia de preparar dades i una mica de vocabulari abans de la conversa.

L’Aurora (la voluntària) a més de parlar amb una dicció i un vocabulari assequibles a la situació, aporta expressions peculiars o singulars pròpies del català o que es diuen a Catalunya. També fa algunes observacions quan l’aprenenta repeteix el mateix error amb freqüència, sense que es trenqui la comunicació de la conversa, que segueix fluïdament.

És clar que aquesta activitat millora la competència comunicativa de la neoparlant de català, però també és cert que es tracta de converses dinàmiques i amenes que han contribuït  a l’enriquiment personal i que ens han permès conèixer millor dos territoris, que encara que es trobin allunyats, en molts aspectes no són tant diferents.

I tot en català!

Aurora i Maribel, parella lingüística del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/07/2019

L’ENTORN EN QUÈ VIUS ÉS MOLT IMPORTANT PER PRACTICAR EL CATALÀ

Mª Carmen: Hola, em dic Mª Carmen i vaig néixer en un petit poblet de Lleida en el qual, per circumstàncies de la vida, no he tingut l’oportunitat d’aprendre prou bé el català: a escola no l’estudiàvem i tot l’entorn familiar i d’amistats ha estat en castellà. Això vol dir que no he practicat el català fins que m’he fet gran. Fa temps em vaig apuntar a estudiar català per a adults a Parets i vaig començar a formar part del Voluntariat per la llengua (VxL) amb una voluntària d’aquí, de Montmeló, però ho vaig deixar estar durant un temps.

Pili: Jo em dic Pili i vaig néixer a Barcelona ja fa anys, vaig viure a la zona de Gràcia i, tot i que els meus pares eren aragonesos i parlàvem a casa en castellà, vaig aprendre el català des de ben petita. Tenia una amiga amb quatre o cinc anys amb qui vaig començar a practicar-lo. Ella em va ensenyar a demanar les galetes que ens compràvem a la botiga del barri en català. Em feia repetir les frases en català una i una altra vegada i quan ja les pronunciava correctament, ens acostàvem a la botiga a comprar aquelles galetes que ens agradaven. Ella em va ajudar molt!

I què penseu de la vostra experiència com a aprenenta i voluntària lingüística?

Mª Carmen: Jo, com a aprenenta, m’agrada molt i em va molt bé. Soc tímida i la Pili m’està ajudant a relacionar-me, em va corregint de tant en tant i em rectifica perquè és la millor manera d’aprendre. La Pili té una vitalitat extraordinària i així m’anima a millorar quan parlo. Avui mateix, en el nostre esmorzar setmanal, m’estava dient que el chaleco és armilla en català. No ho sabia, pas!

Penso que el VxL és importantíssim per posar en pràctica el que ja saps i el que vas aprenent a mesura que parles perquè nosaltres xerrem de coses del dia a dia i ella m’orienta, m’ensenya paraules noves... fluixet perquè els altres no se n’adonin.

Pili: El VxL és NECESSARI. Jo ho tinc molt clar. És necessari perquè igual que jo vaig tenir algú que em va donar un cop de mà quan era petita fins a aconseguir que fos la meva llengua de comunicació - a casa amb els fills i els nets ... tots parlem en català, crec que qui vulgui i tingui ganes també necessita aquest cop de mà per practicar el català. A mi em fa il·lusió ser voluntària lingüística: xerres amb algú de qualsevol tema i vas fent amistat. La Mª Carmen té molta, molta voluntat i amb això ja en tenim prou! No li molesta que la rectifiqui, no s’ho pren malament. I així parlem, parlem, parlem cada dimarts quan ens trobem per esmorzar al bar del carrer Major.

La Mª Carmen i la Pili us conviden a formar part del Voluntariat per la llengua perquè és divertit, t’ho passes bé, surts i coneixes gent i xerres, xerres sense parar!

Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
01/07/2019

L’altre dia em va visitar una parella lingüística del Voluntariat per la llengua, la Montserrat Marco (voluntària) i l’Eugeniya Borisova (aprenenta nascuda a Rússia), per demanar-me informació. Resulta que l’Eugeniya està treballant la Colla de Sabadell a l’aula i la Montserrat, per la seva banda, li va ensenyar la paraula “tarannà”.

Van venir a demanar-me si podia conèixer una mica més el tarannà del senyor Joan Garriga, membre de la Colla del qual només sabia la informació de la Viquipèdia.

Li vaig donar un llibret i li vaig parlar de la revista/llibre Vallesos, però el material ja el tenia, i em van dir què em semblava si anaven a la Farmàcia Garriga i els ho preguntaven. Vaig considerar que era una pràctica lingüística associada als 100 Anys de la Colla fantàstica i els vaig dir que em semblava perfecte.

Podeu llegir-ne el resultat en aquest correu que em va enviar la Montserrat:

Resulta que després de visitar-te, i degut a l'interès de la Eugeniya pel personatge del que ha de fer un escrit, ens hem apropat a la farmàcia que regenten els seus descendents al Passeig de la Plaça Major.

I ara atenta:

Hem entrat i jo m'he apropat al taulell i li dic a la senyora que atenia: “Bona tarda. Miri, gràcies a Déu estem bé de salut i no venim pas a comprar medicaments. Els cas és que aquesta noia que m'acompanya és una aprenenta de català i jo la voluntària que l'ajuda en la seva formació. Li han demanat que faci un treball sobre el senyor Joan Garriga i em pregunto si vostès li poden facilitar alguna informació al respecte”.

La senyora, na Roser, ens ha dit: “Oi tant, era el meu avi!”

Acte seguit ens ha acompanyat per tota la farmàcia, plena de fotografies i estris de laboratori que recorden l'antiguitat de l'establiment i ens ha començat a parlar del seu avi. La pobre Eugeniya no donava l'abast.  Li hem suggerit que fes fotografies, mentre escoltava atentament les explicacions de la Roser.

Però això no ha estat sinó el principi. Ens ha fet baixar a un pis inferior i allà l'emoció i estupefacció de l'Eugènia s'ha desbordat. Mira, hi havia des d'objectes antics, com ara el taulell de botiga centenari o una caixa enregistradora igualment antiga, retalls de diari, entrevistes, dibuixos originals del Sr. Garriga, caricatures, documents privats...... de tot i més!

La Roser anava desgranant anècdotes i records del seu avi i jo, testimoni emocionada i muda, les observava alhora que em sentia feliç per aquell doble interès: el de l'estudiant que vol saber i el de la neta orgullosa dels seu avantpassat.

I espera't, que han quedat que demà l'Eugènia hi anirà al matí per ensenyar-li a la Roser el text escrit, a fi de que el pugui revisar i validar.  I la farmacèutica encantada de la vida!

Ara digues-me tu si no m'haig de sentir feliç i realitzada fent una tasca que va molt més enllà del coneixement de la llengua. Avui l'Eugènia ha après què vol dir tarannà i s'ha emocionat. La seva cara era pura llum.

M'ha fet molta il·lusió veure't,

Montserrat

I aquest és l’escrit que va fer l’Eugeniya sobre aquest personatge (poc conegut) de la Colla de Sabadell:

Joan Garriga i Manich

Joan Garriga i Manich va néixer a Sabadell l’any 1902 en una família de farmacèutics. Per això, de professió va ser farmacèutic, però la seva gran passió va ser dibuixar i pintar. De petit va aprendre a dibuixar amb el seu oncle, l’arquitecte Manich.

Durant l’adolescència i en anys posteriors, vinculat al grup actiu en contra del sistema “La colla de Sabadell”, va col·laborar en la premsa sabadellenca, barcelonina i alemanya com a il·lustrador. Els seus dibuixos decoraven d’una manera molt original moltes revistes.

Joan Garriga i Manich també va fer de crític d’art. Les seves crítiques d’art, signades amb el pseudònim Joan David, van ser publicades a la premsa de l’època. Com a historiador de l’art va publicar diverses monografies de referencia sobre la pintura i els pintors. Aquest fet constata que aquest senyor va alternar l’analítica amb la poesia, la pintura i l’art.

Joan Garriga i Manich era un home elegant i de bona planta, practicava esport i, sobretot, jugava tennis. Com diu la seva neta, era una persona casolana a qui li agradava molt estar a casa seva dibuixant i pintant. A més, era una persona molt modesta i entusiasta.

Joan Garriga i Manich va morir a Bellaterra l’any 1995 als 93 anys d’edat.

Lídia Coll, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell
 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/06/2019

Visc al sud de França, als Pirineus, a una centena de quilòmetres de Tolosa de Llenguadoc, a Sentenac de Sérou, un poble de muntanya, en la regió de l’Ariejà, en el Séronais: un territori situat en ple d’un entorn natural preservat,  posat en una vall a 800 m d’altitud.

Vaig començar els estudis de psicologia a la Universitat del Mirail (avui anomenada Universitat Jean Jaurès 2) però el recorregut em semblava reductor (la versió científica i analista), quan la vida em semblava difícil i complicada. Així, després de quatre anys d’estudis (amb una llicència), vaig decidir deixar la universitat, la cultura i la societat i anar-me a viure lluny del món a la regió de l’Arièja, on he viscut a la muntanya en diferents llocs fins ara. És un entorn hostil i difícil de la muntanya (amb les inclemències climàtiques de la neu i el glaç) però també té la tranquil·litat, la bellesa natural i salvatge que ajuda a agafar forces.

L’estiu 2016 vaig decidir tornar a la mateixa universitat però vaig matricular-me per preparar la llicenciatura d’espanyol (llengua, literatura i civilització), no vaig poder elegir com a llengua associada l’anglès i vaig escollir el català. No sabia res del català, ni sentia atracció o interès, però la meva formació era a distància i vaig pensar que el català podia tenir eventualment una utilitat, atès que viatjava a Catalunya cada any. AI novembre del 2016, vaig patir un accident. Vaig ser atropellada en un pas de vianants per un cotxe (que no es va aturar!) precisament quan em dirigia a una classe de català que havia trobat dins la federació Leo Lagrange, com a ajuda suplementària amb la llengua. Així, havia de seguir el meu aprenentatge amb més dificultats i passar els exàmens en unes condicions dolentes, però aquesta immersió difícil en una llengua nova sense ningú (de veritat en carn i ossos) al meu costat  per encoratjar-me, va propulsar dins meu una voluntat d’èxit i superació personal, a més de crear una connexió amb el català que no puc explicar racionalment.

Al segon any  d’estudis de català a la universitat, el nostre professor ens va recomanar inscriure’ns al Voluntariat per la llengua (VxL) per relacionar- nos amb una parella lingüística i progressar a l’oral. Per descomptat, la forma virtual de videoconferència amb Skype era l’única manera de fer trobades amb una parella lingüística. Al principi dubtava de participar-hi amb l’aprensió de trobar-me una mica (o molt) ridícula amb la llengua catalana; jo sabia que em faltava la pràctica amb la llengua oral perquè romania dins aquesta pobresa de contacte i vivència.

Les primeres converses amb la Míriam, la meva primera voluntària, tenien una funció d’apropament, de descoberta, per això vam parlar de nosaltres dues. Després ja vam parlar de moltes coses, dels estudis, del català, de la cultura, dels esdeveniments de repressió amb el català, de Catalunya, de fets diversos com el moviment social que havia pertorbat i paralitzat la meva universitat. Però també parlàvem de música tradicional, de pop rock català que ens agradava a ambdues i, a més a més, em va fer descobrir alguns grups que no coneixia.

Després, amb la Núria, la meva segona voluntària,  també primer vam orientar les trobades a conèixer-nos (on vivim, el nostre entorn de vida, els estudis...) i des de fa un cert temps elegim assumptes, temes perquè les converses siguin més interessants i enriquidores. Per exemple, triem una experiència, una vivència o un viatge i així podem passejar a través del món, millorar el nostre coneixement i incentivar la nostra curiositat.

Les trobades, abans amb la Míriam i ara amb la Núria, són moments de convivència, xerrades agradables, similars a petites escales d’un viatge. De fet, amb la modalitat virtual, crec que una parella és una mica com dos paisatges que es troben i l’altre esdevé un mediador que t’empeny per anar més lluny, motiva el teu entusiasme. És cert que de vegades tens algunes dificultats de comprensió, fas repetir un conjunt de paraules, un mot en particular o el sentit d’una expressió i d’altres tens consciència de la teva ridiculesa però, amb naturalitat, ens hem rigut o fet bromes. També penso que constitueix una recompensa quan t’adones que pots espavilar- te amb el català, sense entretallar el teu discurs, les teves frases.

Acabo recomanant el Voluntariat per la llengua per la senzilla raó que constitueix un mitja de comunicació, de difusió del coneixement, de transmissió i pràctica de la llengua catalana a l’abast de tots.

Carole Louge, aprenenta del VxL en modalitat virtual a França

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/06/2019

Acabem de formar un grup al Casal d’Avis del Raval de Badalona, per conversar en català. En Joan, el voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) que el conduirà, i jo hi hem pujat per fer les presentacions i dur a terme la primera sessió.

D’entrada hi ha disset persones inscrites. Ho trobo fantàstic perquè darrerament costa força formar un grup tan nombrós fora de les classes.  Alguns dels inscrits, preocupats, han disculpat la primera absència; ja ho sabem que, a aquestes edats, qui no té un all té una ceba. No passa res.

Una de les assistents, la Maite, de 86 anys, s’excusa, diu reiteradament que no ens entén, que no sap res de català, que només fa 3 anys que viu aquí. Ens explica que ve de Veneçuela i que no pot entendre res del que diem, que parlem massa de pressa. La tranquil·litzo. Cadascú anirà al seu ritme. Cada persona farà l’esforç que pugui. No hi ha cap sostre, no hi ha cap meta, no hi ha cap prova. No passa res.

Ara, en aquest moment, el més important és el pas que tots els presents han fet, l’interès per aprendre una llengua amb què han conviscut durant anys, les ganes de millorar i avançar... cadascú segons les seves possibilitats. No passa res.

En Joan proposa de fer la lectura “D’aquí i d’allà” (del material Llegir per parlar, llegir per aprendre). Cada persona en llegeix un tros. La Maite, també. També. Tan bé! que tothom la felicita. La sala s’omple de rialles i aprovacions.

Només han passat 15 minuts des que hem arribat, però em sento com a casa, em sento com una més. Espero que en Joan surti de la sessió amb la mateixa impressió que jo. Seria genial!

He de marxar, els faig unes fotos, m’acomiado i intento transmetre’ls l’entusiasme que sento per aquesta iniciativa. Mai és tard per començar de nou!

Marxo emocionada i satisfeta de la feina que hem iniciat al Casal. Entre totes les activitats que s’hi fan –que en són moltes- ara, l’interès per la llengua, pel català, també hi té un lloc gràcies a un dels voluntaris del Voluntariat per la llengua, que més enllà de formar parelles lingüístiques s'ha implicat en aquesta bonica experiència.

Al carrer llueix el sol, és un matí fantàstic.

Rosa López, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/06/2019

El Voluntariat per la llengua obre un món sencer

Fa exactament dos anys vaig entrar a l'oficina del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Girona per demanar recomanacions de com podia millorar el meu català - que aleshores era molt bàsic - des d'Alemanya, país on visc. Em van parlar del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual i així va ser com vaig conèixer l’Ester.

Han passat dos anys en els quals he pogut millorar moltíssim el meu nivell de català, fins al punt que ara em veig capaç de fer l'examen de C1, cosa que mai m'havia plantejat.

L'Ester i jo ens hem fet bones amigues. Ens vam conèixer personalment un any després del primer contacte per Skype i, des de llavors, m'obre casa seva cada vegada que vinc a Girona. Fins i tot, l'any passat ens vam veure a Alemanya.

Si no hagués estat pel programa del Voluntariat per la llengua, no ens hauríem conegut i em mancaria una bona amiga; no podria parlar així el català, i no tindria tants contactes per tot arreu de Catalunya. No hauria après tant de la història i de la cultura d’aquest país tan bonic. M'hauria perdut tot un món i una experiència que recomano a tothom.

Per això estic molt agraïda per la feina que fa l’equip del CNL de Girona. No només ens poseu a l’abast recursos diversos, sinó que amb el vostre temps ens obriu un món sencer ple d’oportunitats per aprendre i perfeccionar la llengua catalana a través d’un programa tan simpàtic com és el Voluntariat per la llengua.

Martina Kreutz, aprenenta del VxL en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/06/2019
,

Entrevista a Èlia Garcia Ferrer, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) que condueix el grup de Lectura Fàcil a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler de Rubí:

Què et va portar a conduir el grup de Lectura Fàcil, ara fa tres anys?

Tot va començar en un acte de cloenda dels cursos de català per a adults i del VxL. Jo tot just acabava d’obtenir el nivell C, quan vaig assabentar-me que estaven buscant una persona que es fes càrrec del grup de Lectura Fàcil. En un principi la meva idea era participar en el programa de parelles lingüístiques del VxL, però la possibilitat de conduir el grup de lectura em va semblar molt engrescadora i, alhora, tot un repte, així que sense pensar-m’ho gaire m’hi vaig oferir. Val a dir que jo en aquella època estava a l’atur i també era una manera de mantenir-me activa i de sentir-me útil.

Pel que fa al grup de lectors i lectores, ha anat canviant o s'ha mantingut estable al llarg del temps?

Tot i que hi ha persones que es mantenen fidels més d’una temporada, el més habitual és que hi hagi entrades i sortides i que el grup canviï al llarg del temps. Això va fer que ens replantegéssim el format de les sessions. Al principi utilitzàvem com a suport llibres de lectura fàcil que anàvem llegint en veu alta i treballant de sessió en sessió, però això exigia una continuïtat per part dels lectors que no sempre era possible. Ara el que fem són sessions independents, en les quals combinem conversa i lectura. Triem un tema i llegim en veu alta textos que hi tenen relació en diferents formats, com articles de premsa, fragments literaris, poesia o, fins i tot, teatre. D’aquesta manera treballem la pronunciació i el vocabulari i, alhora, introduïm idees i conceptes que ens ajuden a obrir la conversa. De moment sembla que la fórmula funciona força bé.

Creus que és útil per guanyar seguretat quan s’aprèn un idioma? Per què?

Sí, crec que pot ser una activitat molt útil a l’hora d’aprendre un idioma, en el sentit que pot ajudar a vèncer la petita timidesa que sovint sentim quan intentem expressar-nos en una llengua que no és la nostra. I és a partir d’aquesta idea que em plantejo les sessions; intento crear un ambient distès i allunyat de la pressió d’una classe tradicional, en el qual tothom se senti prou còmode i motivat per  participar-hi. Per això miro d’escollir temes dels quals tothom pugui opinar, ja siguin d’actualitat o de temes universals. També treballem les tradicions i els esdeveniments de la ciutat. De vegades n’hi ha prou amb la motivació i les ganes de dir la teva per trencar aquesta timidesa inicial. 

Com resumiries la teva experiència com a conductora del Club de Lectura Fàcil (CLF)?

Breument, puc dir que és una experiència humanament molt enriquidora i alhora estimulant en el terreny intel·lectual.

Què creus que t'aporta fer aquest voluntariat?

Personalment m’ha ajudat a connectar amb la ciutat. Jo no soc de Rubí - tot i que ja fa uns anys que volto per aquí - i fer aquest voluntariat ha estat una forma de sentir-me integrada en la seva vida social i cultural. Potser aquesta va ser de manera inconscient una de les motivacions que em va portar a participar-hi.

A més a més, m’agradaria destacar que aquesta activitat és per mi també una font d’aprenentatge. Encara que no són classes acadèmiques, les sessions requereixen una preparació, tant per fer una petita aproximació als temes que tractem com per aprofundir en certs aspectes de la llengua. Després, durant les sessions, amb la interacció i les aportacions dels aprenents sorgeixen noves idees i altres punts de vista, mentre busquem el significat precís d’alguna paraula, que fins i tot algú a vegades s’atreveix a traduir a la seva llengua. M’agrada pensar en aquesta doble direcció del coneixement, és molt enriquidor.

Isaac Aguareles, dinamitzador del VxL del Servei Local de Català de Rubí (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
28/05/2019

D'aprenenta a voluntària del Voluntariat per la llengua en tres anys

Hola, em dic Lucia. Soc de Romania i fa 3 anys que visc aquí a Catalunya, a la Bisbal d'Empordà.

Vaig arribar el 8 de gener de 2016 amb la meva filla i la meva parella. El mateix gener em vaig apuntar a les classes de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Girona i vaig inscriure la meva filla a l’escola, així que juntes vam començar a estudiar una nova llengua.

Durant aquest temps he estudiat els nivells bàsic 1, 2 i 3 i elemental 1, 2 i 3, amb l’Elisabet i la Dolors. També em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua (Vx), per fer una hora de conversa amb l’Esther, una dona molt agradable.

Primer vaig començar com a aprenenta i ara soc voluntària per ajudar altres persones a aprendre aquesta llengua tan maca. Faig VxL amb les mares de dues escoles de la Bisbal: primer les de l’escola Mas Clarà i ara amb les de l’escola Joan de Margarit, amb l’ajuda de l’Elena i la Blanca. Treballem temes com ara les salutacions, les presentacions, el temps, el cos...

Alhora assisteixo a un grup de conversa, que també m’agrada, amb la professora Anna, amb gent que vol aprendre i corregir el seu català.

Estic encantada d’haver conegut molta gent que ha volgut ajudar-me a aprendre. Ajudar jo crec que és molt normal, si pots i si vols. Tot depèn de la paciència, actitud, ganes de fer coses.

He notat que, des del moment que vaig començar les classes de català i el Voluntariat per la llengua, el meu català ha millorat, perquè l’he anat perfeccionant. No puc dir que parlo perfectament, però ara sí que puc pensar directament en català.

Si arribes a un país nou, primer has d’aprendre la llengua autòctona perquè sense llengua no pots fer moltes coses: no pots ni preguntar ni contestar, no pots mantenir una conversa i també per tema de feina.

Lucia, voluntària abans aprenenta del VxL de l'Oficina de Català de la Bisbal d'Empordà (del CNL de Girona) 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
28/05/2019
,

L’Eva es va inscriure com a voluntària per internet al Voluntariat per la llengua (VxL) ara fa un any. La Heidy feia un curs de català al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà de Llobregat i es va apuntar en el VxL com a aprenenta al juny de 2018. Des de llavors que són parella lingüística i aquesta és la seva experiència:

Som la Heidy, de Veneçuela i l'Eva de Barcelona. Ara ja fa casi un any que som parella lingüística.

Al principi ens preguntàvem si no seria avorrit, de què parlaríem amb una persona desconeguda... però el fet és que les trobades han estat des del principi molt fluides.

Hem participat a varies de les activitats que organitza VxL Cornellà, com la visita Guiada a l'Auditori de la ciutat i les Termes romanes de Sant Boi.

Aquest fet ens va motivar a participar en d 'altres experiències juntes: teatre, cinema, caminades populars...El passat 18 de maig la nostra activitat setmanal com a parella lingüística va ser participar en un spinning solidari al Centre Esportiu municipal: 1 hora, bicis estàtiques, 80 participants, 4 monitors, música a tot volum i "salut i pedals" per "La Creu Roja". I en acabar, un vermut i una bona xerrada.

Com veieu no ens avorrim pas, i l'hora que hauríem de fer setmanalment la convertim en dues, tres...perquè el temps ens passa volant.

Recomanem l'experiència 100%!

Eva i Heidy, parella lingüística del VxL del CNL de Cornellà de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!