Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
12/06/2020

Soc la Diana Ayala, participant en el Voluntariat per la Llengua (VxL) i alumna del cursos de català per a adults del Servei Local de Català Terrassa. He redactat aquest text per explicar la meva experiència i la de dos companys meus amb la fórmula híbrida de fer trobades per xerrar que hem trobat durant aquesta època de confinament.

Per primera vegada, ens reuníem personalment: el Pep (que fa de voluntari), la Mara, que és del Brasil, i jo, la Diana, que soc de Colòmbia (les aprenentes). Amb l’estat d’alarma, vam decidir continuar amb la nostres trobades, però de manera virtual, dos cops per setmana. Ens ha encantat l’experiència, n’hem gaudit molt, perquè a banda de parlar, hem mirat de repassar aspectes del curs que havíem cursat el primer trimestre.

Normalment, a cada sessió, llegim algun text curt, utilitzant els materials del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí. El text ha estat el punt de partida per a la nostra opinió o el nostre punt de vista, des de la perspectiva d’una persona de fora, de països llunyans de Catalunya.

Després, el Pep ens ajuda a desxifrar significats de les paraules noves per a nosaltres, posant-nos algun exemple.

Xerrem de les nostres aficions, passant pels llibres que més ens agraden. I el temps passa sense adonar-nos-en.

Jo, la Diana, vull aportar la meva experiència com a participant del VxL, que ha sigut molt positiva. Em sento amb més seguretat i cada vegada perdo la por de parlar.

Jo, la Mara, estic molt contenta amb l’evolució que estic tenint amb el català, quan llegeixo en noto amb més fluïdesa i seguretat. També m'agrada molt perquè amb aquestes reunions estic coneixent més els costums, la cultura i la gastronomia de Catalunya.

Jo, soc el Pep, he gaudit moltíssim de poder parlar amb elles en català i ajudar-les a millorar una mica el seu nivell del nostre idioma.

Nosaltres us volem recomanar aquesta experiència com a molt positiva i enriquidora per a tothom.

Atentament,

El Pep, la Mara i la Diana. Voluntari i aprenentes del VxL de l'SLC de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
10/06/2020

L’Eduard i l’Àngela són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual del Baix Llobregat, que fa més d’un any que es troben per xerrar. Aquí ens comenten la seva experiència:

Soc l’Àngela i ja fa més de 20 anys que visc a Catalunya, al poble d’El Prat de Llobregat.

Quan vaig arribar a Barcelona l’any 1999, la ciutat em va enamorar des del primer moment. Jo vaig néixer a l’Equador i, tot i trobar a faltar el meu país, Catalunya em va acollir i va ser una gran elecció instal·lar-nos-hi amb la família. Aquí hem trobat feina, habitatge i va néixer la meva filla petita, que ja té 17 anys i ja no és tan petita.

A finals del 2010 vaig decidir aprendre català perquè m`agradava i desitjava estudiar alguna cosa per millorar laboralment, però no m’hi vaig posar seriosament fins a l’any 2018, quan em vaig posar com a fita parlar-hi bé i fluidament. I així vaig anar progressant en diferents cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), primer a Cornellà de Llobregat i després a Viladecans, combinant la feina i les classes.

A mi, una de les coses que m’ha ajudat molt a parlar-lo son les xerrades amb la meva parella lingüística, també els dictats en línia, i d’altres eines que té el CPNL, per ajudar-nos a aprendre a parlar en català.

Intento practicar-lo i adreçar-me a les botigues, als restaurants o davant de les administracions en català, tot i els meus errors i limitacions, i he trobat sempre, a l’altra banda, gent molt comprensiva i que m’ha animat a seguir-lo utilitzant i no deixar-lo de parlar, que poc a poc ja anirà millorant.

Per acabar, m’agradaria agrair a l’Eduard, que és la meva parella lingüística des de l`any passat, el temps i la paciència per ajudar-me en aquesta fita que m’he marcat.

Àngela, aprenenta del VxL en modalitat virtual i parella lingüística de l'Eduard

Jo soc l’Eduard, de Sant Joan Despí. Porto col·laborant amb el CPNL uns anys. Sempre he pensat que perquè una llengua sigui viva, cal utilitzar-la i sobretot cal parlar-la i el programa de parelles lingüístiques em va semblar des del primer moment una gran idea. A més a més, entenc que hi hagi gent que no el parli per vergonya o per inseguretat i per no voler fer el ridícul, especialment davant de desconeguts, però les parelles lingüístiques ofereixen una zona de confiança on aquesta vergonya desapareix, convertint-se en un entorn perfecte per practicar el català.

Les primeres parelles lingüístiques que vaig tenir van ser del poble, quedàvem un cop per setmana, per parlar de coses nostres mentre preníem quelcom en alguna terrassa. Pensava que el contacte cara a cara era important, però aquesta visió ha canviat amb les trobades virtuals que fem amb l’Àngela.

És veritat que les primeres trobades amb la càmera de l’ordinador poden ser un pèl fredes, però el fet de trobar-nos setmana rere setmana i d’establir converses que poden anar des de comentar l’actualitat fins a les nostres preocupacions ha generat un vincle de normalitat i informalitat, que crea aquesta zona de seguretat per poder parlar i expressar-se en català. Vam començar a trobar-nos a principis de l’any passat i a dia d’avui continuem quedant de manera periòdica.

Eduard, voluntari de VxL en modalitat virtual i parella lingüística de l'Àngela

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
08/06/2020

APUNTEU-VOS AL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA!

Abans del confinament, la Montse Ros Sabaté, voluntària del VxL, i la Maribel Fernández Andrades, alumna d’un curs de català per a adults i aprenenta del VxL ens van comentar la seva experiència.

Com va començar tot?

Montse (voluntària): Tot va començar buscant-nos l’una a l’altra. Jo coneixia el Voluntariat per la llengua. Em van trucar si volia ser voluntària i...

Maribel (aprenenta): Sí, és veritat. Jo vaig començar a fer un curs de català i em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua... La primera vegada jo tenia una mica de por de no estar al nivell.

Montse (vol.): Què dius? Tenies recança?

Maribel (apr.): Sí, perquè jo no parlo habitualment català. Mai havia parlat amb una altra persona en català abans. Escoltar, sí que ho feia, però parlar no... Quan vam començar  pensava: “I ara què?”, però després molt bé.

Va costar mantenir una conversa?

Maribel (apr.): No. Buscàvem un motiu. Per exemple, un dia vam anar fins al CAP perquè m’havia d’anar a posar la vacuna de la grip. Un altre dia, a la sabateria o a la bugaderia. Aprofitem el motiu per fer coses i quan no tenim res, cap a caminar. Un dia ens vam perdre i tot.

Montse (vol.): Perquè una cosa és anar en cotxe i l’altra anar a peu. Sí, ens agrada a totes dues anar a caminar.

Maribel (apr.): Aquest dia que vam anar a La Casilla i després a ca l’Estrada fins al Decathlon, després, tenia un dolor aquí a les cuixes! Es notava que havíem cremat.

I de què parleu, normalment?

Maribel (apr.): Ens expliquem coses.

Montse (vol.): Parlem de tot. Sobre medicaments francesos, per exemple, perquè la Maribel va néixer a França...

Maribel (apr.):  La Montse fa francès i intercanviem paraules. L’altre dia vam parlar de La Chandeleur, el dia de les creps a França.

Montse (vol.):  Sí. La Chandeleur és la Candelera. Sí, sí.  És el dia de les creps. Al curs de francès ens van explicar que era una tradició catòlica. A Mollet, el Casal Cultural, el 2 de febrer, per la Candelera, fan candeles, una espècie de ciri petit i prim. No és ni una espelma. Té un significat catòlic. Tinc un full del Bloc Maragall que ho explica. Aquí diem “Si la Candelera riu, el fred és viu. Si la Candelera plora (plou), el fred ja és fora”. El refrany és per marcar el temps, com la marmota dels americans.

Què acostumeu a fer durant les trobades?

Montse (vol.): Normalment busquem un lloc. Per exemple, quan acabem avui, decidirem on anem. La setmana passada vam decidir anar a Gallecs.

Maribel (apr.): Avui ens hem trobat a Quatre Cantons. Normalment ens trobem a la plaça Prat de la Riba.

Montse (vol.):  La Maribel també coneix molt bé Mollet, perquè hi ha treballat d’agent cívic.

Maribel (apr.): Sí i em va agradar molt fer d’agent cívic, perquè sempre estava a fora, treballant amb la gent i, com molt bé diu la Montse, em va permetre conèixer millor Mollet. Amb la Montse comencem a caminar i...

Montse (vol.): Normalment caminem i no ve d’aquí, sí. El marit de la Maribel va regalar-li un rellotge que ho diu tot. Per exemple: “la setmana passada sabem que vam fer 9 km i més de 10.000 passos”.

Maribel (apr.):  Aprofitem la xerrada. Una hora o dues hores. Des de les 10 h fins a les 12 h. Ens agrada molt caminar.

Per què us agrada el Voluntariat per la llengua?

Montse (vol.): Comenten coses de Mollet. Ella sap coses que jo no sé i a l’inrevés.

Maribel (apr.): Durant sis mesos he fet tot Mollet i també el conec una mica. La Montse també m’explica moltes coses.

Què us ha aportat el Voluntariat per la llengua?

Maribel (apr.): A mi m’ha aportat molt el fet de quedar amb ella. He agafat més confiança a l’hora de parlar, més fluïdesa. Ara ja contesto en català. L’instint. Moltes vegades quan deixo la Montse vaig a comprar el pa i ja parlo en català. A mi m’ha aportat una coneixença i ja fem amistat. D’aprenent a amistat.

Montse (vol.): És una estona que jo disfruto molt. Desconnectem. A nosaltres, ens omple. Sortim de la rutina.

Teniu alguna anècdota?

Montse (vol.): Sí, una de ben recent amb la paraula poruga. Te’n recordes que anàvem per Gallecs, baixant pel costat de la riera, quan vam veure un home que no ens feia gaire gràcia i tu vas dir: “Jo sola no hi passaria”. I jo et vaig dir: “Ah, ets poruga?”

Maribel (apr.): Sí, jo vaig dir: “Quina paraula més curiosa per dir tenir por!” No la coneixia. En francès és peureux.

Recomanaríeu el programa?

Montse (vol.): Sí, perquè és una estona de desconnexió i de connectar amb unes altres coses que no faries amb ningú més. No trobes?

Maribel (apr.): Sí, és veritat.

Montse (vol.) i Maribel (apr.): Apunteu-vos al Voluntariat per la llengua!

Montse i Maribel, parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
07/06/2020

GRUP  DE LECTURA EN VEU ALTA DE LLINARS DEL VALLÈS

A la Biblioteca Can Casas de Llinars del Vallès, des de fa tres anys, fem un curs de lectura en veu alta en català. Hi participen dones grans que no tenen l’hàbit de llegir, no catalanoparlants i, al febrer, s’hi van afegir un alumne peruà i una alumna holandesa dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental a Llinars.

Aquest curs va començar el mes d'octubre passat i en tot aquest temps fins a l'arribada del coronavirus, vam poder llegir i compartir llibres com La memòria de l'arbre, de Tina Vallès; Nahid, d’Anna Tortajada; Gent del meu exili, de Teresa Pàmies, i també novel·les de lectura fàcil, relats dels opuscles ‘Parlem tu i jo’ del Voluntariat per la llengua (VxL)... Unes trobades on vam conversar, debatre i gaudir de les lectures en un espai de llibertat i complicitat.

Confiem a poder tornar el proper curs, si el virus ens ho permet, per descobrir nous llibres, nous escriptors i escriptores i poder-los comentar, perquè com diu la Carola, la protagonista de la novel·la Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany: “Llegia com qui empeny una porta, sense fer gens de soroll, per descobrir paisatges nous, luxes inimaginables".

Carme Pallarès, voluntària del VxL que condueix el Grup de lectura en veu alta de la Biblioteca Can Casas de Llinars del Vallès (SCC del Vallès Oriental, CNL del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/05/2020

En Jordi i en Ferran, del Senegal, són una de les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL) que gestiona el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Lleida. Ja han fet 10 trobades per practicar el català de manera distesa, 6 de manera presencial (abans del confinament a causa del coronavirus) i 4 de virtuals, a través de videotrucades de Whatsapp.

Això és el que ens expliquen de la seva experiència:

Tant el Ferran com jo som alumnes dels cursos de català per a adults del CNL de Lleida. Ens vam conèixer a la mateixa aula, la del nivell Intermedi.

Vam iniciar el VxL el dia 3 de febrer de 2020 establint una trobada setmanal, cada dimarts des de les 9 fins a les 10 h.

Com que l´interès era compartit i ja ens coneixíem va ser molt fàcil connectar, socialment parlant.

Cada trobada estava programada amb antelació: el lloc, les visites culturals, la lectura, les inquietuds socials i laborals, l'oci...

La base principal sempre ha estat el català parlat, llegit o escrit. Per tant, fèiem lectura d´un retall de premsa local o d´algun fulletó d´Ara Lleida, per exemple. Vam fer diferents visites: a Cultura, la Paeria, algun petit recorregut per l´Horta de Lleida, i també asseguts en una taula tot fent un cafè...

El Ferran és natural del Senegal i la seva llengua materna és el "wòlof" (dialecte general) i el "diolas" (dialecte local), però l´idioma base és el francès, pel que jo aprofitava moments en les xarrades per compartir inquietuds parlant en català-francès-català; en definitiva, no deixa de ser cultura.

Estem tots dos d´acord que ha estat una experiència molt positiva i enriquidora.

Jordi i Ferran, parella lingüística del VxL del CNL de Lleida

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
24/05/2020

Ja fa diverses temporades que el Grup de Lectura i Conversa (GLC) funciona com un rellotge. Cada dijous, de 17.45 a 18.45 h, a la Biblioteca Municipal de Rubí Mestre Martí i Tauler, l’Èlia Garcia, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL), presenta un article al grup i entre tots el llegeixen, n’extreuen les idees principals, i acte seguit intercanvien els seus punts de vista sobre aquestes.

Davant les restriccions imposades pel COVID-19, se’ls va acudir de continuar les trobades de forma virtual. Al començar-les l’Èlia els va preguntar què volien fer, si donades les circumstàncies s'estimaven més fer només conversa, sense la lectura previa, però li van dir que volien continuar fent la lectura en veu alta. Així que han aprofitat el llibre de contes  que els va regalar la biblioteca l'any passat, L'illa dels tresors. Precisament aquest dijous, 14 de maig, van llegir "Sota els mateixos cels" de la Sílvia Soler. El tema de conversa, a banda de donar la benvinguda a l'Emilio, que feia més dos mesos que no el veien,  va ser una mica sobre l'actualitat de la pandèmia i de com ens estava afectant a nivell anímic.

A la fotografia, podeu veure el Lluís (que en altres moments també fa de voluntari lingüístic), el Manuel (aprenent del Lluís), la Maria Auxiliadora, l’Emilio i l’Èlia. Ells no es volen perdre l’oportunitat de fer-la petar cada dijous i continuen les trobades de forma virtual.

Isaac Aguareles, dinamitzador del VxL del Servei Local de Català de Rubí (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
19/05/2020

De Buenos Aires a Torí, sense passar per Catalunya

La meva experiència com a participant del programa Voluntariat per la llengua (VxL) en la modalitat virtual és molt positiva. El que més m’agrada és la possibilitat d’ajudar en la difusió de la nostra llengua, donar una oportunitat als aprenents i aprenentes per practicar-la i dominar-la. A Catalunya tenim molts estudiants de català, però massa sovint els passa que no tenen la possibilitat de practicar la llengua. Crec que hi ha massa catalanoparlants que, en adonar-se que el seu interlocutor no domina l’idioma propi del país, passen al castellà. Es un mal costum, potser massa estès en la nostra societat. Visc i treballo a la comarca del Barcelonès i, malgrat tot, crec que fora de la zona metropolitana de Barcelona això no passa tant sovint. En tot cas, em vaig apuntar al  VxL per fer un servei a la llengua i al meu país.

La meva parella lingüística actual es diu Iren. És una noia argentina que viu a la ciutat de Torí des del mes de febrer. Hi va anar per estudiar un postgrau. Però, quan només feia un mes que hi havia arribat, es va haver de confinar a casa degut a la pandèmia del coronavirus. La Iren havia estudiat català de forma autodidacta al seu país d’origen i mai no ha estat a Catalunya. De fet, Itàlia és el primer país europeu que ha trepitjat. Té amics catalans i per això li agrada estudiar i parlar català. Es una dona intel·ligent, és poliglota i té moltes inquietuds. A més del seu idioma matern, que és el castellà, parla altres llengües, com el francès, l’alemany i I’italià. I us puc assegurar que també parla català. I ho fa molt bé. Es engrescador comprovar com la Iren, que mai no ha estat a Catalunya, parli tan bé el català. Crec que ella és un bon exemple de com la motivació per aprendre una llengua és essencial.

A cada sessió partim una estoneta dels materials del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Hospitalet de Llobregat: fem algun exercici, llegim algun text curt o comentem una llista d’adjectius. Això ens serveix  per comença la sessió. Però després, ràpidament, ens posem a xerrar de temàtiques diverses -des de la situació que viu Itàlia o Argentina,  fins a les pel·lícules que més ens agraden, passant per les nostres aficions-. I el temps passa sense adonar-nos-en.

Pel que fa a l’aspecte tècnic, fem servir Google Hangouts, que és una aplicació de missatgeria instantània i servei de veu per a mòbils de Google. Des de la distància i de forma telemàtica podem xerrar i compartir documents. Degut a la pandèmia del coronavirus, cada cop seran més habituals les trobades virtuals, encara que aprenent i voluntari visquin al mateix barri.

Tornant a la dinàmica de les nostres sessions, cal puntualitzar que jo sempre procuro que sigui ella la que parli. Escric en un full els errors que pugui cometre. Després, quan fa una pausa, faig les correccions pertinents. La Iren, per la seva banda, que estudia a la universitat, està acostumada a escriure apunts. Altres vegades, sense voler, entrem en un diàleg. La conversa sovint és interessant, i xerro una mica, però de seguida que en soc conscient, m’aturo. Crec que és important no interrompre gaire l’aprenent per no tallar la comunicació.

La Iren està molt satisfeta amb els resultats obtinguts i ha decidit ampliar el nombre de sessions a proposta de la seva parella lingüística. “Crec que és una molt bona manera de millorar la llengua i d’aprofitar el temps”, assegura. Afegeix que “he millorat el meu català des de la primera sessió, m’adono que mica en mica el vaig parlant cada cop millor”. A més, “la meva parella lingüística em va parlar del Parla.cat i m’hi he apuntat per seguir un curs bàsic en la modalitat lliure”.

I res més, només subratllar que valoro l’experiència molt positivament. Per mi l’objectiu va més enllà de millorar el català de l’aprenent. M’agrada que l’aprenent s’adoni que els catalans sempre estarem satisfets d’afegir un parlant més a la nostra comunitat, visqui on visqui.

Oriol, voluntari del VxL en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
19/05/2020

En Toni i en Damien són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses. Aquí teniu les seves opinions sobre l’experiència:

Jo soc el Toni, sabadellenc resident a Almeria i parella lingüística d’en Damien. Ha estat un veritable plaer haver-lo conegut mitjançant el programa VxL en la modalitat virtual. Les trobades han estat molt enriquidores en tots els aspectes. Ens hem vist regularment durant 10 setmanes que han passat volant. En Damien ha fet un gran esforç i s’expressa en català força bé. Admiro molt la seva constància i curiositat envers la nostra llengua i la nostra cultura. Així que seguirem novament amb una altra tongada de trobades per xerrar en català. Ja ho puc ben dir, una bonica experiència lingüística i humana.

Toni (voluntari)

Em dic Damien i soc francès. Vaig interessar-me en aquest programa per poder practicar i millorar el meu català. Aquesta experiència ha estat molt bona i positiva per al meu aprenentatge. He conegut la meva parella lingüística, l'Antoni, amb qui tots els dimecres hem fet una conversa d'una hora mitjançant videoconferència per Whatsapp. Amb la seva paciència i tots els seus consells, he pogut millorar el meu nivell d’expressió oral. També m’ha fet descobrir moltes tradicions sobre la cultura catalana. A més a més d'estudiar la llengua, he conegut una bona persona amb qui he compartit moltes coses i amb qui estic parlant encara actualment. Vull agrair a tots els voluntaris del programa la possibilitat de desenvolupar les meves eines lingüístiques per practicar aquesta bonica llengua i conèixer un nou amic!

Damien (aprenent)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2020

Al gener vam publicar en aquest blog la història d'en Lluís i en Luiz, una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona que es van conèixer abans de ser-ho per casualitat, gràcies a l'amor que tots dos tenen pels llibres i la lectura: En Luiz i en Lluís, els Dupond i Dupont del Voluntariat per la llengua!

Ara ens han enviat la foto que us mostrem, que fa visible el moment actual de confinament i com aquest no ha destruit el vincle que han creat aquest voluntari i el seu aprenent.

Diu en Lluís (voluntari): "En Luiz, la meva parella lingüística, està pujant a casa seva, que és un primer, una bossa de paper lligada amb un cordill. Són uns llibres que li he deixat. Aquí estem fent l'operació des del carrer".

VxL del CNL de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2020
,

Soc la M. Teresa, voluntària del Voluntariat per la Llengua (VxL) i m’agradaria explicar com he arribat a participar en el programa.

Jo només era catalanoparlant i lectora de llibres en català. He de dir que també se n’aprèn molt per memòria visual, però mai havia après a escriure'l: les normes, la gramàtica, etc.

Un dia em vaig dir a mi mateixa: “la meva llengua, l’he conèixer bé”. Em vaig animar a aprendre-la, per a la qual cosa vaig anar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de la meva ciutat i m'hi vaig apuntar. Vaig assistir a les classes fins aconseguir el nivell C de català.

Un dia, el professorat del CNL va comentar el tema de les parelles lingüístiques i em va semblar una idea molt interessant. De seguida vaig pensar que quan tingués més temps lliure participaria en el programa.

Penso que fer de voluntària i poder ajudar persones que venen de fora i estudien el català és una bona feina. Sovint els falta agafar la seguretat necessària per llançar-se a parlar quan són al carrer.

A mi, particularment, em fa sentir molt bé el fet de saber que puc contribuir a fer perdre la por o la vergonya o el que sigui a persones interessades en la nostra llengua i que només necessiten practicar la parla.

Fa uns mesos em vaig jubilar i vaig considerar que era el moment d'estrenar-me. De fet, donades les circumstàncies, només ho he pogut fer de forma virtual.

Vaig emplenar el formulari, el vaig enviar, i aquí estic, parlant català amb algú que el vol aprendre.

La meva parella lingüística és de l'Equador i vull dir-vos que és una experiència molt enriquidora.

Intercanviem impressions de cinema, de lectura, així com receptes de cuina típiques dels nostres països.

La Yohana, la meva parella lingüística, s'hi esforça molt, pregunta coses i pren notes contínuament, cosa que em fa creure que fer-li de parella lingüística contribueix al seu aprenentatge. D’altra banda, li és útil, ja que ella necessita saber català, sobretot perquè té una criatura en edat escolar i han de fer els deures juntes, encara més en el moment en què vivim.

Recomano i esperono tothom que gaudeixi d'una experiència com aquesta.

M. Teresa Farell, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!