Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
10/05/2021

Jo soc el Fede. Soc argentí i estudio per a ser sacerdot. Tinc 32 anys. El meu primer contacte amb la llengua catalana va ser en veure la sèrie Merlí. Com que sóc un amant de les llengües, vaig decidir intentar aprendre el català amb l'aplicació Duolingo. Tot va començar bé i després em vaig inscriure al programa Voluntariat per la llengua (VxL) per poder-lo practicar millor. Més endavant vaig tenir l'oportunitat d'anar a conèixer Barcelona, on vaig poder parlar prou bé el català i vaig ser rebut molt amablement per tots.

Després de tornar al meu país, em van escriure del programa VxL per assignar-me una parella lingüística, una cosa que vaig agrair i gaudir moltíssim. La meva parella lingüística, el Francesc, no podia ser millor: compromès amb el tema, amable, respectuós i, sobretot, una persona amb qui em va resultar summament fàcil parlar.

Està en els meus plans, quan culmini els meus estudis, poder anar a Barcelona per realitzar certs tipus de feines (i potser estudis) que fa temps que vull fer. Certament, ara amb tot això de la pandèmia hauré de tenir paciència i esperar. Però l'esperança, certament, és l'últim que es perd.

Gràcies a tota la gent del programa, atès que el treball que esteu fent és fenomenal; el recomano àmpliament.

Federico, aprenent del VxL en modalitat virtual des de l'Argentina que atén el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
07/05/2021

En Francisco, aprenent autodidacte de català que xerra des de Portugal amb la Mari Carme, la seva parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL), ens ha enviat un text i una foto sobre les deu trobades per practicar el català a través de la conversa en línia que han fet des del mes de gener:

Estic molt agraït al programa Voluntariat per la llengua i a la meva companya Mari Carme, voluntària del VxL. N’he après moltes coses: des del punt de vista lingüístic, és clar; però sobretot des del punt de vista de la cultura i del sentit de la història. Gràcies a les converses que tinc amb ella, als comentaris que fem sobre l'actualitat política i al debat sobre pel·lícules i programes, avui tinc una visió molt precisa de Catalunya, força diferent de la que tenia abans. Abans era partidari de la causa catalana, però ara en soc molt més.

Francisco, aprenent del VxL en modalitat virtual que atén el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/04/2021
, , , , , ,

Ja fa un any d’aquell dimarts, que ens vam trobar en un cafè de Terrassa, per conèixer-nos. Recordo que va resultar ser un senyor que semblava molt respectuós i seriós. M'agradà molt, estava molt motivat a ajudar-me i molt enfocat en corregir-me. Jo estava molt contenta, perquè m'agrada molt que em diguin si m'equivoco.

Sense esperar-ho, després de la segona trobada, vam estar més o menys 3 mesos sense poder-ho fer, com a conseqüència de la Covid-19. Afortunadament, cap a finals de juny, vam tornar a les nostres trobades, però de forma telemàtica.  De mica en mica, aquest moment de la setmana es va convertir, per a mi, en un regal, en un moment especial, no únicament perquè puc practicar i aprendre català, sinó perquè aprenc de la cultura, de com fer xufla, a més he conegut part de la seva família a través de la pantalla. N’Antoni em fa pujar l’ànim, però sempre em fa tocar de peus a terra.

Jo em vaig inscriure per continuar amb les meves classes de català quan van canviar a telemàtiques, però no va ser fàcil, perquè únicament feia exercicis, i em semblava que no avançava en el meu aprenentatge, i per això no vaig continuar les classes en línia. Estava una mica trista, però n'Antoni va aconseguir no només de perdre el nivell, sinó que el pugés. Ara m'atreveixo a parlar català al carrer, i en les converses de feina o ens governamentals.

Per a mi aquesta és una experiència de 10 punts i recomano a tothom que aprofitem aquesta oportunitat no només per aprendre català, sinó també per conèixer la cultura i les tradicions i, per descomptat, per conèixer i gaudir de gent molt agradable.

Jo estic gaudint molt amb n'Antoni, estic molt contenta amb cada trobada, per la seva entrega cap a mi.

Kathy Bueno, aprenenta del VxL del Servei Local de Català (SLC) de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística, CNL, de Terrassa i Rubí)

Després de llegir el que la Khaty ha escrit, em sento incapaç de dir res que pugui donar una visió més exacta del que ha estat la nostra relació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL).

Únicament fer esment que ella va ser la meva primera parella lingüística i entenc que algun mèrit dec tenir, quan en parla tan bé.

Antoni Alegre, voluntari del VxL de l'SLC de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/04/2021

Des del primer moment vam connectar, tenim la mateixa edat i compartim filosofia de vida.

Passem molt bones estones juntes passejant i xerrant, normalment a prop del mar. Parlem del nostre dia a dia, com ens ha anat la setmana i experiències viscudes.

Estem vivint una experiència molt positiva, hem tingut molta sort al coincidir!

Cristina Sala (voluntària) i Isabelle Penson (aprenenta de Bélgica), parella lingüística del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
23/04/2021
,

Soc la Gemma i soc de Madrid. Vaig arribar a Vilafranca del Penedès el 17 de febrer de 2003 i ho recordaré sempre perquè feia un fred insostenible. Però ni el fred ni l’embaràs (estava embarassada de pocs mesos) em van aturar per apuntar-me a fer classes de català. La veritat és que tenia moltes ganes d’aprendre la llengua per poder relacionar-me amb els meus amics i el meu voltant en general.

La primera professora que vaig tenir va ser la Gemma. Amb ella vaig aprendre molt i em vaig sentir molt motivada a fer servir la llengua. Els mesos van anar passant, vaig tenir el meu fill i també vaig començar a treballar. Però sempre que tenia temps i podia m’apuntava a fer un curs, fins que vaig aconseguir el nivell B de català. De mica en mica, vaig anar desplegant les ales i vaig començar a parlar en català amb la gent, a les botigues, també em vaig atrevir a fer alguna carta al diari. Fins i tot una vegada vaig anar a Ràdio Vilafranca a parlar de mi, de les classes de català i a explicar el resultat d’aquesta magnífica experiència.

I com que no podia ser d’una altra manera, va arribar un moment en què vaig començar a participar com a voluntària en el Voluntariat per la llengua. Llavors el meu fill era molt petit i també venia amb mi quan feia les converses amb la meva parella lingüística. Quedava amb l’aprenenta, o aprenent, en alguna cafeteria de Vilafranca. Allà fèiem un cafè i conversàvem. El meu fill s’entretenia fent algun dibuix. Tot molt proper, molt enriquidor. Tinc molts records de les activitats que fèiem. Sempre recordaré una excursió d’un final de curs, quan vam anar al Vendrell a visitar el Museu Pau Casals. Va ser un dia perfecte, semblàvem una gran família.

Han passat els anys, el meu fill ja és gran i jo també una mica més, és clar, però sempre que pugui continuaré fent el Voluntariat. En la distància o en la proximitat, no hi ha barreres per a això. Avui dia, i per motius de feina, estic vivint a la província de Castelló i la meva aprenenta, la Souad, a Vilafranca. La Souad és una dona marroquina que va passar la seva infantesa en un poble de Cuenca. Té moltes inquietuds, ganes de parlar el català i relacionar-se amb la gent del seu voltant, les mares de l’escola, etc.

Sens dubte, crec que és un moment de creixement personal complet el dia que t’adones que altres persones de cultures i països diferents tenen les teves inquietuds, les mateixes que tu tenies per aprendre l’idioma. El Voluntariat per la llengua no és només aprendre una llengua, és compartir cultures, tradicions, experiències, etc... I com sempre dic jo, si les coses es fan amb passió, molt millor.

Animo a tothom a participar al programa. Estic segura que gaudireu de l’experiència com jo ho he fet i continuo fent fins ara. Ens fa grans a tots. Als voluntaris, quan veuen les millores dels aprenents i als aprenents quan ells mateixos veuen com avancen, dia rere dia. I sobretot, gaudiu del que feu, que és el més important de tot!

Gemma, voluntària del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
11/03/2021

Vaig començar la meva activitat com a voluntari per la llengua l’octubre del 2019. Sempre m’han agradat els idiomes i vaig creure que podria ajudar aquelles persones de fora de Catalunya que volen aprendre la nostra llengua. Mentre que en molts àmbits del nostre entorn més directe hi ha molta gent que s’esmerça a remar en sentit contrari, hi ha persones que viuen a casa nostra i que, per una raó o altra, volen comunicar-se en català, però els cal algú al costat per a perdre la vergonya i llançar-s’hi. Quan vaig disposar de temps lliure vaig dir: ara és la meva, som-hi. Si els que hem nascut aquí i estimem la nostra terra i la nostra llengua no ho fem, qui ho farà, els detractors? Aprendre la llengua és estimar el país d’acollida i en facilita molt la integració.

Amb la inestimable ajuda, simpatia i dedicació de la Lídia Coll, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) de Sabadell, em vaig posar en contacte amb tres persones que viuen a Sabadell, però que han vingut de fora en els darrers anys. Vaig iniciar-me com a voluntari amb una persona del Brasil, després amb una de Saragossa i finalment amb una de Càceres. He tingut molta sort car són tres persones excel·lents. Malgrat les restriccions arran de la pandèmia, hem fet el que hem pogut per anar-nos veient de manera presencial i quan això no ha estat possible, ho hem fet per via telemàtica. Si n’hi ha ganes sempre es troba un moment per a fer la xerradeta. A hores d’ara mantinc la col·laboració amb les tres.

Si sumo el temps compartit amb aquestes tres persones, probablement passem de les dues-centes hores de conversa. Probablement més temps que l’emprat amb alguns amics de tota la vida. Sincerament, mai s’acaben els temes de conversa, sempre hi ha coses per a comentar, personals, d’àmbit cultural o polític, tradicions i costums de cada poble, etc. De manera totalment inconscient i no cercada, acabes tenint una bona empatia i edificant una bona amistat.

El voluntari no només ensenya català, el voluntari també aprèn moltes coses relatives a la terra de l’aprenent/a. És molt enriquidor veure la progressió que van fent. Quan aproven un examen et sents molt a gust, saps que has aportat el teu granet de sorra perquè puguin assolir llurs objectius acadèmics. És obvi que la col·laboració del voluntari és cabdal per a elles. A mesura que et vas veient, vas entrant també en qüestions gramaticals o de fonètica que costen més en funció de la procedència de cadascú.

Sincerament, estic molt satisfet d’haver-me fet voluntari i de la tasca que estic duent a terme. De fet, quan es fan les coses amb il·lusió i ganes tot és ben senzill. Animo a qui disposi d’una mica de temps a que ho provi, l’experiència és molt potent.

Xavier Serret i Farreny, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/03/2021
,

Una amistat caminada

Recomano fervorosament el llibre Caminar, de Henry David Thoreau, editat per Angle Editorial dins la col·lecció El  Far, amb traducció i introducció de Marina Espasa. Es tracta d’un text preciós i deliciós de llegir. Una lectura per aqui li agradi caminar,  caminar com  una  manera  de  fixar-se en els petits detalls, despertar la curiositat, connectar amb la natura i obrir la ment i l’ànima.

En un fragment del llibre,l’autor diu: Es poden fer molt bones passejades pels voltants de casa meva i, encara que he caminat gairebé cada dia durant molts anys, i a vegades durant uns quants dies seguits, encara no les he esgotades totes. Una perspectiva nova de trinca provoca una gran felicitat, i això ho tinc, aquesta tarda. Dues o tres hores de camí em duran fins al país més estrany que mai m’hagi pogut imaginar. Una sola granja que no hagi vist abans serà tan magnífica com els dominis del rei de Dahomey. De fet, es pot descobrir una mena d’harmonia entre el potencial del paisatge que hi ha en un cercle de quinze quilòmetres  de radi al voltant nostre, o en els límits d’un passeig de tarda, i la setantena d’anys que té la vida humana. Mai no ens serà prou familiar.

Aquestes sàvies paraules de Thoreau em serveixen per explicar com,caminant, hem forjat una gran amistat amb la Carol. Caminar, caminar, i parlar.  Aquesta ha estat la fórmula perquè la meva parella lingüística s’hagi convertit en una molt bona amiga.

El dia  que  ens  vam  conèixer,  molt  abans  de  la  pandèmia,  vam  anar  a  prendre  un  cafè  en un bar. Una xerrada agradable: com et dius, d’on véns, tens família, de què treballes, què t’agrada fer... Després d’aquella primera conversa en van venir més i, a poc a poc, ens vam adonar que ens enteníem i que compartíem afinitats. La seva enorme curiositat  per la llengua i la cultura catalanes, i per descobrir llocs nous, em va engrescar a acompanyar-la a trepitjar el territori.

Una  colombiana  de  Cali entusiasta que m’explicava que portava només dos anys a Catalunya i ja havia pujat a la creu de  Gurb, havia  estat al congost de Mont-rebei, havia visitat Rupit i mil racons més del país. Ens explicàvem com ens agradava caminar i gaudir de la natura, i ben aviat vam canviar les nostres trobades en cafeteries per excursions i passejades. Llocs  nous per a ella que, de cop, es convertien en llocs nous per mi. Perquè com diu Thoreau, pots haver caminat molts cops per un  mateix  lloc, però  cada vegada és diferent. La Plana de Vic estimada on he crescut i que conec bé,es convertia en un paisatge per descobrir de nou, per assaborir lentament des d’una altra perspectiva. Caminades agradables, plaents i enriquidores,   temps per enraonar i conèixer-nos, converses plenes de colors i sabors d’aquí i de Colòmbia, rialles, complicitats i molt afecte.

Amb  la  Carol vam començar caminant per l’anella verda de Vic, cap a la Guixa, Malla...i vam seguir amb excursions al Castell  d’en  Boix, a Sant Pere de Casserres, a Santa Perpètua, al Matagalls... I el confinament ens ha portat a caminar altre cop pels volts de Vic. Camins fets i desfets una  vegada i una altra, que mai s’acaben i sempre són  diferents. L’escriptor nord-americà deia al llibre que Només he conegut, al llarg de la meva vida, una o dues persones que entenguessin què era l’art de caminar, és a dir, l’art de fer camí. Em sembla que jo tinc la sort d’haver-ne conegut algunes més, i una d’elles és la Carol.I estic convençuda que seguirem fent camí juntes.

Mariona Bigas (voluntària del Voluntariat per la llengua del Servei Local de Català de Vic, Centre de Normalització Lingüística d'Osona), febrer 2021

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/03/2021

L'Adaleen és aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) de Ripollet i amb l'Esther, la seva voluntària, formen part d'una de les parelles lingüístiques en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3. Aquí en teniu el seu testimoni sobre l'experiència, que també ha estat publicat a la revista "Ripollet al dia". 

Adaleen, quant fa que vius a Ripollet?

Fa tres anys que visc a Ripollet, des del 2018.

Què et va fer venir de República Dominicana cap aquí?

Havia viscut a Salamanca abans de venir cap a Catalunya. Vaig decidir que era una molt bona oportunitat treballar aquí perquè hi ha moltes més oportunitats que en altres llocs.

T’agrada viure a Ripollet?

Sí, m’agrada molt. És una ciutat tranquil·la i sempre tinc l’oportunitat d’anar a la gran ciutat quan vulgui. A més, una de les coses que més m’agrada és que aquí hi ha sempre coses a fer: anar a veure un espectacle o sopar en un restaurant. I, a més, estic molt prop de Barcelona. Per tan, per mi és com viure d’una manera cosmopolita, però sense tot el soroll de la ciutat.

Actualment estàs fent un curs de català de manera autodidacta… De quina manera ho fas?

Intento estudiar una mica cada dia, però a vegades és difícil fer-ho perquè tinc moltes responsabilitats. Com que no tinc cap oportunitat per practicar la llengua, vaig anar al Centre Cultural per formar part del VxL, programa que vaig conèixer gràcies a la meva companya de feina i també pels cartells que hi ha per el carrer.

Quines expectatives tenies abans de començar amb la parella lingüística?

Com que ja vaig fer alguns intercanvis quan anava a la universitat, tenia una idea del que podia trobar-me: conèixer una persona amb qui practicar la llengua i d’aquesta manera conèixer de primera mà més o menys la cultura catalana i les seves tradicions.

S’han acomplert?

Diria que sí.

Com va ser la primera xerrada amb l’Esther, la teva voluntària lingüística?

La primera xerrada va ser molt bona i em vaig sentir molt còmode amb ella. Com que era la primera presa de contacte, vam parla una mica de tot això que ens agrada i el nostre origen: la feina, els estudis, la família.

Us heu vist presencialment alguna vegada?

Mai.

Per quina plataforma vau fer la primera xerrada?

Normalment fem las xerrades per videotrucada de Whatsapp.

Se’t va fer llarga la primera hora de conversa?

No. Vaig tenir la sensació que era una dona que coneixia de feia molt temps! La conversa va fluir de manera natural i això és gràcies al seu caràcter, espontaneïtat i amabilitat

Què és el primer que vas pensar després de tenir la primera conversa?

Em vaig adonar que necessitava aquestes hores per practicar la conversa. Com que feia el curs sola, no havia tingut cap oportunitat de practicar oralment ni que cap persona em corregís. A més, com que el VxL et trasllada en una situació poc formal (i amb això vull dir que no és acadèmica), he tingut l’avantatge d’escoltar la llengua en contextos naturals i veure com parlen els catalans.

Ara que ja heu fet força hores de conversa, pots fer una valoració de com t’han anat les converses? Notes que has millorat la llengua oral?

Sí, considero i percebo que he millorat bastant l’expressió ora. Al principi em costava dir frases simples, però a mesura que he practicat i estudiant pel meu compte, a més d’escoltar la ràdio, m’he adonat que he adquirit més fluïdesa. Tot i això, encara em queda feina per fer!

Potser al principi tenies vergonya a l’hora de parlar en català… T’ha ajudat tenir voluntària lingüística a l’hora de perdre-la?

Al principi sí que em generava una mica de vergonya, però a poc a poc l’estic perdent!

L’objectiu del VxL és promoure que les persones que parleu una mica en català, pugueu practicar-lo en un entorn distès i així, agafar més confiança. Creus que s’aconsegueix amb les parelles lingüístiques?

Definitivament, sí. A més, crec que és important perquè escoltes de manera natural com es parla la llengua, ja que no estem en un context formal (en què s’estableixen els continguts que es treballaran en funció del nivell que es tingui). Amb l’Esther he après algunes expressions i paraules col·loquials que en el context acadèmic costen més d’adquirir.

Ets conscient de si amb alguna persona has començat a parlar-hi en català de manera espontània?

Encara no. No m’he trobat en aquesta situació… El que sí que he fet és dir alguna paraula en català perquè no em sortia en castellà en aquell moment.

Què li diries a una persona que volgués apuntar-se al Voluntariat per la llengua?

T’hi has d’apuntar!! Serà una magnífica oportunitat d’exposar-te davant la llengua i, de passada, aprendre. I, per si això no fos prou, també pots conèixer gent magnífica de qui t’enriquiràs molt amb les seves vivències.

Adaleen, aprenenta del VxL de l'Oficina de Català de Ripollet

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/03/2021

La Lucrècia (voluntària badalonina del Voluntariat per la llengua) i en Javier (aprenent argentí del VxL) estan molt satisfets d'haver decidit continuar amb les trobades presencials, un cop per setmana.

Diuen que no els falta mai conversa. Parlen de la feina, dels estudis dels fills, del temps i del tema d'actualitat... de la pandèmia. També aprofiten per visitar els llocs més emblemàtics de Badalona: la Rambla, el museu, el pont del Petroli, Can Solei. Fins i tot s'entretenen mirant aparadors de diferents establiments. Tot s'hi val a l'hora de parlar català!

En Javier, músic de professió, s'ha llançat a compondre cançons infantils en català i ja ha actuat en diverses escoles.

Aquest és un exemple, entre tants, que el Voluntariat per la llengua continua ben actiu malgrat la difícil situació que estem vivint. Endavant amb les converses!

I si voleu saber-ne més sobre el VxL i sobre aquesta parella lingüística, mireu aquest reportatge que els va dedicar la Televisió de Badalona:

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/02/2021

Una experiència enriquidora

Avui em trobo amb la Marjori, la meva parella lingüística. Quan engeguem la conversa no podem deixar-la. Els temes no tenen aturador i brollen com salts d’aigua. M’explica coses del seu país d’origen i, quan ho fa, noto l’emoció, l’enyor a la veu, als ulls, al cos sencer.  Jo, que me l’escolto, li assenyalo els contrastos i els punts en comú amb la nostra cultura. Aleshores s’adona que no estem tan lluny i a la cara se li dibuixa un somriure. I em diu com agraeix al Voluntariat per la llengua (VxL) la possibilitat d’aquest acolliment personalitzat. Considera que l’organització de les trobades facilita desenvolupar el sentiment de pertinença. Tot i que la seva llengua materna és el castellà opina que no és suficient per sentir-se integrada, que cal conèixer la llengua del lloc on es viu per sentir que hi pertanys.

M’agrada el que diu i li valoro. Després, fa una petita pausa i segueix. Sembla que tenia ganes de poder-ho dir.

“Aquestes converses em permeten una mirada diferent i parlant, en aquest cas  català, sento que formo part d’aquí, ho sento a dins i veig que se’m dona la mà per  sentir-me a gust i com a casa”.

Ens passem molta estona compartint experiències, gaudim molt i riem. No ens  adonem del pas del temps però, tot i gaudir de la conversa,  ens  hem d’acomiadar i ho fem esperant la propera trobada per seguir parlant.

Montse Margenat, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!