Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
17/05/2021

L’Aurèlia és voluntària lingüística de Barberà del Vallès des de l’inici del Voluntariat per la llengua (vxL). Des d’aleshores, ha tingut més de 30 parelles lingüístiques. Aquest any, i arran de la COVID, ha continuat fent de voluntària amb la modalitat virtual del programa. La seva parella lingüística, la Rita, viu a Madrid i es va apuntar al VxL per poder practicar el català 1 hora a la setmana.

Aurèlia

Fa molts anys que fas de voluntària lingüística a Barberà. Recordes la teva primera parella lingüística?

Sí, fa molts anys que vaig començar. La primera aprenenta va ser la Mari Álvarez, me’n recordo perfectament.

Què és el que més valores o destaques del Voluntariat per la llengua?

M’ha ajudat i encara ara m’ajuda a agafar molts coneixements.

Has tingut més de 30 parelles lingüístiques en modalitat presencial… I ara, per primer cop, i per poder-nos adaptar a la situació arran de la COVID, t’has estrenat amb la primera parella virtual. N’estàs contenta?

Sí, molt!

Et va sorprendre alguna cosa de la Rita, el primer dia que vau xerrar?

La seva simpatia.

Si haguessis de resumir en una frase les xerrades amb la Rita… Què diries?

Que per a mi són molt interessants.

Aurèlia, les parelles lingüístiques que has tingut tot aquest temps t’han ajudat a prendre consciència sobre l’ús del català?

Sí, i tant. És una bona manera de difondre i preservar la nostra llengua.

Rita

Rita, tu vius a Madrid… Quan va ser el teu contacte amb el català? Te’n recordes?

Sí, ara soc aquí, però he viscut durant més de 25 anys a València. Allà, vaig intentar aprendre i parlar en valencià, però no ho vaig aconseguir. Tothom només em parlava en castellà; quan estaven parlant en valencià, si em miraven canviaven al castellà.

I com vas saber que hi ha el programa Voluntariat per la llengua per practicar-lo?

Me’n vaig assabentar a la llibreria Blanquerna, que és on vaig a classe de català.

T’hi vas apuntar sense pensar-ho o et va costar una mica?

Em feia una mica de mandra, perquè vaig tenir una experiència no gaire bona a València; en aquella ocasió, no vaig arribar a connectar gaire amb la parella lingüística.

Digues alguna cosa que hagis après parlant amb l’Aurèlia.

En diria tantes: coses de la vida, d’una altra manera de veure les persones, de verbs, de pronoms febles…

Des que fas les xerrades amb l’Aurèlia, notes que has agafat més confiança i fluïdesa?

Sí, i tant. Em dona molta confiança; en tots els aspectes i, per tant, afavoreix la meva fluïdesa per expressar els meus sentiments.

Tens alguna altra possibilitat de parlar en català aquí a Madrid?

Ara mateix, amb la pandèmia, no. Estic mig confinada i no vull fer trobades amb ningú. Amb aquesta forma de trobades virtuals és molt més fàcil.

Abans de la pandèmia anava a classes de conversa i clubs de lectura a la Blanquerna; i també fèiem trobades amb els companys de classe de català.

Què li diries a una persona per tal que participés en el Voluntariat per la llengua?

Ja ho he dit als meus companys de classe: és una altra oportunitat de posar en pràctica els teus coneixements i, des de Madrid, és una manera d’intercanviar idees i opinions amb persones que viuen a Catalunya, si tenen la sort que he tingut jo amb l’Aurèlia, és clar.

Totes dues

Un cop us vam posar en contacte, us va costar fer la primera xerrada? Com vau contactar?

El primer contacte va ser telefònic. Volíem saber quina disponibilitat teníem l’una i l’altra per començar a concretar el dia de les xerrades.

Un dels avantatges de la modalitat virtual és que les parelles teniu més flexibilitat d’horaris. Cada quan xerreu? Teniu un dia fix i una hora fixa o ho aneu canviant en funció de cada setmana?

Hem establert un dia fix per parlar, així ens va millor. I és els dimecres a les 12 h. Si cal un canvi, ho acordem prèviament i amb prou de temps.

Una hora de conversa és suficient? O potser una mica massa?

Creiem que una hora és suficient.

Us costa trobar temes de conversa? Feu servir algun tipus de material de suport?

Aurèlia: No, no ens costa gens.

Rita: Nooo, no cal cap material. Els temes surten sols.

Què heu après, l’una de l’altra?

Aurèlia: Jo, de la Rita, n’he après moltes coses perquè té molta cultura. Estic molt contenta d’haver-la conegut.

Rita: No sabria dir… A parlar cada dia millor.

Jo trobo que més que intentar aprendre o ensenyar, el que busquem totes dues és passar una estona agradable. Per a mi és la millor manera d’aprendre.

Entrevista de la Lídia Ponsatí, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3 a l'Aurèlia i la Rita, parella lingüística en modalitat virtual

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/05/2021
,

Soc L’Alma, de Sevilla, treballo com a educadora social i fa set anys que visc a Eivissa. Després d’un recorregut de 5 anys aprenent català, (amb tot tipus de fases: motivació, desmotivació, sentiment de discriminació, d’imposició...) l’experiència amb la Diana, la meva parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) va ser molt positiva. Des del primer contacte, ella em va posar moltes facilitats amb els horaris. Així mateix, sento que ha estat molt comprensiva, flexible i que s’ha adaptat a les meves necessitats i demandes. I el més important: les xerrades setmanals estaven envoltades de bones sensacions, per mi. Especialment, la més continuada de tot aquest any: vaig sentir el seu suport com un regal. Així doncs, la meva sensació durant el procés d’aprenentatge era d’agraïment, un dels ingredients que va provocar la meva adherència a les nostres xerrades setmanals. Ara, gràcies a la Diana, al programa VxL i al meu procés d’aprenentatge puc participar en les converses, informar-me i comprendre a més persones. Ara tinc una nova eina, una nova clau per participar en una cultura que té molts aspectes interessants per mi, sobretot, a nivell social. I em sap greu que moltes persones no puguin fer-ho i que una llengua que ara estimo i valoro com a pròpia s’utilitzi com a instrument de separació. Ara tinc l’opinió que tothom a l’escola hauria d’estudiar totes les llengües del territori Espanyol com a instrument de riquesa i de cohesió. Per això valoro el vostre programa i el trobo molt encertat en el sentit que ho feu com un regal, des de l’amor a la llengua, com a vehicle de comunicació i us animo a arribar el més lluny que pugueu.

Per la meva part (Diana) estic molt contenta de ser voluntària per la llengua. Soc de les terres de l’Ebre però fa prop de 20 anys que resideixo al Vallès Occidental. Em vaig apuntar a ser voluntària per la llengua perquè sempre m’han agradat les tasques de voluntariat i fer-ho des d’una vessant relacionada amb la comunicació i la llengua em semblava molt interessant. Al principi no rebia propostes perquè presencialment només podia un cop a la setmana i suposo que era difícil que quadrés amb els horaris de les persones que volien aprendre català. Quan va arribar la pandèmia vaig veure l’anunci a xarxes de la modalitat virtual vaig tornar a demanar que volia ajudar a algú a aprendre català i llavors ja va ser més fàcil perquè em podia adaptar millor a horaris. Desconec com es fan les parelles lingüístiques , imagino que es busquen perfils similars, d’edat i interessos, però en el cas meu i el de l’Alma van encertar de ple. Recordo que em van enviar unes instruccions de com havia d’ajudar a la nostra parella i vaig intentar fer-ho el millor que podia les primeres vegades perquè volia que l’Alma aprengués ràpid i com bé diu en el seu escrit entengués el perquè aquí parlem català i estimem la llengua. L’Alma aprèn ràpid i de seguida les nostres converses es van convertir en una xerrada setmanal que totes dues fruïm: ens ho passem molt bé! Podem dir que hem passat a ser amigues i estem contentes que el català ens hagi unit. Estic molt agraïda a l’oportunitat del VxL que ofereix aquesta iniciativa i a l’Alma per ser receptiva, generosa i ensenyar-me les seves experiències, que son vitals. No n’era conscient fins que he tingut l’experiència de com la llengua pot integrar i ensenyar-nos tant a qui aprèn i a qui ensenya.

Estem totes dues molt contentes d’haver-nos conegut i de fer les nostres xerradetes!

Alma i Diana, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/05/2021

Cellers La Vinya, col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) de Gavà des dels inicis del programa, celebra enguany el 92è aniversari com a establiment de venda de vins i destil·lats. Llegiu aquesta interessant entrevista que hem fet a en Jordi, amb la qual volem també col·laborar a la visibilització dels establiments adherits i el comerç de proximitat: 

Quantes persones treballeu en aquest establiment? Qui sou?

Actualment hi treballem tres persones: la mare, amb 82 anys; el meu germà i jo, que soc el germà petit. Negoci familiar des dels inicis.

Quan es va inaugurar aquest establiment?

El 1929, però no va ser a Gavà sinó a Cornellà del Llobregat. Després de la Guerra Civil, els avis es van instal·lar on ens trobem actualment. En aquell moment era l’edifici més alt del poble.

Per què es diu així aquesta botiga?

Perquè quan el meu avi, Àngel Verge Capafons, va fundar l’establiment va plantar un cep a l’entrada perquè els clients sabessin que era un celler.

Quins productes oferiu en aquest establiment?

Vins, caves, licors, vi a doll, complements per al vi, productes gurmet.

Quin és el producte estrella?

Actualment, l’aiguardent d’espàrrec blanc de Gavà, seguit del vermut, tant a doll com embotellat, de diferents marques i procedències.

Quan fa que sou establiment adherit al Voluntariat per la llengua?

Dotze anys, gairebé des dels inicis del programa.

Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador amb el programa VxL?

La manera de contribuir al país: Llengua, cultura i vi. Com que és un establiment de proximitat, i cada cop hi ha més intercanvi cultural a causa de la globalització, aquesta és una manera de contribuir que les persones nouvingudes aprenguin la llengua, la cultura i les tradicions.

Segur que en tot aquest temps heu viscut en aquest negoci moltes anècdotes; ens n’expliques alguna?

Una de tantes i força divertida: Al començament del turisme que es feia a la nostra ciutat —al voltant dels anys 60— la meva família va rebre una carta d’Alemanya i per la finestreta del sobre es veia la foto dels avis i la mare. Hi deia: “Entregar a la familia del Celler”.

I relacionades amb el VxL?  Hi havia una clienta que va venir de Buenos Aires, amb la qual parlàvem un cop a la setmana al Celler. Al cap d’uns anys va venir a dir-nos que havia continuat estudiant a Sabadell i que tenia el nivell A de català.

Com heu viscut el confinament?

Personalment, amb respecte i una mica de por perquè la mare és una persona de risc.

Voleu afegir-hi alguna cosa més?

Doncs sí: Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Esperem que ben aviat ens pugueu visitar amb les parelles lingüístiques i l’alumnat dels cursos. Mentrestant, convidem els lectors i els participants en el VxL a gaudir del comerç de proximitat, alhora que practiqueu el català visitant el nostre establiment.

Voluntariat per la llengua del Servei Local de Català de Gavà (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
10/05/2021

Jo soc el Fede. Soc argentí i estudio per a ser sacerdot. Tinc 32 anys. El meu primer contacte amb la llengua catalana va ser en veure la sèrie Merlí. Com que sóc un amant de les llengües, vaig decidir intentar aprendre el català amb l'aplicació Duolingo. Tot va començar bé i després em vaig inscriure al programa Voluntariat per la llengua (VxL) per poder-lo practicar millor. Més endavant vaig tenir l'oportunitat d'anar a conèixer Barcelona, on vaig poder parlar prou bé el català i vaig ser rebut molt amablement per tots.

Després de tornar al meu país, em van escriure del programa VxL per assignar-me una parella lingüística, una cosa que vaig agrair i gaudir moltíssim. La meva parella lingüística, el Francesc, no podia ser millor: compromès amb el tema, amable, respectuós i, sobretot, una persona amb qui em va resultar summament fàcil parlar.

Està en els meus plans, quan culmini els meus estudis, poder anar a Barcelona per realitzar certs tipus de feines (i potser estudis) que fa temps que vull fer. Certament, ara amb tot això de la pandèmia hauré de tenir paciència i esperar. Però l'esperança, certament, és l'últim que es perd.

Gràcies a tota la gent del programa, atès que el treball que esteu fent és fenomenal; el recomano àmpliament.

Federico, aprenent del VxL en modalitat virtual des de l'Argentina que atén el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
07/05/2021

En Francisco, aprenent autodidacte de català que xerra des de Portugal amb la Mari Carme, la seva parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL), ens ha enviat un text i una foto sobre les deu trobades per practicar el català a través de la conversa en línia que han fet des del mes de gener:

Estic molt agraït al programa Voluntariat per la llengua i a la meva companya Mari Carme, voluntària del VxL. N’he après moltes coses: des del punt de vista lingüístic, és clar; però sobretot des del punt de vista de la cultura i del sentit de la història. Gràcies a les converses que tinc amb ella, als comentaris que fem sobre l'actualitat política i al debat sobre pel·lícules i programes, avui tinc una visió molt precisa de Catalunya, força diferent de la que tenia abans. Abans era partidari de la causa catalana, però ara en soc molt més.

Francisco, aprenent del VxL en modalitat virtual que atén el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/04/2021
, , , , , ,

Ja fa un any d’aquell dimarts, que ens vam trobar en un cafè de Terrassa, per conèixer-nos. Recordo que va resultar ser un senyor que semblava molt respectuós i seriós. M'agradà molt, estava molt motivat a ajudar-me i molt enfocat en corregir-me. Jo estava molt contenta, perquè m'agrada molt que em diguin si m'equivoco.

Sense esperar-ho, després de la segona trobada, vam estar més o menys 3 mesos sense poder-ho fer, com a conseqüència de la Covid-19. Afortunadament, cap a finals de juny, vam tornar a les nostres trobades, però de forma telemàtica.  De mica en mica, aquest moment de la setmana es va convertir, per a mi, en un regal, en un moment especial, no únicament perquè puc practicar i aprendre català, sinó perquè aprenc de la cultura, de com fer xufla, a més he conegut part de la seva família a través de la pantalla. N’Antoni em fa pujar l’ànim, però sempre em fa tocar de peus a terra.

Jo em vaig inscriure per continuar amb les meves classes de català quan van canviar a telemàtiques, però no va ser fàcil, perquè únicament feia exercicis, i em semblava que no avançava en el meu aprenentatge, i per això no vaig continuar les classes en línia. Estava una mica trista, però n'Antoni va aconseguir no només de perdre el nivell, sinó que el pugés. Ara m'atreveixo a parlar català al carrer, i en les converses de feina o ens governamentals.

Per a mi aquesta és una experiència de 10 punts i recomano a tothom que aprofitem aquesta oportunitat no només per aprendre català, sinó també per conèixer la cultura i les tradicions i, per descomptat, per conèixer i gaudir de gent molt agradable.

Jo estic gaudint molt amb n'Antoni, estic molt contenta amb cada trobada, per la seva entrega cap a mi.

Kathy Bueno, aprenenta del VxL del Servei Local de Català (SLC) de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística, CNL, de Terrassa i Rubí)

Després de llegir el que la Khaty ha escrit, em sento incapaç de dir res que pugui donar una visió més exacta del que ha estat la nostra relació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL).

Únicament fer esment que ella va ser la meva primera parella lingüística i entenc que algun mèrit dec tenir, quan en parla tan bé.

Antoni Alegre, voluntari del VxL de l'SLC de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/04/2021

Des del primer moment vam connectar, tenim la mateixa edat i compartim filosofia de vida.

Passem molt bones estones juntes passejant i xerrant, normalment a prop del mar. Parlem del nostre dia a dia, com ens ha anat la setmana i experiències viscudes.

Estem vivint una experiència molt positiva, hem tingut molta sort al coincidir!

Cristina Sala (voluntària) i Isabelle Penson (aprenenta de Bélgica), parella lingüística del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
23/04/2021
,

Soc la Gemma i soc de Madrid. Vaig arribar a Vilafranca del Penedès el 17 de febrer de 2003 i ho recordaré sempre perquè feia un fred insostenible. Però ni el fred ni l’embaràs (estava embarassada de pocs mesos) em van aturar per apuntar-me a fer classes de català. La veritat és que tenia moltes ganes d’aprendre la llengua per poder relacionar-me amb els meus amics i el meu voltant en general.

La primera professora que vaig tenir va ser la Gemma. Amb ella vaig aprendre molt i em vaig sentir molt motivada a fer servir la llengua. Els mesos van anar passant, vaig tenir el meu fill i també vaig començar a treballar. Però sempre que tenia temps i podia m’apuntava a fer un curs, fins que vaig aconseguir el nivell B de català. De mica en mica, vaig anar desplegant les ales i vaig començar a parlar en català amb la gent, a les botigues, també em vaig atrevir a fer alguna carta al diari. Fins i tot una vegada vaig anar a Ràdio Vilafranca a parlar de mi, de les classes de català i a explicar el resultat d’aquesta magnífica experiència.

I com que no podia ser d’una altra manera, va arribar un moment en què vaig començar a participar com a voluntària en el Voluntariat per la llengua. Llavors el meu fill era molt petit i també venia amb mi quan feia les converses amb la meva parella lingüística. Quedava amb l’aprenenta, o aprenent, en alguna cafeteria de Vilafranca. Allà fèiem un cafè i conversàvem. El meu fill s’entretenia fent algun dibuix. Tot molt proper, molt enriquidor. Tinc molts records de les activitats que fèiem. Sempre recordaré una excursió d’un final de curs, quan vam anar al Vendrell a visitar el Museu Pau Casals. Va ser un dia perfecte, semblàvem una gran família.

Han passat els anys, el meu fill ja és gran i jo també una mica més, és clar, però sempre que pugui continuaré fent el Voluntariat. En la distància o en la proximitat, no hi ha barreres per a això. Avui dia, i per motius de feina, estic vivint a la província de Castelló i la meva aprenenta, la Souad, a Vilafranca. La Souad és una dona marroquina que va passar la seva infantesa en un poble de Cuenca. Té moltes inquietuds, ganes de parlar el català i relacionar-se amb la gent del seu voltant, les mares de l’escola, etc.

Sens dubte, crec que és un moment de creixement personal complet el dia que t’adones que altres persones de cultures i països diferents tenen les teves inquietuds, les mateixes que tu tenies per aprendre l’idioma. El Voluntariat per la llengua no és només aprendre una llengua, és compartir cultures, tradicions, experiències, etc... I com sempre dic jo, si les coses es fan amb passió, molt millor.

Animo a tothom a participar al programa. Estic segura que gaudireu de l’experiència com jo ho he fet i continuo fent fins ara. Ens fa grans a tots. Als voluntaris, quan veuen les millores dels aprenents i als aprenents quan ells mateixos veuen com avancen, dia rere dia. I sobretot, gaudiu del que feu, que és el més important de tot!

Gemma, voluntària del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
11/03/2021

Vaig començar la meva activitat com a voluntari per la llengua l’octubre del 2019. Sempre m’han agradat els idiomes i vaig creure que podria ajudar aquelles persones de fora de Catalunya que volen aprendre la nostra llengua. Mentre que en molts àmbits del nostre entorn més directe hi ha molta gent que s’esmerça a remar en sentit contrari, hi ha persones que viuen a casa nostra i que, per una raó o altra, volen comunicar-se en català, però els cal algú al costat per a perdre la vergonya i llançar-s’hi. Quan vaig disposar de temps lliure vaig dir: ara és la meva, som-hi. Si els que hem nascut aquí i estimem la nostra terra i la nostra llengua no ho fem, qui ho farà, els detractors? Aprendre la llengua és estimar el país d’acollida i en facilita molt la integració.

Amb la inestimable ajuda, simpatia i dedicació de la Lídia Coll, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) de Sabadell, em vaig posar en contacte amb tres persones que viuen a Sabadell, però que han vingut de fora en els darrers anys. Vaig iniciar-me com a voluntari amb una persona del Brasil, després amb una de Saragossa i finalment amb una de Càceres. He tingut molta sort car són tres persones excel·lents. Malgrat les restriccions arran de la pandèmia, hem fet el que hem pogut per anar-nos veient de manera presencial i quan això no ha estat possible, ho hem fet per via telemàtica. Si n’hi ha ganes sempre es troba un moment per a fer la xerradeta. A hores d’ara mantinc la col·laboració amb les tres.

Si sumo el temps compartit amb aquestes tres persones, probablement passem de les dues-centes hores de conversa. Probablement més temps que l’emprat amb alguns amics de tota la vida. Sincerament, mai s’acaben els temes de conversa, sempre hi ha coses per a comentar, personals, d’àmbit cultural o polític, tradicions i costums de cada poble, etc. De manera totalment inconscient i no cercada, acabes tenint una bona empatia i edificant una bona amistat.

El voluntari no només ensenya català, el voluntari també aprèn moltes coses relatives a la terra de l’aprenent/a. És molt enriquidor veure la progressió que van fent. Quan aproven un examen et sents molt a gust, saps que has aportat el teu granet de sorra perquè puguin assolir llurs objectius acadèmics. És obvi que la col·laboració del voluntari és cabdal per a elles. A mesura que et vas veient, vas entrant també en qüestions gramaticals o de fonètica que costen més en funció de la procedència de cadascú.

Sincerament, estic molt satisfet d’haver-me fet voluntari i de la tasca que estic duent a terme. De fet, quan es fan les coses amb il·lusió i ganes tot és ben senzill. Animo a qui disposi d’una mica de temps a que ho provi, l’experiència és molt potent.

Xavier Serret i Farreny, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/03/2021
,

Una amistat caminada

Recomano fervorosament el llibre Caminar, de Henry David Thoreau, editat per Angle Editorial dins la col·lecció El  Far, amb traducció i introducció de Marina Espasa. Es tracta d’un text preciós i deliciós de llegir. Una lectura per aqui li agradi caminar,  caminar com  una  manera  de  fixar-se en els petits detalls, despertar la curiositat, connectar amb la natura i obrir la ment i l’ànima.

En un fragment del llibre,l’autor diu: Es poden fer molt bones passejades pels voltants de casa meva i, encara que he caminat gairebé cada dia durant molts anys, i a vegades durant uns quants dies seguits, encara no les he esgotades totes. Una perspectiva nova de trinca provoca una gran felicitat, i això ho tinc, aquesta tarda. Dues o tres hores de camí em duran fins al país més estrany que mai m’hagi pogut imaginar. Una sola granja que no hagi vist abans serà tan magnífica com els dominis del rei de Dahomey. De fet, es pot descobrir una mena d’harmonia entre el potencial del paisatge que hi ha en un cercle de quinze quilòmetres  de radi al voltant nostre, o en els límits d’un passeig de tarda, i la setantena d’anys que té la vida humana. Mai no ens serà prou familiar.

Aquestes sàvies paraules de Thoreau em serveixen per explicar com,caminant, hem forjat una gran amistat amb la Carol. Caminar, caminar, i parlar.  Aquesta ha estat la fórmula perquè la meva parella lingüística s’hagi convertit en una molt bona amiga.

El dia  que  ens  vam  conèixer,  molt  abans  de  la  pandèmia,  vam  anar  a  prendre  un  cafè  en un bar. Una xerrada agradable: com et dius, d’on véns, tens família, de què treballes, què t’agrada fer... Després d’aquella primera conversa en van venir més i, a poc a poc, ens vam adonar que ens enteníem i que compartíem afinitats. La seva enorme curiositat  per la llengua i la cultura catalanes, i per descobrir llocs nous, em va engrescar a acompanyar-la a trepitjar el territori.

Una  colombiana  de  Cali entusiasta que m’explicava que portava només dos anys a Catalunya i ja havia pujat a la creu de  Gurb, havia  estat al congost de Mont-rebei, havia visitat Rupit i mil racons més del país. Ens explicàvem com ens agradava caminar i gaudir de la natura, i ben aviat vam canviar les nostres trobades en cafeteries per excursions i passejades. Llocs  nous per a ella que, de cop, es convertien en llocs nous per mi. Perquè com diu Thoreau, pots haver caminat molts cops per un  mateix  lloc, però  cada vegada és diferent. La Plana de Vic estimada on he crescut i que conec bé,es convertia en un paisatge per descobrir de nou, per assaborir lentament des d’una altra perspectiva. Caminades agradables, plaents i enriquidores,   temps per enraonar i conèixer-nos, converses plenes de colors i sabors d’aquí i de Colòmbia, rialles, complicitats i molt afecte.

Amb  la  Carol vam començar caminant per l’anella verda de Vic, cap a la Guixa, Malla...i vam seguir amb excursions al Castell  d’en  Boix, a Sant Pere de Casserres, a Santa Perpètua, al Matagalls... I el confinament ens ha portat a caminar altre cop pels volts de Vic. Camins fets i desfets una  vegada i una altra, que mai s’acaben i sempre són  diferents. L’escriptor nord-americà deia al llibre que Només he conegut, al llarg de la meva vida, una o dues persones que entenguessin què era l’art de caminar, és a dir, l’art de fer camí. Em sembla que jo tinc la sort d’haver-ne conegut algunes més, i una d’elles és la Carol.I estic convençuda que seguirem fent camí juntes.

Mariona Bigas (voluntària del Voluntariat per la llengua del Servei Local de Català de Vic, Centre de Normalització Lingüística d'Osona), febrer 2021

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!