L’Estanis, la Paula i en Raúl, un voluntari i dos aprenents del programa Voluntariat per la llengua (VxL) al Cercle Català de Madrid, entitat adherida al programa que promou la formació de parelles lingüístiques entre associats i simpatitzants de l’entitat, ens han enviat una fotografia sobre l’última trobada que han fet, que ha coincidit amb una activitat de la Colla Castellera de Madrid, una de les seccions del Cercle, i cadascun dels tres participants ha escrit un breu fragment sobre l’experiència.
Emoció és el que hem sentit amb les colles castelleres a Madrid... qui m'ho havia de dir! Amb els companys de les converses veient i vivint, gaudint, aquesta experiència. Sentint a Madrid aquest trasllat mental, emocionant, a altres moments, a tants altres llocs on ho hem pogut gaudir amb gent tant diversa com estimada.
També per fer-me més conscient de l’interès que mostren els nostres companys per allò vinculat a la nostra llengua i a la rica i diversa realitat cultural que l’envolta. Partint d’una invitació, ens hem animat a compartir la nostra imatge i la nostra experiència per a qui pugui interessar i hem decidit compartir-la en aquesta trobada extraordinària que crec que ha sigut tota una vivència i que ens ha ajudat (des de certa distància) a conèixer una mica més allò que estimem, tots tres.
Agraeixo l’oportunitat (i la gaudeixo).
Gràcies al VxL (i al Cercle Català de Madrid) hem pogut veure una tradició catalana al centre de Madrid. Hi participaven tres colles, una d’elles de Madrid. Ens ha permès trobar tot el necessari per poder parlar dels castellers com si en fóssim veritables experts: hem après a distingir el pilar de la torre i del castell i també com anomenar-los segons el número de persones i alçades. El que més m’ha agradat ha sigut veure com els petitons eren els darrers a enfilar-se cap a dalt i com feien l’aleta per indicar que havien assolit el propòsit. A la meva edat i amb el meu pes no crec que tingui cap possibilitat d’enfilar-me a sobre dels altres o de ser part de la pinya, perquè la meva esquena no m’ho permet, però segurament seria una activitat divertida, atès que a Madrid hi ha aquesta colla del Cercle Català. Tot sumat, una bona experiència. Espero descobrir la presència catalana a Madrid en properes activitats. La propera podria ser la sardana del Retiro. La coordinadora que ensenya a ballar-la, i que hem conegut avui a l’espectacle, ja s’ha ofert per fer-nos-la ballar en cinc minuts.
Gràcies a les circumstàncies hem trobat un moment del nostre temps per trobar-nos, ahir ens vam poder apropar a la cultura catalana. Vam anar a la representació dels castells, vam conèixer l'origen, la funció i el nom de cada element del castell, així com el nom dels diferents tipus de castells.
Em va agradar observar com, treballant en col·laboració amb els altres, es pot aconseguir gairebé tot, tot i que em feia por de veure els nens pujar tan amunt.
Vam conèixer la monitora de sardanes, que ens va convidar a aprendre'n els diumenges al matí al Retiro, cosa que em sembla molt atractiu.
En acabar l'espectacle, ens vam posar a comentar-lo. A més de conèixer alguna cosa més de Catalunya, va ser una tarda molt agradable.
Gràcies companys o, millor (i sent prudent amb el terme “amic”, tot i que ja sento un cert sentiment d’amistat), estimats companys. Tenia ganes de participar en les trobades de conversa del VxL però ho estic gaudint plenament a cada trobada i vosaltres sou part d’aquest sentiment.
Us heu fixat que tots tres hem dit gràcies? Doncs això: gràcies (1), gràcies (2) i gràcies (i 3).
Jo crec que sí, que "fem màgia"!
Estanis, Paula i Raúl, participants del VxL del Cercle Català de Madrid
Afegeix un nou comentari