El nostre benvolgut país, Catalunya, i el nostre estimat municipi, Gelida, han estat en els darrers anys uns pobles d’acollida i d’integració de persones provinents de tots els racons i indrets del món.
Moltes persones dels cinc continents han trobat el seu espai a Gelida, per conviure-hi tots plegats.
Em refereixo a les originàries de la gran capital i d’altres llocs de la geografia catalana, i també a les de les altres autonomies de l’estat espanyol.
Així mateix, d’un temps ençà, ha proliferat l’arribada de persones d’altres orígens i procedències. Tot aquest fluxe és altament positiu i satisfactori i tremendament enriquidor per a qualsevol societat actual.
La nostra població està també formada per persones de la resta de països d’Europa, Àsia, Àfrica, Sudamèrica…, i d’un gran nombre i divers de nacionalitats i regions diferents.
Gelida ha esdevingut un poble d’acollida, convivència i integració de totes aquestes comunitats en la base del respecte i la concòrdia mutus, i conservant i mantenint els nostres costums i tradicions particulars.
Un dels principals instruments per aconseguir aquests objectius de convivència, participació i integració, és el coneixement de la nostra llengua, el català.
Dos anys després de la redacció inicial del present escrit, la situació del català a hores d’ara no convida a l’optimisme. Ans al contrari, les estadístiques semblen contradir i limitar les possibilitats d’expansió i d’utilització de la nostra llengua. Certament, ens trobem en una cojuntura en què les institucions públiques i els governs no acaben d’apostar-hi decididament.
Toi i això, per revertir aquesta realitat, les tasques i les activitats desenvolupades, tant per alguns Ajuntaments catalans, així com pels Centres de Normalització Lingüística del país, i d’altres plataformes i entitats, són de cabdal importància. Els seus cursos de català, els seus programes d’aprenentatge i tot el seu catàleg de serveis permeten augmentar la presència i millorar la qualitat del català.
A Gelida s’han desenvolupat diferents projectes d’ensenyament i pràctica del català. Un dels més destacats és el que es desenvolupa mitjançant el Voluntariat per la Llengua. La formació de les parelles lingüístiques, constituïdes per voluntaris i voluntàries i aprenents i aprenentes, facilita que la persona que té coneixements bàsics de català pugui adquirir la pràctica i l’aprenentatge de la llengua, i, al mateix temps, assolir fluïdesa, guanyar seguretat i practicar-lo en un context real i distès.
Una altra de les iniciatives que alguns voluntaris estant portant a terme és la realització de classes o, més ben dit, trobades de conversa de llengua catalana. Es tracta de sessions i tallers que s’adrecen a les persones nouvingudes i interessades per conèixer la nostra llengua, millorar el seu aprenentatge i perfeccionar el seu ús en un espai concret, real i informal.
En algunes d’aquestes sessions i trobades, també es fan servir d’altres recursos, com ara jocs, endevinalles, preguntes i respostes…, i tot un conjunt de tècniques diverses per potenciar la pràctica activa i la utilitat efectiva i eficiente del català.
Estan apareixent noves dinàmiques, sota l’aixopluc del Voluntariat per la Llengua, i d’alguns Centres de Normalització Lingüística, com són l’aparició, en d’altres municipis i poblacions, de grups de teatre, formats per voluntaris i voluntàries i aprenents i aprenentes, que, seguint estratègies i tècniques pròpiament teatrals, representen obres i fan actuacions teatrals, en què interactuen i es relacionen persones i parelles lingüístiques, utilitzant també el català com a eina i instrument eficients i adients de pràctica i ús.
La majoria d’aquests projectes es nodreixen amb les aportacions desinteressades i voluntàries de diferents persones que, des de les seves pròpies situacions particulars, contribueixen, amb el seu gra de sorra, a intentar millorar les condicions vitals, personals i laborals, de totes les persones que participen en la seva realització.
Així mateix, aquest procés personal de col.laboració i cooperació és plenament satisfactori i esdevé altament gratificant. És per això, que cal animar i encoratjar a més veïns i veïnes de Gelida que vulguin oferir-se.
Podem concloure, per tant, que, efectivament, totes les dinàmiques i pràctiques posades en funcionament, i les que es puguin anar incorporant, podran permetre d’aconseguir que el nostre país i el nostre poble de Gelida, es converteixin realment en uns veritables centres i espais conjunts i comuns, per tal que el català esdevingui una excel.lent eina d’acollida, relació, interacció, convivència, participació i integració real i efectiva, tal com ha de ser el desig de tots i totes nosaltres.
Cal remarcar que aquesta no serà una tasca fàcil. En la tessitura present, es tracta d’un propòsit un tant utòpic, però que amb la voluntat i l’esforç de tots plegats, les institucions governamentals, els organismes públics, les entitats privades, les associacions i organitzacions de tota mena i l’exercici de la ciutadania, dels veïns i les veïnes de tots els nostres municipis, puguem assolir que aquest anhelat objectiu esdevingui un projecte ferm i de cura, per aconseguir així que en tots els àmbits i sectors d’aplicació, en els diferents entorns i escenaris vitals de tots els individus (personal, escolar, relacional, social, professional, laboral…), el català sigui la llengua del nostre país, Catalunya, i del nostre benamat poble de Gelida.
Text publicat al Llibre de Festa Major de Gelida 2025 per Joan Pérez Casamitjana, membre de la Unió Casal Gelidenc (entitat col·laboradora del VxL) i voluntari del VxL del CNL de l'Alt Penedès i el Garraf
Afegeix un nou comentari