Una relació que perdura en el temps

A vegades, la relació que s’estableix entre els dos membres d’una parella lingüística va més enllà de les 30 trobades per conversar. Es comença amb una trobada d’una hora a la setmana, primer durant 10 setmanes i, si va bé, es poden repetir 10 trobades més i 10 trobades. I quan s’arriba al final de les 30 trobades s’aconsella de canviar de parella.

Quan dues persones tenen una connexió molt bona, la relació flueix sense esforç i hi ha energia positiva... es produeix la màgia: la relació esdevé autèntica amistat. Avui us volem explicar una amistat fruit de la relació entre en Josep i en Mimoun, que van començar sent un parella lingüística.

Era l’any 2008 quan en Josep va conèixer el programa i va decidir apuntar-s’hi com a voluntari. En Josep és una persona molt dinàmica, solidària i sempre està a punt per ajudar. És una bona persona. En Josep vivia, i encara viu, a Manlleu i en Mimoun també vivia a Manlleu. En Mimoun és una persona molt inquieta, sobretot en allò que fa referència a la cultura, és amazic i activista i, per aquest motiu, està molt sensibilitzat amb aquelles cultures minoritàries i sense estat. De seguida va tenir clar que volia aprendre català.

Ja a les primeres trobades va sorgir aquesta connexió i la relació es va anar consolidant fins al punt que les famílies de tots dos es coneixen i s’aprecien. És una amistat profunda que perdura fins avui, divuit anys després, malgrat que en Mimoun ja no viu a Catalunya.

Avui en Josep ja està jubilat i no ha parat de tenir parelles lingüístiques. En Mimoun ja no viu a Manlleu, viu a Alemanya, però és actor i passa temporades al Riff, casa seva, per gravar programes i sèries per a la televisió. Era el mes de juny que en Mimoun li va comentar a en Josep que estaria uns mesos al seu país perquè havia de rodar una sèrie per a la televisió, i el va convidar. Com que en Josep ja està jubilat no s’ho va pensar dues vegades i hi va anar per passar-hi uns dies.

Durant tots aquests dies en Josep ha conegut el territori, la cultura i la família d’en Mimoun que encara viu al Marroc. Ha estat una experiència fantàstica! Esperem que aquesta amistat duri molts anys i que la relació continuï, sempre en català!

Voluntariat per la llengua de Manlleu (Centre de Normalització Lingüística d'Osona)