Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
30/07/2020

Em dic Alejandra i vaig conèixer el programa Voluntariat per la llengua (VxL) per internet. Volia fer un intercanvi lingüístic per millorar la meva fluïdesa i sobretot per practicar i perdre la vergonya. Sóc de Bolívia, fa més de deu anys que visc a Catalunya i encara que entenc perfectament el català necessitava algú per practicar.  És el primer cop que participo d'un intercanvi i la veritat m'ha agradat molt, sobretot perquè per internet i per WhatsApp és molt fàcil.

A les nostres trobades amb la Sandra, la meva voluntària lingüística, vam començar parlant de les nostres feines i d'on vivim i del que ens agrada fer. Després ja parlàvem de menjars, de receptes del meu país, de menjar i curiositats d'Irlanda que és on viu la Sandra. Ella de vegades surt a caminar mentre parlem i m'ensenya llocs de Dublín a prop de casa seva.

Ho aconsello molt per a la gent que ve de fora i té vergonya de practicar al carrer amb gent desconeguda, és bona manera d'animar-se i millorar molt el català.

Alejandra, aprenenta del VxL en modalitat virtual d'una de les parelles lingüístiques que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

Quimey (aprenenta)

Hola! Soc la Quimey, una noia argentina de 31 anys que fa poc temps s'ha traslladat a viure a Barcelona des de l’Argentina. Com que m’agrada molt la vostra ciutat i la vostra cultura, he decidit aprendre el vostre idioma a la meva manera, és a dir, sense classes formals. He aprofitat doncs la quarentena per començar a estudiar català amb el Parla.cat, mirant les sèries Merlí i Benvinguts a la familia.

Però la realitat és que si vols aprendre a utilitzar un idioma has que parlar-lo, i aquí és quan em trobo amb aquest sistema de conversa que em sembla fantàstic. La Núria - la meva voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) - és una noia molt agradable i té molta paciència. Amb ella conversem sobre viatges, menjars, estudis, geografia i costums de Catalunya, que m’agrada molt conèixer. A més, sempre riem perquè hi ha moltes vegades que jo no sé com es diu alguna cosa.

En resum, crec que aquesta oportunitat és súper bona i estic molt agraïda d’haver-la trobat. Potser algun dia ens trobem amb la Núria, a Badalona, on ella viu.

Doncs, moltes gràcies!!! ??

Núria (voluntària)

Hola!

Jo soc la Núria Marín i ara mateix estic estudiant Geografia i Ordenació del Territori a la Universitat Autònoma de Barcelona. M'he apuntat al VxL perquè cada vegada més s'està veient que el català va retrocedint pel que fa al seu ús social i penso que el jovent ens hem d'implicar i donar un cop de mà a les persones nouvingudes perquè puguin aprendre la llengua i donar-los totes les facilitats possibles.

Amb la Quimey ens hem entès molt bé i tenim algunes coses en comú: les ganes de viatjar, de seguir aprenent i el gust per la música clàssica.

Amb les vacances d'estiu ens veurem de manera irregular però seguirem estant en contacte!

Quimey i Núria, parella lingüística del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

Una amistat des de fa quinze anys!

La Montse i la Lola són amigues des de fa quinze anys gràcies al Voluntariat per la llengua (VxL).

La Lola és andalusa -de Jaén- i en arribar a Catalunya el primer que va fer és apuntar-se a un curs de català. Ara ja fa set anys que va treure’s el nivell de Suficiència! Va ser la seva professora de català qui li va aconsellar apuntar-se al VxL, i va pensar: “Uf, quin rotllo!”. I quan ja li van adjudicar la Montse com a voluntària, la nit abans de la primera trobada estava tota neguitosa i pensava: “I què li diré jo a aquesta dona? De què parlaré?”.

Per la Montse també era la seva primera vegada com a voluntària del VxL i no sabia massa què es trobaria. Diu que “la Lola m’ho posava molt fàcil i ja parlava molt bé”. Però la Lola no ho veia així, és clar, ja que en aquell moment se sentia insegura: “Jo acabava d’arribar i la Montse em va escoltar molt. Em va servir per trobar la pau en el procés de deixar un lloc i anar a viure a un altre que no és el teu. I sempre li he pogut explicar tot”. “Hi ha hagut molta confiança mútua”, diu la Montse.

Van fer més de vint trobades i molts cops anaven a dinar l’una a casa de l’altra. Però la relació no es va acabar aquí. Es van continuar veient per anar a fer un cafè de tant en tant. De vegades ha passat gairebé un any, però diuen que quan es retroben sempre és com si s’haguessin vist ahir mateix.

El que ha quedat, segons la Lola, no és només una bona amistat: “La Montse ha deixat una bona llavor. Ella m’ha fet estimar el català”. Ja fa dos anys que la Lola col·labora amb una escola ajudant les noies xineses adolescents en procés de reagrupament familiar a conversar en català: “Em fa molta il·lusió poder ensenyar català. Com que jo sé el que m’ha costat, puc transmetre-ho per ajudar. Vull transmetre que han d’aprendre la llengua del lloc on viuen”.

Fa uns dies la Montse passejava per Badalona amb la seva darrera parella lingüística, la Jasmine  –la desena ja!- i es van trobar amb la Lola i el seu marit: “Mira, la primera i l’última!”.

Montse i Lola, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

En Musa i la Lupe fa dos mesos que es troben per parlar en català. Un, des de Mallorca i l’altra, des de Caldes de Montbui. Són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual.

Mireu què ens en diuen:

Musa (aprenent)

Jo soc en Musa, soc gallec encara que el meu pare era marroquí, d'aquí el meu nom. Visc a Mallorca des de fa gairebé quatre anys i en fa un parell que em vaig llevar el títol de C1, però des de llavors no he tingut gaires oportunitats de parlar català.

Aquest programa de voluntariat m'ajuda molt i, a pesar que sigui per Internet, tenim un tracte molt pròxim amb la Lupe, la meva voluntària.

Les converses amb ella són molt interessants, perquè té coneixements molt amplis de política, història, etc. derivats de la seva experiència de professora, però també d'una gran preocupació pel coneixement i per mantenir-se actualitzada mitjançant lectures diverses.

Estic molt content perquè m'ajuda molt, a més sempre m'escolta pacientment a pesar que a vegades m'embusso. Tenim una conversa molt fluida i agradable. Gaudeixo molt d’aquestes xerrades i m’hi sento molt còmode tota l'estona. Gràcies, Lupe!!!

Lupe (voluntària)

Jo em dic Lupe, soc nascuda a Barcelona, però fa 33 anys que visc a Caldes de Montbui. Fa uns quants anys, després de jubilar-me, vaig fer de parella lingüística d’una noia italiana, de forma presencial. Ara, durant el confinament, em van oferir la possibilitat de tornar-ho a fer, aquesta vegada telemàticament, i vaig dir que sí. No sé per què vaig pensar que, encara que les converses fossin per Internet, la persona amb qui parlaria viuria per aquí a prop, però no ha estat així; en Musa és gallec i viu a Palma de Mallorca.

Fa dos mesos que parlem, més o menys un cop per setmana; està resultant una experiència molt interessant perquè, tot i que ell parla en català estàndard, utilitza vocabulari i expressions pròpies de Mallorca i així jo també aprenc noves variants, cosa que m’encanta.

D’altra banda, com que ell parla castellà i gallec, podem fer comparacions de les tres llengües i tot plegat és molt enriquidor. En realitat en Musa parla molt bé el català, només li falta una mica de fluïdesa, de vegades penso que hauria de prestar-li més atenció per detectar si comet algun error, però és que sovint m’oblido que n’està aprenent. Per exemple, un dia em va dir que no distingia entre la e oberta i la e tancada; jo no me n’havia adonat! Llavors, m’hi vaig fixar i vaig veure que les pronuncia correctament.

En definitiva, crec que la distància geogràfica encara aporta nous elements a les converses i resulta molt agradable xerrar amb una persona que, tot i que compartim professió, té unes vivències molt diferents a les meves.

Lupe Prades i Musa Lahsen, parella lingüística del VxL en modalitat virtual de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/07/2020

La Carmina i l’Andrés són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual que fa un mes i mig que es troba per videoconferència des de dues ciutats diferents de Colòmbia.

L'Andrés (aprenent), nascut a Veneçuela, estudia català des de Colòmbia. Va començar a aprendre'l perquè no tenia res a fer durant el confinament, una mica pel Barça i per saber-ne més de la història del club. El VxL li ha permès, a més de practicar el català, conèixer més la cultura catalana i d'altres qüestions que pensa que li poden ser útils en un futur. El recomana a tothom que vulgui aprendre català.

La Carmina (voluntària) és de Barcelona però viu a Florencia, una ciutat colombiana. Per a ella, col·laborar amb el VxL és també una oportunitat de practicar la seva llengua materna, ja que allà té poques oportunitats de parlar amb ningú en català. 

Els dos ens ho expliquen en aquests vídeos amb què ens han volgut compartir la seva experiència (alerta a com parla l'Andrés després de tan sols un mes i mig practicant amb la Carmina... felicitats a tots dos!)  :

Carmina i Andrés, parella lingüística del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
15/07/2020

Experiències del Voluntariat per la llengua durant el confinament per la COVID19

La Neus i la May formen una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) que tot just va començar la seva relació poc abans de començar la crisi de la COVID-19, de manera que al cap de només dues sessions presencials ja estaven confinades. Des de la primera setmana van tenir clar que podien seguir trobant-se fent servir alguna de les plataformes de videoconferència per parlar. I van escollir l’Skype.

L'experiència de la Neus Portet (voluntària)

La May, una noia de Tailàndia que fa poc més d’un any que va arribar a Catalunya, té moltes ganes d’aprendre català. Ella, com tots els estrangers que arriben a Catalunya i volen aprendre la nostra llengua, es troba amb la doble dificultat d’haver de distingir quan li parlen en castellà i quan li parlen en català. Em puc imaginar com de difícil deu ser!

Però la May té determinació, motivació i intel·ligència i sap que sense equivocar-se no n’aprendrà i per això està convençuda que parlar, encara que sigui equivocant-se, és el camí per aprendre’n.

Jo soc la Neus, una vigatana que fa 24 anys que visc a la Garriga i que tinc la sort d’haver viscut uns quants anys a l’estranger i haver passat per l’experiència de la immersió lingüística en un país nou i una llengua nova.

Ens hem anat trobant virtualment cada setmana durant tot el confinament i jo m’ho he passat molt bé.

He de dir que crec que hem aprofitat molt bé les eines al nostre abast. La May ha escrit cada setmana alguna cosa sobre un tema que prèviament havíem triat, l’ha llegit, l’hem corregit i aquest tema ens ha anat portant a altres temes que cada setmana ens han ocupat tota l’hora. La May és entusiasta i creativa i mai no ens hem quedat sense saber de què parlar.

Una altra cosa que hem fet i que, a mi, m’ha agradat molt ha estat utilitzar el Google Earth per trobar temes de conversa. La May m’hi ha anat guiant tot compartint la pantalla i hem visitat casa seva a Tailàndia, m’ha ensenyat la casa dels seus pares, la seva escola, el seu institut, la casa d’alguns dels seus amics, el riu que travessa el seu poble natal, els mercats, els llocs on ella anava amb els seus amics, els parcs, el lloc on va conèixer el seu marit (un català que l’ha portada fins aquí), el lloc on treballava abans de venir a Catalunya. Hem vist palaus i temples i m’ha explicat coses molt interessants de la seva cultura. Per a mi ha estat un privilegi poder tenir aquestes converses amb la May durant aquestes setmanes d’angoixa i patiment. La nostra hora setmanal ha estat una finestra a una cultura diferent i una terra molt llunyana de la mà d’una persona molt alegre i entusiasta.

L'experiència de la May Nattanich (aprenenta)

La primera vegada que ens vam trobar amb la Neus, jo estava molt nerviosa perquè jo no parlo bé el català. Nosaltres, però, hem practicat cada setmana i hem practicat l’escrit i escolto la meva voluntària com parla en català. Tot això ajuda a millorar el meu català, cada setmana aprenc nou vocabulari i entenc millor la llengua, tot i que encara tinc errors i no el parlo perfecte. La Neus és molt simpàtica i pacient perquè de vegades parla amb mi i jo no l’entenc, però m’ho va repetint de diferents maneres fins que sé què vol dir.

Vull donar les gràcies de la meva experiència.

L’Ametlla del Vallès i la Garriga, juny de 2020

Neus i May, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona l’Oficina de Català de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/07/2020

L’Aina i la Juliette són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual que fa poc que han començat:

Està formada per la Juliette, de 20 anys, i l’Aina, de 24: "Només portem dues trobades, però el fet que siguem les dues joves, ens ha fet connectar de seguida".

La Juliette (aprenenta) s'ha apuntat al VxL perquè vol practicar i millorar el català. També aprendre cultura catalana, com per exemple, la festa de Sant Jordi. I l'Aina (voluntària) s'ha apuntat al Voluntariat perquè li agrada ensenyar el català i transmetre la cultura.

"Com que és estiu i tenim més temps, podem fer les trobades en línia, ja que no vivim al mateix lloc. La Juliette està vivint a la seva casa de la Bretanya i l’Aina, al costat de Barcelona. A més, després del confinament tenim més ganes de conèixer gent".

Juliette i Aina, parella lingüística del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/07/2020
,

Aquest és el testimoni d’una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual, escrit a dues mans, malgrat la distància:

En Bernard i en Joan Josep han finalitzat les converses per practicar el català en el marc del VxL. En Joan Josep (voluntari) és de Barcelona i viu a Santo Domingo des de fa sis anys. Ha compartit deu converses en català amb en Bernard, el seu aprenent.

En Bernard és professor ajudant de ciències polítiques a la Universitat de Johnson & Wales a Providence, Rhode Island, als Estats Units. Va començar a aprendre català a l'escola de graduats com a part del seus estudis sobre moviments nacionalistes sense Estat a Europa. “Estic molt content d’haver mantingut converses setmanals en català amb en Joan Josep, és un home molt servicial i pacient”, diu.

En Bernard ha viatjat a Catalunya una sola vegada i només va ser-hi tres dies. “Espero que algun dia proper, després de tenir una vacuna contra el Covid-19, pugui tornar a visitar-la i provar les meves habilitats amb la llengua. M’agrada aprendre sobre el poble català, i sobretot la política de la Catalunya contemporània. Crec que allò que hi passa és de gran importància per a la Unió Europea i per al món en general”, comenta.  Per últim, en Bernard agraeix al Consorci per a la Normalització Lingüística el seu lideratge en l’ajuda als estudiants de català.

En Joan Josep, per la seva banda, segueix amb el VxL des de la República Dominicana, entaulant converses amb altres aprenents, especialment d’Amèrica Llatina. “He descobert que el català interessa molta gent d’arreu del món. Això hauria d’animar altres compatriotes nostres a donar un pas endavant i ser voluntari lingüístic una hora a la setmana”, diu.

Bernard i Joan Josep, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
07/07/2020

La Mònica i en Filippo són una altra parella lingüística del Voluntariat per la llengua (vxL) en modalitat virtual que ens expliquen la seva experiència:

Hola a tohom! Em dic Filippo, soc italià i avui m’agradaria parlar-vos d’aquest projecte, que està sent una experiència molt bonica i gratificant per a mi.

Visc a Florència i soc guia oficial. Vaig apuntar-m’hi perquè m’agradaria oferir, als meus viatgers, l’opció de fer el circuit turístic també en català.

Em van assignar com a parella lingüística la Mònica i des del principi ens hem trobat molt a gust parlant i xerrant de molts temes. Tenim passions en comú, sobretot la cuina i els viatges. De fet, hem pensat fer un viatge per conèixer-nos i aprofitar per visitar les nostres ciutats. De moment encara no es pot, però segur que hi haurà un intercanvi Toscana - Catalunya molt aviat!

Participant-hi he pogut millorar el meu nivell lingüístic, he après més coses de la cultura espanyola i de les tradicions catalanes, però sobretot, he conegut nous amics. Especialment en aquests últims dies, també ha sigut una oportunitat per compartir, riure o simplement per passar l’estona. De fet, crec que justament l’aspecte humà d’aquest projecte és el que marca la diferència.

Filippo, aprenent del VxL en modalitat virtual

Em dic Mònica, visc a Catalunya i després de molts anys vaig decidir apuntar-me al Voluntariat per la llengua en la modalitat en línea. Per mi parlar català és un acte que faig sense pensar, sempre l’he parlat. Però per altres persones, és un segon, tercer o quart idioma i suposa un gran esforç aprendre’l.

L’hora setmanal o quinzenal com a voluntària mai és una obligació, és una oportunitat de conèixer altres persones i altres maneres de viure. En el cas del Filippo està sent una experiència molt enriquidora; a més de practicar el català hem pogut parlar d’aficions comunes com la cuina. Ell, a més a més, viu a Itàlia, un país que està al meu rànquing de pròxims viatges.

Ha estat un plaer poder parlar amb algú que al mateix temps que aprenia conversant, explicava coses molt interessants sobre art, cuina i cultura italiana. He de dir que ho fa molt bé i, gràcies al seu esforç, ha millorat moltíssim des del primer dia que vam començar a parlar.

Recomano aquesta experiència a altres persones que viuen a Catalunya per ajudar a conversar en català i, a més, aprendre i conèixer sobre altres persones i cultures.

Mònica, voluntària del VxL en modalitat virtual

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/06/2020

També es guanya confiança en la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua (VxL)

"Hi ha confiança amb la persona de la pantalla" Elvia López és per primera vegada aprenenta del VxL en modalitat virtual després d'haver-ho estat en la modalitat presencial.

Elvia López és d'Hondures i ja fa mes de tres anys que és a Catalunya. Ara viu a Santa Coloma de Gramanet i ha conegut quatre voluntaris diferents del Voluntariat per  la llengua, però aquesta és la primera vegada que ha de compartir les converses a través de videoconferència, per això li hem volgut preguntar com ha estat aquest canvi.

Per què et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?

Perquè parlar una segona llengua té molts avantatges, per millorar les oportunitats laborals i també perquè és una oportunitat fantàstica per poder aprendre i descobrir altres cultures.

Has estat ja amb quatre voluntaris, han estat molt diferents les trobades?

Si, han estat molt diferents les trobades perquè hem parlat de diferents temes. però la gran diferència és que ara no tinc el contacte humà, ja que de moment només hem parlat virtualment.

Què vas pensar quan amb el confinament la trobada havia de ser virtual?

Vaig pensar que si no podia ser d'una altra manera, aquesta era una bona solució. Abans no havia fet cap conversa per ordinador i vaig pensar que m'havia d'adaptar.

Va ser difícil el canvi de la trobada presencial a la virtual?

En un principi sí, ja que no tenia ordinador però després ja va ser molt fàcil, la pitjor part era perdre el contacte personal.

Un cop es normalitzi la situació, seguiràs de manera presencial o virtual?

No m'importaria que fos de manera virtual, estic disposada a seguir practicant com sigui. Abans preferia la modalitat presencial perquè és molt important el contacte, però ara també m'agrada la virtual perquè sí que hi ha confiança amb la persona de la pantalla.

Què t'ha sorprès més d'aquesta nova etapa?

La persona que m'ha tocat ara. L'Anna és molt bona i així ha estat fàcil. Sempre parlem de diferents temes: de l'educació, la cultura, la salut, el confinament... La majoria de vegades acabem parlant més d'una hora!

Elvia López, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística l'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!