Blog

Fa un any, quan encara vivíem "la vida loca" (abans de la Covid-19), vam començar les nostres tertúlies al programa “Un dia més” del periodista Jordi Sebastià, a UA1 Ràdio, de Lleida. Amb aquesta experiència esperàvem millorar el nostre català perquè no tenim oportunitat de parlar-lo gaire entre nosaltres.

El nostre català va millorar, però el més important és que, amb el Jordi, vam passar el llindar de la cultura catalana! Ens va fer conèixer de veritat la música, les tradicions, la cuina i tantes altres coses que no es poden conèixer si no s’està en contacte amb la gent del territori que t’acull, amb algú tan generós que comparteix el que sap, el que sent... També vam descobrir la ràdio local, que ens ha permès saber què passa a Lleida, perquè encara que des que vam arribar aquí escoltàvem la ràdio catalana, mai sentíem parlar de Lleida i les seves notícies locals.

Pel que fa la llengua, hi ha dues coses que proven que te n’has impregnat:

1. Quan sense buscar-les, les paraules perfectes surten per expressar els sentiments, ja sigui l’enuig, la frustració, la sorpresa, etc.
2. Quan comprens les bromes de la llengua que aprens, ja que quan rius d’una broma en una altra llengua vol dir que ja has comprès la manera de pensar de la cultura.

Aquestes tertúlies amb el Jordi ens han ajudat a donar els primers passos cap a la llengua i la cultura catalanes i, per això, et diem: “Moltíssimes gràcies, Jordi, pel teu temps, la teva paciència, la teva bondat, la teva “bienveillance” i la teva generositat!”

I gràcies a tots aquells voluntaris del Voluntariat per la llengua que, com el Jordi, obren les portes de casa seva al Marcel, a la Patricia i a totes les persones que arriben a Catalunya i que volen integrar-se parlant la llengua catalana.

Marcel i Patrícia, aprenents del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Em dic Juan Giménez Enriquez i soc natural i veí de Jerez de la Frontera (Cadis), tot i que ara mateix soc a Madrid on faig la feina de professor d'ensenyament secundari de llengua i literatura castellana i llatí, compartint la tasca vocacional de locutor de ràdio a la meva ciutat, Jerez. Començo a redactar el meu testimoni sobre el Voluntariat per la llengua (VxL) just el dia en què faig quaranta vuit anys d'edat, i diria també que esdevinc no només un any més vell, sinó un any més català.

La meva ciutat, on vaig néixer, créixer, on visc, i on vaig de vacances de la meva feina actual a Madrid, és una ciutat de la Baixa Andalusia, que es diu Jerez de la Frontera, que pertany a la província de Cadis, on tenim una capital homònima que és de les ciutats més antigues de l'Occident, i un litoral que la converteix en l'única província d'Espanya que toca tant l'oceà Atlàntic així com la mar Mediterrània. Val a dir que també aquí tenim comarques, però no han assolit encara el sentit que tenen a Catalunya. No són entitats administratives, doncs responen a una denominació més geogràfica i natural, per exemple, Campiña de Jerez, Campo de Gibraltar, Bahía de Cádiz ...

El meu coneixement del català ve precisament de passar petites temporades a Catalunya des que tenia vuit anys d'edat, on només estava un mes i mig o gairebé dos, el temps d'estància a l'hospital de la Vall d'Hebron. Durant tota la dècada dels vuitanta hi anava cada any, per períodes inferiors als dos mesos, i sempre em trobava amb un ambient, fins i tot el sanitari, que era bilingüe, i va ser el que em va fascinar, i em va donar, -tot i ser petit encara,- l'empenta que em va fer començar a conèixer i entendre el català.

El darrers mesos m'han passat coses a la meva vida que m'han tocat el cor, petits detalls que potser no tinguin gaire d'importància, però que els he viscut com a experiències interiors que han estat molt relacionades amb Catalunya i amb la llengua, i tot això gairebé sense moure’m de la meva ciutat. Han estat aquestes sensacions tan fortes, la causa principal que m'hagi ficat més plenament a conèixer molt millor aquesta llengua, des de la  part més oral, ja que l’escrita i la literària ja la coneixia des de feia anys perquè també des de Cadis havia estudiat a la carrera una matèria de llengua i la literatura catalana a distància, als anys noranta. I va ser així, explorant el programa d'autoaprenentatge Parla.cat quan vaig veure una columna lateral que enllaçava al programa Voluntariat per la llengua. M'ho vaig pensar molt i des de Nadal no va ser fins a la fi de la Setmana Santa quan vaig començar les converses, i ja he conegut tres comunicants, l'Oriol, en Joan Miquel i en Jorge, amb cadascun dels quals he après moltíssim sobre la llengua i d'altres temàtiques i he agafat més ritme i domini en la llengua catalana parlada. Els estic molt agraït per la seva ajuda i dedicació.

Si bé jo ja havia tingut alguna experiència radiofònica en català, amb les converses encara m'he sentit més valent per fer-ho i per eixamplar tot el vessant radiofònic que ja vinc desenvolupant des que era un marrec a una emissora de Jerez.

Vull dir que les meves trobades són només virtuals, fet que no ha suposat que es puguin notar més llunyanes, al contrari; avui la xarxa ofereix  una multitud de recursos que a l'època a la que jo vaig tenir els meus primers contactes amb el català eren senzillament impensables.

Les temàtiques amb els voluntaris, per a mi en qualitat d'aprenent, han estat molt variades. I cadascun dels comunicants ha aportat des de la seva personalitat i des del seu perfil unes xerrades que m'han fet perfeccionar molt més la llengua. Hi ha hagut també trobades virtuals interactives amb ells, on l'intercanvi de continguts i l’aprenentantge han estat bidireccional, doncs he tingut l'oportunitat a la mateixa videotrucada d'anar caminant per Jerez o Càdis, i anar ensenyant la ciutat amb la càmera de l'Smartphone, explicant tot el recorregut turístic a distància.

He d'agrair a molta gent, al llarg de la meva vida, les aportacions que m'han fornit per conèixer el català: familiars que viuen a Catalunya, amics que vaig conèixer per la xarxa o presencialment fora de Catalunya, i també, cal dir-ho, certes persones catalanes que m'han tocat el cor d'una manera tan pregona, que sense saber-ho ja m'han injectat a les venes una ona de catalanitat que mai no farà un  pas enrere, i que conviu amb el meu gaditanisme, del que em sento també molt orgullós. I de la mateixa manera que intento fer que entre la meva gent es conegui millor la cultura catalana, també miro que Cadis i tota la província es conegui en català; la qual cosa no seria exactament difondre el català a la meva terra, sinó difondre la meva terra EN català.

Jo realment recomanaria participar en el VxL a tothom qui tingui l'interès de conèixer la llengua catalana. Imagino, potser amb una mica d'ingenuïtat, que per a molta gent que no coneix ni vol conèixer la llengua, no vindria malament que s'acostés a veure aquest programa, i comprovar que hi ha tanta gent enriquint desinteressadament la llengua de Verdaguer, i fent servir una cultura i llengua de centenars d'anys que fa molt més culte i ric el mapa lingüístic de la nostra Península Ibèrica ( la Pell de Brau, com titulava el poeta d’Arenys de Mar, Salvador Espriu ).  Gràcies de cor a tots, per ajudar-me a sentir-me més integrat amb la llengua catalana, i fer-la tan meva com el castellà. Animeu-vos a aprendre-la i a difondre-la.

Juan Giménez, aprenent del VxL virtual nascut a Jerez de la Frontera (Cadis) i resident a Madrid

Hola!

Soc la Julia,  una noia argentina de 31 anys que un dia, quan tenia 20 anys, va escoltar un grup musical fer una cançó de Pulp en català. Des d’aquells temps, el català em va semblar un idioma amb un so molt atractiu.

Fa unes setmanes vaig conèixer l’Antoni. Amb ell, sempre ens posem consignes que no complim del tot. Diem: “la propera setmana, parlarem de fruites i verdures perquè practiquis.” I així comencem la conversa amb la consigna, fins que una hora després, ens adonem que no sabem de què hem començat a parlar.

Vaig començar a estudiar català fa 3 o 4 anys per la plataforma Parla.cat. Al principi, era només una qüestió de curiositat i gust per la llengua, però estudiar català m’ha apropat  a la cultura de Catalunya i, ara, m’estic preparant per fer un màster en gestió cultural a la Universitat de Barcelona.

A l’Antoni li fa gràcia quan pregunto: “com es diu “tal paraula” en català?” I la diu com és o quan la diu, no sé com pronunciar-la en català, i després jo la dic en català.

Parlar amb l’Antoni m’ha fet adonar que puc parlar amb seguretat del que dic i de com m’expresso en català. I que encara que tingui errors, sempre es poden corregir.

Hola!

Soc l’Antoni, col·laborador força novell del Voluntariat per la llengua (VxL), no obstant, fruit de la meva edat (73 anys), ja en sé més per vell que per diable. Llavors les situacions difícilment em superen, per bé que sempre hi ha sorpreses, i conèixer la Júlia en va ser una.

La Cristina (dinamitzadora del VxL del Servei Local de Català de Terrassa) em va dir que hi havia una noia argentina que me la proposava com a parella lingüística, i li ho vaig acceptar. Em vaig posar en contacte amb la Júlia per a programar les trobades via videoconferència i així va sorgir la meva primera sorpresa, era argentina, sí, però amb residència a Buenos Aires. Les distàncies a dia d’avui i gràcies a internet no existeixen, però trobar una argentina, resident a l’Argentina, interessada en parlar en català, era sorprenent. Llavors en tenir la primera trobada vaig tenir la segona sorpresa, el seu nivell de català parlat era molt bo; va explicar-me el perquè de tot plegat i ho vaig ben entendre, ella ho explica amb tot el coneixement de causa.

Per concloure, les trobades amb la Júlia son una delícia i moltes vegades, la majoria, l’hora se’ns fa curta.

Antoni i Julia, parella lingüística del VxL en modalitat virtual

LES TROBADES VIRTUALS DEL VxL

L’Alèxia Blaya té 45 anys, és Directora de màrqueting, coach i facilitadora familiar. És mare de tres fills i es descriu com a una persona inquieta, enèrgica i en constant aprenentatge. Normalment viatja molt i no té gaire temps, però un dia va accedir al web Parla.cat buscant informació i va dedicir apuntar-se com a voluntària per la llengua. Dedica 45 minuts del seu temps, 2 cops per setmana, per acompanyar d’altres persones en el seu aprenentatge.

"Ser voluntària m’aporta molt. Estic contenta perquè he conegut molta gent interessant. La veritat és que em diverteixo en les nostres trobades i aprenc coses d’altres ciutats, països i cultures. Per a mi és molt enriquidor veure l’evolució tan ràpida en el seu aprenentage. Estic molt orgullosa del seu interès, de la seva dedicació i de que assoleixin la seguretat que necessiten per parlar en català.

El fet de ser voluntària m’ha fet adonar d’una realitat de la que no n’era del tot conscient: molta gent vol aprendre el català i no els deixem perquè quan veiem que els costa, canviem de forma automàtica al castellà. Convido tothom que parli en català amb la gent que el vol aprendre perquè així els acompanyem i fem al mateix temps que se sentin més acollits.

Durant el confinament vàrem començar a fer trobades virtuals a través de Zoom i és molt còmode perquè et connectes des de l’ordinador, o des del mòbil, des de qualsevol lloc. Malgrat les vacances, durant el mes d’agost ens hem continuat trobant i això és símbol que tots aprenem i ens ho passem bé”.

L’Elena té 35 anys, és matemàtica i està fent un doctorat. Va arribar a Tarragona fa 4 anys i imparteix classes a la universitat. Abans d’arribar a Catalunya, l’Elena mai no havia tingut contacte amb la llengua catalana perquè vivia a Granada.

“Quan vaig començar a treballar aquí vaig conèixer a molta gent en català i els vaig demanar que em parlessin en català, però jo mai m’atrevia a parlar-lo i sempre acabàvem canviant al castellà”, ens explica l’Elena.

L’Elena tenia molt d’interès en aprendre i en veure que no podia practicar amb les persones de parla catalana, va començar a anar al Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet de Llobregat, on va aprendre molt vocabulari, gramàtica i va començar a parlar en català. Després va començar a estudiar català pel seu compte a Parla.cat i va conèixer el Voluntariat per la Llengua (VxL).

“Conèixer el VxL i a l’Alèxia m’ha donat molta seguretat a l’hora de parlar català. Des que he tingut aquesta experiència, parlo més català amb els meus amics i he perdut la vergonya a equivocar-me. Gràcies a aquesta experiència em sento més capacitada i animada a continuar aprenent català i conèixer millor la cultura catalana”.

L’Absa té 32 anys, és cuiner i nascut al Marroc. Fa anys que viu a Barcelona i ens explica que va intentar començar a parlar català amb els seus amics, però com que ells havien après el català a l’escola i no el parlaven a casa seva, no van poder ajudar-lo a aprendre.

“La parella lingüística és una experiència que m'ha agradat molt. És una  manera de començar a parlar català de forma còmode des de casa teva. M’he adonat que des que vaig començar a parlar amb l’Alèxia he fet un pas endavant. Abans em feia vergonya parlar en català perquè no el parlava bé, però l’Alèxia m'ha ajudat molt i ara fins i tot he començat a parlar en català amb els meus fills. És una experiència molt positiva i la recomano ja que és una manera de trencar el gel i començar a parlar català”.

L’Absa ha començat a estudiar la història de Catalunya, ara s’ha tret el nivell B2 de català i properament estudiarà per certificar-se del nivell C1 i poder fer les proves d’accés als Mossos d’Esquadra.

Ja fa mesos que es reuneixen i ara l’Alèxia els ha proposat quedar un cop a la setmana tots tres per continuar conversant i anar ampliant el cercle d’interlocució.

Alèxia, Elena i Absa, participants en el VxL en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet de Llobregat