Blog

Una nova parella a Berga: avui és la seva primera trobada. El VxL és fàcil de fer i sempre hem de poder trobar temps per anar a fer un cafè

Per exemplificar l’experiència i els valors que aporta el Voluntariat per la llengua (VxL) hem entrevistat una nova parella de Berga: la Yolanda, una voluntària amb molta experiència que ja ha tingut tres parelles lingüístiques i que també ha dirigit una tertúlia de VxL a Gironella. La seva aprenenta és la Glori, alumna dels cursos de català. El dia de l’entrevista era la seva primera trobada.

YOLANDA ANDAMOLLO (VOLUNTÀRIA)

Explica’ns una mica qui ets

Vaig néixer a Barcelona, però fa 15 anys que visc a Berga. Soc mare de dos fills d’11 i 14 anys. Soc integradora social. Dedico part del meu temps lliure al VxL, Càritas i el Banc del temps del Berguedà. Soc una enamorada de la comarca.

Com vas conèixer el VxL?

Em vaig matricular del nivell de suficiència de català i la Ramona professora del del Consell Comarcal del Berguedà me’n va parlar. Vaig trobar que era molt bona idea.

Per què t’hi vas apuntar?

No costa gaire, solament hi has de dedicar una hora a la setmana. És molt útil i si pot ajudar a algú, encara millor. Penso que és una tasca important per ajudar persones que arriben a Berga i es volen integrar.

De què acostumes a parlar a les trobades?

Si el temps acompanya, a mi m’agrada anar a passejar, així vas parlant del que veus i la conversa va sorgint espontàniament. Parlem sobretot de la vida quotidiana, és un tema assequible per a tothom.

Notes que els aprenents milloren?

Sí, sobretot veig que perden la por i la vergonya, un fet molt important. Els normalitzes els errors i els aprenents veuen que si s’equivoquen, no passa res.

Pots explicar alguna anècdota?

Sí, i tant! En tinc una de molt curiosa: vaig portar la parella lingüística al cementiri! Ja sé que no és molt habitual, però a vegades... Com ja us he dit m’agrada anar a passejar amb la parella. Un cop vaig tenir un noi marroquí i parlàvem de religió, del que tenim en comú i les diferències entre l’Islam i el Cristianisme. Ell va comentar que veia molt estrany el nostre costum d’enterrar les persones en nínxols i jo li vaig comentar que també es fan enterraments a terra, però no s’ho creia. Llavors vam anar fins al cementiri de Berga i ho va poder comprovar.

Una altra anècdota és amb una tertúlia de VxL on tenia quatre persones molt diferents i em costava molt trobar temes que tinguessin en comú. Hi havia un matrimoni rus, un noi marroquí i un noi del Camerún. Llavors vaig portar un joc de taula senzill a l’aula. Va ser molt divertit i vam riure molt. A partir d’aquell dia el grup va funcionar molt bé. Vam fer pinya!

Què diries a la gent perquè s’apuntés al VxL?

És molt agraït. Sempre s’aprenen coses d’altres persones, cultures, religions... És l’experiència de donar i rebre, i sempre es dona el millor de cadascú. És fàcil de fer i sempre hem de poder trobar temps per anar a fer un cafè.

DEXI GLORIBETH PUENTES (APRENENTA)

Explica’ns una mica qui ets

Soc de Veneçuela i fa un any i tres mesos que visc a Berga. Soc mare de tres fills. Estic estudiant català i m’agradaria aprendre’l bé per poder ajudar els meus fills a fer els deures de l’escola. M’agrada molt la muntanya.

Com vas conèixer el VxL?

A classe de català, la professora ens en va parlar i vaig pensar que era molt bona idea per parlar millor en català.

Per què t’has apuntat al VxL? Què n’esperes?

Per aprendre més a parlar. Em costa molt deixar-me anar. Tinc molta vergonya i penso que parlar amb la Yolanda em pot ajudar. Vull aprendre català per poder estudiar una carrera universitària més endavant.

Avui has fet la primera trobada amb la teva parella lingüística, com ha anat?

Molt bé, estic molt contenta! He passat molts nervis, però m’ha encantat. La Yolanda és una excel·lent voluntària lingüística i té molta paciència.

Què diries a la gent perquè s’apuntés al VxL?

És una bona manera d’integrar-se a la nova societat i cultura per a les persones que fa poc que som a Catalunya. És molt important per aprendre la llengua. Hem començat molt bé!

Olga Farré, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat

La Chiara és una aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual que resideix a Bologna (Itàlia). Va néixer a l’Alguer i parla força bé el català tot i que el vol millorar una mica per poder fer de voluntària més endavant. Ara mateix té com a parella lingüística la Raquel, que resideix a Sant Feliu de Llobregat i amb qui practica la llengua a través de videoconferència.

L’any passat van participar en la categoria VxL a la X Gimcana de les Llengües, concurs de preguntes en línia que organitza el Centre de Normalització Lingüística d’Osona i el Servei Comarcal de Català del Ripollès.

El 20 de març, que se celebra el Dia Internacional de la Felicitat, la Chiara ens va enviar unes fotografies juntament amb aquest missatge que volem compartir amb vosaltres:

Benvolguts! Soc la Chiara i a les fotos surto amb la Raquel, la meva parella lingüística amb qui vaig a anar a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses fa dos mesos.

Havíem guanyat un dinar a Ripoll gràcies a la Gimcana de les Llengües i vam fer de turistes tot el dia.

Soc italiana i vaig començar a estudiar català gràcies a les cançons de Txarango, així que no podia no anar a Sant Joan 

He vist al Facebook @vxlcat que amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat estàveu publicant fotografies de parelles lingüístiques que la irradiaven i he pensat d’enviar-vos aquestes 

Petons des de Bologna!

En el seu perfil de Facebook va compartir les fotografies amb aquest text:Oggi è la giornata internazionale della felicità e non potevo non celebrare una delle cose che mi rende più felice! Feliç #DiaInternacionalDeLaFelicitat! 

Chiara Colasanti, aprenenta del VxL virtual

TOTS PODEM TENIR L’EMPENTA NECESSÀRIA! UN QUARTET LINGÜÍSTIC ADMIRABLE!

Tot va començar el dia que la Francesca Trulls, una manresana que fa anys que viu a Mollet i amb una empenta impressionant, va venir al Servei de Català per oferir-se a fer de voluntària lingüística i «apa, som-hi!» que diu ella. La Francesca és la voluntària lingüística de Mollet del Vallès que ha estat més vegades parella lingüística: 33 i «encara seguim», diu. «A mi em feia il·lusió poder animar algú a parlar en català». Era l’any 2007. La Francesca diu que la Huerti i la Mari ara ja no són les seves aprenentes, sinó que ara «són les meves amigues». Fan la xerrada, s’expliquen coses i fan el cafetó parlant en català.

La Huerti Martínez, de Melilla,  i la Mari Serrano, d’Andalusia, en aquell moment eren alumnes dels cursos de català per a adults i es van apuntar d’aprenentes lingüístiques. Va ser el primer trio lingüístic de Mollet.

Com van començar a aprendre català?

La Huerti diu que al principi tenia molta vergonya perquè a les reunions de l’escola de les nenes no entenia res i va tenir molt clar que havia d’aprendre català i es va apuntar a uns cursos de l’Escola Montseny i més endavant als del Servei de Català. «Sempre m’ha fet il·lusió i m’agrada parlar en català», diu.

La Mari diu que es va apuntar als cursos de català perquè el seu fill aprenia català a l’escola i un dia li va dir «mama, que m’esquitxes» i no sabia què volia dir esquitxar o un dia que li va dir que «tremolava» o quan li va preguntar «mama, què em poso: màniga curta o màniga llarga?». «No entenia el meu fill i en aquell moment vaig dir-me n’haig d’aprendre i encara n’aprenc», diu, «perquè avui mateix, en un curs d’informàtica, he après què vol dir que la pantalla faci pampallugues. Ara ja parlo català amb els nanos.»

La Huerti diu que si a ella li parlen en català també el parla, perquè li agrada molt fer-ho, tot i que hi ha gent gran que els ha conegut parlant en castellà i encara que ella els digui «parleu-me en català, si us plau», se li adrecen en castellà.

Al principi el trio lingüístic anaven a comprar al mercat del dimarts. Reien molt, perquè la Francesca els deia, per exemple, que els pimientos eren pebrots, però el dia que va voler dir com es deien els pepinos no ho recordava i «és que la gent ho diu malament», diu la Huerti. Ara totes tres saben que es diuen cogombres.

El Paco és el quart component del grup lingüístic, ara quartet lingüístic, i diu que tot i que fa 65 anys que viu aquí (ell és de Múrcia), es pot dir que només en fa cinc que parla en català, des que va conèixer la Francesca. La Francesca diu que es van conèixer en català, però tot i que ella s’adreçava al Paco en català, ell li contestava en castellà fins que va fer el canvi. El Paco diu «m’agrada parlar en català, perquè la gent que està aquí s’ha d’esforçar a parlar-lo».

Quan els preguntem què els ha aportat el Voluntariat per la llengua o quin missatge voldrien transmetre, tots hi volen dir la seva: «que s’animin a parlar en català i deixin la vergonya a part».

A la Francesca li ha aportat «conèixer moltes persones, costums i maneres de fer; sobretot amistats». «M’encanta perquè queden moltes coses vives. Sí que em sap greu que la gent se’n rigui perquè ningú no neix ensenyat. El fet de néixer vol dir que estem al món. Hi ha molts idiomes, hi ha mans i gestos que es poden fer. Si els coneguéssim prou seria més fàcil parlar i conviure».

«Un gran enriquiment», diu el Paco. «He après moltes coses que no sabia, com la manera de dir pepino o calabaza en català i adoquines, que es diuen llambordes. Són un exemple de paraules que no sabia i que les vaig aprenent. A mi m’agrada que me les diguin. La Francesca sempre diu —Dispensa´m, però és que es diu d’una altra manera. Això de les llambordes és una cosa que m’ha quedat».

«Mai és tard per aprendre català», diu la Mari.

«Jo animo a tothom que parli castellà que aprofiti el temps i parli català», diu la Huerti.

Tant la Huerti com la Mari diuen de la Francesca que «és una dona que ens ha encantat; fa molts anys que estem molt a gust juntes, tots els dijous, fent la xerrada amb un cafè».

La Francesca ens diu que «és molt important que s’aprengui català, si es vol viure aquí. No es tracta de deixar les arrels, perquè les arrels no s’han de deixar mai, però el fet de parlar català és un respecte per la terra on treballes i que t’ha acollit».

Francesca Trulls, Francisco Galiana-Cuadrado, Huerti Martínez i Mari Serrano

Escoltar-los ha estat un luxe. Compartim amb vosaltres les reflexions que ens han fet avui, quan s’han trobat tots quatre al Servei de Català per parlar de les seves experiències. Ja ho veieu, «tots podem tenir l’empenta necessària». Nosaltres us animem a participar en el Voluntariat per la llengua!

Montserrat Pocurull, responsable del Servei de Català de Mollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

La Lingzhi és de la Xina i ja porta dos anys com a aprenenta del Voluntariat per la llegua (VxL) a Granollers. La Montse és la seva voluntària i han compartit un munt d’hores de conversa en català i experiències. La Lingzhi ens ho explica:

La Montse és la meva voluntària per practicar català; també és una bona amiga i professora. Ens expliquem la vida, ens coneixem. Vam compartir les alegries del meu embaràs. Em va comprar una planteta quan vaig quedar-me embarassada, perquè creixessin junts amb el nadó. Li ensenyo com fer arròs tres delícies i ella m'ensenya com fer el millor pa de pessic. Un dia vam anar a Barcelona a tastar menjar xinès, després vam passejar pel parc de la ciutat i vam parlar en català amb els comerciants d’allà. També, de tant en tant, caminem per la llera del riu de Granollers i aprofitem per llegir les explicacions dels animals i plantes en català que hi ha  o ens fiquem en els carrerons del mercat de Granollers... Són experiències i records especials i únics.

Quan la meva família em pregunta per la vida a Catalunya, els contesto: “genial, a més, si vols aprendre català, pots tenir un voluntari lingüístic i participar en moltes activitats.”

Conec més els catalans i puc dir que ,no són garrepes ni tancats, sinó que són generosos i oberts, i molt treballadors! Estalvien per als moments necessaris, conserven la cultura catalana perquè forma una part de la cultura humana, reben els immigrants bé, amb una actitud oberta, treballen amb molta eficiència i bona qualitat... Costa explicar aquest tema amb poques paraules... Visc en aquesta terra, Catalunya, i, per tant, l’estimo. Si no l’estimes és simplement perquè no vius realment en aquesta terra.

El Voluntariat per la llengua és un complement fantàstic als cursos de català. Si em preguntes què és el que he après del curs català, doncs et diré que moltíssim: una part l’he apresa del llibre; una altra part, de les professores i els companys; he tingut coneixement de l’idioma i la cultura; també he fet amics, i he tingut una mica més de vida social. Ara conec més la cultura catalana i Catalunya, els llocs turístics i els aspectes culturals. El llibre que fem servir, a més d'ampliar els vocabulari i ensenyar gramàtica,  té un contingut molt interessant. També he pogut conèixer els companys immigrants com jo, d'altres països o d'una altra zona d’Espanya, i he sabut una mica de les seves vides. Tenim moltes oportunitats per parlar i compartir l'experiència amb els companys a la classe.

Fer un curs m’obre la possibilitat de tenir una vida social fora de la parella i els estudis. De vegades, em trobo amb alguns companys pel mercat, el supermercat, els carrers... i ens saludem i ens preguntem alguna cosa. Les companyes de classe també han estat molt bones amb mi: em preguntaven molt sovint com em trobava I em preparaven regalets de tot cor i molta sinceritat. La Carme, una companya infermera, per casualitat em va atendre quan m’havia de posar una injecció. També m'han donat consells i opinions molt útils.

Per motius d'horari, he passat per diferents oficines de català i les professores que he tingut (de la Llagosta, de Caldes de Montbui o de Granollers) són totes molt simpàtiques. He fet més cursos, però, amb una professora de Granollers que es diu Imma. L'última vegada que vaig anar a curs de català, ja havia passat la data de previsió de part. L’Imma i les companyes em veien amb panxa molt grossa i la situació era molt graciosa. Em sabia molt greu no poder veure'ls cada setmana. Després del part, el curs ja havia acabat i no he pogut acomiadar-me dels companys; només he pogut anar a l'avaluació amb l’Imma.

És una pena que temporalment no pugui continuar amb el Voluntariat per la llengua i el curs de català, pel nadó i la defensa de tesi, però hi tornaré!

Lingzhi i Montse, parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Granollers (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).