Blog

La Rosa és voluntària lingüística de Cerdanyola des de fa gairebé set anys i, al llarg d’aquests anys, ha format parella lingüística amb 9 persones. És una persona molt activa i sempre disposada a participar en totes les activitats. Avui ens explica una mica la seva experiència:

“Hola a tothom! Ja fa uns anys que sóc voluntària i he estat de sort amb els aprenents i les aprenentes que he tingut; de procedències molt diverses: de Cuba, de Tanzània, d’Equador i de diversos llocs d’Espanya, amb  tots he establert una relació d'amistat i n’he après molt coses.  Aquestes persones t’expliquen la seva vida, les seves inquietuds, i la majoria de vegades són històries molt difícils i veus que nosaltres tenim una vida molt diferent.

Aquest curs ha estat molt mogut i entretingut. Amb els meus aprenents, la Maria i el Francisco, vam ser jurat del Carnestoltes de Cerdanyola del Vallès, com a representants del Voluntariat per la llengua, i ens ho vam passar molt bé. I per Sant Jordi vaig llegir al Parlament de Catalunya celebrant l'any Bertrana juntament amb voluntaris de Ripollet i de Barberà del Vallès. Allà hi érem nosaltres, amb personalitats de la cultura i de la política del nostre país, i, per casualitat també vaig sortir a les notícies de TV3.

Bé, tot plegat és una bona experiència i us animo a tots a participar-hi.”

​Rosa Frisach, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès (Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3)

La història d’aquesta parella comença un bon dia a la terrassa de la cafeteria del Casino de Vilafranca, on en Ricard acostumava a fer parada. En Moisés, un auxiliar d’infermeria, feia poc que havia arribat del Perú a terres del Penedès i la seva primera feina va ser la de cambrer. Aviat es va adonar que el desconeixement de la llengua li impedia entendre les comandes dels clients i el seu cap el va animar a buscar algun curs de català.

Així és com va anar a l’Ajuntament per demanar informació. Llavors les classes es donaven a l’Escorxador. Allà, casualment, es va retrobar en Ricard, que el va animar a participar al festival En Veu Alta. Al cap de poc temps, en Ricard es va convertir també en la seva parella lingüística. Certament, en Moisés hi va posar moltes ganes i de seguida va perdre la por i la vergonya per demanar les coses i contestar les persones.

Quan parlem del significat que té per a cadascú el català, en Moisés sent que cada país té una llengua pròpia que hauria de conservar. Es lamenta que en el seu cas, al Perú, el quítxua s’ensenya molt poquet a l’escola i només en petites regions. Per a en Ricard, un mestre vocacional enamorat de les lletres, que va veure com la seva llengua era perseguida al seu país, “el català ho és tot, però no exclou les altres llengües”.

La parella s’ha anat enriquint  mútuament entre cafès, esmorzars, passejades i fins i tot alguna excursió a Montserrat. Les vivències i els costums diferents d’un i altre s’han anat compartint en un ambient de respecte, molta voluntat i confiança mútua. Tots dos s’entenen de meravella. Tenen un caràcter tranquil i molta vocació per ajudar el proïsme. De tot plegat, ara ja en fa vuit anys, i en Ricard i en Moisés encara són avui grans amics. Han sortit dels límits de la parella lingüística i comparteixen moments importants de les seves vides, com si fossin una família.

Ara, a en Moisés, que Déu n’hi do com parla en català, li agradaria experimentar el Voluntariat per la llengua fent de parella d’algú que en vulgui aprendre.

Anna Castellon, voluntària del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.

La Jarunee és una jove tailandesa que fa un parell d’anys que viu a la Garriga. La seva parella és catalana i creu que com que viu a Catalunya ha de conèixer la llengua del país i saber comunicar-se sense necessitat de passar-se al castellà o a l’anglès. A més, li agrada conèixer llengües; diu que ha d’adaptar-se allà on viu.

En Xavier és un català que viu a l’Ametlla, però fa vida a la Garriga. Li agrada ajudar i li agrada la seva llengua. El Voluntariat per la llengua ha estat el lligam entre aquests dos punts.

Avui hem quedat per prendre un te fred boníssim que fan en un local de la Garriga i entrevistar-los:

Com va ser la vostra primera trobada?

Xavier (voluntari): Bé, fàcil, vam començar fent-nos les preguntes bàsiques de presentació i després la Jarunee ja va arrencar a parlar.

Jarunee (aprenenta): Bé, ell em va dir d’on era, on vivia i jo vaig començar a parlar (és que m’enrotllo molt i explico la meva vida). El que passa és que quan ens vam conèixer jo havia de marxar al meu país i vam estar tot un mes sense veure’ns.

Xavier: Per això quan va tornar de Tailàndia vam decidir recuperar el temps. Quan ens trobàvem, quedàvem dues hores o dos dies a la setmana. Així ens vam posar al dia.

Al principi de les trobades era jo qui feia les preguntes i parlava més, però ara ja no em deixa parlar; ella xerra i xerra i jo la corregeixo quan cal.

Què acostumeu  a fer quan quedeu?

Xavier: Passegem per la Garriga i parlem de tot: des del preu dels productes de les botigues fins al temps que fa, com han canviat els carrers, alguna activitat del poble.... De fet, si vols comprar-te un pis a la Garriga, la Jarunee és la persona ideal per informar-te’n dels preus, del nombre d’habitacions i de lavabos, de les reformes que s’hi ha fet...

Jarunee: Ha, ha, ha... sí, és veritat. És que la meva parella i jo volem canviar de casa i m’estic informant de tot el que hi ha a la Garriga. Després quan passejo amb en Xavier i passem a prop d’un dels llocs que he visitat, li explico quines són les condicions de cada habitatge. A més, a ell també li interessa perquè vol venir a viure a la Garriga i jo l’oriento.

Xavier: Un cop hem passejat prou, ens aturem en un bar a prendre alguna cosa. A més, ara hem decidit de quedar més endavant un dia, al marge de les nostres trobades, per fer una sortida amb la seva parella i la meva família, tots plegats. Tantes trobades fan que el VxL ens porti cap a una bona amistat.

És un voluntariat d’intercanvi de cultures? L’aprenent ha après del voluntari i el voluntari de l’aprenent?

Jarunee: I tant! En Xavier m’ha ensenyat moltes coses de la llengua i de la cultura catalana. Jo ara ja sé fer l’escalivada, m’agrada molt l’escalivada! (i ens mostra, en el mòbil, una foto d’una magnífica escalivada sobre una torrada). Parlem de temes generals, però també ens agrada parlar de temes més personals. Parlem de política i de religió, expliquem quina és la situació a cada lloc perquè tenim una mentalitat oberta i hem de conèixer què hi ha i es fa a cada país. En Xavier ja m’ha explicat tot el que està vivint Catalunya i també tinc la visió de la meva parella, i entre tots dos vaig descobrint com funciona aquest país. Tinc una amiga tailandesa que viu aquí i ha decidit, juntament amb el seu marit, no estudiar català i parlar només en castellà. Diuen que no cal saber català. Bé, és la seva opinió.

Xavier: I jo n’he après molt, de la Jarunee, de la cultura tailandesa. Ja sé dir el número dos, oi? De fet, no fa gaire van fer una festa a Barcelona, a l’Arc de Triomf, dedicada a Tailàndia. La Jarunne venia els tiquets i jo vaig anar-hi. Tothom parlava en castellà.

Jarunee: Sí, la gent se sorprenia que jo parlés en català. Amb les meves faccions i vestida amb un vestit de gala (el del meu casament tailandès) i parlant en català! A la gent li agradava molt.

Xavier: En aquella festa vaig menjar coses típiques del seu país. Hi havia els balls tradicionals, mostres d’arts marcials i demostració de com tallen la fruita. La Jarunee sap tallar la fruita d’aquella forma tan espectacular com fan a Tailàndia.

Com us veieu? Com és cadascú? Què diu l’un de l’altre?

Xavier: La Jarunee és una noia molt agradable, amb moltes ganes d’aprendre. Fa dos anys que viu aquí i ja està fent un Bàsic 3 i parla el català molt bé.

Jarunee: Nooo! Em falta molt per aprendre! Però és veritat que amb en Xavi és molt fàcil parlar i practicar el català. En Xavier és tranquil, té molta paciència i sempre té respostes per a tot el que li pregunto.

Quins són els vostres objectius fent el Voluntariat per la llengua?

Xavier: A l’Ametlla, on visc, formo part de diverses entitats, m’agrada col·laborar en tot el que puc, formar part del poble. Però a l’Ametlla hi ha poca vida, per tant sempre sóc a la Garriga, amb la qual cosa a més de les classes de català que faig amb la Fina, vaig pensar participar en altres activitats del poble. Ara disposo de temps i penso que ajudar algú a parlar català, que és la meva llengua, és la millor manera de cooperar perquè Catalunya tiri endavant.

Jarunee: Jo vull parlar bé en català. Soc molt exigent i m’agraden molt les llengües, per tant quan m’equivoco en Xavier m’ha de corregir, a mi no em molesta. M’agrada que ell em digui què faig malament.

I de fet, és una parella lingüística molt interessant. Quan la Jarunee dubta de si una  expressió és correcta o no, mira en Xavier i espera que li doni la solució; o quan li falta una paraula en català, amb uns ulls interrogatius li demana la resposta. Per la seva banda, en Xavier la deixa fer, la deixa parlar fins que s’entrebanca i aleshores ell actua: li repeteix el que diu de forma correcta i endavant.

Què diríeu a la gent perquè s’animés a fer el Voluntariat per la llengua?

Xavier: Que ho provin. És una manera de conèixer gent i conèixer maneres de pensar i de fer diferents de la nostra. A més, t’ho passes bé: xerres, desconnectes, opines...

Jarunee: Penso que està molt bé, perquè si t’equivoques, ho tornes a provar fins que et surt. Aprens molt del teu voluntari i de la cultura catalana. Jo el recomano si voleu agafar confiança per parlar en català. Quan vaig pel carrer i entro en una botiga, em miren la cara i ja em parlen en castellà sense preguntar-me si entenc o no el català. En canvi, el voluntari ja ho sap, ell sap que sempre t’ha de parlar en català i no has de donar tantes explicacions.

Si parles en català, la gent t’acull d’una altra manera i et sents molt millor. És una bona manera d’integrar-te en el poble.

Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Vet aquí que un dia, tot xafardejant les xarxes socials vaig descobrir aquest projecte lingüístic tan interessant: el Voluntariat per la llengua (VxL).

Sempre m’he mogut pel camp cultural i d’entre tots els meus interessos, la llengua catalana n’és un de molt important per a mi. De manera que vaig decidir apuntar-m’hi i viure una experiència nova.

Conèixer gent i intercanviar coneixements és una de les meves aficions preferides dintre del meu camp laboral, l’animació sociocultural. De manera que vaig decidir que les trobades setmanals amb les meves parelles lingüístiques serien dinàmiques, divertides i  culturals. També tenia molt clar que els ajudaria a integrar-se molt més en la nostra llengua.

Primer em varen presentar en Geer, que ve d’Holanda i fa uns anys que viu aquí amb la seva parella. Em va explicar moltes coses del seu país, repassàvem tots els deures de català que li posaven i sobretot trèiem molts temes de conversa un matí cada setmana tot fent un te en un bar.

Uns mesos més tard, vaig decidir presentar-li una de les meves millors amigues, la Mònica, que ve de Mèxic i ja porta uns quants anys vivint aquí amb el seu marit. Com que també està fent un curs de català a Granollers , vaig pensar que li aniria bé parlar amb un altre aprenent, així tots dos farien un esforç i podrien compartir l’experiència. Al principi va ser un petit experiment, però la veritat és que des del primer dia tot va sortir molt bé i ens va agradar molt fer aquestes trobades de tres. Bé, en realitat som quatre, ja que la Mònica sempre ve acompanyada del seu fill Iker, que ara té 8 mesos i es porta molt bé. Així també des de ben petit, aprendrà la llengua i les nostres tradicions.

Fins ara hem fet exercicis de tota mena, hem conversat sobre molts temes, hem cantat algunes cançons, hem llegit fragments de contes i poemes, hem repassat els deures del curs de català i hem preparat algunes proves... i un munt de coses que encara ens queden per fer junts!

Un dia, els volia recompensar per tot l’esforç que fan, ja que són dues persones amb molta empenta i motivació, amb moltíssimes ganes d’aprendre i sobretot, molt sociables. Així que per Sant Jordi els vaig fer una trobada especial, on a part de llegir i conèixer la llegenda, vàrem fer un sorteig de rols i vàrem decidir canviar una mica la història i disfressar-nos. Va ser un matí molt divertit i especial!

En la trobada d’aquesta setmana, els he demanat que expliquin, amb les seves paraules, la seva experiència amb el VxL i què és el que més els agrada, a continuació teniu els textos que han escrit: 

GEER:

“Bon dia,

El que m’agrada de l’Anna, la meva voluntària, és que ella és molt flexible. Li puc trucar quan vulgui. Explica les coses amb tranquil·litat. Si no entens alguna cosa, repeteix els exercicis d’una manera diferent fins que ho entenguis. És una noia molt sociable i li agrada ajudar la gent en general. Jo n’aprenc molt!”

MÒNICA

“Hola Anna!

Gràcies per la teva col·laboració, ajuda i amistat. Perquè tu has fet possible que parli català i que no tingui vergonya, sinó al contrari, estic molt motivada i vull que anem a tot arreu per aprendre la història i la cultura catalana. Vull continuar aquesta tècnica perquè el meu objectiu és treure’m el nivell C. I el que més m’agrada és conèixer més gent amb qui parlar i que es notin les millores i progressos.”

He de reconèixer que llegir aquests dos textos m’ha fet molt feliç, perquè vol dir que estan a gust amb aquest projecte i sobretot amb mi. I si continuen així de motivats, serà la clau per aconseguir tots els seus objectius, on jo els desitjo de tot cor que hi arribin, i si cal, més lluny encara!

Per últim, faig una crida a tothom i us recomano molt compartir aquesta experiència.

Si trobeu un forat en la vostra agenda setmanal, quedeu amb algun aprenent, us asseguro que val la pena i us sentireu molt realitzats. Jo m’hi sento molt, i m’encanta! I estareu ajudant a algú que podria progressar molt més ràpid i amb més motivació. A part, podreu conèixer gent, que això sempre va bé!

Anna Cervera, voluntària del VxL de Granollers (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).