Em Thierry Brun és francès i fa 12 anys que viu a Barcelona. Fa de guia de turisme i treballa amb turistes japonesos, un dels quals li va demanar de poder sopar amb un català o una catalana que hagués viscut els anys de la dictadura de Franco. Aquest client volia parlar de Catalunya, de l'època de Franco i de la situació actual però no volia que la persona que li expliqués fos historiadora o experta en el tema, sinó senzillament algú que s’estimés Catalunya. En Thierry va pensar en els nostres voluntaris i ens va fer la proposta, que ràpidament va acceptar en Narcís. I aquest és el relat que tots dos ens fan d'aquesta curiosa experiència:
El divendres dia 25 de setembre a les 20.30 h del vespre em vaig trobar al restaurant L’Olivé amb el Sr. Mashiro Sesoko, japonès de Tòquio, metge cardiòleg d’uns 35 anys i Thierry Brun, de nacionalitat francesa, traductor del japonès al català.
Aquesta trobada tenia per finalitat satisfer els desitjos del Sr. Mashiro que volia parlar de Catalunya, de l’època de Franco i de la situació actual.
Al llarg de tres hores i mitja vàrem parlar d’uns quants temes relacionats amb Catalunya. La conversa va ser molt fluïda. El traductor, gairebé simultani, va estar perfecte.
Inicialment vaig fer una breu introducció històrica, explicant com vèiem i com vivíem la dictadura els joves dels anys 50/60, quins problemes i quines solucions vèiem i com les aplicàvem.
Vàrem parlar de la censura, de la repressió, de la policia franquista, de la corrupció i de la vida quotidiana en aquesta època.
Seguidament vàrem entrar en la transició. El Sr. Mashiro ens va explicar que al seu país trobava llibres que parlaven de la Guerra Civil, gairebé res de la postguerra i del franquisme i desconeixien totalment l’època de la transició.
Ens vàrem entretenir parlant d’aquestes èpoques. El Sr. Mashiro n’estava molt interessat.
Finalment ens vàrem centrar en l’actualitat catalana d’abans i després de la sentencia del Tribunal Constitucional. Li vaig explicar molt detalls del descontent del catalans amb Espanya i les moltes raons per les quals els catalans hem arribat a aquesta situació.
Ens vàrem trobar a les 20.30 h i no vàrem començar a sopar fins les 22h. El Sr. Mashiro va voler provar la botifarra esparracada de Cassà de la Selva. Aquestes botifarres les elabora la carnisseria Jesús i Maria d’aquest poble. Carnisseria on la meva família hi compra la carn des de fa dècades. Al llarg del sopar vàrem continuar parlant, responent les preguntes que ens feia el Sr. Mashiro.
Al final del sopar em va explicar que havia entès el que vivíem els catalans aquells dies. I em va fer la darrera pregunta. Em va demanar si de forma breu li podia explicar com havia estat la Guerra Civil per als catalans.
Tal com havia fet al llarg de la vetllada, tenia uns fulls sobre de la taula en que anava escrivint i fent esquemes del que parlàvem. El full que vaig fer dels mapes i esquemes i escrits me’l va demanar per endur-se’l.
Finalment ens vàrem fer un parell de fotos.
Per acabar la trobada els vaig portar, tot passejant, davant del cinema Coliseum, perquè veiés el monument que homenatja les víctimes dels bombardejos franquistes.
La trobada va finalitzar a les 24.30 h saludant-nos a la manera japonesa.
Narcís Fradera, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona
La introducció de Catalunya que va fer en Narcís va estar molt bé (els anys de la dictadura, les classes a la universitat, el període de la transició).
Al final del sopar, ens va explicar detalladament (accessos al port de Barcelona, autopistes que ningú fa servir, etc...) sobre els problemes actuals.
En Narcís va fer preguntes sobre la vida privada del japonès (feina, centres d'interès, etc...) i això va ensenyar al meu client com és la gent d'aquí, la manera de pensar, de viure i d'expressar-se a Catalunya (coses que, per cert, volia veure !).
Una altra cosa que va sorprendre al Sr. Mashiro van ser els horaris, diria que el sopar va començar molt tard (després de les 22 h) i vam sortir del restaurant, si no m'equivoco, una mica després de la mitjanit. Són horaris bastant "estranys" per a un japonès...
Thierry Brun
Afegeix un nou comentari