Què ens ve a la memòria a nosaltres, hongaresos, quan pensem en Catalunya?
Com a música, Montserrat Caballé i Jordi Savall.
Com a dansa, la sardana.
Com a literatura, Jaume Cabré.
Com a arquitectura, Gaudí.
Com a esport, el futbol.
Com a millor equip, el Barça.
Com a menjar, la crema catalana.
Com a colors, el vermell i el groc.
Com a gent, els totxos de les torres humanes (castells).
I, naturalment, molts altres llocs –el parc Güell, la Rambla, el Tibidabo, i podria enumerar-los llargament–, que vaig intentar evitar durant el meu últim viatge. Vaig parar esment en això molt acuradament.
En aquesta ocasió no vaig buscar els llocs plens de turistes, on m’hauria esperat la confusió de les llengües de Babel, sinó els llocs on puc escoltar només paraules catalanes i on puc utilitzar el català i millorar el meu minso coneixement lingüístic. Els catalans estan orgullosos de la seva llengua i fan tot el possible per fer-la conèixer als altres. Un bon exemple és l’Aplec Festival Internacional, que va ser organitzat a Budapest el 2012, el CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística, http://www.cpnl.cat/) i el VxL (Voluntariat per la Llengua, http://www.vxl.cat/ ), les organitzacions que ofereixen cursos gratuïts, o a un preu molt favorable, i adscriuen voluntaris catalans al costat dels aprenents per practicar la comunicació.
Vaig voler realitzar un curs d'idioma, però a causa de la meva curta estada, no vaig tenir la possibilitat de participar-hi. Tanmateix, quan es tanca una porta, s'obre una finestra (en la llengua hongaresa també existeix aquesta frase feta!). Així, em vaig posar en contacte amb el VxL del CNL de Barcelona, on en un parell de dies van trobar dos voluntaris per mi. I llavors l'allau va començar. Tothom em va presentar a algú que després em va presentar a una altra persona, i finalment vaig tenir una agenda més plena que a Hongria (i a la meva terra tampoc no sóc molt de casa, de natura passiva…).
Em vaig assabentar d’on es pot comprar la millor fruita al barri de Gràcia, on és la millor classe de lindy hop a Terrassa, on puc menjar el gelat més deliciós a Girona, vaig saber que hi ha un petit poble als Pirineus que es diu Sort, on molta gent compra Loteria de Nadal esperant que el nom del seu poble porti sort, i que entendre el català de Mallorca de vegades és molt difícil per als catalans de Girona també, per això pit i fora! Vaig descobrir les parts de Barcelona que no podem trobar a les guies. Però si escrivís jo una guia, aquests passejos, places, bars, els destacaria en negreta. Val la pena agafar l'avió per les atraccions turístiques, però l'autèntica Barcelona s’amaga en els petits carrers que jo vaig recórrer. Vaig aprendre un munt de noves paraules i després d'uns dies em vaig adonar que el català causa mal de cap. Almenys, si no el parles en un nivell prou alt, i malgrat això intentes sortir-te’n durant 16 hores al dia.
El mal de cap ha passat, ja sóc a casa (aquí fa una temperatura de 20 graus menys, ara no falta el millor gelat de Girona...). Però vaig aconseguir records immortals i, espero que també unes amistats eternes.
I què em ve ara a la memòria si penso en Catalunya?
Com a música, Joan Bibiloni, Andrea Motis i el Joan Chamorro Group.
Com a dansa, el swing.
Com a literatura, Quim Monzó, Mercè Rodoreda i Pere Calders.
Com a arquitectura, els búnkers del Carmel.
Com a esport, únicament el padel.
Com a millor equip, el VxL del CNL de Barcelona.
Com a menjar, el millor entrepà del món.
Com a colors, tot el que no és gris, negre, avorrit.
Com a gent, Andrea, Cris, Edu, Eva, Francesc, Irene, Jaume, Javier, Jessica, Jordi, Marcel i Salvador.
Gràcies a tothom!
Ágnes Bajkay, aprenenta hongaresa del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona durant la setmana que va passar a Catalunya
Afegeix un nou comentari