Blog

Cortinatges Puig és un dels establiments de Sant Boi de Llobregat que fa més anys que col·labora amb el Voluntariat per la llengua (VxL).

Des de quan és establiment col·laborador del VxL Cortinatges Puig, Josep?

Des del mes d’abril de 2018, ara tot just fa 10 anys. Una dècada col·laborant amb les activitats del VxL de Sant Boi de Llobregat.

En quines activitats has col·laborat des del teu establiment?

Doncs, mira, l’any 2008 vaig participar en la commemoració de l’Any Mercè Rodoreda; el 2009 vam homenatjar Joan Amades amb un concurs molt bonic de frases fetes; el 2010 l’homenatge va ser per al poeta Joan Maragall; el 2012 el Servei Local de Català (SLC) de Sant Boi de Llobregat va organitzar un concurs d’endevinalles per Sant Jordi i aquest any el meu establiment i jo ens hem sumat a l’homenatge santboià a la poeta Maria-Mercè Marçal. L’activitat del concurs d’endevinalles la recordo especialment perquè l’alumnat dels cursos de l'SLC i les parelles lingüístiques del VxL venien molt motivats: feien el recorregut de les botigues que participàvem en el concurs, llegien l’endevinalla de cada comerç i alguns intentaven que els botiguers els diguéssim la solució a la pregunta. Però tots se’n sortien, va ser molt divertit. I aquest any, l’homenatge a Maria-Mercè Marçal ha estat una manera de fomentar la poesia i de donar a conèixer les paraules d’aquesta gran poeta. M’agraden molt els cartells que han repartit entre els comerços adherits a la commemoració.

Per quin motiu vas adherir el teu establiment al Voluntariat per la llengua?

Per fomentar el català i per oferir als voluntaris, aprenents i als alumnes dels cursos de català un  lloc més on expressar-se en la nostra llengua.

Què diries als comerços de Sant Boi i d’altres poblacions perquè s’adhereixin al Voluntariat per la llengua?

Els diria que és una proposta interessant perquè es participa en activitats com ara efemèrides i concursos de Sant Jordi; i ara també hi ha la possibilitat de col·laborar en les pràctiques lingüístiques d’alumnes, voluntaris i aprenents. Quant a les parelles lingüístiques, els participants no venen només durant l’hora de trobada entre el voluntari i l’aprenent sinó que alguns venen també fora d’aquest horari, amb el marit o la dona. Ser un comerç adherit al Voluntariat per la llengua és una manera de fomentar la nostra cultura.

​Cortinatges Puig és un dels establiments que participa durant aquest mes d'abril en l'homenatge a Maria Mercè Marçal que l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l'SLC de la ciutat ha organitzat amb motiu del 20è aniversari de la mort de la poeta, amb l'exposició de cartells commemoratius amb poemes de l'autora.

Josep Puig, de Cortinatges Puig (establiment santboià col·laborador amb el VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà des de 2008)

La Montserrat, una molt bona voluntària del VxL de Sabadell, comparteix amb nosaltres algunes de les experiències amb les seves parelles lingüístiques (l'Aicha, la Zaynab i la Jungmi An).

Aicha:  Ja he acabat les trobades amb ella, bàsicament perquè ha de parir d'aquí a uns dies. El comiat el vàrem fer a casa seva, en companyia d'una amiga del seu poble. Em varen preparar un berenar antològic, van fer el pa típic amazic i la tarda va passar entre rialles i converses. És a dir, una trobada entre amigues.  Aviat ens tornarem a veure, quan neixi el seu fill i posteriorment a la gran festa amaziga per donar la benvinguda als nadons d'enguany. Crec, fermament, que ha nascut una amistat que durarà per molts anys.  La foto del berenar és per fer-vos una mica d'envejeta, he he he!

Zaynab: Considero que la meva feina amb ella ha estat molt profitosa. Hi ha una gran diferència entre la Zaynab dels primers dies i la de la darrera jornada, que va ser el proppassat dijous.  Darrerament es mostrava més oberta, procliu a parlar de temes més personals i fins i tot va passar una cosa de les que es recorden amb un somriure als llavis. Resulta que va venir a la trobada amb el seu fill, que té uns cinc anys. Vam esmorzar tots junts i després, com que jo havia quedat amb l'Aicha i el seus marit, l'Abdullah, li vaig dir si em volia acompanyar. Com que amb ell ja es coneixien em va dir que sí i ja em teniu la Zaynab, el seu fill i jo tots tres cap el carrer Tres Creus. Allà ens vàrem trobar amb l'Aicha, el seu marit i el seu nadó, que té dues setmanes i mentre l'Abdullah i jo parlàvem de coses referents al meu voluntariat a l'escola Joan Maragall, que ell coordina, les dues noies es van fer molt amigues. S'acabaven de conèixer i ja parlaven animadament!  Veure a la Zaynab, que no coneixia a ningú i sempre la veia trista, parlar, riure i compartir amb els seus nous amics, em va omplir d'alegria, creiu-me.

Jungmi An:  Creieu-me també si us dic que és el millor moment de la setmana!  I ella diu el mateix! Totes dues esperem amb il·lusió la trobada, ens hem fet molt amigues i el feedback és impressionant. La seva voluntat d'aprendre és inesgotable, la conversa és dinàmica i enriquidora i (ara pecaré d'immodèstia), ella diu que amb mi aprèn molt. Es veu que amb el seu marit, que és català, parlen en anglès i és clar, de practicar el català res de res. El seu nivell escrit és força bo però li manca vocabulari, és normal. Hem fixat el calendari de trobades i acabarem a l'abril.

A més de les trobades amb les parelles lingüístiques del VxL, ja heu vist que també porto un grup de conversa a l’escola Joan Maragall de Can Puiggener amb dones marroquines, arran de la proposta que em va fer el marit de l'Aicha.

Com podeu comprovar, la meva activitat s'ha multiplicat molt!  Però sabeu què? Ara us confessaré un secret: quan jo era petita volia ser mestra. Sempre n'he tingut vocació però les circumstàncies de la vida em van portar a estudiar infermeria i a treballar com a tal. No obstant, la vocació sempre pugna per sortir a la llum i vaig ser professora d'infermeres uns quants anys. Ara, ja jubilada, puc tornar a la tasca que m'ha empès tota la vida i, a més, ho puc fer per Catalunya i pel català, que tant ens necessita en aquests moments. És per això que vull donar les gràcies de tot cor a la Lídia (la dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell), per haver-me fet confiança des del primer dia. Sense la seva intervenció mai no hagués arribat on sóc ara.

Montserrat Marcos, voluntària del VxL del CNL de Sabadell

La Margarita i el Вячеслав (Vicenç) es van conèixer la primavera del 2016 al Punt de trobada del Voluntariat per la llengua (VxL), a Cubelles, i van començar les seves trobades. Al cap de poc temps, tots dos es van adonar que l’hora de la conversa setmanal se’ls feia curta de tants temes i aficions que tenien per compartir i van tenir una pensada: “seria fantàstic que també es coneguessin els nostres familiars!”. I així va ser com van engrescar tothom: el company del Vicenç, el Георгий (Jordi), que també feia trobades amb el seu voluntari, el Joan, que amb l’Emília, la seva dona i el Ramon, marit de la Margarita, ja no van parar de celebrar junts totes les festes tradicionals que hi ha durant tot l’any: l’escudella de Nadal, el Cap d’Any rus, les calçotades, el Carnaval, Sant Jordi... i continuen!

Una de les aficions del Vicenç és el dibuix. Fa poc ens va enviar aquesta foto amb aquestes paraules:

“Aquí hi ha la foto del meu regal al Ramon. Un retrat del marit de la meva parella linguistica, la Margarita. Fa dos anys que som parella lingüística i amb tot aquest temps ara ja som molt bons amics. Celebrem moltes festes junts i també fem moltes visites culturals i gastronòmiques amb les nostres famílies. Com que m’agrada dibuixar i tenia ganes de fer una sorpresa a la meva amiga, vaig fer el retrat del Ramon, el seu marit. L’hi vaig donar a la calçotada que vam fer a casa del Ramon, envoltat dels seus amics a la taula. Vaig demanar a la Margarita que escrivís una frase sobre aquest moment. Aquestes van ser les seves paraules: Aquest retrat pintat explica fins a quin punt ha arribat la nostra amistat!".

Vicenç Osipenko, aprenent del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Aquesta no és la meva primera experiència en el Voluntariat per la llengua, però crec que de lluny, és la millor.  I no solament perquè he tingut un company lingüístic meravellós, el violoncel·lista Daniel Regencós, a qui vaig tenir l’oportunitat d’escoltar en directe, sinó també perquè l'Oficina de Català (OC) de Palafrugell, amb les seves professores, la Marta i la Nuri, ens han dedicat molt de temps per resoldre tots els nostres dubtes, i ens han fet aprendre de manera dinàmica, amb l’objectiu clar que forméssim part d’aquest poble.

D'aquesta manera, em van trobar el company lingüístic ideal, en Daniel, que amb paciència em va ajudar a parlar millor, i a conèixer el poble una miqueta més: la seva història, el Centre Fraternal, el Teatre, La Bòbila, la Fundació Josep Pla, les cases, els veïns, el mercat, els carrers, les places, l'església, fins que em va fer sentir tot això com una part meva de tota la vida.

​Liliana Goreico, aprenenta argentina que ha tingut com a parella lingüística el voluntari Daniel Regencós, del VxL de l'OC de Palafrugell (Centre de Normalització Lingüística de Girona)