Quan pujo caminant a poc a poc cap a la gran porta, cap a les banderes i el rètol de Lledoners, sembla que darrere del turó no hi hagi res més. De seguida penso en les persones que l'habiten. Un munt i un món. Penso en el Mikel, el José Manuel, el Wilson, el Jaume, el Sebastián.....i en mi. També penso en aquesta estona que compartirem xerrant, que compartirem amb l'interès pel llenguatge, pel català, que tenim tots i que s'encomana dels uns als altres dia a dia.
Com que parlant comuniquem els nostres pesars i els bons moments, ni que siguin petits, a dins de la presó, la conversa ens esperona a tots plegats a tirar endavant la vida, em sembla!
He anat descobrint els països i els costums i les maneres de fer de Geòrgia, de la República Dominicana, de l'Argentina... i ara ja són molt familiars per a mi. Aquest intercanvi en les estones de conversa sense presses, tan escasses en la vida d'avui, ha esdevingut una trobada setmanal enriquidora i amigable i que per part meva penso repetir!
Mercè Ibáñez, voluntària del VxL del CNL Montserrat al Centre Penitenciari Lledoners
Afegeix un nou comentari