Des que va començar el programa del VxL, a Canovelles s’han fet 286 parelles lingüístiques. Us en presentem una: la Susana i l’Ikram que han estat parella durant aquest darrer curs.
La Susanna va venir a oferir-se com a voluntària a l‘Oficina de Català de Canovelles. Ens va conèixer arran de la difusió del programa que vam fer en una entitat de què és sòcia. Ella destaca del programa que “és fàcil”, perquè només es tracta de xerrar, i a ella li agrada molt xerrar, i perquè “t’hi pots adaptar”. Diu: “de vegades perdem una hora sense fer res i amb el VxL, en canvi, la guanyem!” També pensa que és molt fàcil criticar i no fer res “queixar-nos és gratuït, però si fas VxL contribueixes a millorar la societat”.
L’Ikram ha tingut altres parelles lingüístiques. I ens explica la seva experiència amb l’Aida, la Núria i la Mina: “Totes estaven molt per mi; agraeixo com es posaven a la meva disposició, s’adaptaven i m’ajudaven, cada una a la seva manera. Amb l’Aida, fèiem intercanvi perquè ella estava molt interessada en aprendre coses de la meva cultura. La Núria conduïa un grup i amb ella en vaig aprendre molt: ens feia llegir textos i poemes i ens explicava expressions com això rai! que em va fer molta gràcia... Amb la Mina xerràvem en català, però com que ella també és d’origen àrab de vegades canviàvem de llengua per fer les explicacions. Amb la Susana, hem tingut xerrades molt espontànies: llegim el diari, escoltem cançons, m’ha ajudat a preparar la prova... I hem rigut molt com quan em va ensenyar l’expressió tocats de l’ala. O quan ella se sorprèn de les coses que jo li explico de la meva cultura...” I tornen a riure explicant-me anècdotes que han compartit.
Del desembre al maig, aquesta parella ha fet més de les 10 trobades pactades, ben bé el doble, ja que sovint quedaven 2 cops per setmana. Com que em sembla que s’han fet molt amigues, els proposo un joc per veure què en saben l’una de l’altra; s’hi avenen de seguida i els passo un test que he elaborat per a elles. És una enquesta de deu preguntes amb les quals hauran de demostrar si s’han conegut prou durant aquestes trobades. S’hi posen ben concentrades, però a l’hora de comprovar les respostes tornen a riure a cor que vols! I és que l’Ikram no entén que la Susana no hagi posat que el sushi és el seu plat preferit (ella havia posat que tot en general, però especialment les postres): “Si em vas dir que cada dimarts anàveu a sopar sushi perquè a tu t’agrada molt!” En canvi, sí que ha sabut dir el color que més li agrada a la Susana: el blau! La Susana ha encertat que l’Ikram voldria viatjar a Tànger a l’estiu, que és més de ciències que de lletres i que li agrada el menjar saludable.
Totes dues han coincidit a dir que han parlat absolutament de tot, que no han tingut cap tema tabú: “De fet hem parlat de tot el que hem volgut, oi?” apunta la Susana. I l’Ikram afirma que han tocat tot tipus de qüestions socials, polítiques, culturals i religioses.
Quan ens acomiadem, la Susana em diu: “Amb l’Ikram ja ens anirem veient, però compta amb mi per a la propera edició!”
I tant que ho faré!
Cristina Puig, tècnica de Normalització Lingüística de l'Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).
Afegeix un nou comentari