La Mireia va començar a fer de voluntària lingüística a Cerdanyola al novembre passat i fins ara ha continuat amb la Rita, la seva aprenenta. És una de les parelles d’aquest estiu. Han decidit continuar veient-se i practicar el català encara que faci calor.
Ens han fet cinc cèntims de com els ha anat tot plegat:
Mireia: Ser voluntària per la llengua omple
La idea de ser voluntària per la llengua va sorgir quan el meu professor del curs de suficiència de català del CPLN, el Jordi Bonet, em va oferir aquesta possibilitat.
M'ho vaig rumiar ràpidament: “ I tant que sí! Dedicar una hora setmanal a parlar en català amb algú que no coneixia em va semblar una bona idea.” I no me’n penedeixo gens! Tot al contrari.
La meva experiència amb la Rita ha estat tan bona que vull continuar fent aquesta tasca. Reconec que em fa sentir bé ser útil.
Amb la Rita ha estat molt fàcil encaixar. Ella no havia parlat abans en català encara que en tenia bastants coneixements, i a més a més ha estat fent el curs elemental i hi ha posat moltes ganes. Tenim aficions en comú i una mateixa manera de veure la vida amb la qual cosa la conversa surt d’una manera natural i n’aprenem molt, les dues . Quedem gairebé cada divendres per fer una passejada i un cafetó. Encara que és estiu ens continuem veient. La calor no es fa por!
Rita:
Un dia qualsevol amb la meva voluntària
Normalment anem a caminar i a parlar al Parc de Collserola, i una estona després anem a fer un cafè al forn de pa Granier del carrer de Sant Martí per acomiadar-nos fins al divendres proper.
Aquest dia qualsevol és com cada dia que he passat amb la meva voluntària Mireia, i ha estat una experiència molt satisfactòria, no només pel fet de poder practicar l'idioma sinó per la grata satisfacció personal d'haver conegut una voluntària que és una gran persona i que m’enriqueix en tots els aspectes.
No m'agradaria canviar de voluntària.
Afegeix un nou comentari