, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
, 
Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.
Un cafè ben animat
Hola! Jo soc la Vanesa de Castellterçol i faig el Voluntariat per la llengua (VxL) a Caldes. Fa un parell d’anys vaig arribar de l’Argentina i em vaig apuntar a un curs de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. Mentre estudiava, la professora em va parlar del VxL i, com que em cridava molt l’atenció aquesta llengua, vaig decidir d’implicar-m’hi per poder agafar més fluïdesa.
Jo soc en Joan-Carles i soc un jove que es dedica a ensenyar català en un institut de secundària. Sempre havia volgut ensenyar l’idioma des d’aquesta altra vessant més altruista i finalment vaig decidir fer un cop de cap. M’omple molt poder ajudar els altres d’aquesta manera.
Sempre procurem quedar els divendres a la mateixa hora i al mateix bar per fer un beure. Els amos ja ens coneixen i només de seure a la terrassa ja ens porten directament el que acostumem prendre. No cal que ens prenguin nota! Mentre xerrem, sempre ens passen anècdotes divertides. Si n’haguéssim de recordar una, us parlaríem d’un dia, que mentre fèiem el VxL, se’ns va acostar el cunyat de la Vanesa i vam començar a enraonar en català. Parlàvem de caminar per l’entorn del poble. Llavors un home gran que seia a la taula del costat (i que parlava un català de llibre) s’hi va afegir i vam estar intercanviant parers una bona estona. De fet, el cunyat de la Vanesa va marxar abans que l’home volgués deixar-nos fer el VxL amb tranquil·litat. Quan finalment es va decidir a deixar-nos continuar i pensàvem que podríem reprendre la conversa que teníem, a la taula que va deixar buida s’hi va asseure una parella i ens van començar a preguntar on eren les botigues del poble.
En definitiva, podem dir que fer el VxL és una experiència molt enriquidora perquè ens permet de fer noves coneixences i aprendre l’un de l’altre. Una aprèn català i l’altre curiositats, fers i costums de l’Argentina. Bé, això i tota una experiència de vida molt engrescadora ben amanida amb les anècdotes que ens van passant mentre ens fem passar la tarda amb una Coca-Cola i un Cacaolat a la terrassa d’un bar.
Joan Carles Redón (voluntari) i Vanesa Medina (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
