Es diuen Neus, Dolors, Mercè i Teresa i són dues parelles lingüístiques del Casal d’Avis de la Llagosta. I també són amigues. Això és el que té el Voluntariat per la llengua (VxL): al final acabes creant vincles. Es troben per fer el cafè al bar de la plaça, van al mercat del dijous o passegen pels carrers de la Llagosta. Quan els hem fet la pregunta de si recomanarien el VxL a altres persones han contestat totes amb un contundent: I tant!
Neus: Vaig conèixer el programa perquè vaig anar a fer un curs de català al Centre Cultural Can Pelegrí. Quan m’hi vaig apuntar no sabia com aniria, però no he tingut cap problema, al contrari, m’agrada molt. He tingut moltes parelles lingüístiques! Normalment, anem al Casal d’Avis. A l’estiu sortim a passejar, al basar i, de vegades, anem a Barcelona. Ara ja estem programant la propera sortida per Sant Ponç. El que més m’agrada del VxL és que coneixes gent i parles més català. M’ho passo molt bé: riem, prenem cafè i parlem de tot. A l’estiu si no ens trobem al Casal anem a fer un tomb i, mentre caminem, parlem català. Alguna anècdota? Doncs alguna vegada que hem anat a Barcelona hem entrat en una pastisseria molt famosa del carrer Petritxol per menjar un plat de nata amb un croissant. És una granja molt antiga, de més de cent anys. Has de fer cua.
Dolors: Vaig conèixer el programa al Casal d’Avis i m’hi vaig apuntar perquè volia parlar català. Els meus fills parlen català, però amb el meu marit i a casa hem parlat sempre castellà. I ara que estic jubilada vull aprofitar-ho ja que abans no havia tingut l’oportunitat de fer-ho, tot i que de vegades se m’obliden les paraules! Ens ho passem molt bé: passegem, anem d’excursió, sobretot a les trobades comarcals que organitza el Centre de Normalització Lingüística (CNL) al Vallès Oriental. I també volem anar a Santa Llúcia.
Mercè: Jo també vaig conèixer el programa a través del Casal d’Avis i m’hi vaig apuntar perquè m’agraden molt les llengües. A casa hem viscut sempre entre llengües diverses. Per exemple, al meu nebot, que parla francès a l’escola, el seu pare li parla rus i entre els pare i la mare es parlen en anglès. Hi ha molta varietat. De moment m’ho passo molt bé.
Teresa: M’hi vaig apuntar perquè m’agraden les llengües. Totes! I per això tinc una anècdota de quan vaig viure a Suïssa: quan havia d’anar a comprar, el meu marit em feia la llista de la compra en castellà i francès perquè jo no entenia el francès. En un any ja no necessitava paper ni res. Vaig aprendre la llengua! He viscut una barreja entre el castellà, el català i el francès ja que a casa els meus fills parlaven català, francès i jo amb el meu marit parlava en castellà. El que més m’agrada del VxL és que puc parlar català. Sí que recomanaria el programa, tot i que alguna vegada m’han preguntat que per què ho faig, que no cal, si aquí es parlen dues llengües...
Neus, Dolors, Mercè i Teresa, dues parelles lingüístiques del Casal d’Avis de la Llagosta (ateses per l'Oficina de Català de La Llagosta, CNL del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari