Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
27/04/2016

El Racó de l’Artesà és una cafeteria i forn de pa de Caldes de Montbui que, des del principi del Voluntariat per la llengua, n’és establiment col·laborador i on es troben cada dimecres a la tarda la Mercè i la Mirela; dues dones lluitadores, treballadores i llestes - tres trets que qui les coneix diu que tenen en comú.

La Mercè va fer de voluntària fa set anys i, després d’algunes parelles lingüístiques, ho va deixar, per reprendre-ho ara una altra vegada. La Mirela és bosniana i, després de la guerra de l’antiga Iugoslàvia, passava els estius a Catalunya a casa d’una família d’acollida de Santa Perpètua. Quan va acabar els estudis, al seu país, va decidir venir a viure amb la seva parella catalana (que curiosament havia conegut a Bòsnia) a Cunit, on van viure durant set anys. Ara a Caldes, per raons de feina, està fent un curs de gestió administrativa; tema de conversa amb la Mercè que pot ajudar-la en la matèria, ja que treballa al Departament d’Economia de l’Ajuntament.

“Una de les coses que em sorprèn de la Mirela és que tot el que es proposa... ho fa i ho fa bé! –diu la Mercè. I és que la Mirela, a banda de ser molt activa, té una actitud molt decidida davant les situacions que ha de viure. La Mercè sovint parla als seus fills de l’esperit de treball de la Mirela i de l’esforç que fa per aconseguir allò que es proposa malgrat les dificultats.

De les trobades a la cafeteria, en resulten llargues xerrades sobre els respectius països: situar-los en el mapa, va ser el primer que van fer; parlar de les característiques semblants, el següent. També sobre el que escriu la Mercè, amb paraules que a vegades no acaba d’entendre la Mirela i que ella li explica amb un llenguatge més senzill. O sobre les variants de la llengua catalana, quan la Mirela utilitza expressions pròpies de la parla tarragonina.

La tarda els passa sense adonar-se’n. Sempre es queixen que no tenen gaire temps lliure. “És que totes dues fem mil coses!” –diuen. La noia de la cafeteria les coneix bé, sap què hi van a fer cada dimecres a la tarda, sempre els parla en català i, quan veu que s’aixequen, ja els prepara la barra de pa que sap que compraran per sopar.

Rosa Maria Llunell, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/04/2016
,

Em dic Agnieszka i visc a Cardedeu. Sóc de Polònia. Vaig venir a Catalunya fa 9 anys i tot seguit vaig començar a estudiar català. 
Sempre he tingut molt clar que aprendre un idioma és la clau per a una bona comunicació i integració amb les persones. Tot i que em penso que, avui en dia, la dicotomia autòcton – estranger deixa de ser una relació de dues branques i comença a créixer com un arbre. 
He tingut molta sort de poder formar part d’una societat i cultura molt oberta a la diversitat. 
Espero que conèixer nous idiomes, diccionaris, en fi, persones, comenci a ser el meu ‘hobby’, ja que, per exemple, m’agradaria tornar a parlar rus. En fi, em queda molt per fer encara.
La meva parella lingüística es diu: Marta i és de Bolívia.
L’escrit explica la nostra primera trobada.

Panettone

És difícil trobar-te. Cal tenir una sort especial perquè els camins, com si fossin un trèvol de quatre fulles, portessin la ciutat al bar. És on ens vam veure per primera vegada. És on penso que en tants llocs del món l’home viu per un instant: les xerrades-petades de mitja-tarda, mentre facin el futbol (la religió del segle); les criatures amagades, jugant al penjat o dibuixant la xarranca, xutant els taps de corona. La forta olor de les begudes, fusta. 
No sé d’on véns, m’és desconegut el lloc rodejat de muntanyes que sembla voler abraçar el sol. 
Ziga-zaga dels rius. Glaç de les llacunes. 
Però, al cap d’uns segons de la tímida incertesa, la conversa sembla fluir cap als orígens i unir les experiències.
S’apropen les festes i ens expliquem com són les nostres cases. Em fas aprendre el nom d’un pastís nadalenc, d’origen milanès, típic també de les teves terres, però m’he après tant de memòria el nom, que ara ni me’n recordo; ni de les normes de l’escriptura. Pane&One? Panet-Tonet? Què és la memòria i per on comença? És al principi? 
Ja veus, ens hem de tornar a trobar, perquè pugui recordar el teu món.

Agnieszka Szczepaniak, voluntària del VxL de l'Oficina de Català de Cardedeu, del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
30/03/2016

Alguns potser deuen pensar que va ser el destí i, d’altres, que va ser una simple coincidència. Depèn de les creences de cadascú. Però segurament tothom estarà d’acord que el fet que la Teresa, catalana, i la Mariam, marroquina, es trobessin, va ser, com a mínim, molt positiu. Tant si estava escrit com si no.

Les inquietuds de totes dues les van empènyer a apuntar-se al programa Voluntariat per la llengua. A la Teresa, cul inquiet de mena i que passa poc temps a casa, alguna cosa dins seu li deia que ho havia de provar, i la Mariam, que feia poc que havia començat a aprendre català, s’hi va animar per tenir més oportunitats de parlar-lo. A més, també pensava que li podria anar bé per conèixer gent i per integrar-se a la societat vilafranquina. De manera que es van decidir a omplir les fitxes per participar al programa. I per algun motiu, la Gemma les va ajuntar i va iniciar, sense saber-ho, molt més que una relació entre voluntària i aprenent.

Com que la Teresa va veure que la seva parella lingüística tenia altres interessos, més enllà de millorar el seu català parlat, aviat la va convidar a acompanyar-la a diferents llocs. Així, doncs, al cap d’un temps de trobar-se per primer cop, les sortides al teatre, a concerts i a tota mena d’activitats culturals van esdevenir habituals.

Possiblement, la Mariam no s’havia imaginat que aniria a sentir els Goigs de sant Fèlix o que participaria al festival En Veu Alta recitant ni més ni menys que un clàssic de la poesia catalana com La vaca cega, de Joan Maragall. I el que segurament tampoc pensava és fins a quin punt
conèixer la Teresa podria capgirar, en el bon sentit, la seva vida.

El seu món, que era més aviat reduït, es va eixamplar molt. No només va començar a sortir sovint de casa per acudir a les cites culturals a Cal Bolet i a l’Auditori, entre altres espais (a tall d’exemple, mai no havia anat a un concert), sinó que, per influència de la Teresa, ara dedica part del seu temps a treballar voluntàriament per a entitats com la Creu Roja, la residència Ricard Fortuny o el Rebost Solidari. A més, arran de participar en el programa, s’ha pogut integrar en una societat que no coneixia i ha modificat la idea que tenia que els catalans són tancats i no s’obren als nouvinguts. De manera que potser no és exagerat pensar que, com diu ella, la Teresa li va obrir “les portes del paradís”.

Tant l’una com l’altra valoren molt l’amistat que ha nascut entre elles i que els aporta tant, en tots dos sentits. Són un clar exemple que la procedència o les creences religioses no han de ser necessàriament factors que hagin d’allunyar les persones. Per això és una llàstima que, com diuen elles, la Gemma les vulgui “divorciar” (en el sentit no convencional de la paraula). Sort que l’amistat de la Teresa i la Pelegrina Moderna, que és com algú va batejar la Mariam, va més enllà de les trobades purament lingüístiques i elles continuen anant amunt i avall juntes. Per molts anys!

Anna Rafecas. Voluntària del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/03/2016

La Montserrat Garcia i l’Encarna Gascón són dues voluntàries lingüístiques de Montornès del Vallès que, a més de ser voluntàries del VxL, estan implicades en mil i una activitats i sempre participen en els actes culturals del municipi: conferències, clubs de lectura, concerts... i evidentment, acaben arrossegant-hi les seves aprenentes, que es  contagien d’aquest dinamisme i assisteixen a les activitats o, fins i tot, comencen a acostar-se a alguna entitat per formar-ne part.

Com podeu veure a les fotografies que acompanyen aquest article, ambdues estan caracteritzades com a personatges de l’edat mitjana. Això té una explicació molt senzilla: tant la Montserrat com l’Encarna actuen en La Remençada de Montornès, que és un espectacle musical que es fa als carrers del poble un cop a l’any. La Remençada  explica  la revolta dels pagesos de remença catalans contra les duríssimes condicions del vassallatge a què vivien sotmesos. Hi actuen més d’un centenar de veïns fent d’actors i actrius, cantants i músics. Aquest espectacle té lloc un cop a l’any, i enguany serà el 4 de juny a les 19.00. Si voleu saber-ne més, podeu anar a la pàgina de Facebook de La Remençada https://www.facebook.com/LaRemencadaMontornesDelValles/

Dies enrere vaig demanar a la Montserrat i a l’Encarna que em diguessin com havia anat l’experiència com a voluntàries ara que tancàvem una edició i en començàvem una altra. Els vaig demanar que m’expliquessin especialment si les aprenentes coneixien La Remençada i si s’hi havien animat a formar-ne part d’alguna manera, o si s’havien implicat en  alguna de les altres entitats de les quals elles són membres, com les sardanes o la coral. Reprodueixo el que l’Encarna i la Montserrat em van explicar.

Pel que fa a l’Encarna Gascón, tot i que ja tenia relació amb el Voluntariat per la llengua mitjançant l’entitat Dones per la convivència, avui desapareguda, enguany  és el primer any que fa de voluntària i s’ha atrevit a ser-ho de dues aprenentes. Aquesta és l’experiència de l’Encarna:

La meva experiència ha estat molt positiva i satisfactòria, per això continuaré el VxL fins al maig, que és quan comencen més forts els assajos de la Remençada i tinc menys temps. Durant 10 setmanes he acompanyat dues dones, una procedent de Lleó i una altra procedent del Marroc, Amb elles hem compartit, entre d’altres coses, les nostres cuines tradicionals i un tastet de sardanes, per tal que quan en toquin a plaça puguin participar-hi activament. Arran  d'això, l’aprenenta de Lleó s’ha apuntat al curs de sardanes del casal d’avis. La marroquina ho té més complicat, diu que no els està permès ballar a l’aire lliure, però sí que poden fer-ho en espais tancats, sempre que no hi hagi homes.

El menjar ha estat un tema important en les nostres trobades i sobretot hem parlat dels plats típics de cadascú: la nostra carn d’olla; la harira, un plat del Marroc que es fa amb farina d’arròs, cigrons, llenties, tomàquet, ceba, api, julivert, espècies amb menta negra o blanca, oli d’oliva i que es barreja amb trossos petits de carn de xai o pollastre, i també  el “cocido leonés”, on no hi pot faltar la carn de vaca, el porc, la llengua de vaca i els embotits tendres lleonesos.

Parlant, parlant, també ha sortit el tema de La Remençada; totes dues han vist l’obra però no se senten motivades a implicar-s’hi: una per raons religioses i l’altra perquè la seva extrema timidesa no li permet fer una actuació tan significativa davant del públic.”

La Montserrat García és aquella voluntària que tothom voldria tenir! És  professora jubilada de secundària, té la paciència infinita dels professors i molts recursos per ajudar les aprenentes. Fa de voluntària des de fa molts anys i en cada edició té entre dues i tres aprenentes. Aquesta és l’experiència de la Montserrat:

“ Ja saps que jo tinc tres aprenentes, una des de fa tres anys, l'Antònia, i dues d'aquest any, la Mari Carmen i la Isabel. La manera com ho portem unes i altres és un xic diferent. Amb l'Antònia xerrem moltíssim i de tot, té un molt bon nivell, i aquest proper dimecres anirem juntes a comprar al Decathlon a Mollet; això sí, comprarem en català, només faltaria! L'Antònia va estar cantant un temps a La Coral, amb l'Encarna i amb mi; era contralt, ho va deixar per motius familiars i potser, també, perquè s'atabalva  un xic amb algunes cançons, però va participar en un parell de concerts i tot. Va venir a tres o quatre assajos de la Remençada, amb el seu marit, però al final no va quallar. Sí que coneix perfectament l’espectacle i en xerrem de tant en tant.

Les altres dues aprenentes, encara que suposadament vénen juntes, són molt diferents de caràcter i maneres de fer, així com d'integració al poble. La Mari Carmen està perfectament integrada al poble, hi porta molts anys i ha tingut un comerç quasi tota la vida. Coneix més gent que jo, és una assidua als concerts de La Coral, coneix perfectament La Remençada i està molt orgullosa que es faci un espectacle així  a Montornès. Quan estem soles, les nostres converses són sobre menjars, amics, els néts, els fills... la vida quotidiana i una mica de safareig sobre el poble, si cal, és clar...

Amb la Isabel, que és xilena i fa pocs anys que viu a Montornès, ens hem trobat menys perquè hi ha alguns dies que treballa i li és difícil de compaginar horaris. El seu tarannà és molt diferent: xerrem de tot un xic, però, de tant en tant, em pregunta coses més relacionades amb la gramàtica i la fonètica del que acabem de dir o quan li corregeixo vocabulari. També he parlat amb ella de la Remençada, no gaire, i sé que també l’ha vista i la coneix.”

Com podreu imaginar, jo estic encantada de tenir voluntàries com aquestes, tan fantàstiques i tan generoses amb el seu temps i amb la seva energia. Sempre dic, i no em cansaré de repetir-ho, que el Voluntariat per la llengua és una experiència que depassa el que és purament lingüístic, que és també una manera de compartir emocions, cultura, costums... Un bon sistema per acostar les persones i així crear vincles, que són en definitiva la base del teixit humà d’un poble.

Reyes Barragán, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montornès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
07/03/2016

Hola a tots i totes!!!

La Muriel i jo ens hem fet molt bones amigues, després de tres anys d'una relació que es va iniciar com a parella lingüística.

La Muriel Parisi és l'aprenenta, ella és francesa, i jo, Lydia, sóc la voluntària.

Ens continuem trobant un cop per setmana, anem a prendre un cafè i parlem; parlem moltíssim durant una hora i mitja que passa volant.

Estem molt satisfetes de les nostres trobades, ja que la fluïdesa verbal de la Muriel, ha millorat molt.

Mentre fem conversa, parlem una mica de tot, i anotem aquelles paraules o expressions, que a ella li costa més de comprendre.

He de dir que gràcies a la Muriel, jo estic refrescant el meu francès, una mica rovellat.

Esperem continuar trobant-nos, ja que totes dues estem molt satisfetes de com la Muriel ha millorat el seu coneixement de la llengua i la cultura catalana.

Lydia Torné, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/03/2016

L’Aime i la Teresa hem anat a Ràdio Cornellà per parlar de la importància del programa Voluntariat per la Llengua de la Direcció General de Política Lingüística que gestiona el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Pensem que és molt interessant per a les persones que aprenen el català, perquè milloren el vocabulari i la fluïdesa i aprenen els costums del poble català. Nosaltres aprofitem les trobades, que són cada setmana, per fer visites a indrets del nostre municipi que l’Aime no coneix, com per exemple el Castell, la biblioteca Marta Mata, etc. i així amplia el seu coneixement de la ciutat on viu. També dins del programa s’organitzen diferents sortides i activitats: passejades, teatre, anades al futbol, xerrades...

En resum, tant l’Aime com jo pensem que aquest programa ajuda a fer amics i a cohesionar i integrar les persones que han decidit viure a Catalunya i aprendre la nostra llengua.

Teresa Romagosa, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà de Llobregat.

Aime Luna, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/02/2016
,

Gràcies VxL i Penya Espanyolista de Cornellà per convidar-nos al partit de futbol Espanyol-Depor al camp!

L'equip de casa va  guanyar 1-0, 3 puntets per millorar posicions. Jo vaig anar amb el meu cunyat "perico". A la foto em reconeixereu perquè porto la bufanda del Depor!!!

Animeu-vos a participar a les sortides amb la vostra parella lingüística, ens ho passem molt bé!

María Jesús Rosas, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/02/2016

L’Elisabeth Baños, voluntària cubana, i l’Ana Rodríguez, aprenenta catalana, practiquen fent esport i la llengua les uneix. Són parella lingüística del VxL de Montmeló (del CNL del Vallès Oriental).

L’Eli és la nostra voluntària lingüística: una cubana que fa uns quants anys que és a Catalunya, estudia català, de fet ara ja es traurà el nivell C2, i treballa a la biblioteca La Grua de Montmeló. I per una altra banda tenim una aprenenta lingüística, l’Ana, que malgrat haver nascut a Catalunya, el seu entorn no li ha facilitat practicar el català.

Ambdues es coneixen de vista de fa molts anys, d’haver coincidit en algun aniversari infantil, de veure’s pel poble...però ara s’han trobat a la biblioteca, on l’Eli recomana lectures a l’Ana i li proposa començar les converses sempre en català. A la nostra aprenenta li fa vergonya, no s’atreveix a parlar en català i la falta de costum la frena a practicar-lo; de fet, només un 10 % del dia a dia el fa en català; en canvi, l’Eli gairebé parla català tot el dia a la feina i en el seu entorn.

A partir de les lectures de la biblioteca s’han anat coneixent i ara, com a mínim un cop a la setmana, van a fer exercici pels voltants de Montmeló. Elles xerren, xerren molt: de sessions de català, de teràpia de la vida, d’ensenyar-se diferents exercicis físics, de com treballar plegades el caràcter tossut que les uneix com a peixos que són...

L’Eli està contenta de fer el Voluntariat per la llengua, malgrat que li costa mantenir el català tenint en compte que es coneixien en un àmbit castellà. A l’Ana, la nostra aprenenta catalana, aquestes trobades li estan servint per perdre la vergonya a parlar en català a l’hora d’adreçar-se a la gent.

Avui he estat la infiltrada, la tafanera d’aquesta parella lingüística que, començant per la llengua i la cultura i seguint per l’esport i la psicologia, han sabut fer un bon tàndem, on com diuen elles, s’equivoquen, s’equivoquen molt, cometen molts errors,  però TOT APRENENTATGE ES BASA EN ELS ERRORS.

Susanna Corcho, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/02/2016

El passat 26 de novembre de 2015, en Juan Guillermo i jo vam assistir a la trobada de la celebració de les 100.000 parelles lingüístiques, com a representants d’aprenent i voluntària de Cerdanyola, que va tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya  i on vam gaudir de l’espectacle Molt soroll per no res.

Vam tenir l’oportunitat de conèixer i conversar amb altres parelles que, com nosaltres, ens havíem conegut per formar part del programa Voluntariat per la Llengua. Uns amb ànim d’aprendre un idioma i els altres de donar un cop de mà a qui vol parlar en català. Vam poder constatar que moltes parelles arriben a establir una amistat que perdura en el temps. És molt gratificant poder ajudar l’aprenent a usar el nostre idioma de forma normalitzada, conversant, anant a comprar, prenent un cafè o gaudint del teatre en català.

Agraïm la feina de les responsables del Voluntariat del Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès que ens van acompanyar en tot moment en la vetllada. 100.000 gràcies per convidar-nos-hi!

Laura Villarrasa i Juan Guillermo Gaviria, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/02/2016

Al Voluntariat per la llengua ens agrada conèixer les persones que formen part del programa.  Per això, de tant en tant, us apropem el perfil i les motivacions de voluntaris i aprenents per participar en el VxL, que fa poc va superar la xifra de 100.000 parelles lingüístiques. En aquesta ocasió coneixem una mica millor una aprenenta que viu a Girona i que fa poc que s’ha estrenat en això de les parelles lingüístiques.

“Em dic Olga Botnari, sóc de Moldàvia i tinc 31 anys. Estic estudiant un màster en Planificació i organització del turisme a la Universitat de Girona.”

  • Com has arribat a Girona?

Primer de tot, vaig visitar Girona com a turista el juliol de 2014. Em va agradar molt i fins i tot li vaig dir a l’amiga que m’acompanyava que un dia viuria a Girona. “Girona m’enamora”, això es per a mi. Quan se’m va acabar el contracte a l’Escala em vaig traslladar aquí. Era el 29 de novembre de 2014 i plovia molt aquells dies.

  • Sabies abans de venir que s’hi parlava català?

Dies abans de venir a Catalunya no sabia res ni de Catalunya ni de Girona, però em vaig informar una mica a internet. Vaig saber que en aquesta zona es parlava un idioma completament desconegut per a mi: el català.

  • Per què estàs aprenent la llengua?

Principalment, perquè ara visc a Catalunya i per poder relacionar-me millor amb la gent d’aquí. També per ampliar els meus coneixements, que en un futur m’ajudaran professionalment.

  • Per què vas decidir apuntar-te al Voluntariat per la llengua?

Per poder practicar el català amb una persona catalanoparlant fora de les classes. I també per compartir experiències i coneixement.

  • Quins avantatges creus que té el Voluntariat per la llengua?

M’ajuda a organitzar-me a l’hora de practicar català setmanalment i també em dóna la seguretat que la persona que està amb mi m’ajuda i em corregeix.

  • Com valores l’experiència?

Molt positiva i motivadora. Una experiència nova per a mi, que m’ha sorprès d’una manera molt agradable.

  • La recomanaries?

Sí! A tothom qui vulgui practicar català, relacionar-se amb gent catalana i així conèixer els hàbits de vida dels gironins.

Centre de Normalització Lingüística de Girona

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!