Em dic Aida Suñé, tinc 27 anys i sóc filòloga catalana. Actualment estic fent el Màster d'Ensenyament de Català per a Immigrants de la UdL. Vaig començar a fer les pràctiques al CNL de Lleida en què assistia a un curs de nivell bàsic 1 adreçat a persones nouvingudes que estaven a l’atur. Les pràctiques van ser molt interessants i de seguida vaig empatitzar amb l’alumnat del curs. Tant és així que em vaig engrescar a participar com a voluntària lingüística en unes tertúlies a l’Escola Cervantes on la majoria d’aprenentes eren berbers. Primer vam fer 10 hores de tertúlia, que es van allargar fins a 30 hores. Acostumàvem a parlar de situacions de la vida quotidiana, com ara presentar-se o descriure’s. Un dia fins i tot vam anar a la Biblioteca Pública de Lleida perquè es fessin el carnet d’usuari i coneguessin la biblioteca, ja que la majoria en desconeixien el funcionament. També vam parlar de tradicions com Sant Jordi i costums populars, amb cançons com La masovera tot i que moltes ja les sabien gràcies als seus fills.
Hi ha un parell d’anècdotes que em van passar durant els tres mesos que vaig estar amb elles. La primera va ser quan parlàvem de les parts del cos. Els vaig ensenyar una foto de la Gioconda i una altra del David de Miquel Àngel i la meva sorpresa va ser quan totes es van començar a tapar els ulls i a fer un gran rebombori. En fi..., qüestions de vergonya, de tabús, etc. I la segona va ser quan vam mirar la foto de Lalla Salma, la reina del Marroc per fer-ne una descripció. Van començar a cantar! Estaven entusiasmades amb la foto! L’adoren! Diuen que és molt guapa i que vesteix molt bé! Van començar a preguntar-me com es deia en català arracades, braçalets...
Amb aquesta experiència puc dir que se m’han trencat tots els esquemes del que he après al màster, perquè tota part teòrica necessita una pràctica per a la vida real. Participar en aquestes tertúlies m’ha permès aproximar-me a un col·lectiu desconegut i l’he trobat apassionant. Tot i semblar distants, són molt agraïdes, afectuoses i generoses!
Crec que un voluntari ha de saber transmetre el gust per la llengua i motivar-los perquè l’aprenguin. La meva experiència ha estat fantàstica i per això animo a tota la gent jove que s’apunti al Voluntariat per la llengua!
Aida Suñer, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Lleida
Afegeix un nou comentari