El Voluntariat per la llengua dóna suport a instituts i escoles d'arreu de Catalunya perquè apliquin el model de parelles lingüístiques entre l'alumnat menor d'edat que, com a tal, no pot participar encara en el programa general. És el que va fer el Servei Local de Català de Sant Andreu de la Barca (del Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller) amb l'Institut Montserrat Roig. Aquest és el relat que ha volgut compartir amb nosaltres la Manuela Silva (educadora social i llicenciada en Humanitats i tutora de l'Aula d'Acollida):
En relació al projecte de les parelles lingüístiques, que està emmarcat en l’escola inclusiva i el centre acollidor i que pretén donar resposta a l’aprenentatge de la llengua catalana i a la cohesió de l’alumnat del centre, faig una reflexió per comentar que, a part dels resultats estrictament acadèmics, aquest projecte ajuda sobretot a veure quin paper adopta l’alumne d’aula d’acollida a l’aula ordinària i quines relacions té amb la resta dels alumnes. És sorprenent veure com de diferent pot ser el comportament, l’actitud i la participació, a l’aula d’acollida i a l’aula ordinària.
Per exemple, recordo el cas de Paula Andrea, que havia nascut a Colòmbia i ara vivia a Catalunya amb el seu pare i la parella d’aquest. Un dia m’explicava plorant que al grup de l’aula ordinària alguns alumnes li deien negra i que s’havia barallat amb un noi perquè no volia que la insultessin. Va començar a plorar desconsoladament i a dir-me que ella no volia viure aquí a Catalunya perquè els nens eren molt dolents, m’explicava que va deixar el seu país i la seva família per venir a viure amb el seu pare i tenir una vida millor, però aquesta vida no era la que s’esperava ja que era pitjor que la que tenia al seu país d’origen.
Jo veia que tenia moltes ganes de treure dolor i la vaig deixar parlar i dir tot el que ella volgués explicar-me quan, de cop, em va dir que un dia, quan vivia a Colòmbia, va presenciar la mort del seu germà de 19 anys en mans de dos homes que li van disparar un tret al cap i van sortir corrent. Jo no podia creure el que m’estava dient, però quan vaig parlar amb el seu pare m’ho va confirmar i em va dir que era cert, per aquest motiu ell vivia a Catalunya, ja que estava amenaçat per la guerrilla. Paula Andrea tenia només 9 anys quan va presenciar l’assassinat del seu germà i mai l’havien portat a un especialista, ella soleta s’havia treballat el dolor i ara es trobava que els seus companys de classe li deien negra.
Per tant, fent-la participar d’una parella lingüística a la classe, es va poder millorar la cohesió ja que l’alumna es va poder sentir més atesa i vam poder aconseguir l’assoliment de millors resultats, d’aquesta manera la vam allunyar d’una possible conflictivitat.
El fet que aquests alumnes obtinguin bons resultats i puguin preguntar i participar a classe els iguala a la resta de l’alumnat, fa que els augmenti l’autoestima i afavoreix la cohesió social i la integració al centre.
Afegeix un nou comentari