La revista Comerç i Ciutat de Cerdanyola del Vallès dedica cada mes un espai al Voluntariat per la llengua protagonitzat una parella lingüística en un dels punts de trobada del VxL de la ciutat. Aquest és l'article que Núria Tarridas (responsable del VxL a Cerdanyola, del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3) ha elaborat per al número de novembre:
Avui, 20 d’octubre, ens hem trobat a "El Racó de la Plaça" amb la Laura Villarasa, voluntària, i la Laura Roman, aprenenta. Els hem preguntat què tenen en comú i s’han posat a riure i han respost: “el nom! “ Casualment avui és el seu sant. La Laura Villarrasa diu que no el celebra, però que ho sap perquè avui l’han felicitada.
De fet, tenen en comú una magnífica amistat, perquè les Laures ja van deixar de ser parella lingüística ja fa més d’un any i encara ara es troben un cop a la setmana per explicar-se les seves coses. “Hem anat més enllà!”, diu la Laura Villarrasa, que està molt contenta d’haver conegut el pare de la seva amiga, que va venir al maig passat i que es va interessar molt per la situació que estem vivint aquí en aquests moments.
La Laura Román és mexicana, de León, i fa tres anys i mig que va venir a viure a Cerdanyola per amor. És dissenyadora gràfica i treballa com a autònoma. Ha fet diversos projectes de muntatges de revistes mexicanes. Li agrada viure aquí perquè és fora de la gran ciutat. Ens explica que l’any 2000 ja va venir durant sis mesos a Barcelona a fer un curs de retoc fotogràfic, però no pensava que tornaria anys més tard per quedar-se a viure a Catalunya.
La Laura Villagrasa, després de preguntar-li com es van conèixer, diu “en broma” que la culpa la tenim nosaltres, que les vam presentar a la trobada del Voluntariat per la llengua de fa dos anys. Filla de Poblenou, va venir a viure a Cerdanyola fa uns deu anys, per sortir de la ciutat. És una persona bastant xerraire i, per això també es va avenir de seguida amb la seva aprenenta, que és molt tranquil·la i de bon tracte.
Normalment queden dimarts o dijous al migdia i van a prendre alguna cosa plegades mentre fan petar la xerrada. S’han intercanviat diversos llibres: La casa del silenci, L’estiu que comença... i algunes de les converses són sobre literatura. També han participat en algunes activitats del Voluntariat per la lllengua, com la ruta del 1714, la d’aquell dia que va nevar!
La Laura Román ens expica que li va sorprendre descobrir que algunes paraules catalanes també s’utilitzen a Mèxic, però en un sentit diferent. “Escombrar significa fer neteja, endreçar la casa. I si comparem la cuina, les diferències són molt grans. La base del menjar de la cuina mexicana és el blat de moro, però és un blat de moro de gust neutre –no tan dolç com el que hi ha aquí- que serveix de base per fer les coquetes (les tortitas). Si es pleguen per la meitat i s’omplen de formatge i pernil dolç es diuen “quesadillas”. També s’hi pot posar guacamole, a dins o per sobre. Hi ha una infinitat de salses. La salsa verda, feta a base d’un tomàquet verd petit agredolç, ceba i xili, és una salsa freda força comuna. És tan famosa com l’alioli d’aquí, que també sé fer. Tot és qüestió de remenar!”
Afegeix un nou comentari