Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
12/05/2022
,

El català, més fàcil amb voluntaris!

Com si fos un propòsit de Cap d’Any, al gener vaig decidir reprendre l’aprenentatge de català. Acabàvem d’arribar a la nostra ciutat de naixement, Lleó, des d’Estats Units, on vam viure més de cinc anys. Portàvem amb nosaltres un petit regal de set mesos per als nostres pares: la primera neta. Però, com que el nostre destí final era Barcelona, vaig decidir que ja era hora de treure teranyines del cap i estudiar una mica.

No és fàcil estudiar una llengua per un mateix. Fer-ho fora del país on es parla i amb una nena de vuit mesos –amb qui a més a més vols parlar en anglès perquè ets una mare moderna –, és un embolic de proporcions quasi mítiques. Fent recerca a Google per començar, vaig retrobar-me amb un munt d’eines que havia oblidat: el Parla.cat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, Softcatalà... Quina nostàlgia dels meus primers mesos a Catalunya fa gairebé deu anys, quan vaig anar-hi a fer un màster en català, sense parlar-ne ni una paraula. Crec que era l’única dels meus companys que no s’adormia gaire en aquelles classes interminables a l’hora de la migdiada. Però és clar, ells no havien de posar en funcionament tot el seu cervell per comprendre el mitjà a més del contingut.

Tornant al 2022, d’entre totes les eines tan interessants com aclaparadores que vaig trobar, la més atractiva va ser el Voluntariat per la llengua (VxL), per la possibilitat de practicar català en línia. Vaig enviar les meves dades i vaig oblidar-me’n perquè aquestes gestions són processos lents. La meva sorpresa va ser quan l’Eduard Vidal (dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística, CNL, Roses) va contactar amb mi tot seguit amb una parella lingüística. I quina parella! La Sílvia, que com a voluntària és genial, però és que com a persona és increïble. Vam connectar tot d’una a la primera trobada i ara, que fa uns mesos que ens veiem cada setmana, som com amigues de tota la vida. Parlem dels fills, de la salut de cadascuna, del que hem fet a la setmana i fins i tot ens recordem de resoldre dubtes de català -és després, o desprès? Ah, depèn-. La Sílvia sempre té un recurs o una pàgina que m’ajuda a estudiar i practicar vocabulari o gramàtica i el meu català parlat ha millorat molt.

Ara, de mica en mica, em preparo per obtenir el certificat C1 de català. Tot i que no tinc gaires esperances, com a mínim tinc l’excusa perfecta per anar a Barcelona a conèixer la meva voluntària i amiga Sílvia.

Andrea, aprenenta del VxL del CNL Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/05/2022
,

Fa tot just un parell de mesos, la Lídia, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell, em va facilitar el contacte per començar les xerrades virtuals amb una nova parella lingüística, la dotzena des que em vaig inscriure al programa. Es tracta de la Susan, professora de biologia resident en una illa molt al nord d’Escòcia. El seu fill està casat amb una catalana i viu a Blanes. Per raons òbvies, la Susan va iniciar-se amb el català fa pocs mesos a través dels cursos telemàtics del Consorci per a la Normalització Lingüística.

A hores d’ara ja hem fet set xerrades via Skype i, sincerament, està millorant molt de pressa; veritablement hi posa ganes. Haig de dir que, en tractar-se d’una persona encantadora, jo també m’ho agafo amb molt d’interès. I val a dir també que, curiosament, la professora de català que hem tingut, la Dolors, ha estat la mateixa. De fet, no parlo d’una professora qualsevol, sinó d’una professora excel·lent, un deu. La Susan la va tenir durant el primer trimestre d’enguany fent un curs bàsic en línia del CPNL i jo fent-ne un de presencial del CNL durant el mateix període.

Fa aproximadament un mes, la Susan em va dir que vindria a Blanes un parell de setmanes per veure la família. Li vaig proposar de veure’ns personalment per passejar davant del mar, xerrar i fer un bon arrosset i, òbviament, fer-nos una abraçada. Li va semblar una bona idea. Tot això que sona tan bé ho hem pogut fer avui (27 d'abril de 2022). Amb un fantàstic arròs vora el mar i un bon vi de la terra, no hi han faltat els acudits i les rialles. Per fer bullir l’olla, ens hi han acompanyat la meva dona i també uns amics de tota la vida, la Núria i en Jaume. La Núria s’acaba d’incorporar al VxL fa quinze dies i n’està encantada.

Per acabar, només voldria destacar que les converses, si es fan amb il·lusió, aporten molt a les dues parts. En aquest cas, encara que hagi estat un fet puntual, hem pogut transformar una relació telemàtica en una trobada física molt enriquidora. Estic segur que no serà l’última. Ensenyant també se n’aprèn, no només de català, també de la vida en compartir experiències, vivències, històries, punts de vista diferents... Animeu-vos-hi!

Xavi Serret, voluntari del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/05/2022

Em dic Aldo Antonio Juárez Saucedo! Tinc 20 anys i vaig néixer en una ciutat petita del centre de Mèxic que es diu Guadalupe, a Zacatecas, però actualment visc a Guadalajara, també a Mèxic. Ara faig un curs d'enginyeria civil a la Universitat de Guadalajara.

Des de petit m'ha agradat molt conèixer altres cultures. On vivia, hi havia molta població indígena, i sempre em preguntava per què ells podien parlar d'una manera diferent de la meva. Va ser després que vaig comprendre que no tothom parlava de la mateixa manera que jo i que les cultures moltes vegades depenien d'una llengua. Després vaig començar a conèixer molt de les cultures del món, inclosa la cultura espanyola. També vaig començar a enamorar-me de totes aquestes cultures, i a descobrir-les a través de la llengua. Quan vaig descobrir la cultura catalana em va sorprendre que, tot i que era un poble que es trobava a Espanya, es tractava d'una cultura molt diferent i especial.

Quan estudiava francès, un dels meus professors era de Perpinyà, i sempre ens parlava de la importància de la cultura catalana en aquesta regió de França i que ell es penedia molt de no parlar la llengua, perquè trobava que era una llengua que ja no es parlava gairebé gens a França. És després, quan vaig començar a mirar sèries catalanes com "Polseres Vermelles", "Benvinguts a la Família" o "Merlí" en català que em vaig convèncer que era una cultura que volia conèixer millor; que aquesta llengua que es parlava en aquestes sèries la volia parlar jo també, perquè la trobava molt bonica i interessant. I és també quan vaig llegir de la situació del català que em vaig adonar que era una llengua que calia aprendre per preservar-la, encara que només es parlés en un lloc molt lluny d'on jo vivia.

Al principi el vaig començar a aprendre mirant vídeos a internet, i és així com vaig descobrir Parla.cat. Immediatament em vaig inscriure a un curs i vaig començar a aprendre català. Recordo que les hores passaven massa ràpid i sempre volia conèixer més paraules, més verbs i més estructures i comparar-les amb el castellà o el francès per veure com havia evolucionat cadascuna: vaig començar a descobrir la cultura catalana, el menjar, els llocs, les tradicions, la literatura, la música i la història. Era un sentiment que volia compartir amb algú, parlar-ne amb algú, que algú em mostrés més de la cultura catalana, i com que visc a Mèxic això resultava una mica complicat.

Va ser a Parla.cat que vaig trobar el Voluntariat per la llengua, i m'hi vaig inscriure. Un temps després vaig conèixer la meva parella lingüística: l'Estefanía. Francament, em va caure molt bé. La primera vegada que vam parlar, vam parlar molt temps de moltes coses de la cultura catalana (vam xerrar durant quasi 3 hores). Finalment havia trobat algú amb qui compartir tot allò que durant mesos no havia pogut compartir i resoldre tots els dubtes als quals no havia donat resposta: em vaig adonar que el català i la cultura catalana eren tan meravellosos com havia pensat.

Encara que actualment no tinc plans d'anar a Catalunya o algun lloc dels països catalans, anar-hi és quelcom que vull fer, per viure l'experiència i la cultura catalana jo mateix en persona, però per ara estic molt feliç d'haver trobat aquesta cultura i poder portar una petita part d'aquesta fantàstica cultura en mi.

Aldo, aprenent del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Girona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
26/04/2022

Cecília Ronda és la propietària, junt amb els seus germans Francesc i Sabina, de l'Òptica Ronda, establiment col·laborador del Voluntariat per la Llengua (VxL) de Viladecans.

Quan es va inaugurar l'òptica i quant fa que la regenteu vosaltres?

Es va inaugurar el 12 d'agost de 1972 i la regentem des que els pares van faltar. El pare va faltar molt d'hora i llavors nosaltres ajudàvem la mare.

Tu, Cecília, n'ets la dependenta i el teu germà, l'optometrista. Com és treballar amb la família?

A estones bé i a estones no tan bé perquè hi ha confiança i, de vegades, la confiança fa estralls. Però també és còmode perquè podem fer més o menys el que volem. Per exemple, si hem d'anar al metge o fer algun encàrrec, ho podem fer sense problemes perquè l'altre ens supleix i això no passa en un altre tipus de feina.

Quina relació teniu amb Viladecans?

Des del 1972, que és quan hi vam arribar, hem col·laborat en tot. Sempre ens ha agradat fer poble perquè l'hem estimat des del primer moment. En Francesc ja va néixer aquí i nosaltres dos no. Ens hi vam trobar molt bé perquè era un poble i veníem de Barcelona i era tot molt diferent: la confiança, les amistats... Tot era molt més entranyable.

Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador del VxL?

Perquè la llengua és molt important per a nosaltres i sempre volem col·laborar amb tot el que es fa al poble que estigui al nostre abast.

Recentment, Cecília, també t'has inscrit com a voluntària del VxL. Per què?

Perquè m'agrada conèixer gent i, al migdia, quan tanquem la botiga, tinc una estona per dedicar-la a fer arribar el català a les persones a qui, pels motius que sigui, no els arriba bé la nostra llengua. La gramàtica catalana no la domino al 100% perquè a la meva època no s'estudiava català a l'escola, però, pel que fa a la llengua oral sí que m'hi veig capaç. És una manera d'aportar el meu granet de sorra perquè els aprenents guanyin fluïdesa i es llancin a parlar català en la seva vida diària.

Com us ha afectat la pandèmia? Arran de l'ús de les mascaretes, les ulleres són més protagonistes que mai?

La pandèmia en ha afectat molt. Jo diria que ara les ulleres molesten més que mai perquè, quan portes mascareta, s'entelen amb el baf i no hi veus bé, i per això molta gent no les porta per sortir al carrer. Hi ha productes antibaf que hi ajuden, però costa. Molta gent s'ha passat a les lents de contacte perquè així no tenen aquest inconvenient.

Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

Jo diria que les visites que fa el Francesc perquè s'adeqüen a cada persona sense temps limitat per estudiar el cas particularment. A més, tenim clients des que vam obrir, fa 50 anys, que ja s'han convertit en part de la família. I també tenim clients que porten els seus fills i els seus nets, i això és molt bonic.

Sovint feu servir paraules tècniques com diòptria, cataractes... Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

Sí, i tant! Fa uns quants anys, un senyor de mitjana edat ens va dir que li semblava que tenia espiritisme als ulls, en comptes d'estigmatisme. Això ens va fer tanta gràcia que no se'ns ha oblidat mai.

Voleu afegir alguna cosa més?

Vull donar les gràcies al poble per fer-nos costat durant 50 anys i tant de bo puguem continuar com ara molts anys més.

Agraïm a la Cecília la seva participació en el VxL i animem els voluntaris i aprenents del programa i l'alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL a visitar els establiments col·laboradors de Viladecans.

Núria González, VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
26/04/2022

Em dic Josep Bofill i soc voluntari per la llengua des de fa uns sis anys. He tingut 7 parelles lingüístiques diferent i l'experiència és d'allò més gratificant, per això repeteixo. Arran de la pandèmia, em vaig animar a fer-me voluntari per la llengua en modalitat virtual per poder continuar gaudint de l'experiència. Actualment la meva parella lingüística es diu Fabian, nascut a l'Equador i resident i nacionalitzat a EEUU fa més de 20 anys.

La seva llengua materna és el castellà, però prefereix passar de llarg sobre aquest fet perquè pensa que ha estat una llengua colonitzadora i que perjudica la normalització del català.

Tot i tenir ascendència catalana per part de mare, el primer contacte amb el català va ser farà uns 10 anys amb un llibre en anglès titulat Barcelona al qual va donar un cop d'ull mentre la seva muller s'esplaiava en la botiga d'encants. El llibre va ser l'esquer perquè es desvetllés un amor adormit. De manera que, amb una voluntat frisosa, va començar a estudiar català entre 3 i 5 hores diàries a través dels cursos a Parla.cat, als quals es refereix com a essencials per al seu aprenentatge. Actualment viu en català a través dels mitjans de comunicació que veu i escolta a casa seva al nord de Miami, a l'Estat de La Florida (EEUU). I diu: "El dia que no escolto català, em sento malament". 

Josep, voluntari del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística d'Osona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/04/2022

El Pere Martínez és el propietari de la Drogueria Martínez, de Castelldefels, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) des de ja fa més de 10 anys.

Quant temps fa que regentes aquest comerç? Ets primera generació a la botiga?

Hi soc des de fa 35 anys, quan el meu avi duia la botiga. Després va continuar el meu pare i ara, ja fa 9 anys que l’establiment està a nom meu. Així doncs, soc la tercera generació d’adroguers.

Quins són els productes més venuts de la botiga?

Els de neteja, particularment aquells que no es troben fàcilment en altres llocs, com ara el percarbonat de sodi, el bicarbonat, el sabó negre, la cera per a terres… tipus de productes molt concrets. I a l’estiu el més venut són els insecticides de qualsevol tipus.

Tens algun tipus de producte especial o que la gent no se l’esperi?

Tinc una sèrie de productes de venda a granel que quan la gent els veu es queden molt sorpresos i pregunten per a què serveixen; productes com ara la colofònia, la goma laca, la goma aràbiga, la cola de conill, etcètera.

Quin tipus de clientela tens?

La clientela és molt de proximitat i potser més gran que jove. Això és perquè ha canviat la manera de fer la compra entre el jovent. Ara bé, quan algú d’aquests joves, que no té l’hàbit de fer la compra en drogueries, entra a la botiga per primera vegada, hi torna.

Des de quan Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua? Per quin motiu t’hi vas adherir?

Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el VxL des de febrer de 2011. M’hi vaig adherir per ajudar: és gratificant rebre la visita d’una persona que està aprenent la meva llengua, sigui alumne dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística o aprenent d'una de les parelles lingüístiques del VxL.

Recordes alguna anècdota relacionada amb l’alumnat o els voluntaris i aprenents que han vingut al teu establiments?

Sí, recordo l’anècdota més freqüent: alguns aprenents de Llatinoamèrica, i també alguns clients inicialment, es pensen que una drogueria és una farmàcia, com a molts dels països de Sud-amèrica, i entren a la botiga demanant algun medicament.

Vols afegir alguna cosa més?

Bé, vull tornar a parlar sobre el que he comentat abans sobre els hàbits de compra: si els joves no tornen a les botigues de barri aquests comerços aniran tancant persianes a poc a poc. En aquest carrer hi havia cinc drogueries i ara només en queda la meva; això ha passat des de l’aparició de les grans superfícies i les facilitats d’aparcament que hi ofereixen. També haig de dir que jo no tinc fills i que espero que quan em jubili, que encara falta, hi hagi algú que vulgui continuar amb la drogueria i no es perdi el comerç de proximitat.

VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
24/02/2022

Belén Allende és la propietària de l’establiment de moda Allende los mares, col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) a Gavà.

El teu cognom és Allende, el mateix que la primera paraula del nom de la botiga; suposem que no és casualitat…

No, no és casualitat. Allende vol dir més enllà, i Allende los mares és una expressió que feien servir els mariners quan anaven a creuar l’oceà. El meu cognom ve del castellà antic i apareix molt al Quixot. I lligant el meu cognom amb el significat, el projecte és fer un comerç de moda anant més enllà del que hi ha.

La teva botiga és un comerç de roba sostenible i ecològica. Què vol dir?

Vol dir que hi ha moda que es preocupa de ser sostenible amb el planeta. Tinc fabricants de petits tallers de proximitat que reciclen fibres que haurien de llençar-se i les tornen a filar. Es dona una segona vida a materials que ja existeixen. D’aquesta manera es redueixen els residus, no es gasta tanta aigua, no es fan servir tints i es redueix el CO2. En comptes de fabricar més polièster, es reciclen ampolles de plàstic que es recullen del mar i es fan servir per fer abrics, bosses, impermeables… I les peces, que són ecològiques i que estan certificades, garanteixen que el cotó és orgànic i que no ha tingut pesticides a la plantació. També molt important és que treballo la proximitat i el km 0. Reduir el transport tot el que es pugui, si ho pots comprar a prop, no cal malbaratar recursos.

Has tingut abans una botiga d’aquestes característiques? On?

Sí, la vaig tenir a Sant Joan Despí.

Quant fa que el teu comerç i tu sou a Gavà?

Jo soc a Gavà fa aproximadament vint anys i Allende los mares ha fet dos anys el passat novembre. Volia ser conseqüent i no haver d’agafar el cotxe cada dia per anar a treballar.

Quins productes ofereixes en el teu establiment?  Quines característiques especials tenen?

L’oferta és moda femenina molt variada, d’estils diferents i amb la condició de ser còmoda, alegre i fàcil de dur en qualsevol ocasió variant els complements: Des de pantalons fabricats amb cotó de comerç just, vestits de cotó de bambú, bosses de cel·lulosa de paper, peces confeccionades amb salaris dignes, jerseis fets amb fibres naturals amb telers de fusta… Dono suport i defenso petits tallers i materials naturals i per això també emmarco a mida. Vinc del món de la decoració i no vull que es perdi aquest ofici tan únic i creatiu.

Quin tipus de clientela tens?

Majoritàriament són dones entre 30 i 80 anys. També compren els homes, normalment per fer regals i, a partir d’aquest Nadal, una col·lecció de jerseis sostenibles per a ells.

Recordes alguna anècdota relacionada amb la botiga?

Quan vaig obrir va venir un senyor a explicar-me el significat d’Allende los mares, amb referències de dates i de llibres i quan li vaig dir que el meu cognom és Allende es va emocionar i em va abraçar!

Per quin motiu t’has adherit al Voluntariat per la llengua?

Perquè també ho feia a l’altre negoci i perquè crec que és un bon projecte d’integració i ajuda. Les llengües s’han de parlar! Tot just acabo d’adherir el meu establiment a aquest programa i aprofito per recordar a qui vingui que m’agradaria que s’identifiqués com a voluntari, aprenent o alumne de les pràctiques lingüístiques del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). M’agrada poder ajudar!

Vols afegir alguna cosa més?

Crec que hi ha dues idees mal enteses en aquest sector: Una, que la moda ecològica és cara. Puc dir que no. Tinc roba amb una franja de preu molt àmplia i sense baixar la qualitat. Moltes vegades és desinformació, pensar que si un producte està fet en un país o altre serà més econòmic. Poques vegades es reflexiona qui ho ha cosit o en quines condicions laborals. Si pagues el mateix per una peça i saps que generes treball digne, estalvies recursos, et toca la pell una fibra natural i estàs còmoda i maca, no creieu que té més valor? I l’altra idea malentesa és que la moda sostenible és lletja. Gran error, hi ha grans dissenyadors que a més de fer col·leccions totalment actuals, vetllen per fer patrons que no generin ni un centímetre de malbaratament, de reduir el CO2, i d’utilitzar materials nous que no contaminen. Agraeixo poder donar veu al meu projecte perquè és molt bo el que es pot fer.

Agraïm a la Belén la seva participació en el VxL i animem els voluntaris i aprenents del programa i l’alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL a visitar els establiments col·laboradors de Gavà.

Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Gavà, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
01/02/2022

El Jaume Julià i l'Eva Marcos són els propietaris d'un dels establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) a Sant Boi de Llobregat, el celler de cervesa artesana Tot begut Tot per Beure.

Parleu-nos una mica de la vostra relació amb Sant Boi de Llobregat.

L´Eva va néixer aquí i jo hi vaig arribar fa més de 30 anys. Fem vida en aquest poble, hi treballem i, per descomptat, també gaudim del seu comerç i de les seves festes...

I ara del naixement de la vostra botiga.

Nosaltres ja teníem una cerveseria a la mateixa zona. Ens dedicàvem a les cerveses d'importació, però era un establiment força més convencional. El que ens va empènyer a engegar aquest projecte va ser el fet que just començaven a sorgir les cerveses artesanes i de proximitat... i nosaltres, que som molt amants de la cervesa, ens vam inspirar una mica en les petites bodegues del Born o del Poble Sec de Barcelona.  Vam començar servint-hi només cerveses, però al cap d'un temps vam afegir-hi altres productes i també degustació. El 2014 vam rebre una menció especial a la millor iniciativa comercial en els PREMIS DELTA.

Té un nom ben particular, quin n'és l'origen?

TOT BEGUT TOT PER BEURE és el nom que vam escollir. És una mica llarg... però tot ve de la frase de Pep Guardiola, exentrenador del FC Barcelona, en el moment que el seu equip va guanyar tots els títols possibles. Ell va pronunciar la frase que va inspirar el nostre nom: TOT GUANYAT TOT PER GUANYAR. Nosaltres la vàrem modificar i va quedar molt original, tant, que fins i tot van arribar a parlar de nosaltres a l'emissora RAC1, com un dels noms més peculiars dels comerços del nostre país.

Quantes persones treballeu en aquest establiment?

L'Eva, que és la meva parella, i jo mateix.

Quins productes oferiu en aquest establiment?

Com a producte principal: cervesa artesana de proximitat o d'importació. Disposem de sis sortidors de cervesa de diversos estils i també d'una àmplia oferta d'ampolles i llaunes. També hi podeu trobar una bona varietat de vins de les diverses varietats catalanes amb denominació d'origen (DO), com ara: Montsant, Terra Alta, Costers del Segre... I per menjar o picar: formatges amb DO, alguns platets i pastissos elaborats per l'Eva. Els caps de setmana al migdia també fem l'hora del vermutet i, com ha de ser, amb un molt bon vermut de Reus...

Quines són les begudes i els plats que tenen més èxit?

Les que tenen més èxit són les cerveses d'estil IPA (India Pale Ale), d'origen anglosaxó, i que són tendència des de la nostra inauguració ja fa nou anys. Pel que fa als vins, hi ha un vi blanc afruitat d'aquí del Penedès que agrada moltíssim i que servim des del primer dia. Respecte als negres, depèn de l'època, però demanen molt els de la DO Montsant. Els nostres clients sempre volen tastar vins de la terra. A l'hora de menjar, els plats més populars són les nostres taules variades de formatges amb DO o d'embotits de qualitat, alguns platets guisats i les postres que elabora l'Eva.

Quan fa que sou establiment adherit al Voluntariat per la llengua?

Fa gairebé un any que hi som.

Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador amb el programa VxL?

No coneixíem aquesta iniciativa, tot i que  sí que estàvem adherits a la Plataforma per la Llengua. Però un dia ens van fer una visita i ens van proposar unir-nos a  aquest projecte tan estimulant per potenciar el català i que té com a objectiu que la gent aprengui i reforci la nostra llengua. Ser-hi és coherent amb la línia del nostre local, amb les cartes de menjar i beure que sempre han estat redactades únicament en català, així com les pissarres on s´anuncien tots els nostres productes. Aquí, nosaltres, d´entrada sempre parlem català... Si són de fora i no entenen la nostra llengua, ens hi adaptem sense problemes...

Parleu-nos una mica del barri on hi ha l'establiment.

El local es troba al nucli antic del poble de Sant Boi de Llobregat, molt a prop de l´Ajuntament. Aquí hi ha gent de tota la vida, però al voltant d`aquest nucli hi ha barriades amb moltes persones que han arribat aquests darrers anys i que necessiten que els ajudem a adaptar-se als nostres costums i la nostra llengua.

Quin tipus de clientela teniu?

Evidentment, tenim molta gent del barri com a clients, però també venen de tot Sant Boi a tastar els nostres productes i de les poblacions del voltant.  També hi ha molta gent de pas, que venen aconsellats pels hotels i hostals d`aquí, del poble. Fins i tot tenim clients que fan una escapadeta des de l´aeroport per tal de fer unes cerveses abans de continuar el vol!

Segur que en tot aquest temps en aquest negoci, amb una clientela ben diversa, heu viscut moltes anècdotes lingüístiques. Ens n'expliqueu alguna?

Una vegada van venir uns nois d'Andalusia i nosaltres, que no ens en vam adonar, vam estar tota l'estona parlant-los en català. Tot i que, òbviament, els costava una mica entendre'l, ens van animar a continuar fent-ho en català... Deien que  així l'aprendrien.

El vostre sector ha estat un dels més afectats per la pandèmia. Com veieu el futur?

És veritat que ho hem passat força malament. Nosaltres ens hem anat adaptant als horaris que canviaven, hem obert una terrassa -abans no en teníem- i portem la mascareta tot el dia. A l'hora de vendre, hem passat a fer més venda dels nostres productes de prestatgeria i, fins i tot, hem portat els productes a casa dels clients... Però creiem que, amb una mica de paciència... i una bona cervesa artesana, ens en sortirem.

Gràcies per la vostra participació, Eva i Jaume!

VxL del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat (del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2022

L’Adnan i el Gabriel: una parella lingüística ben avinguda

L’Adnan i el Gabriel es van constituir com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) el febrer de 2021. Ràpidament, tots dos es van avenir molt i van començar a compartir cada setmana estones agradables de conversa en català. Els passava l’hora volant i no els faltava mai tema de conversa. Ara, el gener de 2022, han acabat el màxim de 30 trobades que el programa permet de fer amb la mateixa persona i aquí hi teniu la seva experiència.

Adnan Almousa. 24 anys. De Síria. Va arribar a Catalunya el 2018. Viu a Manresa. “El meu primer contacte amb Catalunya va ser a través d’una trucada de Raül Romeva que em va convidar a córrer la Marató de Barcelona”

Als 14 anys va rebre l'impacte de bala d’un franctirador quan tornava en bicicleta de comprar el pa, a la seva ciutat natal, Homs. Des d’aleshores que va en cadira de rodes. Després d’aquest tràgic episodi, es va desplaçar amb la seva família fins al Líban, on va estar un temps hospitalitzat i recuperant-se. Va ser llavors que va decidir començar a practicar esport. L’esport l’ha ajudat molt a recuperar-se físicament i també a fugir dels mals pensaments. A partir de la pràctica de l’esport va començar a fer maratons a Líbia. Un dia va rebre una trucada de Raül Romeva, que havia conegut la seva història gràcies a un reportatge elaborat per Txell Feixas, corresponsal de TV3 al Líban. El motiu: fer-lo venir a córrer la Marató de la ciutat de Barcelona. Arran d’aquesta trucada l’Adnan va tenir el seu primer contacte amb Catalunya i més endavant, i acompanyat del seu pare, va establir-se a Manresa.

Quan va arribar a la ciutat va voler aprendre català, castellà i anglès. El juny de 2021 ja havia assolit el nivell bàsic de català a través del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat i des del 2019 que participa en el VxL: “Quan la dinamitzadora del programa ens va explicar que existia un projecte com aquest vaig pensar que seria una bona manera d’avançar en l’aprenentatge de la llengua, sobretot a nivell oral”. Amb el Gabriel, el seu segon voluntari, han fet les trobades per videoconferència a causa de la pandèmia, però també han tingut l'ocasió de fer alguna sessió presencial quan la situació sanitària ho ha fet permès. Tots dos reconeixen que el fet de veure's en persona facilita la comunicació: es pot veure millor la cara i la gesticulació de l’altra persona i això ajuda a interpretar el que diu. Tot i així, fer les connexions per videoconferència té la seva part positiva: “Tens l’avantatge que quan ets fora de casa, pots continuar fent l’activitat”- diu el Gabriel. I afegeixen que l'ideal és poder combinar les dues modalitats.

L'Adnan reconeix que participar en el VxL l'ha ajudat molt a deixar-se anar a l’hora de parlar-lo i agraeix al Gabriel l’oportunitat de poder practicar el català, ja que amb les persones del seu entorn no ho pot fer. “Durant aquests quatre anys m’he relacionat molt amb persones llatinoamericanes i àrabs i només parlo en català durant l’estona que estic amb el Gabriel”. El català li agrada i el vol aprendre bé per poder continuar estudiant i obrir-se portes en el mon laboral. D’altra banda, “notes que els catalans se senten més còmodes quan veuen que els parles en català”. El fet de formar part d’aquesta comunitat el fa sentir integrat.

La història de l'Adnan ha estat recollida en diverses ocasions per diferents mitjans de comunicació, aquí en teniu un petit recull per si voleu conèixer-la una mica més:

Gabriel Villegas. 67 anys. De Manresa. Voluntari: “Quan soc a Lledoners em sento com un més, integrat i respectat. Els aprenents són molt agraïts i les emocions es viuen el doble”.

El Gabriel va ser cap de recursos humans d’una empresa durant 40 anys i va compaginar aquesta feina amb la seva gran passió: el dibuix. Des que es va prejubilar, ara fa 8 anys, participa com a voluntari en el VxL. Recorda que la seva primera parella lingüística va ser una noia de Madrid i que l’experiència va ser excel·lent. Després, i durant 7 anys, ha fet de voluntari lingüístic al Centre Penitenciar (CP) Lledoners. Des del febrer de 2021 fins al gener de 2022, ha fet de parella lingüística amb l’Adnan.

El Gabriel i l’Adnan van procurar fer trobades setmanals. El Gabriel recalca que “si no hi ha regularitat i constància, notes que els costa molt avançar”. Tots dos van connectar des del primer moment: “Amb l’Adnan es pot parlar de tot, lliurement, i això m’agrada”. Durant les converses virtuals, el Gabriel procurava vocalitzar molt bé i, si calia, anava una mica més a poc a poc perquè l’Adnan l’entengués. “Aquesta és, potser, la diferència entre veure’t a través d’una pantalla o presencialment. T’amoïnes una mica més per saber si t’entén bé”. De vegades, fins i tot, i aprofitant les seves habilitats artístiques, li feia dibuixos per ajudar-lo a entendre algunes paraules.

A part de fer conversa, també intentaven fer alguna estona de lectura per remarcar la importància de llegir i comprendre el que es llegeix. Segons el Gabriel “l’adequada comprensió lectora l’ajudarà molt en els estudis i en la vida, en general”.

Quan es va engegar el programa al CP Lledoners s’hi va involucrar de seguida. El Gabriel ha fet de voluntari a persones de procedències molt diverses i recalca que “sempre he tingut una bona relació amb tots els meus aprenents”. D’ells, en valora molt l’interès per aprendre l'idioma perquè els ajudarà a trobar feina i a integrar-se de nou a la societat un cop surtin del centre penitenciari. “És important que la societat vegi la vostra actitud, interès i esforç per aprendre la llengua. És una mostra de voler fer les coses bé”, els comenta sovint.

En el seu cas el VxL al CP Lledoners li va obrir altres portes: “hi vaig fer de professor voluntari de dibuix durant cinc anys. D’aquella època m’enduc molts bons records i la satisfacció que gràcies a les meves classes, una persona va aprendre a dibuixar i quan va sortir del centre va muntar el seu propi taller de tatuatges”. “Mai oblidaré el que em va dir: sense tu, no hauria aconseguit refer la meva vida”.

El Gabriel gaudeix molt de fer de voluntari perquè li encanta conèixer gent d’arreu del mon i enriquir-se de diferents cultures i tradicions. “M’aporta moltes coses, si no ja ho hauria deixat. Ho porto a dins”.

L'Adnan (aprenent) i el Gabriel (voluntari) són una de les parelles lingüístiques del VxL gestionades pel CNL Montserrat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2022

La Mercè és voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de fa molts anys, sobretot al Centre Penitenciari (CP) Lledoners. És una mestra jubilada que ja porta des del 2016 en el programa.

“És com una classe a la carta que t’aporta intercanvi cultural”

La Mercè Ibáñez va començar a participar en el VxL quan es va jubilar, ara fa 7 anys: “ja el coneixia i aleshores vaig tenir més temps i un cop vaig començar no he parat. He tingut parelles lingüístiques de molts territoris. La primera va ser ucraïnesa: recordo que va venir aquí per fugir de la guerra i que voltàvem per Manresa per fer pràctiques en comerços col·laboradors.

Jo ja havia treballat en aules d’acollida d’instituts i veia que necessitava la comunicació amb els altres. El VxL era ideal perquè el procés d’aprenentatge de llengües m’interessa i em satisfà: és com si fessis una classe a la carta que a més t’aporta intercanvi personal i cultural. Quan faig de voluntària al CP Lledoners no és tan diferent: ajudo a practicar l’idioma i em reben amb els braços oberts perquè, per als interns, poder parlar amb mi és com tenir l’oportunitat de comunicar-se amb l’exterior. Ho notes durant les trobades, que cada setmana són més disteses i que agraeixen profundament”.

La Mercè recomana el VxL per molts motius però sobretot per la satisfacció de trobar-se antics aprenents que l’aturen pel carrer i li expliquen en un català envejable que tenen feina, desitjos, projectes i que la llengua els ha obert moltes portes.

VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!