Blog

El Jaume és un metge jubilat que viu a Lliçà de Vall i en aquest article ens parla de la seva experiència com a voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) amb les seves dues parelles lingüístiques, la Fàtima i la Tamara.

Faig de parella lingüística doble des de fa algunes setmanes. La inquietud va néixer durant un viatge que vaig fer per Cap d'Any en què vaig coincidir amb un senyor que tenia una parella lingüística, i em va explicar que estava molt satisfet de l'experiència.

Arran d’això, em vaig posar en contacte amb el VxL i, abans d'un mes, ja tenia dues parelles lingüístiques: amb una, fent conversa en línia i, amb l'altra, de forma presencial.

Les diferències són òbvies. La Fàtima és la parella amb qui ens trobem per conversar. És una noia magrebina que fa més de vint anys que viu a Santa Eulàlia de Ronçana i treballa en un restaurant conegut de la comarca. Parla molt bé el català, és simpàtica i parladora. El principal inconvenient és que jo també soc parlador i m’he de frenar perquè del que es tracta és que parli més ella. Portem aproximadament la meitat de les xerrades previstes, en total deu, i la cosa va molt bé. Ens passa el temps volant!

L'altra parella, la Tamara, és una noia sud-americana, xilena, que també parla molt bé el català. Viu a Santa Maria de Palautordera. Porta més de quinze anys vivint a Catalunya. El fet de viure en un poble petit segur que ha facilitat el seu aprenentatge. Amb aquesta parella conversem virtualment i també ens va bé, perquè viu en un poble allunyat del meu i, si no, perdríem molt temps amb els desplaçaments. Com que és una mica tímida, el fet de fer-ho virtualment ens facilita la comunicació. En aquest cas també m’haig d’esforçar a parlar poc. Es tracta de fer preguntes i saber esperar per obtenir resposta.

En resum, una molt bona experiència, del tot recomanable en ambdós casos.

Jaume Monteis, voluntari del Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

La Carme, voluntària, i el Josep, aprenent, són parella lingüística del Voluntariat per la llengua i han volgut explicar-nos la seva experiència: 

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL)?

Josep (aprenent): Quan estudiava, abans de la pandèmia, el professor de català ens ho va dir, però ho vaig anar deixant, ho vaig anar deixant...

Carme (voluntària): Des de sempre sabia que es feia, com que sempre llegeixo aquestes informacions... El que passa és que, després d’haver-ne fet una edició, vaig plegar, però l’any passat, per Sant Jordi, vaig veure una paradeta del Voluntariat per la llengua (VxL) a la plaça de la Vila de Parets i vaig pensar “m’hi torno a apuntar”, perquè ja havia passat la pandèmia. I quan em van trucar per dir-me que m’havien trobat una parella, doncs vaig venir.

Per què us hi vau apuntar?

Josep (apr.): Perquè volia parlar català, ras i curt. Ja feia molts anys que era aquí a Catalunya.

Carme (vol.): Jo, perquè sí, no ho sé. Em sembla que ho duc a l’ADN, això: quan surt alguna cosa de català, ja m’hi apunto. I també perquè ho trobo un projecte molt maco, perquè el voluntari en té moltes ganes i l’aprenent, també, té moltes ganes d’aprendre. Es troben dues intencions molt fàcils. S’aprèn molt.

Parlem una mica més de vosaltres i de la vostra experiència: què soleu fer quan us trobeu?

Josep (apr.): Depèn. Últimament, hem pres cafè, aquí a l’espai que teniu habilitat per al VxL...

Carme (vol.): És que ha fet fred, fins ara. Ell no, però jo tenia fred i un dia em vaig constipar en un parc i vaig dir “no pot ser”. I com que ens prepareu aquest lloc tan bonic, venim aquí, ens preparem nosaltres un cafè i unes pastes...

Josep (apr.): És que la Carme fa molt bon cafè.

Carme (vol.):: El compro en un lloc de cafè bo, eh? I com que sé que no li agrada el sucre, li porto sacarina i fem el cafè, parlem, m’explica moltes coses de la seva família, que n’està molt enamorat (riuen) i a mi m’agrada escoltar-lo. Al començament, li costa una mica, però quan marxa, ja no li he de rectificar res.

Josep (apr.): És que jo intento parlar català amb tothom, però no hi ha manera, em parlen en castellà. És que jo vull parlar català.

Teniu cap anècdota arran de les trobades?

Carme (vol.): No ens ha passat gran cosa. Un dia érem aquí, a la plaça, prenent cafè en un banc, perquè feia bo, i va venir una amiga d’ell o una companya...

Josep (apr.): ... Sí, una companya d’una altra empresa on treballava.

Carme (vol.): No ens ha passat gran cosa. Ara que vindrà el bon temps, sortirem a caminar una mica. Anirem al parc i, com que hi entenc una mica, d’arbres, li explicaré quins arbres són aquests.

Quantes parelles lingüístiques has tingut?

Carme (vol.): Fa temps, ja havia estat voluntària i ja n’havia tingut una, i ara, ell.

Josep (apr.): Jo només la Carme.

En general, com qualificaríeu l’experiència del Voluntariat per la llengua?

Carme (vol.): Jo molt bé, molt bé. M’agrada molt.

Josep (apr.): De vegades, ens allarguem més...

Carme (vol.): Sí, ens passem de l’hora.

Què és el que us agrada més del Voluntariat per la llengua?

Josep (apr.): Ajuntar-me amb gent que para català, hi estic molt de gust.

Recomanaríeu el VxL?

Josep (apr.): Sí, i tant.

Carme (vol.): Es pot recomanar, però per saber ben bé perquè agrada tant, s’ha de fer.

Canviaríeu res del funcionament del programa?

Carme (vol.): Jo trobo que està molt bé així, perquè és molt senzill. Jo no treballo, però la gent que treballa i té família té més problemes d’horaris. Jo, si es fessin més activitats, hi aniria, però ell, per exemple, molts cops no podria. No, no en canviaria res.

Josep (apr.): A mi aquest sistema ja m’agrada. Ara em costa molt menys parlar en català. I repetiria, de fet.

Carme (vol.): Jo també.

Què els diríeu a altres aprenents o voluntaris que s’ho estiguin rumiant?

Josep (apr.): Que no s’ho pensin. Jo m’ho vaig pensar molt i tant de bo m’hi hagués posat abans.

Carme (vol.): Que no s’ho pensin gens, que no suposa cap esforç, que és una experiència molt maca. I que si no els va bé, no passa res, ho dius a l’Oficina de Català (OC) i et canvien de voluntari o d’aprenent. I que s’aprèn, perquè sempre que ets amb una altra persona, aprens. Per exemple, sempre m’explica coses de la seva filla, que balla, i és un món que jo no conec gens i em va explicant coses.

VxL de l’OC de Parets (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

El Voluntariat per la llengua uneix Gal·les i Catalunya a Santa Coloma de Gramenet

Són les 9 del matí i al Centre de Normalització Lingüística (CNL) L’Heura esperem amb emoció la visita d’un grup provinent del National Center for Learning Welsh que venen a conèixer com treballem el Voluntariat per la llengua (VxL) des del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i, en concret, com enfoquem la promoció del coneixement i de l’ús del català a Santa Coloma de Gramenet.

Només coneixem la Helen i l’Eirian, directores i tutores del centre, que té com a objectiu formar parlants de gal·lès que utilitzin la llengua amb confiança i en tots els àmbits. Amb elles ens hem vist per videoconferència i hem intercanviat correus per saber de les seves necessitats i poder acollir-los de la millor manera possible. La idea és ajudar-los a desenvolupar el seu programa Siarad, una rèplica del nostre model de parelles lingüístiques per al seu alumnat major d’edat. 

Per fi, els donem la benvinguda amb un cartell en gal·lès i català que els ha agradat molt, amb les banderes dels dos països: 

Després de les presentacions (en català per part d’ells perquè han fet sis classes per tenir-ne nocions bàsiques abans de venir: quin detall!), entrem en matèria.

Els exposem com funciona el CPNL i el VxL en general, la situació sociolingüística del català arreu i a Santa Coloma en particular i com el CNL L’Heura hi treballa per adaptar-se a aquesta realitat. Els parlem no només de les parelles del VxL a la ciutat sinó també de les pràctiques lingüístiques que els alumnes dels cursos de català per a adults fan en comerços i entitats col·laboradores del programa. 

Un cop la coordinadora del VxL del CPNL, la directora, la coordinadora de dinamització i el dinamitzador del VxL del CNL L’Heura vam fer aquesta presentació tècnica per posar-los en context, vam donar veu a participants i col·laboradors del VxL per oferir als visitants una visió més vivencial de la nostra gestió.

D'aquesta manera, el  grup de Gal·les va poder conèixer de primera mà els motius de l’Anzhela Mkrtchyan (aprenenta armènia), per voler parlar millor el català i com el VxL l’ha ajudat a perdre la vergonya i llançar-se a fer-ho. També van saber per què el Joan Miquel Viadé és voluntari per la llengua des de fa més de 10 anys i com d’enriquidora ha estat la seva experiència amb totes les parelles lingüístiques que ha tingut fins ara. Quedeu-vos amb el seu nom perquè tornarà a sortir al final de l’article (sorpresa!).

Sortim del CNL, fa un sol esplèndid (ideal perquè els gal·lesos gaudeixin de la passejada que els tenim preparats) però primer de tot anem a prendre alguna cosa en una cafeteria col·laboradora del VxL: El Racó del Cafè. Allà, també amb el voluntari, gaudim d’una xerrada distesa en què compartim la il·lusió i els reptes que comporta la feina que fem en favor de la promoció de les nostres llengües. 

Després d’aquesta agradable estona, comencem la visita a quatre establiments col·laboradors del VxL del centre de Santa Coloma, en què els botiguers van explicar al grup tant la seva experiència amb les persones aprenentes que els visiten per conversar i practicar el català com els beneficis que els aporta, en el sentit de donar-se a conèixer, forma part d’aquesta xarxa: la Joieria Magallón, la botiga Hiedra, la botiga Octopi i la Llibreria Carrer Major.  

A la llibreria vam descobrir que el món és molt petit: tant el llibreter com els gal·lesos coneixien personalment el traductor d’un llibre gal·lès al català! 

Havent dinat, les coneixences van continuar al Centre Excursionista Puigcastellar, amb en Ferran López i la Mercè Prat (que, a més, és voluntària del VxL des del 2008!). Ells els van explicar els inicis del CEP i l'esforç per ensenyar la llengua catalana durant el franquisme. Sobre la taula, un Scrabble en català per il·lustrar com el joc també és una bona activitat per dinamitzar grups que volen practicar la llengua. 

Després vam visitar l’Abacus, que col·labora amb el VxL i també amb el programa Totjoc de foment del joc en català, justament. Allà, Javier Ruiz-Roso va parlar de la germanor entre el poble gal·lès i el poble català, com a historiador i bon coneixedor de la trajectòria dels dos països va assentir (i tothom va estar-hi d’acord) que ambdós comparteixen un esperit ben lluitador. 

Finalment, l’Aitor Blanc, de la Fàbrica de Cervesa Capfoguer, ens va explicar els valors i la feina que fan a la cooperativa. Casualment, d’entre les fotografies que es podien veure al local n’hi havia una de dones vestides amb barrets tradicionals gal·lesos que, no cal dir-ho, els va fer molta gràcia.   

La jornada, una mica esgotadora però altament satisfactòria per a tothom (quina energia que tenen aquests gal·lesos!), va permetre que el grup descobrís el teixit comercial, cooperatiu i associatiu de Santa Coloma de la mà d’alguns dels seus representats, que també van estar molt contents d’acollir-los i mostrar-los tant la seva feina com la contribució que fan al foment de l’ús del català a través del Voluntariat per la llengua.

A l‘endemà, els gal·lesos van tenir també l’oportunitat de rebre una classe presencial de català al CNL L’Heura. A més, un d’ells (en Joe, actual “aprenent de gal·lès de l'any”), que té com a llengua materna l’anglès però que sap català perquè l’havia estudiat a la universitat, ens va demanar poder tenir una parella lingüistica virtual amb qui practicar-lo. En Joan Miquel està entusiasmat de ser-ho! Bones converses a tots dos i esperem haver pogut ajudar també als professionals de Gal·les, als quals agraim l’interès que han mostrat per la nostra feina 

CNL L’Heura 

La Chia Chi és una noia taiwanesa, traductora i docent de castellà i xinès. Va estudiar llengua castellana al seu país i va venir a Catalunya per fer pràctiques de l'idioma. Un cop aquí va conèixer el català i va decidir que l'aprendria. Vivint a Gelida es va incorporar com aprenent a les converses del Voluntariat per la llengua (VxL) i va tenir diverses parelles lingüístiques.

Quan ha tornat a Taiwan, ha decidit seguir amb les converses, ara en línia, que mantenen periòdicament amb el voluntari del VxL Miquel Carrillo. A més s'ha interessat molt per la literatura catalana, en especial per les nostres escriptores, i ha elaborat un calendari en el qual cada dia apareix una escriptora, ja sigui en català o en castellà.

En Miquel us la proposa com exemple de constància i rigor a l'hora de treballar incansablement en l'aprenentatge i el perfeccionament del català.

Esperem que l'article us agradi!” i que us ofereixi bon material de conversa per a les vostres trobades amb la parella del VxL! 

Les 5 coses que cal saber sobre la celebració de l’Any Nou Lunar: creences i tradicions

Encara que a Occident es coneix com Any Nou Xinès, no se celebra exclusivament a la Xina. Aquesta festa, també coneguda com l’Any Nou Lunar o Festa de la Primavera, és la festivitat més llarga i important a molts altres països d’Àsia com Taiwan, Singapur, Malàisia, Corea, Indonèsia, Vietnam i Filipines.

A banda del calendari gregorià, basat en un calendari solar, als països esmentats també s’implementa el calendari lunar. El primer dia del primer mes lunar comença l’Any Nou Lunar i, aquesta data, al començament de l’any, va canviant cada any i no coincideix amb la d’altres calendaris. Per exemple, l’inici d’aquest Any Nou Lunar és el 22 de gener i el que ve caurà el 10 de febrer. Oficialment les celebracions acaben el dia quinze del primer mes lunar, quan se celebra la Festa dels Fanals, i cadascun dels primers quinze dies que compon la celebració té les seves pròpies tradicions.

Durant la celebració hi ha molts costums tradicionals que la gent segueix i respecta des de fa milers d’anys i també hi ha creences o supersticions que cal tenir en compte. Per donar-ne a conèixer algunes, m’agradaria compartir l’experiència que vivim a Taiwan amb cinc coses que cal saber sobre la celebració de l’Any Nou Lunar, una festa tradicional l’origen de la qual té més de 4.000 anys d’història.

1. Què fan per rebre l’arribada de la nit de Cap d’Any?

(Foto 1: Els avis donen Hongbao. Aquests diners embolicats en paper vermell representen la bona fortuna)

Quan arriba la vigília de Cap d’Any del calendari lunar, tota la família es reuneix per tenir un sopar de reunió, que és un sumptuós menjar de cuina xinesa. Després de les onze de la mateixa nit, els més grans regalen un sobre vermell (hόng bāo, 红包) amb diners a la generació més jove o als adults sense parella. Els que tenen ingressos estables també ho preparen per als pares i avis. És una manera tradicional de desitjar bona sort i compartir benediccions. Dins el sobre vermell no hi pot haver diners amb quantitats amb el quatre, ja que aquest número en xinès es pronuncia semblant a “mort”. Qualsevol número, excepte el quatre. Els números parells són millors que els senars. Després d’això, es passen la nit en vigília. Es queden desperts tota la nit o se’n va a dormir molt tard veient els programes especials o jugant a jocs de taula. Aquest costum i tradició té el simbolisme de demanar la longevitat per als pares.

2. Reunir-se i tenir el sopar més important de l’any amb la família

(Foto 2: Els menjars casolans preparats per la meva mare són plats a base de marisc i carn)

La Festa de la Primavera és el moment més important i solemne que es troba amb tota mena d’afectes i sentiments. Els pares esperen amb ansietat que tornin els seus fills. Els que viuen i treballen molt lluny només volen tornar als llocs d’origen a veure els seus éssers estimats tan aviat com sigui possible. L’indeleble amor familiar dona un sentit afectuós al fet de tornar a casa per tenir el sopar de la nit de Cap d’Any. Aquest sopar amb tota mena de preparacions culinàries típiques xineses possiblement és el més elaborat, anhelat i simbòlic.

És un costum important preparar el menjar o els ingredients amb molta antelació ja que al mercat hi haurà molta cua i a casa hi haurà molta feina a fer.

Les crestes xineses (jiăo zi, 餃子) són una part indispensable del sopar d’Any Nou Lunar. Atès que la seva forma (de vaixell, oval i pujat als dos extrems) és semblant als lingots d’or massís que s’usaven com a moneda (yuán băo, 元寶) fa molt de temps, molts creuen que menjar-les els donarà bona sort. En algunes zones, les famílies prefereixen menjar pastissos d’arròs glutinós (nián gāo, 年糕) en comptes de les crestes. A part d’aquests dos plats típics, m’agradaria parlar d’altres menjars que no poden faltar a la taula de l’Any Nou.

• Taronges i altres fruites de la bona sort: Certes fruites es venen i es mengen molt durant l’Any Nou Lunar, com ara mandarines, pomes i taronges. Se seleccionen les més rodones i “daurades” perquè els colors estan associats a la perfecció i la riquesa. I a més, cal notar que cadascuna té el seu significat simbòlic, que es basa en el seu aspecte o en la pronunciació. Per exemple, taronja en xinès és 橙 (chéng), que sona igual que una altra paraula, “l’èxit” (chéng, 成) en xinès. La paraula xinesa per a poma (pín, 蘋) sona igual a “pau i estalvi” (píng, 平); la mandarina (jú, 橘) sona com “bon auspici”（jí, 吉) en xinès.

• Peix per a l’abundància: En xinès, la pronunciació de ‘peix’ sona com a ‘sobra’. Es creu que si un ha aconseguit estalviar alguna cosa al final de l’any, aleshores en pot fer més el proper any. I a més, hi ha un refrany de sort per menjar peix, Nián nián yǒu yú, (年年有餘) que significa: “Que tinguis sempre més del necessari cada any!”. Finalment, cal tenir en compte que no es pot donar la volta al peix, perquè s’associa a bolcar un vaixell, i portarà mala sort. Després de menjar un costat, cal retirar les espines de peix i després continuar menjant l’altra banda

• Fideus llargs per a una llarga vida: La preparació dels fideus té el seu simbolisme. Se serveixen sense tallar pel fet que representa un desig de longevitat. En general, no és aconsellable tallar els fideus durant aquesta festivitat.

Finalment, en cas de trencar un plat durant el menjar, cal dir immediatament “suì suì píng ān” (歲歲平安), perquè “suí” d’anys (歲) sonen igual al “suí" de trencat (碎), i aquesta frase significa “pau, sa i estalvi a través de l’any”.

3. En el primer dia es prohibeix escombrar el pis i treure les escombraries

Abans que l’Any Nou hagi començat, siguin els adults o els nens, tots s’han de tallar els cabells i vestir-se amb roba nova. Amb la cara neta i nova es rep l’Any Nou. També cal tenir en compte que, durant els primers dies de la celebració, no es pot rondinar als nens o dir paraules malsonants. En cas contrari serà dolent per al proper any. Tampoc es pot fer la migdiada, perquè et tornaràs mandrós i t’afectarà l’ànim de tot l’any.

Uns dies abans de l’arribada de l’Any Nou Lunar, es comença a netejar minuciosament la casa, les finestres, els utensilis, el garatge i tots els racons de la casa. També es desfà o es reemplacen coses velles o innecessàries perquè es creu que aquest canvi manifestarà el propòsit i portarà millors expectatives.

I, al mateix temps, es decora i s’adorna tot amb el color vermell, que és el símbol de la bona sort a la cultura xinesa, per denotar i transmetre un aire alegre i festiu. Es deixa la casa com a nova perquè creiem que d’aquesta manera rebutgem la mala fortuna (la mala sort) i deixarà espai per a la bona sort, la riquesa i la prosperitat. Aleshores, per no escombrar ni esborrar la sort, no s’ha d’escombrar la casa o baixar les escombraries, ja que la bona sort arribarà amb l’obertura de l’any.

4. El segon dia és el dia de tornar a la família natal de la dona (i amb obsequis)

El segon dia de l’Any Nou Lunar és un dia especial. Les filles casades retornen a casa dels seus pares amb el seu marit i fills. La generació anterior pensa que el primer dia de l’Any Nou de cap manera no es pot tornar a la família natal, en cas contrari, l’empobrirà. Si bé només és un costum tradicional, la idea revela la desigualtat de gènere. Amb una mentalitat oberta, es conserva aquesta tradició, però les velles idees patriarcals han estat eliminades. La tradició del segon dia és per a tots. Visitar els pares en aquell dia com a filla o com a gendre té un sentit diferent. Avui en dia aquesta tradició de l’Any Nou Lunar és tan important com el sopar de la nit de Cap d’Any.

També cal tenir en compte que no pots visitar amb les mans buides. Es preparen per endavant els obsequis i els regals han de ser números parells, perquè es considera que els números imparells porten mala sort. Com el sobre vermell, excepte el quatre, els números parells són millors que els imparells.

5. Quin animal ets a l'horòscop xinès?

El calendari zodiacal xinès està representat per dotze animals diferents. Això vol dir que cada dotze anys cadascun d’aquests signes es repeteix i el cicle torna a començar. S’inicia amb la rata, el bou, el tigre i en quarta posició el conill, l’animal que representa aquest any nou. L’any vinent és el drac, després la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el porc. Els dotze animals també s’utilitzen com a horòscops. Diu la tradició que les persones nascudes cada any tenen algun tret de la personalitat d’aquest animal. Per exemple, les persones nascudes l’any del conill són amables i parlen suaument. Tenen qualitats com la prudència, intel·ligència, previsió i benevolència. Busca els dotze animals del zodíac xinès si t’interessa saber quin animal ets i com ets segons el teu signe de l’horòscop xinès.

Quants dies són festa per Any Nou al teu país? Quins són els plats tradicionals d’aquesta festa? Teniu algunes creences curioses i interessants per compartir? Estàs content amb aquest animal o en prefereixes un de diferent? Com et relaciones amb el teu animal? Estic segura que la manera de celebrar l’Any Nou és molt diferent que la del teu país. Després de tenir aquesta primera impressió sobre l’Any Nou Lunar, què et crida més l’atenció?

Chia Chi Hsu, aprenenta taiwanesa del VxL em modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf