Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
11/03/2021

Vaig començar la meva activitat com a voluntari per la llengua l’octubre del 2019. Sempre m’han agradat els idiomes i vaig creure que podria ajudar aquelles persones de fora de Catalunya que volen aprendre la nostra llengua. Mentre que en molts àmbits del nostre entorn més directe hi ha molta gent que s’esmerça a remar en sentit contrari, hi ha persones que viuen a casa nostra i que, per una raó o altra, volen comunicar-se en català, però els cal algú al costat per a perdre la vergonya i llançar-s’hi. Quan vaig disposar de temps lliure vaig dir: ara és la meva, som-hi. Si els que hem nascut aquí i estimem la nostra terra i la nostra llengua no ho fem, qui ho farà, els detractors? Aprendre la llengua és estimar el país d’acollida i en facilita molt la integració.

Amb la inestimable ajuda, simpatia i dedicació de la Lídia Coll, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) de Sabadell, em vaig posar en contacte amb tres persones que viuen a Sabadell, però que han vingut de fora en els darrers anys. Vaig iniciar-me com a voluntari amb una persona del Brasil, després amb una de Saragossa i finalment amb una de Càceres. He tingut molta sort car són tres persones excel·lents. Malgrat les restriccions arran de la pandèmia, hem fet el que hem pogut per anar-nos veient de manera presencial i quan això no ha estat possible, ho hem fet per via telemàtica. Si n’hi ha ganes sempre es troba un moment per a fer la xerradeta. A hores d’ara mantinc la col·laboració amb les tres.

Si sumo el temps compartit amb aquestes tres persones, probablement passem de les dues-centes hores de conversa. Probablement més temps que l’emprat amb alguns amics de tota la vida. Sincerament, mai s’acaben els temes de conversa, sempre hi ha coses per a comentar, personals, d’àmbit cultural o polític, tradicions i costums de cada poble, etc. De manera totalment inconscient i no cercada, acabes tenint una bona empatia i edificant una bona amistat.

El voluntari no només ensenya català, el voluntari també aprèn moltes coses relatives a la terra de l’aprenent/a. És molt enriquidor veure la progressió que van fent. Quan aproven un examen et sents molt a gust, saps que has aportat el teu granet de sorra perquè puguin assolir llurs objectius acadèmics. És obvi que la col·laboració del voluntari és cabdal per a elles. A mesura que et vas veient, vas entrant també en qüestions gramaticals o de fonètica que costen més en funció de la procedència de cadascú.

Sincerament, estic molt satisfet d’haver-me fet voluntari i de la tasca que estic duent a terme. De fet, quan es fan les coses amb il·lusió i ganes tot és ben senzill. Animo a qui disposi d’una mica de temps a que ho provi, l’experiència és molt potent.

Xavier Serret i Farreny, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/03/2021
,

Una amistat caminada

Recomano fervorosament el llibre Caminar, de Henry David Thoreau, editat per Angle Editorial dins la col·lecció El  Far, amb traducció i introducció de Marina Espasa. Es tracta d’un text preciós i deliciós de llegir. Una lectura per aqui li agradi caminar,  caminar com  una  manera  de  fixar-se en els petits detalls, despertar la curiositat, connectar amb la natura i obrir la ment i l’ànima.

En un fragment del llibre,l’autor diu: Es poden fer molt bones passejades pels voltants de casa meva i, encara que he caminat gairebé cada dia durant molts anys, i a vegades durant uns quants dies seguits, encara no les he esgotades totes. Una perspectiva nova de trinca provoca una gran felicitat, i això ho tinc, aquesta tarda. Dues o tres hores de camí em duran fins al país més estrany que mai m’hagi pogut imaginar. Una sola granja que no hagi vist abans serà tan magnífica com els dominis del rei de Dahomey. De fet, es pot descobrir una mena d’harmonia entre el potencial del paisatge que hi ha en un cercle de quinze quilòmetres  de radi al voltant nostre, o en els límits d’un passeig de tarda, i la setantena d’anys que té la vida humana. Mai no ens serà prou familiar.

Aquestes sàvies paraules de Thoreau em serveixen per explicar com,caminant, hem forjat una gran amistat amb la Carol. Caminar, caminar, i parlar.  Aquesta ha estat la fórmula perquè la meva parella lingüística s’hagi convertit en una molt bona amiga.

El dia  que  ens  vam  conèixer,  molt  abans  de  la  pandèmia,  vam  anar  a  prendre  un  cafè  en un bar. Una xerrada agradable: com et dius, d’on véns, tens família, de què treballes, què t’agrada fer... Després d’aquella primera conversa en van venir més i, a poc a poc, ens vam adonar que ens enteníem i que compartíem afinitats. La seva enorme curiositat  per la llengua i la cultura catalanes, i per descobrir llocs nous, em va engrescar a acompanyar-la a trepitjar el territori.

Una  colombiana  de  Cali entusiasta que m’explicava que portava només dos anys a Catalunya i ja havia pujat a la creu de  Gurb, havia  estat al congost de Mont-rebei, havia visitat Rupit i mil racons més del país. Ens explicàvem com ens agradava caminar i gaudir de la natura, i ben aviat vam canviar les nostres trobades en cafeteries per excursions i passejades. Llocs  nous per a ella que, de cop, es convertien en llocs nous per mi. Perquè com diu Thoreau, pots haver caminat molts cops per un  mateix  lloc, però  cada vegada és diferent. La Plana de Vic estimada on he crescut i que conec bé,es convertia en un paisatge per descobrir de nou, per assaborir lentament des d’una altra perspectiva. Caminades agradables, plaents i enriquidores,   temps per enraonar i conèixer-nos, converses plenes de colors i sabors d’aquí i de Colòmbia, rialles, complicitats i molt afecte.

Amb  la  Carol vam començar caminant per l’anella verda de Vic, cap a la Guixa, Malla...i vam seguir amb excursions al Castell  d’en  Boix, a Sant Pere de Casserres, a Santa Perpètua, al Matagalls... I el confinament ens ha portat a caminar altre cop pels volts de Vic. Camins fets i desfets una  vegada i una altra, que mai s’acaben i sempre són  diferents. L’escriptor nord-americà deia al llibre que Només he conegut, al llarg de la meva vida, una o dues persones que entenguessin què era l’art de caminar, és a dir, l’art de fer camí. Em sembla que jo tinc la sort d’haver-ne conegut algunes més, i una d’elles és la Carol.I estic convençuda que seguirem fent camí juntes.

Mariona Bigas (voluntària del Voluntariat per la llengua del Servei Local de Català de Vic, Centre de Normalització Lingüística d'Osona), febrer 2021

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/03/2021

L'Adaleen és aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) de Ripollet i amb l'Esther, la seva voluntària, formen part d'una de les parelles lingüístiques en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3. Aquí en teniu el seu testimoni sobre l'experiència, que també ha estat publicat a la revista "Ripollet al dia". 

Adaleen, quant fa que vius a Ripollet?

Fa tres anys que visc a Ripollet, des del 2018.

Què et va fer venir de República Dominicana cap aquí?

Havia viscut a Salamanca abans de venir cap a Catalunya. Vaig decidir que era una molt bona oportunitat treballar aquí perquè hi ha moltes més oportunitats que en altres llocs.

T’agrada viure a Ripollet?

Sí, m’agrada molt. És una ciutat tranquil·la i sempre tinc l’oportunitat d’anar a la gran ciutat quan vulgui. A més, una de les coses que més m’agrada és que aquí hi ha sempre coses a fer: anar a veure un espectacle o sopar en un restaurant. I, a més, estic molt prop de Barcelona. Per tan, per mi és com viure d’una manera cosmopolita, però sense tot el soroll de la ciutat.

Actualment estàs fent un curs de català de manera autodidacta… De quina manera ho fas?

Intento estudiar una mica cada dia, però a vegades és difícil fer-ho perquè tinc moltes responsabilitats. Com que no tinc cap oportunitat per practicar la llengua, vaig anar al Centre Cultural per formar part del VxL, programa que vaig conèixer gràcies a la meva companya de feina i també pels cartells que hi ha per el carrer.

Quines expectatives tenies abans de començar amb la parella lingüística?

Com que ja vaig fer alguns intercanvis quan anava a la universitat, tenia una idea del que podia trobar-me: conèixer una persona amb qui practicar la llengua i d’aquesta manera conèixer de primera mà més o menys la cultura catalana i les seves tradicions.

S’han acomplert?

Diria que sí.

Com va ser la primera xerrada amb l’Esther, la teva voluntària lingüística?

La primera xerrada va ser molt bona i em vaig sentir molt còmode amb ella. Com que era la primera presa de contacte, vam parla una mica de tot això que ens agrada i el nostre origen: la feina, els estudis, la família.

Us heu vist presencialment alguna vegada?

Mai.

Per quina plataforma vau fer la primera xerrada?

Normalment fem las xerrades per videotrucada de Whatsapp.

Se’t va fer llarga la primera hora de conversa?

No. Vaig tenir la sensació que era una dona que coneixia de feia molt temps! La conversa va fluir de manera natural i això és gràcies al seu caràcter, espontaneïtat i amabilitat

Què és el primer que vas pensar després de tenir la primera conversa?

Em vaig adonar que necessitava aquestes hores per practicar la conversa. Com que feia el curs sola, no havia tingut cap oportunitat de practicar oralment ni que cap persona em corregís. A més, com que el VxL et trasllada en una situació poc formal (i amb això vull dir que no és acadèmica), he tingut l’avantatge d’escoltar la llengua en contextos naturals i veure com parlen els catalans.

Ara que ja heu fet força hores de conversa, pots fer una valoració de com t’han anat les converses? Notes que has millorat la llengua oral?

Sí, considero i percebo que he millorat bastant l’expressió ora. Al principi em costava dir frases simples, però a mesura que he practicat i estudiant pel meu compte, a més d’escoltar la ràdio, m’he adonat que he adquirit més fluïdesa. Tot i això, encara em queda feina per fer!

Potser al principi tenies vergonya a l’hora de parlar en català… T’ha ajudat tenir voluntària lingüística a l’hora de perdre-la?

Al principi sí que em generava una mica de vergonya, però a poc a poc l’estic perdent!

L’objectiu del VxL és promoure que les persones que parleu una mica en català, pugueu practicar-lo en un entorn distès i així, agafar més confiança. Creus que s’aconsegueix amb les parelles lingüístiques?

Definitivament, sí. A més, crec que és important perquè escoltes de manera natural com es parla la llengua, ja que no estem en un context formal (en què s’estableixen els continguts que es treballaran en funció del nivell que es tingui). Amb l’Esther he après algunes expressions i paraules col·loquials que en el context acadèmic costen més d’adquirir.

Ets conscient de si amb alguna persona has començat a parlar-hi en català de manera espontània?

Encara no. No m’he trobat en aquesta situació… El que sí que he fet és dir alguna paraula en català perquè no em sortia en castellà en aquell moment.

Què li diries a una persona que volgués apuntar-se al Voluntariat per la llengua?

T’hi has d’apuntar!! Serà una magnífica oportunitat d’exposar-te davant la llengua i, de passada, aprendre. I, per si això no fos prou, també pots conèixer gent magnífica de qui t’enriquiràs molt amb les seves vivències.

Adaleen, aprenenta del VxL de l'Oficina de Català de Ripollet

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/03/2021

La Lucrècia (voluntària badalonina del Voluntariat per la llengua) i en Javier (aprenent argentí del VxL) estan molt satisfets d'haver decidit continuar amb les trobades presencials, un cop per setmana.

Diuen que no els falta mai conversa. Parlen de la feina, dels estudis dels fills, del temps i del tema d'actualitat... de la pandèmia. També aprofiten per visitar els llocs més emblemàtics de Badalona: la Rambla, el museu, el pont del Petroli, Can Solei. Fins i tot s'entretenen mirant aparadors de diferents establiments. Tot s'hi val a l'hora de parlar català!

En Javier, músic de professió, s'ha llançat a compondre cançons infantils en català i ja ha actuat en diverses escoles.

Aquest és un exemple, entre tants, que el Voluntariat per la llengua continua ben actiu malgrat la difícil situació que estem vivint. Endavant amb les converses!

I si voleu saber-ne més sobre el VxL i sobre aquesta parella lingüística, mireu aquest reportatge que els va dedicar la Televisió de Badalona:

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/02/2021

Una experiència enriquidora

Avui em trobo amb la Marjori, la meva parella lingüística. Quan engeguem la conversa no podem deixar-la. Els temes no tenen aturador i brollen com salts d’aigua. M’explica coses del seu país d’origen i, quan ho fa, noto l’emoció, l’enyor a la veu, als ulls, al cos sencer.  Jo, que me l’escolto, li assenyalo els contrastos i els punts en comú amb la nostra cultura. Aleshores s’adona que no estem tan lluny i a la cara se li dibuixa un somriure. I em diu com agraeix al Voluntariat per la llengua (VxL) la possibilitat d’aquest acolliment personalitzat. Considera que l’organització de les trobades facilita desenvolupar el sentiment de pertinença. Tot i que la seva llengua materna és el castellà opina que no és suficient per sentir-se integrada, que cal conèixer la llengua del lloc on es viu per sentir que hi pertanys.

M’agrada el que diu i li valoro. Després, fa una petita pausa i segueix. Sembla que tenia ganes de poder-ho dir.

“Aquestes converses em permeten una mirada diferent i parlant, en aquest cas  català, sento que formo part d’aquí, ho sento a dins i veig que se’m dona la mà per  sentir-me a gust i com a casa”.

Ens passem molta estona compartint experiències, gaudim molt i riem. No ens  adonem del pas del temps però, tot i gaudir de la conversa,  ens  hem d’acomiadar i ho fem esperant la propera trobada per seguir parlant.

Montse Margenat, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
29/01/2021

Elles aprenen, però jo també aprenc d'elles

Des d’aquesta finestra vull compartir la meva experiència com a voluntària que soc  de les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL). El fet de poder compartir unes hores amb alguna persona que té interès de parlar el català és molt enriquidor.

Primer de tot dir-vos que la Judith Vidal, la dinamitzadora del VxL a Vic, engresca, motiva i ajuda sempre. De seguida que li demano una nova parella ja en té una de pensada.

Soc voluntària per la llengua des de fa dos anys i la meva experiència com a voluntària és molt positiva ja que m’ha donat l’oportunitat de conèixer persones d’altres països. Elles ja coneixen el català, però volen millorar-ne  la parla. Poder compartir l’estima pel nostre país, la riquesa de tradicions, engrescar a conèixer els nostres paisatges o les ofertes culturals de la nostra ciutat, el dia a dia i tot el que va sorgint a través de les converses.

He tingut la sort de tenir unes parelles lingüístiques amb les quals he après moltes coses tant dels seus països d’origen, com ara tradicions, creences, política, família, climatologia, però sobretot he descobert la seva voluntat i el seu entusiasme per aprendre català. Segueixo contactant, esporàdicament, amb les que ja hem acabat els períodes de trobades.

Només puc donar les gràcies a aquestes persones que han sigut la meva parella lingüística perquè m’han donat l’oportunitat de poder compartir amb elles unes hores i agrair-los de tot cor la confiança i amistat que m’han ofert.

Gràcies també a la Judith per posar-ho tan fàcil!

Lola Molas, voluntària del VxL del Centre de Normalitzacio Lingüística d’Osona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

El Voluntariat per la llengua (VxL) va néixer a Cornellà de Llobregat l'any 2003 i a Girona va arribar un any més tard. Hi ha molt pocs participants que hi siguin des del principi… o gairebé des del principi. Però a Girona ciutat hi ha un voluntari que, amb més d'una vintena de parelles lingüístiques, ha contribuït a fer créixer el programa. És en Josep Maria Torras i hem volgut conèixer la seva experiència com a voluntari al llarg de tots aquests anys. Als seus cinquanta anys llargs, treballa com a gerent d'un col·legi professional. Li agrada viatjar, l'esport, la gastronomia i fer-la petar amb els amics. És un enamorat de la seva família, del país i de la bona gent.

Què et va portar a inscriure't al Voluntariat per la llengua?

Quan me'n vaig assabentar em va semblar una gran idea i en vaig demanar informació. M'agrada ajudar en allò que puc i el tema de la llengua m'apassiona. Quan em van explicar de què anava no ho vaig dubtar ni un instant.

Recordes quin any t’hi vas inscriure?

No ho recordo exactament, però no devia pas fer gaire que s'havia iniciat el programa. Potser fa uns quinze anys.

Ha resultat ser com esperaves, la teva participació en el programa?

Quan t'hi poses no saps ben bé com anirà. Val a dir que m'ha sorprès positivament. Ha estat (i és) genial.

Ets un dels voluntaris de Girona que més parelles lingüístiques ha tingut, més d'una vintena. Com ha estat l'experiència amb els aprenents?

Senzillament espectacular. Els aprenents són persones extraordinàries i molt agraïdes.

Què n'has après? Què t'han aportat?

Moltes coses. Potser destacaria tota la informació que m'han donat dels seus llocs d'origen i la possibilitat de contrastar parers i conèixer noves cultures. Des d'un punt de vista personal m'ha enriquit el fet de fer camí plegats, aquest win-win social per a la integració. 

Recordes alguna anècdota que vulguis destacar?

Sempre és divertit el primer dia que ens coneixem. Quedem en un punt de trobada i el primer contacte és ple d'il·lusió. És una sensació molt agradable.

Com valores la teva experiència en el Voluntariat per la llengua al llarg d'aquests anys?

Molt positiva, com he dit abans. És una experiència molt enriquidora tant personalment com cultural.

Recomanaries el programa?

Per descomptat! I animo tothom a participar-hi. Perquè quan parles fas màgia, oi?

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

Hui dedicaré unes paraules d’agraïment sobre una experiència molt gratificant, com a aprenenta del Voluntariat per la llengua.

En primer lloc, començaré dient que soc filla de pares andalusos i en la meua casa mai s’ha parlat la llengua. Aquest any em presente a oposicions i, naturalment, he de tindre bon nivell i molta fluïdesa.

Vaig decidir posar fil a l’agulla i formar-m’hi. Així doncs, al maig de 2020, un any tan surrealista, vaig entrar a Internet, vaig descobrir una pàgina que s’anomena Parla.cat i vaig començar a fer cursos de català. Aquests cursos tenen diferents nivells, em van agradar molt perquè són divertits, entretinguts i aprens sense adonar-te’n. A més, són gratuïts, una bona opció per aprendre.

En aquesta pàgina va ser on vaig trobar el Voluntariat per la llengua i sense saber ben bé com seria, m’hi vaig apuntar. Vaig posar-hi les meues dades, aficions, nivell i al cap de poc em va escriure l’Eduard dient-me que havia trobat una parella per a mi. I jo, encantada i plena de felicitat.

L’Eduard em va animar a conèixer la meua parella i a posar-nos d’acord per correu electrònic. Així mateix, la Carme es va posar en contacte amb mi i després d’uns correus electrònics vam començar a fer videotrucades.

La Carme ha sigut una parella prou bona per a mi, una experiència enriquidora. Hem parlat de diversos temes, sempre em preguntava si tenia dubtes, parlàvem de les nostres experiències, rèiem molt i compartíem anècdotes de viatges, que tant ens agraden.

D’altra banda, com que soc d’Elx he enriquit i he afermat molt de vocabulari. Per exemple, verbs que s’utilitzen més ací o al revés. M’he sentit molt acollida per ella i li he agafat molta estima. Espere, quan passi tota aquesta situació, anar-me’n cap allí i conèixer-la.

Per concloure, dono les gràcies a tothom que hi ha darrere de les videotrucades i les trobades, per donar-hi suport. Us convido a participar-hi, com a aprenents i també com a voluntaris. Us agradarà molt i serà una experiència tan bona com la meua. Ho acompanyo amb un dibuix i una frase de Ludwig Wittgenstein, “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, que em pareix molt maca i fa reflexionar.

Encarni García, aprenenta del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

L’Olga és una voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona que resideix a El Vendrell (Baix Penedès). Ara mateix té com a parella lingüística el Borja, que és de Veneçuela i amb qui practica la llengua catalana a través de videoconferència.

A la darrera trobada virtual l’Olga va fer un joc de màgia interactiu a la seva parella lingüística, aprofitant la nova campanya del VxL “Quan parles fas màgia”. La voluntària en ha explicat que l’experiència d’utilitzar la màgia com un recurs per parlar ha sigut divertida.

Voleu aprendre aquest joc? Aquí teniu l’explicació:

Escriviu en un foli el número 1089 en números grans i gruixuts perquè es vegi bé a través de la videocàmera. Aquest número serà vostra predicció que tindreu a la vista des de l’inici.

La parella lingüística us dirà un número de 3 dígits diferents en el qual no hi hagi cap zero. Després donareu la volta a aquesta quantitat i restareu el número petit del gran. Per exemple: us diuen el 634, el gireu i obteniu 436, i si els resteu obtindreu 198. A continuació, donareu la volta a la xifra resultant i la sumareu al número anterior.

En el nostre cas seria: 198+981=1089.

El més curiós és que, si seguiu aquest procediment, encara que els números sempre siguin diferents, el resultat sempre serà 1089.

Per finalitzar, només cal obrir el paper de les vostres mans i ensenyar que la vostra predicció s’ha complert!

Es tracta, doncs, d'una trobada per conversar en català però en aquesta ocasió amb un centre d'interès diferent i motivador. Tots els recursos són bons per practicar el català.

Gerard Escarré, dinamitzador del VxL del CNL de Tarragona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

El Voluntariat per la Llengua m’ha ajudat molt per aprofundir en el coneixement d'una llengua que sento agermanada amb l'espanyol, la meva llengua materna eternament. Abans de començar les converses amb la meva parella lingüística, la Meritxell, no sentia pas prou confiança per fer xerrades en català sobre qualsevol tema d'actualitat. És ben cert que havia parlat català-valencià a pobles de Castelló (Vinaròs, Benicarló...) però d'una manera informal, sense regles gramaticals, potser una mica primitiva. En canvi, ara em trobo còmode, amb el cap més estructurat per comprendre aquesta llengua de Pompeu Fabra, la qual, per cert, m'ha agradat sempre des que vaig sentir-la per primer cop. Recordo que devia ser cap als anys noranta, quan vaig sentir un jugador català del FC Barcelona en una conferència de premsa o el president Jordi Pujol en alguna intervenció pública en televisió fent ús del català.

Ara mateix, després d'estudiar aquesta llengua llatina amb aprofundiment, penso si em servirà al futur propvinent per treballar i/o viure en qualssevol regió catalanoparlant. Espero que efectivament sigui així. De totes maneres, gràcies al Voluntariat per la Llengua mantinc i milloro el nivell de català, llengua que, espanyols i espanyoles, suma i no resta pas conèixer-la i parlar-la. Suposa, veritablement, una riquesa comuna que cal aprofitar i desenvolupar encara més.

Salut i força el canut!

Pedro, aprenent del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!