Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
09/10/2019

L’Andrea Ruíz és mexicana. Música, antropóloga i màster en "Gestión y Desarrollo Cultural" per la Universitat de Guadalajara (Mèxic), l’any 2009 (ara fa 10 anys) va tenir una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat presencial a Barcelona. Viu a Mèxic, però un curs de català (ja veureu com...) la va portar a la Ciutat Comtal en aquelles dates.

L’any 2018 va participar en el programa de TV3 Katalonski, que molts de vosaltres recordareu per aquell moment tan emotiu que ella i en Joan Manuel Serrat hi van protagonitzar: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/katalonski/landrea-compleix-un-somni/video/5761127/

Ara, l’Andrea s'ha posat en contacte amb el VxL a través de Facebook i ens ha demanat de poder compartir en aquest blog la seva “petita” biografia amb la catalanística, que l’ha portada a dur a terme un projecte que intenta finançar a través de Verkami.

Aquí la teniu:

1992

Conec el Cobi i Locomía (els meus primers referents de Barcelona sense saber que eren catalans).

1993

A l'oficina del meu pare hi havia un quadre de Miró, m'agradava veure'l. Jo tenia 8 anys. A la mateixa edat, el meu pare em va seure a les cames mentre escoltava música de Serrat i em va dir que era un cantautor català i que la cançó tractava d'un noi que menjava ceba perquè era pobre.

1997

Va ser l'any especial. Vaig descobrir per mi mateixa més art català quan mirava un llibre i vaig veure l'escultura de Josep Llimona Desconsol. Jo deia que algun dia la coneixeria. També em van fascinar Gaudí i Dalí.

2000

Un cantant, però, va ser qui em va fer descobrir el que era Catalunya: Jordi Gómez Llunas, el fill d'en Dyango. Em va fer cercar a Internet el que era "jo sóc" (jo no sabia què era això).

2004

Catalunya va venir com a cultura convidada a la Feria Internacional del Libro en Guadalajara. Jo em moria per assistir-hi. O sigui, era tenir a prop la cultura que em cridava tant l'atenció i que volia conèixer més. Vaig buscar feina en aquesta Fira i la vaig aconseguir, però treballava tant, que ni tan sols vaig poder-me comprar el diccionari d’Enciclopèdia Catalana, perquè ja estava esgotat.

2006

Vaig veure anunciat un curs de català a la “Gaceta” de la meva universitat. Vaig trucar-hi i m’hi vaig inscriure. Per fi podria parlar la llengua d'aquella gent.

2008

Catalunya va venir com a convidada al Festival Cervantino a Guanajuato (Mèxic) i la meva professora de català ens hi va portar. Vam veure Tirant lo Blanc al teatre. Va ser aquest any també quan vaig fer un examen oficial per obtenir un certificat de català de l’Institut Ramon Llull.

2009

Vaig sol·licitar una beca per venir a Catalunya a fer un curs de català. La vaig guanyar i per fi feia realitat el meu somni que tenia des de petita!!!!!!! Barcelona va ser més del que em pensava. Vaig estimar tant la diversitat cultural que escoltava, mirava, sentia al carrer... Va ser aquest any que vaig tenir una parella lingüística, gràcies al VxL.

2011

Vaig obtenir una beca d'intercanvi per venir a Lleida, però el visat va trigar molt i no vaig poder venir a fer-lo. I agraeixo molt no haver vingut perquè el mateix any va morir la meva mare.

2012

Vaig obtenir una altra beca per venir a fer un altre curs. Tornava a aquella terra que tant estimo. Per la meva llicenciatura (estudis de grau) vaig fer una recerca sobre els mexicans que aprenien català com a estratègia d'integració. En un recital de cant, vaig presentar 5 cançons catalanes.

2013

Vaig fer l’examen per obtenir el certificat de nivell intermedi de català. Vaig fer una mica de traducció del català al castellà per a en José María Murià.

2014

Vam començar el club de conversa en català a la meva universitat (la Universitat de Guadalajara, UdeG, a Mèxic). Jo el coordinava, cercava estudiants d'intercanvi i els organitzava trobades amb els alumnes de català que volien practicar i conèixer gent. Els va ajudar molt.

2015

Lectora de català d'aquell moment. Vam organitzar unes jornades de cultura catalana per al meu centre universitari. Conferències, música, menjar, tot perquè la gent conegués més Catalunya.

2017

Vaig obtenir una beca per a l'estada d'estiu a Girona, però no tenia prou diners per al bitllet d’avió i no vaig poder venir.

2017

Quan vaig començar el màster, vaig proposar de fer el meu projecte sobre Catalunya a Guadalajara.

El mateix any, em van entrevistar a la ràdio i a la televisió, com a mexicana dinamitzadora de la cultura catalana a la meva ciutat.

Vaig aconseguir el suport per venir a fer una estada de recerca i pràctiques amb Plataforma per la llengua. Vaig venir a veure un congrés organitzar per Som Cultura Popular. Vaig aprofundir sobre la cultura popular, les festes de foc i m’hi vaig enamorar encara més.

Vaig escriure al programa de TV3 Katalonski i vaig intervenir en el capítol dedicat a Ciutat de Mèxic. Em van donar una sorpresa durant la gravació, amb en Joan Manel Serrat, aquell cantant que el meu pare i la meva mare escoltaven quan jo era petita. Us podeu imaginar el que significava això?

2018

Vaig anar a Itàlia a fer recerca amb el suport de la meva universitat, vaig exposar el meu treball a Venècia. Per fi passava de l'altra banda!

2019

He acabat la meva tesi, el meu projecte de mostra cultural feta a la meva ciutat amb la participació de catalans i mexicans. A la meva pàgina hi ha els resultats. Ara vull venir a exposar aquesta mostra i recerca a Barcelona i al LXV Anglo-Catalan Society Annual Conference a Bangor (Gal.les) al qual he estat acceptada!!!!

Aquest és el vídeo que he fet per poder aconseguir els diners per al meu projecte a Verkami (plataforma de micromecenatge). Tracta del meu màster sobre la presència catalana a Guadalajara, Mèxic. Al vídeo s'explica de què tracta la meva tesi i per què demano ajuda:

 

I aquesta és, fins ara, la meva història amb Catalunya smiley

Andrea Ruíz, exaprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
04/10/2019

L’Ana Calm ja fa uns anys que és voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet i per això li hem demanat que ens parli una mica de com és l’estiu amb el VxL.

Ets de Santa Coloma?

No, sóc de Moià, entre Vic i Manresa. Vaig venir a Barcelona amb la meva parella d’aquell moment, però em va agradar Santa Coloma perquè era més barat i tenia l’encant de ser entre un poble i una ciutat.

Com vas conèixer el VxL?

Visc a prop del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L'Heura i em va sorprendre veure que hi havia molta gent, vaig buscar per internet què feien a aquell edifici i així vaig descobrir el VxL.

Per què t’hi vas apuntar?

Tenia ganes d’implicar-me i era un repte parlar aquí català, pensava “deu haver-hi gent”, però entres en una botiga, en un cafè... A més, com que he estudiat Història, m'estimo la cultura, i la llengua en forma part.

Què fas a l’estiu amb els aprenents?

Busco un lloc amb terrassa i anem a prendre un cafè.  Intento anar a un establiment col·laborador del VxL, així la primera vegada demano jo per trencar el gel però després li toca a l’aprenent.

I  de què acostumes a parlar a les trobades?

No porto res preparat, vull parlar de temes que surtin naturals en una conversa, així que no tinc cap estratègia. Pregunto com un amic: què t’agrada fer, per què vols parlar català i intento trobar connexions. També busco temes culturals (història, literatura, cinema...) però depèn de la persona. Per exemple, amb una aprenenta cubana vaig aprofitar perquè em parlés de la seva opinió, per contrastar el que ens arriba amb les notícies; en canvi, vaig tenir dues mares aprenentes i intentava desviar el tema perquè no estiguessin parlant tota l’estona dels fills, no és que evités el tema, però sí que volia que sortissin de només aquest món.

T’ha sorprès alguna cosa fent de voluntària?

Sí, que hi hagi tanta gent amb ganes d’aprendre català. També m’ha sorprès la meva última aprenenta! Té bon nivell i m’obliga a posar-me deures. A  més, és amb qui tinc més diferència d’edat però tenim més en comú. Altres aprenentes eren més familiars i ara totes  dues compartim les ganes de fer coses.

Una altra sorpresa és que molts amics del meu entorn em diuen que coneixen gent que participa en el Voluntariat per la llengua i que alguns s’han fet grans amics, espero que em passi! Per cert que he aconseguit que alguns amics s’animin a fer de voluntaris a Barcelona.

Tens alguna anècdota?

Sí, amb una aprenenta vam quedar en un bar i, com faig habitualment a la primera trobada, li vaig enviar un whatsapp dient-li com anava vestida i de quin color. Jo mirava la gent passar jugant a endevinar qui podria ser l’aprenenta i vaig estar-me així una hora perquè no m’agafava el telèfon. Després vaig parlar amb ella i havia tingut una emergència hospitalària i s’havia quedat sense bateria, però recordo de manera divertida aquella estona jugant a “serà o no serà” mirant d’establir contacte visual i pensant en la meva imatge de qui podia ser l’aprenenta.

Per últim, què diries a la gent perquè s’apuntés com tu a fer de voluntària?

D’una banda, encara que soni egoista, et sents molt bé per ajudar algú, a més coneixes gent que t’està obrint el món i això enriqueix. És fàcil que en una conversa parlem del menjar, però també tractem de la forma de veure el món. Però sobretot vull dir a la gent que s’estigui pensant d’apuntar-s’hi com a voluntaris que si s’estimen la llengua i la cultura i no ho fan, qui ho farà?

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del CNL L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/09/2019
, ,

Soc un professor de Secundària nascut a Granada que ha treballat tota la seva vida a Madrid, fins que vaig decidir traslladar-me cap a Alacant fa uns dos anys. El problema és que em demanaven fer un curs de capacitació didàctica, un prerequisit del qual era tenir el Certificat de nivell de suficiència de català (C1). Havia estudiat la carrera a Barcelona, per la qual cosa sabia una miqueta de català. Així i tot, em vaig llançar a l'aventura de aprendre català a marxes forçades.

A banda d'estudiar i preparar-me per a les proves de certificació a l'Institut Ramon Llull, un dels recursos que vaig trobar per ajudar-me en la millora de l'expressió oral va ser el Voluntariat per la Llengua (VxL). M'hi vaig apuntar i va ser d'aquesta manera que vaig conèixer a en Florenci. I va ser un canvi de rumb en el meu procés d'aprenentatge i en el meu progrès. Fins aleshores, la prova oral de l'examen de certificació era una muralla infranquejable. Però entre les classes particulars i les converses amb en Florenci, vaig adquirir prou experiència i habilitat com per a fer front a les proves oral, a més de passar una estona entretinguda intercanviant experiències de un i altre marge de l'Ebre. I amb un èxit total: vaig aprovar el C1 aquest mes de juny!

Doncs, si voleu perfeccionar el vostre català, no dubteu en apuntar-vos. Realment val la pena, i coneixes gent interessant!

David Muñoz-Chápuli, aprenent del VxL en modalitat virtual la parella lingüística de què forma part gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Reus

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
27/09/2019
, ,

El Mètode Frediani

La Conchita Frediani és una voluntària diferent. Concebuda a Berlín i nascuda a Londres el desembre del 1939, en plena guerra mundial, va viure la primera infància a Florència. El 1948, amb vuit anys, la varen instal·lar a Mataró, a casa dels seus padrins de mona i palmó, Ramón Salas i Oliveras (escriptor) i Conxita Isern de Salas (per això ella es diu Conchita; la nena, però, amb la Ch castellana). Dels padrins li ve el seu interès pel català, llengua que es parlava en aquella casa. No només s’enraonava en català, sinó que també es llegia i s'escrivia en aquesta llengua, malgrat el context. És per això que ella fa de voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL), en retorn a tot el que seu padrí va fer per aquesta llengua. En paraules d’ella, “el meu padrí em va a ensenyar a estimar aquesta llengua i, gràcies a això, puc ser ara VOLUNTÀRIA DE CATALÀ!”

De tota manera, el senyor Ramón Salas també li xerrava en castellà per tal que quan vinguessin els seus pares de visita s’hi pogués comunicar sense problemes, ja que aquesta era la llengua de la seva mare, sevillana. I és que les llengües de la Conchita són aquestes i en aquest ordre: italià, castellà, català i francès.

Cal explicar-ho: son pare era italià (tot i haver nascut a França), de la famosa nissaga dels Frediani, responsables del Circ Frediani, que tenien a Mataró una parada obligada en totes les gires que feien per Espanya.

La nostra voluntària, doncs, la Conchita Frediani, és de tarannà eixerit i alegre, activa d’allò més, toca el piano al grup Music@lia Sanllehy i, pràcticament cada dia, dedica estones al VxL virtual, cosa que la converteix, potser, en la voluntària més activa en aquesta modalitat!

I quin és el mètode Frediani que té tan èxit entre els aprenents?

Doncs, justament, fer xerrar els aprenents i gravar-los la conversa (per exemple via Skype o via WhatsApp) per després analitzar-la plegats i millorar la parla partint de l’evolució de cada aprenent. La seqüència resumida seria practicar-escoltar-corregir-practicar-escoltar-corregir-practicar...

Aquí teniu alguns dels seus darrers companys de viatge al VxL i les seves aportacions.

L’Inma, de Badajoz i que viu a Barcelona, ens transmet l’efectivitat del Mètode Frediani en 36 segons: “He aprovat el català! Moltes gràcies Conchita. Sempre t’estaré molt agraïda!”

L’Inma també ens va voler enviar aquest bonic i sincer correu electrònic, fent palesa la seva connexió amb la Conchita:

Bon dia Marcel,

Volia comentar-te que estic molt contenta amb la Conchita, en aquestes tres setmanes he notat una millora brutal en la meva expressió oral. És una boníssima voluntària i persona, es preocupa molt perquè aprenguis.

Salutacions i moltes gràcies.

La Ylenia, una altra aprenenta de la Conchita, es va assabentar de l’assoliment de l’Inma:

- Quina meravellaaaa!!! Felicitacions per a ellaaa! I quin bon accent que té, la noia! Jo també voldria fer la certificació de català però he vist que només hi ha exàmens fins el maig 2020! (Emoticones: mico tapant-se els ulls i cara amb ulls ben oberts).

- Àudio de la Conchita, renyant-la: “has d’enviar-me àudios”

- Ho séeeeee! Però és que tinc vergonya! (Una cara tapant-se el riure). Un petonet!

I sí, finalment la Ylenia li va fer cas. Aquí la tenim parlant-nos de menjar: de les pastanagues! smiley

La Ylenia parlava sempre posant les r finals, a mode valencià, i feina rai la Conchita maldant per fer-li notar. Però un bon dia li van concedir una beca per a fer català... On? A València! I és clar, la Conchita, “doncs au, tu, torna a posar totes les r finals a tot arreu!”

Una altra aprenenta, en la modalitat virtual, és clar, és la Clara Eunice. Us transcrivim un simpàtic diàleg via WhatsApp:

Pregunta de la Conchita a la Clara Eunice:

- Tindràs una estoneta per xerrar?

- Què és cerrar?

- Xerrar! smiley

Però després ho van aclarir i, sí, van xerrar, com no podia ser d’una altra manera. La motivació de la Clara Eunice és ben fàcil de capir. Ella, de Colòmbia, ve sovint de vacances a casa del seu fill, que viu a Castelldefels, i vol aprendre el català “per entendre els meus nets!”, vet aquí.

La Lucía, de Colòmbia però d’origen croat, té un parlar tortosí, segons que diu la Conchita, amb una e molt marcada que fa pujar dempeus. Aquí ens ho mostra aquest text:

- He tornat de Caspe, eh, ayer, no, ahir! I per àixo no he parlat con tu, no, amb tu. Eh, quan arribe, arribi, a la meva casa, te envio la foto. Vale? Deu.

- D’acord! Però és “a casa meva”, no “a la meva casa”. És tortosí això “de la meva casa”. Tu deus tenir alguna cosa a Tortosa! Perquè l’accent el tens de Tortosa! Bé, quedem un moment o un altre. I, sobretot, ets tu qui ha de parlar, no jo. Tu!

Sigui com sigui, el fet és que els aprenents de la Conchita (i ja en són una bona pila!), seguint el Mètode Frediani milloren. Això és un fet incontestable! També que s’ho passen pipa amb ella, vinga xerra que xerraràs, revisa que revisaràs i “practica, filla, practica que ja veuràs com millores amb el temps”. I dit i fet, que el Voluntariat per la llengua no es altra cosa que això: practicar la llengua catalana a tort i a dret!

Marcel Pellejà, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/09/2019
,

Entrevista amb el Delfín Delgado, alumne dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) a Vilanova i la Geltrú des de fa tres anys

Em trobo amb el Delfín al Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú per fer-li una entrevista. Fa unes setmanes va gravar una videorecomanació que em va impressionar. Va parlar del llibre El temps de les cireres, de Montserrat Roig, que va ser una de les lectures que van llegir aquest curs en el Club de Lectura Fàcil en Català (CLFC) que hi ha a la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.

Us convido que l’escolteu, perquè quan el vaig veure de seguida em va encomanar ganes de llegir-lo i vaig pensar que seria molt interessant parlar amb ell.

El Delfín m’explica que va néixer a la Rioja i quan tenia disset anys va venir a treballar a la seu que el Banc Nacional tenia a Barcelona. Això era a la dècada dels 60. Durant la seva etapa laboral la llengua de relació no era el català. L’entenia, però no es va atrevir mai a parlar-lo. Em comenta que “es va adonar que les oportunitats de parlar en català són molt poques, perquè la gent té tendència a canviar al castellà amb molta facilitat”.

Durant els anys d’activitat laboral es plantejava moltes vegades que havia d’aprendre el català i em diu “que és com quan saps que has d’anar al gimnàs per estar millor i sents una veu interior que et diu: “haig d’anar-hi!” i passen els anys...”.

Quan es va jubilar va decidir que s’havia acabat, no podia ser que després de 50 anys de viure a Catalunya encara li fes vergonya parlar el català. Ara sí!, ara havia arribat el moment d’estudiar-lo per gaudir de l’aprenentatge. Un cop apuntat als cursos va descobrir el programa Voluntariat per la llengua i s’hi va inscriure amb el desig de reforçar el català i d’assaborir-lo amb aquesta pràctica setmanal de conversa.

El Delfín va fer una prova de nivell de català, va començar un curs de l'elemental i es va apuntar al programa: “Fins ara he tingut dues parelles lingüístiques i amb totes dues hem compartit bones converses des de plantejaments de vida diferents, hem descobert aficions comunes i hem gaudit de moments enriquidors intercanviant opinions diverses.”. Diu que el “Voluntariat per la llengua és una pràctica molt eficaç perquè les converses són imprescindibles per esforçar-te", tot i que ell es considera més “escoltador” que “parlador”.

El Delfín constata que amb aquesta pràctica real ha reforçat la seguretat i la fluïdesa i afegeix que tot i que la conversa és fonamental per fer servir una llengua s’ha d’aprofundir també en el coneixement de la normativa.

Per al Delfín la fórmula ideal per estimar i gaudir d’una llengua és: “classe, lectura, pràctica, interès i esforç personal”.

Queti Vinyals, dinamitzadora del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/09/2019

De Toluca a Parets

La Karla, abans de venir a Parets, vivia a Toluca, Mèxic. Havia estudiat hostaleria i tenia un petit restaurant on feia dinars. Els seus pares l’ajudaven quan calia. Un dia, durant un viatge a Alemanya per visitar el seu germà, va trobar-se atrapada per una tempesta de neu que va retardar el seu vol a l’aeroport de Frankfurt i el seu destí va canviar, perquè va conèixer el que ara és el seu marit, l’Esteve. Un any després es casaven a Mèxic i ella venia a viure a Catalunya. Actualment tenen una filla de tres anys. La Karla estudia català i pensa treure’s el carnet de conduir. Més endavant li agradaria tenir un negoci propi.

Què diu la Karla del Voluntariat per la llengua (VxL)?

M’he apuntat al Voluntariat per la Llengua per practicar el català i continuar aprenent després del grau 3 del nivell Bàsic. Ara no puc fer el nivell Elemental perquè el meu marit viatja molt i m’he d’ocupar de la nena. La família del meu marit és catalana, però a mi em parlen en castellà i així és difícil practicar. Amb el VxL estic perdent la vergonya de parlar-lo i me n’adono dels meus errors. La meva parella lingüística, la Maria, és molt xerraire i alegre. Amb ella puc parlar del dia a dia, de les notícies, dels fills, de la família... De vegades m’explica coses sobre les tradicions de Catalunya o coses d’abans, perquè ella és més gran que jo. Ella fa poemes i també parlem de cultura. Quan tinc temps, llegeixo els llibrets del VxL i quan hi ha una cosa que no entenc la pregunto a la Maria. Intentem trobar-nos un cop per setmana sense fallar. Normalment al final d’una cita ja quedem pel dia següent, així és com una obligació fixa. Quedem al cafè de la plaça quan deixo la nena a l’Escola Bressol. Fem un cafè, xerrem i després ja tenim tot el dia per les nostres coses. Penso que està naixent una bonica amistat.

Karla Aguilar, aprenenta del VxL de l’Oficina de Català de Parets (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/07/2019
, , , , , ,

El projecte de les tertúlies culinàries de Voluntariat per la llengua (VxL) va ser un projecte innovador i molt ben rebut per les persones que s’hi van afegir.

Aquestes trobades consistien a cuinar un plat entre dues persones, ja fos amb la parella lingüística del VxL o amb una altra persona participant. Ens ajuntàvem un cop al mes per preparar un plat típic del país de procedència d’un dels participants o qualsevol altre. Era l’excusa per fer noves amistats i que els nouvinguts poguessin parlar amb persones diferents. Una altra manera d’aprendre i practicar el català.

La idea va ser molt ben acollida; a la presentació va venir un bon nombre de persones interessades en l’activitat però, és clar, a tothom no li anava bé l’horari. Finalment ens vam quedar deu persones amb el compromís d’assistir-hi l’últim divendres de mes des d’octubre fins a juny.

Hi havia persones de llocs ben diferents: de Grècia, de Xile, d’Andalusia, de Catalunya... tot un món d’experiències per compartir. Aquesta ha sigut una bona aposta per la llengua, a part de menjar plegats per una bona causa. Aquí s’ha pogut parlar de tot en un bon ambient de germanor, sobretot de Catalunya, de l’origen, la cultura i l’afany de cuidar la llengua com a identitat d’un poble compromès amb les seves arrels.

També hem après moltes coses dels llocs d’origen dels aprenents, totes força interessants com per exemple que el plat típic de Xile és el pastel de choclo (blat de moro), entre altres receptes.

Tots hem acabat aquestes trobades amb ganes de més perquè el temps ha passat tan ràpid que ens han quedat moltes coses de què parlar. Fins i tot després de dinar ens n’anàvem a fer el cafè i la sobretaula s’allargava una mica més, això sí, fins a la següent trobada.

Per últim, vull donar les gràcies al Casal de Barri Bac de Roda - Poblenou pel seu compromís, per donar-nos un cop de mà i deixar-nos l’aula on poder fer l’activitat, i per la iniciativa de l’Àngel, qui va engegar aquesta iniciativa.

Edith Piñas, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/07/2019
,

Els prejudicis es transiten, no es trenquen

Després de parlar sobre el tema dels prejudicis en el grup de "VxL Estiu" de Vilafranca del Penedès, a partir del material Llegir per parlar, llegir per aprendre, una aprenenta del Voluntariat per la llengua m’ha fet arribar un vídeo que parla sobre aquest tema tan complex.

Em crida l’atenció una idea: els prejudicis es transiten, no es trenquen. I sobre això em venen comentaris d’aquests últims dies d’algunes voluntàries sobre idees que tenien de la cultura àrab: “El VxL m’ha enriquit molt. Veig que no són (els aprenents) tan diferents a tu”. Una altra em comenta que abans tenia alguns prejudicis sobre les relacions entre homes i dones d’altres cultures i que després de compartir el VxL amb una noia àrab veu les coses diferents. Existeixen prejudicis de les dues bandes, és clar, i s’estenen com si fossin una taca d’oli, sense que hi hagi hagut, sovint, cap acostament d’una cultura a l’altra, d’un origen a l’altre. Em comenta una voluntària que l’aprenenta li preguntava si es veuria bé que la veiessin amb ella asseguda prenent un cafè.

Tots podem tenir, o tenim, prejudicis davant del desconegut, però el que m’aporta aquesta nova visió és que els prejudicis es poden transitar, o sigui que els podem recórrer i anar transformant, establint relació amb l’altra persona: coneixent-la, compartint converses, establint relacions de complicitat, d’afecte i de confiança. I és en aquest punt quan estem en condicions de transitar els prejudicis, quan ens estem obrint al desconegut i podem acceptar la diversitat. El contrari de l’altra banda de la moneda: els prejudicis generen distància, rebuig i el rebuig pot generar violència. Els prejudicis no es poden trencar d’un dia per l’altre, cal aquest procés lent cap a una nova interpretació de la realitat. Si només els volem trencar, combatre, derrocar, desmuntar...  sense transitar-los, segurament no arribarem a aquest lloc desitjat: que tothom tingui el respecte i la dignitat que necessita per viure.

I em pregunto què fa el Voluntariat per la llengua en aquest sentit. Doncs el veig com un gran antídot per arribar a provocar aquest canvi de fons. Són molts els comentaris, sobretot de voluntaris, que manifesten com els ha canviat la idea que tenien de persones d’altres orígens i com s’han enriquit pel fet de compartir una part de la seva vida a través de les converses. No acabaríem amb els comentaris engrescadors i positius de voluntaris i aprenents sobre els beneficis del Voluntariat per la llengua, que tots sabem que va més enllà de les deu hores de conversa en català.                                                                                                       

I si no volem prejudicis, podem fer com una voluntària que em deia quan li vaig telefonar: “Ara estava a punt de trucar l’aprenenta per convidar-la, a ella i els seus fills, perquè vinguessin a banyar-se a la piscina, que avui fa molta calor!”

Gemma Garcia, dinamitzadora del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/07/2019

Vaig arribar al Voluntariat per la llengua (VxL) el curs passat, sense proposar-m'ho, i aquest ha estat el meu segon any com a voluntària.

La meva feina sempre m'havia deixat molt poc temps lliure, però, així que vaig poder, vaig apuntar-me a un curs de català per millorar la meva escriptura. Quan la meva professora em va proposar ser voluntària no m’ho vaig pensar gaire i vaig dir que sí de seguida. Aquests dos anys he conduït tertúlies del VxL de tres, quatre i cinc persones. L'any passat tots els aprenents venien de països diferents, però aquest any també tenia gent d'aquí que, per diferents motius, volia millorar o aprendre el català. 

Per a mi és molt divertit i enriquidor. El fet que tots siguin de llocs diferents fa que puguem compartir experiències dels diferents indrets d’on venen. Jo no acostumo a portar un tema preparat, tot i que, si s'acosta una festa o una data especial, sí que els pregunto com ho celebren al seu país d'origen, què mengen aquells dies, etc. Així tots poden parlar i, a més a més, d'aprendre la llengua, tots aprenem els costums d'altres llocs, els paisatges i els records.

Jo diria a tothom que provés de ser voluntari lingüístic perquè és divertit, aprens molt d'ells i tornes a casa satisfet del que estàs fent.

Cristina Gómez, voluntària del VxL de l'Oficina de Català de Calafell (Centre de Normalització Lingüística de Tarragona)

Juliol 2019, Segur de Calafell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/07/2019

Una de les maneres de millorar en una llengua és parlar-la. És per aquest motiu que el passat vuit de novembre de 2018 es va engegar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí una tertúlia en català del Voluntariat per la llengua (VxL), el qual vaig tenir el privilegi de conduir. La idea em va arribar des del VxL quan cursava el grau de Suficiència 2 dels cursos de català, però, vaig decidir iniciar-lo al començar l’S3, atès que teníem a tocar les vacances d’estiu i l’hauríem d’haver aturat. La proposta va tenir una molt bona acollida per part dels aprenents i aprenentes del VxL i de l’alumnat: el primer dia hi havia 25 inscrits, per la qual cosa vam decidir fer grups com a màxim de 10 persones. El meu nom és Jesús Salinas i  i tot seguit us explicaré quina ha estat la metodologia que he seguit i l’experiència que n’he tret, així com les noves propostes per a la temporada vinent.

Pel que fa a la metodologia (s’ha de tenir en compte que era la primera vegada que ho feia), d’entrada no va donar-me els fruits que esperava. Penso que vaig utilitzar un sistema massa acadèmic i que els integrants del grup no en gaudien, ja que semblava més una classe on els alumnes han de seguir unes pautes, deixant de banda l’espontaneïtat i la improvisació. Una tertúlia en grup ha d’esperonar-los i alhora ha de ser fàcil. Per tant, vaig decidir fugir dels convencionalismes acadèmics i reproduir situacions quotidianes, com ara anar a comprar, demanar una cita per telèfon... També hi vaig incloure alguna lectura, frases fetes i el comentari d’alguna notícia que els hagués pogut colpir. Vaig comprovar que, un cop alliberats de pors i vergonyes, estaven entusiasmats i, consegüentment ,  vaig decidir continuar d’aquesta manera.

Quant a l’experiència que n’he tret, ha estat del tot positiva. D’una banda, he tingut la satisfacció de poder ajudar en l’aprenentatge de la nostra llengua a aquells que ho vulguin o necessitin. De l’altra banda, el fet de veure el seu progrés, com es deixen anar i col·laboren, m’engresca a continuar, ja que observo que tant les meves parelles lingüístiques del vxL com la tertúlia que condueixo s’ha convertit, a més, en una reunió setmanal d’amics i amigues que intercanvien anècdotes i somriures practicant el català. De debò que és un plaer ser al capdavant del grup, així com ajudar els aprenents amb qui formo parelles lingüístiques, veient com setmana rere setmana continuen en l’afany d’aprendre. Us animo a formar-ne part quan hi tornem. No us en penedireu.

Finalment, per a la pròxima temporada, a part de les activitats esmentades, en tindrem de noves. Una de les més destacables serà la de l’enregistrament d’àudios;, és a dir, cada integrant del grup haurà de gravar-se per després comentar-la i fer-ne el comentari la correcció entre tots. Crec que d’aquesta manera s’hauran d’esforçar i, per tant, milloraran  la pronúncia i el vocabulari. A més, m’han demanat la possibilitat de comptar amb una pissarra, atès que hi ha paraules que els agradaria veure escrites perquè consideren que això els ajudarà a l’hora de parlar.

En conclusió, soc del parer que el format de tertúlia en grup és una eina molt útil per millorar en la llengua, alhora que crea vincles.

Jesús Salinas, voluntari del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!