Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
27/11/2020

Ens agraden les nostres trobades lingüístiques virtuals

El Daouda Kone va néixer en un petit poblet de Costa d'Ivori fa dinou anys. Fa dos anys que és aquí a Catalunya.

A més dels estudis obligatoris, el Daouda va decidir estudiar català a Badalona gràcies als cursos que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística. Paral·lelament està fent el darrer any de Soldadura i Caldereria a l'Institut Mare de Déu de la Mercè. El Daouda és un bon estudiant i treu unes notes excel·lents.
Hi vam entrar en contacte gràcies al Voluntariat per la llengua (VxL), que gestiona el mateix Consorci. Just quan anàvem a començar,  va venir la crisi del coronavirus. El confinament no ens va permetre iniciar el programa tal com estava previst. Quan li vaig suggerir de fer-ho per telèfon, via Skype, ell s’hi va apuntar de seguida.

A través de la pantalla es fa difícil tenir una conversa fluida, però ell des del primer moment hi va demostrar tant  interès, que va vèncer amb escreix les dificultats tecnològiques.

Li vaig suggerir poder fer servir la plataforma Jitsi per tal que fos més fàcil per a mi compartir els documents, que fèiem servir a les trobades. Amb el mateix entusiasme que el primer dia, s’hi va posar i vam avançar fent amistat i gaudint de les trobades.

La pandèmia va provocar que l'organització on treballo canviés els ordinadors per poder fer teletreball amb totes les condicions i que tothom tingués el mateix portàtil i el mateix sistema operatiu. Vaig proposar al Daouda si volia fer un conveni per tal que li cedissin un ordinador portàtil per poder fer les trobades amb més qualitat i millorar de passada el seu treball de l'institut. S'hi va apuntar entusiasmat. Avui, compartim documents, vídeos i materials amb la màxima qualitat, podem treballar amb Zoom i tenim trobades virtuals eficients i motivadores que reforcen la nostra feina.

Quan la pandèmia ens ho ha permès, ens hem vist també personalment, hem menjat junts, assistit a concerts... Tanmateix, encara que potser costa de creure, ens agraden les nostres trobades lingüístiques virtuals i continuarem al programa tot aquest curs.

Pep Escolano, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/11/2020

Em dic Juan Giménez Enriquez i soc natural i veí de Jerez de la Frontera (Cadis), tot i que ara mateix soc a Madrid on faig la feina de professor d'ensenyament secundari de llengua i literatura castellana i llatí, compartint la tasca vocacional de locutor de ràdio a la meva ciutat, Jerez. Començo a redactar el meu testimoni sobre el Voluntariat per la llengua (VxL) just el dia en què faig quaranta vuit anys d'edat, i diria també que esdevinc no només un any més vell, sinó un any més català.

La meva ciutat, on vaig néixer, créixer, on visc, i on vaig de vacances de la meva feina actual a Madrid, és una ciutat de la Baixa Andalusia, que es diu Jerez de la Frontera, que pertany a la província de Cadis, on tenim una capital homònima que és de les ciutats més antigues de l'Occident, i un litoral que la converteix en l'única província d'Espanya que toca tant l'oceà Atlàntic així com la mar Mediterrània. Val a dir que també aquí tenim comarques, però no han assolit encara el sentit que tenen a Catalunya. No són entitats administratives, doncs responen a una denominació més geogràfica i natural, per exemple, Campiña de Jerez, Campo de Gibraltar, Bahía de Cádiz ...

El meu coneixement del català ve precisament de passar petites temporades a Catalunya des que tenia vuit anys d'edat, on només estava un mes i mig o gairebé dos, el temps d'estància a l'hospital de la Vall d'Hebron. Durant tota la dècada dels vuitanta hi anava cada any, per períodes inferiors als dos mesos, i sempre em trobava amb un ambient, fins i tot el sanitari, que era bilingüe, i va ser el que em va fascinar, i em va donar, -tot i ser petit encara,- l'empenta que em va fer començar a conèixer i entendre el català.

El darrers mesos m'han passat coses a la meva vida que m'han tocat el cor, petits detalls que potser no tinguin gaire d'importància, però que els he viscut com a experiències interiors que han estat molt relacionades amb Catalunya i amb la llengua, i tot això gairebé sense moure’m de la meva ciutat. Han estat aquestes sensacions tan fortes, la causa principal que m'hagi ficat més plenament a conèixer molt millor aquesta llengua, des de la  part més oral, ja que l’escrita i la literària ja la coneixia des de feia anys perquè també des de Cadis havia estudiat a la carrera una matèria de llengua i la literatura catalana a distància, als anys noranta. I va ser així, explorant el programa d'autoaprenentatge Parla.cat quan vaig veure una columna lateral que enllaçava al programa Voluntariat per la llengua. M'ho vaig pensar molt i des de Nadal no va ser fins a la fi de la Setmana Santa quan vaig començar les converses, i ja he conegut tres comunicants, l'Oriol, en Joan Miquel i en Jorge, amb cadascun dels quals he après moltíssim sobre la llengua i d'altres temàtiques i he agafat més ritme i domini en la llengua catalana parlada. Els estic molt agraït per la seva ajuda i dedicació.

Si bé jo ja havia tingut alguna experiència radiofònica en català, amb les converses encara m'he sentit més valent per fer-ho i per eixamplar tot el vessant radiofònic que ja vinc desenvolupant des que era un marrec a una emissora de Jerez.

Vull dir que les meves trobades són només virtuals, fet que no ha suposat que es puguin notar més llunyanes, al contrari; avui la xarxa ofereix  una multitud de recursos que a l'època a la que jo vaig tenir els meus primers contactes amb el català eren senzillament impensables.

Les temàtiques amb els voluntaris, per a mi en qualitat d'aprenent, han estat molt variades. I cadascun dels comunicants ha aportat des de la seva personalitat i des del seu perfil unes xerrades que m'han fet perfeccionar molt més la llengua. Hi ha hagut també trobades virtuals interactives amb ells, on l'intercanvi de continguts i l’aprenentantge han estat bidireccional, doncs he tingut l'oportunitat a la mateixa videotrucada d'anar caminant per Jerez o Càdis, i anar ensenyant la ciutat amb la càmera de l'Smartphone, explicant tot el recorregut turístic a distància.

He d'agrair a molta gent, al llarg de la meva vida, les aportacions que m'han fornit per conèixer el català: familiars que viuen a Catalunya, amics que vaig conèixer per la xarxa o presencialment fora de Catalunya, i també, cal dir-ho, certes persones catalanes que m'han tocat el cor d'una manera tan pregona, que sense saber-ho ja m'han injectat a les venes una ona de catalanitat que mai no farà un  pas enrere, i que conviu amb el meu gaditanisme, del que em sento també molt orgullós. I de la mateixa manera que intento fer que entre la meva gent es conegui millor la cultura catalana, també miro que Cadis i tota la província es conegui en català; la qual cosa no seria exactament difondre el català a la meva terra, sinó difondre la meva terra EN català.

Jo realment recomanaria participar en el VxL a tothom qui tingui l'interès de conèixer la llengua catalana. Imagino, potser amb una mica d'ingenuïtat, que per a molta gent que no coneix ni vol conèixer la llengua, no vindria malament que s'acostés a veure aquest programa, i comprovar que hi ha tanta gent enriquint desinteressadament la llengua de Verdaguer, i fent servir una cultura i llengua de centenars d'anys que fa molt més culte i ric el mapa lingüístic de la nostra Península Ibèrica ( la Pell de Brau, com titulava el poeta d’Arenys de Mar, Salvador Espriu ).  Gràcies de cor a tots, per ajudar-me a sentir-me més integrat amb la llengua catalana, i fer-la tan meva com el castellà. Animeu-vos a aprendre-la i a difondre-la.

Juan Giménez, aprenent del VxL virtual nascut a Jerez de la Frontera (Cadis) i resident a Madrid

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
06/11/2020
,
Em dic Sofía, tinc 45 anys i vinc de l'Argentina. Em dedico a la jardineria i quan tinc temps lliure m'agrada respirar l'aire del bosc, ja sigui amb bicicleta o caminant. També soc cinèfila, m'agraden molt les pel·lícules! Vaig viure a Girona del 2009 al 2013 i després vaig tornar a l'Argentina. Vaig viure un temps a la Patagònia mentre estudiava a la universitat la carrera de Tècnica en Espais Verds. Sabia dins meu que tornaria, i ho vaig fer! I és clar, a Girona, on tinc molt bones amistats.

Em vaig inscriure al Voluntariat per la llengua (VxL) com a aprenenta per necessitat i desig de parlar molt millor català. Formar part d'una parella lingüística per a mi és... Que fort! - com diuen aquí. Així és com resumeixo jo la meva experiència;  a més de ser enriquidora, divertida, profunda i molt altruista per part dels voluntaris, que ho donen tot. En el meu cas, la voluntària es diu Glòria i és un tresor!  L'intercanvi és meravellós. Té la paciència de repetir-me els errors moltes vegades i en cada trobada aprenc paraules noves.

Vaig decidir presentar-me al càsting per a la nova campanya de VxL per intentar que altres persones s'animessin a fer el Voluntariat. Sempre que alguna cosa m'agrada i em fa bé vull que tothom en gaudeixi com jo. A més a més, em sembla una proposta cultural molt gran, enorme, la que es fa des del Consorci per a la Normalització Lingüística. L’existència del VxL em parla d'una societat desperta i activa, i això m'encanta. L'experiència de participar en una sessió de fotos va ser... mmm... em va fer una mica de vergonya, però van ser tots molt agradables i m'ho vaig passar molt bé!

Ara, em fa il·lusió veure-m’hi, i formar part de l'exposició. Crec que transmeto l'alegria que sento per aprendre una llengua que m'ha acollit.

Sofia Bazterrica, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
22/10/2020

Hola!

Soc la Julia,  una noia argentina de 31 anys que un dia, quan tenia 20 anys, va escoltar un grup musical fer una cançó de Pulp en català. Des d’aquells temps, el català em va semblar un idioma amb un so molt atractiu.

Fa unes setmanes vaig conèixer l’Antoni. Amb ell, sempre ens posem consignes que no complim del tot. Diem: “la propera setmana, parlarem de fruites i verdures perquè practiquis.” I així comencem la conversa amb la consigna, fins que una hora després, ens adonem que no sabem de què hem començat a parlar.

Vaig començar a estudiar català fa 3 o 4 anys per la plataforma Parla.cat. Al principi, era només una qüestió de curiositat i gust per la llengua, però estudiar català m’ha apropat  a la cultura de Catalunya i, ara, m’estic preparant per fer un màster en gestió cultural a la Universitat de Barcelona.

A l’Antoni li fa gràcia quan pregunto: “com es diu “tal paraula” en català?” I la diu com és o quan la diu, no sé com pronunciar-la en català, i després jo la dic en català.

Parlar amb l’Antoni m’ha fet adonar que puc parlar amb seguretat del que dic i de com m’expresso en català. I que encara que tingui errors, sempre es poden corregir.

Hola!

Soc l’Antoni, col·laborador força novell del Voluntariat per la llengua (VxL), no obstant, fruit de la meva edat (73 anys), ja en sé més per vell que per diable. Llavors les situacions difícilment em superen, per bé que sempre hi ha sorpreses, i conèixer la Júlia en va ser una.

La Cristina (dinamitzadora del VxL del Servei Local de Català de Terrassa) em va dir que hi havia una noia argentina que me la proposava com a parella lingüística, i li ho vaig acceptar. Em vaig posar en contacte amb la Júlia per a programar les trobades via videoconferència i així va sorgir la meva primera sorpresa, era argentina, sí, però amb residència a Buenos Aires. Les distàncies a dia d’avui i gràcies a internet no existeixen, però trobar una argentina, resident a l’Argentina, interessada en parlar en català, era sorprenent. Llavors en tenir la primera trobada vaig tenir la segona sorpresa, el seu nivell de català parlat era molt bo; va explicar-me el perquè de tot plegat i ho vaig ben entendre, ella ho explica amb tot el coneixement de causa.

Per concloure, les trobades amb la Júlia son una delícia i moltes vegades, la majoria, l’hora se’ns fa curta.

Antoni i Julia, parella lingüística del VxL en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/10/2020

Voluntariat per la llengua des de Minneapolis: una experiència personal i multicultural 

L'Eric, voluntari en modalitat virtual, ens parla del Voluntariat per la llengua (VxL) des de Minneapolis.

Et pots presentar una mica?

Em dic Eric, tinc 32 anys, soc de l’Hospitalet de Llobregat, vaig néixer a Catalunya i hi vaig viure fins els 26 però ara visc a Minneapolis, als Estats Units. Aquí soc professor d'espanyol i parlo quasi tot el dia anglès. Trobava a faltar fer servir el català i per això em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua (VxL), per a poder parlar català més sovint, però també per deure cultural i nacional.

Com diries que són les teves trobades?

Són videotrucades per Whatsapp  i diria que força dinàmiques, fas broma durant les trobades i passes molt bona estona. Al principi eren més de temes per conèixer l'altra persona, però des de fa un temps que estic treballant amb la Laura, una estudiant canària d'odontologia a la UB (a Bellvitge), i fem anàlisi del episodis de "Crims" a Catalunya Ràdio. Ens posem els deures de sentir un capítol específic i després comentem. Deixo més a l'altra persona que parli perquè en el fons el més importants és que se sentin còmodes i arribin a certa fluïdesa.

Què t’ha sorprès de les trobades?

La vulnerabilitat dels aprenents, sobretot al començament perquè es poden sentir jutjats (pel tema d'accent, procedència...).  Crear un vincle de confiança fa les coses més fàcils. Suposo que explicar el meu tarannà internacional sempre ajuda (de Catalunya a Nicaragua i de Nicaragua als Estats Units).

A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?

A tothom. Per l'experiència personal i multicultural. I perquè és bo fer un servei a la comunitat. T'ho pots prendre de moltes maneres, i pots tenir diferents raons però pots pensar que al final és un servei al país si vols, o una acció solidària.

Eric, voluntari del VxL en modalitat virtual entrevistat per Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística l'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/10/2020
, , , ,

LES TROBADES VIRTUALS DEL VxL

L’Alèxia Blaya té 45 anys, és Directora de màrqueting, coach i facilitadora familiar. És mare de tres fills i es descriu com a una persona inquieta, enèrgica i en constant aprenentatge. Normalment viatja molt i no té gaire temps, però un dia va accedir al web Parla.cat buscant informació i va dedicir apuntar-se com a voluntària per la llengua. Dedica 45 minuts del seu temps, 2 cops per setmana, per acompanyar d’altres persones en el seu aprenentatge.

"Ser voluntària m’aporta molt. Estic contenta perquè he conegut molta gent interessant. La veritat és que em diverteixo en les nostres trobades i aprenc coses d’altres ciutats, països i cultures. Per a mi és molt enriquidor veure l’evolució tan ràpida en el seu aprenentage. Estic molt orgullosa del seu interès, de la seva dedicació i de que assoleixin la seguretat que necessiten per parlar en català.

El fet de ser voluntària m’ha fet adonar d’una realitat de la que no n’era del tot conscient: molta gent vol aprendre el català i no els deixem perquè quan veiem que els costa, canviem de forma automàtica al castellà. Convido tothom que parli en català amb la gent que el vol aprendre perquè així els acompanyem i fem al mateix temps que se sentin més acollits.

Durant el confinament vàrem començar a fer trobades virtuals a través de Zoom i és molt còmode perquè et connectes des de l’ordinador, o des del mòbil, des de qualsevol lloc. Malgrat les vacances, durant el mes d’agost ens hem continuat trobant i això és símbol que tots aprenem i ens ho passem bé”.

L’Elena té 35 anys, és matemàtica i està fent un doctorat. Va arribar a Tarragona fa 4 anys i imparteix classes a la universitat. Abans d’arribar a Catalunya, l’Elena mai no havia tingut contacte amb la llengua catalana perquè vivia a Granada.

Quan vaig començar a treballar aquí vaig conèixer a molta gent en català i els vaig demanar que em parlessin en català, però jo mai m’atrevia a parlar-lo i sempre acabàvem canviant al castellà”, ens explica l’Elena.

L’Elena tenia molt d’interès en aprendre i en veure que no podia practicar amb les persones de parla catalana, va començar a anar al Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet de Llobregat, on va aprendre molt vocabulari, gramàtica i va començar a parlar en català. Després va començar a estudiar català pel seu compte a Parla.cat i va conèixer el Voluntariat per la Llengua (VxL).

Conèixer el VxL i a l’Alèxia m’ha donat molta seguretat a l’hora de parlar català. Des que he tingut aquesta experiència, parlo més català amb els meus amics i he perdut la vergonya a equivocar-me. Gràcies a aquesta experiència em sento més capacitada i animada a continuar aprenent català i conèixer millor la cultura catalana”.

L’Absa té 32 anys, és cuiner i nascut al Marroc. Fa anys que viu a Barcelona i ens explica que va intentar començar a parlar català amb els seus amics, però com que ells havien après el català a l’escola i no el parlaven a casa seva, no van poder ajudar-lo a aprendre.

La parella lingüística és una experiència que m'ha agradat molt. És una  manera de començar a parlar català de forma còmode des de casa teva. M’he adonat que des que vaig començar a parlar amb l’Alèxia he fet un pas endavant. Abans em feia vergonya parlar en català perquè no el parlava bé, però l’Alèxia m'ha ajudat molt i ara fins i tot he començat a parlar en català amb els meus fills. És una experiència molt positiva i la recomano ja que és una manera de trencar el gel i començar a parlar català”.

L’Absa ha començat a estudiar la història de Catalunya, ara s’ha tret el nivell B2 de català i properament estudiarà per certificar-se del nivell C1 i poder fer les proves d’accés als Mossos d’Esquadra.

 

Ja fa mesos que es reuneixen i ara l’Alèxia els ha proposat quedar un cop a la setmana tots tres per continuar conversant i anar ampliant el cercle d’interlocució.

Alèxia, Elena i Absa, participants en el VxL en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/10/2020
,

Una excursió per Badalona facilita que el Vicenç i el Paco, participants de la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua (VxL), es coneguin personalment.

El Vicenç Ibáñez, voluntari lingüístic d'Arenys de Munt, ha participat en el programa Voluntariat per la llengua dues vegades, de manera presencial, a la seva població, i ara, de manera virtual amb el Paco, que és de Badalona.

No s'havien vist mai sinó era a través de la càmera, però l'afició que comparteixen per l'excursionisme els ha fet retrobar-se, aquest cop de manera presencial. Així ens ho explica:

Aquesta ha estat la desena setmana que hem connectat en Paco i jo.

En Paco és originari de Córdova però va venir a Catalunya de jovenet amb els seus pares.

En començar a treballar de representant, ja es va preocupar de parlar el català i ara, ja jubilat, el parla força bé.

El seu entorn és castellanoparlant, i se li nota en l’ús d’algunes construccions, articles, pronoms o preposicions, però parla català molt motivat, amb fluïdesa i molta naturalitat.

No és el perfil habitual del programa: no és un nouvingut que acaba de fer un curs de català i necessita acompanyament per començar a practicar-lo.

Les converses han estat fàcils perquè hem trobat aficions i interessos comuns, a part de conèixer-nos personalment.

L’experiència de connexió digital ha estat també positiva, perquè ens ha permès mantenir la continuïtat setmanal malgrat els desplaçaments per les respectives vacances.

Avui ens hem conegut en persona, ja que compartim la passió per la muntanya i ell ha començat a organitzar unes passejades pel voltant de Badalona.

Vicenç, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Maresme a Arenys de Munt

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/09/2020
, , ,

Voluntaris del VxL de Reus gaudeixen d'una visita a les Terres de l'Ebre

El passat 24 de juliol, un grup de voluntaris del Voluntariat per la llengua (VxL) de Reus vam organtizar una excursió per les terres ebrenques que va resultar ser tot un èxit. En primer lloc vam visitar les Coves Meravelles de Benifallet, que realment són una meravella de la natura.

Tot seguit, ens vam desplaçar a Pinell de Brai per fer també una interessant visita, amb tast de vins i oli inclosos, al Celler Modernista, anomenat la Catedral del Vi, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.

A la tarda, i després d'haver recuperat forces en un restaurant de Benifallet, vam pujar en una barca (llagut) gaudint d'una travessia pel riu Ebre força agradable.

Per completar la jornada, vam passejar per alguns carrers i racons del bonic poble de Rasquera i... esclar! vam aprofitar l´ocasió per comprar-hi els famosos pastissets.

En resum, tots vam gaudir com nens d'un agradable i ben aprofitat dia d'esbarjo per les nostrades i entranyables terres de la ribera de l'Ebre.

Joan Josep Piñol, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
30/07/2020
,

Jo sóc la Vaida. Vaig néixer i créixer a Lituània. Em vaig llicenciar en Dret, vaig treballar a l'administració duanera, vaig participar en projectes de sistemes d'informació  i protecció de dades. Però la bona feina per si sola no és suficient ... M'agrada molt viatjar i estar en climes càlids. El meu marit i jo vam venir a visitar Espanya per primera vegada fa 7 anys i ens vam enamorar d’aquest país. Mentre vivia a Lituània, només pensava en Espanya, sempre mirava les previsions meteorològiques, com estava el clima allí. Aleshores, a Lituània, estaven desbordats. Fa 5 anys vaig rebre una oferta per treballar de forma remota en un projecte, així que el meu marit i jo vam decidir venir a viure a la meva estimada Tarragona. Actualment treballo en el sector  del turisme; sóc coordinadora de reserves. Les meves aficions són la ceràmica (també participo a cursos de ceràmica a Tarragona), el ioga, viatjar i organitzar els viatges. Ens ha agradat tant estar aquí que fins a dia d’ avui estem a Tarragona. Primer de tot, vaig començar a aprendre castellà, quan ja sabia més castellà, vaig començar a estudiar el català de seguida.  Al meu entendre, heu de respectar el país on viviu, especialment la seva cultura, les seves costums i, per descomptat, la seva llengua. Aprendre català facilita la integració en aquest país, la recerca de feina i relacionar-te amb la gent local.

La meva professora de català em va recomanar el programa Voluntariat per la llengua (VxL) perquè pogués practicar català. Vaig decidir provar-ho. I de moment estic molt contenta. El meu amic de xat és en Daniel i quedem un cop per setmana (normalment el dijous).

M’ajuda molt a entendre el català. Em va costar molt començar a parlar-lo perquè em faltava confiança en mi mateixa. Però en Daniel és molt amable i comprensiu. Les trobades es fan de manera molt natural, de vegades fins i tot parlem més d’una hora. Parlem de diversos temes:  menjar, plats preferits, diferències entre els nostres països (Lituània, Catalunya i Espanya), sobre la llengua materna i la seva importància, sobre la moda que ens agrada vestir, sobre les xarxes socials i el seu impacte en la humanitat...

Abans de cada trobada preparo una breu presentació per a en Daniel, per exemple, el menú de plats lituans, i en acabat ho analitzem, en parlem, etc. Al final, en Daniel em dóna consells útils sobre com puc millorar els meus coneixements de català.

Acabo d’acabar el meu curs de català a l’EOI de Tarragona, així que estic encantada de poder-lo practicar amb un voluntari català. Estic agraïda per aquest projecte, sobretot per la nostra dinamitzadora del VxL –  la Judit.

En Daniel, per la seva banda, també està molt content i satisfet amb les xerrades i diu que avanço a un ritme sorprenentment ràpid smiley

En aquesta fotografia estic ensenyant les meves obres de ceràmica al Daniel:

I aquesta és la meva presentació sobre el tema "Les meves aficions":

Vaida, aprenenta del VxL virtual d'una de les parelles lingüístiques que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/07/2020

Em dic Alejandra i vaig conèixer el programa Voluntariat per la llengua (VxL) per internet. Volia fer un intercanvi lingüístic per millorar la meva fluïdesa i sobretot per practicar i perdre la vergonya. Sóc de Bolívia, fa més de deu anys que visc a Catalunya i encara que entenc perfectament el català necessitava algú per practicar.  És el primer cop que participo d'un intercanvi i la veritat m'ha agradat molt, sobretot perquè per internet i per WhatsApp és molt fàcil.

A les nostres trobades amb la Sandra, la meva voluntària lingüística, vam començar parlant de les nostres feines i d'on vivim i del que ens agrada fer. Després ja parlàvem de menjars, de receptes del meu país, de menjar i curiositats d'Irlanda que és on viu la Sandra. Ella de vegades surt a caminar mentre parlem i m'ensenya llocs de Dublín a prop de casa seva.

Ho aconsello molt per a la gent que ve de fora i té vergonya de practicar al carrer amb gent desconeguda, és bona manera d'animar-se i millorar molt el català.

Alejandra, aprenenta del VxL en modalitat virtual d'una de les parelles lingüístiques que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!