Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
14/02/2019
,

Soc barceloní, de la ronda de Sant Antoni, a prop de la castanyera. Vaig viure a la capital fins que els meus pares van decidir de venir a Manresa. Tota la meva vida l'he passada al Bages. Estic inscrit al Voluntariat per la llengua (VxL) com a voluntari des de novembre del 2008 (ja fa més de 10 anys!) i treballo al Servei Local de Català de Manresa (del Centre de Normalització Lingüística, CNL, Montserrat) com a Tècnic de Normalització Lingüística (TNL, figura professional que m'agrada escampar arreu perquè tothom diu "què és això?"). Em dedico a l'ensenyament de català per a adults, la dinamització i l'assessorament lingüístics.

La meva taula de treball a la sala compartida. M’envolto de plantes que eliminen el mal rotllo. Una de les meves aficions és la botànica, gairebé totes les plantes que tenim a la feina són meves. Les rego, les adobo i els canvio el test quan toca. A la meva taula de treball m'envolto de plantes que estan qualificades com a plantes que eliminen les càrregues negatives de l'entorn i les transformen en càrregues positives (Ficus benjamnina, Guzmania ligulata i Chamaedorea elegans).

Vaig conèixer el VxL dos anys més tard que es comencés a fer al Baix Llobregat. Algú del CNL Montserrat va dir: "A Manresa també ho podríem fer!". I així ens hi vam posar. Buscar voluntariat idoni i col·locar-lo amb el nostre alumnat dels cursos de català interessat a parlar-lo tota l'estona, en un context diferent d'una escola. Veure una exposició, fer un cafè, anar fer algun encàrrec personal, etc. Tot hi cap. Tot, menys fer intercanvi de llengües; és a dir, practicar l'anglès o el francès rovellats no s'hi val.

Com a voluntari, mai no se m’ha fet estrany que el dinamitzador o la dinamitzadora del VxL que tinc com a referent del programa amb les meves parelles lingüístiques sigui un company o una companya de feina. La Teresa Roig, que fa poc que s’encarrega del VxL a l’Anoia i el Bages, ho fa molt bé. Abans hi havia l'Alba Llobet, d'Igualada, que va empènyer molt amunt el món del voluntariat. I en l'origen d'aquesta tasca, l'Oriol Torras (ara a Cornellà), que va ser l'impulsor del VxL al CNL Montserrat.

L'avantatge d'aquesta tasca és que el voluntariat és realment gent entregada i els aprenents volen fer un extra de català. Tot és positiu.

La meva primera parella lingüística va ser la Lucía, una noia de Colòmbia i a continuació vaig tenir l'Eliseo, un home de Portugal.

L’any 2011, el company Oriol Torras (que en aquell moment era el dinamitzador del VxL) va establir un contacte fenomenal amb el Centre de Formació d’Adults Carme Karr de la presó de Lledoners. Hi vam fer una vista guiada amb el responsable (l'alcaide de les pel·lícules) i ens va ensenyar tot el centre penitenciari. Els espais comuns i algunes cel·les que encara estaven per estrenar. La inauguració es va tancar amb coca de crema i Cacaolat. I així, acceptant aquest repte de parlar català amb els interns de l'escola de la presó vam començar un grup de voluntaris.
Allà he tingut aprenents de  llocs diversos: Brasil, Colòmbia, Rep. Dominicana, País Valencià, Catalunya.... De tots, en tinc un bon record. En aquests moments parlo amb un senyor del barri de la Mina i un noi paraguaià, tots els dimarts de 9 a 11 del matí.

Tots els aprenents que he tingut, tant de fora com de dins la presó, m’han aportat un coneixement o un altre. A Lledoners, per descomptat. I fora de la presó també ho he viscut amb molta alegria. Tots m'han fet riure en algun moment concret.

La presó, però, té el problema dels murs. Només tenim una aula i allà amb dos interns hem d'intentar elaborar un discurs, que de vegades costa, perquè ells tenen els seus maldecaps. Distreure's no és fàcil. Alguns et demanen que els ajudis a fer els deures de català; d'altres volen que els vagis rectificant a cada pas, i d'altres et diuen que no tenen ganes de parlar però han vingut perquè s'hi senten obligats pel programa. Cal tenir paciència i parlar de temes més alegres. El carrer, en canvi, és una altra cosa. Caminem, comentem, mirem i tornem a comentar. La vida i la parla és més fàcil en  llibertat.

Vaig fer el VxL al centre penitenciari tres anys seguits. Després ho vaig parar i, enguany, amb la proposta de la meva companya Teresa Roig, ho he tornat a fer. No cal dir que la presència dels nostres presos polítics ha estat un incentiu més per ser a Lledoners. Veure aquesta gent amunt i avall per l'escola, amb l'energia positiva que han escampat entre els interns, no té preu. Han fet ceràmica (com a alumnes), classes d'història de Catalunya (com a professors), bàsquet, etc. El director de l'escola de la presó al·lucinava. Ara la vida continua, i els interns volen complir els seus programes de reinserció, i allà hi ha els voluntaris del català.

A Lledoners fan classe de català en horari normal d'una escola d'adults. I les converses del VxL duren una hora i mitja, aproximadament. N'hi ha que exhaureixen el temps i n'hi ha que, quan els guardes els han posat la creueta, ja frisen per marxar. Però això també ens passa fora de la presó en els cursos de català.

La presó, i això és una màxima del director de l'escola, no ha de servir per parlar de les condemnes dels interns. Què van fer? Què van dir al jutge? Per què ho van fer?

Ells saben que no n'han de parlar, però algun dia surt de forma natural amb alguna frase que intenta ser una 'redempció de la culpa' i al final t'ho expliquen. I el que més et xoca de tot plegat és que d'un acte terrible, amb el temps, ells n'han fet un discurs natural, com un producte consumit.
Una altra cosa que sobta és que els interns que tenen moltes penes acumulades, malgrat el seu baix nivell acadèmic, saben tanta fraseologia jurídica que, en certs moments, no saps si parles amb un advocat o amb un pres.

Entrar en una presó fa molt de respecte. A Sant Joan de Vilatorrada, però, et fan un passi de color morat que et permet voltar sol per tot l'accés fins a l'escola. Quan arribes el primer dia es té una certa por, però una foto penjada del coll sembla mentida com impressiona i t'obre les portes. Els interns respecten el teu espai quan veuen que estàs documentat i tens dret a passejar i a sortir quan vulguis del talego.

Vaig conèixer en Jordi Cuixart, que estava fent temps per començar ceràmica. Era a la classe d'informàtica amb el seu monitor i aprofitava la xarxa per veure si havia augmentat el nombre de membres d'Òmnium. Ho deia rient: "A veure... Mira'm com estem a l'Òmnium!". Després el vaig trobar a la sala de ceràmica. Em va comentar que estaven astorats de veure la mobilització que hi havia a l'entorn de la presó cada diumenge. Li vaig dir que era del Consorci per a la Normalització Lingüística i va lloar molt la nostra tasca del Voluntariat per la llengua.

Joan Capellà, TNL i voluntari del VxL del Servei Comarcal de Català del Bages (CNL Montserrat)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
01/02/2019

La Lingzhi és de la Xina i ja porta dos anys com a aprenenta del Voluntariat per la llegua (VxL) a Granollers. La Montse és la seva voluntària i han compartit un munt d’hores de conversa en català i experiències. La Lingzhi ens ho explica:

La Montse és la meva voluntària per practicar català; també és una bona amiga i professora. Ens expliquem la vida, ens coneixem. Vam compartir les alegries del meu embaràs. Em va comprar una planteta quan vaig quedar-me embarassada, perquè creixessin junts amb el nadó. Li ensenyo com fer arròs tres delícies i ella m'ensenya com fer el millor pa de pessic. Un dia vam anar a Barcelona a tastar menjar xinès, després vam passejar pel parc de la ciutat i vam parlar en català amb els comerciants d’allà. També, de tant en tant, caminem per la llera del riu de Granollers i aprofitem per llegir les explicacions dels animals i plantes en català que hi ha  o ens fiquem en els carrerons del mercat de Granollers... Són experiències i records especials i únics.

Quan la meva família em pregunta per la vida a Catalunya, els contesto: “genial, a més, si vols aprendre català, pots tenir un voluntari lingüístic i participar en moltes activitats.”

Conec més els catalans i puc dir que ,no són garrepes ni tancats, sinó que són generosos i oberts, i molt treballadors! Estalvien per als moments necessaris, conserven la cultura catalana perquè forma una part de la cultura humana, reben els immigrants bé, amb una actitud oberta, treballen amb molta eficiència i bona qualitat... Costa explicar aquest tema amb poques paraules... Visc en aquesta terra, Catalunya, i, per tant, l’estimo. Si no l’estimes és simplement perquè no vius realment en aquesta terra.

El Voluntariat per la llengua és un complement fantàstic als cursos de català. Si em preguntes què és el que he après del curs català, doncs et diré que moltíssim: una part l’he apresa del llibre; una altra part, de les professores i els companys; he tingut coneixement de l’idioma i la cultura; també he fet amics, i he tingut una mica més de vida social. Ara conec més la cultura catalana i Catalunya, els llocs turístics i els aspectes culturals. El llibre que fem servir, a més d'ampliar els vocabulari i ensenyar gramàtica,  té un contingut molt interessant. També he pogut conèixer els companys immigrants com jo, d'altres països o d'una altra zona d’Espanya, i he sabut una mica de les seves vides. Tenim moltes oportunitats per parlar i compartir l'experiència amb els companys a la classe.

Fer un curs m’obre la possibilitat de tenir una vida social fora de la parella i els estudis. De vegades, em trobo amb alguns companys pel mercat, el supermercat, els carrers... i ens saludem i ens preguntem alguna cosa. Les companyes de classe també han estat molt bones amb mi: em preguntaven molt sovint com em trobava I em preparaven regalets de tot cor i molta sinceritat. La Carme, una companya infermera, per casualitat em va atendre quan m’havia de posar una injecció. També m'han donat consells i opinions molt útils.

Per motius d'horari, he passat per diferents oficines de català i les professores que he tingut (de la Llagosta, de Caldes de Montbui o de Granollers) són totes molt simpàtiques. He fet més cursos, però, amb una professora de Granollers que es diu Imma. L'última vegada que vaig anar a curs de català, ja havia passat la data de previsió de part. L’Imma i les companyes em veien amb panxa molt grossa i la situació era molt graciosa. Em sabia molt greu no poder veure'ls cada setmana. Després del part, el curs ja havia acabat i no he pogut acomiadar-me dels companys; només he pogut anar a l'avaluació amb l’Imma.

És una pena que temporalment no pugui continuar amb el Voluntariat per la llengua i el curs de català, pel nadó i la defensa de tesi, però hi tornaré!

Lingzhi i Montse, parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Granollers (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
31/01/2019
,

No és un duet, com passa en la majoria de parelles lingüístiques, sinó que ara mateix formen un quintet explosiu. No és que toquin música de jazz, és que s’atreveixen amb tot. La formació és variable dins d’una relativa estabilitat. Hi ha dues instrumentistes fixes, que són cunyades: la Júlia i la dona del seu germà, la Claudina. Elles són les creadores de la banda allà al 2002, però estan fresques com el primer dia. La resta entra i surt a discreció, si bé les dues líders del grup saben que tenir una certa continuïtat té un munt d’avantatges, i procuren que les noves incorporacions s’hi trobin bé i no tinguin ganes de marxar. Amb això ja es donen per ben pagades. La realitat és que, des de fa més d’un any, han aconseguit estabilitzar el grup, i els resultats salten a la vista: totes les lletres de les cançons de la quadrilla són dites en un català excel·lent, i no hi ha cap altre idioma que hi pugui competir.

Al costat de les dues voluntàries vilafranquines, la Júlia i la Claudina, s’hi han acoblat de meravella una romanesa pèl-roja de pell clara, la Carmen; una rossa d’Ucraïna que fa uns mesos ha estat mare, la Natàlia, i una mulata arribada de Cuba, la Reifis. Elles són la prova fefaent que en aquest grup no s’exclou cap nacionalitat, que tothom hi és benvingut, que no tenen res a envejar a l’ONU, i que no els fa por ni la Cuba de Fidel ni tampoc els països de l’antic teló d’acer. Per allà han passat, també, persones arribades de l’Amèrica Llatina, de l’Equador i del Brasil, un bon grapat de gent del Magreb, i també han obert portes als asiàtics, de Malàisia, concretament. D’altra banda, tot i que no està escrit enlloc, s’ha acabat consolidant com un conjunt bàsicament de dones. Encara que han tingut un parell d’incursions de mascles, la veritat és que han durat quatre dies. I elles accepten aquesta evidència de bon grat. No tenen res contra els homes, però estan a gust així. Saben que la seva feminitat compartida té alguns avantatges a l’hora d’obrir les seves intimitats, i que això afavoreix que se sentin com a casa, en família.

Els assaigs del grup són invariablement els divendres a l’entresolat del Quòrum, una cafeteria on es troben molt bé envoltades d’un ambient de tertúlia força distès. Tant les dues referents del grup com les que s’hi han incorporat sobre la marxa en canten les excel·lències. Les cunyades parlen d’experiències molt positives, al costat de petites decepcions -els passavolants sense formalitat que han estat impuntuals i s’han acomiadat a la francesa-, i de la riquesa que suposa conèixer persones d’altres cultures, costums i valors. En definitiva, estan cofoies d’haver-se deixat de mirar el melic i haver comprovat que els altres també ens poden ensenyar coses. Les noves adquisicions diuen que se senten molt catalanes, molt integrades, i no estan disposades a suportar que ningú parli malament del seu país d’acollida. La jove ucraïnesa està commoguda per la solidaritat dels catalans, per la seva disponibilitat a ajudar els altres, i posa com a exemple el mateix voluntariat lingüístic. El cert és que, a força de compartir vicissituds cada setmana, el grup s’ha convertit en una colla d’amigues que es confien mútuament penes i alegries, i això diuen la Carmen, la Natàlia i la Reifis, és especialment valuós quan ets lluny de les teves arrels.

La romanesa, casada i mare de dos fills universitaris que ja campen pel seu aire i que ara ha recuperat el seu antic ofici de modista, diu que se sentia molt sola i trista quan va arribar a Vilafranca, i que en el grup ha trobat un caliu que enganxa, i que per això no es perd cap assaig. La Carmen considera que aquest escamot lingüístic és un complement ideal als cursos de català perquè aquí es parla molt més, i això ajuda a perdre les pors i la vergonya. “Abans de venir amb la Júlia i la Claudina no m’acabava de llançar”, explica aquesta dona vinguda des de prop de Bucarest. La Natàlia hi està completament d’acord. A ella també li va costar tirar-se a la piscina del català, i ara l’hauríeu de sentir! Parla amb una precisió i una entonació realment envejables. La cubana del grupet comenta que, amb el seu marit, que és d’aquí, abans parlaven en castellà, però que, gràcies a l’empenta que li han donat les companyes, ha passat a dirigir-se a tothom en català, inclòs el seu home. A banda de les trobades gairebé sagrades dels divendres, també coincideixen voltant per Vilafranca, a vegades al mercat, i aleshores fan petar la xerrada, o es comuniquen per WhatsApp, sobretot les més joves, i, és clar, ho fan amb l’idioma del seu nou país, amb el que escrivien Rodoreda i Espriu. La Natàlia afegeix que havia tingut abans una parella lingüística tradicional, i recorda l’experiència com a positiva, però està encantada amb tot el valor afegit que li aporta formar part d’aquest magnífic quintet.

Com que la confiança s’ha instal·lat en el grup, quan alguna de les integrants rep la visita d’un familiar -com ara les mares de la Carmen i de la Natàlia-, o quan aquesta ucraïnesa no té amb qui deixar el Martí -el seu fill de pare català-, aleshores la tertúlia es fa més àmplia i s’enriqueix amb les aportacions puntuals dels nouvinguts. El seu paper, en aquests casos, és el de traductores, per fer possible que tothom s’integri a la conversa. Els temes són molt variats i surten sols. Es pot parlar de tot: de les qüestions socials, de fets i notícies de Vilafranca, a vegades de política, de les vivències que tenen cadascuna d’elles a casa seva... Tot i que, en principi, els assaigs del grup són d’una hora, molt sovint es posen a tocar i el temps vola, i al cap d’un parell d’horetes encara hi són. Sens dubte, l’ambient que s’hi respira és el tret diferencial d’aquesta formació insòlita que trenca barreres i no admet cotilles de cap mena. Hi ha franquesa, com si la coneixença entre elles vingués de lluny, i parlen dels seus anhels alhora que recorden els seus anys de joventut, sobretot les més veteranes. “Si podem ser cinc, perquè ens hem de conformar només amb un duet?”, es pregunten a l’uníson. Algú s’atreveix a discutir-ho? Jo, no.

Josep Forns, voluntari del VxL de Vilafranca del Penedès (del CNL de l'Alt Penedès i Garraf)

Aquest text forma part dels que es recullen a l'opuscle de l'exposició "A dues veus. Retrats en català", que trobareu en aquest enllaç.

 

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
28/01/2019

TOTES LES ACTIVITATS DEL VxL LES FEM EN CATALÀ!

En Ferran, en Jamal i en Diego són un trio lingüístic del Voluntariat per la llengua de Montornès del Vallès. Si dies enrere us parlàvem d’en Ferran, voluntari, avui us parlem dels seus aprenents: en Jamal Faitour i en Diego Rodrigo.

Què ens expliqueu de les vostres trobades?

Diego: Les nostres trobades amb en Ferran ens van molt bé. Cada dia és diferent: unes vegades quedem al bar per prendre qualsevol cosa i d’altres quedem per jugar al ping-pong o a qualsevol altre joc. I, això sí, totes les activitats les fem en català. Una de les darreres trobades vam fer un joc d’escapada en viu i va ser original i divertit.

Tant en Jamal com jo tenim moltes ganes i molta il·lusió per aprendre català i la intenció de seguir més temps trobant-nos i fent d’aprenents amb en Ferran; és una gran persona i ens ensenya molt.

Jamal: El dia que vam anar a l’”escaperoom” vam passar uns bons moments. No tenia ni idea de què era això del room escape. Primer vaig pensar que era difícil, però després d'entrar a l'habitació, vaig trobar que no ho era. Malgrat que no vam poder completar dues etapes de les proves, al final vam poder fugir. Realment va ser una gran experiència.

En Ferran sempre ens porta noves idees com la recomanació d’alguna novel·la per llegir, alguna pel·lícula interessant, alguna sèrie... per després poder parlar-ne els tres. Les trobades amb en Ferran ens ajuden de cara al curs: ens va molt bé i anem millorant la parla.

Dies enrere, amb la professora del curs, vam anar a Ràdio la Llagosta per gravar falques sobre el dia contra la violència de gènere. Estem molt contents!

Reyes Barragán, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montornès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
07/01/2019

La Clàudia Rovira ja porta més d'un any com a voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) en la modalitat virtual i durant aquest temps ha tingut quatre aprenents, per això li hem demanat que ens parli de la seva experiència.

Explica'ns una mica qui ets.

Vaig néixer a Barcelona, però vaig créixer a Vilanova i la Geltrú. Això no obstant, com que la meva família és d'El Bruc, també hi he passat moltíssim temps. Tanmateix, la meva gran passió són els viatges, els idiomes i les cultures. Per tant, quan vaig tenir divuit anys vaig començar a buscar-me feines a d'altres països i fins ara, he viscut a Dublín, Kyoto, Tokyo i Londres. Quan vaig començar el VxL, vivia a Londres on hi feia un màster en interpretació de conferències. Actualment, estic passant una temporada a Vilanova i la Geltrú, tot i que tinc plans per a marxar a l'estranger un altre cop per feina.

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

Com que sabia que la Generalitat de Catalunya intentava promoure l'ús del català, vaig començar a buscar algun programa de voluntariat d'aquest tipus en el qual pogués contribuir. Buscant per internet, vaig trobar el VxL.

Per què t'hi vas apuntar?

Perquè sóc una gran defensora del multilingüisme. Crec que la llengua és cultura, és identitat i valors d'una estructura social que val la pena preservar. A mi m'encanta aprendre llengües i m'encanta ajudar els altres a aprendre la meva. A més, en el moment en el qual em vaig apuntar al VxL, feia temps que vivia a Londres i no podia parlar en català amb ningú i ho trobava moltíssim a faltar. No deixa de ser la meva llengua.

Sobre quina hora del dia acostumes a fer les trobades?

Solc fer-les al vespre. Normalment és quan em va millor. A més, tenia un aprenent que vivia a l'altra punta del planeta i havíem de trobar moments adequats malgrat la diferència horària.

De què parles a les trobades?

De tot una mica. Al principi parlem sobre nosaltres, però un cop ens hem conegut més parlem sobre la nostra cultura, ens fem preguntes sobre costums, cultura, etc. Amb l'aprenent que he connectat més hem parlat sobre tradicions, polítiques lingüístiques al seu país, política... La veritat és considero que jo aprenc tant com els meus aprenents. A més, sempre és interessant descobrir com es veu la cultura pròpia des d'una perspectiva diferent.

Recordes algun moment divertit de les trobades?

Jo crec que un dels moments més divertits de les trobades va ser quan el meu aprenent m'explicava per què havia començat a aprendre català. Jo no ho entenia i pensava que no s'explicava bé, però després de preguntar-li quatre o cinc vegades vaig descobrir que ell ho estava explicant bé i jo no ho havia entès malament. El seu motiu per aprendre català era la xocolata! Això sí, no explico els detalls, perquè és la seva història.

T'ha sorprès alguna paraula o expressió de les teves parelles lingüístiques?

Hi ha persones que han après el català balear i l'expressió més o manco sempre m'ha fet moltíssima gràcia. No l'havia sentida mai i fins i tot vaig haver de buscar-la al diccionari, perquè no sabia que manco també volgués dir menys.

Què expliques de les teves trobades als teus amics?

Als meus amics els sorprèn molt que hi hagi tanta gent al món que no viu a Catalunya que vulgui aprendre català. Em pregunten molt sovint per què i de què parlem. Jo els explico una mica per sobre per què ho faig jo i per què estudien català els aprenents.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL al Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2018

Sortida al teatre

La nit del 30 de novembre, la meva parella lingüística i jo vam assistir al teatre 'La Faràndula' per gaudir del concert 'West Side Story' de l'Orquestra Simfònica del Vallès, gràcies al conveni de col·laboració entre el Voluntariat per a la llengua i l'Ajuntament de Sabadell.

Ens vam trobar al Viena de la Gran Via a tres quarts de vuit del vespre i després vam caminar per la rambla cap al teatre, però com que encara era d'hora vam fer una passejada per la fira de Santa Llúcia a la plaça Sant Roc per veure-la i conversar una mica sobre les tradicions de Nadal a Catalunya i a casa nostra.

Quan vam arribar al teatre ens vam fer una foto per recordar la nostra trobada i vam esperar fins que van obrir les portes per entrar i trobar els nostres seients. L'espectacle va començar puntualment a dos quarts de nou del vespre.

Aquest concert va ser per celebrar l'any del centenari del naixement de Leonard Bernstein i recordar la seva aportació a la música en barrejar el clàssic i el modern i adaptar la història de Romeo i Julieta al segle XX i als conflictes racials a Nova York.

Ens va encantar el concert, tot el repertori musical, la claredat dels sons de cada grup d'instruments, l'excel·lent direcció de James Ross. També la participació de Christopher Duigan al piano, Marc Cabero a la percussió i especialment de David Salleras que semblava fer parlar el seu saxofon. A més, ens va cridar l'atenció el respecte i el protocol que seguien els membres de l'orquestra al seu director i entre ells mateixos. En acabar el concert tot el públic els vam aplaudir moltíssim i l'orquestra ens va regalar una peça musical més.

Nosaltres dues estem molt agraïdes per la invitació al concert que ens va fer la Lídia Coll, la dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell i jo especialment a l'Ajuntament i a totes les institucions que busquen preservar l'idioma català i que ens donen als immigrants la possibilitat d'integrar-nos a la societat.

Cristina i Lourdes, parella lingüística del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2018

Amb els 26 comerços de Parets del Vallès que s'han adherit aquest 2018 al programa Voluntariat per la llengua, ja hi ha un total de 58 establiments col·laboradors del VxL al municipi. Aquests establiments, que tenen un adhesiu a l'entrada que els identifica, faciliten que els aprenents que vagin a comprar-hi o a fer-hi alguna gestió puguin fer-ho en català. N'hem parlat sobre l'experiència amb alguns d'aquests comerços de Parets:

Què feu quan us visiten parelles lingüístiques?

 Colors perruqueria: “Ens agrada atendre els clients en el seu idioma. I, evidentment, en català!”

 Rostisseria Can Tomàs: “Procurem mantenir la conversa en català i ajudar-los quan canvien de llengua.”

 Confort Parera: “A vegades no ens diuen que són del Voluntariat per la llengua o alumnes de català del CPNL, però els ajudem si tenen dubtes a l’hora de comprar.”

Agrobotiga La Paretense: “Atenem en català. Ens hi vam comprometre amb les parelles lingüístiques, els alumnes de català i totes les persones que vinguessin al nostre establiment.”

L’Elefant: “Continuar aprenent i practicant català sense por ni vergonya. A la nostra botiga els ajudarem.”

Floristeria Tin-Ram: “El compromís amb el Voluntariat per la llengua és senzill: ajudar les persones que estan aprenent català i no canviar de llengua.”

El Didalet: “Em pregunten com es diuen en català els articles que hi ha a la botiga i els ajudo.”

Aquí podeu veure la notícia que s'ha publicat al web del Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental: https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/noticies.html?ID=21962.

Roser Tintó, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Parets del Vallès (CNL del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2018
,

El VxL és una oportunitat amable per practicar la llengua

Begoña és una voluntària del VxL de València amb dues aprenentes, l’Stefania de Romania i la Virginia de Colòmbia, per això quan quedo amb elles perquè expliquin com són les seves trobades el primer que em pregunto és...

Com heu acabat a Santa Coloma de Gramenet?

Virginia (aprenenta): Fa 12 anys que soc a Santa Coloma, no he viscut en un altre lloc des que vaig arribar des de Colòmbia a treballar ja amb un contracte des de l’origen.

Stefania (aprenenta): Jo hi soc des de fa més o menys dos anys. Venia per un mes però vaig quedar-me per la meva parella, a més el meu germà viu a Vic i els pares a Madrid. Em va agradar veure que no tot era ciutat, que hi havia muntanya com al meu país. Als tres dies ja m’havia apuntat a un curs de català.

Begoña (voluntària): Volia viure a Barcelona i hi vaig estar un temps en un pis compartit, però per ser més barat, vaig acabar a Santa Coloma.

I per què us vau apuntar al Voluntariat per la llengua?

Virginia (apr.): Perquè volia parlar i practicar la llengua i sabia que era una estona que passaria ràpida i bé.

Begoña (vol.): Som molt de la llengua a Crevillent. Tenim programes similars allà i quan vaig veure un adhesiu en un establiment col·laborador, m’hi vaig interessar. A més, soc fan de Dràcula i de la sèrie “Narcos”, així que una aprenenta de Romania i una altra de Colòmbia era perfecte!

Stefania (apr.): Jo ho tenia clar des del principi i als cursos de català ja vaig demanar per participar-hi.

Què acostumeu a fer durant les trobades?

Begoña (vol.): Per exemple la primera trobada va ser el dia del meu aniversari i el vam passar caminant pel riu amb el gos d’Stefania prop de tres hores, després hem optat per una vermuteria, ja que la Virginia i jo som més de vermut.

Virginia (apr.): Parlem, de viatges, de coses de la vida, dels cursos de català per a adults del CPNL...

Stefania (apr.): Hem caminat moltíssim amb el “macho”.

Begoña (vol.): També vam anar a la Filmoteca perquè feien un cicle de cinema romanès.

Virginia (apr.): I a la Rambla de Barcelona!

Es nota una millora a l’hora de parlar en català amb les trobades?

Virginia (apr.): Sí, es perd la vergonya i es guanya confiança.

Stefania (apr.): Sí, perquè soc molt tímida i al principi feia vergonya, però ara ja hi ha una connexió directa.

Begoña (vol.): Ara la conversa flueix, tot i ser tres no necessitem marcar pautes, no hem negociat res... Veiem “Narcos”!

I ja per acabar l’entrevista, què diríeu a una persona perquè s’apuntés al VxL?

Stefania (apr.): Jo recomano el voluntariat per practicar el català. No és una classe, serveix per passar aquesta timidesa o bloqueig que pots sentir a les classes: és una oportunitat amable.

Virginia (apr.): És una forma agradable de fer la pràctica fora de l’aula, com la vida mateixa, sense la pressió d’un examen.

Begoña (vol.): A més, passes una estona divertida i coneixes gent. També he de dir que em xoca molt que a Santa Coloma sigui difícil trobar algú que et parli català, això fa que la gent que l’estudia els costi més.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2018

Trobades quan no toca

Amb la Soad sortim cada divendres. En general fem trobades per practicar el català com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de molt més d'una hora i ens estem fent amigues. Anem a comprar, a xerrar una estona. De vegades porta la Sara, la seva nena, que és encantadora i de vegades sortim quan no toca. Ahir mateix vam anar al Radikal Market de Cornellà, ens hi vam passar tot el matí i tant ella com jo vam comprar coses de cara a Reis.

Fa unes setmanes també vam participar al dinar solidari de l’ajuntament de Sant Joan Despí i em va presentar les seves amigues. Elles em van donar a tastar els seus tes i les seves pastes i es van endur la meva truita d'alls tendres i espàrrecs que, per cert, diuen que els va agradar moltíssim.

Estem molt contentes totes dues. Ella aprèn català i jo la seva cultura. És espectacular!

Mercè, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística Roses
 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/12/2018

Parlem de granotes voladores amb banyes

El Josep Rubies és un voluntari per la llengua a Santa Coloma de Gramenet i d’entrada es presenta amb un acudit que acostuma a fer a les trobades als aprenents. Comenta que, com ells, tampoc és d’aquí. Va néixer a Badalona, ja que en aquell moment no hi havia hospital a Santa Coloma, i de pares també “estrangers”, ell de Balaguer i ella d’Andalusia.

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

Va ser per la meva germana, ella feia ja de voluntària a Santa Coloma i, com jo vivia a Barcelona, vaig decidir fer-lo allí.

I per què t’hi vas apuntar?

Soc bilingüe des de petit, em vaig criar així i conec les dues formes de pensar i parlar. La part hispana trobo que no corre perill de perdre’s, però l’altra sí. Fent de voluntari puc posar el meu gra de sorra.

Ja portes un parell d’anys com a voluntari a Santa Coloma. Hi ha alguna diferència a l’hora de fer de voluntari del VxL aquí i a Barcelona?

Barcelona és molt gran i has d’agafar algun transport per anar d’una banda a l’altra; en canvi, a Santa Coloma, en deu minuts caminant ja hi ets. També aquí la majoria d’aprenents que he tingut són hispanoparlants i fan el que jo anomeno “catallà”, diuen paraules intercalades de castellà i català. Trobo que a Barcelona els aprenents s’animaven més ràpidament a passar al català.

Què acostumes a fer a la primera trobada?

Sobretot definir molt bé el lloc i l’hora, també intento sondejar de què li agrada parlar. A la primera trobada la gent va molt tímida i intento que sigui interessant la conversa. També faig de voluntari en un hospital, així que tinc pràctica a l’hora de fer una bona entrada a una persona que no em coneix.

I després?

Tenir molts temes de conversa. Tirar de conversa és com qui pesca un peix; si ho detecto, parlem de granotes voladores amb banyes. És important saber de quins temes es poden parlar i de quins no, s’han de trobar els punts en comú per conèixer el perfil de la persona però sense interrogatoris. Com si fos ficar l’ham i agafar el peix. Si vas preguntant i mostrant interès, és més fàcil que segueixin amb les trobades.

Acostumes a quedar en algun lloc en concret?

No, depèn dels aprenents. Hi ha persones que volen fer un cafè però d’altres, per raons econòmiques, prefereixen un parc a l’ombra. També he tingut aprenents que disposaven de poc temps i quedàvem a prop del metro i recordo una que estava fent un curs i quedàvem en un forat que tenia entre les classes.

Notes que els aprenents milloren?

Els que acaben i fan les deu sessions, sí. Al cap d’unes quantes trobades agafen més confiança i es deixen anar. També depèn de si hi ha interès i això es nota. Algunes persones aprenen català perquè els agraden les llengües, d’altres per la feina o els estudis o també per ajudar els seus fills.

Què diries a la gent perquè s’apuntés com tu de voluntari al VxL ?

En lloc de xerrar, fes alguna cosa. Hi ha gent que diu molt “faria això, faria allò altre...”. Jo penso que en lloc de queixar-te, has de fer alguna cosa per allò que consideres que és teu, com la llengua.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!