Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
29/07/2022

Soc la Inés Llovera i us he de dir que la meva experiència amb el Voluntariat per la Llengua (VxL) ha estat un 10. Ho recomano a tothom qui estima el català i que, com jo, volen que aquesta sigui la principal llengua de benvinguda, d’acollida i de relació amb totes les persones que venen a viure a Catalunya o que ja hi viuen però es relacionen en altres llengües.

Aquí teniu un breu resum del que ha estat el meu pas per aquest món.

Des del 2017 col·laboro com a voluntària per al VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Lleida. Vaig començar participant i conduint grups de conversa i Clubs de Lectura Fàcil.

Després vaig tenir dues parelles lingüístiques, la Vagna, una noia de Brazil simpatiquíssima i la Yordanka, a qui ja coneixia d’un grup de conversa. La Yordanka és de Bulgària, quan la vaig conèixer només feia 6 mesos que era a Catalunya, tenia tantes ganes d’aprendre català que al cap de 6 mesos més, ja el parlava. Va ser una persona molt especial i vam acabar sent molt bones amigues.

La pandèmia va canviar el decurs de les coses, com tots sabem, i entre la feina i el confinament no vaig seguir amb el VxL fins ara, que la Judit (la dinamitzadora del VxL del CNL de Lleida) em va proposar reprendre les converses amb l’ Associació Down de Lleida.

Des de l’abril i fins el juny he compartit una horeta i mitja de les tardes dels dijous amb la Nerea i la Nadia. Són dues noies fantàstiques amb qui he passat estones molt divertides i profitoses per ambdues parts.

De totes les tasques com a voluntària aquesta és la que em feia més respecte, sobretot perquè es tractava de dues noies amb necessitats especials. Finalment, ha estat una de les experiències més enriquidores que he viscut. Ens vam entendre des del primer dia al cent per cent, amb elles i amb l’Àngela, la Coordinadora de l’Associació Down Lleida, que em va facilitar informació i mitjans en tot moment.

Si he de traslladar-vos una sensació (bé, és més un desig) seria, sens dubte, les ganes de tornar-hi i de fer-ho encara millor.

Inés, voluntària del VxL del CNL de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2022

UNA EXPERIÈNCIA ENRIQUIDORA

La Sol (aprenenta nascuda a Goslar, Alemanya) i la Núria (voluntària de Ripollet) són parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) a Ripollet des del febrer i, des d’aleshores, queden per xerrar en català 1 hora a la setmana.

Si haguéssiu de resumir en una frase la vostra experiència amb la parella lingüística, què diríeu?

Núria (voluntària): És una experiència fantàstica i enriquidora a nivell humà i lingüístic. He conegut persones que segurament no hauria conegut mai.

Sol (aprenenta): Coincideixo amb la Núria. A més a més de l’aprenentatge, es creen vincles interpersonals entre persones. Crec que aquests petits gestos fomenten la inclusió i integració entre gent de diferents cultures i fan nodrir el teixit social entre veïns del poble.

Sol, si haguessis de recomanar el VxL a algú, què els diries?

Que s’animin a intentar-ho. Que potser al principi els pot resultar difícil perquè no hi estem acostumats, a parlar en català, però que a mesura que passa el temps se sentiran més segurs i acabaran prenent la iniciativa.

Núria, i tu? 

Jo ho explico a tothom. Els dic que tenim un potencial que hem de compartir amb els que ho necessiten i així ajudar-los a la integració plena al nostre país. O no ens agradaria a nosaltres que ens ajudessin en altres llengües? Per tant, endavant i recomano 100% ser parella lingüística.

Què heu après l’una de l’altra amb aquestes hores de conversa?

Núria (vol.): He après a rectificar paraules que faig servir i no són correctes. A parlar vocalitzant més bé per ajudar la persona que m’escolta. Però també he après que cal ajudar tothom que vulgui aprendre la nostra llengua i sentir-nos-en orgullosos. Gràcies a tothom que vol parlar en català. Aquí ens trobarà per ajudar i acompanyar en el procés.

Sol (apr): A nivell educatiu, malgrat que tinc el català passiu molt desenvolupat, feia servir paraules malament o les deia en castellà. A còpia de parlar-lo a cada trobada, he après a memoritzar aquestes paraules. És una manera d’aprendre que a mi em funciona. A nivell humà, sent part de Catalunya, cal agrair als voluntaris i al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) la tasca d’ajudar-nos a parlar la llengua i a estimar-la

 

Sol, què et va motivar a apuntarte al VxL? Com vas conèixer el programa?

El motiu principal va sorgir fa uns mesos quan buscava feina. Vaig trobar-me que en un parell d’entrevistes em parlaven en català i em vaig sentir molt limitada i no vaig ser capaç de desenvoluparme com ho faria en castellà. Llavors, em vaig decidir a buscar activitats per poder parlar-lo en un ambient distès. Així, vaig decidir informar-me i vaig veure que al Centre Cultural de Ripollet hi havia el CPNL i que feien aquest voluntariat.

Com va ser el primer contacte amb la Núria?

Recordo el primer contacte amb la Núria com una trobada molt agradable. Per a mi va ser un acte de valentia, tenint en compte que mai no ho havia fet. La veritat és que la Núria m’ho va posar molt fàcil. Em vaig deixar anar i vaig parlar en català tota l’estona. Tenia molt clar que era el moment de practicar sense vergonya perquè allò funcionés.

Heu fet les trobades sempre el mateix dia i a la mateixa hora?

Ara fem les trobades un cop per setmana al mateix lloc i hem anat creant un espai proper i més personal en el qual també participen altres persones del nostre entorn. Per tant, més d’una vegada ens hi estem tres hores!

De l’1 al 10... Amb quin grau de vergonya vas començar a parlar català? I ara, on et situes? 

Abans de començar a parlar amb la Núria el meu grau de vergonya era altíssim (9), sobretot amb el meu entorn. Ara, com he comentat abans, em llanço a la piscina en moltes situacions, fins i tot amb amics; per tant, el grau de vergonya s’ha reduït considerablement (4).

Quines expectatives tenies abans de començar amb la parella lingüística?

Porto molts d’anys a Barcelona i entenc el català perfectament, però mai l’havia parlat. El meu objectiu era poder desenvolupar-me una mica en qualsevol situació, perdre la vergonya i deixar-me anar amb naturalitat.

S’han acomplert?

Sí, i tant!

Ara que ja portes hores de conversa, parles més català en el teu dia a dia? Has canviat hàbits lingüístics, és a dir, parles amb algú o en algun lloc en català que abans no ho feies?

A partir d’aquesta experiència m’he adonat que tenia molt més vocabulari i recursos dels que pensava, i això fa que ara pugui parlar amb altres entorns, amb clients, quan vaig al mercat... Intento practicar sempre que puc. A més a més, també he tornat a veure sèries en català. Aleshores, crec que les parelles lingüístiques són un molt bona oportunitat per aconseguir-ho. 

Hi ha persones catalanoparlants que tenen tendència a canviar de llengua si al davant tenen una persona que no parla amb gaire fluïdesa o si es nota que originàriament és de fora. Núria, creus que això et passava abans de tenir parelles lingüístiques? Ser voluntària lingüística t’ha ajudat a prendre consciència lingüística sobre l’ús del català?

Encara em passa i massa sovint, penso… Ho estic treballant molt i segur que agafaré més consciència lingüística.

Núria, vas començar amb la teva primera parella lingüística l’any 2014. Com vas conèixer el programa, tu?

Vaig passar pel Centre Cultural i vaig veure la informació i em vaig animar a intentar ajudar persones no catalanoparlants. El primer cop vaig quedar amb dues noies. Vam anar a un bar, vam xerrar durant més d’una hora, se’ns va fer curt.

Vam trencar el gel presentant-nos una mica, i ens vam explicar què ens agrada, la vida familiar, a què ens dedicàvem… Ja vaig veure que hi havia bona predisposició i que funcionaria. Totes tres hi posàvem moltes ganes i també moltes rialles. Fins i tot se’ns hi va afegir una amiga seva! Va ser molt còmode per a mi i vam crear un vincle molt bonic. A dia d’avui encara tenim contacte i ens felicitem les festes.

Vas notar nerviosa la Sol el primer dia?

Nerviosa, no. Ella és molt valenta. Però ens faltava agafar aquella confiança entre nosaltres que ens permetés tenir conversa en un entorn distès. Aviat el vam crear.

Què és el primer que vas pensar després de tenir-hi la primera conversa?

Que aniria tot molt bé, ja que la Sol és una persona molt oberta i amb moltíssimes ganes d’aprendre. Per tant, que seria fàcil i divertit.

VxL de l'Oficina de Català de Ripollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2022

La Lola Jiménez és la gerenta de la botiga de roba i complements Baobab, establiment adherit al Voluntariat per la llengua (VxL) de Castelldefels.

Per què es diu Baobab aquest establiment?

Quan vaig començar amb la botiga venia mobles auxiliars d'estil colonial. Mirant de trobar un nom vaig recordar que a la novel·la El petit príncep, llibre que m'agrada molt, hi surt un baobab; vaig relacionar l'arbre amb l'Àfrica colonial i també se'm va acudir un joc de paraules amb la fonètica: "va o va, sigui com sigui: va (el negoci)". Volia que el projecte funcionés i ha anat bé.

I ara que no hi ha mobles, quins articles vens a la botiga?

Roba de dona i complements, tot d'estil còmode i informal, que és el que m'agrada.

Què és el que més valora la clientela?

En primer lloc, l'estil casual de la roba. També els agrada molt no sentir-se pressionades: aquí es poden estar tot el temps que calgui. I a algunes clientes els envio per WhatsApp la foto d'alguns complements perquè puguin triar amb tranquil·litat quina peça volen. Ara no tot el temps que una clienta dedica a prendre la decisió de compra es fa a la botiga: les xarxes socials ocupen una part del temps de la meva feina, per això gestiono també el compte d'Instagram de l'establiment.

Per què vas adherir el teu establiment al VxL?

La veritat és que no coneixia aquest programa i quan em van proposar que el meu comerç formés part del VxL em va semblar una idea excel·lent on tots hi guanyem. M'hi vaig adherir l'any 2012.

Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

Una vegada va venir a la botiga una aprenenta; la noia s'hi va estar molta estona perquè li agradaven moltes coses i també tenia ganes de xerrar: fins aquí tot normal. El que se'm va fer estrany va ser que parlava d'ella mateixa en tercera persona: "La Bea necessita, la Bea vol, a la Bea li agrada això...". Jo em pensava que es referia a alguna germana, fins que vaig entendre que la Bea era ella mateixa. Vaig fer notar a la noia aquest detall i llavors va canviar a la primera persona.

Vols afegir alguna cosa més a l'entrevista?

Sí, vull afegir que formar part de la xarxa d'establiments col·laboradors del VxL m'ha permès participar en diverses activitats organitzades pel Servei Local de Català (SLC) de Castelldefels, com ara la commemoració el 2018 de l'Any Fabra; jocs d'endevinalles on els participants (voluntaris, aprenents i alumnes dels cursos de català) havien de fer la ruta pels comerços adherits al VxL i mirar de resoldre unes preguntes que hi havia a cada botiga; i una altra activitat que recordo i que també va estar molt bé va ser un joc de Sant Jordi l'any 2013 en què els participants deixaven llibres en un dels comerços col·laboradors i a canvi recollien un val que podien fer servir en un altre establiment per agafar un llibre que hi havia deixat un altre participant. Jo també aprenc coses amb el Voluntariat per la llengua!

VxL de l'SLC de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2022

APRENDRE CATALÀ AMB EL VxL, UNA BONA MANERA PER A LA INTEGRACIÓ SOCIAL

L'aprenenta

Soc la Viviana i juntament amb la Rosalia formem una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) des de febrer de 2022. La decisió d'aprendre català va ser per mi la manera d'aconseguir la integració social. Des que vaig arribar a Catalunya el setembre de 2020, en plena pandèmia, vaig sentir la necessitat de poder contactar amb altres persones, ja que un dels factors que més em va impactar a nivell personal va ser deixar enrere el cercle familiar i social.

Quan vaig saber del VxL vaig comprendre que era l'oportunitat de consolidar l’ús de la llengua. La meva parella assignada per a la pràctica va ser la Rosalia i en conèixer-la vaig sentir una connexió immediata. Amb la seva generosa ajuda i dedicació he pogut practicar el que aprenc als cursos de català.

Nosaltres ens reunim una o dues vegades a la setmana i, tot prenent cafè, conversem prop d'una hora. Aquesta interacció m'ha permès, a més de poder parlar més fluidament en català, conèixer la història i les tradicions de Catalunya. També fem passejades i hem participat en activitats que ofereixen el Casal de la Dona, la biblioteca o l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

Considero que el VxL és una experiència meravellosa d'integració. El recomano!

La voluntària

Soc la Rosalia i descriuré breument la meva experiència com a voluntària lingüística amb la Viviana.

A mi m'agrada molt ensenyar. És per això que des de la primera sessió he portat algun joc o llibre que l'ajudi a aprendre la nostra llengua: un joc de cartes per conèixer i descriure les tradicions catalanes i contes per llegir en veu alta i treballar la fonètica.

Després de conèixer-nos, vam descobrir que teníem molts interessos en comú, com ara la història i l'art, per això cada dissabte fem una passejada cultural. La primera sortida que vam fer va ser a Santa Maria del Mar, jo portava preparada la història i l'anava explicant quan se'ns va acostar un senyor que en sabia molt del tema i ens va acompanyar i il·lustrar. Gràcies a ell vam fer la visita guiada gratis! La segona va ser al barri Gòtic on vam visitar el temple romà d'August, en aquesta ocasió ens vam incorporar a un grup que portava un guia i va ser fantàstic, vam aprendre molt!

També hem fet el que hem anomenat “sortides gastronòmiques”. Busquem cafeteries emblemàtiques i gaudim de la conversa entre dolços i cafè. També hem anat a botigues i hem visitat diferents biblioteques com per exemple la de Sant Martí, Gabriel García Márquez, especialitzada en literatura llatinoamericana.

Com a anècdota vull comentar que a mi, de vegades, quan parlem se m'escapa el llenguatge de signes en català perquè amb la meva filla parlo amb aquesta llengua.

Viviana i Rosalia, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/07/2022

El Joan Pelegrín és el propietari de la Papereria Pelegrín, establiment adherit al Voluntariat per la llengua (VxL) de Gavà.

Qui és el propietari del negoci i des de quan?

L'empresa, avui una societat limitada que respon al nom de PELEGRÍN I ROCA SL, és propietat dels tres germans d'una família gavanenca, i va ser fundada l'any 1976 pels nostres pares, en Manel Pelegrín i la Francesca Roca.

El negoci es va obrir l'any 1976 com a papereria al carrer de les Colomeres, núm. 73, de Gavà.

Aquella activitat, que només pretenia donar una sortida a la situació laboral dels pares, amb el temps es va convertir en un projecte de futur per als tres fills que ens vam anar incorporant progressivament al negoci.

En aquells temps no estava mal vist que els fills col·laboréssim amb el negoci familiar, i la nostra participació es considerava raonable en pro del benestar comú i el creixement de l'economia de grup. Tot, òbviament, mentre completàvem la nostra formació acadèmica i personal.

Com a conseqüència de la suma d'esforços, vam poder créixer fins al trasllat a l'actual copisteria a la plaça de Jaume Balmes, 9, de la nostra vila, i l'ampliació de la papereria al carrer de Sant Pere, 87, les nostres actuals ubicacions.

Per què aquest negoci?

Una de les claus que ens ha permès sobreviure comercialment durant 46 anys, en un entorn de gestió familiar, ha estat la nostra capacitat de diàleg a l'hora de prendre decisions que podrien ser més transcendents per al futur del negoci. És a dir, ens sabem posar d'acord sense ombres de discòrdia.

Doncs casualment, o no, aquesta capacitat neix amb la forma de ser dels nostres pares.

Quan van decidir obrir el negoci van posar a sobre de la taula familiar les opcions viables amb els fills de 13, 11 i 3 anys. Va ser la primera decisió conjunta vers el negoci: obrir una papereria.

Quina relació teniu amb Gavà?

La meva mare, nascuda a Olocau com els pares de tants altres gavanencs, va arribar de ben petita amb la seva família cercant un futur familiar més esperançador.

El pare, que és originari de Viladecans, es va traslladar a Gavà per establir aquí la ubicació familiar.

Els tres fills ja vam néixer a Gavà, per tant, la nostra relació amb la nostra vila és total. Aquí hem nascut, ens hem format, treballem, i suposo que hi seguirem per sempre més.

Per quin motiu us vau fer establiment col·laborador del VxL?

Per militància nacional i lingüística. Per ajudar a tothom que té la voluntat d'aprendre la nostra llengua, la llengua del país, la dels nostres pares i la dels nostres avis.

També com a agraïment cap a aquestes persones, perquè podrien no fer-ho, com fan tants d'altres que hi viuen tota la vida sense cap inquietud ni voluntat per aprendre'n.

Què és el que més valoren els clients del vostre establiment?

Crec que el que més valoren els nostres clients és la nostra voluntat de servei.

Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

Fa pocs dies un grup d'estudiants va entrar al nostre establiment cercant fer pràctiques de català. Entre les preguntes que ens va fer una de les estudiants, algunes anaven adreçades a l'adquisició d'un llibre per a una neta.

Un cop acabada la pràctica, l'estudiant va demanar veure algun dels llibres de què li havíem parlat, i un cop a l'espai de la llibreria, per inèrcia, va començar a parlar-nos en castellà.

Amb cordialitat i humor  li vam preguntar el perquè del canvi de llengua i que si no volia seguir practicant el seu català. La dona es va posar les mans al cap i ens va dir: "Teniu raó, quin cap que tinc!" I va recuperar el català.

Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?

Només vull agrair-vos la vostra tasca per mantenir i millorar la salut del català, i també us vull desitjar que pugueu seguir tenint voluntaris dins d'un comerç local que convisqui amb dignitat amb les noves formes de comerç, que sembla que poden arrasar les que hi havia fins fa no tants anys.

VxL del Servei Local de Català de Gavà (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà) 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/07/2022

Cada quinze dies la Laure agafa el cotxe o el tren i se'n va a Portbou. Allà l'espera l'Antònia, a punt per conversar en català durant una bona estona. Són una parella lingüística, com tantes d'altres, però no és gaire habitual que un dels seus membres hagi de creuar una frontera geogràfica. La Laure viu a Perpinyà i treballa a un institut com a professora de música. Li agrada molt llegir i, sobretot, li agrada visitar Catalunya. D'aquestes visites en va néixer l'interès pel català, que ha començat a aprendre amb una associació del Voló. Fent una recerca de com practicar català per millorar-ne la fluïdesa va trobar informació del Voluntariat per la llengua (VxL). "Llegeixo i faig molts exercicis de gramàtica, però volia parlar català per millorar el meu vocabulari. Miro la televisió i escolto la ràdio en català, però no tinc gaires oportunitats de parlar-lo".

Així doncs, la Laure va decidir inscriure's al VxL. Després d'una trobada inicial a l'estació de tren de Portbou n'han vingut d'altres, que han servit perquè millori la comprensió. "Quan l'Antònia parla l'escolto molt atentament i si no entenc alguna cosa, busca altres mots per explicar-ho. Ara ja tinc millor comprensió i vaig perdent la vergonya per parlar català."

L'Antònia fa anys que participa en el VxL i també ha conduït tertúlies en grup, però és la primera vegada que té una aprenenta presencial que ve de l'altra banda de la frontera. Està molt contenta amb la Laure. "Parlem una mica dels costums i de vegades em fa preguntes de gramàtica. Li recomano contes i té molta fal·lera per aprendre!"

Després d'unes quantes trobades amb l'Antònia, la Laure sent que ha millorat la fluïdesa i que se sent una mica més segura a l'hora de parlar en català a tot arreu quan és a Catalunya. "Recomano el Voluntariat per la llengua ja que és una bona manera de tenir la llengua viva, la qual cosa és molt important durant el període d'aprenentatge."

L'experiència de la Laure confirma que la llengua no té fronteres!

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
15/07/2022

L'Albert Mendiola és el xef del restaurant Marimorena de Sant Boi de Llobregat, local que tot just s'acaba d'incorporar a la xarxa d'establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL).

Albert, per què vas triar el món de la cuina?

Jo diria que més aviat va ser la cuina que em va triar a mi. Havia d'anar a treballar a un restaurant, sí, però no sabia si hi anava a fer de cambrer o ajudar els cuiners. Finalment, em va tocar la cuina i, vaja, em va agradar...

A quins llocs has treballat abans de tenir un local propi?

Des que amb setze anys vaig trepitjar el meu primer restaurant, el Tahití de Salou, que encara funciona, he voltat força. Però m'agradaria destacar, per descomptat, el Berasategui a Lasarte... Treballar amb ells em va permetre, amb només vint-i-un anys, fer de cap de cuina al Palau de Congressos de Sant Sebastià. Després van venir cinc anys al Negro de Barcelona i, tot seguit, amb la meva dona vam obrir un petit hotel rural a Berga que es deia La Serra del Pla... Després van venir Sitges, Vilanova i la Geltrú i Barcelona... fins que el 2012 vam obrir el Marimorena.

Quina és la història del restaurant Marimorena?

Fins aquell moment jo sempre havia treballat per altra gent i mai a Sant Boi... Em feia gràcia, en certa manera, tornar al poble, als amics, a la família, als productes que carregaven els tractors que veia passar... i, també, tornar a veure rugby, que jo abans de l'hostaleria hi havia jugat. Vaig venir a viure a Sant Boi i vaig trobar un local al costat de casa dels meus pares... O sigui que quedava tot ben lligat.

Per què es diu Marimorena?

Nosaltres vam obrir al mes de juny... i al maig encara no teníem nom. I la meva filla, d'esperit molt nadalenc, encara anava cantant nadales en plena primavera.. i una d'elles era 'La marimorena', Ens va semblar que era un nom que petava bé... si li trèiem l'article, per desvincular-lo del Nadal. Tot i que hi ha gent que, després de tants anys, i encara ens diu com la cèlebre nadala, però no passa res, que ens diguin com vulguin, però que ens diguin.

Què destacaries de la teva carta?

Hi tenim moltíssima varietat i costa destacar uns plats per damunt d'uns altres. Hi ha carn, peix, arrossos... però si haig de subratllar alguna cosa, em decantaria per tots els productes que donen els horts que tenim tan a prop.

Com és el barri on teniu el restaurant?

És un barri eminentment obrer. Tot i que no és al centre, tampoc som gaire lluny del rovell de l'ou de Sant Boi. Un barri petit, que no pot créixer per les muntanyes que té al davant, amb Sant Ramon i la Muntanyeta.

Per què us heu decidit a ser un establiment adherit al VxL?

Perquè és una iniciativa positiva i ens agrada ajudar la gent a llançar-se a parlar català. També crec que és important que els nouvinguts s'integrin a la nostra societat... i la llengua és clau en aquest arrelament. Nosaltres sempre hem parlat català i gaudim compartint-lo.

Tens cap anècdota relacionada amb la llengua?

En tinc unes quantes, però n´hi ha una... Fa anys vaig treballar amb un noi filipí que, vaja, l'idioma li costava una mica. Un dia li vaig demanar que em colés el brou.. i sí, i tant que el va colar amb el colador... Em va deixar tots els ossos i les verdures ben posadets en una safata... i el brou se'n VA anar pel forat de la pica!

Després de tot el que ha passat i com ha patit el vostre sector amb la pandèmia, com veus el moment actual?

Hem patit, hem patit, sí, de fet, diria que encara estem sortint del túnel. Però veig la gent engrescada, amb ganes de sortir, d'entaular-se i tastar nous plats... i això, ara mateix, és el que ens fa més falta per acabar de recuperar-nos.

La teva col·laboració amb el Servei Local de Català (SLC) de Sant Boi de Llobregat no es limita al VxL. Ens en fas cinc cèntims?

Efectivament, el proper dos de juny, a les onze del matí, farem un Mostra de Cuina i Llengua al Mercat de Sant Jordi amb els tasts de "La llengua, del cabàs a la cassola!". Una sessió culinària amb tasts inclosos que vol potenciar de manera lúdica la llengua i la gastronomia catalanes i els productes dels nostres mercats.

Què hi cuinaràs?

Tal com et deia, hem fet un menú en què la llengua és la protagonista. Farem llengua de vedella amb llengua de bou - els bolets, vull dir-, fricandó de llenguado i, per postres, llengües de gat. Com es pot veure, jugarem amb els ingredients i les paraules.

I per acabar, tens cap projecte de futur que vulguis compartir amb nosaltres?

Doncs sí! Ben aviat inaugurarem una rostisseria amb menjar casolà per emportar o dur-lo a casa dels nostres clients.

VxL de l'SLC de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/07/2022
,

VOLUNTARIS I APRENENTS

Voluntaris per la llengua,

és per sentir-se orgullós

perquè entre homes i dones

fem el català de tots.

Al món la gent és bona

i l´hem de cultivar,

ens anirem coneixent

si aprenem català.

Perquè la veritat és

que parlant la gent s´entén

i aprenent el català

ens anirem coneixent.

És un orgull per a mi

que amb cultures diferents

trobar-nos a la mateixa taula

i poder explicar el que sents.

Jo veia molt difícil

amb estrangers poder parlar

i ara parlo amb vatros

i parleu en català.

Romaneses i francesos,

musulmanes la majoria,

esteu fent un gran esforç

aprenent català dia a dia.

Voldria tenir més temps

per aprendre les vostres llengües

i tenir un gran poder

per tombar fronteres.

Teniu el meu pensament

escrivint en poesia

i el meu agraïment

està en vatros cada dia.

Persones voluntàries i aprenentes

una abraçada forta

i els que vulgueu venir

teniu oberta la porta.

Autor: Ramón Adell, voluntari del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/07/2022
,

L’any 2019 Ramon Adell Chillida i jo vam iniciar una inesperada aventura. Un viatge lingüístic que ens va permetre entrar en contacte amb persones del Marroc, Algèria i Romania.

Tot va començar un dia que, per altres qüestions vam passar pel Casal Cívic i Comunitari Alcanar, per parlar amb Montse Giné, la responsable de l’equipament, sempre oberta a atendre les nostres propostes i a col·laborar.

La nostra entrada al Casal va ser acollida gairebé amb catifa i banda de música. El munt de persones que hi havia dins, s’ha de dir que a la majoria no les coneixíem, no sabien que nosaltres hi aniríem ni nosaltres que les trobaríem. No teníem cap objectiu comú, perquè la presència nostra i la seua no es devia a les mateixes motivacions. Ens vam quedar sobtats quan Montse ens va dir: “Vosaltres també podríeu ajudar”. “Ajudar a què?”, vam contestar sorpresos, al ser interpel·lants davant de tanta gent. “Podríeu fer de voluntaris per la llengua”, continuà Montse. La nostra sorpresa inicial es va convertir en interès: “I això què és?”. La resposta de Montse va ser ben aclaridora: “Podríeu venir un dia a la setmana per ensenyar a parlar català a persones nouvingudes”.

El que se’ns demanava no era massa difícil: parlar en català, però ensenyar-lo a persones que no el coneixen, la majoria àrabs, que tenen una grafia i una fonètica diferents, requeria interès i bona voluntat per totes les parts. A mi, al ser mestre, ara ja jubilat, em van venir al cap diferents maneres d’afrontar el repte. Així va ser com vam convertir-nos en voluntaris per la llengua.

Entrats en matèria, vam adonar-nos que a la l’altra part de la taula hi havia més aprenentes, la majoria dones àrabs, que voluntaris a la nostra. Sens dubte ens guanyaven en número i caldria plantejar-nos fer un tipus d’aprenentatge col·lectiu, deixant per a comptades ocasions la relació biunívoca voluntari-aprenenta.

Com a tots els grups-classe, ens vam trobar amb diferents nivells d’aprenentes. Les dones romaneses van tenir molta més facilitat per parlar i escriure en català, donada la similitud fonètica i gràfica entre la seua llengua i la nostra. La primera cosa que vam observar en les dones àrabs, va ser que algunes eren analfabetes en la seua pròpia llengua i les que la sabien, haurien de fer un gran esforç per escriure d’esquerra a dreta, quan la direccionalitat de la grafia àrab és a l’inrevés. Les que havien fet estudis de francès als seus països d’origen això ja els resultava més fàcil. Vam haver de començar fent fitxes ensenyant-los lletres majúscules que, associades en les vocals sonaven de diferents maneres, que la música canviava. Per tant, sobre la marxa, vam anar obrint nous camins de treball, en funció de les mancances i necessitats que anàvem detectant a les aprenentes. Calia fer alfabetització, a partir de la lletra de pal (majúscules), afegint-hi vocals, que els costaven identificar i pronunciar correctament. Mentre, en petit grup, un de nosaltres es dedicava a treballar les lletres majúscules i anar-les introduint a la lletra lligada i d’impremta, l’altre, utilitzant la pissarra podia fer dictats, vocabulari, petites explicacions gramaticals, lectura i expressió oral.

Al moment de llegir, vam observar que no discriminaven els sons de la E i de la I i, al llegir la paraula bicicleta, per exemple, igual podien llegir beciclita, com bicecleta... El mateix vam observar amb els sons de la O i de la U. Això va fer que preparéssim unes fitxes per ajudar-les a discriminar aquests sons.

A aquesta divisió en dos grups, de vegades, se’ns afegia una nova situació. La vinguda de noves aprenentes o l’absentisme de les que ja assistien, que ens obligava a replantejar els grups i els treballs a fer. Per portar-ho a terme, molt ens han ajudat els llibres i quaderns fotocopiats, material facilitat pel Consorci de Normalització Lingüística (CPNL), amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcanar, i que estan a la nostra disposició al Casal. Ha sigut un avenç constant, però fent ziga-zaga.

Podem dir que l’escriptura la tenen assolida. La majoria segueixen un dictat i a d’altres els costa més i han de copiar algunes paraules de la pissarra. De la lectura se’n surten prou bé, un cop enteses les diferències fonètiques E, I, O, U. Ens caldrà seguir treballant la comprensió, per la qual cosa hauran de treballar el vocabulari mitjançant imatges de llibres, fotocòpies i, si pot ser, d’internet, per millorar-ne la definició. L’expressió escrita, basada en oracions i vocabulari treballat els surt bé, són capaces de crear noves frases, canviant paraules. Els temps verbals, present, passat i futur els han entès bé i els apliquen a l’hora de construir oracions.

Normalment apliquen el que van aprenent al Casal, però no fora d’aquest àmbit. No parlen català entre elles ni amb la família. Algunes ens expliquen que el parlen amb alguna veïna, amb les mestres dels seus fills i filles o al CAP. Han de superar la vergonya i la inseguretat de dirigir-se en català a persones desconegudes o poc conegudes.

No hem pogut fer parelles lingüístiques perquè són més aprenentes que voluntaris. Tampoc hem utilitzat recursos informàtics. La paraula, la gesticulació i la pissarra han sigut les nostres millors eines de treball.

Venen contentes a classe, porten llibreta i bolígraf, perquè els agrada anotar les paraules que no comprenen i les oracions proposades. Tenen força de voluntat, són agraïdes, i entre tots i totes hem creat un bon clima de relació, que, de vegades, s’obre cap a la confiança i ens expliquen problemes familiars i laborals, sobre els que intentem aconsellar-les.

Per relacionar-se en català, tenen una bona oportunitat si s’inscriuen a alguns cursets que organitza el propi Casal Cívic i Comunitari Alcanar. Els interessa molt el tema de la costura. També les aconsellem que facin la compra en català, que el parlen amb els seus fills i filles, escolaritzats i escolaritzades en la nostra llegua, que miren la televisió o escoltin la ràdio en català.

A nosaltres aquesta relació intercultural ens ha servit molt, per comprendre la seua situació. Ens hem assabentat de coses dels seus pobles d’origen i la seua gent, hem après que tenen un paper molt important dins les seues famílies, i que fan un pas positiu per la integració, assistint a les casses de català i a alguns cursets, aspectes que cal millorar, com hem dit abans, però estem en el bon camí.

Els darrers dies de juny que vam trobar-nos, se les notava inquietes, emocionades, carregades d’il·lusió perquè aquest estiu podrien tornar als seus països d’origen per visitar la família, que fa dos o tres anys que no veuen, a causa de la pandèmia de la Covid.

I la traca final es va produir el dia que ens va visitar Ester Martí, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de les les Terres de l’Ebre, per fer la cloenda el curs. Van haver-hi parlaments, vam menjar pastissos típics del seus territoris i vam beure te, tot preparat per elles mateixes, que dominen molt l’art culinari, i va haver una sorpresa especial cap els voluntaris i voluntàries, en forma de regals. A nosaltres ens van regalar uns barrets i una placa on està escrit el nostre nom en català i en àrab. La trobada va acabar fent-nos fotografies, encaixades de mans, desitjant-nos bon estiu i quedant en retrobar-nos el proper curs.

Vicent Matamoros Sanz, voluntari del VxL del CNL de les Terres de l'Ebre

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
07/07/2022

El Bonaventura era voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) des de Mèxic i avui ha vingut al Servei Local de Català (SLC) per dir-nos “soc a Mollet i puc fer de voluntari lingüístic a Mollet”. Des de Mèxic a Mollet!

Avui s’ha trobat amb la Paqui, la seva aprenenta lingüística, a Mollet del Vallès i això ens ha fet molta il·lusió! Gràcies, Bonaventura! Gràcies, Paqui!

El VxL en modalitat virtual ens ha permès seguir fent parelles lingüístiques en temps de pandèmia, però la trobada presencial té un component emotiu important.

Gràcies per fer-nos costat des de Mèxic, no només fent de voluntari lingüístic virtual amb la Paqui, sinó, també, fent pràctiques lingüístiques amb la teva “alumna”, la teva jove, perquè es pogués treure el títol de català i tingués un bon ús oral de la llengua.

Gràcies per compartir festes celebrades a Mèxic, com Sant Jordi a la Universitat de Mèxic aquest any, on hi havia llibres, roses i una gran representació editorial.

Gràcies per la voluntat i la predisposició, tant a Mollet com des de Mèxic.

Gràcies, Paqui, per haver-te apuntat al VxL, tot i tenir una feina que en temps de pandèmia et demanava moltíssim (àmbit de la salut).

Gràcies, Paqui, per la teva voluntat i predisposició a parlar en català i a fer-lo servir en el teu àmbit laboral, tot i que a vegades et trobes que et parlen en castellà i no et faciliten l’ús oral del català.

El Bonaventura em diu que a Mèxic parla espanyol, és clar, però que tot just aterra a Barcelona, sempre parla en català, perquè moltes vegades, ens diu, “som nosaltres mateixos els qui canviem de llengua quan l’altra persona ens entén en català i no li donem l’oportunitat de fer-ho en català.”

Quan els pregunto què els dirien a les persones que encara no són voluntaris o aprenents lingüístics, el Bonaventura em diu: “Animeu-vos a parlar en català!” i la Paqui em diu: “Cada llengua està associada a una cultura i a una forma diferent de veure la realitat. La llengua materna forma part de la identitat de cada persona i és important preservar-la. Per això la importància del treball que duen a terme els voluntaris. Són "un regal" per a les persones que, com jo, hem hagut de deixar la nostra ciutat natal i seguir creixent en una altra de diferent, sovint per elecció pròpia.

La meva parella lingüística, el Bonaventura, ha estat el meu gran mestre en el català parlat i molt més. Aquest és un procés inacabat. Ara el considero “un company de camí” amb el qual espero, si m'ho permet, continuar practicant i parlant el català cada dia més i millor. Gràcies de tot cor a ell i a tots el que feu possible aquest gran projecte.”

Ja ho sabeu, feu-vos voluntaris o aprenents lingüístics i afegiu-vos al Voluntariat per la llengua!

Montserrat Pocurull, Tècnica de Normalizació Lingüística de l'SLC de Mollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!