Blog

Quimey (aprenenta)

Hola! Soc la Quimey, una noia argentina de 31 anys que fa poc temps s'ha traslladat a viure a Barcelona des de l’Argentina. Com que m’agrada molt la vostra ciutat i la vostra cultura, he decidit aprendre el vostre idioma a la meva manera, és a dir, sense classes formals. He aprofitat doncs la quarentena per començar a estudiar català amb el Parla.cat, mirant les sèries Merlí i Benvinguts a la familia.

Però la realitat és que si vols aprendre a utilitzar un idioma has que parlar-lo, i aquí és quan em trobo amb aquest sistema de conversa que em sembla fantàstic. La Núria - la meva voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) - és una noia molt agradable i té molta paciència. Amb ella conversem sobre viatges, menjars, estudis, geografia i costums de Catalunya, que m’agrada molt conèixer. A més, sempre riem perquè hi ha moltes vegades que jo no sé com es diu alguna cosa.

En resum, crec que aquesta oportunitat és súper bona i estic molt agraïda d’haver-la trobat. Potser algun dia ens trobem amb la Núria, a Badalona, on ella viu.

Doncs, moltes gràcies!!! ??

Núria (voluntària)

Hola!

Jo soc la Núria Marín i ara mateix estic estudiant Geografia i Ordenació del Territori a la Universitat Autònoma de Barcelona. M'he apuntat al VxL perquè cada vegada més s'està veient que el català va retrocedint pel que fa al seu ús social i penso que el jovent ens hem d'implicar i donar un cop de mà a les persones nouvingudes perquè puguin aprendre la llengua i donar-los totes les facilitats possibles.

Amb la Quimey ens hem entès molt bé i tenim algunes coses en comú: les ganes de viatjar, de seguir aprenent i el gust per la música clàssica.

Amb les vacances d'estiu ens veurem de manera irregular però seguirem estant en contacte!

Quimey i Núria, parella lingüística del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

En Musa i la Lupe fa dos mesos que es troben per parlar en català. Un, des de Mallorca i l’altra, des de Caldes de Montbui. Són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual.

Mireu què ens en diuen:

Musa (aprenent)

Jo soc en Musa, soc gallec encara que el meu pare era marroquí, d'aquí el meu nom. Visc a Mallorca des de fa gairebé quatre anys i en fa un parell que em vaig llevar el títol de C1, però des de llavors no he tingut gaires oportunitats de parlar català.

Aquest programa de voluntariat m'ajuda molt i, a pesar que sigui per Internet, tenim un tracte molt pròxim amb la Lupe, la meva voluntària.

Les converses amb ella són molt interessants, perquè té coneixements molt amplis de política, història, etc. derivats de la seva experiència de professora, però també d'una gran preocupació pel coneixement i per mantenir-se actualitzada mitjançant lectures diverses.

Estic molt content perquè m'ajuda molt, a més sempre m'escolta pacientment a pesar que a vegades m'embusso. Tenim una conversa molt fluida i agradable. Gaudeixo molt d’aquestes xerrades i m’hi sento molt còmode tota l'estona. Gràcies, Lupe!!!

Lupe (voluntària)

Jo em dic Lupe, soc nascuda a Barcelona, però fa 33 anys que visc a Caldes de Montbui. Fa uns quants anys, després de jubilar-me, vaig fer de parella lingüística d’una noia italiana, de forma presencial. Ara, durant el confinament, em van oferir la possibilitat de tornar-ho a fer, aquesta vegada telemàticament, i vaig dir que sí. No sé per què vaig pensar que, encara que les converses fossin per Internet, la persona amb qui parlaria viuria per aquí a prop, però no ha estat així; en Musa és gallec i viu a Palma de Mallorca.

Fa dos mesos que parlem, més o menys un cop per setmana; està resultant una experiència molt interessant perquè, tot i que ell parla en català estàndard, utilitza vocabulari i expressions pròpies de Mallorca i així jo també aprenc noves variants, cosa que m’encanta.

D’altra banda, com que ell parla castellà i gallec, podem fer comparacions de les tres llengües i tot plegat és molt enriquidor. En realitat en Musa parla molt bé el català, només li falta una mica de fluïdesa, de vegades penso que hauria de prestar-li més atenció per detectar si comet algun error, però és que sovint m’oblido que n’està aprenent. Per exemple, un dia em va dir que no distingia entre la e oberta i la e tancada; jo no me n’havia adonat! Llavors, m’hi vaig fixar i vaig veure que les pronuncia correctament.

En definitiva, crec que la distància geogràfica encara aporta nous elements a les converses i resulta molt agradable xerrar amb una persona que, tot i que compartim professió, té unes vivències molt diferents a les meves.

Lupe Prades i Musa Lahsen, parella lingüística del VxL en modalitat virtual de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Experiències del Voluntariat per la llengua durant el confinament per la COVID19

La Neus i la May formen una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) que tot just va començar la seva relació poc abans de començar la crisi de la COVID-19, de manera que al cap de només dues sessions presencials ja estaven confinades. Des de la primera setmana van tenir clar que podien seguir trobant-se fent servir alguna de les plataformes de videoconferència per parlar. I van escollir l’Skype.

L'experiència de la Neus Portet (voluntària)

La May, una noia de Tailàndia que fa poc més d’un any que va arribar a Catalunya, té moltes ganes d’aprendre català. Ella, com tots els estrangers que arriben a Catalunya i volen aprendre la nostra llengua, es troba amb la doble dificultat d’haver de distingir quan li parlen en castellà i quan li parlen en català. Em puc imaginar com de difícil deu ser!

Però la May té determinació, motivació i intel·ligència i sap que sense equivocar-se no n’aprendrà i per això està convençuda que parlar, encara que sigui equivocant-se, és el camí per aprendre’n.

Jo soc la Neus, una vigatana que fa 24 anys que visc a la Garriga i que tinc la sort d’haver viscut uns quants anys a l’estranger i haver passat per l’experiència de la immersió lingüística en un país nou i una llengua nova.

Ens hem anat trobant virtualment cada setmana durant tot el confinament i jo m’ho he passat molt bé.

He de dir que crec que hem aprofitat molt bé les eines al nostre abast. La May ha escrit cada setmana alguna cosa sobre un tema que prèviament havíem triat, l’ha llegit, l’hem corregit i aquest tema ens ha anat portant a altres temes que cada setmana ens han ocupat tota l’hora. La May és entusiasta i creativa i mai no ens hem quedat sense saber de què parlar.

Una altra cosa que hem fet i que, a mi, m’ha agradat molt ha estat utilitzar el Google Earth per trobar temes de conversa. La May m’hi ha anat guiant tot compartint la pantalla i hem visitat casa seva a Tailàndia, m’ha ensenyat la casa dels seus pares, la seva escola, el seu institut, la casa d’alguns dels seus amics, el riu que travessa el seu poble natal, els mercats, els llocs on ella anava amb els seus amics, els parcs, el lloc on va conèixer el seu marit (un català que l’ha portada fins aquí), el lloc on treballava abans de venir a Catalunya. Hem vist palaus i temples i m’ha explicat coses molt interessants de la seva cultura. Per a mi ha estat un privilegi poder tenir aquestes converses amb la May durant aquestes setmanes d’angoixa i patiment. La nostra hora setmanal ha estat una finestra a una cultura diferent i una terra molt llunyana de la mà d’una persona molt alegre i entusiasta.

L'experiència de la May Nattanich (aprenenta)

La primera vegada que ens vam trobar amb la Neus, jo estava molt nerviosa perquè jo no parlo bé el català. Nosaltres, però, hem practicat cada setmana i hem practicat l’escrit i escolto la meva voluntària com parla en català. Tot això ajuda a millorar el meu català, cada setmana aprenc nou vocabulari i entenc millor la llengua, tot i que encara tinc errors i no el parlo perfecte. La Neus és molt simpàtica i pacient perquè de vegades parla amb mi i jo no l’entenc, però m’ho va repetint de diferents maneres fins que sé què vol dir.

Vull donar les gràcies de la meva experiència.

L’Ametlla del Vallès i la Garriga, juny de 2020

Neus i May, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona l’Oficina de Català de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Aquest és el testimoni d’una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual, escrit a dues mans, malgrat la distància:

En Bernard i en Joan Josep han finalitzat les converses per practicar el català en el marc del VxL. En Joan Josep (voluntari) és de Barcelona i viu a Santo Domingo des de fa sis anys. Ha compartit deu converses en català amb en Bernard, el seu aprenent.

En Bernard és professor ajudant de ciències polítiques a la Universitat de Johnson & Wales a Providence, Rhode Island, als Estats Units. Va començar a aprendre català a l'escola de graduats com a part del seus estudis sobre moviments nacionalistes sense Estat a Europa. “Estic molt content d’haver mantingut converses setmanals en català amb en Joan Josep, és un home molt servicial i pacient”, diu.

En Bernard ha viatjat a Catalunya una sola vegada i només va ser-hi tres dies. “Espero que algun dia proper, després de tenir una vacuna contra el Covid-19, pugui tornar a visitar-la i provar les meves habilitats amb la llengua. M’agrada aprendre sobre el poble català, i sobretot la política de la Catalunya contemporània. Crec que allò que hi passa és de gran importància per a la Unió Europea i per al món en general”, comenta.  Per últim, en Bernard agraeix al Consorci per a la Normalització Lingüística el seu lideratge en l’ajuda als estudiants de català.

En Joan Josep, per la seva banda, segueix amb el VxL des de la República Dominicana, entaulant converses amb altres aprenents, especialment d’Amèrica Llatina. “He descobert que el català interessa molta gent d’arreu del món. Això hauria d’animar altres compatriotes nostres a donar un pas endavant i ser voluntari lingüístic una hora a la setmana”, diu.

Bernard i Joan Josep, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses