Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
21/02/2018

El Voluntariat per la llengua (VxL) virtual ha estat una experiència molt enriquidora. La Salomé, la meva parella lingüística, i jo hem congeniat perfectament. Ha sigut molt maca i m'ha ajudat molt a l'hora d'aprendre nou vocabulari, fins i tot m'ha enviat material després de cada sessió de conversa sobre les coses que havíem parlat. S'ha mostrat molt accessible sempre per plantejar-li qualsevol dubte o petició i ha estat molt flexible quan li he hagut de demanar algun canvi d’horari de la trobada. La veritat és que mai hem tingut problemes a l'hora d'acordar el moment de la conversa: com que entre setmana els nostres horaris no es permetien quedar, hem fet la trobada els caps de setmana.

Hem parlat sobre gran varietat de temes i he pogut aprendre no només aspectes de la llengua sinó també de la cultura catalana. Penso que aquesta activitat m'ha ajudat molt a augmentar la meva seguretat i millorar la meva fluïdesa a l'hora de parlar. La recomano cent per cent!

Núria Garcia Noguer, aprenenta madrilenya del VxL que resideix a Madrid i que fa les trobades per practicar el català de manera virtual amb la seva parella lingüística, la Mª Salomé Font, que viu a Barcelona.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/02/2018

La Jin Liu va arribar a Catalunya l’any 2013. És professora de xinès a Mataró. Va començar a participar en el Voluntariat per la llengua com a aprenenta el mes de maig de 2017, amb el Jaume Llibre, el seu voluntari lingüístic.

El Jaume forma part de la Colla Maimakansu, una entitat que aplega caminaires i corredors de la ciutat de Mataró. Cada any col·laboren en l’organització de la Marxa Popular per a la Salut Mental, que organitzen la Federació de Salut Mental a Catalunya, el Fòrum Salut Mental i l’ADEMM, i que l’any passat es va fer el mes de novembre a la capital del Maresme.

Per promocionar la caminada, la Colla Maimakansu va decidir enregistrar uns vídeos de curta durada que protagonitzessin persones del seu entorn. El Jaume va pensar a proposar-ho a la Lin, com una manera més d’ajudar-la a deixar-se anar en l’ús de la llengua catalana. I en una de les trobades setmanals que fan, van enregistrar el vídeo en què la Lin convida a participar a aquesta marxa.

La Lin va acceptar el repte, i, a més a més, es va apuntar a fer la marxa juntament amb una amiga.

Aquí teniu una història no només d’integració lingüística.

Gràcies Jaume! Gràcies Jin!

Maite Bonora, dinamitzadora del VxL del CNL del Maresme

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/02/2018

Mari Àngels Gabaldón, Dora Julián i Pedro Serrano treballen a la Llibreria Carrer Major, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) pràcticament des que es va posar en marxa a Santa Coloma de Gramenet. Des del carrer Major 13 han atès alumnes de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), voluntaris i aprenents del VxL i han participat en diferents activitats però ja fa un any que també participen en unes noves pràctiques de català fora de la classe. En concret, els alumnes dels cursos Elemental 2 s'han de convertir en periodistes per una estona i visitar un establiment col·laborador per fer-hi una entrevista, després exposen el resultat d'aquesta entrevista als seus companys de curs.

El Pedro i la Mari Àngels ja han estat entrevistats per alumnes i els hem demanat que ens facin cinc cèntims sobre com han anat aquestes entrevistes i com valoren l'experiència.

Els alumnes venen amb l'entrevista ben preparada?

Pedro: Sí, ho porten tot escrit, es nota que hi ha una feina darrere

Mari Àngels: Es nota que han fet feina perquè són similars les preguntes, també perquè aquest tipus de pregunta és la millor manera de conèixer-nos

Què aporta la pràctica lingüística a l'establiment col·laborador?

MA: És una manera que ens coneguin i si el tracte és amable, tornaran un altre dia per comprar un llibre. A més, m'agrada molt participar-hi perquè veig gent nouvinguda que fa un esforç per aprendre la nova llengua, tot i que també hi ha qui ho veu més com una obligació.

P: Sempre és bo que passin per la botiga, així ja ens han vist, ens han conegut i de vegades també compren.

Teniu la sensació que els alumnes marxen satisfets amb l'experiència?

MA: Es nota que entren amb vergonya però marxen contents.

P: Marxen contentíssims. És veritat que es nota la vergonya, però el que han de fer és parlar en català sense vergonya.

Hi ha alguna anècdota o part divertida de les persones que han vingut a fer les pràctiques?

P: Recordo un noi que va posar-se vermell, vermell, com un tomàquet.

MA: A mi em fa gràcia quan algú diu que no sabia que érem aquí (la llibreria porta al mateix lloc 40 anys!)

Per acabar, creieu que és útil per als alumnes practicar el català als establiments de la ciutat?

P: Sí, és una forma de conèixer el barri i també d'integrar-s'hi, a més de la part de practicar la llengua.

MA: Sí i a tot arreu, encara que no siguin establiments col·laboradors, quan vagin al seu forn o farmàcia habitual els aconsello que també provin a parlar en català.

Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
01/02/2018
,

Soc en Francesc i participo en el Voluntariat per la llengua (VxL) fent de voluntari des de l’any 2008 aproximadament, que devia ser més o menys quan es va posar en marxa a Cardedeu. Vaig alegrar-me de conèixer una iniciativa tan necessària i no vaig dubtar gens a apuntar-m'hi, perquè soc conscient del molt que ens falta per arribar a la normalització lingüística, i de les dificultats que troben els aprenents degut als mals costums sociolingüístics de la majoria de catalans, induïts per molts anys de persecució i de manipulació per interessos polítics.

He tingut parelles molt diverses, des del primer aprenent, el Joaquín, biòleg barceloní com jo mateix, fins l'actual, el Fernando, un xilè productor de cervesa artesanal i fotògraf professional, passant per altres procedents de l'Argentina (Diego), Colòmbia (Joana), Equador (Mónica), Bolívia (Yalila), Paraguai (Guzmán) i Rússia (Olga), més algun altre de curta durada perquè va deixar el curs molt aviat. El plaer ha estat doble: he pogut ajudar totes aquestes persones i d'elles me n'enduc una bona experiència d'aprenentatge. Les hores de conversa permeten parlar de moltes coses i, en alguns casos, la vida que ens expliquen els interlocutors és com per a fer-ne un llibre o una pel·lícula. Alguns aprenents es converteixen en amics, amb qui ens continuem veient anys després d'haver acabat els seus cursos de català. En algun cas fins i tot hem anat plegats a les manifestacions de l'11 de setembre i a la Via Catalana.

A banda de les trobades de conversa, les dinamitzadores del programa també proposen activitats col·lectives de caire cultural o de lleure. Una d'elles la vaig conduir jo mateix fent de guia de camp d'una sortida ornitològica per la rodalia del poble (podeu veure l'àlbum de fotografies aqui). Una altra d'aquestes activitats la recordo com un autèntic luxe: vam poder assistir a la presentació del llibre El secret del meu turbant, feta per la mateixa protagonista, la Nadia Ghulam, i no oblidarem mai la seva història extraordinària i colpidora.

Resumint-ho: diria que el voluntariat lingüístic ens proporciona una oportunitat d'or per avançar, alhora, en la normalització lingüística, la integració de les persones nouvingudes i la participació més activa en la vida social de la nostra població. No us ho perdeu!

Francesc Jutglar i Jutglar, voluntari del VxL de l’Oficina de Català de Cardedeu (CNL del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
31/01/2018
,

La Marta (voluntària) i l’Andrés (aprenent) són la primera parella lingüística que hem format al CNL Roses en l’àmbit de l’empresa; concretament en una petita empresa constructora d’Esplugues de Llobregat, Vertical Cross, en què la Marta fa d’administrativa i l’Andrés, d’arquitecte.

L’Andrés és qui ens va facilitar la formació de la parella lingüística; el coneixíem com a alumne dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i com a aprenent del Voluntariat per la llengua. Quan va arribar el moment en què l’Andrés ja no podia continuar assistint a classe i tampoc podia quedar amb el voluntari lingüístic en el seu temps lliure, vam proposar-li que busqués un company a la feina que pogués comprometre’s a utilitzar el català amb ell.

Andrés, quants anys fa que vius a Catalunya?

Dotze anys.

Com és que vas apuntar-te als cursos de català per a adults del CPNL?

Perquè si vius aquí has de parlar la llengua d’aquí.

Quants cursos vas necesitar per arribar al nivell que volies?

Encara no hi he arribat. Vaig asistir als cursos durant dos anys i no vaig poder continuar-los per motius d’horaris i per motius familiars.

Quants anys fa que treballes a Vertical Cross?

Des del 2009; vuit anys.

En el teu lloc de treball és necessari comunicar-se amb altres persones?

Sí, és clar, encara que no necessàriament en català.

Quin paper hi juga el català, aleshores?

Jo l’utilitzo amb les persones que em parlen en català, per educació. Penso que és preferible respondre en català si se t’adrecen en català.

Hi ha persones, especialment en l’atenció telefònica, quan no veus l’interlocutor davant, que no s’expressen bé en castellà, que barregen català i castellà.

Marta, quant temps fa que treballes a Vertical Cross?

Un any i dos mesos.

És a dir que vam formar la parella lingüística quan feia poc temps que havies entrat a l’empresa?

Marta: Sí.

Andrés: Exacte. Mentre estudiava als cursos, parlava en català amb el comptable i quan em vau proposar que busqués una parella lingüística a la feina, la meva cap em va proposar que parlés en català amb la Marta, que just aleshores s’incorporava a la feina.

En el teu lloc de treball és necessari comunicar-se amb altres persones?

Marta: Sí; em dedico sobretot a tasques comunicatives; atendre el telèfon, parlar amb clients, transmetre informacions a companys de feina… Treballo tota la jornada amb un auricular a l’orella, al costat del telèfon i de l’ordinador.

Quin paper hi juga el català?

La majoria de gent t’entra en castellà, però també n’hi ha que utilitzen el català.

Parleu sovint, entre vosaltres?

Andrés: I tant! Ella és la meva administrativa. Coordina visites; m’avisa d’incidències per telèfon quan surto a visitar obres…

Són interaccions llargues o més aviat breus?

Marta: Depèn del dia. Diria que són interaccions breus, de deu a quinze minuts, però sovintejades. Rarament tenim una conversa de mitja hora o més.

Ha augmentat l’ús del català en les vostres interaccions durant aquests últims mesos?

Andrés i Marta: Sí; és clar.

Us ajudeu mútuament?

Andrés: Ella m’ajuda a mi; no pas al revés (riu).

Marta: A vegades ell m’ha ajudat amb alguna paraula en castellà (riu).

Andrés: M’ajuda en llengua parlada i també en llengua escrita, perquè m’ha escrit alguns correus electrònics en català.

Podrien sortir altres parelles en la vostra empresa?

Andrés: Aquí a l’oficina, no, perquè la resta de companys són nascuts a Catalunya. Fora de l’oficina diria que és més complicat; no tractem tan sovint amb els treballadors; alguns són estrangers i utilitzen el castellà amb dificultats. Entre ells usen el castellà, però també és veritat que n’hi ha algun que utilitza el català. S’hauria de buscar la manera de fer-ho.

Us sembla una manera vàlida de promoure l’ús del català en l’àmbit empresarial?

Andrés: Sí; serveix per acabar d’aprendre l’idioma. Sobretot perquè si el practiques amb algú amb qui tens confiança, amb un company, superes la vergonya més fàcilment. A més, la feina és cada dia; és una pràctica diària. Jo, si no l’hagués utilitzat aquí, hauria perdut el que vaig aprendre.

Eduard Vidal, dinamitzador del VxL del CNL Roses

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
31/01/2018

Al Baix Empordà s’ha aplicat el Voluntariat per la Llengua (VxL) a diferents centres educatius, amb l’objectiu que els alumnes millorin l’expressió oral en català i, alhora, afavorir el coneixement i la cohesió entre l’alumnat.

El municipi pioner, el 2008, va ser Torroella de Montgrí, amb 37 parelles lingüístiques a tres centres: l’Escola Guillem de Montgrí i l’Institut Montgrí, de Torroella, i l’Escola Portitxol, de l’Estartit. El projecte va agradar tant que a partir de 2010 es va començar a difondre per diferents municipis de la comarca (Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Palamós, Calonge i la Bisbal d’Empordà), en què s’ha dut a terme el programa amb alumnes de primària i secundària.

D’aquesta manera, l’alumnat, que és menor d’edat i per tant no pot participar en el Voluntariat per la Llengua, ha pogut fer un treball de llengua. A cada centre s’han ajuntat alumnes amb un bon domini del català, tant si és la seva llengua materna com si no, amb d’altres que fa poc que han arribat a Catalunya. En alguns casos les trobades s’han fet a l’hora del pati, en d’altres s’ha aprofitat alguna assignatura per fer anar els voluntaris a l’aula d’acollida a parlar en català amb els seus aprenents.

Els centres educatius, que reben el suport de les oficines de català del CPNL de la comarca i de la dinamitzadora comarcal del VxL, han valorat positivament l’experiència. Una mostra d’aquesta satisfacció la podem veure reflectida en les xifres: hi han participat 6 instituts i 8 escoles, que durant aquests anys han aconseguit que més de 1.000 alumnes participin en parelles lingüístiques.

El VxL als centres educatius permet, a més, un bon treball en xarxa entre el centre, les oficines i serveis de català del CPNL i la LIC (llengua, integració i cohesió social) de la comarca.

En algunes ocasions, a més, l'acte de cloenda del VxL ha servit per treballar la llengua als centres de manera ben diversa: mirar una pel·lícula en català, cantar en català, ensenyar balls tradicionals, explicar la seva experiència, recollir i explicar frases fetes...

Com a mostra de l'experiència, destaquem alguns dels comentaris dels alumnes:

“Aquesta experiència m’ha ensenyat coses noves d’altres països.” (Cristina, voluntària lingüística a l’Institut Sant Elm el 2012)

"He après mot amb la Caterina, i d’una manera molt divertida.” (Ebrima, aprenent lingüístic a l’Institut Sant Elm el 2012)

“Aquesta experiència m’ha servit per conèixer noves cultures.” (Paula, voluntària a l’Institut Sant Elm el 2012)

“Ara sé parlar el català amb més fluïdesa.” (Kamal, aprenent lingüístic a l’Institut Sant Elm el 2012)

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/01/2018

Després de dos anys compartint moments quinzenals amb la Marta, puc dir que la meva experiència amb el Voluntariat per la llengua (VxL) ha estat molt positiva. Donat que a totes dues ens agrada viatjar, hem compartit experiències d'aventures i consells de viatge.

Recomano a qualsevol persona que estigui interessada en aprendre català de manera oral que s'apunti a aquesta iniciativa. En un futur, m'agradaria fer el curs de gramàtica per aprofundir millor en la llengua. En resum, ha estat una bonica experiència.

Encantada d'haver-te conegut, Marta!

Aintzane Ayestaran, aprenenta del VxL del Servei Local de Català de Sant Feliu de Llobregat (CNL Roses) que va tenir com a voluntària la Marta Cánovas

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/01/2018
, , ,

La Teresa i l’Ana han estat una parella lingüística especial. Es van conèixer ara fa uns tres anys arran del Voluntariat per la llengua (VxL).

L’Ana, una aragonesa que, per qüestions familiars, venia a viure a Catalunya, es va apuntar de seguida als cursos de català i ben aviat va estar a punt per tenir una parella lingüística; la Teresa, una voluntària veterana, que no ha escatimat hores per fer conèixer i estimar la seva llengua.

Totes dues van començar les converses habituals d’una hora a la setmana, durant deu setmanes. Es trobaven normalment en una cafeteria de Vilafranca del Penedès i la feien petar de valent; a totes dues els agradava molt parlar, riure i compartir.  També s’hi afegia la Kadiatou, maliana, i alguna vegada les visitava una antiga parella lingüística de la Teresa, la Mariam, marroquina. Quan es trobaven totes quatre es comentava que aquella varietat de fesomies i colors diferents semblava l’ONU i als clients de la cafeteria els feia molta gràcia veure com s’esforçaven a parlar en català.  Totes parlaven i parlaven explicant-se les coses del dia a dia, el que feien, el que pensaven.... I així va ser com van anar forjant, conversa a conversa, una amistat profunda i respectuosa.

Però la vida porta canvis d’escenaris i l’Ana va haver de tornar a la seva terra, a Saragossa. Va sentir molta pena pel que deixava, per les amistats, per les arrels que ja havia fet, malgrat el poc temps que havia viscut a Vilafranca, però també sentia il·lusió i estava contenta per tornar. Marxava, això sí, amb la motxilla més plena que quan va arribar.

I la nostra parella lingüística es va acomiadar de les trobades habituals, però com que les amistats no es poden deixar així com així, van continuar a través del whatsap, del telèfon... Així s’explica per què un dia la Teresa i el seu marit, estant de vacances, van voler passar per Saragossa a saludar l’Ana. Les fotografies mostren aquest instant meravellós de retrobada, quan l’abraçada para el temps i l’espai; i els gestos fan palesa la relació que han tingut aquesta parella lingüística, més enllà del Voluntariat per la llengua.

Gemma García, dinamitzadora del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
24/01/2018
,

Al carrer Josep Anselm Clavé 17 no només hi trobem la Joieria Magallon, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, darrere del seu taulell hi ha en Francesc que des de fa anys rep els alumnes dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüistica (CNL) L'Heura que fan pràctiques preguntant en català per algun article a la seva botiga.

Segons ell, n'hi ha que venen com si fos un tràmit, a fer els deures i poc més, o amb molta vergonya, però com que en Francesc manté una actitud didàctica i alhora bromista per treure ferro a l'assumpte, s'acaben deixant anar. Algun cop, quan ha notat que venien amb pressa per acabar, els ha aturat i fet esperar per allargar així l'estona de pràctica; també, durant una conversa, ha arribat a fer com si sonés una alarma en un concurs per dir que s'havien equivocat i dit alguna paraula malament. D'aquesta manera pensa que els alumnes marxen satisfets amb l'experiència per haver practicat el català i alhora per haver passat una bona estona.

Ens comenta que li agrada col·laborar amb el Voluntariat per la Llengua, ja que entén que és difícil que comprin a la joieria pel tipus d'article, però no li suposa cap destorb atendre la gent que hi entra i per poca estona que parlin, tot ajuda a aprendre una llengua. A més, com que es tracta d' una botiga unipersonal, una circumstància que deixa poc temps lliure, pot posar d'aquesta manera el seu granet de sorra perquè a la ciutat es parli català.

CNL L'Heura

 

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
30/11/2017

 

La Montse és una de les primeres voluntàries del Centre de Normalització Lingüística Roses que fa deu trobades de Voluntariat per la llengua en modalitat virtual; a la fotografia, s'hi veu la seva parella lingüística. Com que també ha viscut la modalitat presencial, li hem enviat unes preguntes perquè ens expliqui la seva experiència.

 

És senzill quedar i trobar-se a través de videoconferència?

Sí, amb la Claudine ha estat molt senzill. Les dues hem sigut a l’hora en les trobades.

 

És més fàcil o més difícil que quedar presencialment?

Per a mi ha estat molt fácil, però penso que l’aprenenta també ho ha fet possible.

 

Sempre heu quedat a la mateixa hora o heu anat canviant de dia i hora?

Si teníem algún imprevist ens avisàvem amb un missatge de móbil o correu.

 

El fet de viure en països diferents, dificulta més comprendre allò que us explica l'altra persona?

Gens ni mica. La Claudine és una dona que té molt d’interés per aprendre el català. El parla millor que com l’escriu.

 

Viure en països diferents us facilita desconnectar durant les trobades de la realitat més propera?

Suposo que ella desconecta més pel fet que ha d’estar més atenta per entendre. Aquesta hora la dediquem a la conversa, que de fet ens ha anat sortint sense portar cap guió.

 

Les trobades han sigut en català o heu utilitzat a estones altres llengües?

De vegades hem utilizat el diccionari perquè la paraula en concret no la sabia traduir. També l’hem dit en un altre idioma, com ara l’anglès. Ella el parla bé per la seva feina.

 

Parlàveu des de casa vostra?

Sí.

 

El fet que cadascuna fos a casa seva, us feia estar més relaxades?

Crec que ens hem trobat força bé les dues, o almenys a mi m’ho ha semblat.

 

Sempre heu parlat per Skype, a través de l'ordinador portàtil?

Sí.

 

La durada de les trobades era d'una hora o bé tenien una durada més flexible que les trobades presencials?

Potser alguna vegada les hem allargat una mica més. Quasi sempre hem quedat els dimarts a les 15 h.

 

Has trobat a faltar el fet de moure's i canviar d'espais juntes?

No, ja sabia que era així.

 

Durant les vostres trobades han aparegut més persones per la pantalla?

Sí, he vist els seus fills i el gosset. Ella també ha vist el meu. Tant el seu fill com el meu són arquitectes novells, una coincidència curiosa.

 

Recomanaries la modalitat virtual a persones que hagin viscut les trobades presencials?

És clar que sí, per mi ha estat molt interessant. Comentes i coneixes coses diferents d’una altra persona i d’un lloc que no és tan proper. Crec que és enriquidor per les dues parts.

 

Eduard Vidal, dinamitzador del VxL del CNL Roses, que dona suport a la parella lingüística formada per la Montse Baixas (voluntària que resideix a Sant Joan Despí) i la Claudine Serradeil (aprenenta nascuda a Algèria i resident a França)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!