Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
22/04/2022

El Pere Martínez és el propietari de la Drogueria Martínez, de Castelldefels, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) des de ja fa més de 10 anys.

Quant temps fa que regentes aquest comerç? Ets primera generació a la botiga?

Hi soc des de fa 35 anys, quan el meu avi duia la botiga. Després va continuar el meu pare i ara, ja fa 9 anys que l’establiment està a nom meu. Així doncs, soc la tercera generació d’adroguers.

Quins són els productes més venuts de la botiga?

Els de neteja, particularment aquells que no es troben fàcilment en altres llocs, com ara el percarbonat de sodi, el bicarbonat, el sabó negre, la cera per a terres… tipus de productes molt concrets. I a l’estiu el més venut són els insecticides de qualsevol tipus.

Tens algun tipus de producte especial o que la gent no se l’esperi?

Tinc una sèrie de productes de venda a granel que quan la gent els veu es queden molt sorpresos i pregunten per a què serveixen; productes com ara la colofònia, la goma laca, la goma aràbiga, la cola de conill, etcètera.

Quin tipus de clientela tens?

La clientela és molt de proximitat i potser més gran que jove. Això és perquè ha canviat la manera de fer la compra entre el jovent. Ara bé, quan algú d’aquests joves, que no té l’hàbit de fer la compra en drogueries, entra a la botiga per primera vegada, hi torna.

Des de quan Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el Voluntariat per la llengua? Per quin motiu t’hi vas adherir?

Drogueria Martínez és establiment col·laborador amb el VxL des de febrer de 2011. M’hi vaig adherir per ajudar: és gratificant rebre la visita d’una persona que està aprenent la meva llengua, sigui alumne dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística o aprenent d'una de les parelles lingüístiques del VxL.

Recordes alguna anècdota relacionada amb l’alumnat o els voluntaris i aprenents que han vingut al teu establiments?

Sí, recordo l’anècdota més freqüent: alguns aprenents de Llatinoamèrica, i també alguns clients inicialment, es pensen que una drogueria és una farmàcia, com a molts dels països de Sud-amèrica, i entren a la botiga demanant algun medicament.

Vols afegir alguna cosa més?

Bé, vull tornar a parlar sobre el que he comentat abans sobre els hàbits de compra: si els joves no tornen a les botigues de barri aquests comerços aniran tancant persianes a poc a poc. En aquest carrer hi havia cinc drogueries i ara només en queda la meva; això ha passat des de l’aparició de les grans superfícies i les facilitats d’aparcament que hi ofereixen. També haig de dir que jo no tinc fills i que espero que quan em jubili, que encara falta, hi hagi algú que vulgui continuar amb la drogueria i no es perdi el comerç de proximitat.

VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
24/02/2022

Belén Allende és la propietària de l’establiment de moda Allende los mares, col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) a Gavà.

El teu cognom és Allende, el mateix que la primera paraula del nom de la botiga; suposem que no és casualitat…

No, no és casualitat. Allende vol dir més enllà, i Allende los mares és una expressió que feien servir els mariners quan anaven a creuar l’oceà. El meu cognom ve del castellà antic i apareix molt al Quixot. I lligant el meu cognom amb el significat, el projecte és fer un comerç de moda anant més enllà del que hi ha.

La teva botiga és un comerç de roba sostenible i ecològica. Què vol dir?

Vol dir que hi ha moda que es preocupa de ser sostenible amb el planeta. Tinc fabricants de petits tallers de proximitat que reciclen fibres que haurien de llençar-se i les tornen a filar. Es dona una segona vida a materials que ja existeixen. D’aquesta manera es redueixen els residus, no es gasta tanta aigua, no es fan servir tints i es redueix el CO2. En comptes de fabricar més polièster, es reciclen ampolles de plàstic que es recullen del mar i es fan servir per fer abrics, bosses, impermeables… I les peces, que són ecològiques i que estan certificades, garanteixen que el cotó és orgànic i que no ha tingut pesticides a la plantació. També molt important és que treballo la proximitat i el km 0. Reduir el transport tot el que es pugui, si ho pots comprar a prop, no cal malbaratar recursos.

Has tingut abans una botiga d’aquestes característiques? On?

Sí, la vaig tenir a Sant Joan Despí.

Quant fa que el teu comerç i tu sou a Gavà?

Jo soc a Gavà fa aproximadament vint anys i Allende los mares ha fet dos anys el passat novembre. Volia ser conseqüent i no haver d’agafar el cotxe cada dia per anar a treballar.

Quins productes ofereixes en el teu establiment?  Quines característiques especials tenen?

L’oferta és moda femenina molt variada, d’estils diferents i amb la condició de ser còmoda, alegre i fàcil de dur en qualsevol ocasió variant els complements: Des de pantalons fabricats amb cotó de comerç just, vestits de cotó de bambú, bosses de cel·lulosa de paper, peces confeccionades amb salaris dignes, jerseis fets amb fibres naturals amb telers de fusta… Dono suport i defenso petits tallers i materials naturals i per això també emmarco a mida. Vinc del món de la decoració i no vull que es perdi aquest ofici tan únic i creatiu.

Quin tipus de clientela tens?

Majoritàriament són dones entre 30 i 80 anys. També compren els homes, normalment per fer regals i, a partir d’aquest Nadal, una col·lecció de jerseis sostenibles per a ells.

Recordes alguna anècdota relacionada amb la botiga?

Quan vaig obrir va venir un senyor a explicar-me el significat d’Allende los mares, amb referències de dates i de llibres i quan li vaig dir que el meu cognom és Allende es va emocionar i em va abraçar!

Per quin motiu t’has adherit al Voluntariat per la llengua?

Perquè també ho feia a l’altre negoci i perquè crec que és un bon projecte d’integració i ajuda. Les llengües s’han de parlar! Tot just acabo d’adherir el meu establiment a aquest programa i aprofito per recordar a qui vingui que m’agradaria que s’identifiqués com a voluntari, aprenent o alumne de les pràctiques lingüístiques del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). M’agrada poder ajudar!

Vols afegir alguna cosa més?

Crec que hi ha dues idees mal enteses en aquest sector: Una, que la moda ecològica és cara. Puc dir que no. Tinc roba amb una franja de preu molt àmplia i sense baixar la qualitat. Moltes vegades és desinformació, pensar que si un producte està fet en un país o altre serà més econòmic. Poques vegades es reflexiona qui ho ha cosit o en quines condicions laborals. Si pagues el mateix per una peça i saps que generes treball digne, estalvies recursos, et toca la pell una fibra natural i estàs còmoda i maca, no creieu que té més valor? I l’altra idea malentesa és que la moda sostenible és lletja. Gran error, hi ha grans dissenyadors que a més de fer col·leccions totalment actuals, vetllen per fer patrons que no generin ni un centímetre de malbaratament, de reduir el CO2, i d’utilitzar materials nous que no contaminen. Agraeixo poder donar veu al meu projecte perquè és molt bo el que es pot fer.

Agraïm a la Belén la seva participació en el VxL i animem els voluntaris i aprenents del programa i l’alumnat dels cursos de català per a adults del CPNL a visitar els establiments col·laboradors de Gavà.

Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Gavà, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
01/02/2022

El Jaume Julià i l'Eva Marcos són els propietaris d'un dels establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) a Sant Boi de Llobregat, el celler de cervesa artesana Tot begut Tot per Beure.

Parleu-nos una mica de la vostra relació amb Sant Boi de Llobregat.

L´Eva va néixer aquí i jo hi vaig arribar fa més de 30 anys. Fem vida en aquest poble, hi treballem i, per descomptat, també gaudim del seu comerç i de les seves festes...

I ara del naixement de la vostra botiga.

Nosaltres ja teníem una cerveseria a la mateixa zona. Ens dedicàvem a les cerveses d'importació, però era un establiment força més convencional. El que ens va empènyer a engegar aquest projecte va ser el fet que just començaven a sorgir les cerveses artesanes i de proximitat... i nosaltres, que som molt amants de la cervesa, ens vam inspirar una mica en les petites bodegues del Born o del Poble Sec de Barcelona.  Vam començar servint-hi només cerveses, però al cap d'un temps vam afegir-hi altres productes i també degustació. El 2014 vam rebre una menció especial a la millor iniciativa comercial en els PREMIS DELTA.

Té un nom ben particular, quin n'és l'origen?

TOT BEGUT TOT PER BEURE és el nom que vam escollir. És una mica llarg... però tot ve de la frase de Pep Guardiola, exentrenador del FC Barcelona, en el moment que el seu equip va guanyar tots els títols possibles. Ell va pronunciar la frase que va inspirar el nostre nom: TOT GUANYAT TOT PER GUANYAR. Nosaltres la vàrem modificar i va quedar molt original, tant, que fins i tot van arribar a parlar de nosaltres a l'emissora RAC1, com un dels noms més peculiars dels comerços del nostre país.

Quantes persones treballeu en aquest establiment?

L'Eva, que és la meva parella, i jo mateix.

Quins productes oferiu en aquest establiment?

Com a producte principal: cervesa artesana de proximitat o d'importació. Disposem de sis sortidors de cervesa de diversos estils i també d'una àmplia oferta d'ampolles i llaunes. També hi podeu trobar una bona varietat de vins de les diverses varietats catalanes amb denominació d'origen (DO), com ara: Montsant, Terra Alta, Costers del Segre... I per menjar o picar: formatges amb DO, alguns platets i pastissos elaborats per l'Eva. Els caps de setmana al migdia també fem l'hora del vermutet i, com ha de ser, amb un molt bon vermut de Reus...

Quines són les begudes i els plats que tenen més èxit?

Les que tenen més èxit són les cerveses d'estil IPA (India Pale Ale), d'origen anglosaxó, i que són tendència des de la nostra inauguració ja fa nou anys. Pel que fa als vins, hi ha un vi blanc afruitat d'aquí del Penedès que agrada moltíssim i que servim des del primer dia. Respecte als negres, depèn de l'època, però demanen molt els de la DO Montsant. Els nostres clients sempre volen tastar vins de la terra. A l'hora de menjar, els plats més populars són les nostres taules variades de formatges amb DO o d'embotits de qualitat, alguns platets guisats i les postres que elabora l'Eva.

Quan fa que sou establiment adherit al Voluntariat per la llengua?

Fa gairebé un any que hi som.

Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador amb el programa VxL?

No coneixíem aquesta iniciativa, tot i que  sí que estàvem adherits a la Plataforma per la Llengua. Però un dia ens van fer una visita i ens van proposar unir-nos a  aquest projecte tan estimulant per potenciar el català i que té com a objectiu que la gent aprengui i reforci la nostra llengua. Ser-hi és coherent amb la línia del nostre local, amb les cartes de menjar i beure que sempre han estat redactades únicament en català, així com les pissarres on s´anuncien tots els nostres productes. Aquí, nosaltres, d´entrada sempre parlem català... Si són de fora i no entenen la nostra llengua, ens hi adaptem sense problemes...

Parleu-nos una mica del barri on hi ha l'establiment.

El local es troba al nucli antic del poble de Sant Boi de Llobregat, molt a prop de l´Ajuntament. Aquí hi ha gent de tota la vida, però al voltant d`aquest nucli hi ha barriades amb moltes persones que han arribat aquests darrers anys i que necessiten que els ajudem a adaptar-se als nostres costums i la nostra llengua.

Quin tipus de clientela teniu?

Evidentment, tenim molta gent del barri com a clients, però també venen de tot Sant Boi a tastar els nostres productes i de les poblacions del voltant.  També hi ha molta gent de pas, que venen aconsellats pels hotels i hostals d`aquí, del poble. Fins i tot tenim clients que fan una escapadeta des de l´aeroport per tal de fer unes cerveses abans de continuar el vol!

Segur que en tot aquest temps en aquest negoci, amb una clientela ben diversa, heu viscut moltes anècdotes lingüístiques. Ens n'expliqueu alguna?

Una vegada van venir uns nois d'Andalusia i nosaltres, que no ens en vam adonar, vam estar tota l'estona parlant-los en català. Tot i que, òbviament, els costava una mica entendre'l, ens van animar a continuar fent-ho en català... Deien que  així l'aprendrien.

El vostre sector ha estat un dels més afectats per la pandèmia. Com veieu el futur?

És veritat que ho hem passat força malament. Nosaltres ens hem anat adaptant als horaris que canviaven, hem obert una terrassa -abans no en teníem- i portem la mascareta tot el dia. A l'hora de vendre, hem passat a fer més venda dels nostres productes de prestatgeria i, fins i tot, hem portat els productes a casa dels clients... Però creiem que, amb una mica de paciència... i una bona cervesa artesana, ens en sortirem.

Gràcies per la vostra participació, Eva i Jaume!

VxL del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat (del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2022

L’Adnan i el Gabriel: una parella lingüística ben avinguda

L’Adnan i el Gabriel es van constituir com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) el febrer de 2021. Ràpidament, tots dos es van avenir molt i van començar a compartir cada setmana estones agradables de conversa en català. Els passava l’hora volant i no els faltava mai tema de conversa. Ara, el gener de 2022, han acabat el màxim de 30 trobades que el programa permet de fer amb la mateixa persona i aquí hi teniu la seva experiència.

Adnan Almousa. 24 anys. De Síria. Va arribar a Catalunya el 2018. Viu a Manresa. “El meu primer contacte amb Catalunya va ser a través d’una trucada de Raül Romeva que em va convidar a córrer la Marató de Barcelona”

Als 14 anys va rebre l'impacte de bala d’un franctirador quan tornava en bicicleta de comprar el pa, a la seva ciutat natal, Homs. Des d’aleshores que va en cadira de rodes. Després d’aquest tràgic episodi, es va desplaçar amb la seva família fins al Líban, on va estar un temps hospitalitzat i recuperant-se. Va ser llavors que va decidir començar a practicar esport. L’esport l’ha ajudat molt a recuperar-se físicament i també a fugir dels mals pensaments. A partir de la pràctica de l’esport va començar a fer maratons a Líbia. Un dia va rebre una trucada de Raül Romeva, que havia conegut la seva història gràcies a un reportatge elaborat per Txell Feixas, corresponsal de TV3 al Líban. El motiu: fer-lo venir a córrer la Marató de la ciutat de Barcelona. Arran d’aquesta trucada l’Adnan va tenir el seu primer contacte amb Catalunya i més endavant, i acompanyat del seu pare, va establir-se a Manresa.

Quan va arribar a la ciutat va voler aprendre català, castellà i anglès. El juny de 2021 ja havia assolit el nivell bàsic de català a través del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat i des del 2019 que participa en el VxL: “Quan la dinamitzadora del programa ens va explicar que existia un projecte com aquest vaig pensar que seria una bona manera d’avançar en l’aprenentatge de la llengua, sobretot a nivell oral”. Amb el Gabriel, el seu segon voluntari, han fet les trobades per videoconferència a causa de la pandèmia, però també han tingut l'ocasió de fer alguna sessió presencial quan la situació sanitària ho ha fet permès. Tots dos reconeixen que el fet de veure's en persona facilita la comunicació: es pot veure millor la cara i la gesticulació de l’altra persona i això ajuda a interpretar el que diu. Tot i així, fer les connexions per videoconferència té la seva part positiva: “Tens l’avantatge que quan ets fora de casa, pots continuar fent l’activitat”- diu el Gabriel. I afegeixen que l'ideal és poder combinar les dues modalitats.

L'Adnan reconeix que participar en el VxL l'ha ajudat molt a deixar-se anar a l’hora de parlar-lo i agraeix al Gabriel l’oportunitat de poder practicar el català, ja que amb les persones del seu entorn no ho pot fer. “Durant aquests quatre anys m’he relacionat molt amb persones llatinoamericanes i àrabs i només parlo en català durant l’estona que estic amb el Gabriel”. El català li agrada i el vol aprendre bé per poder continuar estudiant i obrir-se portes en el mon laboral. D’altra banda, “notes que els catalans se senten més còmodes quan veuen que els parles en català”. El fet de formar part d’aquesta comunitat el fa sentir integrat.

La història de l'Adnan ha estat recollida en diverses ocasions per diferents mitjans de comunicació, aquí en teniu un petit recull per si voleu conèixer-la una mica més:

Gabriel Villegas. 67 anys. De Manresa. Voluntari: “Quan soc a Lledoners em sento com un més, integrat i respectat. Els aprenents són molt agraïts i les emocions es viuen el doble”.

El Gabriel va ser cap de recursos humans d’una empresa durant 40 anys i va compaginar aquesta feina amb la seva gran passió: el dibuix. Des que es va prejubilar, ara fa 8 anys, participa com a voluntari en el VxL. Recorda que la seva primera parella lingüística va ser una noia de Madrid i que l’experiència va ser excel·lent. Després, i durant 7 anys, ha fet de voluntari lingüístic al Centre Penitenciar (CP) Lledoners. Des del febrer de 2021 fins al gener de 2022, ha fet de parella lingüística amb l’Adnan.

El Gabriel i l’Adnan van procurar fer trobades setmanals. El Gabriel recalca que “si no hi ha regularitat i constància, notes que els costa molt avançar”. Tots dos van connectar des del primer moment: “Amb l’Adnan es pot parlar de tot, lliurement, i això m’agrada”. Durant les converses virtuals, el Gabriel procurava vocalitzar molt bé i, si calia, anava una mica més a poc a poc perquè l’Adnan l’entengués. “Aquesta és, potser, la diferència entre veure’t a través d’una pantalla o presencialment. T’amoïnes una mica més per saber si t’entén bé”. De vegades, fins i tot, i aprofitant les seves habilitats artístiques, li feia dibuixos per ajudar-lo a entendre algunes paraules.

A part de fer conversa, també intentaven fer alguna estona de lectura per remarcar la importància de llegir i comprendre el que es llegeix. Segons el Gabriel “l’adequada comprensió lectora l’ajudarà molt en els estudis i en la vida, en general”.

Quan es va engegar el programa al CP Lledoners s’hi va involucrar de seguida. El Gabriel ha fet de voluntari a persones de procedències molt diverses i recalca que “sempre he tingut una bona relació amb tots els meus aprenents”. D’ells, en valora molt l’interès per aprendre l'idioma perquè els ajudarà a trobar feina i a integrar-se de nou a la societat un cop surtin del centre penitenciari. “És important que la societat vegi la vostra actitud, interès i esforç per aprendre la llengua. És una mostra de voler fer les coses bé”, els comenta sovint.

En el seu cas el VxL al CP Lledoners li va obrir altres portes: “hi vaig fer de professor voluntari de dibuix durant cinc anys. D’aquella època m’enduc molts bons records i la satisfacció que gràcies a les meves classes, una persona va aprendre a dibuixar i quan va sortir del centre va muntar el seu propi taller de tatuatges”. “Mai oblidaré el que em va dir: sense tu, no hauria aconseguit refer la meva vida”.

El Gabriel gaudeix molt de fer de voluntari perquè li encanta conèixer gent d’arreu del mon i enriquir-se de diferents cultures i tradicions. “M’aporta moltes coses, si no ja ho hauria deixat. Ho porto a dins”.

L'Adnan (aprenent) i el Gabriel (voluntari) són una de les parelles lingüístiques del VxL gestionades pel CNL Montserrat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2022

La Mercè és voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de fa molts anys, sobretot al Centre Penitenciari (CP) Lledoners. És una mestra jubilada que ja porta des del 2016 en el programa.

“És com una classe a la carta que t’aporta intercanvi cultural”

La Mercè Ibáñez va començar a participar en el VxL quan es va jubilar, ara fa 7 anys: “ja el coneixia i aleshores vaig tenir més temps i un cop vaig començar no he parat. He tingut parelles lingüístiques de molts territoris. La primera va ser ucraïnesa: recordo que va venir aquí per fugir de la guerra i que voltàvem per Manresa per fer pràctiques en comerços col·laboradors.

Jo ja havia treballat en aules d’acollida d’instituts i veia que necessitava la comunicació amb els altres. El VxL era ideal perquè el procés d’aprenentatge de llengües m’interessa i em satisfà: és com si fessis una classe a la carta que a més t’aporta intercanvi personal i cultural. Quan faig de voluntària al CP Lledoners no és tan diferent: ajudo a practicar l’idioma i em reben amb els braços oberts perquè, per als interns, poder parlar amb mi és com tenir l’oportunitat de comunicar-se amb l’exterior. Ho notes durant les trobades, que cada setmana són més disteses i que agraeixen profundament”.

La Mercè recomana el VxL per molts motius però sobretot per la satisfacció de trobar-se antics aprenents que l’aturen pel carrer i li expliquen en un català envejable que tenen feina, desitjos, projectes i que la llengua els ha obert moltes portes.

VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
27/01/2022

14 de gener de 2022. La Salomé, martorellenca resident a Barcelona, es posa la jaqueta i emprèn el camí cap a plaça Catalunya. Avui, després d’un any de converses, somriures i confidències davant de la pantalla, coneixerà en persona la Jacqueline.

La Jacqueline, brasilera resident a Brasília, s’abriga i surt de l’hotel on s’allotja. Aprofitant unes vacances a Lisboa, ha fet escala a Barcelona per conèixer la Salomé, la seva parella lingüística.

Quan es veuen, es fonen en una abraçada càlida, malgrat la gelor de l’hivern i la fredor de les mascaretes. Passegen i s’intercanvien regals, contentes i emocionades d’estar per fi cara a cara; més que parella lingüística, ja són amigues. I és que el Voluntariat per la llengua no va només de llengua, va de persones, de sentiments i d’emocions compartides. La tarda els passa volant.

Més tard, mentre torna a casa, la Salomé pensa en les altres sis parelles lingüístiques que ha tingut, i amb qui encara manté el contacte: el Mariano, d’Argentina, la Marisol, de Mèxic, la Katherine, de Xile... Pionera del Voluntariat per la llengua virtual, ha fet conversa en català amb persones d’arreu del món.

La Salomé es treu la jaqueta i la deixa al penjador. Somriu, emocionada encara per aquest regal de Reis tan especial, i espera poder-se retrobar, algun dia, amb la Jacqueline, aquesta vegada, pels carrers de Brasília.

VxL del Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
25/01/2022
,

Mikhail i Dimitris

Des del 2014 que faig converses de Voluntariat per la llengua (VxL) cada cop més agradables. Actualment en tinc amb dos homes entranyables com a aprenents, un de rus i un altre de grec, que fan de les nostres trobades un moment deliciós i amigable.

El primer va ser la meva primera parella lingüística, un noi rus encantador, i encara ens trobem xerrant de la vida i del món cada cop més conscients de la mútua estimació i del tresor de poder continuar aquesta amistat. Passat l'estiu ho vam celebrar mirant Barcelona des de dalt, als peus del Funicular del Tibidabo.

El Dimitris és un noi grec que fa sis anys que va venir a la ciutat i la va descobrint al mateix temps que flueix la nostra amistat. Passada la distància de la pandèmia ens vam poder abraçar ben fort i celebrar-ho amb un aperitiu que es va transformar en dinar i una llarga sobretaula i passeig per la Rambla de Catalunya.

Per mi els meus conversadors són ja part important de la meva ànima.

Isabel Moreno, voluntària del VxL del Centre de Normalització de Barcelona des de 2014

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/01/2022

Soc l´Eva, soc de Grècia, però visc a Navarra des de fa 12 anys. Fa un any que vam comprar amb el meu marit un pis a la província de Tarragona i és així com vaig conèixer Catalunya i la seva llengua. Me’n vaig quedar fascinada i per això vaig començar a aprendre català. Com que visc a Navarra, no m’és possible parlar-lo habitualment.

Per aquest motiu, conèixer l´Albert a través del programa Voluntariat per la llengua (VxL) ha sigut una gran sort. Ell viu a Alemanya, jo a Navarra, ens veiem per Internet un cop per setmana i parlem durant una hora.

Li estic molt agraïda. Té molta paciència amb mi, i m´ho explica tot molt bé. A més a més, em transmet cultura catalana, cançons, tradicions... Cada vegada estic més immersa en la llengua i m´agrada més.

Amb la conversa i gràcies a aquesta iniciativa de la Secretaria de Política Lingüística estic coneixent millor la cultura i la societat catalanes i he millorat la fluïdesa a l´hora de parlar català.

Us vull felicitar a tots per l´esforç i la feina que feu per mantenir i transmetre aquesta llengua tan bonica. Moltes gràcies per tot!!!!!!

Eva Touzopoulou, aprenenta del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
13/01/2022

L'Anastasiia Kiseleva, aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual, ens explica la seva experiència amb el programa des de Rússia.

Et pots presentar?

Em dic Anastasiia Kiseleva, soc de Rússia, tinc 34 anys i em trobo a Sant Petersburg.

Com és que parles català?

L’any 2017 vaig anar per primer cop a l’Estat Espanyol, a Barcelona. Allà vaig veure que al carrer un munt de rètols estaven escrits en una altra llengua que jo no coneixia. Això em va sorprendre molt. Sort que un amic des de Badalona em va dir que existia una oportunitat d’estudiar el català a la meva ciutat, a més a més, de franc. Així vaig començar a estudiar el català i a través d’un company de classe vaig arribar al Voluntariat per la llengua.

I des de Sant Petersburg, quan fas servir el català?

Participo en el vostre programa Voluntariat per la llengua, vaig participar al Campus universitari de la llengua i cultura catalanes, a L’Estada Lingüística d’Estiu a València (virtual), i avui he acabat l’Estada Lingüística d’Estiu a les Illes Balears (virtual també).

A més a més, tinc amics catalans que viuen aquí a Rússia amb qui parlo de tant en tant i també continuo estudiant català a través de Zoom amb un grup de companys.

La teva participació al VxL ha resultat ser com esperaves,?

Millor encara! Recordo que a la primera trobada jo estava molt nerviosa, però des del primer instant la Virginia, la meva voluntària, va trencar el gel amb el seu somriure i amb coses que va dir. Crec que el Voluntariat per la llengua és una bona oportunitat per practicar l’idioma i sempre és un plaer conèixer gent nova, especialment dels altres països i parlar de la seva vida sigui el que sigui, coses en comú o de diferents.

A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?

A qualsevol persona que estudia català i que vol practicar-lo més i fer amics smiley

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/12/2021

Som l'Ana, de Romania, i lo Sr. Postu, de Catalunya.

L'Ana es va apuntar a fer el Voluntariat per la llengua perquè volia millorar la seva expressió en català en l'àmbit laboral; a lo Sr. Postu li agrada el voluntariat per diferents causes, i la promoció de la llengua catalana n'és una.

Tot i que en primer lloc pensàvem que aquestes trobades serien molt més dedicades a la llengua en sí, des d’un bon inici vam connectar i ara són trobades de dos amics, que s'expliquen les seves experiències, problemes i inquietuds del dia a dia i la vida en general... Sí que de tant en tant un de nosaltres ajuda a l'altre a expressar-se millor i conèixer diferents expressions de la llengua però tots dos ens ajudem en la resta!

Ens acostumem a trobar un cop a la setmana, però parlem tot sovint a través de whatsapp i altres xarxes.

Per nosaltres ha estat una experiència molt enriquidora, no només per la transmissió de coneixements sobre el català, sinó per l'experiència vital de conèixer algú tan diferent i alhora tan semblant... i guanyar una amistat per tota la vida!

Ho recomanem al 100%!

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!