Em dic Roser i des de fa 3 anys soc voluntària per la llengua.
Vaig començar a ser-ho perquè disposava d'hores i volia ajudar les persones que fan l'esforç d'aprendre català i no el poden practicar en el seu entorn habitual. D’aquesta manera tenen l'oportunitat de poder expressar-se en català durant una petita estona.
Les trobades les fem normalment passejant durant una hora i quart, els temes de conversa són variats: des de política i menjars típics de cada país fins a coses quotidianes en general. Alguna vegada fins i tot hem anat de compres al mercat o hem fet una visita al Museu de Badalona.
Com a anècdota us explicaré que una aprenenta feia un any que era a Catalunya i a la feina li van dir que parlava molt bé català amb el poc temps que duia aquí. Ella va contestar que tenia una parella, la Roser, que li ensenyava molt. Bé, amb el temps va dir que es casava i li van preguntar on es faria la celebració, i ella va contestar: “A la meva terra, amb la meva família i la del meu xicot”. Llavors li van dir: “Però la teva parella no és la Roser?” I ho va haver d’aclarir: “No, la meva parella de fa anys és un xicot , la Roser és la meva parella lingüística” (s’havia oblidat de dir aquest petit detall!).
La meva experiència fins ara ha estat molt enriquidora, jo també aprenc molt d'elles. És per això que engresco les persones amb temps lliure a tenir aquesta meravellosa vivència.
Apa, animeu-vos-hi, que tot plegat és molt divertit!
Roser, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià
Afegeix un nou comentari