Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
26/05/2016

Cada divendres ens  trobem al costat del Museu de Badalona, a partir de les 11 h, per practicar el català durant una hora més o menys.

Segons la necessitat que tinguem, anem a la plaça vella a comprar alguna cosa i així faig pràctiques i aprenc nou vocabulari. Potser passem per la peixateria, o anem a l´agència de viatges a programar una sortida.

Durant tota aquesta temporada hem visitat diverses exposicions del museu i de l’Edifici del Carme.

Hem aprofitat les festes locals per trobar-nos i gaudir de la nostra amistat.

Jo, l’Arlette, com a aprenenta, puc confirmar que aquestes trobades han sigut molt profitoses i m´han enriquit: he conegut costums i he adquirit coneixements del país.

I jo, la  Carme, com a voluntària, he trobat en l´Arlette una gran amiga i una persona que té molt d´interès a conèixer la nostra cultura.

Estem totalment d´acord totes dues d´animar a tothom perquè provin aquesta experiència tan enriquidora.

Arlette Téphaine (aprenenta nascuda a Àlgeria) i Carme Serra (voluntària), parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/05/2016

Gràcies a la col·laboració entre les direccions generals de Política Lingüística i d’Afers religiosos, el programa Voluntariat per la llengua forma des del 2014 parelles lingüístiques entre persones de diferents religions en l’àmbit de la diversitat religiosa, ja que això pot dur-los a un coneixement mutu de les diferents tradicions i cultures religioses i, per tant, és un aspecte més que enriqueix les seves trobades per parlar en català.

Una d’aquestes parelles, que es va trobar del febrer al juny de 2015 a Salt, és la constituïda pel mossèn i rector de la parròquia de Sant Cugat, Fèlix Mosoll, i l’imam El Mokhar.

Compartim amb vosaltres l’entrevista que se’ls va fer sobre l’experiència, inclosa en aquest vídeo.

  • Què t’ha semblat  aquesta experiència?

Fèlix Mosoll (voluntari):  Jo penso que, vaja n’estic convençut, que això val la pena ampliar-ho. El fet de ser diàleg diguem-ne interreligiós i de parelles lingüístiques, és clar, és un cosa conjunta que a mi, almenys, i a en Mokhar ens ha ajudat moltíssim.

Per una banda, veure com ell va progressant amb l’expressió lingüística del català (que, és clar, no és fàcil) però de mica en mica ell ha anat progressant.  I, per altra banda, el coneixement personal, de la seva religió, de la religió musulmana, la religió sufí, que jo coneixia pels llibres però, és clar, a l’hora de la veritat quan tens l’experiència això t’omple molt més.

El Mokhar (aprenent): M’agrada això. Positiu.

  • Què t’ha sorprès de la teva parella?

Fèlix: Normalment, i ho sabem molt bé, només es valora allò que es coneix. Veiem que hi ha molt de prejudicis amb els nouvinguts i no només, diguem-ne, amb la cosa cultural sinó també amb la cosa religiosa.

El fet de conèixer una mica més la cultura i la religió musulmana en aquest cas, també sufí, això m’ha ajudat a entendre molt més, també, la manera de ser de les persones.

Això ajuda a veure que si tu ets diferent a mi, quina sort!, perquè ens podem complementar. És clar, en la taula de diàleg interreligiós d’això n’hem parlat moltes vegades, però el fet de fer-ho en català i de fer-ho, doncs, en aquest sentit d’anar integrant cultures diferents, com són la cultura del Marroc, en aquest cas, la islàmica i la cultura nostra, això no només enriqueix  sinó que ajuda a la convivència, a la bona relació.

  • Recomanaries formar part del programa del VxL?

Fèlix: A partir de la meva experiència, sens dubte! Sens dubte, perquè, és clar, el que jo he après, però també el què dèiem, no? És clar, quan es coneix una cultura, quan es coneix una persona, es valora molt més!

Jo recomanaria que aquestes persones que tenen una mica de prejudicis amb els nouvinguts coneguessin al nouvingut. I si és amb la llengua en català, encara millor, no?

El Mokhar: Aprendre català, la llengua, conèixer la cultura... és molt bo, molt bo.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2016

Bernat és el voluntari més antic del VxL de les Terres de l'Ebre. Ell és fuster i ara ja està jubilat. Té els cabells blancs, porta ulleres i, a l'hivern, una boina. Sovint fuma caliquenyos. Porta també un sarró amb els seus pataquets de conversa (llibres, bloc de notes, fulls per al diàleg, etc.).

Abans de jubilar-se, treballava a la Brigada Municipal de Tortosa i el vaig conèixer quan es va apuntar a un curs de català de nivell Intermedi que feia jo, fa molts anys, quan encara estava en actiu.

Una vegada em va fer una pissarra nova, gran i espectacular, per a la classe, ja que la que tenia era molt petita. Per una banda era per escriure amb guix i, per l'altra, amb retolador. Això em va arribar a l'ànima, ho de dir. La va fer tan ben feta que encara està en una aula de formació de l'Ajuntament.

Des de llavors, ja fa anys, sempre hem tingut una bona amistat, s'interessava  per la meva feina i em visitava sovint. Tenia i té curiositat pel català perquè ell no l'havia après a l'escola, com totes les persones de la seva generació, i sempre renegava pel fet que no podia acabar cap llibre perquè es posava nerviós.

Quan es va jubilar, immediatament es va presentar un dia a l'oficina i em va dir que havia vist un anunci del Voluntariat per la llengua i que li agradaria molt provar de ser voluntari. En veure la seva determinació, de seguida li vam buscar aprenents. I, cal dir-ho, conserva l'amistat amb quasi tots els que ha tingut.

Ell no tenia hàbit lector i, quan vam començar amb el Club de Lectura Fàcil de Tortosa, ell em deia que era incapaç d'acabar cap llibre, que es posava nerviós. Però jo li vaig recomanar d'usar els textos de lectura fàcil a les seves trobades i li vaig recomanar llibres de LF. Es preparava les lectures per a les trobades amb els aprenents i així va començar a llegir-se tots els llibres recomanats i a perdre la temor als llibres. Ara ja devora tots els que li posen davant, ja no cal que siguen de lectura fàcil.

I, des de llavors, ja fa nou anys, que sempre té molts dies ocupats només per al VxL. Ara fa un grup de lectura en veu alta amb textos de LF i conversa a la Biblioteca de Tortosa, però ell sempre em diu: "Si tens més gent, m'ho dius, que ja em buscaré hores per poder quedar amb ells. Això és el que més m'agrada".

Ell sempre em diu: "Jo aprenc més d'ells que ells de mi". Bernat és Bernat

Esther Martí, dinamitzadora del VxL del CNL de les Terres de l'Ebre

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2016

Fa uns anys, en una festa de final de curs, vam demanar a voluntaris i aprenents que fessin un petit escrit sobre la seva experiència en el Voluntariat per la llengua. Molts d’aquests escrits es podrien entendre com a cartes d’agraïment dels aprenents als seus voluntaris perquè, no ho podem negar, són la benzina del programa i el seu temps ofert de manera desinteressada converteix els aprenents en els principals beneficiaris.

Per aquest motiu resulta fàcil recordar una de les targetes escrites pels voluntaris, perquè és ell qui dóna les gràcies i no ho fa per sentir que està fent un acte útil, del que en treu profit, sinó que dóna les gràcies perquè ell també està aprenent a “viure escoltant”.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura a Santa Coloma de Gramenet.

Fa un any que sóc voluntari

i m'ha tocat de company

un xicot extraordinari.

Tots dos hi hem sortit guanyant.

Ell, aprèn vocabulari.

Jo, aprenc a viure escoltant.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/05/2016

El món de les presons i la reinserció social sempre m’ha interessat. De fet, quan vivia a l’Argentina vaig estudiar Sociologia i em vaig especialitzar en les Institucions Totals, sobretot en presons. Durant la carrera vaig formar part d’un grup que anava a la cárcel de Caseros (una institució penitenciària al centre de la ciutat de Buenos Aires) un cop al mes per fer activitats i xerrades centrades en la rehabilitació i reinserció dels interns. Moltes vegades ells mateixos proposaven els temes que volien tractar i acabàvem parlant de temes com la sida, les relacions familiars, entre d’altres. Paral·lelament ens trobàvem fora de la institució per construir un marc teòric sobre la rehabilitació i la reinserció i així tenir més eines per poder treballar amb els interns.

La tasca que feia a presons m’entusiasma, però quan vaig deixar l’Argentina es va acabar. Ara fa onze anys que vaig arribar a Catalunya i gràcies al programa Voluntariat per la llengua he tingut l’oportunitat de tornar a formar-ne part. Tot va començar perquè un dia una amiga meva em va parlar d’un programa que consistia a fer parelles lingüístiques per practicar català. Jo ja el coneixia perquè havia fet cursos al CPNL. Vaig començar des de zero, no en sabia gens, però amb el temps i la bona voluntat dels que m’envoltaven vaig arribar a tenir el nivell C. També vaig tenir una parella lingüística que em va ajudar a practicar sense vergonya. Ara entenc i parlo català habitualment amb els amics i la família i el fet de saber català m’ha obert portes en el món laboral. Quan vaig saber que el Voluntariat per la llengua es feia al Centre Penitenciari Lledoners no m’ho vaig pensar dues vegades. Hi volia participar però no sabia si compliria els requisits. Vaig estar contenta quan la dinamitzadora del programa em va dir que podia fer perfectament de voluntària, ja que el meu català és fluid i considerava que podia ajudar altres persones que, com jo, havien començat  a aprendre la llengua des de zero.

Cecilia, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat

L’experiència al CP Lledoners ha estat molt enriquidora a nivell personal i també professional, ja que gràcies a aquest programa puc formar part -encara que sigui en poca mesura- del procés de reinserció dels meus aprenents, Felipe, Mohamed i Jaime. Les trobades, que són cada dilluns i tenen aproximadament una durada d’una hora, passen volant! Parlem del que hem fet durant la setmana, com estem i del que sigui. És un espai per compartir i poder parlar dels temes que a ells els interessen sense prejudicis.

Aquesta és una vivència molt interessant i és molt gratificant veure el progrés dels nois, sobretot d’un d’ells que cada vegada utilitza més vocabulari i parla més fluidament el català. Per a mi és un privilegi poder guiar aquesta activitat i contribuir així en la formació dels interns, que d’aquesta manera tenen la possibilitat d’ocupar el seu temps lliure fent activitats que els ajudaran a tenir un futur millor o almenys intentar-ho.

A més a més, gràcies a aquest voluntariat vaig poder participar d’un curs de la Generalitat i la Creu Roja sobre els voluntaris penitenciaris. Va ser molt profitós i útil, ja que em va permetre ampliar les eines per desenvolupar la meva tasca al CP Lledoners. Aviat participaré a l IV espai obert de voluntariat penitenciari de Catalunya. Ho estic esperant amb candeletes! Crec que aquestes accions són fonamentals perquè serveixen per donar suport a totes les persones que fan tasques de voluntariat i adquirir instruments i coneixements per poder-les realitzar amb més eficàcia.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/05/2016
,

El Voluntariat per la llengua (VxL) col·labora amb entitats diverses per formar parelles lingüístiques en àmbits específics (com ara el de la diversitat funcional) i, d’aquesta manera, donar resposta a les necessitats en concret de diferents col·lectius.

Aquest és el cas de la Fundació Ramon Noguera de les comarques gironines, amb què el VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Girona col·labora des del 2015.

El grup de conversa del VxL (format per una voluntària i 6 aprenents) es troba una hora a la setmana al Centre Especial de Treball de Llagostera, un centre de dia que ofereix un servei de teràpia ocupacional a persones adultes amb discapacitat intel·lectual.

L’objectiu de les converses, a part de millorar l’expressió oral en llengua catalana,  és potenciar i mantenir les capacitats i les habilitats dels aprenents per tal d’aconseguir una màxima integració social i laboral, i així millorar la seva qualitat de vida.

Compartim amb vosaltres els testimonis d’una de les aprenentes i de l’educadora de la Fundació:

La Carme Fuyà té 55 anys, és veïna de Llagostera i assisteix al Servei de Teràpia Ocupacional Llagostera de la Fundació Ramon Noguera. Li agrada la pintura, la informàtica, aprendre català i estar informada de l’actualitat. Li hem preguntat sobre la seva experiència com a aprenenta en un grup de conversa conduït per una voluntària, la Carme, i que s’emmarca dins del programa Voluntariat per la llengua.

T’agrada participar en el Voluntariat per la llengua?
Molt i molt, ara ja hem acabat les sessions, però m’agradaria molt poder continuar.

Què t’agrada més de les sessions que fas amb la Carme?
Aprendre a enraonar en català i a vocalitzar, perquè em costa una mica.

Quin tema dels que heu parlat és el teu preferit?
El de la política, perquè un dia o un altre, m’agradaria ser una noia política. I també em va agradar el tema del menjar, perquè va bé que la Carme expliqui coses, en sap molt.

T’ho passes bé a les sessions?
Sí, molt bé.

Animaries a tots els teus companys que hi participessin?
Sí, s’ho passarien molt bé.

Entrevista a Lourdes Anglès, educadora del Servei de Teràpia Ocupacional Llagostera.

Com valoreu l’experiència de participar en el Voluntariat per la llengua?
Molt positiva, la veritat és que l’experiència ha estat molt enriquidora. La Carme, la voluntària, s’ha adaptat als grups d’aprenents segons els seus coneixements i interessos. Porta el material molt ben preparat, molt visual i entenedor a través d’imatges. Com a dinamitzadora del grup i mitjançant eines pedagògiques, dóna peu a treure el màxim partit de cada aprenent i de cada tema. Utilitza un ampli ventall de vocabulari, detecta barbarismes i rectifica les paraules incorrectes. En definitiva, una molt bona dinàmica de grup.

Per què heu animat els aprenents a participar-hi?
Per tal que tinguin un millor coneixement de la llengua catalana. Per compartir noves experiències i alhora aprendre dels altres.

Quins beneficis els han aportat les trobades amb la voluntària?
Passar una bona estona parlant de temes propers i de la vida quotidiana i, a la vegada, aprendre una mica més de vocabulari català dia a dia.

Hi ha algun aspecte negatiu o que es pugui millorar?
Potser estaria bé poder comptar amb material didàctic.

Imma Torres, tècnica del Servei Local de Català de Girona, del CNL de Girona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
10/05/2016
, , , , , , , , ,

Caminant pel gòtic de Barcelona pots trobar-te sorpreses que no per conegudes són menys agradables.

Sense anar més lluny, l'altra tarda el Mikhail i jo vam anar a petar bastant a prop del cel... donat les delícies i altres temptacions dolces dels monestirs, que la botiga-café Caelum ofereix al carrer de la Palla, 8, a tocar de la plaça del Pi.

Un cop hi entres et recomano baixar les escales de pedra fins a les Termes antigues...on t' expliquen que s'hi banyaven les dones fa més de cinc segles. Allà tranquil·lament la xerrada transcorre entre dolços, licors i a més, herbes.

Caelum és el cel... no t'ho perdis!

Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que ha compartit aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/05/2016
,

Per Sant Jordi, al Servei Local de Català d'Esplugues de Llobregat acostumem a organitzar una lectura de llibres a micròfon obert al mig de la plaça de Santa Magdalena, davant de l'ajuntament. Enguany, Soledat Gascó, voluntària del VxL que escriu poesia, ens ha regalat el següent poema, escrit des del punt de vista d'una voluntària per la llengua i manuscrit en una cartolina.

Una llengua, un país: Catalunya

Tinc enveja

de les llengües que no estan criticades,

que tothom les vol aprendre

sense estalviar esforços

perquè estan ben valorades.

Tinc enveja

de les llengües que en diuen "més parlades"

i, que els qui han nascut allí

pensen que són les més maques.

La meva llengua també n'és de bonica,

i té una riquesa que molts d'aquí

no sabran mai, perquè creuen 

que és difícil i no cal sacrificar-se

en estudiar el seu cabal,

si amb una de sola ja passen!

I total, per a què cal!

 

I jo voldria viure en un racó

d'aquesta terra estimada

on fer volar coloms al meu jo

creient que serà ben tractada.

Parlar-ne amb l'orgull de debò,

com si fos la virtut alada

no haver de demanar perdó

per no ser entès, altra vegada.

Em fa mal viure al meu País

mendicant la meva cultura

explicar-ho com si no servís

la seva llarga singladura.

Mai no podrà ser un camí llis?

Ser el que som sense censura?

Mai no hi haurà un compromís

d'entendre la nostra postura?

 

Molí de vent i bisturí de paraules a la deriva

repetides dalt de la riba de la història sempre així.

 

Voldria conèixer el festí

dels qui tothora fan fogata

i escampen l'anunciata

posseint el nostre destí.

Que la raó porta postdata

i el poble n'és el paladí.

 

Soledat Gascó, voluntària del Voluntariat per la llengua d'Esplugues de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Roses)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/04/2016

El Racó de l’Artesà és una cafeteria i forn de pa de Caldes de Montbui que, des del principi del Voluntariat per la llengua, n’és establiment col·laborador i on es troben cada dimecres a la tarda la Mercè i la Mirela; dues dones lluitadores, treballadores i llestes - tres trets que qui les coneix diu que tenen en comú.

La Mercè va fer de voluntària fa set anys i, després d’algunes parelles lingüístiques, ho va deixar, per reprendre-ho ara una altra vegada. La Mirela és bosniana i, després de la guerra de l’antiga Iugoslàvia, passava els estius a Catalunya a casa d’una família d’acollida de Santa Perpètua. Quan va acabar els estudis, al seu país, va decidir venir a viure amb la seva parella catalana (que curiosament havia conegut a Bòsnia) a Cunit, on van viure durant set anys. Ara a Caldes, per raons de feina, està fent un curs de gestió administrativa; tema de conversa amb la Mercè que pot ajudar-la en la matèria, ja que treballa al Departament d’Economia de l’Ajuntament.

“Una de les coses que em sorprèn de la Mirela és que tot el que es proposa... ho fa i ho fa bé! –diu la Mercè. I és que la Mirela, a banda de ser molt activa, té una actitud molt decidida davant les situacions que ha de viure. La Mercè sovint parla als seus fills de l’esperit de treball de la Mirela i de l’esforç que fa per aconseguir allò que es proposa malgrat les dificultats.

De les trobades a la cafeteria, en resulten llargues xerrades sobre els respectius països: situar-los en el mapa, va ser el primer que van fer; parlar de les característiques semblants, el següent. També sobre el que escriu la Mercè, amb paraules que a vegades no acaba d’entendre la Mirela i que ella li explica amb un llenguatge més senzill. O sobre les variants de la llengua catalana, quan la Mirela utilitza expressions pròpies de la parla tarragonina.

La tarda els passa sense adonar-se’n. Sempre es queixen que no tenen gaire temps lliure. “És que totes dues fem mil coses!” –diuen. La noia de la cafeteria les coneix bé, sap què hi van a fer cada dimecres a la tarda, sempre els parla en català i, quan veu que s’aixequen, ja els prepara la barra de pa que sap que compraran per sopar.

Rosa Maria Llunell, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/04/2016
,

Em dic Agnieszka i visc a Cardedeu. Sóc de Polònia. Vaig venir a Catalunya fa 9 anys i tot seguit vaig començar a estudiar català. 
Sempre he tingut molt clar que aprendre un idioma és la clau per a una bona comunicació i integració amb les persones. Tot i que em penso que, avui en dia, la dicotomia autòcton – estranger deixa de ser una relació de dues branques i comença a créixer com un arbre. 
He tingut molta sort de poder formar part d’una societat i cultura molt oberta a la diversitat. 
Espero que conèixer nous idiomes, diccionaris, en fi, persones, comenci a ser el meu ‘hobby’, ja que, per exemple, m’agradaria tornar a parlar rus. En fi, em queda molt per fer encara.
La meva parella lingüística es diu: Marta i és de Bolívia.
L’escrit explica la nostra primera trobada.

Panettone

És difícil trobar-te. Cal tenir una sort especial perquè els camins, com si fossin un trèvol de quatre fulles, portessin la ciutat al bar. És on ens vam veure per primera vegada. És on penso que en tants llocs del món l’home viu per un instant: les xerrades-petades de mitja-tarda, mentre facin el futbol (la religió del segle); les criatures amagades, jugant al penjat o dibuixant la xarranca, xutant els taps de corona. La forta olor de les begudes, fusta. 
No sé d’on véns, m’és desconegut el lloc rodejat de muntanyes que sembla voler abraçar el sol. 
Ziga-zaga dels rius. Glaç de les llacunes. 
Però, al cap d’uns segons de la tímida incertesa, la conversa sembla fluir cap als orígens i unir les experiències.
S’apropen les festes i ens expliquem com són les nostres cases. Em fas aprendre el nom d’un pastís nadalenc, d’origen milanès, típic també de les teves terres, però m’he après tant de memòria el nom, que ara ni me’n recordo; ni de les normes de l’escriptura. Pane&One? Panet-Tonet? Què és la memòria i per on comença? És al principi? 
Ja veus, ens hem de tornar a trobar, perquè pugui recordar el teu món.

Agnieszka Szczepaniak, voluntària del VxL de l'Oficina de Català de Cardedeu, del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!