Aquesta setmana el Mikhail i jo vam decidir inaugurar el nou curs regalant-nos un berenar a Casa Foix, un dels forns més antics de Barcelona. On millor que a casa del poeta podíem començar les nostres trobades del Voluntariat per la llengua?
Quan hi entres, tens la sensació de ser dins d'una capsa de bombons, de tan maco. I amb aquella oloreta dolça... La casa, fundada al segle XIX, va esdevenir herència d'un dels millors poetes del s. XX. en la nostra llengua. En Josep Vicenç Foix, fill de pastisser, va tenir la gràcia de saber compaginar el negoci familiar amb l'escriptura poètica, formant part dels cercles literaris amb més arrels de la seva època. Amic personal de poetes cabdals com ara Salvat-Papasseit, Joaquim Falguera, Carles Riba -també de Sarrià-, Vinyoli, Josep Carner, Clementina Arderiu i molts d’altres, que formaren part als seus inicis del Noucentisme Català, i que després evolucionarien cap el Surrealisme, amb el poeta Brossa o el pintor Dalí.
Conegut pel gran públic quan el Serrat va musicar el seu poema ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR -dintre de la seva obra més celebrada, SOL I DE DOL- amb el que explica la visió de la realitat des de l’inconscient, nucli motor del surrealisme. I a la vegada reconegut dintre del món de les lletres, va ser guardonat amb el Premi d'Honor de Les Lletres Catalanes el 1973, i el 1981 va guanyar el premi Nacional de Literatura Española. El 1984, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Nobel de Literatura.
Mare de Déu quin berenar més il·lustrat! Entre pastissos dolços, com alguns poemes, vam retre homenatge a la nostra llengua.
Isabel Moreno, voluntària del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que ha compartit aquesta activitat amb el Mikhail Rusinov, l'aprenent amb qui forma parella lingüística del VxL.
Afegeix un nou comentari