El Diego és un noi brasiler que va arribar al Centre Penitenciari Lledoners sense saber català ni castellà. Actualment és auxiliar de la biblioteca central del CP Lledoners i alumne del CFA Carme Karr, inserit en el mòdul de formació del centre penitenciari. Passava moltes hores a la biblioteca, envoltat de llibres, i va saber aprofitar l’ocasió per començar a aprendre el català de manera autodidacta. Però no en tenia prou i és per això que el dia que va descobrir que les taules dels fons de la sala les ocupaven parelles lingüístiques va voler formar part d’aquest programa. Així va ser com va conèixer la Jamileth, la seva voluntària lingüística amb qui han intercanviat estones de conversa i de lectura. Ella, des de casa, i ell, des del racó de món que se li ha permès ocupar, llegien el mateix llibre i el comentaven la setmana següent mentre ampliaven els temes de conversa esporàdicament. Les trobades s’han acabat i el Diego ha après més català del que mai s’hauria imaginat. Llegiu el seu escrit i comproveu-ho vosaltres mateixos:
“La participació de la voluntària de parelles lingüístiques Jamileth va ser motivadora, entretinguda i divertida per a nosaltres. Ella va aconseguir establir una relació de respecte i amistat amb nosaltres, que alhora vam estar molt interessats a participar i practicar la llengua catalana.
A través de les xerrades de cada divendres hem pogut conèixer una mica la cultura d'altres països, així com també, els valors de respecte i entreteniment que poden ser aconseguits, independentment del lloc on estem.
L'únic que hem de fer és estar agraïts per tot l'interès i entusiasme dipositat per part de la Jamileth, que venia cada divendres a la tarda a promoure la interacció i les pràctiques de la llengua catalana.
Més enllà de tot això, també va aportar:
- Diversió: Aquelles tardes, quan ens reuníem jo, la Jamileth, i dos companys més i començàvem a parlar de futbol, del resultat dels partits, o de com són els nostres països, era com si oblidéssim la presó i ens transportéssim a fora d'aquesta realitat, una sensació de felicitat com si estiguéssim al carrer xerrant amb amics.
- Coneixement: Les xerrades eren en català, cosa que feia que treballéssim l'idioma i el practiquéssim de manera divertida i entretinguda.
El més important de tot és que cada vegada que la Jamileth apareixia per la porta sempre arribava amb un somriure. Venia amb ganes d'ensenyar i al mateix temps d'aprendre sobre els nostres països i les nostres cultures. Es va establir una relació d'igualtat, en què s’aportaven valors des de les dues parts.
Hem d'estar eternament agraïts a la Jamileth, per aquests petits instants de rialles i aprenentatges, farcit de sentiments càlids que ens van dur –ni que fos per una petita estona- a fora d'aquesta realitat.
Gràcies per tot ...
Que Déu t’ il·lumini sempre ...”
En Diego és aprenent del VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat al CFA Carme Karr (Centre Penitenciari Lledoners)
Afegeix un nou comentari