Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
19/05/2021

La Joana Mollà va fer de voluntària als inicis del Voluntariat per la llengua (VxL), l’any 2008, i ara hi ha tornat de manera virtual. Això és el que ens explica sobre la seva experiència amb les dues opcions que ofereix el programa:

Les dues modalitats són motivadores, tot i que jo prefereixo la presencial ja que m’agrada ensenyar la meva ciutat als aprenents. Per contra, amb la modalitat virtual pots conèixer persones que viuen fora de la teva ciutat o fins i tot fora de Catalunya i també és engrescador.

La modalitat virtual té aprenents escampats per tot el món, des de Suècia, l’Argentina... El cas de la Joana, però, és diferent, tal com ens diu:

Les meves parelles lingüístiques són persones d’Espanya que viuen a Catalunya però que no parlaven català mai perquè el seu entorn era tot en castellà.

Les converses els han ajudat a perdre la vergonya però també a tenir algú amb qui fer-ho. 

Sobre el fet de participar en el Voluntariat per la llengua, la Joana expressa:

El VxL no suposa una gran despesa de temps, perquè és només una hora  a la setmana i el que m’agrada és que és un voluntariat en què dones una part del teu temps de forma altruista i desinteressada a persones i no a associacions o entitats, com havia fet en altres ocasions. Hi ha moltes persones que volen aprendre la llengua, per això  ens hem d’esforçar més amb els que ja l’estan aprenent i els ho podem posar fàcil si els parlem en català.  

De la mateixa manera que contribuïm a la conservació del planeta fer el VxL ajuda a posar el meu granet d’arena per tal que la llengua continuï viva.

Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Montserrat 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/05/2021

Vaig conèixer la Joi en el Voluntariat per la Llengua (VxL) i ara som amigues. Ella és argentina i abans de venir aquí ja va voler estudiar català al Casal Català Margarida Xirgu, de Buenos Aires. És una noia molt viva i cada setmana totes dues esperàvem amb candeletes el moment de trobar-nos; se'ns feia curt! Ara ja s'han acabat les nostres trobades virtuals, jo com a voluntària i ella com a aprenenta, però continuem en contacte i el seu marit ve amb mi a classe (soc professora de català per a adults al Centre de Normalització Lingüística, CNL, de Barcelona); mireu si n'hi va parlar bé, de mi!

I ara fa dues setmanes vaig començar a trobar-me amb la Rocío, una malaguenya que estudia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Quan es va presentar em va dir on vivia, i resulta que som veïnes, fet que ens obrirà moltes oportunitats smiley

Us recomano que sigueu voluntaris per la llengua, perquè ofereix moltes oportunitats als aprenents i a nosaltres ens dona moltes alegries! Apunteu-vos-hi a www.vxl.cat/participa-hi

Mercè Espuny, Tècnica de Normalització Lingüística del CNL de Barcelona i voluntària del Voluntariat per la llengua

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/05/2021
,

El Miquel és voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) de Viladecans des de l’any 2018. En aquesta entrevista ens explica, entre altres coses, com ha estat fer el pas de les trobades presencials a les virtuals amb les seves parelles lingüístiques.

Per quin motiu et vas inscriure al VxL, Miquel?

Bé, m’havia jubilat i volia omplir el meu temps ajudant d’alguna forma altres persones. Vaig veure aquesta oportunitat de fer alguna cosa per al meu país, que era fent de voluntari lingüístic amb persones que volien practicar el català. Havia sentit a dir moltes vegades allò de “no hablo catalán porque me da vergüenza”. Des del VxL contribueixo a difondre la cultura del meu país, més enllà de qüestions polítiques.

El 2018 vas començar com a voluntari lingüístic presencial a Viladecans, ens ho expliques una mica?

El meu primer aprenent va ser un senyor andalús que estava estudiant català al Servei Local de Català (SLC) de Viladecans i volia tenir alguna persona amb qui practicar. Ens vèiem en una cafeteria de la Rambla i xerràvem tot fent un cafè. Ara encara estem en contacte de tant en tant: és un altre aspecte positiu d’aquest programa, que s’acaba fent un lligam d’amistat amb la parella lingüística.

L’any passat, arran del confinament, vas passar de ser voluntari lingüístic presencial a virtual. Quin canvi va suposar això per a tu?

Va ser un canvi força interessant. Jo soc més de contacte presencial, vull dir del cara a cara, però tot i així estic veient que és una experiència molt interesant. A més, encara que hi hagi una tempesta es pot fer la trobada lingüística, confortablement des de casa.

D’on són els aprenents que has tingut fins ara?

He tingut molts aprenents de Sud-amèrica (Colòmbia, Bolívia, Perú, Mèxic, Argentina), alguns de l’Estat espanyol residents aquí, a Catalunya, i d’altres que viuen fora de Catalunya. També he tingut una aprenenta catalana que havia perdut gairebé tot el seu vocabulari català perquè feia temps que havia marxat a viure a una altra comunitat autònoma i que ara es plantejava tornar a casa i, per tant, volia practicar. Ah, i un noi de Saragossa que s’havia inscrit com a aprenent pel plaer d’aprendre més sobre la cultura catalana.

Quina plataforma feu servir i quins temes de conversa teniu durant les trobades lingüístiques?

Bàsicament, WhatsApp, però també Zoom i Hangouts. Parlem de temes quotidians: aficions, la feina o els estudis d’ells, aspectes diversos de les seves cultures d’origen… Considero que aquestes xerrades són intercanvis culturals que beneficien tant el voluntari com l’aprenent.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut com a voluntari del VxL.

N`hi ha dues que em semblen molt curioses:

Una de les meves aprenentes era advocada i es va presentar a un lloc de feina on inicialment no demanaven català oral; tot i així, ella va començar l’entrevista en català de manera fluida, però quan va arribar a la part tècnica es va posar molt nerviosa i l’entrevistador li va dir que continués en castellà. Li van donar la feina gràcies a aquesta predisposició.

També recordo un aprenent argentí descendent d’avis catalans; em va explicar que de petit s’estranyava que la seva família d’aquí parlés d’una manera tan estranya. Quan va arribar a Barcelona l’inconscient li va fer notar que hi havia paraules que ja havia sentit a aquests familiars.

Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?

M’agradaria afegir que estic molt content de la tasca que faig com a voluntari lingüístic del Voluntariat per la llengua.

Vull encoratjar totes les persones que parlen català que s’apuntin com a voluntaris al programa VxL per ajudar a fer conèixer la llengua i cultura catalanes.

VxL de l'SLC de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/05/2021

L’Aurèlia és voluntària lingüística de Barberà del Vallès des de l’inici del Voluntariat per la llengua (vxL). Des d’aleshores, ha tingut més de 30 parelles lingüístiques. Aquest any, i arran de la COVID, ha continuat fent de voluntària amb la modalitat virtual del programa. La seva parella lingüística, la Rita, viu a Madrid i es va apuntar al VxL per poder practicar el català 1 hora a la setmana.

Aurèlia

Fa molts anys que fas de voluntària lingüística a Barberà. Recordes la teva primera parella lingüística?

Sí, fa molts anys que vaig començar. La primera aprenenta va ser la Mari Álvarez, me’n recordo perfectament.

Què és el que més valores o destaques del Voluntariat per la llengua?

M’ha ajudat i encara ara m’ajuda a agafar molts coneixements.

Has tingut més de 30 parelles lingüístiques en modalitat presencial… I ara, per primer cop, i per poder-nos adaptar a la situació arran de la COVID, t’has estrenat amb la primera parella virtual. N’estàs contenta?

Sí, molt!

Et va sorprendre alguna cosa de la Rita, el primer dia que vau xerrar?

La seva simpatia.

Si haguessis de resumir en una frase les xerrades amb la Rita… Què diries?

Que per a mi són molt interessants.

Aurèlia, les parelles lingüístiques que has tingut tot aquest temps t’han ajudat a prendre consciència sobre l’ús del català?

Sí, i tant. És una bona manera de difondre i preservar la nostra llengua.

Rita

Rita, tu vius a Madrid… Quan va ser el teu contacte amb el català? Te’n recordes?

Sí, ara soc aquí, però he viscut durant més de 25 anys a València. Allà, vaig intentar aprendre i parlar en valencià, però no ho vaig aconseguir. Tothom només em parlava en castellà; quan estaven parlant en valencià, si em miraven canviaven al castellà.

I com vas saber que hi ha el programa Voluntariat per la llengua per practicar-lo?

Me’n vaig assabentar a la llibreria Blanquerna, que és on vaig a classe de català.

T’hi vas apuntar sense pensar-ho o et va costar una mica?

Em feia una mica de mandra, perquè vaig tenir una experiència no gaire bona a València; en aquella ocasió, no vaig arribar a connectar gaire amb la parella lingüística.

Digues alguna cosa que hagis après parlant amb l’Aurèlia.

En diria tantes: coses de la vida, d’una altra manera de veure les persones, de verbs, de pronoms febles…

Des que fas les xerrades amb l’Aurèlia, notes que has agafat més confiança i fluïdesa?

Sí, i tant. Em dona molta confiança; en tots els aspectes i, per tant, afavoreix la meva fluïdesa per expressar els meus sentiments.

Tens alguna altra possibilitat de parlar en català aquí a Madrid?

Ara mateix, amb la pandèmia, no. Estic mig confinada i no vull fer trobades amb ningú. Amb aquesta forma de trobades virtuals és molt més fàcil.

Abans de la pandèmia anava a classes de conversa i clubs de lectura a la Blanquerna; i també fèiem trobades amb els companys de classe de català.

Què li diries a una persona per tal que participés en el Voluntariat per la llengua?

Ja ho he dit als meus companys de classe: és una altra oportunitat de posar en pràctica els teus coneixements i, des de Madrid, és una manera d’intercanviar idees i opinions amb persones que viuen a Catalunya, si tenen la sort que he tingut jo amb l’Aurèlia, és clar.

Totes dues

Un cop us vam posar en contacte, us va costar fer la primera xerrada? Com vau contactar?

El primer contacte va ser telefònic. Volíem saber quina disponibilitat teníem l’una i l’altra per començar a concretar el dia de les xerrades.

Un dels avantatges de la modalitat virtual és que les parelles teniu més flexibilitat d’horaris. Cada quan xerreu? Teniu un dia fix i una hora fixa o ho aneu canviant en funció de cada setmana?

Hem establert un dia fix per parlar, així ens va millor. I és els dimecres a les 12 h. Si cal un canvi, ho acordem prèviament i amb prou de temps.

Una hora de conversa és suficient? O potser una mica massa?

Creiem que una hora és suficient.

Us costa trobar temes de conversa? Feu servir algun tipus de material de suport?

Aurèlia: No, no ens costa gens.

Rita: Nooo, no cal cap material. Els temes surten sols.

Què heu après, l’una de l’altra?

Aurèlia: Jo, de la Rita, n’he après moltes coses perquè té molta cultura. Estic molt contenta d’haver-la conegut.

Rita: No sabria dir… A parlar cada dia millor.

Jo trobo que més que intentar aprendre o ensenyar, el que busquem totes dues és passar una estona agradable. Per a mi és la millor manera d’aprendre.

Entrevista de la Lídia Ponsatí, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3 a l'Aurèlia i la Rita, parella lingüística en modalitat virtual

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/05/2021
,

Soc L’Alma, de Sevilla, treballo com a educadora social i fa set anys que visc a Eivissa. Després d’un recorregut de 5 anys aprenent català, (amb tot tipus de fases: motivació, desmotivació, sentiment de discriminació, d’imposició...) l’experiència amb la Diana, la meva parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) va ser molt positiva. Des del primer contacte, ella em va posar moltes facilitats amb els horaris. Així mateix, sento que ha estat molt comprensiva, flexible i que s’ha adaptat a les meves necessitats i demandes. I el més important: les xerrades setmanals estaven envoltades de bones sensacions, per mi. Especialment, la més continuada de tot aquest any: vaig sentir el seu suport com un regal. Així doncs, la meva sensació durant el procés d’aprenentatge era d’agraïment, un dels ingredients que va provocar la meva adherència a les nostres xerrades setmanals. Ara, gràcies a la Diana, al programa VxL i al meu procés d’aprenentatge puc participar en les converses, informar-me i comprendre a més persones. Ara tinc una nova eina, una nova clau per participar en una cultura que té molts aspectes interessants per mi, sobretot, a nivell social. I em sap greu que moltes persones no puguin fer-ho i que una llengua que ara estimo i valoro com a pròpia s’utilitzi com a instrument de separació. Ara tinc l’opinió que tothom a l’escola hauria d’estudiar totes les llengües del territori Espanyol com a instrument de riquesa i de cohesió. Per això valoro el vostre programa i el trobo molt encertat en el sentit que ho feu com un regal, des de l’amor a la llengua, com a vehicle de comunicació i us animo a arribar el més lluny que pugueu.

Per la meva part (Diana) estic molt contenta de ser voluntària per la llengua. Soc de les terres de l’Ebre però fa prop de 20 anys que resideixo al Vallès Occidental. Em vaig apuntar a ser voluntària per la llengua perquè sempre m’han agradat les tasques de voluntariat i fer-ho des d’una vessant relacionada amb la comunicació i la llengua em semblava molt interessant. Al principi no rebia propostes perquè presencialment només podia un cop a la setmana i suposo que era difícil que quadrés amb els horaris de les persones que volien aprendre català. Quan va arribar la pandèmia vaig veure l’anunci a xarxes de la modalitat virtual vaig tornar a demanar que volia ajudar a algú a aprendre català i llavors ja va ser més fàcil perquè em podia adaptar millor a horaris. Desconec com es fan les parelles lingüístiques , imagino que es busquen perfils similars, d’edat i interessos, però en el cas meu i el de l’Alma van encertar de ple. Recordo que em van enviar unes instruccions de com havia d’ajudar a la nostra parella i vaig intentar fer-ho el millor que podia les primeres vegades perquè volia que l’Alma aprengués ràpid i com bé diu en el seu escrit entengués el perquè aquí parlem català i estimem la llengua. L’Alma aprèn ràpid i de seguida les nostres converses es van convertir en una xerrada setmanal que totes dues fruïm: ens ho passem molt bé! Podem dir que hem passat a ser amigues i estem contentes que el català ens hagi unit. Estic molt agraïda a l’oportunitat del VxL que ofereix aquesta iniciativa i a l’Alma per ser receptiva, generosa i ensenyar-me les seves experiències, que son vitals. No n’era conscient fins que he tingut l’experiència de com la llengua pot integrar i ensenyar-nos tant a qui aprèn i a qui ensenya.

Estem totes dues molt contentes d’haver-nos conegut i de fer les nostres xerradetes!

Alma i Diana, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/05/2021

Cellers La Vinya, col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) de Gavà des dels inicis del programa, celebra enguany el 92è aniversari com a establiment de venda de vins i destil·lats. Llegiu aquesta interessant entrevista que hem fet a en Jordi, amb la qual volem també col·laborar a la visibilització dels establiments adherits i el comerç de proximitat: 

Quantes persones treballeu en aquest establiment? Qui sou?

Actualment hi treballem tres persones: la mare, amb 82 anys; el meu germà i jo, que soc el germà petit. Negoci familiar des dels inicis.

Quan es va inaugurar aquest establiment?

El 1929, però no va ser a Gavà sinó a Cornellà del Llobregat. Després de la Guerra Civil, els avis es van instal·lar on ens trobem actualment. En aquell moment era l’edifici més alt del poble.

Per què es diu així aquesta botiga?

Perquè quan el meu avi, Àngel Verge Capafons, va fundar l’establiment va plantar un cep a l’entrada perquè els clients sabessin que era un celler.

Quins productes oferiu en aquest establiment?

Vins, caves, licors, vi a doll, complements per al vi, productes gurmet.

Quin és el producte estrella?

Actualment, l’aiguardent d’espàrrec blanc de Gavà, seguit del vermut, tant a doll com embotellat, de diferents marques i procedències.

Quan fa que sou establiment adherit al Voluntariat per la llengua?

Dotze anys, gairebé des dels inicis del programa.

Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador amb el programa VxL?

La manera de contribuir al país: Llengua, cultura i vi. Com que és un establiment de proximitat, i cada cop hi ha més intercanvi cultural a causa de la globalització, aquesta és una manera de contribuir que les persones nouvingudes aprenguin la llengua, la cultura i les tradicions.

Segur que en tot aquest temps heu viscut en aquest negoci moltes anècdotes; ens n’expliques alguna?

Una de tantes i força divertida: Al començament del turisme que es feia a la nostra ciutat —al voltant dels anys 60— la meva família va rebre una carta d’Alemanya i per la finestreta del sobre es veia la foto dels avis i la mare. Hi deia: “Entregar a la familia del Celler”.

I relacionades amb el VxL?  Hi havia una clienta que va venir de Buenos Aires, amb la qual parlàvem un cop a la setmana al Celler. Al cap d’uns anys va venir a dir-nos que havia continuat estudiant a Sabadell i que tenia el nivell A de català.

Com heu viscut el confinament?

Personalment, amb respecte i una mica de por perquè la mare és una persona de risc.

Voleu afegir-hi alguna cosa més?

Doncs sí: Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Esperem que ben aviat ens pugueu visitar amb les parelles lingüístiques i l’alumnat dels cursos. Mentrestant, convidem els lectors i els participants en el VxL a gaudir del comerç de proximitat, alhora que practiqueu el català visitant el nostre establiment.

Voluntariat per la llengua del Servei Local de Català de Gavà (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
10/05/2021

Jo soc el Fede. Soc argentí i estudio per a ser sacerdot. Tinc 32 anys. El meu primer contacte amb la llengua catalana va ser en veure la sèrie Merlí. Com que sóc un amant de les llengües, vaig decidir intentar aprendre el català amb l'aplicació Duolingo. Tot va començar bé i després em vaig inscriure al programa Voluntariat per la llengua (VxL) per poder-lo practicar millor. Més endavant vaig tenir l'oportunitat d'anar a conèixer Barcelona, on vaig poder parlar prou bé el català i vaig ser rebut molt amablement per tots.

Després de tornar al meu país, em van escriure del programa VxL per assignar-me una parella lingüística, una cosa que vaig agrair i gaudir moltíssim. La meva parella lingüística, el Francesc, no podia ser millor: compromès amb el tema, amable, respectuós i, sobretot, una persona amb qui em va resultar summament fàcil parlar.

Està en els meus plans, quan culmini els meus estudis, poder anar a Barcelona per realitzar certs tipus de feines (i potser estudis) que fa temps que vull fer. Certament, ara amb tot això de la pandèmia hauré de tenir paciència i esperar. Però l'esperança, certament, és l'últim que es perd.

Gràcies a tota la gent del programa, atès que el treball que esteu fent és fenomenal; el recomano àmpliament.

Federico, aprenent del VxL en modalitat virtual des de l'Argentina que atén el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
07/05/2021

En Francisco, aprenent autodidacte de català que xerra des de Portugal amb la Mari Carme, la seva parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL), ens ha enviat un text i una foto sobre les deu trobades per practicar el català a través de la conversa en línia que han fet des del mes de gener:

Estic molt agraït al programa Voluntariat per la llengua i a la meva companya Mari Carme, voluntària del VxL. N’he après moltes coses: des del punt de vista lingüístic, és clar; però sobretot des del punt de vista de la cultura i del sentit de la història. Gràcies a les converses que tinc amb ella, als comentaris que fem sobre l'actualitat política i al debat sobre pel·lícules i programes, avui tinc una visió molt precisa de Catalunya, força diferent de la que tenia abans. Abans era partidari de la causa catalana, però ara en soc molt més.

Francisco, aprenent del VxL en modalitat virtual que atén el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/04/2021
, , , , , ,

Ja fa un any d’aquell dimarts, que ens vam trobar en un cafè de Terrassa, per conèixer-nos. Recordo que va resultar ser un senyor que semblava molt respectuós i seriós. M'agradà molt, estava molt motivat a ajudar-me i molt enfocat en corregir-me. Jo estava molt contenta, perquè m'agrada molt que em diguin si m'equivoco.

Sense esperar-ho, després de la segona trobada, vam estar més o menys 3 mesos sense poder-ho fer, com a conseqüència de la Covid-19. Afortunadament, cap a finals de juny, vam tornar a les nostres trobades, però de forma telemàtica.  De mica en mica, aquest moment de la setmana es va convertir, per a mi, en un regal, en un moment especial, no únicament perquè puc practicar i aprendre català, sinó perquè aprenc de la cultura, de com fer xufla, a més he conegut part de la seva família a través de la pantalla. N’Antoni em fa pujar l’ànim, però sempre em fa tocar de peus a terra.

Jo em vaig inscriure per continuar amb les meves classes de català quan van canviar a telemàtiques, però no va ser fàcil, perquè únicament feia exercicis, i em semblava que no avançava en el meu aprenentatge, i per això no vaig continuar les classes en línia. Estava una mica trista, però n'Antoni va aconseguir no només de perdre el nivell, sinó que el pugés. Ara m'atreveixo a parlar català al carrer, i en les converses de feina o ens governamentals.

Per a mi aquesta és una experiència de 10 punts i recomano a tothom que aprofitem aquesta oportunitat no només per aprendre català, sinó també per conèixer la cultura i les tradicions i, per descomptat, per conèixer i gaudir de gent molt agradable.

Jo estic gaudint molt amb n'Antoni, estic molt contenta amb cada trobada, per la seva entrega cap a mi.

Kathy Bueno, aprenenta del VxL del Servei Local de Català (SLC) de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística, CNL, de Terrassa i Rubí)

Després de llegir el que la Khaty ha escrit, em sento incapaç de dir res que pugui donar una visió més exacta del que ha estat la nostra relació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL).

Únicament fer esment que ella va ser la meva primera parella lingüística i entenc que algun mèrit dec tenir, quan en parla tan bé.

Antoni Alegre, voluntari del VxL de l'SLC de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/04/2021

Des del primer moment vam connectar, tenim la mateixa edat i compartim filosofia de vida.

Passem molt bones estones juntes passejant i xerrant, normalment a prop del mar. Parlem del nostre dia a dia, com ens ha anat la setmana i experiències viscudes.

Estem vivint una experiència molt positiva, hem tingut molta sort al coincidir!

Cristina Sala (voluntària) i Isabelle Penson (aprenenta de Bélgica), parella lingüística del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!