Blog

L'Anastasiia Kiseleva, aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual, ens explica la seva experiència amb el programa des de Rússia.

Et pots presentar?

Em dic Anastasiia Kiseleva, soc de Rússia, tinc 34 anys i em trobo a Sant Petersburg.

Com és que parles català?

L’any 2017 vaig anar per primer cop a l’Estat Espanyol, a Barcelona. Allà vaig veure que al carrer un munt de rètols estaven escrits en una altra llengua que jo no coneixia. Això em va sorprendre molt. Sort que un amic des de Badalona em va dir que existia una oportunitat d’estudiar el català a la meva ciutat, a més a més, de franc. Així vaig començar a estudiar el català i a través d’un company de classe vaig arribar al Voluntariat per la llengua.

I des de Sant Petersburg, quan fas servir el català?

Participo en el vostre programa Voluntariat per la llengua, vaig participar al Campus universitari de la llengua i cultura catalanes, a L’Estada Lingüística d’Estiu a València (virtual), i avui he acabat l’Estada Lingüística d’Estiu a les Illes Balears (virtual també).

A més a més, tinc amics catalans que viuen aquí a Rússia amb qui parlo de tant en tant i també continuo estudiant català a través de Zoom amb un grup de companys.

La teva participació al VxL ha resultat ser com esperaves,?

Millor encara! Recordo que a la primera trobada jo estava molt nerviosa, però des del primer instant la Virginia, la meva voluntària, va trencar el gel amb el seu somriure i amb coses que va dir. Crec que el Voluntariat per la llengua és una bona oportunitat per practicar l’idioma i sempre és un plaer conèixer gent nova, especialment dels altres països i parlar de la seva vida sigui el que sigui, coses en comú o de diferents.

A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?

A qualsevol persona que estudia català i que vol practicar-lo més i fer amics 

Ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança

Jeiner Salomón ens explica la seva experiència com a aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet.

Em dic Jeiner, tinc 34 anys i soc cubana. Visc a Barcelona, al municipi de Santa Coloma de Gramenet des de fa 2 anys. Vaig arribar a aquesta ciutat sense haver sentit mai el català i quan vaig sortir de l'aeroport i vaig entrar al metro, vaig descobrir que era una llengua viva i que es parlava molt.

Aquí vaig decidir que havia d'aprendre'l si realment volia integrar-me al país que m'havia acollit. Als quatre mesos d'arribar vaig iniciar el meu primer curs i vaig continuar fins que em vaig sentir còmoda per parlar amb els altres. Als cursos vaig descobrir el Voluntariat per la llengua a través del meu professor Israel i sense dubtar-ho vaig decidir participar-hi. El meu voluntari, el Jesús, i jo ens vam reunir generalment al carrer i parlàvem mentre caminàvem, perquè va ser durant aquells mesos en què la majoria de llocs públics estaven tancats per la pandèmia. Parlàvem de qualsevol tema, sobretot literatura, cinema, i fins i tot una mica de política. De fet vaig descobrir alguns llibres molt interessants per suggeriment seu.

Després d'aquestes trobades em vaig atrevir a parlar en català en qualsevol lloc i ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança, tot i que encara està lluny de ser perfecte.

Crec que el Voluntariat per la llengua és l'oportunitat perfecta per aquells que estan aprenent l'idioma per enfrontar el pitjor enemic quan ens iniciem en una llengua nova, que és la por a equivocar-se, per això sempre que trobo un amic que vol aprendre català, li recomano participar al Voluntariat per la llengua.

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

La Rosó, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual des dels Estats Units, ens parla de la seva relació amb el programa i amb la llengua catalana malgrat la distància.

Et pots presentar?

Em dic Rosó i vaig néixer a Girona, ara fa 43 anys, però vaig créixer a Barcelona. Actualment visc a Virginia Beach a la costa est dels Estats Units des de fa 4 anys. Però ara en farà 8 que vaig marxar de Catalunya per raons de feina del meu marit. Aquests darrers vuit anys he viscut a Londres, Seattle i ara a Virgínia.

Malgrat que visc a l’estranger, a casa parlem català. Parlo català perquè és la meva llengua materna, les meves arrels, la seva sonoritat em defineix. Però també ensenyo català virtualment i participo activament a Filolàlia. Si exploreu la web o entreu per Instagram o Twitter veureu que és un projecte petit, però emprenedor on estimem les llengües i volem aportar el nostre granet de sorra per estimar-les més. Ensenyem, traduïm, corregim, assessorem i orientem en català, castellà, anglès i francès. La nostra idea és adaptar-nos i respondre a les necessitats dels qui ens busca, com polir la pronunciació o adquirir més fluïdesa. A més a més, ens agrada compartir aspectes curiosos de la llengua per tenir més consciència de la importància de saber-se comunicar. També com que ens agrada jugar, proposem petits reptes divertits com un concurs de relats o el sorteig d’un sopar entre tots aquells que ens envien un pangrama. Jo us convido a seguir-nos per Twitter o Instagram encara que sigui per curiositat.

Com vas arribar a fer de voluntària al Voluntariat per la llengua?

Quan vaig començar a tenir alumnes de català em vaig adonar que millorarien molt si parlessin català amb altres persones que no fossin jo. Així, que vaig buscar per internet si hi havia una xarxa consolidada de voluntariat per la llengua en català, i vaig anar a parar al VxL. Llavors, vaig pensar que a part de recomanar els meus alumnes de participar-hi, hi podria participar jo, també, per amor a la meva llengua.

Sempre que he pogut he fet de voluntària en diferents àmbits, si puc ajudar algú, per què no fer-ho? Fa molts anys, un estiu vaig fer de voluntària ensenyant català i castellà a immigrants sense papers a Barcelona, aquella experiència em va marcar molt en veure que la seva situació de vulnerabilitat, se’ls hi agreujava perquè no es podien comunicar. Així que quan vaig veure l’oportunitat, no m’ho vaig pensar dues vegades, i em vaig apuntar.

Com són les teves trobades? De quins temes acostumes a parlar?

Intento que les trobades siguin molt dinàmiques i que convidin a xerrar de qualsevol cosa, comentem l’actualitat, una sèrie que estiguem mirant plegades, experiències del passat o plans de futur. Miro de crear un ambient desenfadat i lliure on ningú se senti jutjat. No obstant això, si l'aprenent té una necessitat concreta en un moment determinat, jo m’hi adapto. Per exemple, una aprenent necessitava preparar una entrevista de feina i vam practicar un parell de sessions a fer entrevistes. També he tingut una aprenent que volia aprendre expressions col·loquials, frases fetes o renecs, és a dir, volia sortir del català acadèmic, així que vam començar a veure Plats Bruts i Bricoheroes.

Parlem una mica de tot, actualitat, receptes de cuina, series o fem broma, no hi ha un patró fix. Al primer dia costa una mica trobar un tema, per això proposo fer el joc de l’estrella on cadascú ha d’escriure una pista a cada punta de l’estrella sobre la seva vida com llocs, coses que agraden o feina i l’altre ha d’endevinar què significa. Per exemple, moltes vegades jo escric el número 3 en una punta per dir que tinc tres fills. És una forma de trencar el gel i trobar coses en comú sense sentir-se entrevistat per cap de les dues bandes. Però després, a mesura que avancen les sessions és més fàcil estirar el fil i trobar temes en comú per xerrar.

T’ha sorprès alguna cosa dels aprenents?

Sí, cada persona que he conegut té una història personal completament diferent, però totes coincideixen en les ganes i la tossuderia de voler aprendre català per entendre millor el lloc on viuen. Això em fascina i m’anima a seguir de voluntària, ja que malauradament a Catalunya pots viure perfectament sense saber català, i aprendre’l es converteix realment amb un repte.

A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?

Animo a tothom. És una oportunitat per conèixer persones d’altres cultures i amb punts de vista diferents. És una experiència multicultural inoblidable i una forma de contribuir que el català no sigui una barrera idiomàtica, sinó una forma més per entendre la realitat.

VxL del Centre de Normalització Lingüística l'Heura

Poema prosaic. Ressenya autobiogràfica. Les llengües que m'habiten

Si escric,

i vaig, de salt en salt, i de mata en mata:

és perquè batallo amb les llengües de la meva casa.

La vida que ens fidelitza amb el compàs de Mozart,

d'aquell que enlluerna filosofant en prosa.

No us hi amoïneu, els versets són en Català;

no podrien ser en australià...!

Però, quina disbauixa! Si no existeix; es tracta de l'anglès en fase 3.

Perquè les dues anteriors podrien ser considerades llengües de co-autor:

l'anglès americà i l'anglès britànic de la reina més rococó.

Perquè de cookies només n'entenc quan em trobo a l'àtic.

Ai, no! Soc senyoreta de te marocain, que ho torna tot més àmnic.

Si recopilo viatges i fantasia des del si del meu record:

les llengües forasteres mai m'han fet destorb.

La Mare m'ensenyà que sabia escriure, i perquè m'enfado en Català:

l'epistolar més sonora es prodigà

de l'Augusta Emèrita, terra blanca; Poemes abassegats, Maia i Occità.

Així i amb tot, la relació és tan estreta, que el què avui bull:

és una bestreta

d'una mensualitat en forma d'amor mòlt;

que ja és vell, però sempre nou.

A l'ombra de la història dels Reis de Portugal, jau francesa, la neneta de Puigcerdà

que combrega enmig de boira i safrà:

allò que no vol dir "fardar", sinó balancejar.

Què bé poder parlar! No és broma, és bonic escriure en dues i tres llengües:

appasionar-te per Slavat Papasseit; Joan Margarit; Montserrat Butxaca;

i d'en Lluís Llac, l'Estaca.

Però si alguna cosa hom ha de saber és que estimar i plorar

va compassat amb la vigília

de llums intermitents;

de cançoners que enlliten allò més bell, que no vell...

Això sí, ancià, que cal no oblidar.

La permanència, d'aquelles coses d'estòmac,

que l'almanac enyora!

I pel Portuguès, del meu amic e amat; i, pel Castellà, d'aquell que fou Cosme;

i per l'Anglès, dels que insisteixen en què sigui llengua - home

passant per la curiositat que em remou MOTar. en finès, flamenc, o estonià. 

MELANGIA!, que alguna vegada oblidem

el passar del passat:

que despertem oblidats del què sabíem, i que ho sabíem,

si som malalts de Lletres,

siguem-ho sempre

fins que ja no puguem portar trenes.

¡Que el saber no ocupa lugar!, deia la dita:

i que el què ocupà el LLOC fou allò imposat a cop de tira-xines.

Que parlant amb una velleta, que amb prou feines, passada la vuitantena:

aprèn a escriure allò que ha parlat durant una trentena. Per això, roman a Catalunya,

allò que de cor prodiguem:

el nostre pit

per corbata

de sivella

la interculturalitat i el sentiment;

que no és lletreta petita

ni ha de resultar intrascendent

que sigui Catalana

i aflori en el meu accent petit/bastit/glatit

la VOLUNTAT d'aprendre 

de la senya d'aquell que ensenya

PER LA LLENGUA.

Cristina Font. Treball presentat al concurs "Les llengües de la meva vida" que el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona va organitzar l'any 2017