Blog

La Magda, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) ha tingut parelles lingüístiques virtuals, presencials i ara porta un grup de tertúlies amb aprenents de Castelldefels.

Des de quan col·labores amb el Voluntariat per la llengua?

Soc voluntària d’aquest programa des del 2016.

Ara condueixes un grup de tertúlies, però abans feies de voluntària del VxL en modalitat virtual. Com valores aquella experiència?

El VxL virtual és una experiència interessant, adaptada a les necessitats de la gent que no té temps per desplaçar-se o que viu lluny i vol practicar el català. Va ser molt interessant i còmode per ambdues parts. La meva aprenenta vivia a Madrid i estava estudiant català.

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?

Sí; soc professora jubilada del Departament d’Educació.

Quina relació tens amb Castelldefels? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?

Visc a Castelldefels des de fa molts anys. Sí, col·laboro amb alguna entitat municipal.

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut amb els teus aprenents.

Una de les aprenentes era una experta en cinema i quan les converses estaven relacionades amb les pel·lícules, sense llegir la cartellera sabia perfectament quines pel·lícules eren recomanables.

Per quin motiu has decidit conduir un grup de tertúlies amb aprenents del VxL?

Perquè m’agrada i no vull que es perdi la meva llengua. Penso que inscriure’s en un grup de tertúlies del VxL és l’esglaó que ha de pujar un aprenent després d’haver fet la conversa amb una parella, per poder parlar en públic de forma normalitzada.

Com encoratjaries algú que llegeixi aquesta entrevista a participar en el VxL?

És una tasca molt enriquidora en tots els aspectes. Val la pena.

Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

Respecte a les tertúlies penso que es podrien establir diferents nivells. Un primer nivell per als aprenents que acaben la conversa per parelles; un segon, per parlar de temes generals del dia a dia i un tercer nivell cultural, per parlar de llibres, música, art, cinema… Encara que tot això pot variar i adaptar-se en funció del col·lectiu a qui vagi adreçat.

Magda, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

La Glòria Coma, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) que condueix un grup de tertúlies amb 15 aprenents al Casal la Montserratina de Viladecans, ens explica la seva experiència:

Des de quan col·labores amb el VxL?  

Hi col·laboro oficialment des de fa uns mesos tot i que ja fa 2 anys que faig tasques de voluntariat al mateix casal.

Ara no fas de voluntària amb un sol aprenent sinó que condueixes tot un grup d’aprenents. Com valores aquesta experiència?  

M’agraden les dues modalitats. Per una banda, és més fàcil atendre les necessitats lingüístiques d’una sola persona i pots centrar-te més en els seus interessos. Per altra banda, quan treballes amb un grup, has d’intentar que les sessions satisfacin tothom i has de valorar els diferents nivells de parla i adaptar-t’hi. Tot i així, les trobades són molt més amenes i dinàmiques. 

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?  

Soc llicenciada en Filologia Espanyola i Literatura i he treballat molts anys al centre de formació d’una multinacional. He impartit formacions al llarg de tota la meva trajectòria professional i també tinc experiència en coordinar formacions per a grups. Atès que a l’empresa on treballava hi havia aproximadament 1.000 col·laboradors de diferents nacionalitats, juntament amb un company vam posar en marxa el projecte ‘Parelles Lingüístiques’ i durant l’hora de dinar, i de vegades també fora de l’empresa, interactuàvem amb la nostra parella lingüística. La meva vocació per la formació és tan forta que fins i tot casa meva es convertia en una sala d’estudi en la qual els meus fills i els seus companys venien a resoldre dubtes de temes escolars i universitaris.

Quina relació tens amb Viladecans? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?  

A banda de conduir el grup de tertúlies del VxL al Casal la Montserratina, he fet algun seminari sobre intel·ligència emocional a la Creu Roja i també he ajudat a elaborar i millorar currículums per ajudar a buscar feina a persones de Viladecans. 

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut al grup de tertúlies.  

Un dia vam cantar a l’aula la cançó del grup Duo Dinámico “Esos ojitos negros” traduïda al català amb el títol “Ai aquells ulls tan negres” i va ser un moment màgic. En general, agrada molt cantar cançons en català al grup de tertúlies. Les treballem prèviament i així després les cantem amb més alegria i emoció. 

Com encoratjaries algú que ens estigui llegint a participar en el Voluntariat per la llengua?  

En el meu cas, es tracta d’un grup de gent gran que té la voluntat i la il·lusió d’aprendre després de viure molts anys al nostre país sense parlar la nostra llengua i això els sap greu. S’han adonat que mai és tard per fer un pas endavant i això fa que sigui un voluntariat molt agraït. Val molt la pena viure aquesta experiència.  

Per acabar, quin desig demanes per al 2023?   

Que segueixi endavant aquesta iniciativa i que les persones que viuen a Catalunya i no tenen cap interès en la nostra llengua entenguin que parlar la llengua del lloc on vius és un senyal de respecte per a un mateix i per a les persones amb les quals es relacionen.  

VxL del Servei Local de Català de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

Paco (aprenent): Jo estic apuntat a un curs de català i una companya de classe em va explicar que existia. Em va interessar de seguida, per guanyar en velocitat i fluïdesa a l'hora de parlar-lo.

M. Teresa (voluntària): No me'n recordo com va ser exactament, la veritat! Coneixia algú que ho feia, i recordo veure'n publicitat als establiments, a alguna entitat... Ja feia temps que m'hi volia apuntar i, quan em vaig jubilar, vaig veure clar que era el moment.

I què us va impulsar a apuntar-vos-hi?

Paco (apr.): Jo fa molts anys que visc a Sant Boi de Llobregat, i el català no m'ha costat mai d'entendre. Però parlar-lo ja és diferent. Ara que estic jubilat, he trobat el temps per dedicar-m'hi. Jo ara no tinc cap obligació d'aprendre'l; ningú me l'exigeix, però tinc ganes de millorar-lo.

M. Teresa (vol.): Penso que la llengua la tenim una mica tocada i, per tant, tot el que es pugui fer per promoure-la és important. Tothom ha de tenir l'oportunitat de parlar-lo i les parelles lingüístiques són una bona manera, perquè els aprenents perden la por de llançar-s'hi quan són amb algú que s'ha ofert voluntàriament a ajudar-los. Cal posar-ho fàcil.

Què feu habitualment quan quedeu?

Paco (apr.): Passegem i parlem una mica de tot. No ens costa gens de començar a parlar! Sempre hi ha coses per explicar. Potser si ens veiéssim cada dia, ens costaria més, però amb una hora a la setmana, no ens costa gens.

M. Teresa (vol.): Passegem, parlem, al final, fem un talladet. La conversa surt fàcil: els dos som força xerraires!

Què us aporta aquesta experiència?

Paco (apr.): Molta satisfacció! M'ajuda moltíssim a millorar el meu català i a treure'm la vergonya de sobre. Ara, en la meva vida quotidiana, quan en algun lloc es parla el català, jo també el parlo. A més, amb la Teresa, tot és molt fàcil; ens avenim molt.

M. Teresa (vol.): Valoro molt la bona relació que hem establert entre nosaltres i també l'esforç que el Paco fa i l'interès que té per aprendre la nostra llengua. Que algú vulgui aprendre català per aprendre'l, i no perquè el necessiti, per papers o per feina, a mi m'admira. M'admira i em fa feliç.

Moltes gràcies, Maria Teresa i Paco, per la vostra participació!

VxL del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

L’Associació Veïnal de Sant Ildefons ha reactivat la seva col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà per tal de promoure el coneixement i l'ús del català al barri, a través d'iniciatives com el Voluntariat per la llengua (VxL). Aquesta és l'entrevista que hem fet a l'Antonio Alvear (un dels membres més antics de la Junta de l’Associació Veïnal de Sant Ildefons) i la Noelia Rodríguez (una dels dos membres més joves de la junta i única dona):

VxL (Anand Torrents, dinamitzador): Noelia, representes el pol femení de la Junta, quant fa que hi ets?

Noelia: Des del mes de maig d’aquest any.

VxL: Fa poquet doncs, i com ha estat aquest experiència?

Noelia: N’estic encantada, la veritat és que sí. Sempre li recomano a tothom que es faci de l’Associació de veïns i veïnes. En primer lloc, estic encantada de l’acollida que he rebut per part dels més grans, i veig com segueixen treballant dia rere dia malgrat els anys, i sempre parlo amb molt d’orgull dels nostres membres més grans; i en segon lloc és que és un espai en què pots fer moltes coses per al veïnat, saps? Em sembla l’espai ideal!

VxL: I tu, Antonio, quan vares entrar-hi i com es va fundar aquesta Associació ... perquè tu n’ets membre fundador, oi?

Antonio: Bé, no. De fet va haver-hi altres companys i companyes que varen començar-hi abans; jo de ple, de ple, vaig començar-hi vora l’any 1990. Sempre ho explico i us explicaré ara com va anar, perquè ja sabem que aleshores el metro arribava fins aquí només i després es va allargar dues estacions més avall, i benvinguda al metro! Els membres de l’Associació que hi havia varen ser avisats pels veïns de Pubilla Cases. El metro anava bé però calia controlar les vibracions que feia, va haver-hi aquesta falla. Jo visc a la Plaça Europa, i els que hi havia a la Junta ens varen convocar perquè calia estar en guàrdia i veure que tot anés bé. Quan es va inaugurar el metro precisament varen començar a haver-hi problemes amb els ciments de l’obra, les rajoles queien. Vàrem estar set anys batallant perquè es fes un peritatge als habitatges perquè per les vibracions hi va haver danys a molts edificis, i vàrem denunciar el metro, i el metro va haver de donar la cara i indemnitzar-nos. Es varen aixecar les vies per a posar-hi amortidors, i amb tot i això varen haver d’indemnitzar algunes porteries. Al bloc on jo hi visc també ens varen indemnitzar, es varen rehabilitar els edificis i va anar tot bé. Aquell va ser el meu motiu d’entrar a l’Associació de veïns, i després em va entrar el cuquet de la sanitat, del medi ambient...

VxL: Noelia, quin és el paper de l’Associació al barri?

Noelia: Promoure que el barri sigui del veïnat, saps? Ha de ser un espai, com cada associació de veïns, on cada veí o cada veïna pugui anar a expressar-hi els seus problemes a nivell més col·lectiu; també podrien ser coses personals, però jo ho equiparo una mica a un sindicat comunitari, no? Fer un treball comunitari i que amb les idees dels veïns i les veïnes es pugui fer un barri nostre. Al final, si no tenim aquesta vinculació no hi ha aquest sentiment de pertinença. És un espai per a tenir sentiment de pertinença cap al barri a on estàs vivint, poder modificar-hi coses i fer activitats que ajudin a que les persones - potser persones que tenen menys ingressos - puguin participar a activitats o generar activitats pròpies.

VxL: Parlant d’activitats pròpies fa uns dies que hem fet públic que el CNL de Cornellà i l’AAVV hem signat un acord de col·laboració per a promoure activitats conjuntament; tals com, per exemple, el VxL, i tertúlies per a promoure l’ús del català. Això és un projecte nou i que veiem amb molta il·lusió, i com a quelcom de molt positiu. Quin futur us agradaria que tingués aquesta iniciativa?

Antonio: Als grans ens costa una mica, però el jovent ha nascut aquí i el català el porten bé. També hi ha gent gran que, com jo dic, a cops poden estar una mica avorrits i les tertúlies, a més que els serviran per a relaxar-se podran millorar el seu català. Jo potser et diré una paraula en català i potser no te la dic bé i penso que tu et pensaràs que me n’enric; els nervis et poden tallar...  i és que els complexos són  molt dolents ... jo en tinc una mica amb això.

VxL: Els complexos són dolents, sí. Noelia, aquí hi ha la perspectiva i el testimoni d’una immigració que no va tenir gaire contacte amb la llengua i la cultura catalanes, tu com veus aquest procés en què el barri s’obre ara una mica més a la llengua catalana? La llengua sempre ha estat i està present en alguna mesura, però potser menys en els carrers i comerços de Sant Ildefons. Com veus tu aquesta iniciativa i l’impacte que pot tenir?

Noelia: Jo la veig fenomenal, la iniciativa; de fet va sorgir així de la Junta com a una molt bona proposta perquè una AAVV també és una entitat cultural i això suposa una promoció de la llengua i la cultura catalana a Sant Ildefons. També és cert que cada cop hi ha més persones i com que hi ha una diversitat súper àmplia  - anava a dir en aquest municipi - en aquest barri, que hi ha 28.000 persones de totes les nacionalitats que cada cop més estan anant cap a l’aprenentatge del català. Vàrem pensar que estaria molt bé oferir aquest espai gratuït als voluntaris i voluntàries lingüístics que s’asseguin tranquil·lament a fer les seves converses ... jo crec que a les persones ens costa molt aprendre un idioma, i que ens fa vergonya. Jo us confessaré que vaig néixer el 78, ja sóc grandeta, i que em vaig criar al Baix Llobregat i que en català a l’escola només hi tenia l’assignatura de llengua catalana; tota la resta era en castellà. Això no ve de tant lluny....  Em costava horrors parlar en català fins que vaig anar a Menorca i no vaig tenir-ne més remei; vaig començar a parlar en català!

VxL: Va funcionar la immersió.

Noelia: Sí, va funcionar (rialles). Em  feia vergonya, i de fet, he estat voluntària del VxL! Ens va semblar una idea magnífica per a promoure la llengua catalana i acostar altres persones a l’Associació perquè coneguin també aquest espai.

VxL: Antonio, la Noelia destacava el factor de la diversitat més que evident d’aquest barri de Sant Ildefons ...

Antonio: És veritat, ja ni sabem la diversitat de gent que tenim aquí ... quan vaig arribar aquí com que érem immigració d’extremenys, andalusos, gallecs ... els poquets catalans que hi havia aquí com que Franco no els va deixar parlar en català i estava prohibit parlar en català, es va anar perdent ... els que vàrem arribar-hi de fora ja no el vàrem poder aprendre.

VxL: El vostre entorn parlava en castellà.

Antonio: Exactament, ara la meva néta, que és un argent viu, em diu: iaio ara jo t’ensenyaré  a parlar en català!  

Noelia: Sobre la vergonya, no hi havia ...

VxL: No hi havia parelles lingüístiques, gent amb qui parlar en llibertat ...

Noelia: Sí.

VxL: Els dos heu comentat el factor de la vergonya, que és una cosa que els qui ensenyem idiomes veiem constantment... Què li diries Noelia per a animar una persona a participar a aquestes activitats que organitzarem conjuntament entre el CNL i l’Associació de veïns i veïnes aquest curs vinent?

Noelia: Primer, que no s’ha de tenir vergonya, no s’ha de tenir por a equivocar-se, oi? I que es pot passar una estona d’allò més divertida.

Antonio: És com començar en una feina; de primer potser tens una mica de nervis... a alguns aquest complex ens pot afectar més i a d’altres no tant. Quan nosaltres vàrem fer classes de català aquí amb aquell avi, en Joan Vilanova ...

VxL: Ell d’alguna manera ja va ser un voluntari lingüístic per vosaltres , oi? Feia promoció de la llengua i us convidava a aprendre-la ...

Antonio: Sí, aquell home ens deia:  això no és una “silla”, és una cadira, no és una “mesa”, és una taula ... gràcies a aquesta persona va haver-hi gent que varen aprendre a defensar-se.

VxL: Vet aquí la capacitat d’una persona de modificar el seu entorn... Què li diries, Antonio, des d’aquí a en Joan Vilanova?

Antonio: Que ell va fer una feina amb gent, amb moltes persones que estaven plenes de complexos a desfer-se de la por i fer una primera passa. La veritat és que va ser algú molt estimat pels veïns.

VxL:  Doncs una salutació des d’aquí al Sr. Vilanova. Voleu afegir alguna cosa més? Com sabeu, el lema del VxL és: “Quan parles, fas màgia” així és que jo us vull agrair als dos de fer una mica de màgia amb mi avui, i esperem fer moltes coses en comú en el futur.

Noelia: Jo sí, que vull afegir-hi alguna cosa ... Que estem súper contents d’haver fet aquest conveni amb vosaltres perquè a més és generar teixit del barri; encara que porteu tot Cornellà des d’aquí, esteu ubicats aquí, al barri de Sant Ildefons... i així podrem fer-hi més coses!  

VxL del CNL de Cornellà de Llobregat