Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
26/09/2023
A l'esquerra l'Elena Huertas, propietària i dependenta de la sabateria; a la dreta, la Vero, l'altra dependenta de l'establiment

Com diu el títol d’aquesta entrada del blog, els comerços i establiments adherits al Voluntariat per la llengua (VxL) també en són part de l’ànima, i aquest article vol fer-los un petit homenatge parlant específicament d’un dels comerços de Montornès del Vallès, però amb el desig que tots els establiments, de Montornès i d’arreu del territori, que col·laboren amb el programa, se sentin també lloats i agraïts. 

Els establiments col·laboradors a Catalunya són gairebé 5.000: bars, restaurants, farmàcies, herboristeries... Aquest any, al Vallès Oriental portem 164 adhesions, i concretament a Montornès són 20 els comerços que tenen l’adhesió vigent. Són establiments on parlen català, sempre o si s’escau, i que s’han ofert a ajudar en la potenciació de l’ús social de la llengua. A aquests establiments hi acudeixen les persones que volen reforçar el que fan a classe, els que volen practicar el que aprenen en les converses amb els seus voluntaris o voluntàries, o simplement persones que han trobat que, en aquella farmàcia, en aquell bar, en aquell forn... qui hi ha darrere el taulell els parla en català. Aquests nous parlants s’adonen que allà tenen un espai on expressar-se en aquesta llengua, una oportunitat de practicar-la, perquè a la feina o a casa mai no poden fer-ho, ja que la llengua que es parla n’és una altra: àrab, wòlof, castellà, romanès, urdú... qualsevol de les fins a prop de cinquanta llengües diferents que es parlen a Montornès. Podem dir que han trobat “un comerç amic”, com personalment m’agrada d’anomenar-los, un lloc proper, amb una persona amable que els fa sentir-se bé i acollits.

Per això en concret us parlaré de la sabateria El gato con botas de Montornès, també coneguda com “el gat amb botes”, “la sabateria de l’Elenita” o “ca l’Elenita”, un comerç que, com qualsevol establiment amb alguns anys de vida, té darrera una història familiar, les seves lluites i les seves victòries i que, com haureu deduït, té una persona que és el cor que la fa bategar: l’Elena Huertas, la seva mestressa. 

Sé del cert que tots els comerços amics del VxL del municipi podrien ser objecte d’aquesta entrada del blog, tots s’ho mereixen, tots estan regentats per persones encantadores: Comercial Solà, Ca l’Elvira, l’Òptica Montornès, la Papereria Enric, la pastisseria Elena, la pastisseria Viñallonga, el Frankfurt Vélez, la perfumeria Iris, l’heboristeria Sàlvia, La Peixateria Rafa i Sònia... Per què he triat El gato con botas per destacar i agrair la tasca dels establiments? Us ho dic tot seguit: en aquest curs que acabem de tancar, el 2022-2023, la sabateria de l’Elena ha estat el comerç on més pràctiques lingüístiques han fet els alumnes del curs Bàsic 3; tothom ha anat a fer una pràctica a ca l’Elenita.  

Aquest curs hem tingut dues sèries de pràctiques obligatòries avaluables del nivell Bàsic 3: una al segon trimestre i una altra al tercer trimestre. Per fer aquestes pràctiques als alumnes se’ls proporciona una llista de comerços per tal que en triïn tres on anar a parlar, ja que han de fer un mínim de tres pràctiques. La llista de comerços que se’ls proporciona és llarga i de diverses zones del municipi, perquè si volen puguin anar a establiments que estiguin a prop de casa seva. 

Doncs malgrat la llista i malgrat aconsellar-los que no anessin tots a les mateixes botigues... On van anar? Doncs a diferents establiments, sí, però tothom va fer una de les pràctiques a la sabateria de l’Elena. Què deu tenir l’Elena? No hi ha misteri: la gent vol que en entrar en un comerç la rebin amb un somriure i, si pot ser, amb alegria, i això és el que troben a El gato con botas, on despatxen l’Elena i la Vero. L’Elena és una mestressa disposada a ajudar-los, una persona que, encara que no té el català com a llengua d’ús habitual, els parla en català i a més els dona conversa, perquè els fa preguntes per tal que s’esforcin a parlar més enllà d’allò que porten preparat de casa. I la Vero, si hi és, també hi col·labora. 

A l’Elena no li reca de dedicar-los el seu temps, perquè entén que col·laborar i ajudar és una part de la feina d’algú que regenta un negoci, que donar un bon servei també és amabilitat i perdre una mica de temps, si cal. La sabateria de l’Elena és membre de la Unió de Botiguers i col·labora en les activitats de l’entitat; també ha estat un dels establiments que ha participat en les tres edicions de l’Endevina-la!, el joc de llengua als comerços, organitzat conjuntament per l’Oficina de Català i la Unió de Botiguers.   

Aquesta sabateria és un negoci que neix el 22 d’abril de l’any 1994, en un local petit propietat de la família. El local estava situat al mateix carrer on es troba actualment, el carrer Jacint Verdaguer, però just a la vorera contrària. Aquest 2024 la botiga farà 30 anys. En aquest camí de tres dècades, quan el negoci va fer 20 anys, xifra rodona i significativa, van decidir canviar de local i ubicar-se on són ara, al mateix carrer, però al número 7 i fent cantonada amb el carrer Jaume Balmes, ben bé al cor del centre de Montornès. Aquest local els va permetre de muntar una botiga més gran, amb un bon aparador i els va donar l’oportunitat d’oferir més gènere i més variat.

Tot  i que l’Elena va estudiar fins a COU i després va treballar durant un temps en una llar d’infants, finament va decidir de fer un cop de cap, ser una dona emprenedora i obrir una sabateria al local de la família. Podem dir que actualment és l´única sabateria del centre del poble, un comerç de proximitat i amb atenció personalitzada, on trobareu calçat de tot tipus i també complements com bijuteria i marroquineria; a Montornès només trobem una altra botiga dedicada al calçat, que és un establiment pertanyent a una gran cadena i està situat al polígon. 

El gato con botas és un exemple de botiga de poble, com tantes d’altres que podeu trobar a Montornès o a qualsevol indret del Vallès o de Catalunya, comerços que col·laboren en el Voluntariat per la llengua i en d’altres iniciatives, comerços que creen sinergies, que donen vida als municipis, que “fan poble”. L’Elena, i suposo que com ella molta gent que regenta una botiga, es queixava dies enrere de la despersonalització en els hàbits de compra dels consumidors, especialment de la gent jove. Les compres per internet que s’estan imposant, malgrat ser útils i aparentment fer-ho tot més fàcil, no poden suplir el dependent o la dependenta que t’aconsella sobre com et queda una peça de roba, la sensació de les sabates als peus quan te les emproves, tocar la pell de les botes que t’han cridat l’atenció quan les has vistes a l’aparador... I sobretot no poden suplir la xerrada amb el botiguer o la botiguera, que comenta amb tu el temps que fa, si finalment plourà o no, o què va fer el Barça dissabte. Converses que, evidentment, difonen la llengua, l’escampen, la regalen. 

Siguin, doncs, aquestes línies, a més d’un petit homenatge als comerços col·laboradors, una crida també a favor de la supervivència d’aquests petits comerços que garanteix el tracte humà, la conversa cara a cara, amb la mirada, amb els gestos i amb el somriure, com el somriure de l’Elenita.

VxL de l’Oficina de Català de Montornès del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental) 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
15/09/2023
,

Des de desembre del 2022 i seguim...

Un matí vaig conèixer una noia per temes professionals, la Liliana, vaig saber que estava estudiant català al Centre de Normalització Lingüística (CNL) d'Osona, feia temps que pensava que m’havia de fer voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) com a parella lingüística.

Parlant amb ella, ens vam decidir a inscriure’ns com a voluntària i aprenenta, però em va acompanyar una segona persona a l’hora d’inscriure’ns, va ser la Khaoula que en aquest moment també hi tenia relació professional. Així doncs la Khaoula també es va inscriure.

Un cop allà la Judit, dinamitzadora del programa, em va comentar que a l’empresa on treballo, hi havia una altra persona, l’Erika, que estava interessada a participar en el VxL com a aprenenta i que potser aniria bé a totes dues.

I ja veieu! de pensar a fer-me voluntària, he passat a tenir dues companyes aprenentes, i una que s’ha fet voluntària.

Ens hem conegut totes quatre, tenim amistat, i ja hem fet alguna sortida cap a la Creu de Gurb, Matagalls, algun esmorzar, hem compartit algun llibre i fins i tot sortida i sopar a la platja.

Us animo a participar d’aquest programa que ens enriqueix com a persona i com a país.

Carme Baqué, voluntària del VxL del CNL d'Osona (agost 2023)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
13/09/2023

Avui han vingut a veure'ns al Servei Local de Català (SLC) de Mollet del Vallès la parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) formada per la Loubna (aprenenta) i la Teresa (voluntària). Els hem demanat que ens expliquin la seva experiència smiley

Teresa (voluntària):

La meva experiència com a voluntària lingüística és molt engrescadora. 

Estic convençuda que fem màgia quan parlem en català. Diuen que els mags, amb els seus trucs, poden fer coses extraordinàries i fantàstiques. Així em sento jo, com un il·lusionista! Voleu saber alguns trucs? Doncs, per exemple, parlar, escoltar, ajudar, connectar, compartir emocions, etc.

Us animo a fer el mateix, si voleu que la nostra llengua continuï ben viva. A part, tindreu oportunitat de tenir noves i magnífiques amistats!

Actualment la meva parella és la Loubna, una mare marroquina que té tres fills, és molt eixerida, intel·ligent i té amb moltes ganes d’aprendre català.

Quedem cada setmana, però gairebé sempre necessitem més d’una hora per seguir parlant, perquè se’ns fa curta.

La Loubna és maquíssima i si algun dia no podem quedar, la trobo a faltar.

Vinga, animeu-vos i apunteu-vos al Voluntariat per la llengua!

Loubna (aprenenta):

A mi des de sempre que m’agraden els idiomes. M’encanta parlar i xerrar amb la gent, conèixer la seva cultura, la manera de pensar i moltes coses més.

Per casualitat vaig assabentar-me que hi havia el programa Voluntariat per la llengua i de seguida m’hi vaig apuntar. Ara soc aprenenta i la meva parella lingüística, la Teresa, és una dona meravellosa, molt xerraire i jo he començat, de mica en mica,  a parlar en català, encara que em costi pronunciar algunes paraules. He après moltes coses amb ella i, sobretot, m’he tret la vergonya.

Us explico una anècdota. La mestra del meu fill sempre em parlava en castellà, que és l’idioma comú aquí. Un dia em va preguntar i jo de seguida, sense adonar-me’n, vaig contestar-li en català. Es va sorprendre i em va dir: “—Ostres, que bé que parles, eh!” Des d’aleshores ens comuniquem en català. De fet, sí que quan parlem fem màgia.

Vinga, animeu-vos i apunteu-vos al Voluntariat per la llengua! 

VxL de l'SLC de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
24/07/2023
, ,

El nostre estimat país de Catalunya ha estat en els darrers anys una nació d’acollida i integració de persones provinents de tots els racons i indrets del món. Moltes persones dels cinc continents han trobat el seu espai a Catalunya, per conviure-hi tots plegats.

D’un temps ençà, ha proliferat l’arribada de persones d’altres orígens i procedències. Tot aquest flux és altament positiu i satisfactori i tremendament enriquidor per a qualsevol societat actual.

La nostra població està també conformada per persones de la resta de països d’Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica del Sud… i d’un gran i divers nombre de nacionalitats i regions diferents.

Catalunya ha esdevingut un país d’acollida, convivència i integració de totes aquestes comunitats en la base del respecte i la concòrdia mutus, conservant i mantenint els nostres costums i les tradicions particulars.

Un dels principals instruments per aconseguir aquests objectius de convivència, participació i integració és el coneixement de la nostra llengua, el català.

Les tasques i les activitats desenvolupades pels diferentes centres de normalització lingüística (CNL) del país també són de cabdal importància. A més del Voluntariat per la llengua, els cursos de català, els programes d’aprenentatge i tot el catàleg de serveis permeten augmentar la presència i millorar la qualitat del català.

A casa nostra, a Catalunya, es desenvolupen diferents projectes d’ensenyament i pràctica del català. Un dels més destacats és el que s’aplica mitjançant el Voluntariat per la llengua (VxL). La formació de les parelles lingüístiques, constituïdes per voluntaris/àries i aprenents/es, facilita que la persona que té coneixements bàsics de català pugui adquirir la pràctica i l’aprenentatge de la llengua, i, al mateix temps, assolir fluïdesa, guanyar seguretat i practicar-la en un context real i distès.

Una altra de les iniciatives que alguns voluntaris del VxL estan portant a terme és la conducció de tertúlies o trobades de conversa de llengua catalana per a grups d’aprenents. Es tracta de sessions o tallers que s’adrecen a les persones nouvingudes interessades a conèixer la nostra llengua, millorar-ne l’aprenentatge i perfeccionar-ne l’ús en un espai concret, real i informal.

En algunes d’aquestes trobades en grup, també es fan servir altres recursos, com ara jocs, endevinalles, preguntes i respostes… i tot un conjunt de tècniques diverses per potenciar la pràctica activa i l’ús efectiu del català.

D’altra banda, estan apareixent noves dinàmiques, sota l’aixopluc del VxL i d’algun CNL, com són l’aparició, en alguns municipis i pobles, de grups de teatre, formats per voluntaris/àries i aprenents/es, que, seguint estratègies i tècniques pròpiament teatrals, representen obres i fan actuacions en què interactuen i es relacionen entre parelles lingüístiques, i on utilitzen el català com a instrument eficient i adient de pràctica i ús.

La majoria d’aquests projectes es nodreixen amb les aportacions desinteressades i voluntàries de diferents persones que, des de les seves pròpies situacions particulars, contribueixen, amb el seu gra de sorra, a intentar millorar les condicions vitals, personals i laborals de totes les persones que participen en la realització.

Així mateix, aquest procés personal de col·laboració i cooperació és plenament satisfactori i esdevé altament gratificant. És per això, que cal animar i encoratjar més persones que vulguin oferir-se com a voluntaris/àries i aprenents/es.

Podem concloure, per tant, que, efectivament, totes aquestes iniciatives podran permetre d’aconseguir que el nostre país es converteixi realment en un veritable espai comú i que el català esdevingui una excel·lent eina d’acollida, relació, interacció, convivència, participació i integració real i efectiva, tal com ha de ser el desig de tots i totes nosaltres.

Joan Pérez Casamitjana, voluntari del VxL a Gelida (CNL de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
24/07/2023
, ,

Em dic Tània, em vaig inscriure com a aprenenta en el programa Voluntariat per la llengua (VxL), perquè visc a un poble petit de la província de Tarragona i volia millorar el meu nivell de català, ja que aviat m'havia de presentar a una prova oficial. Vaig triar la modalitat virtual per la flexibilitat d'horaris però sobretot per la distància.

La meva primera voluntària del VxL es diu Txell, una dona sabadellenca fabulosa. El meu segon voluntari es diu Jordi, un senyor jubilat sabadellenc molt coneixedor de la llengua. La norma habitual a seguir entre voluntaris són 10 trobades d'una hora. La Txell i jo vam tenir les nostres deu sessions, però fèiem videotrucades quilomètriques de 150 minuts i fins a 180 minuts cada dilluns a la nit. Fer les xerrades amb ella era molt fàcil i natural, des de política, història, pagesia, maternitat, disfresses de carnaval, música fins a l'última temporada de Els Bridgerton.

Aleshores, al final de les nostres trobades com a parella lingüística, la Txell em va suggerir a en Jordi, un senyor que també volia ser part del VxL que, a més, és estudiant de filologia catalana (per gust propi i perquè s'estima la seva llengua). El Jordi i jo vam decidir fer 5 trobades de 120 minuts, per xerrar i resoldre dubtes gramaticals. Què us he de dir del Jordi? Doncs que és el senyor sabadellenc més carismàtic i divertit que he conegut mai (de fet és l'únic, però amb ell ja en tinc prou).

Amb els dos m'ho he passat genial. Hem rigut, plorat i après de tot. A més a més, els tres tenim l'estiu organitzat amb trobades. Acabo la meva participació en el VxL amb un nivell de català més alt, un certificat del Consorci per a la Normalització Lingüística i amb dos amics per a tota la vida.

Us animo a ser part d'aquesta experiència.

Tània HB, aprenenta del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
21/07/2023

«Els que componen les cordes les treballen de tres a tres: primerament, uneixen tres fils en un, després tres en un altre, etc., etc., així resulta una corda molt bonica i molt forta. Un fil només és molt fàcil de trencar, però amb els companys és molt difícil»

[Sant Antoni María Claret]

Començo amb un record de fa vint anys: la meva primera vegada a terres catalanes; un jove de vint-i-dos anys, estudiant un màster en una llengua que no era ni la catalana ni la castellana. En aquell moment no tenia ni idea de que tornaria a viure en aquestes terres.

Un altre record més recent: fa set anys vaig tornar a aquesta terra, ja no com a estudiant, sinó com a un visitant temporal. He de dir que em vaig sentir estrany… per la llengua, pel tracte i la cultura diferents i, fins a cert punt, marcadament distants. En aquesta segona ocasió tampoc vaig pensar tornar-hi i, honestament, va començar a rondar per la meva ment un cert prejudici.

La vida mateixa em sorprendria quan vaig haver de venir a viure aquí fa un any exactament. Conscient de la meva passió per conèixer i sentir-me part de noves cultures, llengües i manifestacions artístiques, vaig disposar-me a expressar els meus prejudicis i confrontar-los per donar-me l'oportunitat d'apreciar i viure en aquesta terra catalana.

Sabia per experiència que la llengua seria una finestra per conèixer el rostre, la vida, les creences, les actituds, les lluites, les alegries, les pors, els goigs, les tristeses, el present, el passat i la construcció d'un futur tan plural i divers de les persones que d'una manera o altra formarien part del meu nou entorn. A més, m'animava la dada curiosa que el gentilici «catratxo» («catracho», en castellà) del qual ens sentim molt orgullosos els hondurenys i hondurenyes (per raons històriques que no ve al cas explicar ara) prové d’un il·lustre hondureny fill d'un català de cognom Xatruch.

Així vaig començar, un cop més, a terres estrangeres, aquest procés d'aprenentatge: primer, reconèixer-me a mi mateix a través de la meva disponibilitat per obrir-me a la identitat catalana. En un segon moment em sentiria reconegut per la resta de persones.

En altres paraules, aquest reconeixement recíproc que necessàriament es dóna tant en els processos i tràmits civils com cada vegada que faria una simple compra a una botiga, una visita al metge o quan la Montse em cridava pel meu nom a les primeres classes de català. I, finalment, l'etapa d'aquest aprenentatge evolutiu d'escoltar, comprendre i sentir-me amb certa confiança per expressar-me i ésser comprès, d'entaular un diàleg.

Agraeixo a totes les persones, especialment a la Raquel i a la meva parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL), la Judith (amb qui en poc temps he après i compartit tant!) que han mostrat l'amabilitat i la paciència no només d'escoltar-me sinó també de corregir-me a mesura que vaig teixint tots aquests aprenentatges a la quotidianitat catalana.

Aprofito aquesta oportunitat per expressar el que significa per a mi aprendre una llengua, en aquest cas en particular la llengua catalana, ja que, si ara estic vivint aquí és per la missió i el treball que m'ha encomanat l'institut religiós al qual pertanyo i que, precisament, va ser fundat per un sant català, fa 175 anys en aquesta ciutat de Vic.

Així com el fundador mateix va créixer en una família fabricant de teixits a Sallent, avui concebo la meva experiència a Catalunya com l'entramat on tants fils de diversos colors i textures es creuen, precisament unint-se per l'ordit de la llengua per crear una peça de roba nova, és a dir, un nou teixit de relacions. Reconec, finalment, amb gratitud cadascuna de les persones que dediquen el seu temps i esforç per aportar la seva peculiar i important tasca al taller de la cultura catalana.

Mario Kevin Armijo, aprenent del VxL del Servei Local de Català de Vic (Centre de Normalització Lingüística d'Osona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
21/07/2023

Maria Rovira és la gerent de la botiga de marroquineria Casa Ma (Plaça de la Vila, 11), que fa 14 anys que participa en el Voluntariat per la llengua (VxL) de Viladecans. Li hem demanat pel seu negoci i per l'experiència com a col·laboradors del programa.

Parla’ns una mica de la teva relació amb Viladecans.

La meva família i jo som de Viladecans. Sempre he viscut aquí, aquí he estudiat i aquí tinc la feina.

I ara, del naixement de la botiga. Té un nom ben particular… Quin n’és l’origen?

Antigament, aquest edifici de la plaça de la Vila era una casa de pagès, cal Ma, i d’aquí el nom. Jo soc la quarta generació del negoci. A la meva besàvia, Madrona Pujades, el metge li va dir que no s’havia d’ajupir gaire, que tenia l’esquena feta malbé de collir espàrrecs i que no havia de tornar a treballar al camp. Així que va obrir un negoci als baixos de la casa: a la botiga s’hi venien cistells per portar-los al camp, coves de vímet, cadires de boga…  Després va anar afegint a l’oferta de productes alguna maleta i alguna cartera de senyor i de senyora; com que abans no hi havia gaires botigues, s’hi venia una mica de tot. A partir de l’àvia ja es van començar a especialitzar en bosses i articles de pell i de viatge. La mare també va ampliar els models dels articles i ara m’encarrego jo del llegat, del negoci familiar.

Quantes persones treballeu en aquest establiment?

Dues.

Quins productes oferiu actualment en aquest comerç?

Donem al client un servei específic de bosses, carteres, articles de viatge…

Quins articles de la botiga són els més demanats?

Quan arriben les vacances, tant d’estiu com d’hivern, el que més es ven són les maletes tròlei, que són unes maletes de dues rodes en comptes de quatre i molt operatives per pujar i baixar esglaons. I ara es comença a demanar molt un tipus de paraigua que en realitat n’hauríem de dir para-sol, perquè té protecció solar UV. Ja sabem que hi ha persones que volen dur una gorra i per a aquest tipus de clientela està pensat el paraigua de para-sol.

Quan fa que Casa Ma és establiment adherit al Voluntariat per la llengua?

Casa Ma és establiment adherit al programa VxL des de l’any 2009. Des del Servei Local de Català (SLC) de Viladecans se’m va fer l’oferiment i de seguida em vaig apuntar a la proposta.

Per quin motiu vas fer el teu comerç col·laborador amb el programa VxL?

Perquè crec que s’ha de defensar el català com a llengua del territori.

Parla’ns una mica del barri on hi ha l’establiment.

La botiga es troba al nucli antic del poble de Viladecans, molt a prop de l’Ajuntament. Aquest barri per a mi és el barri del Centre, que comunica el barri de dalt amb el nou barri d’aquí a la vora. És una part de Viladecans que convida molt a passejar pels seus carrers, hi ha molt comerç, terrasses, aparcament a prop, té molta vida. La gent té l’hàbit de venir aquí al centre de botigues i a passejar-hi.

Segur que en tot aquest temps en aquest negoci, amb una clientela ben diversa, a la botiga heu viscut moltes anècdotes lingüístiques. Ens n’expliques alguna?

De vegades han vingut persones que eren aprenentes del VxL, han fet errades quan parlaven en català, això els ha fet vergonya i jo els he dit que no passa res, que el més important és parlar la llengua perquè així és com se n’aprèn.

Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

Vull afegir que s’ha de promoure el comerç de proximitat perquè aquest tipus d’establiments fa una bona funció social i també fa cohesió de barri.

VxL de l'SLC de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2023

L'Evelyn (cantant professional nordamericana amb una gran facilitat pels idiomes) és aprenenta i la Mari Nieves (asturiana) és la seva voluntària lingüística, després d'haver començat en el Voluntariat per la llengua (VxL) també com a aprenenta. Totes dues ens expliquen la seva experiència com a parella lingüística del VxL de Cornellà de Llobregat.

Sou persones d’orígens molt diferents; us voleu presentar breument? Digueu-nos qui sou, d’on veniu, i una cosa que us agradi. Pam!

(Rialles)

Mari Nieves (voluntària): Soc la Mari Nieves, soc asturiana visc aquí a Cornellà des de fa set anys. Vaig venir perquè el meu marit és de L’Hospitalet i vàrem decidir que com que ell té aquí la feina, doncs vàrem decidir que jo vingués cap aquí, i bé, m’agrada molt la natura, m’agrada molt llegir ...

Evelyn (aprenenta): Soc l’Evelyn i soc dels Estats Units però fa set anys que visc a Espanya però només 4 mesos que visc a Cornellà. Abans, vaig viure a Toledo i soc músic i soc cantant soprano, i em vaig traslladar a Catalunya per ... també una mica per la feina; perquè aquí hi ha més oportunitats per a cantants i músics de música clàssica.

Quin va ser el vostre primer contacte amb la cultura catalana? I quines sensacions i pensaments recordeu d’aquell moment? Tu mateixa Evelyn, com ho vares viure tu el fet d’adonar-te que aquí hi ha una llengua i una cultura diferents?

Evelyn (apr.): El primer moment que em va impactar, va ser el primer assaig per un concert que vaig fer al març de 2022 i era una obra de música tota en català i els assajos també tot en català; i era un moment (somriu) molt fort perquè abans no havia escoltat gens el català.

... I de cop i volta et trobaves en un assaig que era tota en aquell llengua  i a més a més amb una peça que era tota en aquell altre idioma.

Evelyn (apr.): Sí, i era difícil i em va costar molt, molta concentració per seguir els assajos i també per pronunciar la lletra de la música.

Mari Nieves (vol.): El meu primer contacte... bé, la cultura catalana jo ja la coneixia pel meu marit i també perquè és una circumstància una mica diferent de la de l’Evelyn perquè si que abans vivia a Espanya i ja ho saps, que existeix; però la meva primera vegada jo crec que va ser quan vaig entrar per primer cop al metro.

Què t’hi va passar?
 
Mari Nieves (vol.):  Que veus tot els cartells, també la megafonia; tot és en català, no? Encara que tot més o menys ho entens, et crida l’atenció perquè estàs envoltada d’un altre idioma... de la cultura catalana hi ha molt que crida l’atenció; els castellers, tot això... amb l’idioma sobretot va ser al metro aquella vegada.

Totes dues heu fet molt de camí amb aquesta llengua i amb aquesta cultura. Tu, Mari Nieves, vares començar estudiant el català et vares convertir en aprenenta del VxL i ara ets voluntària; explica’ns una mica aquest viatge...

Mari Nieves (vol.): Bé, doncs jo vaig començar fent classes de català al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà i quan varen venir a classe a presentar-nos el VxL a mi em va agradar i vaig pensar que era una bona idea per començar a parlar perquè amb el meu marit sempre parlo en castellà perquè ens hem conegut així, i encara que intento parlar amb ell en català, no em surt perquè als cinc minuts em poso a parlar en la meva llengua materna; i vaig pensar que era una bona oportunitat per a atrevir-me una mica a parlar en català. Em varen posar amb una dona que es diu Dolors, que és una meravella. Amb ella en vaig aprendre moltíssim; amb ella, després de crec que cinc, sis anys fem trobades i bé, quan se'm va proposar de fer de voluntària m’ho vaig pensar molt....

Sí, recordo que semblaves preocupada per si podries fer-ho bé...

Mari Nieves (vol.): Sí perquè no em sentia preparada per fer-ho, però al meu voltant tothom em va donar suport per dir-me: “ho pots fer!”. Sobretot la Dolors que em va dir: “endavant!” i llavors... sí, vaig decidir d’aventurar-m’hi.

I tu, Evelyn com ha estat el teu aterratge en el VxL? Perquè tu també estàs estudiant un curs de català al CNL... com arribes al programa de parelles lingüístiques?

Evelyn (apr.): Sé que és molt important de tenir oportunitats de parlar de coses normals; de coses bàsiques, de coses de la meva vida i simplement expressar-me; i clar, a casa meva parlem anglès i castellà al barri parlo molt en castellà però són converses molt curtes, i llavors parlar una bona estona és necessari, tenir una persona... He tingut altres experiències amb altres llengües, perquè vaig estudiar moltes llengües, i és cert que soc cantant; però amb cada llengua l’èxit de poder parlar-hi depèn de si vaig tenint oportunitats de fer-ho. Per això el VxL em va semblar una idea genial.

Estàs provant fer servir el català fora de les trobades amb la Mari Nieves? Ho proves amb altres persones i en altres moments; en el teu entorn professional, per exemple, on potser hi ha força gent catalanoparlant?

Evelyn (apr.): Ara sí, Els cors professionals a Catalunya són de persones que són catalanes la gran majoria, i, per exemple, canto amb un grup de cinc cantants; i els assajos són en català i sempre he parlat bàsicament en castellà; ara, als últims assajos he començat a parlar una mica en català i sorprenentment va més o menys; va bé. Me'n vaig sortint, no és fàcil però estic començant a utilitzar-lo.

En el teu entorn familiar, Mari Nieves, la llengua que parleu és sobretot el castellà; però tu tens altres entorns que has anat construint al voltant del VxL. És amb aquestes amistats que deies, amb qui també fas servir el català?

Mari Nieves (vol.): Jo sobretot el faig servir a la feina; jo treballo d’auxiliar administrativa a un centre de psicòlegs i ve molta gent que parla català i doncs jo parlo en català amb ells sense cap problema. I el que sí que intento és, que abans no ho feia, perquè abans feia servir sempre el castellà; és que quan vaig a una botiga o quan em trobo amb algú al carrer o el que sigui ara sempre intento parlar en català amb ells. Em va costar una mica això de dir “ho faré bé, no ho faré bé”,  que “la gent què pensarà què no pensarà” però bé, em vaig dir: “ha de ser perquè sinó no el faré servir...  

Trobeu que tenim en general tenim molts prejudicis respecte a nosaltres mateixos quan som en noves situacions fent servir un nou idioma com: “si ho faré bé” si “la gent ens mirarà malament”, coses d’aquestes ...

(Silenci còmic)

(Rialles)

Evelyn (apr.): Sí! La meva posició és una mica diferent perquè no soc espanyola; i, no ho sé, tinc més neutralitat en aquest sentit; perquè les dues llengües són per a mi llengües estrangeres i aquesta idea de canviar al castellà ... no, no m’entra.

Mari Nieves (vol.): Jo crec que és més la vergonya que tenim nosaltres mateixos, que com ens veu la gent. Suposo que hi deu haver de tot, però jo crec que la gent valora positivament que faci l’esforç de parlar en català, però som nosaltres mateixos que tenim aquesta vergonya de si ho faré bé o no; què pensaran si ho faig malament; pensaran que estic destrossant el seu idioma....? Jo crec que en general la gent ho valora i que té paciència.

Creieu que la gent tenen paciència, en general, amb una persona que està adquirint l’idioma i que està començant a fer-lo servir?

Evelyn (apr.): Jo no he parlat molt amb gent a les botigues, he parlat amb els meus companys, i la meva experiència és que a ells els agrada molt que jo ho intenti. De vegades, si he començat una relació amb una persona en castellà li costa de canviar, i ha sigut una mica difícil això perquè pot ser una mica incòmode; però poc a poc, si insisteixo...

Sovint diem que el VxL és una oportunitat per a perdre la vergonya; és així?

Mari Nieves (vol.): Jo diria que sí, perquè ets en un entorn segur amb una persona que està per ajudar-te quan dius malament una paraula... tens aquesta possibilitat de fer una conversa, i crec que sí, que comences a perdre la por d’expressar-te en l’idioma.  

Evelyn (apr.): Sí, jo crec que sí, amb les llegües jo ja no tinc molta vergonya; bé, una mica sí, sobretot en un grup, per això, parlar amb una sola persona és molt important.

Com us va com a parella lingüística? Quant de temps porteu? Un mes, un mes i mig?

Mari Nieves (vol.): Potser sí, unes cinc trobades... Jo estic molt contenta, tant a nivell del seu esforç com a nivell personal. Estic coneixent una persona molt interessant i crec que podem seguir endavant i fer una gran amistat.

Com són aquestes trobades que heu encetat amb la Mari Nieves per a tu, Evelyn?

Evelyn (apr.):  Molt bé. La Mari Nieves i jo som molt distintes. La seva feina és completament distinta a la meva i les coses que fa, les coses diàries, són diferents; però estem molt a gust. Per mi també és important poder sortir de casa meva perquè tinc dos fills petits i la meva hora amb la Mari Nieves és una hora de pau (rialles) i de no haver d’estar cuidant els nens, i estic amb la meva cervesa, parlant... i està molt bé poder compartir aquest hora amb ella.

Les dues ja sabeu que el VxL forma part dels recursos de salut emocional recomanats pels CAP, i que els metges i metgesses poden prescriure el VxL. El que dieu corrobora el que diuen, que el VxL et dona benestar... tu també ho corrobores això que diu l’Evelyn?

Mari Nieves (vol.): Sí, i tant!  coneixes gent, a més a més surts de casa i també coneixes els interessos d’una altra persona, jo no sabia res de les corals on treballa ella, no en tenia gaire idea...

Evelyn, si haguessis d’animar una persona del teu país que acaba d’aterrar a Catalunya per treballar què li diries per a animar-la a aprendre la llengua catalana?

Evelyn (apr.): Si la persona és cantant, li diria que és necessari.

Per tant, que comenci a estudiar abans de venir...

(Rialles)

Evelyn (apr.): Això potser no, però li diria que és necessari si et vols integrar amb tota la gent d’una manera més profunda i al món de la música sobretot, si volem integrar-nos amb els companys i fer amics és necessari; perquè és la llengua d’aquest món...

I tu, Mari Nieves si haguessis d’animar algú a fer aquest trajecte que tu has fet de ser aprenenta a adquirir un nivell excel·lent i fer de voluntària, què li diries ara a la Mari Nieves que dubtava de si fer-ho o no?

Mari Nieves (vol.): Que ho fes; perquè és una forma de donar als altres el que tu has rebut. Ajudar algú sempre està bé, i quan una persona necessita algú amb qui parlar, el Voluntariat per la Llengua és magnífic per a això... li diria que es llenci a la piscina!

Moltes gràcies a les dues, voleu afegir alguna cosa que no hàgiu dit?

Evelyn (apr.): Només dir que estic molt agraïda per l’oportunitat que he rebut; crec que el VxL és un programa molt bo!

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2023

La M. Àngels i Tíscar són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Granollers que van començar les trobades amb riures i més riures. Ambdues s’han trobat molt a gust i còmodes fent de parella del VxL. De seguida esi van avenir i han creat una amistat molt bonica.

La Tíscar és una aprenenta andalusa que té molta empenta i moltes ganes d’aprendre català. Canta i actua a l’Aula Lírica de Granollers. Li agrada cantar, caminar i anar a la platja.

La M. Àngels és una voluntària molt atenta. Es va decidir apuntar al Voluntariat per la llengua l’any 2021. Vol ajudar a practicar el català i donar a conèixer la cultura i les tradicions catalanes. També li agrada caminar i anar a la platja.

Què ens expliqueu de les vostres converses? Què en destacaríeu?

M. Àngels (voluntària): Ostres! la Tíscar s’aixeca a les 5 del matí i ja es posa a llegir en veu alta en català. I el seu fill es queixa; és massa d’hora, és clar. 

Ella és una amant del català, m’ha sorprès i alhora m’ha agradat poder-la ajudar. Té molta seguretat i parla molt bé. Ara té més fluïdesa. 

Totes dues som molt puntuals, ens agrada arribar a la trobada amb puntualitat.

La Tíscar ha parlat molt i jo la deixava parlar. I hem rigut molt i molt. Totes dues som molt rialleres. 

Tíscar (aprenenta): He après moltes paraules noves gràcies a la M. Àngels i m’ha ajudat a deixar el “lo”. Ara ja dic “el que passa” i no “lo que passa”, per exemple. El “lo” del castellà el diu molta gent, fins i tot, persones catalanes.

Abans, si m’equivocava, de seguida em passava al castellà. Ara no, continuo parlant en català i estic contenta de poder-ho fer.

Amb la M. Àngels ens hem avingut molt i hem rigut de moltes coses: del dia a dia, de la família, d’anècdotes del passat, de viatges... 

Vinc per aprendre català i perfeccionar-lo. I continuaré estudiant-lo i parlant-lo, m’agrada molt. Al setembre continuaré amb el nou curs de català i continuaré amb la M. Àngels. 

Qui no s’apunti al Voluntariat per la llengua no sap el que es perd!  

VxL del Servei Local de Català de Granollers (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2023

La Marta Marced és voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) a Castelldefels. Li hem demanat per la seva experiència en el programa:

Des de quan ets voluntària del VxL i per què vas decidir ser-ho?

Vaig començar l’any 2011, amb la voluntat de fer extensiva la nostra llengua als nouvinguts o a qualsevol persona que volgués millorar el seu català.

Quantes parelles lingüístiques has tingut?

He tingut diverses parelles lingüístiques. Ja fa dos cursos que em trobo amb la Cristina, que és de Madrid i és aquí per feina. Als inicis de les trobades ja tenia un bon nivell de català i ara està en fase de perfeccionament. Aprèn ràpid, hi posa ganes! Quedem una hora setmanal a la zona de la platja de Castelldefels; fem un cafè i una xerrada. Sempre hi ha temes… hem congeniat!

Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?

M’aporta la satisfacció d’ajudar a divulgar la nostra llengua i cultura, a ensenyar a utilitzar-la en diversos àmbits i veure’n la necessitat d’emprar-la. Fent difusió del català ajudem a millorar la integració i la convivència a la nostra societat. Mostrem el nostre país a qui no el coneix perquè tingui coneixement de tota la seva riquesa cultural (història, geografia, folklore, gastronomia…).

Recordes alguna anècdota?

Amb les aprenentes hem creat vincles que han anat més enllà de les xerrades setmanals. Hem fet activitats de tot tipus: passejades, visites a exposicions, concerts, rutes culturals, àpats, espectacles… per tal de motivar-les i alhora fomentar i divulgar la nostra cultura. Crec que és important eixamplar el radi d’acció.

Un cop acabades les trobades, perquè algunes han marxat a un altre país, d’altres s’han casat, han tingut fills…, hem continuat comunicant-nos en català ja que mantenen l’orgull d’haver après una nova llengua i han fet extensiu el coneixement d’aquest aprenentatge.

Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?

És important perquè ofereix més contextos de pràctica perquè les persones que ho vulguin puguin millorar el seu nivell de català oral. Participar en el VxL els permet conviure, comunicar-se i immergir-se en la nostra llengua, alhora que s’adonen que fora de l’aula és necessària. Tant voluntaris com aprenents participen del procés d’ensenyament i aprenentatge.

Animo la població de parla catalana i amb un mínim de temps de dedicació a ajudar en la tasca, actualment tan necessària, de contribuir a difondre la llengua catalana i fomentar-ne l’ús.

Participant-hi duem a terme una acció que s’afegeix a les que fem en el nostre dia a dia per ajudar els no catalanoparlants que ens envolten.

Vols destacar alguna cosa més?

Sí. Altres objectius que em marco en aquesta tasca de voluntària vers les aprenentes són animar-les a veure televisió, a escoltar música o a jugar en català. Intento, també, sensibilitzar-les i encoratjar-les a adreçar-se en català a les persones amb qui parlen; a no canviar de llengua, i a sentir-se cofoies de saber-ne.

I, com a voluntària, vull implicar-me en aquest reforç tan necessari per a l’ús del català.

VxL del Servei Local de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!