Blog

Us volem parlar d’un exalumne dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística (CNL) d’Osona que actualment participa com a aprenent en la modalitat virtual del VxL.

En Sho Kasahava és un estudiant japonès que va estudiar filologia hispànica al Japó i que es va especialitzar en les llengües que es parlen a l’Estat espanyol. A més, va fer un màster sobre els nacionalismes a l’Estat. Ell va pensar que la millor manera de poder fer aquest estudi era anar a conèixer les llengües de ben a prop.

Fa pocs dies vam conversar amb en Sho:

Sho, quantes llengües parles?

Parlo japonès, que és la meva llengua materna, anglès, castellà (tinc el certificat del nivell C2), gallec, una mica de basc i català: acabo de saber que he aprovat el nivell C1 que vaig fer a través de l’Institut Ramon Llull quan vaig tornar a Japó, després d’haver estat uns mesos a Catalunya. Quan era a Catalunya em vaig treure el certificat del nivell B2.

Quant temps has estat a Catalunya?

He estat a Catalunya uns sis mesos. Em vaig apuntar al nivell intermedi 1 a Vic i a l’intermedi 3 a Manlleu. Quan vaig acabar l’intermedi 3 em vaig examinar i vaig aprovar l’examen! Abans de venir a Catalunya havia estudiat català durant 6 mesos a la meva universitat del Japó.

Com has aconseguit mantenir el nivell de català i fins i tot millorar-lo, perquè si no vaig errada et vas examinar del nivell C1 quan ja tornaves a ser al Japó i el vas aprovar, oi?

Quan vaig marxar de Catalunya em vaig apuntar al VxL Virtual, ja que quan era aquí també practicava el català amb una parella lingüística. Al Japó practicava amb la meva parella lingüística, la Mercè, una voluntària de Torelló que en aquell moment vivia a Alemanya.

Tot i la diferència horària, sempre trobàvem una hora a la setmana per posar-nos en contacte i parlar català. Ara que la Mercè torna a ser a Catalunya també continuem les seves converses en línia.

Què faràs a partir d’ara? Continuaràs estudiant català?

De cara a l’any vinent o potser l’altre voldria tornar a Catalunya i fer el nivell C2... Ah! I voldria continuar tenint una parella lingüística perquè és la manera de conservar el nivell de català.

Si voleu conèixer en Sho, ens ha enviat un petit vídeo en què ens explica la seva experiència com a aprenent del VxL:

També el podreu veure en el nou programa de TV3, Katalonski, que s’estrena el dia 22 de març, a les 22.35 h. No us el perdeu!

Gemma Baladas, dinamitzadora del VxL del CNL d'Osona

El Voluntariat per la llengua (VxL) virtual ha estat una experiència molt enriquidora. La Salomé, la meva parella lingüística, i jo hem congeniat perfectament. Ha sigut molt maca i m'ha ajudat molt a l'hora d'aprendre nou vocabulari, fins i tot m'ha enviat material després de cada sessió de conversa sobre les coses que havíem parlat. S'ha mostrat molt accessible sempre per plantejar-li qualsevol dubte o petició i ha estat molt flexible quan li he hagut de demanar algun canvi d’horari de la trobada. La veritat és que mai hem tingut problemes a l'hora d'acordar el moment de la conversa: com que entre setmana els nostres horaris no es permetien quedar, hem fet la trobada els caps de setmana.

Hem parlat sobre gran varietat de temes i he pogut aprendre no només aspectes de la llengua sinó també de la cultura catalana. Penso que aquesta activitat m'ha ajudat molt a augmentar la meva seguretat i millorar la meva fluïdesa a l'hora de parlar. La recomano cent per cent!

Núria Garcia Noguer, aprenenta madrilenya del VxL que resideix a Madrid i que fa les trobades per practicar el català de manera virtual amb la seva parella lingüística, la Mª Salomé Font, que viu a Barcelona.

Mari Àngels Gabaldón, Dora Julián i Pedro Serrano treballen a la Llibreria Carrer Major, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) pràcticament des que es va posar en marxa a Santa Coloma de Gramenet. Des del carrer Major 13 han atès alumnes de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), voluntaris i aprenents del VxL i han participat en diferents activitats però ja fa un any que també participen en unes noves pràctiques de català fora de la classe. En concret, els alumnes dels cursos Elemental 2 s'han de convertir en periodistes per una estona i visitar un establiment col·laborador per fer-hi una entrevista, després exposen el resultat d'aquesta entrevista als seus companys de curs.

El Pedro i la Mari Àngels ja han estat entrevistats per alumnes i els hem demanat que ens facin cinc cèntims sobre com han anat aquestes entrevistes i com valoren l'experiència.

Els alumnes venen amb l'entrevista ben preparada?

Pedro: Sí, ho porten tot escrit, es nota que hi ha una feina darrere

Mari Àngels: Es nota que han fet feina perquè són similars les preguntes, també perquè aquest tipus de pregunta és la millor manera de conèixer-nos

Què aporta la pràctica lingüística a l'establiment col·laborador?

MA: És una manera que ens coneguin i si el tracte és amable, tornaran un altre dia per comprar un llibre. A més, m'agrada molt participar-hi perquè veig gent nouvinguda que fa un esforç per aprendre la nova llengua, tot i que també hi ha qui ho veu més com una obligació.

P: Sempre és bo que passin per la botiga, així ja ens han vist, ens han conegut i de vegades també compren.

Teniu la sensació que els alumnes marxen satisfets amb l'experiència?

MA: Es nota que entren amb vergonya però marxen contents.

P: Marxen contentíssims. És veritat que es nota la vergonya, però el que han de fer és parlar en català sense vergonya.

Hi ha alguna anècdota o part divertida de les persones que han vingut a fer les pràctiques?

P: Recordo un noi que va posar-se vermell, vermell, com un tomàquet.

MA: A mi em fa gràcia quan algú diu que no sabia que érem aquí (la llibreria porta al mateix lloc 40 anys!)

Per acabar, creieu que és útil per als alumnes practicar el català als establiments de la ciutat?

P: Sí, és una forma de conèixer el barri i també d'integrar-s'hi, a més de la part de practicar la llengua.

MA: Sí i a tot arreu, encara que no siguin establiments col·laboradors, quan vagin al seu forn o farmàcia habitual els aconsello que també provin a parlar en català.

​Centre de Normalització Lingüística L'Heura

La Marta (voluntària) i l’Andrés (aprenent) són la primera parella lingüística que hem format al CNL Roses en l’àmbit de l’empresa; concretament en una petita empresa constructora d’Esplugues de Llobregat, Vertical Cross, en què la Marta fa d’administrativa i l’Andrés, d’arquitecte.

L’Andrés és qui ens va facilitar la formació de la parella lingüística; el coneixíem com a alumne dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i com a aprenent del Voluntariat per la llengua. Quan va arribar el moment en què l’Andrés ja no podia continuar assistint a classe i tampoc podia quedar amb el voluntari lingüístic en el seu temps lliure, vam proposar-li que busqués un company a la feina que pogués comprometre’s a utilitzar el català amb ell.

Andrés, quants anys fa que vius a Catalunya?

Dotze anys.

Com és que vas apuntar-te als cursos de català per a adults del CPNL?

Perquè si vius aquí has de parlar la llengua d’aquí.

Quants cursos vas necesitar per arribar al nivell que volies?

Encara no hi he arribat. Vaig asistir als cursos durant dos anys i no vaig poder continuar-los per motius d’horaris i per motius familiars.

Quants anys fa que treballes a Vertical Cross?

Des del 2009; vuit anys.

En el teu lloc de treball és necessari comunicar-se amb altres persones?

Sí, és clar, encara que no necessàriament en català.

Quin paper hi juga el català, aleshores?

Jo l’utilitzo amb les persones que em parlen en català, per educació. Penso que és preferible respondre en català si se t’adrecen en català.

Hi ha persones, especialment en l’atenció telefònica, quan no veus l’interlocutor davant, que no s’expressen bé en castellà, que barregen català i castellà.

Marta, quant temps fa que treballes a Vertical Cross?

Un any i dos mesos.

És a dir que vam formar la parella lingüística quan feia poc temps que havies entrat a l’empresa?

Marta: Sí.

Andrés: Exacte. Mentre estudiava als cursos, parlava en català amb el comptable i quan em vau proposar que busqués una parella lingüística a la feina, la meva cap em va proposar que parlés en català amb la Marta, que just aleshores s’incorporava a la feina.

En el teu lloc de treball és necessari comunicar-se amb altres persones?

Marta: Sí; em dedico sobretot a tasques comunicatives; atendre el telèfon, parlar amb clients, transmetre informacions a companys de feina… Treballo tota la jornada amb un auricular a l’orella, al costat del telèfon i de l’ordinador.

Quin paper hi juga el català?

La majoria de gent t’entra en castellà, però també n’hi ha que utilitzen el català.

Parleu sovint, entre vosaltres?

Andrés: I tant! Ella és la meva administrativa. Coordina visites; m’avisa d’incidències per telèfon quan surto a visitar obres…

Són interaccions llargues o més aviat breus?

Marta: Depèn del dia. Diria que són interaccions breus, de deu a quinze minuts, però sovintejades. Rarament tenim una conversa de mitja hora o més.

Ha augmentat l’ús del català en les vostres interaccions durant aquests últims mesos?

Andrés i Marta: Sí; és clar.

Us ajudeu mútuament?

Andrés: Ella m’ajuda a mi; no pas al revés (riu).

Marta: A vegades ell m’ha ajudat amb alguna paraula en castellà (riu).

Andrés: M’ajuda en llengua parlada i també en llengua escrita, perquè m’ha escrit alguns correus electrònics en català.

Podrien sortir altres parelles en la vostra empresa?

Andrés: Aquí a l’oficina, no, perquè la resta de companys són nascuts a Catalunya. Fora de l’oficina diria que és més complicat; no tractem tan sovint amb els treballadors; alguns són estrangers i utilitzen el castellà amb dificultats. Entre ells usen el castellà, però també és veritat que n’hi ha algun que utilitza el català. S’hauria de buscar la manera de fer-ho.

Us sembla una manera vàlida de promoure l’ús del català en l’àmbit empresarial?

Andrés: Sí; serveix per acabar d’aprendre l’idioma. Sobretot perquè si el practiques amb algú amb qui tens confiança, amb un company, superes la vergonya més fàcilment. A més, la feina és cada dia; és una pràctica diària. Jo, si no l’hagués utilitzat aquí, hauria perdut el que vaig aprendre.

Eduard Vidal, dinamitzador del VxL del CNL Roses