Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
30/07/2018

A Montornès, com a tot arreu, tenim grans voluntaris i voluntàries lingüístics, i en Ferran n’és un. Els seus aprenents estan encantats amb ell. De moment n’ha tingut tres, d’aprenents, tot i que en podrien ser més, ja que a les seves trobades sempre hi pot haver algun espontani que s’uneixi a les converses.

En Ferran Díaz Àguila té 36 anys i és llicenciat en història en l’especialitat d’arqueologia. En aquests moments treballa com a  tècnic de Patrimoni a l’Ajuntament de Montornès on du a terme tasques de recerca, gestió i dinamització dels elements de patrimoni històric del municipi.  És voluntari lingüístic des de l’estiu de 2017. Primer va fer de voluntari d’en Mustafà, un jove d’Algèria, i actualment és voluntari d’en Diego, que ve d’Osca, a l’Aragó, i d’en Jamal, que és del Marroc.

Li hem fet algunes preguntes i com veureu en les seves respostes apareixen unes paraules clau que s’escauen molt bé a l’univers que envolta el Voluntariat per la llengua: identitat, responsabilitat, compartir, aprenentatge, joc, conversa, diversió...

Per què fas de voluntari lingüístic? Què t’empeny a “regalar” als altres un bé tan preuat com el temps?

El llenguatge és un dels elements identitaris amb més potència i un factor fonamental per la comunicació entre persones i clau per a la integració social. És per això que em sembla un acte de responsabilitat compartir la llengua, així com qualsevol tret cultural, amb qui tingui interès. Trobo que els voluntaris no “regalem” el temps, sinó que el compartim, ja que és un procés d’aprenentatge molt positiu per a totes les parts implicades. A més m’ho passo molt bé.

Tens tota la raó. “Compartir” és una paraula clau, potser una de les més importants en la relació voluntari – aprenent.  Quan quedes amb els teus aprenents, què acostumeu a fer? Què “compartiu”?

Fem coses del tot quotidianes, de la mateixa manera que ho és parlar. Passejar, prendre alguna cosa, jugar al ping-pong... tot allò que serveixi com a pretext per parlar, però que alhora ens sigui natural. També hem participat en alguna de les tertúlies a les cafeteries organitzades per l’Oficina de Català (OC) de Montornès del Vallés on es trobàvem amb altres alumnes de català.

Prepares d’alguna manera les teves trobades amb els aprenents? Fas servir material de suport o deixes que sorgeixi espontàniament la conversa?

La preparació de les nostres sessions és molt fàcil: proposem pel·lícules o sèries que es puguin veure en català i a la següent sessió les comentem i les ressenyem. Algunes de les sèries que els he recomanat de mirar han estat "Oh, Europa!" o "La Memòria dels Cargols", també dibuixos com "Bola de Drac"... material al qual poden accedir fàcilment per TV3 a la carta o per Youtube.

Recordes alguna anècdota que t’hagi passat amb els aprenents? Alguna confusió divertida o alguna situació de “xoc” cultural?

Doncs no especialment, però de confusions n’hem tingudes moltes i hem rigut molt tots plegats.

Va ser difícil començar a parlar en la primera trobada?

No gens. La conversa sorgeix de manera espontània i molt ràpidament; de fet, durant les primeres sessions els temes són molt recurrents: a què et dediques, tens aficions, per què vols aprendre català... I un cop ja coneixes els aprenents  és més fàcil encara.

Notes que els teus aprenents han millorat el seu domini de la llengua parlada?

Sí. És molt estimulant veure com els aprenents milloren la seva expressió setmana rere setmana.

Com animaries algú a fer-se voluntari?

Li diria que és una manera molt eficaç de conèixer gent nova, amb experiències diferents a la vida. Animaria a tothom a provar-ho, perquè és molt enriquidor personalment i és divertit.

Vols afegir algun comentari o explicar alguna cosa més?

Mmmmm... potser soc molt “soso”, però crec que no...

Donem fe que en Ferran està lluny de ser una persona “insulsa”, ans al contrari, és una persona interessant i amena que s’entusiasma tot parlant d’història, ensenyant les fotos dels jaciments arqueològics on treballa o explicant les darreres teories a propòsit d’algun descobriment. A Montornès els participants en el Voluntariat per la llengua són afortunats de poder comptar amb ell. Gràcies, Ferran!!!

Reyes Barragán, tècnica de Normalització Lingüística de l’OC de Montornès del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/07/2018

Viatjant amb el català per les cultures del món

Si bé accidentalment vaig néixer a Reus fa poc més de 60 anys, el meu poble natal és Montbrió del Camp, a la mateixa comarca on hi vaig néixer a la capital Reus.

Doncs bé, ja he posat el punt d’origen, que amb el temps s’ha anat convertint en un punt de retorn per visita obligada familiar però de curta durada com si fos una visita de metge de la Seguretat Social. La feina, de vegades acceptada com un mitjà de transport, a mi m’ha portat a Barcelona, on hi porto vivint seguidament des de 1999, però també a Les Escaldes (Andorra), Tarragona, Girona i de nou a Barcelona.

Gràcies a Deu i a la meva família, no pateixo crisi d’identitat (SÓC CATALÀ i el meu DNI està a l’ADN, no caduca com els de plàstic que fan al país del costat), no per això he renunciat als idiomes estrangers, abans el contrari, si em van obligar a la força a aprendre espanyol, per què no aprendre’n altres? I així ho he fet, i amb 60 anys fets, puc dir que “així ho segueixo fent”, i no ho deixaré de fer mentre al cervell hi hagi espai!

Agafem-nos fort que entrem a les entranyes de l’article! Tot i parlar català com a únic idioma matern, va ser el passat 7 de Febrer de 2012 que amb l’ajut del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) vaig assolir el nivell C de català, un punt important del trajecte ja que poques setmanes després, vaig decidir fer-me voluntari per la llengua, una decisió de la que NO EM PENEDIRÉ MAI.

El Voluntariat per la Llengua m’ha ofert la possibilitat de viatjar per les cultures del món mitjançant el català, la llengua materna!! Un viatge de sensacions i emocions fortes que de vegades ni voldries escoltar, sense voler he fet treure llàgrimes de pena i dolor a una parella lingüística d'Ucraïna al explicar-me els greus problemes familiars entre els partidaris de Rússia i els nadius de Ucraïna. Mesos abans, de retorn a casa, havia estat jo qui havia tingut els ulls plorosos al recordar les desventures d’un xicot de Gàmbia que me les explicava, minuts abans, amb un tendre somriure d’esperança a la boca.

Però no tot són sensacions tristes, moltes són molt interessants, com conèixer joves estudiants de la illa de Sardenya, de domini Italià però amb part de territori de parla catalana, com és l’Alger. Amb aprenents Italians, també he conegut la quantitat de llengües diferents que es parlen a Itàlia i que de ben segur molta gent desconeix.

Viatjant més cap a l’Est, el català m’ha portat a conèixer persones impressionants, tant a nivell de formació i coneixements com de circumstàncies que mai hauria imaginat, com pot ser el mal tracte que el cos humà rep en territoris durs com el siberià on passen de fortes temperatures a l’estiu, a baixíssimes temperatures sota zero l’hivern. Un aprenent m’explicava la millora de la seva salut al venir a Catalunya, mentre els ulls li brillaven de tristor per deixar-hi allí la seva família. Havia de demanar-li que m’expliqués altres coses per canviar de tema. De vegades, acabava viatjant a la cultura de Ucraïna, per donar-me compte que també als Estats Units hi ha gent molt oberta i humil a la vegada. Tot un món de contrastos, sense cap dubte.

M’ha sorprès positivament conèixer ciutadanes britàniques plenament integrades a la nostra cultura i que s’esforçaven a parlar el més correctament que podien i sabien. També seguint el contacte amb la llengua anglesa, van ser un bon nombre de relaxants xerrades aprenent de les terres de Nova Zelanda, un país encisador, de veritat que sense ser-hi, em sentia com Orlando Bloom fent d'elf a la trilogia "El Senyor dels Anells"!!!

I no parlem de la problemàtica que tenen alguns aprenents que amb tota la mala sort, es troben a feixistes quan els hi pregunten l’hora per tenir un motiu de parlar el català i han d’acabar marxant. Afortunadament, he viatjat a l’altra costat, puc parlar de noms propis, parelles lingüístiques algunes per SKYPE, i també presencials que viuen entre nosaltres, que malgrat ser d’origen espanyol, s’han integrat completament a la Nostra Terra.

En resum, des del 2012 fins ara són ja moltes experiències de viatges a les cultures del món, una experiència especialment enriquidora i excitant culturalment parlant i sense moure’ns de la ciutat on vivim. De ben segur que encara augmentaran i molt, tant en nombre com en interès, agraïment mutu, i per damunt de tot, la nostra voluntat d’ajudar als nouvinguts a integrar-se entre nosaltres. Ells també ho agraeixen, ho veig. Queda palès quan arriba l’hora del comiat després de 10, 20, 30 o més xerrades en català que hi haguem tingut, i comprovem com la seva confiança amb la llengua catalana ha crescut!

GRÀCIES VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA PER PERMETRE'M HAVER FET REALITAT EL CONTINGUT D’AQUEST ARTICLE!!

Ramon Rom, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/07/2018
,

Einstein tenia raó

Què fem, la meva parella lingüística i jo, perduts per aquestes terres de l’Alt Penedès donant voltes amb un cotxe de color groc llampant entre vinyes, ametllers, presseguers, fonts, castells i esglésies? Potser guanyar una aposta i demostrar que no cal anar fins als Pirineus per trobar testimonis del romànic? Després d’uns quants mesos de pelegrinatge de poble en poble, sembla que sí, que ens podem donar per satisfets i afirmar-ho amb el front ben alt.

Tot i així, entre selfies i tombs i més enllà de l’aposta, amb la meva parella lingüística, l’Antoni, també he après moltes altres coses. D’una banda, el plaer i la generositat que ens regala un bon amfitrió. Perquè, en el fons, el programa de voluntariat lingüístic no és més que una forma de donar-nos la benvinguda, d’acollir-nos, una hospitalitat que s’alimenta gràcies al suport i la coordinació de les institucions, però que no podria mantenir-se sense l’admirable generositat dels seus integrants (l’Antoni ara es deu estar posant vermell, però tant se me’n dona: s’ho mereix). D’altra banda, que la llengua és una experiència que desperta tots els nostres sentits i que ens embolica en les seves xarxes de nous sons, sabors, olors i visions. En definitiva, una qüestió de paladar. Acabem coneixent un indret nou i el bategem a través de la llengua. I, mentrestant, tornen a néixer (quin privilegi!).

I encara més: ens assabentem que el paisatge no té tan sols tres dimensions, sinó que, com afirmava Einstein, cal afegir-n’hi una més. Es movem per l’espai, però, alhora, transitem pel temps. És com si la història, amb els seus vestigis, ens estigués fent l’ullet i, només que activem la nostra atenció i la nostra mirada, ens adonarem que una església o unes simples pedres ens estan parlant. El temps habita l’espai i hi conviu, fins a tal punt que els seus testimonis es tornen una mena de forat negre, un passadís que ens catapulta a una altra època.

I, llavors, la nostra imaginació s’engega, i fem volar coloms. El paisatge té capes, i si comencem a treure-n’hi com en una fotografia retocada amb el Photoshop, a poc a poc anem descobrint que sota l’asfalt de l’AP7 segueix palpitant l’antiga Via Augusta, que on hi ha pobles, carreteres i urbanitzacions, abans tan sols hi havia arbres i verd. El temps canvia, flueix més lentament, i la natura , bella i despietada al mateix temps, agafa més protagonisme, únicament contrarestada per la puixança aïllada dels castells i les esglésies. És l’imperi de l’slow time i, seduïts per les seves manyagueries, ens deixem emportar, mentre el focus de l’objectiu s’apropa a aquestes pedres que ens volen comunicar, en forma de flash-back, alguns esdeveniments dels quals han sigut muts espectadors. Escenes quotidianes, converses, amors, picabaralles i guerres: la humanitat sencera dins una pedra. Quina màgia! Desperteu-me, si us plau!

Dante Bernardi, aprenent italià del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf), que té com a parella lingüística l'Antoni Adrover, amb qui fa les trobades per practicar el català a Gelida

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
24/07/2018
, , , ,

El Voluntariat per la llengua dóna suport a instituts i escoles d'arreu de Catalunya perquè apliquin el model de parelles lingüístiques entre l'alumnat menor d'edat que, com a tal, no pot participar encara en el programa general. És el que fa el Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú (del Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf) amb l'Institut Manuel de Cabanyes de Vilanova.

Aquest és l'escrit que, juntament amb les fotografies que l'il·lustren, vol compartir amb nosaltres la professora de l'Aula d'Acollida. Durant aquest curs, han estat cinc dels seus alumnes els que han practicat el català conversant amb nois i noies de 4t d'ESO. 

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AMB LES PARELLES LINGÜÍSTIQUES A L’AULA D’ACOLLIDA

Quan la Judit ens va dir que faríem unes trobades amb gent de 4t de l’ESO, que tenien un bon nivell amb el català, vam pensar que això ens ajudaria a nosaltres a millorar el nostre nivell de català, i a no tenir vergonya de parlar en català davant de més persones!

Al principi vam estar una mica vergonyosos pel fet que no els coneixíem. Després, amb el temps, ens vam sentir molt a gust. Les nostres parelles ens van fer sentir bé, còmodes, i vam aprendre molt de com tenir una conversa en català amb més gent.

En cada trobada que fèiem teníem un tema nou i diferent. Vam aprendre moltes coses d’altres països, i no només de Catalunya. També vam aprendre de cada un de nosaltres, de la nostra família, del lloc d’on venim, dels nostres objectius de quan siguem grans, del menjar típic, els diferents tipus de música, les diferents maneres d’ensenyar als instituts de cada país i la seguretat al carrer dels nostres països d’origen, que és diferent d’aquí. A Vilanova i la Geltrú ens sentim més segurs.

De com ens hem portat amb les nostres parelles lingüístiques, al final hem acabat en amistat i per celebrar-ho, l'últim dia vam fet un pica pica a l'Aula d'Acollida, amb la resta de companys. Cada un de nosaltres vam portat un menjar típic del nostre país. Ha sigut una gran experiència i agraïm aquesta oportunitat.

Som el Rafa i la Izadora (Brasil) la Suyen i la Diana (Hondures) i la Mariel (Argentina).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/07/2018
, ,

La primera parella lingüística en modalitat virtual es va formar a T-Systems? Aquesta és la pregunta que ens hem fet amb el Salva i el Rodrigo, parella virtual del VxL en un principi (octubre de 2016) i ja amics avui en dia.

Tot va començar arran d’una proposta de T-Systems, l’empresa on tots dos treballen i que col·labora amb el Voluntariat per la llengua (VxL) des de l’any 2015. L'any 2016 (a l'octubre, com ja hem dit) l'empresa tenia en marxa una iniciativa de caire intern que promovia l’intercanvi lingüístic entre personal de les delegacions de diferents països. En Salva, que ja tenia amb qui practicar el portuguès, va oferir al Rodrigo (brasiler) de no fer l’intercanvi i centrar-se només en el català, via virtual, és clar. “A bodes em convides” va pensar en Rodrigo, i aquí és on van començar a experimentar el Voluntariat per la llengua en modalitat a distància. S'ha de dir que en Salva ja era aleshores un voluntari plenament experimentat i motivat, participant ferm d’ençà de l’any 2012, en un primer moment del VxL del Servei Local de Català de Rubí (on el va atendre l'Isaac Aguareles, dinamitzador del programa en aquesta població) i després (i fins al moment) plenament implicat en el VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona.

Potser, tal vegada, en Salva des de Catalunya i en Rodrigo des del Brasil van ser la primera parella virtual "no oficial" del VxL.

I així ens els trobem, fent converses en català des del Brasil cap a Catalunya, de Catalunya cap al Brasil. Fent una mica el camí de tornada (a manera lingüística, si més no) de l’avi i del pare d’en Rodrigo, ja que tots dos van néixer a Catalunya. El xiquet, però, només parlava en català amb l’avi, i no pas amb els seus pares. Va ser l’avi qui va optar per l’exili en vistes de la guerra i de la posterior dictadura del General Franco, malgrat obtenir l'amnistia. Anys més tard, afirmava que mai dels mais no tornaria a Espanya. Al Brasil, a São Paulo, ja hi estava bé. I així ho va fer.

Per al Rodrigo, doncs, les trobades del VxL amb el Salva li han anat servint per recuperar i mantenir la llengua del seu avi, el català après en la seva infància brasilera. I l’ha incorporat a les llengües de la seva vida, amb el portuguès, l’anglès i el castellà.

Finalment, és un fet la recent signatura del conveni de col·laboració entre T-Systems i el Consorci per a la Normalització Lingüística, a través de la delegació del CNL de Barcelona a Sant Martí. El Salva hi ha tingut el seu pes, així com també el té fent córrer “el català correcte” entre el personal de l’empresa a través de jocs lingüístics a la intranet de T-Systems.

Marcel Pellejà, dinamitzador del VxL del CNL de Barcelona, 3 de juliol de 2018

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
04/07/2018

L'Aichatou (aprenenta) i la Teresa (voluntària) són una parella lingüística de Tàrrega que han volgut compartir amb nosaltres aquests comentaris sobre la seva experiència en el Voluntariat per la llengua (VxL):

Aichatou

Quan vaig  arribar a Tàrrega l’ any 2016 vaig pensar que per poder integrar-me era important  aprendre la llengua del país on visc i per això em vaig apuntar als cursos de català del Servei Comarcal de Català de l'Urgell. Quan la meva professora de català em va proposar apuntar-me al Voluntariat de la llengua ho vaig trobar molt interessant per així poder practicar el català.

Al començament, com que era hivern  amb la Teresa (voluntària) anàvem a fer un beure però quan va començar a fer més bon temps  anàvem a passejar, veure botigues i algunes vegades a comprar.

Ha estat una bona experiència, ja que a més de practicar el català ens hem fet bones amigues.

Teresa

Quan vaig veure al web del Consell Comarcal de l’ Urgell que buscaven voluntaris per la llengua, vaig pensar de provar-ho per que creia que era un bona oportunitat per conèixer a persones d’ altres cultures.

Penso que passar estones amb la meva aprenenta, l’ Aicha, m’ ha enriquit ja que a través d’ ella he conegut una mica més la seva cultura,  la seva manera de viure, hem fet intercanvi de receptes de cuina ...

Ha estat un plaer poder compartir un dia a la setmana amb l’Aicha, i crec que aquestes trobades han estat per iniciar una bona amistat.

Aichatou i Teresa, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/06/2018

En Paul i en Hamza, com cada dimecres, després de la classe de català, surten de l’aula impacients i entusiasmats. A fora, al primer pis de la Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles, els espera la Núria, la seva voluntària lingüística, asseguda en una confortable butaca, sempre puntual. Al grup, s’hi afegeix a alguna de les sessions la Ksenija, alumna del Servei Local de Català de Granollers. Tots quatre formen un grup divers i entranyable.

En Hamza és del Marroc i fa tres anys que viu a Catalunya. Vol aprendre català perquè opina que és molt important saber la llengua per accedir al món laboral, però també per poder-se comunicar amb tothom. Voldria poder ajudar la seva filla amb els estudis quan comenci l’escola.  Assegura que a cada trobada aprèn coses noves, ja que la Núria els fa participar llegint textos i els demana el seu parer i, com que se sent molt còmode amb els altres companys aprenents, expressa la seva opinió sense embuts.

En Paul és del Camerun i fa 20 mesos que viu a Catalunya. Vol aprendre català per relacionar-se amb els seus veïns, conèixer la cultura catalana i tenir més recursos per viure i treballar. També voldria ajudar el seu fill amb els estudis. A en Paul li agrada molt llegir. Assegura que és un luxe tenir una voluntària com la Núria, que és rigorosa i valora el seu esforç. Opina que la clau de les trobades és el treball en grup, ja que s’ajuden mútuament.

La Núria viu a Canovelles i fa molts anys que fa de voluntària lingüística. Amb ella, nombrosos aprenents han millorat el seu català, ja que ajuda a crear un ambient de confiança per tal que plantegin dubtes i intervinguin en la conversa.  Valora especialment la cultura de cada aprenent i per això els anima a parlar dels seus orígens. Durant les trobades resumeixen, opinen, exposen, llegeixen poemes, comenten articles de l’Avui Canovelles... En definitiva, utilitzen la llengua.

Volem felicitar en Paul , en Hamza i la Ksenija perquè han passat amb èxit el curs.  Intueixo que la Núria també hi ha tingut alguna cosa a veure. Felicitats a tots quatre!

Montse Márquez, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/06/2018

Em dic Jungmi i soc coreana. Soc parella lingüística de la Montserrat. Vaig fer un curs de català a Internet i, afortunadament, la professora del curs em va oferir aquest bonic programa Voluntariat per la llengua i vaig poder conèixer la Montserrat. Hi quedava una vegada a la setmana en una cafeteria de Sabadell.

La Montserrat és una persona molt amable i oberta. Em va animar a parlar català encara que el meu català és molt bàsic. Em va donar molts consells i informació útil sobre la meva nova vida a Catalunya. Parlàvem de temes diversos del meu interès i ella va ser molt pacient escoltant-me. Durant la conversa, em va ensenyar vocabulari i expressions útils. Em va encantar parlar amb ella i ara tinc més confiança en parlar català.

Sempre va ser puntual i amb molta disponibilitat per quedar. M’agrada desplaçar-me des de Sant Cugat, on visc, per quedar amb ella a Sabadell. M'agradaria estudiar més català i fer més amics catalans.

Realment aprecio l'ajuda de la Montserrat. Voldria participar novament al programa i voldria tornar a ser parella de la Montserrat. M'agrada Catalunya i el català. Moltes gràcies!

Jungmi, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/06/2018

EVA (voluntària, abans aprenenta)

Soc l'Eva, vaig néixer a Múrcia, però a l'any vaig anar a viure a Barcelona. Quan tenia 9 anys vaig tornar a viure a Múrcia, i va ser als 27 i per amor quan vaig decidir venir a viure a Tàrrega.

Durant els anys que vaig ser a Barcelona, a l'escola no parlava gaire de català i al marxar a Múrcia el poc que en sabia se'm va oblidar, sobretot l'ortografia. Així doncs, des del primer dia, era conscient que aprendre el català era molt important per a mi per trobar feina i vaig començar a fer cursos. Em van proposar apuntar-me al Voluntariat per la llengua i ho vaig trobar una experiència molt agradable, divertida i enriquidora, i per aquesta raó, després de 8 anys per aquestes terres, segueixo participant-hi, però ara com a voluntària "profe".

Encara em queda molt per aprendre d'aquesta llengua i d’aquesta cultura, però gaudeixo molt ensenyant el que he après a la gent i m'agrada poder ajudar-la a tenir una adaptació més fàcil al canvi de vida que estan fent, ja que fins ara, les dues parelles lingüístiques que he tingut han estat estrangeres.

MELANIE (aprenenta)

Soc la Melanie Diatta. Vinc del Senegal. Vaig arribar a Espanya l'any 2016 per reunir-me amb el meu marit que viu aquí fa molt de temps. Des que vaig arribar el primer dia, el que em va marcar va ser la benvinguda de la societat, i encara avui en dia, em sento molt ben acollida per tothom.

Jo no entenia gens el català, però gràcies al senyor Josep, el capellà de l'església de Vilagrassa, que em va parlar dels cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL),  tal  com ho va fer amb el meu home.

Així vaig donar els meus primers passos amb el català. Vaig començar a fer cursos i la professora em va parlar del Voluntariat per la llengua. Em va semblar una molt bona idea per poder practicar-lo i començar a relacionar-me amb la gent intentant a poc a poc parlar el català, a més d'aprendre la seva cultura, molt diferent a la meva, i conèixer l'entorn on vivim.

M'agrada molt tenir l'oportunitat de conèixer la història de Catalunya, com el Dia de Sant Jordi, amb tots el carrers plens de color i la gent regalant els llibres i les flors.

He conegut tot això gràcies a les meves voluntàries del VxL i a les professores del CPNL, que m'han donat l'oportunitat d'aprendre moltes coses de la llengua, la cultura i la societat catalanes.

Eva i Melanie, parella lingüística del VxL de Tàrrega (Servei Comarcal de Català de l'Urgell, del Centre de Normalització Lingüística de Lleida)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/06/2018

Entrevistem la parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Ripollet formada per la Núria  (voluntària) i la Carmen (aprenenta):  

D’on sou?

Núria: Jo sóc de Manlleu.

Carmen: I jo vaig néixer a Ciudad Real però de seguida vaig anar a viure a Madrid.

Carmen, per què estudies català?

Quan vaig arribar em vaig apuntar al Nivell Inicial dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. Després vaig estar un temps sense estudiar català i hi vaig tornar sobretot per motius laborals. Ara, però, em predomina la motivació personal perquè m’agrada i no vull deixar d’aprendre.

Viviu a Ripollet?

No, totes dues vivim fora de Ripollet, però és el nostre punt de trobada perquè totes dues treballem aquí.

Núria, què et va motivar a apuntar-te a fer de voluntària?

Volia buscar un lloc per conèixer gent d’aquí, ja que sóc de fora i per motius laborals ara em moc per aquesta zona. A més, volia aportar el meu granet de sorra amb el foment de l’ús del català. A més, el Voluntariat per la llengua té una flexibilitat que et permet combinar-lo amb altres activitats.

Carmen, quant fa que vius a Catalunya?

Vaig arribar l’any 2011, i principalment vaig venir a viure aquí per amor.

Què trobes a faltar del lloc on vivies?

Sobretot la família i els amics.

Què en penses, dels catalans? En tenies algun prejudici, abans de venir?

No tenia cap prejudici! El que sí que he comprovat és que potser sí que sou una mica tancats, ha ha ha.

És fàcil parlar català al carrer? On el poseu en pràctica?

Núria: he notat el canvi de Manlleu a Ripollet. Fruit de la feina que faig com a mestra de primària, m’he adonat que en l’àmbit familiar no es parla tant com en els àmbits formals.

Carmen: Jo intento posar en pràctica el que aprenc a classe, tot i que a vegades em costa començar a parlar en català. Si l’altra persona em parla en català, em resulta molt més fàcil i m’agrada. Si en alguna ocasió no trobo la paraula adequada, comento que sóc aprenent de català i aleshores la gent ho entén i em continua parlant en català.

Carmen, ens dius alguna paraula o expressió típica de Madrid?

Ha ha! Es que... és una expressió molt habitual de Madrid!!

Quina paraula del català vas aprendre primer?

De mica en mica s’omple la pica!

Quina és la vostra paraula o expressió preferida del català?

Núria: A mi m’agrada molt el verb péixer, que s’utilitza com a sinònim de donar de menjar a algú. I també la paraula antosta, que significa prestatgeria i que és típica de la zona del Ripollès.

Carmen: A mi m’agrada: t’estimo.

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua? Us sembla una bona manera de practicar el català?

Núria: Vaig rebre’n informació a través de l’escola on treballo, i em va semblar una molt bona iniciativa per fomentar l’ús del català aquí a Ripollet.

Carmen: A mi m’ho va explicar la meva professora de català. Em sembla una molt bona iniciativa per adquirir més fluïdesa i confiança a l’hora d’utilitzar la llengua fora de l’aula.

Què pensàveu abans de trobar-vos per primera vegada? Estàveu nervioses?

(Riuen) Totes dues teníem una certa intriga per saber com seria la persona que ens havíeu assignat. Tens aquell punt de vergonya però un cop ens vam conèixer ens va passar perquè ens avenim molt i, a més, totes dues ens dediquem al món de l’esport!

Quan quedeu, què acostumeu a fer?

Normalment ens veiem 1 hora cada setmana. Acostumem a quedar els dilluns al matí i fem el cafè. Però també hem anat a dinar i fins i tot vam quedar un cap de setmana amb més gent! Creiem que ja hem acabat les 10 hores, però encara ens continuarem veient fins a les vacances d’estiu.

Carmen, quina millora notes des que fas les converses amb la Núria?

Tinc molta més fluïdesa i he après molt de vocabulari. Ara parlo més en català, a diferència d’abans, que només el parlava a classe o amb la Núria.

Núria, com valores la progressió de la Carmen?

La valoro molt positivament perquè la Carmen és una persona molt activa i que té moltes ganes d’aprendre. Fins i tot si dubta o pensa que no ha dit una cosa del tot bé, para i s’autocorregeix!

Què diríeu a una persona perquè s’apuntés a participar en el VxL?

Carmen: Que es una experiència molt maca que, a part d’ajudar-te en l’ús de la llengua, fa que coneguis persones agradables i puguis compartir-hi vivències.

Núria: És gratificant compartir experiències amb una altra persona i, a més, fer un gest perquè el català es parli al carrer.

Totes dues coincideixen a dir que un cop finalitzin les trobades com a parella lingüística es continuaran veient perquè han establert un altre tipus de lligam. Volen continuar participant en el programa (cadascuna amb una altra parella lingüística), però tenen clar que la seva relació no acabarà aquí.

Lídia Ponsatí, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!