Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
16/05/2020

Fa bastant temps que una coneguda em va parlar del Voluntariat per la llengua (VxL). Pel que sabia de mi, ens coneixíem a través d’una tercera persona, creia que em podia interessar.

En aquell moment jo encara estava treballant i vaig dir-li que no tenia massa temps per poder dedicar-m’hi, però que ho tindria en compte per quan em jubilés.

Em vaig jubilar el passat juliol i pocs dies després aquesta persona, em va tornar a parlar del VxL, me’n va donar més referències i em va dir on dirigir-me. Així ho vaig fer, però entre situar-me en la nova etapa de la vida i coses que jo tenia pendents, no va ser fins aquest gener quan ja em vaig presentar al VxL de Sant Ildefons, a Cornellà, a oferir-me com a voluntària.

Al cap de pocs dies ja tenia la primera parella lingüística. La Liliana, una dona procedent del Perú, que fa uns quinze anys que viu a Catalunya, amb una vida no massa fàcil, però amb moltes ganes d’aprendre. Ens trobem un cop per setmana, i durant una hora mentre fem un cafè, de forma distesa parlem de diferents temes.

Ara ja tinc la segona parella, l’Asunción. Ella és gallega, fa més de 50 anys que viu a Catalunya. Però no ha sigut fins fa poc que s’ha atrevit a parlar en català. Segons ella, es va decidir perquè li feia vergonya no parlar-lo vivint aquí durant tants anys. Fantàstica actitud! Tant de bo hi hagués molta gent que seguis el seu exemple.

Les dues estan fent el grau 3 del nivell bàsic de català al Centre de Normalització Lingüística de Cornellà. El VxL els hi permet ampliar coneixements i perdre la por o vergonya a parlar, ja que els seus entorns respectius no són catalanoparlants.

A mi, el VxL em permet poder ajudar a persones que volen aprendre el català, a perdre la por a fer-ho. Al mateix temps que jo aprenc a escoltar i també a enriquir-me personalment amb les experiències de persones d’altres cultures i maneres de pensar diferents a les meves.

Crec que preservant la llengua, preservem la cultura i la identitat d’un poble i d’un país. En aquest cas el nostre, que bona falta ens fa.

Teresa Pons, voluntària del VxL del CNL de Cornellà de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/05/2020

La Leni i la Miriam, parella lingüística de la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua (VxL) que han estat fent les trobades per practicar el català entre febrer i maig, des de Manacor i Gandia, ens han enviat la seva opinió sobre l’experiència.

El millor d'aquesta quarantena de dies de confinament ha estat haver-me topat a la xarxa amb el VxL. Ja no recordo com és que hi vaig connectar, però fa dos mesos em van escriure un correu i vaig començar aquesta preciosa aventura de parlar en català, quan mai abans m'hi havia animat.

El meu nom és Miriam, sóc uruguaiana, visc a Gandia, València, i tinc les meues filles i la meua neta a les Illes Balears. Com que penso mudar-m’hi l’any que ve, volia animar-me a parlar en català i m'agrada molt compartir amb vosaltres la meva experiència.

He tingut en aquestes xerrades virtuals una parella lingüística meravellosa, la Leni, un sol de persona que m'ha ajudat moltíssim. Tot i que hem acabat les xerrades, quedarem per prendre un cafè quan tingui la possibilitat de viatjar al seu poble.

Estic molt agraïda a l’Eduard, el dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística Roses que ens ha posat en contacte i a ella, que m'ha escoltat sempre pacientment. Jo crec que aquesta és la millor manera per obtenir fluïdesa en la conversa i perdre la timidesa al parlar. La recomano a tothom.

Miriam, aprenenta del VxL en modalitat virtual

Abans de res esmentar el que em va dur a prendre la decisió d’apuntar-me en aquest programa del Voluntariat per la llengua. Gràcies a la meva professió sempre m’he de reciclar i he de mantenir la pròpia llengua actualitzada i la millor manera de fer-ho, a més de llegir i assistir a cursos, és aportar els teus coneixements a aquelles persones que volen aprendre la teva llengua.

Sobre aquesta experiència de les converses virtuals amb gent de diferents comunitats i diferents països, és molt enriquidor pel simple fet d’aportar el que tu saps i poder conèixer persones amb moltes ganes d’aprendre, molt agraïdes de tenir aquesta oportunitat.

Per part meva s’agraeix comptar amb un programa com aquest per poder ajudar als altres i a la vegada aprendre.

Gràcies i animo la gent a fer-ho!

Leni, voluntària del VxL en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
03/05/2020

Soc de Barcelona i visc a la República Dominicana des de fa uns sis anys. Un dia vaig pensar què podria fer per la meva llengua i com podria ajudar. El Voluntariat per la Llengua és una eina valuosa per a les persones que volem transmetre el català als que volen aprendre’l. Des de la distància i de forma telemàtica he pogut xerrar i compartir experiències amb altres persones que, tot i no ser catalanoparlants, desitgen coneixe´l. Aconsello, a tothom que vulgui i tingui temps, participar-hi. El català només ens té a nosaltres.

Joan Josep, voluntari del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/03/2020

La Megumi Tamagawa és japonesa i participa al Voluntariat per la llengua en modalitat virtual com a aprenenta amb una voluntària de Valls. Ens va escriure al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura per suggerir que a les campanyes de sensibilització, com la de “Parla’m en català” que hem presentat aquest hivern s’hi incloguessin també persones orientals.

El seu text és un bon testimoni per compartir i per fer que els catalanoparlants cada vegada prenguem més consciència que no hem de bandejar la nostra llengua quan parlem amb persones que procedeixen de fora de Catalunya.

Em dic Megumi Tamagawa, soc japonesa i visc a Catalunya, concretament a Barcelona, des de fa 12 anys.

Els escric per suggerir una cosa sobre la seva campanya si és possible. M'agradaria que la fessin amb la gent asiàtica, de l'Extrem Orient com jo.

Aquest any he decidit estudiar el català seriosament i he començat a adreçar-me a la gent en català.

Tinc amics catalanoparlants, però la majoria d'ells em diu que no pot ajudar-me en aquest tema ja que "nos conocimos en castellano". Bé, és una llàstima però ho entenc i accepto.

Doncs per practicar-lo, jo m’adreço a algú en català quan estic segura que ell/ella és catalanoparlant. Malgrat això, moltes vegades la gent em respon en castellà. Uns amics meus em van recomanar que jo anés a un poble de Catalunya interior, que aquí a Barcelona és complicat practicar el català.

Fa unes setmanes, vaig anar a Camprodon amb moltes il·lusions. Però excepte la dona de l’oficina de turisme i una parella amb qui vaig parlar a la parada d’autobusos, pràcticament tothom em va respondre en castellà.

La situació em feia frustrar molt i al final vaig demanar a la noia que s’encarregava de la sala de l’esmorzar de l'hotel on m'allotjava per què tothom em contestava en castellà. Em va dir que estaven acostumats a parlar en castellà amb estrangers. Jo li vaig dir que jo tampoc tenia la cara d’una castellanoparlant. Jo observava la noia i curiosament s’adreçava a tothom que entrava a la sala en català excepte a mi.

Desprès vaig tornar a parlar amb el recepcionista que m'havia contestat en castellà el dia anterior. Aquesta vegada vam parlar en català però em va demanar “però entens millor el castellà?”.

Jo volia respondre-li  "Però què hi té a veure, el castellà?". Però no li ho vaig dir. Aquesta qüestió va a ser un xoc per a mi. M'ho va demanar com si no hagués entès per què estudiava català o més aviat per què jo havia d'estudiar-lo.

A Barcelona, francament crec que puc viure sense saber parlar el català. Jo l'estudio perquè m'agradaria formar part de la societat, m'agradaria integrar-m'hi.

Jo diria que moltes vegades si som estrangers, especialment si no som occidentals, malauradament, la majoria de la gent arriba a pensar que no sabem el català. O potser pensen "El català és el nostre i per a ells utilitzem el castellà". També crec que moltes vegades, simplement el cervell no sincronitza el que sent (el català que parlem) i el que veu (la nostra aparença).

És a dir, manca la consciència per part de molts catalanoparlants.

Després del viatge a Camprodon, vaig pensar a deixar d'estudiar el català o d’estudiar-lo com si fos un idioma estranger i utilitzar-lo només quan la situació ho demanés.

No obstant això, vaig concloure que el millor que podria fer és continuar parlant amb catalanoparlants en català perquè cada cop hi hagi més gent que se n'adoni.

Moltes gràcies per llegir el meu text tan llarg. Jo estudiaré el català molt bé i seguiré parlant amb la gent en aquest idioma.

Si poguessin considerar el meu suggeriment de fer la campanya també amb la gent de l'Extrem Orient (la Xina, el Japó, Corea, Tailàndia...) els ho agrairia molt.

Salutacions,

Megumi

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/02/2020

L’aprenentatge del català reforça els lligams d’amistat entre nosaltres

Bellavista és un barri de les Franqueses del Vallès que ha rebut diverses onades migratòries i, per tant, hi viu força gent procedent d’Extremadura o de Galícia, però també del Marroc, de Sud-amèrica o del Senegal. El català se sent poc, al barri.

El trio lingüístic del Voluntariat per la llengua (VxL) que formem la Carmen Navío (aprenenta), la Mercedes Durán (aprenenta) i la Carme Ballús (voluntària) ens reunim habitualment al local de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista, que ve a ser el nexe entre totes les persones que van participar al “Xerrem” (tot i que hi havia dues noies musulmanes).

La Carmen i la Mercedes diuen que recomanarien a altres persones el programa de parelles lingüístiques perquè és una manera amena d’aprendre el català i d’ampliar vocabulari. També ho troben útil  per entendre bé el que diu la gent al seu voltant, o la televisió i la ràdio. I fins i tot, per ajudar els fills en les tasques escolars.

Una anècdota del nostre grup és que de vegades ens costa molt trobar l’hora per quedar, però sempre acabem consensuant entre totes tres un horari i avancem.

A cada sessió partim una estoneta dels materials que ens van arribar del Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental: llegim algun diàleg, comentem un aspecte lingüístic... com una mena d’escalfament previ. Després, i de forma molt natural, ja ens posem a xerrar de la vida de cada dia i el temps ens fuig ràpidament.

Jo (la Carme), com a voluntària, procuro que siguin elles dues les que parlin, tot i que sovint la conversa és tan interessant, que m’embalo a xerrar i, quan en soc conscient, m’aturo. Corregeixo alguns errors lingüístics quan són molt evidents o quan són crosses del tipus “por ejemplo”, “después”, perquè crec que si la persona les pot evitar, el seu discurs millora. Procuro no interrompre-les gaire per no tallar la comunicació.

A tall de cloenda, podríem dir que l’experiència ens resulta positiva a totes tres: l’aprenentatge del català reforça els lligams d’amistat entre nosaltres!

 

Carme, Mercedes i Mamen, trio lingüístic del VxL de les Franqueses del Vallès, del Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental (CNL del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
05/02/2020

En Salvador Miracle, amb 75 anys, és un voluntari entranyable del Voluntariat per la llengua (VxL) de Barcelona. Des del 1998 (molt abans que es posés en marxa el VxL de manera oficial, el 2003)  ja feia de voluntari lingüístic. És, per tant, una persona amb molta experiència com a parella lingüística (en tots aquests anys, ha ajudat a practicar el català a un bon grapat d'aprenents ben diferents).

És per això que l'Aina Burgell, del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, ens convida a veure i escoltar aquests tres talls de la interessant conversa que ha mantingut amb ell:

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
28/01/2020

En Luiz és alumne del grau 3 del nivell bàsic de català a la Delegació de Nou Barris del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona i en Lluís és, des del 2018, un dels voluntaris lingüístics del programa Voluntariat per la llengua (VxL). Ambdós expliquen aquí com va sorgir la idea de fer-se parella lingüística:

El Luiz és veneçolà i alumne avantatjat dels cursos de català de la Delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona. El reconeixereu (a la fotografia) per la seva alçada i uns cabells blancs esbullats. És una persona molt participativa, que va aparèixer al grau 2 del nivell bàsic amb tot de llibres sota el braç (ell estima els llibres i és traductor) i gràcies a això fa uns mesos vam muntar un petit punt d'intercanvi de llibres.

Fa uns dies, en Luiz va dur un amic a la classe de B3, el Lluís. Van explicar que es van conèixer en una parada de llibres de segona mà del barri de Sant Andreu. El Luiz estava consultant un llibre en una parada quan el Lluís se li va acostar i li va dir: "Te'l recomano, és molt bo"... O va ser a l'inrevés? Luiz i Lluís, Lluís i Luiz... Tant se val. D'aquí va sorgir una amistat i tot xerrant van descobrir que l'un feia un curs de català i que l'altre estava apuntat al Voluntariat per la llengua. Es van engrescar i van formar una parella lingüística (la quarta ja per a en Lluís i la primera per a en Luiz) .

Ara queden per xerrar en un banc si fa bo, en un bar si fa fred o voltant pel Raval o pel Born si tenen més temps. A l'un li agrada fer de guia, l'altre és curiós de mena i tots dos plegats, de coses, en saben un tou...

VxL del CNL de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/01/2020
,

Val a dir que quan la Mireia (dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura) ens va proposar la col·laboració del Bar Restaurant 3 de 9 en el programa Voluntariat per la llengua (VxL) i concretament a la iniciativa “Fem un beure?”, la nostra resposta no podia ser cap altra que la de posar el nostre establiment a la seva disposició. Així, cada dimecres s’apleguen al local persones de diferents països per tal de parlar català. Aquesta activitat ens posa al davant d’una realitat paradoxal: la dificultat que té la gent que arriba a Catalunya de poder practicar la llengua per tal de refermar els coneixements adquirits a classe. Hi ha una realitat que és que canviem al castellà sense adonar-nos-en, de manera, en podríem dir, inconscient. Per què ho fem? Hi ha moltes opinions que no deixen de ser autojustificacions a un comportament que podríem titllar d’anòmal. Per educació, per deferència, per facilitar la comunicació… O com he llegit i escoltat, s’ha aprofitat aquesta qüestió per tal de fer acusacions absurdes i malintencionades de supremacia. I el que fem, ni més ni menys, és un mecanisme de defensa vers anys i segles d’agressions continuades, en tots els àmbits, a tots aquells que “gosen” parlar en català. Així abans de parlar en la nostra llengua de manera oberta, ens assegurem molt bé que no tindrà cap mena de conseqüència desagradable, cosa que ens permetrà mantenir un bri d’aparença de normalitat quotidiana defugint humiliacions que ens afecten de diferent manera en el desenvolupament personal.

“Fem un beure?” podríem dir que, entre altres coses, crea un espai “segur” i lliure on parlar i practicar el català, un espai on la Khatuna, el Michael, la Crina poden parlar amb l’Enric, la Dolors, la Joana, sense condicionants i sense interferències conjunturals i on jo he de fer l’esforç conscient de no canviar de llengua quan em fan repetir el que acabo de dir perquè no ho han entès prou bé.

Salva Daroca, responsable del Bar Restaurant 3 de 9 de Reus, establiment col·laborador del VxL

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/12/2019

Quin luxe treballar en un projecte en què creus.

Quina satisfacció trobar-te una parella lingüística passejant o prenent un cafè en una terrassa.

Quina sorpresa veure com l’amistat entre un voluntari i un aprenent continua temps després d’haver acabat el compromís com a parella lingüística.

Quin orgull de poble comprovar la quantitat de persones que s’aboquen en una tasca de voluntariat.

Quina sorpresa, quan una persona et truca per telèfon i parla fluidament en català, i no la reconeixes com aquella que fa un temps no s’atrevia a fer tres o quatre frases seguides.

Quina satisfacció veure com una persona que va començar en el programa com a aprenenta et demana per ser voluntària.

Quina gratitud a les persones que esgarrapen temps d’on sigui dins la seva atrafegada vida diària per dedicar-lo a una parella lingüística.

Quines estones tan agradables compartint amb voluntaris i aprenents una excursió, un espectacle, una visita cultural, un taller o una trobada gastronòmica. Moltes d’aquestes activitats les han organitzat els mateixos voluntaris.

Quina admiració per aquella persona voluntària que ho és des dels inicis del programa i et torna a demanar que li busquis una altra parella lingüística.

Quina impressió veure que tot això ja fa 16 anys que passa!

Això és ser dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL).

Blanca Sala Llopart, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/12/2019

La Yasemin (aprenenta nascuda a Romania) i la Mercè (la seva voluntària) són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual. Des del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3, des d'on els donem suport perquè les seves trobades per practicar el català siguin el més satisfactòries possible, els hem fet aquesta entrevista sobre la seva experiència. 

Mercè, tu ets de Sant Cugat i havies tingut parelles lingüístiques presencials. Què et va motivar a tenir-ne una de virtual?

Sobretot la flexibilitat de poder-ho fer des de qualsevol lloc i evitar els desplaçaments. Per la feina que faig estic acostumada a fer reunions amb persones connectades per videoconferència.

Yasemin, fa molt que vius a Barcelona? Havies fet algun curs de català abans de tenir la parella lingüística virtual?

Fa massa que hi visc! Hauria d’haver marxat fa temps a alguna ciutat on hi hagi menys especulació immobiliària i sous més alts per poder afrontar la vida (riures).

Vaig fer els cursos inicials i presencials del CPNL, fins al Bàsic 2 o el Bàsic 3, si no recordo malament. I he utilitzat el Parla.cat, que ofereix un bon mètode d’aprenantatge.

Un cop us vam posar en contacte, va costar fer la primera xerrada?

Yasemin (aprenenta): Gens ni mica! Va ser una experiència molt interessant, com ara una cita per trobar parella :-).  Recordo que la Mercé mirava un punt imaginari a sota de l’ordinador o potser la càmera, i vaig pensar: “Aquesta dona deu ser tímida, igual que jo”. Ara la conec millor i si veig que mira sota la càmera penso que intenta investigar, amb un diccionari en línia, si el que he dit és correcte o no.

Mercè (voluntària): La veritat és que va ser força fàcil i natural, les dues som força parladores i la Yasmin està acostumada a donar classes, i es nota.

Quina plataforma acostumeu a fer servir, normalment? Skype o alguna altra?

Yasemin (apr.): Utilitzem l’Skype, tot i que en podríem utilitzar qualsevol altra que tinguéssim a l’ordinador.

Un dels avantatges de la modalitat virtual és que les parelles teniu més flexibilitat d’horaris. Cada quan xerreu? Sempre el mateix dia i la mateixa hora o ho aneu canviant en funció de cada setmana?

Yasemin (apr.): Hem fixat un dia i una hora que ens vingui bé a totes dues i sigui el referent per cada semana, però ens comuniquem i tenim flexibilitat per adaptar-nos als canvis de plans, la feina, els dies lliures o qualsevol cosa que ens sorgeixi.

Mercè (vol.): Exacte! El primer dia vam acordar de quedar els divendres a una hora concreta, i si una de les dues no pot canviem l’horari o saltem la setmana, però sempre ens avisem el dia abans com a molt tard. Es pot dir que hem complert amb el que vam acordar i hem mantingut el ritme d’una hora setmanal.

Quantes hores heu fet de conversa, aproximadament?

Yasemin (apr.): Una hora setmanal, però a vegades ens deixem portar i s'allarga una mica més.

Us costa trobar temes de conversa?

Yasemin (apr.): No. Tenim interès per moltes coses, ja siguin comunes o no, i també parlem de coses de la nostra vida. I és per això que penso que per comunicar-se en qualsevol llengua només cal curiositat, voluntat de compartir i saber escoltar.

Mercè (vol.): Gens! Parlem de la setmana, dels viatges que hem fet... També hem cercat lectures a l’espai "Llegir per parlar, llegir per aprendre", dels materials del portal de VxL.

Us heu vist en persona en alguna ocasió?

Yasemin (apr.): Sí, clar. No podem quedar gaire sovint perquè vivim en llocs diferents però vam quedar un dia per veure'ns en persona i gaudir d'un espectacle de dansa. Proposta meva perquè m’agrada molt la dansa! La propera sortida serà anar a caminar fora de Barcelona (proposta de la Mercè). La Mercè em va parlar de llocs a Catalunya que no coneixia gaire, li estic agraïda.

Mercè, hi ha alguna cosa que et sorprengués del primer dia que vas parlar amb la Yasemin?

Sí, el fet que parli tants idiomes i el seu interès per aprendre'n de nous.

Yasemin, el català i el romanès són llengües romàniques, creus que això t’ha ajudat a l’hora d’aprendre la llengua? Quina paraula o expressió t’agrada del català?

Intento parlar moltes llengües i trobo que totes m'ajuden atès que es recolzen dins del meu cervell com a bastides lingüístiques que mitjançant la semblança i la diferència, em donen un cop de mà per no caure al buit de la incomunicació verbal.

Mercè, si haguessis de resumir en una frase la teva experiència amb la Yasemin, quina seria?

Conèixer i poder compartir altres maneres de veure les coses amb ella m'ha aportat una experiència molt enriquidora.

Yasemin, havies tingut alguna parella lingüística presencial a Barcelona?

Sí, vaig tenir una parella presencial. Era un italià catalanoparlant que volia aprendre aprendre el turc i fèiem un intercanvi lingüístic. Era una persona interessant i em van agradar les sessions però ho vaig deixar per raons de feina.

I ara, després de les xerrades amb la Mercè, parles més català en el teu dia a dia?
Em sap greu dir que no. Sempre he volgut parlar en català, sobretot amb els catalans, encara que el català que parlo no és del tot correcte. Després de les xerrades amb la Mercè, jo diria que el parlo amb més fluïdesa i confiança, però no el parlo tant com abans (i amb la mateixa obstinació :-).

Creus que els catalans normalment canvien de llengua quan parles amb ells? En algun bar, comerç, etc.?

Sí, sempre ho fan. Es un punt que critico molt. Això i el fet que no ens corregeixen mai. Això per mi vol dir que no deuen tenir interès perquè l’aprenguem, o bé es deuen imaginar que no som capaços de fer-ho o simplement els fa mandra corregir-nos i tenir paciència amb nosaltres. Aprofitant aquesta entrevista m'agradaria dir que les llengües les podem aprendre totes, només cal interès i, és clar, oportunitats per practicar. No em sembla just que la societat catalana es queixi que els estrangers no volem aprendre el seu idioma si no tenen cap interès a practicar-la amb nosaltres. Si realment et sents enamorat i orgullós de la teva llengua (totes valen per igual, evidentment), la generositat de compartir-la ens ajudarà a nosaltres com a estrangers a dominar-la d’una manera més ràpida i a la societat catalana, de la qual formem part, a tenir més cohesió i igualtat social.

Mercè, la parella lingüística t’ha ajudat a prendre consciència lingüística sobre l’ús del català? O ja en tenies d’abans?

Fa temps que la tinc, de tota manera me la reforça.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!