Vés al contingut

Un servei a la comunitat i a la nostra llengua

alumnes_pl_.jpg

L’experiència de les pràctiques lingüístiques als establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua

Alguns establiments col·laboradors del Voluntariat per la Llengua (VxL) participen en el programa de pràctiques lingüístiques, a través del qual l’alumnat dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) pot fer pràctiques de conversa amb els comerciants. L’activitat pretén tant ajudar els aprenents a guanyar fluïdesa en situacions quotidianes com promoure l’ús del català en el sector comercial i potenciar-lo com a llengua de comunicació habitual entre clients i comerciants. Un dels principals objectius d’aquesta xarxa és conscienciar el sector que cal donar l’oportunitat als nouvinguts d’aprendre la llengua amb un gest ben senzill, que és el de parlar-los en català de manera distesa. Amb aquestes pràctiques els aprenents estableixen vincles i relacions en català, i així l’hàbit dels aprenents per fer-lo servir s’estén a nous interlocutors de la seva xarxa social i, de vegades, representa un primer pas per llençar-se a parlar-lo i consolidar-lo.

Hem demanat a alumnes i a un dels comerços que ens expliquin l'experiència. 

Alumnes de pràctiques lingüístiques: «Si em parlen en català, agafo confiança per parlar-lo»

La Giulliane és alumna del curs Elemental 2 del Servei Local de Català (SLC) de Manresa i valora molt positivament les pràctiques lingüístiques perquè «vaig poder sortir de la meva zona de confort i practicar el català sense por ni vergonya, ja que els comerciants m’hi ajudaven. És una pràctica molt profitosa per trencar barreres i agafar confiança a l’hora de parlar. La dificultat principal que trobo és que moltes persones em parlen directament en castellà, suposo que per ajudar-me, però jo prefereixo que ho facin en català perquè ara l’entenc i el que vull és que m’ajudin a aprendre’l, per això és tan important que em parlin en català».

La seva companya, la Liz, va fer les pràctiques al Mercat Puigmercadal: «M’agrada molt aquesta iniciativa perquè és la manera de practicar més sovint, no només a classe. La gent del mercat sempre està disposada a ajudar-nos a trobar les paraules que no sabem dir. M’agradaria poder fer més pràctiques com aquestes, potser a entitats o equipaments municipals, perquè la gent ens ajuda i, si ho fem sols, com si fóssim un client normal, és diferent.»

Per a l’Elena va ser una experiència molt agradable «perquè és la manera de practicar el que aprens a classe, parlant amb la gent, i això em dona confiança i seguretat per seguir aprenent». Tant ella com la Liz remarquen que els alegra veure la sensació de felicitat i agraïment de les persones quan veuen que algú aprèn la seva llengua.

Farmàcia Ros, establiment col·laborador del VxL: «És sorprenent que quan se’ns posa un desconegut al davant pensem automàticament que ens parlarà en castellà»

Núria Ros, la mestressa de la Farmàcia Ros, establiment col·laborador del VxL, ens parla de l’ús que fan del català a la seva botiga: «Com a empresa, atenem habitualment en català, i a les xarxes, també. Tot i que, com que som un negoci, si la persona que tenim al davant no ens entén, canviem de llengua i intentem adaptar-nos a la del client.»

És cabdal per a aquesta botiguera atendre en català els clients que parlin en català, per això «quan faig selecció de personal valoro molt que les dependentes que he de contractar el sàpiguen parlar, perquè estem situats al centre i pot semblar una farmàcia de pas, però tenim la nostra clientela, gent gran sobretot, que estan acostumats a un determinat tarannà.

Algunes noies de pràctiques que hem tingut, que no han passat un procés de selecció, quan atenien les trucades s’adreçaven en castellà a l’interlocutor, i a elles sí que els explicava que si saben parlar català que intentessin de parlar-hi, perquè així es mourien més bé, i si treballessin aquí necessitaríem que parlessin en català als clients».

De fet, a la farmàcia hi ha treballadores de fora, dues de marroquines i una de romanesa, i totes tres parlen perfectament la nostra llengua. Ros remarca que parlar la llengua del client és molt important perquè en aquest cas estem parlant d’un tema de salut, i necessita que la persona que l’atén l’entengui i que ell també l’entengui. En aquesta farmàcia les treballadores poden atendre en anglès, en francès, en àrab, en castellà i en la llengua pròpia de Catalunya, que és la més habitual.

En aquest establiment hi fa pràctiques lingüístiques l’alumnat del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat, perquè és un comerç molt escaient, que mostra predisposició per a aquesta tasca i està molt ben valorat pels practicants. Núria Ros valora molt positivament rebre alumnes: «De seguida que les dependentes detecten que són alumnes que estan fent les pràctiques lingüístiques, els segueixen el fil, perquè veuen que estan fent un gran esforç. És molt gratificant, no ens suposa cap destorb, és un momentet, de seguida fan les preguntes i ja està. Per mi és molt positiu rebre l’alumnat en pràctiques, és un servei a la comunitat i a la nostra llengua.»

Així, doncs, segons Ros, que les treballadores parlin als clients en català «no és cap esforç ni cap extra, és el més habitual, és productiu. A molts dels nostres clients, amb qui sempre hem parlat en català, els xocaria que, de cop i volta, els parléssim en castellà.» I ens confessa, tal com ha passat a molts altres catalanoparlants, que «de vegades ens sorprèn que quan se’ns posa algú al davant el cervell ens faci pensar que ens parlarà en castellà, i va i li parles directament en castellà; però, no, et parla en català i aleshores has de tornar a canviar de llengua».

VxL del CNL Montserrat

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.