Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
17/05/2020
,

Cada cop més persones catalanes hem de marxar a l’estranger per qüestions acadèmiques o/i laborals. I una d’elles, soc jo.

Soc la Berta Freixas, soc de Vic i fa tres anys que visc a Dublin i més de quatre, a Irlanda. El fet de viure fora del teu país fa que acabis fent pinya amb les persones que com tu són catalanes i viuen fora. Entre nosaltres ens fem suport i compartim molts moments i situacions, i alhora ens adaptem al país que ens acull. Tots els catalans que vivim fora de Catalunya estem connectats a partir dels grups de Facebook com ara Catalans pel món. Formar part d'aquestes pàgines ens permet estar connectats amb els diferents catalans que vivim en diferents parts del món.

Anys enrere, quan encara vivia a Catalunya, vaig ser durant molts anys voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) i m’encantava. Vaig tenir quatre o cinc parelles lingüístiques (una noia de Mèxic, una noia del País Basc, un noi d'Escòcia, un noi d'Holanda, una noia d'Holanda...). I potser algun altre que ara no recordo.

Des que visc a Irlanda, ha sigut més complicat fer de voluntària ja que no podia ser-hi presencialment amb els aprenents, tot i això, les ganes de seguir-ho fent ningú me les treia. És per això que un dia vaig llegir a Internet que hi havia la possibilitat de fer-ho a través de la modalitat virtual. Vaig estar molt contenta de poder-continuar fent-ho, i virtualment. Vivint fora de Catalunya és una gran oportunitat. Aquests dies de quarantena i confinament han permès que m’hi torni a connectar i actualment soc voluntària lingüística en la modalitat virtual del VxL que gestiona el Centre de Normalització Lingüística d'Osona.

Tenir converses amb persones d’altres països fa enriquir-nos mútuament. Els aprenents s'alegren i es posen contents de poder-te parlar sobre ells i sobre el seu país d'origen. Jo que visc fora de casa també veig que, sense adonar-nos-en, perdem més el valor del que tenim i a vegades oblidem d'on venim i amb el que ens identifiquem: les tradicions, la cultura, la nostra llengua: el català. Tot forma part de la nostra identitat i crec que hem d’ajudar a conservar-la.

Berta Freixas, voluntària en modalitat virtual del VxL

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2020

Des que vaig començar a estudiar català a l'Oficina de Català (OC) de Calella mai m'havia sentit tan a gust com en el curs de nivell intermedi. Enrere havien quedat els dies difícils i ara podia sentir-me més a casa, amb molts companys catalans que eren allí per aprendre la llengua que mai havien pogut estudiar a l'escola.

Des del primer dia vaig tenir com a company més pròxim el Joan, un català perfeccionista i amb molt de sentit comú, que de seguida em va caure bé.

Ens vam trobar un dia en el bar la Tetera i vaig conèixer el seu company, Pedro, un veneçolà com jo. Vam conversar una estona i de seguida vaig saber que ens portaríem bé.

A classe el Joan m'ajudava amb els dubtes que tingués, i en el grup de Whatsapp dels companys del curs feia bones aportacions i agraïa les aportacions que jo feia també.

Després vaig triar-lo com a company del Voluntariat per la llengua (VxL), perquè sabia que ell em podria ensenyar molt i que tindríem bones converses. No em vaig equivocar. A pesar que ja no estem estudiant junts pel confinament, no ha deixat de donar-me suport en el meu procés d'aprenentatge del català. Cada dia conversem per telèfon i fa molt que hem sobrepassat les 10 hores de VxL. Ens hem recolzat molt en aquests dies difícils, hem rigut molt i hem compartit les nostres percepcions. Estic molt agraïda d'haver-lo conegut més a fons gràcies al Voluntariat per la llengua. T'estimo, Joan!

Marisol, aprenenta en modalitat presencial i virtual del VxL de l'OC de Calella (Centre de Normalització Lingüística del Maresme)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
16/05/2020
,

El Voluntariat per la llengua de Montornès del Vallès s'adapta a poc a poc a l'entorn virtual

Amb la crisi de la pandèmia de la malaltia de la Covid-19 provocada pel Coronavirus, les trobades presencials de voluntaris i aprenents del Voluntariat per la llengua (VxL) i les activitats conduïdes per voluntaris es van haver de suspendre a partir del 13 de març. Però el desig i la voluntat de continuar amb l’activitat han fet que alguns voluntaris i aprenents s’hagin adaptat a les circumstàncies i ara es trobin virtualment.

A Montornès també hi ha parelles lingüístiques que s’han acollit a aquesta modalitat. En Ferran i els seus aprenents, en Jamal i en Diego, fan videotrucades de WhatsApp; la M. Rosa i l’Inma es troben davant de la pantalla de l’ordinador mitjançat l’aplicació Jitsi, i en Salvador, que conduïa les tertúlies en català de les biblioteques de Montornès, Montmeló i Vilanova del Vallès, porta ara la tertúlia des de casa seva els dimarts i dijous de 19 a 20 del vespre, també gràcies a una aplicació de trobades de grup.

Un altre cas és el de Koumbouna, que era alumne dels cursos de català i també assistia a la tertúlia de la Biblioteca. Per circumstàncies de feina, el confinament el va enxampar a Lleida. Ara té un voluntari de Canovelles, l’Isaac, amb qui es troba per videotrucada amb el mòbil. En Koumbouna pot parlar en català i a més manté un vincle d’unió amb el Vallès Oriental gràcies al seu voluntari.

El moment històric que estem vivint és dramàtic, certament, i no sabem què ens durà en un futur, però el que sí que sembla clar és que la millor opció és intentar adaptar-nos a les circumstàncies i que d’aquesta adaptació de ben segur que en traurem una experiència. De moment estem aprenent a protegir-nos i també a utilitzar noves eines de comunicació. Moltes persones mai havien arribat a pensar que aprendrien a fer servir aplicacions com Jitsi, Hangouts, Zoom, Skype…, però la situació les ha empès a conèixer-les i a utilitzar-les.

Esperem que hi hagi molta gent que s’animi a incorporar-se a aquesta  modalitat del Voluntariat per la llengua virtual, ja que, ara per ara, hi ha molts aprenents que esperen voluntari. El VxL ens ajuda a aprendre català, però també en el nostre contacte amb el món en aquests moments d’incertesa.

Reyes Barragán, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montornès del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
16/05/2020

Fa bastant temps que una coneguda em va parlar del Voluntariat per la llengua (VxL). Pel que sabia de mi, ens coneixíem a través d’una tercera persona, creia que em podia interessar.

En aquell moment jo encara estava treballant i vaig dir-li que no tenia massa temps per poder dedicar-m’hi, però que ho tindria en compte per quan em jubilés.

Em vaig jubilar el passat juliol i pocs dies després aquesta persona, em va tornar a parlar del VxL, me’n va donar més referències i em va dir on dirigir-me. Així ho vaig fer, però entre situar-me en la nova etapa de la vida i coses que jo tenia pendents, no va ser fins aquest gener quan ja em vaig presentar al VxL de Sant Ildefons, a Cornellà, a oferir-me com a voluntària.

Al cap de pocs dies ja tenia la primera parella lingüística. La Liliana, una dona procedent del Perú, que fa uns quinze anys que viu a Catalunya, amb una vida no massa fàcil, però amb moltes ganes d’aprendre. Ens trobem un cop per setmana, i durant una hora mentre fem un cafè, de forma distesa parlem de diferents temes.

Ara ja tinc la segona parella, l’Asunción. Ella és gallega, fa més de 50 anys que viu a Catalunya. Però no ha sigut fins fa poc que s’ha atrevit a parlar en català. Segons ella, es va decidir perquè li feia vergonya no parlar-lo vivint aquí durant tants anys. Fantàstica actitud! Tant de bo hi hagués molta gent que seguis el seu exemple.

Les dues estan fent el grau 3 del nivell bàsic de català al Centre de Normalització Lingüística de Cornellà. El VxL els hi permet ampliar coneixements i perdre la por o vergonya a parlar, ja que els seus entorns respectius no són catalanoparlants.

A mi, el VxL em permet poder ajudar a persones que volen aprendre el català, a perdre la por a fer-ho. Al mateix temps que jo aprenc a escoltar i també a enriquir-me personalment amb les experiències de persones d’altres cultures i maneres de pensar diferents a les meves.

Crec que preservant la llengua, preservem la cultura i la identitat d’un poble i d’un país. En aquest cas el nostre, que bona falta ens fa.

Teresa Pons, voluntària del VxL del CNL de Cornellà de Llobregat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/05/2020

La Leni i la Miriam, parella lingüística de la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua (VxL) que han estat fent les trobades per practicar el català entre febrer i maig, des de Manacor i Gandia, ens han enviat la seva opinió sobre l’experiència.

El millor d'aquesta quarantena de dies de confinament ha estat haver-me topat a la xarxa amb el VxL. Ja no recordo com és que hi vaig connectar, però fa dos mesos em van escriure un correu i vaig començar aquesta preciosa aventura de parlar en català, quan mai abans m'hi havia animat.

El meu nom és Miriam, sóc uruguaiana, visc a Gandia, València, i tinc les meues filles i la meua neta a les Illes Balears. Com que penso mudar-m’hi l’any que ve, volia animar-me a parlar en català i m'agrada molt compartir amb vosaltres la meva experiència.

He tingut en aquestes xerrades virtuals una parella lingüística meravellosa, la Leni, un sol de persona que m'ha ajudat moltíssim. Tot i que hem acabat les xerrades, quedarem per prendre un cafè quan tingui la possibilitat de viatjar al seu poble.

Estic molt agraïda a l’Eduard, el dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística Roses que ens ha posat en contacte i a ella, que m'ha escoltat sempre pacientment. Jo crec que aquesta és la millor manera per obtenir fluïdesa en la conversa i perdre la timidesa al parlar. La recomano a tothom.

Miriam, aprenenta del VxL en modalitat virtual

Abans de res esmentar el que em va dur a prendre la decisió d’apuntar-me en aquest programa del Voluntariat per la llengua. Gràcies a la meva professió sempre m’he de reciclar i he de mantenir la pròpia llengua actualitzada i la millor manera de fer-ho, a més de llegir i assistir a cursos, és aportar els teus coneixements a aquelles persones que volen aprendre la teva llengua.

Sobre aquesta experiència de les converses virtuals amb gent de diferents comunitats i diferents països, és molt enriquidor pel simple fet d’aportar el que tu saps i poder conèixer persones amb moltes ganes d’aprendre, molt agraïdes de tenir aquesta oportunitat.

Per part meva s’agraeix comptar amb un programa com aquest per poder ajudar als altres i a la vegada aprendre.

Gràcies i animo la gent a fer-ho!

Leni, voluntària del VxL en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
03/05/2020

Soc de Barcelona i visc a la República Dominicana des de fa uns sis anys. Un dia vaig pensar què podria fer per la meva llengua i com podria ajudar. El Voluntariat per la Llengua és una eina valuosa per a les persones que volem transmetre el català als que volen aprendre’l. Des de la distància i de forma telemàtica he pogut xerrar i compartir experiències amb altres persones que, tot i no ser catalanoparlants, desitgen coneixe´l. Aconsello, a tothom que vulgui i tingui temps, participar-hi. El català només ens té a nosaltres.

Joan Josep, voluntari del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/03/2020

La Megumi Tamagawa és japonesa i participa al Voluntariat per la llengua en modalitat virtual com a aprenenta amb una voluntària de Valls. Ens va escriure al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura per suggerir que a les campanyes de sensibilització, com la de “Parla’m en català” que hem presentat aquest hivern s’hi incloguessin també persones orientals.

El seu text és un bon testimoni per compartir i per fer que els catalanoparlants cada vegada prenguem més consciència que no hem de bandejar la nostra llengua quan parlem amb persones que procedeixen de fora de Catalunya.

Em dic Megumi Tamagawa, soc japonesa i visc a Catalunya, concretament a Barcelona, des de fa 12 anys.

Els escric per suggerir una cosa sobre la seva campanya si és possible. M'agradaria que la fessin amb la gent asiàtica, de l'Extrem Orient com jo.

Aquest any he decidit estudiar el català seriosament i he començat a adreçar-me a la gent en català.

Tinc amics catalanoparlants, però la majoria d'ells em diu que no pot ajudar-me en aquest tema ja que "nos conocimos en castellano". Bé, és una llàstima però ho entenc i accepto.

Doncs per practicar-lo, jo m’adreço a algú en català quan estic segura que ell/ella és catalanoparlant. Malgrat això, moltes vegades la gent em respon en castellà. Uns amics meus em van recomanar que jo anés a un poble de Catalunya interior, que aquí a Barcelona és complicat practicar el català.

Fa unes setmanes, vaig anar a Camprodon amb moltes il·lusions. Però excepte la dona de l’oficina de turisme i una parella amb qui vaig parlar a la parada d’autobusos, pràcticament tothom em va respondre en castellà.

La situació em feia frustrar molt i al final vaig demanar a la noia que s’encarregava de la sala de l’esmorzar de l'hotel on m'allotjava per què tothom em contestava en castellà. Em va dir que estaven acostumats a parlar en castellà amb estrangers. Jo li vaig dir que jo tampoc tenia la cara d’una castellanoparlant. Jo observava la noia i curiosament s’adreçava a tothom que entrava a la sala en català excepte a mi.

Desprès vaig tornar a parlar amb el recepcionista que m'havia contestat en castellà el dia anterior. Aquesta vegada vam parlar en català però em va demanar “però entens millor el castellà?”.

Jo volia respondre-li  "Però què hi té a veure, el castellà?". Però no li ho vaig dir. Aquesta qüestió va a ser un xoc per a mi. M'ho va demanar com si no hagués entès per què estudiava català o més aviat per què jo havia d'estudiar-lo.

A Barcelona, francament crec que puc viure sense saber parlar el català. Jo l'estudio perquè m'agradaria formar part de la societat, m'agradaria integrar-m'hi.

Jo diria que moltes vegades si som estrangers, especialment si no som occidentals, malauradament, la majoria de la gent arriba a pensar que no sabem el català. O potser pensen "El català és el nostre i per a ells utilitzem el castellà". També crec que moltes vegades, simplement el cervell no sincronitza el que sent (el català que parlem) i el que veu (la nostra aparença).

És a dir, manca la consciència per part de molts catalanoparlants.

Després del viatge a Camprodon, vaig pensar a deixar d'estudiar el català o d’estudiar-lo com si fos un idioma estranger i utilitzar-lo només quan la situació ho demanés.

No obstant això, vaig concloure que el millor que podria fer és continuar parlant amb catalanoparlants en català perquè cada cop hi hagi més gent que se n'adoni.

Moltes gràcies per llegir el meu text tan llarg. Jo estudiaré el català molt bé i seguiré parlant amb la gent en aquest idioma.

Si poguessin considerar el meu suggeriment de fer la campanya també amb la gent de l'Extrem Orient (la Xina, el Japó, Corea, Tailàndia...) els ho agrairia molt.

Salutacions,

Megumi

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/02/2020

L’aprenentatge del català reforça els lligams d’amistat entre nosaltres

Bellavista és un barri de les Franqueses del Vallès que ha rebut diverses onades migratòries i, per tant, hi viu força gent procedent d’Extremadura o de Galícia, però també del Marroc, de Sud-amèrica o del Senegal. El català se sent poc, al barri.

El trio lingüístic del Voluntariat per la llengua (VxL) que formem la Carmen Navío (aprenenta), la Mercedes Durán (aprenenta) i la Carme Ballús (voluntària) ens reunim habitualment al local de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista, que ve a ser el nexe entre totes les persones que van participar al “Xerrem” (tot i que hi havia dues noies musulmanes).

La Carmen i la Mercedes diuen que recomanarien a altres persones el programa de parelles lingüístiques perquè és una manera amena d’aprendre el català i d’ampliar vocabulari. També ho troben útil  per entendre bé el que diu la gent al seu voltant, o la televisió i la ràdio. I fins i tot, per ajudar els fills en les tasques escolars.

Una anècdota del nostre grup és que de vegades ens costa molt trobar l’hora per quedar, però sempre acabem consensuant entre totes tres un horari i avancem.

A cada sessió partim una estoneta dels materials que ens van arribar del Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental: llegim algun diàleg, comentem un aspecte lingüístic... com una mena d’escalfament previ. Després, i de forma molt natural, ja ens posem a xerrar de la vida de cada dia i el temps ens fuig ràpidament.

Jo (la Carme), com a voluntària, procuro que siguin elles dues les que parlin, tot i que sovint la conversa és tan interessant, que m’embalo a xerrar i, quan en soc conscient, m’aturo. Corregeixo alguns errors lingüístics quan són molt evidents o quan són crosses del tipus “por ejemplo”, “después”, perquè crec que si la persona les pot evitar, el seu discurs millora. Procuro no interrompre-les gaire per no tallar la comunicació.

A tall de cloenda, podríem dir que l’experiència ens resulta positiva a totes tres: l’aprenentatge del català reforça els lligams d’amistat entre nosaltres!

 

Carme, Mercedes i Mamen, trio lingüístic del VxL de les Franqueses del Vallès, del Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental (CNL del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
05/02/2020

En Salvador Miracle, amb 75 anys, és un voluntari entranyable del Voluntariat per la llengua (VxL) de Barcelona. Des del 1998 (molt abans que es posés en marxa el VxL de manera oficial, el 2003)  ja feia de voluntari lingüístic. És, per tant, una persona amb molta experiència com a parella lingüística (en tots aquests anys, ha ajudat a practicar el català a un bon grapat d'aprenents ben diferents).

És per això que l'Aina Burgell, del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, ens convida a veure i escoltar aquests tres talls de la interessant conversa que ha mantingut amb ell:

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
28/01/2020

En Luiz és alumne del grau 3 del nivell bàsic de català a la Delegació de Nou Barris del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona i en Lluís és, des del 2018, un dels voluntaris lingüístics del programa Voluntariat per la llengua (VxL). Ambdós expliquen aquí com va sorgir la idea de fer-se parella lingüística:

El Luiz és veneçolà i alumne avantatjat dels cursos de català de la Delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona. El reconeixereu (a la fotografia) per la seva alçada i uns cabells blancs esbullats. És una persona molt participativa, que va aparèixer al grau 2 del nivell bàsic amb tot de llibres sota el braç (ell estima els llibres i és traductor) i gràcies a això fa uns mesos vam muntar un petit punt d'intercanvi de llibres.

Fa uns dies, en Luiz va dur un amic a la classe de B3, el Lluís. Van explicar que es van conèixer en una parada de llibres de segona mà del barri de Sant Andreu. El Luiz estava consultant un llibre en una parada quan el Lluís se li va acostar i li va dir: "Te'l recomano, és molt bo"... O va ser a l'inrevés? Luiz i Lluís, Lluís i Luiz... Tant se val. D'aquí va sorgir una amistat i tot xerrant van descobrir que l'un feia un curs de català i que l'altre estava apuntat al Voluntariat per la llengua. Es van engrescar i van formar una parella lingüística (la quarta ja per a en Lluís i la primera per a en Luiz) .

Ara queden per xerrar en un banc si fa bo, en un bar si fa fred o voltant pel Raval o pel Born si tenen més temps. A l'un li agrada fer de guia, l'altre és curiós de mena i tots dos plegats, de coses, en saben un tou...

VxL del CNL de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!