Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
29/06/2020

Els Castellers de Cerdanyola, una experiència en català fora de l'aula

De vegades algunes persones no poden assumir un compromís per quedar amb un voluntari lingüístic cada setmana, i llavors practicar el català pot ser complicat i encara que hi ha comerços col·laboradors on pots practicar, parlar més de cinc o deu minuts mentre fas la compra és molt poc temps per guanyar fluïdesa.

Amb la meva voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) parlàvem de molts temes: receptes de cuina, família, política, religió, cultura, etc. Del tema cultural vam parlar de castellers i castells i va ser així com se’m va despertar la curiositat per conèixer una mica més de prop els castellers.  Curiosament, va coincidir que un company del curs de català portava alguns mesos anant als assaigs,  llavors em va convidar a anar al local a fer castells.

Anar a fer castells és també una molt bona forma de practicar el català, conèixer molta gent del poble i conèixer la cultura castellera.  Als assaigs que regularment fan els Castellers de Cerdanyola dimecres a la nit de 20 a 22 h i els divendres de 20 a 23 h pots parlar amb totes aquestes persones que sempre són molt cordials  i disposades  a explicar-t’ho tot sobre la colla, les actuacions, el local d’assaig, mesures de seguretat, etc. A més et conviden a posar-te la faixa i viure l’experiència de fer pinya, a pujar sobre les espatlles d'un casteller més experimentat o fins i tot que algun dels xiquets de la canalla et pugi per l’esquena fins a posar-te els peus al coll.  Fer castells és una activitat per a tota la família del més gran al més petit, sempre hi ha espai per a tothom.  Però no només és un assumpte de tenir força o equilibri, també hi ha un grup de músics que acompanyen sempre la colla a les actuacions a plaça i són els que marquen, al ritme de gralles i tabals, una cançó que es diu Toc de castell i serveix per avisar els castellers quan s’està carregant el castell, quan s’ha completat i l’aixecador fa l’aleta i també quan s’està descarregant perquè tothom estigui ben concentrat. D’altra banda a la colla també hi ha persones que s’ocupen de  la logística. 

Per tant, si voleu anar a un assaig per provar de parlar en català i conèixer una mica els  castells sempre sereu benvinguts i pot ser que us animeu i us quedeu per formar part de la família castellera de Cerdanyola.

Cerdanyola, 9 de març de 2020 (cinc dies abans del decret de l'estat d'alarma a causa de la COVID-19).

Mauricio Hernández, aprenent del VxL del Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/06/2020

Soc una persona que porto poc temps en el Voluntariat per la llengua (VxL) com a voluntari. Aquest curs acadèmic ha estat el segon. Dos anys amb trobades setmanals i presencials, i actualment m’he estrenat amb trobades virtuals. Ho valoro tot molt positivament. Us en faig cinc cèntims.

Les trobades presencials les he dut a terme a Valls amb una persona bastant gran, de vuitanta-cinc anys, que, tot i haver nascut i viscut gran part de la seva vida a Catalunya, per ser la seva família d’origen d’altres regions de la península molta gent no se li dirigia en català i per això ella no el practicava. El coneixia i el coneix ben bé. Faltava decidir-se, perdre la por. En les nostres trobades setmanals hem establert confiança, familiaritat i diria que fins amistat. M’ha explicat la seva llarga vida i les peripècies viscudes. Hem realitzat visites culturals per diferents indrets de Valls, alguns dels quals fins aleshores li havien passat desapercebuts. Hem comentat lectures i expressions genuïnes de la llengua. Ha xerrat molt i ha practicat la llengua d’una forma viva, ha perdut la por i s’ha llançat… Llàstima que la Covid-19 hagi paralitzat les nostres trobades!! Espero poder reprendre la tasca ben aviat.

Precisament arran de la Covid-19  se’m proposà un nou aprenent per intercanviar experiències de forma virtual. Dit i fet. També ho valoro de forma positiva. Ens connectem tres cops per setmana a través del mòbil, per WhatsApp. Els contactes són molt enriquidors. És una persona nascuda a Galícia i que porta molts anys vivint a Catalunya. Parla i s’expressa amb força fluïdesa. Les nostres converses flueixen des de temes d’història –gran afeccionat a la història contemporània- fins a la realitat social i política del nostre entorn. Li trameto escrits que publico a la premsa comarcal i les nostres trobades serveixen ensems per comentar-les i aclarir expressions i temps verbals.

Em sap greu no haver-me incorporat abans al Voluntariat per la Llengua perquè ho valoro de forma molt positiva. Gràcies per a poder-nos-ho facilitar. Endavant les atxes!

Josep Maria Calbet i Cassanyes (Mestre i pedagog) Voluntari del VxL de l’Oficina de Català de Valls (Centre de Normalització Lingüística de Tarragona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/06/2020

"Soc un producte exemplar de la immersió lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)”

Elias Martí Romero va néixer a Veneçuela, i ens diu “amb orgull que sóc un producte exemplar de la immersió lingüística del CPNL, perquè abans d'arribar a Barcelona era usuari diari del Parla.cat, i un cop aquí, vaig seguir tot l'itinerari presencial, semipresencial i a distància fins al nivell C2 de català. També vaig ser aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL), i un cop tret el nivell C1 em vaig decidir a col·laborar com a voluntari”.

Com a carta de presentació, no està malament, oi? I continua:

“De totes les parelles lingüístiques que he tingut al VxL com a voluntari m'agradaria destacar la Sandra, una gaditana-catalana amb qui hem pogut conrear una relació d'amistat prou estable per atrevir-nos a apuntar-nos al Programa català de refugi (una iniciativa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya), com a mentors de persones refugiades”.

I és que queda clar que el Voluntariat per la llengua crea vincles més enllà de l’àmbit lingüístic.

L’Elias continua: “jo, a banda de ser un apassionat de les llengües (sóc professor interí de castellà i català al Departament d'Educació), dins dels meus interessos, a banda de portar a plaça castells amb els Marrecs de Salt, m'interessa molt la memòria històrica, per un tema familiar, ja que el meu avi patern va ser tinent de l'exèrcit de terra l'any 1938. Al meu blog personal hi ha un bon grapat de cròniques en aquest sentit: Des dels Països Catalans (i a vegades des d'Abya Yala) Cròniques literàries. El blog d'en @peliasmarti"

L’Elias es va fer voluntari del VxL el juny del 2018, tot just ara fa dos anys. En aquest temps ha tingut sis parelles lingüístiques amb les quals ha pogut compartir un munt de temes de conversa, ben diversos i variats. És una xamba que et toqui l’Elias de voluntari!

Moltes gràcies per tot, Elias, i endavant les atxes!

Marcel Pellejà, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/06/2020

I tu, també t’apuntes al Voluntariat per la llengua virtual?

Us presentem el Bonaventura i la Carla!

La Carla és argentina i fa pocs mesos que viu a Catalunya . Aprèn molt ràpidament i ja llegeix gairebé perfectament en català. Parlar, encara li costa una miqueta.

El Bonaventura  va néixer a Granollers, però fa molts anys que viu a Mèxic (més de cinquanta), tot i que també passa temporades a Mollet i de seguida que arriba diu al Servei Local de Català de Mollet: “Ja soc aquí. M’ofereixo com a voluntari lingüístic.”

Aquesta vegada, el Bonaventura ens va dir des de Mèxic: “també puc fer de voluntari lingüístic des d’aquí” i aquí en teniu el resultat: la Carla, Argentina, des de Catalunya i el Bonaventura, català, des de Mèxic.

Què ens diuen la Carla i el Bonaventura? ► “Ens ho passem molt bé! T’apuntes al Voluntariat per la llengua?

Carla i Bonaventura, parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/06/2020

DE TAIWAN A GELIDA

La Chia Chi va arribar fa dos anys a Gelida procedent de Taiwan, per motius d’estudis. Vam començar les converses com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) i, després de la primera trobada, es va declarar el confinament per la COVID-19. Així que vam decidir seguir conversant per videoconferència, i ho hem mantingut durant vuit setmanes. A la desena sessió, ja hem pogut quedar de nou presencialment. Ara hem decidit fer 10 converses més. Sovint parlem del poble i també de l’Illa Formosa, que és com es deia Taiwan. És molt interessant i enriquidor per a tots dos contrastar com ens veiem i com ens veuen.

La Chia Chi s’ha motivat a editar un vídeo per donar a conèixer la literatura catalana al món xinès. Si el voleu veure, aquí el teniu:

Us volem animar a seguir les converses ja sigui en persona o per videoconferència. Si en teniu ganes, res us aturarà. De debò que val la pena!

Chia Chi i Miquel Carrillo, parella lingüística del VxL que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/06/2020

Soc la Diana Ayala, participant en el Voluntariat per la Llengua (VxL) i alumna del cursos de català per a adults del Servei Local de Català Terrassa. He redactat aquest text per explicar la meva experiència i la de dos companys meus amb la fórmula híbrida de fer trobades per xerrar que hem trobat durant aquesta època de confinament.

Per primera vegada, ens reuníem personalment: el Pep (que fa de voluntari), la Mara, que és del Brasil, i jo, la Diana, que soc de Colòmbia (les aprenentes). Amb l’estat d’alarma, vam decidir continuar amb la nostres trobades, però de manera virtual, dos cops per setmana. Ens ha encantat l’experiència, n’hem gaudit molt, perquè a banda de parlar, hem mirat de repassar aspectes del curs que havíem cursat el primer trimestre.

Normalment, a cada sessió, llegim algun text curt, utilitzant els materials del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí. El text ha estat el punt de partida per a la nostra opinió o el nostre punt de vista, des de la perspectiva d’una persona de fora, de països llunyans de Catalunya.

Després, el Pep ens ajuda a desxifrar significats de les paraules noves per a nosaltres, posant-nos algun exemple.

Xerrem de les nostres aficions, passant pels llibres que més ens agraden. I el temps passa sense adonar-nos-en.

Jo, la Diana, vull aportar la meva experiència com a participant del VxL, que ha sigut molt positiva. Em sento amb més seguretat i cada vegada perdo la por de parlar.

Jo, la Mara, estic molt contenta amb l’evolució que estic tenint amb el català, quan llegeixo en noto amb més fluïdesa i seguretat. També m'agrada molt perquè amb aquestes reunions estic coneixent més els costums, la cultura i la gastronomia de Catalunya.

Jo, soc el Pep, he gaudit moltíssim de poder parlar amb elles en català i ajudar-les a millorar una mica el seu nivell del nostre idioma.

Nosaltres us volem recomanar aquesta experiència com a molt positiva i enriquidora per a tothom.

Atentament,

El Pep, la Mara i la Diana. Voluntari i aprenentes del VxL de l'SLC de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
10/06/2020

L’Eduard i l’Àngela són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual del Baix Llobregat, que fa més d’un any que es troben per xerrar. Aquí ens comenten la seva experiència:

Soc l’Àngela i ja fa més de 20 anys que visc a Catalunya, al poble d’El Prat de Llobregat.

Quan vaig arribar a Barcelona l’any 1999, la ciutat em va enamorar des del primer moment. Jo vaig néixer a l’Equador i, tot i trobar a faltar el meu país, Catalunya em va acollir i va ser una gran elecció instal·lar-nos-hi amb la família. Aquí hem trobat feina, habitatge i va néixer la meva filla petita, que ja té 17 anys i ja no és tan petita.

A finals del 2010 vaig decidir aprendre català perquè m`agradava i desitjava estudiar alguna cosa per millorar laboralment, però no m’hi vaig posar seriosament fins a l’any 2018, quan em vaig posar com a fita parlar-hi bé i fluidament. I així vaig anar progressant en diferents cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), primer a Cornellà de Llobregat i després a Viladecans, combinant la feina i les classes.

A mi, una de les coses que m’ha ajudat molt a parlar-lo son les xerrades amb la meva parella lingüística, també els dictats en línia, i d’altres eines que té el CPNL, per ajudar-nos a aprendre a parlar en català.

Intento practicar-lo i adreçar-me a les botigues, als restaurants o davant de les administracions en català, tot i els meus errors i limitacions, i he trobat sempre, a l’altra banda, gent molt comprensiva i que m’ha animat a seguir-lo utilitzant i no deixar-lo de parlar, que poc a poc ja anirà millorant.

Per acabar, m’agradaria agrair a l’Eduard, que és la meva parella lingüística des de l`any passat, el temps i la paciència per ajudar-me en aquesta fita que m’he marcat.

Àngela, aprenenta del VxL en modalitat virtual i parella lingüística de l'Eduard

Jo soc l’Eduard, de Sant Joan Despí. Porto col·laborant amb el CPNL uns anys. Sempre he pensat que perquè una llengua sigui viva, cal utilitzar-la i sobretot cal parlar-la i el programa de parelles lingüístiques em va semblar des del primer moment una gran idea. A més a més, entenc que hi hagi gent que no el parli per vergonya o per inseguretat i per no voler fer el ridícul, especialment davant de desconeguts, però les parelles lingüístiques ofereixen una zona de confiança on aquesta vergonya desapareix, convertint-se en un entorn perfecte per practicar el català.

Les primeres parelles lingüístiques que vaig tenir van ser del poble, quedàvem un cop per setmana, per parlar de coses nostres mentre preníem quelcom en alguna terrassa. Pensava que el contacte cara a cara era important, però aquesta visió ha canviat amb les trobades virtuals que fem amb l’Àngela.

És veritat que les primeres trobades amb la càmera de l’ordinador poden ser un pèl fredes, però el fet de trobar-nos setmana rere setmana i d’establir converses que poden anar des de comentar l’actualitat fins a les nostres preocupacions ha generat un vincle de normalitat i informalitat, que crea aquesta zona de seguretat per poder parlar i expressar-se en català. Vam començar a trobar-nos a principis de l’any passat i a dia d’avui continuem quedant de manera periòdica.

Eduard, voluntari de VxL en modalitat virtual i parella lingüística de l'Àngela

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
08/06/2020

APUNTEU-VOS AL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA!

Abans del confinament, la Montse Ros Sabaté, voluntària del VxL, i la Maribel Fernández Andrades, alumna d’un curs de català per a adults i aprenenta del VxL ens van comentar la seva experiència.

Com va començar tot?

Montse (voluntària): Tot va començar buscant-nos l’una a l’altra. Jo coneixia el Voluntariat per la llengua. Em van trucar si volia ser voluntària i...

Maribel (aprenenta): Sí, és veritat. Jo vaig començar a fer un curs de català i em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua... La primera vegada jo tenia una mica de por de no estar al nivell.

Montse (vol.): Què dius? Tenies recança?

Maribel (apr.): Sí, perquè jo no parlo habitualment català. Mai havia parlat amb una altra persona en català abans. Escoltar, sí que ho feia, però parlar no... Quan vam començar  pensava: “I ara què?”, però després molt bé.

Va costar mantenir una conversa?

Maribel (apr.): No. Buscàvem un motiu. Per exemple, un dia vam anar fins al CAP perquè m’havia d’anar a posar la vacuna de la grip. Un altre dia, a la sabateria o a la bugaderia. Aprofitem el motiu per fer coses i quan no tenim res, cap a caminar. Un dia ens vam perdre i tot.

Montse (vol.): Perquè una cosa és anar en cotxe i l’altra anar a peu. Sí, ens agrada a totes dues anar a caminar.

Maribel (apr.): Aquest dia que vam anar a La Casilla i després a ca l’Estrada fins al Decathlon, després, tenia un dolor aquí a les cuixes! Es notava que havíem cremat.

I de què parleu, normalment?

Maribel (apr.): Ens expliquem coses.

Montse (vol.): Parlem de tot. Sobre medicaments francesos, per exemple, perquè la Maribel va néixer a França...

Maribel (apr.):  La Montse fa francès i intercanviem paraules. L’altre dia vam parlar de La Chandeleur, el dia de les creps a França.

Montse (vol.):  Sí. La Chandeleur és la Candelera. Sí, sí.  És el dia de les creps. Al curs de francès ens van explicar que era una tradició catòlica. A Mollet, el Casal Cultural, el 2 de febrer, per la Candelera, fan candeles, una espècie de ciri petit i prim. No és ni una espelma. Té un significat catòlic. Tinc un full del Bloc Maragall que ho explica. Aquí diem “Si la Candelera riu, el fred és viu. Si la Candelera plora (plou), el fred ja és fora”. El refrany és per marcar el temps, com la marmota dels americans.

Què acostumeu a fer durant les trobades?

Montse (vol.): Normalment busquem un lloc. Per exemple, quan acabem avui, decidirem on anem. La setmana passada vam decidir anar a Gallecs.

Maribel (apr.): Avui ens hem trobat a Quatre Cantons. Normalment ens trobem a la plaça Prat de la Riba.

Montse (vol.):  La Maribel també coneix molt bé Mollet, perquè hi ha treballat d’agent cívic.

Maribel (apr.): Sí i em va agradar molt fer d’agent cívic, perquè sempre estava a fora, treballant amb la gent i, com molt bé diu la Montse, em va permetre conèixer millor Mollet. Amb la Montse comencem a caminar i...

Montse (vol.): Normalment caminem i no ve d’aquí, sí. El marit de la Maribel va regalar-li un rellotge que ho diu tot. Per exemple: “la setmana passada sabem que vam fer 9 km i més de 10.000 passos”.

Maribel (apr.):  Aprofitem la xerrada. Una hora o dues hores. Des de les 10 h fins a les 12 h. Ens agrada molt caminar.

Per què us agrada el Voluntariat per la llengua?

Montse (vol.): Comenten coses de Mollet. Ella sap coses que jo no sé i a l’inrevés.

Maribel (apr.): Durant sis mesos he fet tot Mollet i també el conec una mica. La Montse també m’explica moltes coses.

Què us ha aportat el Voluntariat per la llengua?

Maribel (apr.): A mi m’ha aportat molt el fet de quedar amb ella. He agafat més confiança a l’hora de parlar, més fluïdesa. Ara ja contesto en català. L’instint. Moltes vegades quan deixo la Montse vaig a comprar el pa i ja parlo en català. A mi m’ha aportat una coneixença i ja fem amistat. D’aprenent a amistat.

Montse (vol.): És una estona que jo disfruto molt. Desconnectem. A nosaltres, ens omple. Sortim de la rutina.

Teniu alguna anècdota?

Montse (vol.): Sí, una de ben recent amb la paraula poruga. Te’n recordes que anàvem per Gallecs, baixant pel costat de la riera, quan vam veure un home que no ens feia gaire gràcia i tu vas dir: “Jo sola no hi passaria”. I jo et vaig dir: “Ah, ets poruga?”

Maribel (apr.): Sí, jo vaig dir: “Quina paraula més curiosa per dir tenir por!” No la coneixia. En francès és peureux.

Recomanaríeu el programa?

Montse (vol.): Sí, perquè és una estona de desconnexió i de connectar amb unes altres coses que no faries amb ningú més. No trobes?

Maribel (apr.): Sí, és veritat.

Montse (vol.) i Maribel (apr.): Apunteu-vos al Voluntariat per la llengua!

Montse i Maribel, parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
07/06/2020

GRUP  DE LECTURA EN VEU ALTA DE LLINARS DEL VALLÈS

A la Biblioteca Can Casas de Llinars del Vallès, des de fa tres anys, fem un curs de lectura en veu alta en català. Hi participen dones grans que no tenen l’hàbit de llegir, no catalanoparlants i, al febrer, s’hi van afegir un alumne peruà i una alumna holandesa dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental a Llinars.

Aquest curs va començar el mes d'octubre passat i en tot aquest temps fins a l'arribada del coronavirus, vam poder llegir i compartir llibres com La memòria de l'arbre, de Tina Vallès; Nahid, d’Anna Tortajada; Gent del meu exili, de Teresa Pàmies, i també novel·les de lectura fàcil, relats dels opuscles ‘Parlem tu i jo’ del Voluntariat per la llengua (VxL)... Unes trobades on vam conversar, debatre i gaudir de les lectures en un espai de llibertat i complicitat.

Confiem a poder tornar el proper curs, si el virus ens ho permet, per descobrir nous llibres, nous escriptors i escriptores i poder-los comentar, perquè com diu la Carola, la protagonista de la novel·la Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany: “Llegia com qui empeny una porta, sense fer gens de soroll, per descobrir paisatges nous, luxes inimaginables".

Carme Pallarès, voluntària del VxL que condueix el Grup de lectura en veu alta de la Biblioteca Can Casas de Llinars del Vallès (SCC del Vallès Oriental, CNL del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/05/2020

En Jordi i en Ferran, del Senegal, són una de les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL) que gestiona el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Lleida. Ja han fet 10 trobades per practicar el català de manera distesa, 6 de manera presencial (abans del confinament a causa del coronavirus) i 4 de virtuals, a través de videotrucades de Whatsapp.

Això és el que ens expliquen de la seva experiència:

Tant el Ferran com jo som alumnes dels cursos de català per a adults del CNL de Lleida. Ens vam conèixer a la mateixa aula, la del nivell Intermedi.

Vam iniciar el VxL el dia 3 de febrer de 2020 establint una trobada setmanal, cada dimarts des de les 9 fins a les 10 h.

Com que l´interès era compartit i ja ens coneixíem va ser molt fàcil connectar, socialment parlant.

Cada trobada estava programada amb antelació: el lloc, les visites culturals, la lectura, les inquietuds socials i laborals, l'oci...

La base principal sempre ha estat el català parlat, llegit o escrit. Per tant, fèiem lectura d´un retall de premsa local o d´algun fulletó d´Ara Lleida, per exemple. Vam fer diferents visites: a Cultura, la Paeria, algun petit recorregut per l´Horta de Lleida, i també asseguts en una taula tot fent un cafè...

El Ferran és natural del Senegal i la seva llengua materna és el "wòlof" (dialecte general) i el "diolas" (dialecte local), però l´idioma base és el francès, pel que jo aprofitava moments en les xarrades per compartir inquietuds parlant en català-francès-català; en definitiva, no deixa de ser cultura.

Estem tots dos d´acord que ha estat una experiència molt positiva i enriquidora.

Jordi i Ferran, parella lingüística del VxL del CNL de Lleida

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!