Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
03/03/2021

L'Adaleen és aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) de Ripollet i amb l'Esther, la seva voluntària, formen part d'una de les parelles lingüístiques en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3. Aquí en teniu el seu testimoni sobre l'experiència, que també ha estat publicat a la revista "Ripollet al dia". 

Adaleen, quant fa que vius a Ripollet?

Fa tres anys que visc a Ripollet, des del 2018.

Què et va fer venir de República Dominicana cap aquí?

Havia viscut a Salamanca abans de venir cap a Catalunya. Vaig decidir que era una molt bona oportunitat treballar aquí perquè hi ha moltes més oportunitats que en altres llocs.

T’agrada viure a Ripollet?

Sí, m’agrada molt. És una ciutat tranquil·la i sempre tinc l’oportunitat d’anar a la gran ciutat quan vulgui. A més, una de les coses que més m’agrada és que aquí hi ha sempre coses a fer: anar a veure un espectacle o sopar en un restaurant. I, a més, estic molt prop de Barcelona. Per tan, per mi és com viure d’una manera cosmopolita, però sense tot el soroll de la ciutat.

Actualment estàs fent un curs de català de manera autodidacta… De quina manera ho fas?

Intento estudiar una mica cada dia, però a vegades és difícil fer-ho perquè tinc moltes responsabilitats. Com que no tinc cap oportunitat per practicar la llengua, vaig anar al Centre Cultural per formar part del VxL, programa que vaig conèixer gràcies a la meva companya de feina i també pels cartells que hi ha per el carrer.

Quines expectatives tenies abans de començar amb la parella lingüística?

Com que ja vaig fer alguns intercanvis quan anava a la universitat, tenia una idea del que podia trobar-me: conèixer una persona amb qui practicar la llengua i d’aquesta manera conèixer de primera mà més o menys la cultura catalana i les seves tradicions.

S’han acomplert?

Diria que sí.

Com va ser la primera xerrada amb l’Esther, la teva voluntària lingüística?

La primera xerrada va ser molt bona i em vaig sentir molt còmode amb ella. Com que era la primera presa de contacte, vam parla una mica de tot això que ens agrada i el nostre origen: la feina, els estudis, la família.

Us heu vist presencialment alguna vegada?

Mai.

Per quina plataforma vau fer la primera xerrada?

Normalment fem las xerrades per videotrucada de Whatsapp.

Se’t va fer llarga la primera hora de conversa?

No. Vaig tenir la sensació que era una dona que coneixia de feia molt temps! La conversa va fluir de manera natural i això és gràcies al seu caràcter, espontaneïtat i amabilitat

Què és el primer que vas pensar després de tenir la primera conversa?

Em vaig adonar que necessitava aquestes hores per practicar la conversa. Com que feia el curs sola, no havia tingut cap oportunitat de practicar oralment ni que cap persona em corregís. A més, com que el VxL et trasllada en una situació poc formal (i amb això vull dir que no és acadèmica), he tingut l’avantatge d’escoltar la llengua en contextos naturals i veure com parlen els catalans.

Ara que ja heu fet força hores de conversa, pots fer una valoració de com t’han anat les converses? Notes que has millorat la llengua oral?

Sí, considero i percebo que he millorat bastant l’expressió ora. Al principi em costava dir frases simples, però a mesura que he practicat i estudiant pel meu compte, a més d’escoltar la ràdio, m’he adonat que he adquirit més fluïdesa. Tot i això, encara em queda feina per fer!

Potser al principi tenies vergonya a l’hora de parlar en català… T’ha ajudat tenir voluntària lingüística a l’hora de perdre-la?

Al principi sí que em generava una mica de vergonya, però a poc a poc l’estic perdent!

L’objectiu del VxL és promoure que les persones que parleu una mica en català, pugueu practicar-lo en un entorn distès i així, agafar més confiança. Creus que s’aconsegueix amb les parelles lingüístiques?

Definitivament, sí. A més, crec que és important perquè escoltes de manera natural com es parla la llengua, ja que no estem en un context formal (en què s’estableixen els continguts que es treballaran en funció del nivell que es tingui). Amb l’Esther he après algunes expressions i paraules col·loquials que en el context acadèmic costen més d’adquirir.

Ets conscient de si amb alguna persona has començat a parlar-hi en català de manera espontània?

Encara no. No m’he trobat en aquesta situació… El que sí que he fet és dir alguna paraula en català perquè no em sortia en castellà en aquell moment.

Què li diries a una persona que volgués apuntar-se al Voluntariat per la llengua?

T’hi has d’apuntar!! Serà una magnífica oportunitat d’exposar-te davant la llengua i, de passada, aprendre. I, per si això no fos prou, també pots conèixer gent magnífica de qui t’enriquiràs molt amb les seves vivències.

Adaleen, aprenenta del VxL de l'Oficina de Català de Ripollet

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/03/2021

La Lucrècia (voluntària badalonina del Voluntariat per la llengua) i en Javier (aprenent argentí del VxL) estan molt satisfets d'haver decidit continuar amb les trobades presencials, un cop per setmana.

Diuen que no els falta mai conversa. Parlen de la feina, dels estudis dels fills, del temps i del tema d'actualitat... de la pandèmia. També aprofiten per visitar els llocs més emblemàtics de Badalona: la Rambla, el museu, el pont del Petroli, Can Solei. Fins i tot s'entretenen mirant aparadors de diferents establiments. Tot s'hi val a l'hora de parlar català!

En Javier, músic de professió, s'ha llançat a compondre cançons infantils en català i ja ha actuat en diverses escoles.

Aquest és un exemple, entre tants, que el Voluntariat per la llengua continua ben actiu malgrat la difícil situació que estem vivint. Endavant amb les converses!

I si voleu saber-ne més sobre el VxL i sobre aquesta parella lingüística, mireu aquest reportatge que els va dedicar la Televisió de Badalona:

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/02/2021

Una experiència enriquidora

Avui em trobo amb la Marjori, la meva parella lingüística. Quan engeguem la conversa no podem deixar-la. Els temes no tenen aturador i brollen com salts d’aigua. M’explica coses del seu país d’origen i, quan ho fa, noto l’emoció, l’enyor a la veu, als ulls, al cos sencer.  Jo, que me l’escolto, li assenyalo els contrastos i els punts en comú amb la nostra cultura. Aleshores s’adona que no estem tan lluny i a la cara se li dibuixa un somriure. I em diu com agraeix al Voluntariat per la llengua (VxL) la possibilitat d’aquest acolliment personalitzat. Considera que l’organització de les trobades facilita desenvolupar el sentiment de pertinença. Tot i que la seva llengua materna és el castellà opina que no és suficient per sentir-se integrada, que cal conèixer la llengua del lloc on es viu per sentir que hi pertanys.

M’agrada el que diu i li valoro. Després, fa una petita pausa i segueix. Sembla que tenia ganes de poder-ho dir.

“Aquestes converses em permeten una mirada diferent i parlant, en aquest cas  català, sento que formo part d’aquí, ho sento a dins i veig que se’m dona la mà per  sentir-me a gust i com a casa”.

Ens passem molta estona compartint experiències, gaudim molt i riem. No ens  adonem del pas del temps però, tot i gaudir de la conversa,  ens  hem d’acomiadar i ho fem esperant la propera trobada per seguir parlant.

Montse Margenat, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
29/01/2021

Elles aprenen, però jo també aprenc d'elles

Des d’aquesta finestra vull compartir la meva experiència com a voluntària que soc  de les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL). El fet de poder compartir unes hores amb alguna persona que té interès de parlar el català és molt enriquidor.

Primer de tot dir-vos que la Judith Vidal, la dinamitzadora del VxL a Vic, engresca, motiva i ajuda sempre. De seguida que li demano una nova parella ja en té una de pensada.

Soc voluntària per la llengua des de fa dos anys i la meva experiència com a voluntària és molt positiva ja que m’ha donat l’oportunitat de conèixer persones d’altres països. Elles ja coneixen el català, però volen millorar-ne  la parla. Poder compartir l’estima pel nostre país, la riquesa de tradicions, engrescar a conèixer els nostres paisatges o les ofertes culturals de la nostra ciutat, el dia a dia i tot el que va sorgint a través de les converses.

He tingut la sort de tenir unes parelles lingüístiques amb les quals he après moltes coses tant dels seus països d’origen, com ara tradicions, creences, política, família, climatologia, però sobretot he descobert la seva voluntat i el seu entusiasme per aprendre català. Segueixo contactant, esporàdicament, amb les que ja hem acabat els períodes de trobades.

Només puc donar les gràcies a aquestes persones que han sigut la meva parella lingüística perquè m’han donat l’oportunitat de poder compartir amb elles unes hores i agrair-los de tot cor la confiança i amistat que m’han ofert.

Gràcies també a la Judith per posar-ho tan fàcil!

Lola Molas, voluntària del VxL del Centre de Normalitzacio Lingüística d’Osona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

El Voluntariat per la llengua (VxL) va néixer a Cornellà de Llobregat l'any 2003 i a Girona va arribar un any més tard. Hi ha molt pocs participants que hi siguin des del principi… o gairebé des del principi. Però a Girona ciutat hi ha un voluntari que, amb més d'una vintena de parelles lingüístiques, ha contribuït a fer créixer el programa. És en Josep Maria Torras i hem volgut conèixer la seva experiència com a voluntari al llarg de tots aquests anys. Als seus cinquanta anys llargs, treballa com a gerent d'un col·legi professional. Li agrada viatjar, l'esport, la gastronomia i fer-la petar amb els amics. És un enamorat de la seva família, del país i de la bona gent.

Què et va portar a inscriure't al Voluntariat per la llengua?

Quan me'n vaig assabentar em va semblar una gran idea i en vaig demanar informació. M'agrada ajudar en allò que puc i el tema de la llengua m'apassiona. Quan em van explicar de què anava no ho vaig dubtar ni un instant.

Recordes quin any t’hi vas inscriure?

No ho recordo exactament, però no devia pas fer gaire que s'havia iniciat el programa. Potser fa uns quinze anys.

Ha resultat ser com esperaves, la teva participació en el programa?

Quan t'hi poses no saps ben bé com anirà. Val a dir que m'ha sorprès positivament. Ha estat (i és) genial.

Ets un dels voluntaris de Girona que més parelles lingüístiques ha tingut, més d'una vintena. Com ha estat l'experiència amb els aprenents?

Senzillament espectacular. Els aprenents són persones extraordinàries i molt agraïdes.

Què n'has après? Què t'han aportat?

Moltes coses. Potser destacaria tota la informació que m'han donat dels seus llocs d'origen i la possibilitat de contrastar parers i conèixer noves cultures. Des d'un punt de vista personal m'ha enriquit el fet de fer camí plegats, aquest win-win social per a la integració. 

Recordes alguna anècdota que vulguis destacar?

Sempre és divertit el primer dia que ens coneixem. Quedem en un punt de trobada i el primer contacte és ple d'il·lusió. És una sensació molt agradable.

Com valores la teva experiència en el Voluntariat per la llengua al llarg d'aquests anys?

Molt positiva, com he dit abans. És una experiència molt enriquidora tant personalment com cultural.

Recomanaries el programa?

Per descomptat! I animo tothom a participar-hi. Perquè quan parles fas màgia, oi?

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

Hui dedicaré unes paraules d’agraïment sobre una experiència molt gratificant, com a aprenenta del Voluntariat per la llengua.

En primer lloc, començaré dient que soc filla de pares andalusos i en la meua casa mai s’ha parlat la llengua. Aquest any em presente a oposicions i, naturalment, he de tindre bon nivell i molta fluïdesa.

Vaig decidir posar fil a l’agulla i formar-m’hi. Així doncs, al maig de 2020, un any tan surrealista, vaig entrar a Internet, vaig descobrir una pàgina que s’anomena Parla.cat i vaig començar a fer cursos de català. Aquests cursos tenen diferents nivells, em van agradar molt perquè són divertits, entretinguts i aprens sense adonar-te’n. A més, són gratuïts, una bona opció per aprendre.

En aquesta pàgina va ser on vaig trobar el Voluntariat per la llengua i sense saber ben bé com seria, m’hi vaig apuntar. Vaig posar-hi les meues dades, aficions, nivell i al cap de poc em va escriure l’Eduard dient-me que havia trobat una parella per a mi. I jo, encantada i plena de felicitat.

L’Eduard em va animar a conèixer la meua parella i a posar-nos d’acord per correu electrònic. Així mateix, la Carme es va posar en contacte amb mi i després d’uns correus electrònics vam començar a fer videotrucades.

La Carme ha sigut una parella prou bona per a mi, una experiència enriquidora. Hem parlat de diversos temes, sempre em preguntava si tenia dubtes, parlàvem de les nostres experiències, rèiem molt i compartíem anècdotes de viatges, que tant ens agraden.

D’altra banda, com que soc d’Elx he enriquit i he afermat molt de vocabulari. Per exemple, verbs que s’utilitzen més ací o al revés. M’he sentit molt acollida per ella i li he agafat molta estima. Espere, quan passi tota aquesta situació, anar-me’n cap allí i conèixer-la.

Per concloure, dono les gràcies a tothom que hi ha darrere de les videotrucades i les trobades, per donar-hi suport. Us convido a participar-hi, com a aprenents i també com a voluntaris. Us agradarà molt i serà una experiència tan bona com la meua. Ho acompanyo amb un dibuix i una frase de Ludwig Wittgenstein, “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, que em pareix molt maca i fa reflexionar.

Encarni García, aprenenta del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

L’Olga és una voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona que resideix a El Vendrell (Baix Penedès). Ara mateix té com a parella lingüística el Borja, que és de Veneçuela i amb qui practica la llengua catalana a través de videoconferència.

A la darrera trobada virtual l’Olga va fer un joc de màgia interactiu a la seva parella lingüística, aprofitant la nova campanya del VxL “Quan parles fas màgia”. La voluntària en ha explicat que l’experiència d’utilitzar la màgia com un recurs per parlar ha sigut divertida.

Voleu aprendre aquest joc? Aquí teniu l’explicació:

Escriviu en un foli el número 1089 en números grans i gruixuts perquè es vegi bé a través de la videocàmera. Aquest número serà vostra predicció que tindreu a la vista des de l’inici.

La parella lingüística us dirà un número de 3 dígits diferents en el qual no hi hagi cap zero. Després donareu la volta a aquesta quantitat i restareu el número petit del gran. Per exemple: us diuen el 634, el gireu i obteniu 436, i si els resteu obtindreu 198. A continuació, donareu la volta a la xifra resultant i la sumareu al número anterior.

En el nostre cas seria: 198+981=1089.

El més curiós és que, si seguiu aquest procediment, encara que els números sempre siguin diferents, el resultat sempre serà 1089.

Per finalitzar, només cal obrir el paper de les vostres mans i ensenyar que la vostra predicció s’ha complert!

Es tracta, doncs, d'una trobada per conversar en català però en aquesta ocasió amb un centre d'interès diferent i motivador. Tots els recursos són bons per practicar el català.

Gerard Escarré, dinamitzador del VxL del CNL de Tarragona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

El Voluntariat per la Llengua m’ha ajudat molt per aprofundir en el coneixement d'una llengua que sento agermanada amb l'espanyol, la meva llengua materna eternament. Abans de començar les converses amb la meva parella lingüística, la Meritxell, no sentia pas prou confiança per fer xerrades en català sobre qualsevol tema d'actualitat. És ben cert que havia parlat català-valencià a pobles de Castelló (Vinaròs, Benicarló...) però d'una manera informal, sense regles gramaticals, potser una mica primitiva. En canvi, ara em trobo còmode, amb el cap més estructurat per comprendre aquesta llengua de Pompeu Fabra, la qual, per cert, m'ha agradat sempre des que vaig sentir-la per primer cop. Recordo que devia ser cap als anys noranta, quan vaig sentir un jugador català del FC Barcelona en una conferència de premsa o el president Jordi Pujol en alguna intervenció pública en televisió fent ús del català.

Ara mateix, després d'estudiar aquesta llengua llatina amb aprofundiment, penso si em servirà al futur propvinent per treballar i/o viure en qualssevol regió catalanoparlant. Espero que efectivament sigui així. De totes maneres, gràcies al Voluntariat per la Llengua mantinc i milloro el nivell de català, llengua que, espanyols i espanyoles, suma i no resta pas conèixer-la i parlar-la. Suposa, veritablement, una riquesa comuna que cal aprofitar i desenvolupar encara més.

Salut i força el canut!

Pedro, aprenent del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/01/2021

Sempre parlo i escric en castellà i ara us explicaré perquè he decidit apuntar-me al Voluntariat de la Llengua (VxL). Em dic Mari i soc de Barcelona, tinc 50 anys i a l'escola tan sols feia una hora a la setmana de català. Sempre parlava en castellà a casa i amb els amics. Ara m'he adonat que si jo entenc perfectament el català també vull parlar-lo i ja no vull més que la gent canviï de llengua i em parli castellà en les converses amb mi. Vull parlar les dues llengües.

La meva filla m'ha deixat un llibre perquè practiqui més i he agafat La plaça del diamant perquè és un llibre que em recorda la meva infància ja que jo vaig veure aquesta sèrie i per a mi és molt bonica.

Per millorar el meu català i llençar-me més a parlar-lo, he decidit formar part del Voluntariat per la Llengua i en aquest moment tinc parella lingüística, l'Ona. La veritat és que estic molt contenta. Parlem de tot i durant aquesta estona em sento que desconnecto de tot i és una estona totalment per a mi. Espero que sorgeixi una amistat i no deixem aquestes estones després de les deu trobades que ja portem. Amb ella em sento que puc parlar i no avergonyir-me si el parlo malament. Abans em feia molta vergonya parlar-lo i ara veig que sí puc i si no sé una paraula no passa res, la dic en castellà, la tradueixo i amb la pràctica ho aconseguiré.

Per mi parlar les meves dues llengües és molt important, és un repte que tinc. Als 50 anys m'he adonat que la vergonya de parlar el català és una dificultat que està en el meu cap, que la gent no se'n riu i que m'agrada que si m'equivoco m'ho diguin i així aprenc més i sobretot... que mai és tard. Ara a la feina soc més decidida i em veig en cor ja de parlar-lo i la gent està contenta per l'esforç que estic fent. Això és el que més m'ha sorprès la veritat. Veure com se'ls dibuixa un somriure de felicitat i sobretot d'alegrar-se per mi. Aquest voluntariat m'ha donat l'oportunitat de demostrar-me a mi mateixa que puc fer-ho i qui sap si jo en un futur pugui ser la persona que ensenyi a un altre i ser jo qui porti i condueixi una conversa. Seria molt gratificant per mi poder fer-ho...

Gràcies, Judith (dinamitzadora del VxL), per fer possible que jo pugui participar-hi i gràcies per posar-me en contacte amb l'Ona i triar-la com a voluntària per a mi. Gràcies també a tots els que feu possible aquest voluntariat llingüístic perquè aconseguiu que tots puguem fer aquesta màgia tan bonica que és parlar en català i tenir més riquesa lingüística a l'hora de parlar diferents llengües..

Bones festes 2020 i sobretot molt bona salut per a tothom!!

Mari, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística d'Osona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
11/12/2020
,

Fa un any, quan encara vivíem "la vida loca" (abans de la Covid-19), vam començar les nostres tertúlies al programa “Un dia més” del periodista Jordi Sebastià, a UA1 Ràdio, de Lleida. Amb aquesta experiència esperàvem millorar el nostre català perquè no tenim oportunitat de parlar-lo gaire entre nosaltres.

El nostre català va millorar, però el més important és que, amb el Jordi, vam passar el llindar de la cultura catalana! Ens va fer conèixer de veritat la música, les tradicions, la cuina i tantes altres coses que no es poden conèixer si no s’està en contacte amb la gent del territori que t’acull, amb algú tan generós que comparteix el que sap, el que sent... També vam descobrir la ràdio local, que ens ha permès saber què passa a Lleida, perquè encara que des que vam arribar aquí escoltàvem la ràdio catalana, mai sentíem parlar de Lleida i les seves notícies locals.

Pel que fa la llengua, hi ha dues coses que proven que te n’has impregnat:

  1. Quan sense buscar-les, les paraules perfectes surten per expressar els sentiments, ja sigui l’enuig, la frustració, la sorpresa, etc.
  2. Quan comprens les bromes de la llengua que aprens, ja que quan rius d’una broma en una altra llengua vol dir que ja has comprès la manera de pensar de la cultura.

Aquestes tertúlies amb el Jordi ens han ajudat a donar els primers passos cap a la llengua i la cultura catalanes i, per això, et diem: “Moltíssimes gràcies, Jordi, pel teu temps, la teva paciència, la teva bondat, la teva “bienveillance” i la teva generositat!”

I gràcies a tots aquells voluntaris del Voluntariat per la llengua que, com el Jordi, obren les portes de casa seva al Marcel, a la Patricia i a totes les persones que arriben a Catalunya i que volen integrar-se parlant la llengua catalana.

Marcel i Patrícia, aprenents del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!