Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
22/05/2019

La Carme i l’Arlett formen una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Sant Celoni. Es va conèixer la tardor passada durant la presentació del VxL i des de llavors que es troben els dimecres al matí per conversar durant una estona en català.

La Carme, la voluntària, viu a Sant Celoni. És mestra jubilada.

L’Arlett, l’aprenenta, fa gairebé 2 anys que viu a Llinars del Vallès. Va arribar a Catalunya el 4 de juliol de 2017 i es va inscriure als cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística tot just va acabar aquell estiu, per aprendre’l a parlar amb fluïdesa i correcció i per escriure’l adequadament.

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua?

Carme (voluntària): Me’n vaig assabentar per la pàgina web de l’Ajuntament.

Arlett (aprenenta): El vaig conèixer a través de la professora dels cursos de català ens en va parlar a classe i em va agradar la idea.

Per què us hi vau apuntar?

Carme (vol.): Perquè vaig pensar que podia ser una experiència enriquidora i, a la vegada, també volia omplir el meu temps lliure d’una manera útil, fent un servei, relacionat una mica amb la meva feina anterior.

Arlett (apr.): Per ocupar de manera útil el meu temps lliure i, així, mentre, descobrir la cultura catalana i per poder-me relacionar amb persones d’aquí.

Què acostumeu a fer quan us trobeu?

Carme i Arlett: Passejar, prendre un cafè i parlar dels costums de Catalunya, el poble o del país de l’Arlett. També conversem sobre temes d’història, literatura, cinema o qualsevol qüestió del nostre interès.

Arlett (apr.): Vull afegir que la Carme m’ha deixat un parell de llibres en català i també els hem comentat.

Alguna anècdota arran de les trobades?

Arlett (apr.): Fins ara, i la més bonica, ha estat rebre un llibre de part de la Carme per la Diada de Sant Jordi.

Què podeu dir del Voluntariat per la llengua?

Carme (vol.): El Voluntariat és una experiència molt enriquidora, aprens d’altres cultures i amb la diversitat de les persones que t’envolten.

Arlett (apr.): Que he tingut molta sort, ja que la Carme sap moltes coses, és una excel·lent persona i m'agrada la seva forma de corregir.

Què valoreu del vostre Voluntariat per la llengua?

Carme (vol.): Les ganes de superació i d’aprendre de l’Arlett.

Arlett (apr.): Que la Carme hagi estat mestra i tingui un munt d’eines i estratègies d’ensenyament.

I ja per acabar l’entrevista, què diríeu a la gent perquè s’animés a fer el Voluntariat per la llengua?

Carme (vol.): El VxL és una manera de donar a altri el teu temps lliure, d’aprendre i d’arribar a casa els dies de trobada satisfeta i contenta.

Arlett (apr.): Cal donar l’oportunitat a noves activitats per aprendre i adaptar-se dins de la cultura catalana, i aquesta és la millor manera. A més és un símbol de respecte, tant pel temps invertit com per adoptar una nova llengua.

Neus Farré, tècnica de l’Oficina de Català de Sant Celoni (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/05/2019
,

El dia 24 d'abril es va publicar al diari digital de cultura en català Núvol l'article 135.000 parelles lingüístiques: el cabdell, els telers i la xarxa, signat per la dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell, Lídia Coll. L'article era una revisió del que havia escrit amb motiu dels 10 anys de VxL el 2013 i en aquella ocasió ja va ser objecte de molts comentaris d'agraïment i de reconeixement a la bona feina.

Ara, la voluntària Montserrat Marcos hi ha fet aquest, que també ha volgut que sigui compartit en aquest blog:

Quines paraules tan certes com boniques, Lídia! El teu tarannà i el teu entusiasme el gaudim voluntaris i aprenents, tu ens has encomanat l’amor per una tasca que ens recompensa i ens fa feliços tant als que aportem el nostre coneixement de la llengua com els que ens honoren amb el seu desig d’aprendre-la.

El català ens uneix, però tu ens presentes i ens representes.

En el meu cas, gràcies al programa que tu coordines a Sabadell, jo he fet amics i amigues que ja son per a tota la vida, he après moltíssim de la cultura dels llocs de procedència dels meus aprenents, he compartit moments inoblidables, he rigut i m’he emocionat……. puc dir, sense cap por a exagerar, que ser voluntària per la llengua, és una de les millors coses que m’han passat mai, i des d’aquí m’agradaria animar a tothom que estimi el català i pugui compartir una mica del seu temps, a que provi la experiència. No és només la satisfacció de donar i donar-se, és que el que es rep a canvi és una recompensa que no té preu.

Gràcies, Lídia, per la tasca que fas i per promocionar tant i tan bé el programa. Endavant i que per molts anys recolliu èxits i reconeixements. Us ho mereixeu!

Montserrat Marcos, voluntària del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
09/05/2019

La Remei i l’Ariadna valoren la seva experiència en el VxL

La Remei (voluntària) i l'Ariadna (aprenenta) són parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) des de principis d’octubre del 2018. Els hem demanat que ens facin cinc cèntims de la seva experiència.

Remei Genís (voluntària)

Quan vaig deixar la feina, perquè em vaig jubilar, vaig veure que tenia molt de temps lliure i, a través dels tallers d’intercanvi lingüístic "Aprenem", que fan a la Biblioteca, vaig veure un tríptic del Voluntariat per la llengua. Com que em va interessar la proposta, me’n vaig anar a Vil·la Paquita i m'hi vaig apuntar.

Des que vaig començar a finals del 2010, he tingut diferents aprenentes i, de cadascuna, he après una pila de coses. Durant tots aquests anys, també he conegut persones de diferents països: Portugal, Equador, Argentina, Hondures,  Mèxic i també gent de la península que volien millorar el seu català.

Ha estat i és una experiència molt enriquidora que m'ha donat l'oportunitat de conèixer diferents cultures. Espero i desitjo continuar fent-ho.

L’Ariadna és mexicana, fa 9 anys que viu a Catalunya i 4 que viu a Cardedeu. Va venir de Mèxic amb el títol de psicòloga per ampliar els seus estudis. A Barcelona va cursar dos màsters universitaris: un en salut mental i l’altre en recerca en psicologia clínica i de la salut. Treballa a l’AREP (Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental). Ha après el català de forma autodidacta, sobretot a la feina.

Ariadna (aprenenta)

La meva experiència dels últims mesos amb la meva parella lingüística, la Remei, ha estat molt bona. A més de practicar la llengua en un context natural (al bar, al museu, fent un passeig pel poble...), hem compartit les nostres experiències del dia a dia i també hem intercanviat aspectes de les nostres cultures respectives. Les nostres converses m’han ajudat a enriquir una mica més el vocabulari i a guanyar en fluïdesa verbal.

Tal  com ha dit la Remei, espero continuar amb aquest tipus d´experiències en la mesura que em sigui possible.

VxL de l'Oficina de Català de Cardedeu (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/05/2019

El Voluntariat per la llengua entra a les aules de l’Escola Tècnico Professional Xavier

El curs 2014-2015 ens vam posar en contacte amb els responsables del Voluntariat per la Llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, per estudiar la possibilitat d’engegar el programa a la nostra escola (Escola Tècnico-Professional Xavier). Som una escola concertada, de la Institució Xaveriana, situada a Ciutat Vella i que ofereix estudis de Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior.

La idea va sorgir arran de la constatació que alguns dels nostres alumnes tenien greus dificultats d’expressió i de comunicació (oral i escrita) en català, i que, en el cas dels alumnes de Batxillerat, les 2 hores setmanals de català tampoc no eren suficients per millorar aquestes competències. Ens va semblar, doncs, que un recurs extra que els podíem oferir era el VxL, per formar una parella lingüística amb un altre alumne (normalment del mateix curs) que tingués un millor domini del català. I de vegades no eren parelles, sinó trios! Alguns alumnes aprofitaven les estones de pati per quedar per xerrar; d’altres també es trobaven fora de l’escola per continuar parlant.

Ja fa 4 anys que oferim el programa a la nostra escola i la valoració que en fem és molt positiva: és una bona manera per donar resposta als alumnes que més necessiten practicar l’expressió oral en català, per fomentar les relacions entre companys de classe i, també, per cohesionar més el grup. El fet de trobar una persona de la seva edat fa que els aprenents perdin la vergonya i actuïn de manera més desimbolta a l’hora de parlar en català. Fa un parell d’anys, a més, vam ampliar l’oferta amb la possibilitat de fer tàndems o intercanvis lingüístics, també: així, ambdós alumnes podien aprendre i millorar un idioma (el català i una altra llengua que dominés l’aprenent i que el voluntari volgués aprendre: el japonès, l’anglès, el francès, etc.). Durant aquests quatre anys s’han format 65 parelles lingüístiques.

A part de practicar el català, els nostres alumnes tenen la possibilitat de gaudir dels avantatges del carnet del VxL i de tota l’oferta d’activitats que organitzen, un ventall molt divers d’actes i entitats per viure, també, la cultura en català!

Això és el que ens ha escrit una de les participants:
Soc la Siba Tahan, una estudiant de 2n de Batxillerat de 19 anys. La meva família i jo vam arribar a Catalunya fa 5 anys, procedents del Líban. Abans d’apuntar-me a un curs de català al CNL de Barcelona, vaig participar al programa de parelles lingüístiques que es feia a la meva escola (Escola Tècnico Professional Xavier). Va ser una experiència molt positiva, i una bona oportunitat per poder aprendre i practicar el català de manera oral, i també per relacionar-me d’una altra manera amb els meus companys de classe (fins i tot algun dia quedàvem per fer activitats fora de classe: anar al cine, visitar algun museu, etc.)! A més, vaig conèixer aspectes de la cultura catalana que desconeixia i que em van obrir tot un món nou!

Berta Crous
Coordinadora Lingüística de l’ETP Xavier

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
29/04/2019
, ,

Fa un parell de caps de setmana la Rabia i jo vam anar a Montserrat. Va ser una excursió molt maca, vam pujar al cremallera, vam menjar mató, vam assistir a la pregària de la una i al Virolai, vam pujar a veure la Moreneta, vam posar-li un ciri i vam caminar fins a Sant Miquel. Després vam baixar amb l'aeri.

Mentrestant vam poder parlar de les dues religions, vam poder compartir experiències, comparar el Ramadà amb la Quaresma. Vam parlar de les diferències gastronòmiques i de les formes de compartir la taula i de mil coses més.

Totes dues vam aprendre molt l'una de l'altra i sobretot vam riure, vam riure molt. Va ser un dia molt divertit i ple d'experiències i emocions per a totes dues.

Esperem poder fer una altra escapada qualsevol altre dia.

Mercè Auleda, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Sant Joan Despí (Centre de Normalització Lingüística Roses)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/04/2019

Una nova parella a Berga: avui és la seva primera trobada. El VxL és fàcil de fer i sempre hem de poder trobar temps per anar a fer un cafè

Per exemplificar l’experiència i els valors que aporta el Voluntariat per la llengua (VxL) hem entrevistat una nova parella de Berga: la Yolanda, una voluntària amb molta experiència que ja ha tingut tres parelles lingüístiques i que també ha dirigit una tertúlia de VxL a Gironella. La seva aprenenta és la Glori, alumna dels cursos de català. El dia de l’entrevista era la seva primera trobada.

YOLANDA ANDAMOLLO (VOLUNTÀRIA)

Explica’ns una mica qui ets

Vaig néixer a Barcelona, però fa 15 anys que visc a Berga. Soc mare de dos fills d’11 i 14 anys. Soc integradora social. Dedico part del meu temps lliure al VxL, Càritas i el Banc del temps del Berguedà. Soc una enamorada de la comarca.

Com vas conèixer el VxL?

Em vaig matricular del nivell de suficiència de català i la Ramona professora del del Consell Comarcal del Berguedà me’n va parlar. Vaig trobar que era molt bona idea.

Per què t’hi vas apuntar?

No costa gaire, solament hi has de dedicar una hora a la setmana. És molt útil i si pot ajudar a algú, encara millor. Penso que és una tasca important per ajudar persones que arriben a Berga i es volen integrar.

De què acostumes a parlar a les trobades?

Si el temps acompanya, a mi m’agrada anar a passejar, així vas parlant del que veus i la conversa va sorgint espontàniament. Parlem sobretot de la vida quotidiana, és un tema assequible per a tothom.

Notes que els aprenents milloren?

Sí, sobretot veig que perden la por i la vergonya, un fet molt important. Els normalitzes els errors i els aprenents veuen que si s’equivoquen, no passa res.

Pots explicar alguna anècdota?

Sí, i tant! En tinc una de molt curiosa: vaig portar la parella lingüística al cementiri! Ja sé que no és molt habitual, però a vegades... Com ja us he dit m’agrada anar a passejar amb la parella. Un cop vaig tenir un noi marroquí i parlàvem de religió, del que tenim en comú i les diferències entre l’Islam i el Cristianisme. Ell va comentar que veia molt estrany el nostre costum d’enterrar les persones en nínxols i jo li vaig comentar que també es fan enterraments a terra, però no s’ho creia. Llavors vam anar fins al cementiri de Berga i ho va poder comprovar.

Una altra anècdota és amb una tertúlia de VxL on tenia quatre persones molt diferents i em costava molt trobar temes que tinguessin en comú. Hi havia un matrimoni rus, un noi marroquí i un noi del Camerún. Llavors vaig portar un joc de taula senzill a l’aula. Va ser molt divertit i vam riure molt. A partir d’aquell dia el grup va funcionar molt bé. Vam fer pinya!

Què diries a la gent perquè s’apuntés al VxL?

És molt agraït. Sempre s’aprenen coses d’altres persones, cultures, religions... És l’experiència de donar i rebre, i sempre es dona el millor de cadascú. És fàcil de fer i sempre hem de poder trobar temps per anar a fer un cafè.

DEXI GLORIBETH PUENTES (APRENENTA)

Explica’ns una mica qui ets

Soc de Veneçuela i fa un any i tres mesos que visc a Berga. Soc mare de tres fills. Estic estudiant català i m’agradaria aprendre’l bé per poder ajudar els meus fills a fer els deures de l’escola. M’agrada molt la muntanya.

Com vas conèixer el VxL?

A classe de català, la professora ens en va parlar i vaig pensar que era molt bona idea per parlar millor en català.

Per què t’has apuntat al VxL? Què n’esperes?

Per aprendre més a parlar. Em costa molt deixar-me anar. Tinc molta vergonya i penso que parlar amb la Yolanda em pot ajudar. Vull aprendre català per poder estudiar una carrera universitària més endavant.

Avui has fet la primera trobada amb la teva parella lingüística, com ha anat?

Molt bé, estic molt contenta! He passat molts nervis, però m’ha encantat. La Yolanda és una excel·lent voluntària lingüística i té molta paciència.

Què diries a la gent perquè s’apuntés al VxL?

És una bona manera d’integrar-se a la nova societat i cultura per a les persones que fa poc que som a Catalunya. És molt important per aprendre la llengua. Hem començat molt bé!

Olga Farré, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/03/2019

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA AL CAP CASERNES DE SANT ANDREU (BARCELONA)

Quan em van proposar fer un segon voluntariat amb un grup de 3 persones vaig pensar que em costaria mantenir la conversa viva i no convertir-la en un monòleg o en una classe de llengua. Tres metges interins que estan preparant les proves per accedir a la plaça fixa, déu n'hi do quina responsabilitat!

Ans al contrari, ha sigut facilíssim i molt agradable mantenir una conversa fluida amb la Mercedes, la Pilar i l'Iñaki. Ja sigui perquè els dilluns són tan durs al Centre d'Atenció Primària (CAP) i tenen moltes ganes de xerrar o bé perquè són gent encantadora amb els que es pot parlar de viatges, de la carrera de medicina, de l'actualitat, de la família, de pilota basca, de castells (perquè jo sóc casteller a la Vila de Gràcia i sempre estic parlant-ne...) No se m'ha fet gens pesat que fos a les tres de la tarda (ai! després de dinar... quina mandra!) i m'ha passat volant.

M'alegra molt que segueixin intentant utilitzar el català en el seu dia a dia, ja sigui quan van a comprar, amb companys de feina (que n’és de difícil canviar la llengua que tenim assignada a cadascú!) o amb pacients. Després d'aquestes hores amb ells compartint el català, ens tornarem a veure perquè queda pendent anar a veure un entrenament  de jai-alai a la Vall d'Hebron amb l'Iñaki i rebre'ls a tots tres a algun assaig dels Castellers de la Vila de Gràcia. Espero que sigui ben aviat!

Aran Bofill, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
21/03/2019
, ,

La Chiara és una aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual que resideix a Bologna (Itàlia). Va néixer a l’Alguer i parla força bé el català tot i que el vol millorar una mica per poder fer de voluntària més endavant. Ara mateix té com a parella lingüística la Raquel, que resideix a Sant Feliu de Llobregat i amb qui practica la llengua a través de videoconferència.

L’any passat van participar en la categoria VxL a la X Gimcana de les Llengües, concurs de preguntes en línia que organitza el Centre de Normalització Lingüística d’Osona i el Servei Comarcal de Català del Ripollès.

El 20 de març, que se celebra el Dia Internacional de la Felicitat, la Chiara ens va enviar unes fotografies juntament amb aquest missatge que volem compartir amb vosaltres:

Benvolguts! Soc la Chiara i a les fotos surto amb la Raquel, la meva parella lingüística amb qui vaig a anar a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses fa dos mesos.

Havíem guanyat un dinar a Ripoll gràcies a la Gimcana de les Llengües i vam fer de turistes tot el dia.

Soc italiana i vaig començar a estudiar català gràcies a les cançons de Txarango, així que no podia no anar a Sant Joan wink

He vist al Facebook @vxlcat que amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat estàveu publicant fotografies de parelles lingüístiques que la irradiaven i he pensat d’enviar-vos aquestes wink

Petons des de Bologna!

  

En el seu perfil de Facebook va compartir les fotografies amb aquest text:Oggi è la giornata internazionale della felicità e non potevo non celebrare una delle cose che mi rende più felice! Feliç #DiaInternacionalDeLaFelicitat! heart

Chiara Colasanti, aprenenta del VxL virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
15/03/2019

El Manel és voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet i la setmana passada es va trobar per primera vegada amb els que seran els seus nous aprenents durant les pròximes deu setmanes, l’Esther i l’Andrés, per això avui, durant la seva segona trobada, hem volgut parlar amb ells, perquè ens expliquin com és reunir-se per primera vegada amb algú que no coneixes per practicar la llengua.

Per què us vau apuntar al VxL?

Esther (aprenenta): Jo volia practicar, perdre la vergonya i tenir la possibilitat, dia a dia, de practicar el català.

Manel (voluntari): Ho faig per ajudar, conèixer més gent i també per practicar jo la llengua, ara ja porto tres anys de voluntari.

Andrés (aprenent): Sobretot per perdre la vergonya i per parlar amb més fluïdesa

Esther i Andrés havíeu estat companys de classe als cursos de català, però no coneixíeu el Manel, us va ser resultar difícil identificar-lo?

Esther (apr.): No. Vam quedar davant d’un caixer, la gent anava traient diners i, quan el vaig veure, li vaig preguntar “Manel?”

Manel (vol.): És fàcil, només havia de dir: porto ulleres i bigoti!

Andrés (apr.): Jo vaig arribar a la trobada vint minuts tard, em vaig equivocar de carrer i era un per sobre fent voltes, així que ja s’havien conegut.

Com diríeu que ha estat la vostra primera trobada?

Esther (apr.): Molt divertida perquè Manel té molta conversa, pots parlar de ...

Andrés (apr.):...de qualsevol cosa.

Com vau començar la primera conversa?

Manel (vol.): Vam començar amb una presentació, d’on són, la seva feina... I això ja donava per una bona estona.

Esther (apr.): Sí, perquè la meva feina és complicada d’ explicar, treballo com educadora d’adults amb necessitats especials i trastorns de conducta.

Andrés (apr.): Jo soc de Veneçuela. Ja porto un any aquí però és un tema que se’m fa difícil de parlar, fins i tot en castellà.

Manel (vol.): De fet, abans de parlar del tema, li vam demanar permís per fer-ho. També vam tractar de les seves idees i de quins idiomes parlen. La meva primera llengua és el francès però també parlo italià, penso que parlar més idiomes ajuda molt a l’hora d’aprendre una nova llengua, però fem conversa amb tot, fa un moment parlàvem del seu professor o d’un jersei nadalenc.

Esther (apr.): Com l’Andrés va arribar tard, va parlar poc.

Manel (vol.): Però ara farà de voluntari ell també, de voluntari amb gent gran, i estic segur que això li obrirà moltes portes per practicar i conèixer més gent.

Va ser difícil arrencar la conversa?

Esther (apr.): Els primers minuts costava...

Manel (vol.): Minuts no, segons...

Esther (apr.): No, al cap em costava canviar el xip i parlar en català.

Manel (vol.): S’ha de fer de mica en mica, amb qualsevol idioma l’important és practicar.

Hi va haver nervis?

Esther (apr.): Abans d’arribar a la trobada sí, estava nerviosa.

Andrés (apr.): No, més que nervis, curiositat. Després sí que vaig tenir nervis perquè arribava tard.

Portàveu ja algun tema pensat per fer conversa?

Esther (apr.): No

Andrés (apr.): No

Manel (vol.): Jo només el tema de la presentació, després ja pots parlar de qualsevol cosa, per exemple: quines pel·lícules us agraden?

Andrés (apr.):  De tot menys por o tensió, vull veure una pel·lícula per relaxar-me, no que em posi nerviós.

Manel (vol.): A mi en canvi m’encanten els drames, com “Algú va volar sobre el niu del cucut”.

Esther (apr.): Cap en especial, millor veig una sèrie.

Hi va haver algun moment de silenci?

Andrés (apr.): No

Esther (apr.): No, parlem de tot

Manel (vol.): Cap, tots tres som molt xerraires

Teniu alguna idea de cara a les pròximes trobades?

Manel (vol.): Tinc pensat anar al mercat, a més de visitar alguns establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua. Conec alguna parada molt simpàtica del mercat Sagarra, crec que és un lloc molt viu per practicar la llengua i fer vocabulari.

Per acabar, recomanaríeu el VxL?

Esther (apr.): Sí, que la gent s’hi animi, així pots practicar.

Andrés (apr.): Sí, és divertit, a més a la nostra ciutat és l’única manera d’aconseguir que et parlin català, si tens aspecte d’estranger, ja no ho fan.

Manel (vol.): Hi ha més gent que parla català a Santa Coloma, solament que no ho sembla. Trobo que hi ha molta vergonya, gent que et pot sorprendre pel seu aspecte però que parla català, l’ha après i ho fa molt bé... Però no el parla.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/03/2019

TOTS PODEM TENIR L’EMPENTA NECESSÀRIA! UN QUARTET LINGÜÍSTIC ADMIRABLE!

Tot va començar el dia que la Francesca Trulls, una manresana que fa anys que viu a Mollet i amb una empenta impressionant, va venir al Servei de Català per oferir-se a fer de voluntària lingüística i «apa, som-hi!» que diu ella. La Francesca és la voluntària lingüística de Mollet del Vallès que ha estat més vegades parella lingüística: 33 i «encara seguim», diu. «A mi em feia il·lusió poder animar algú a parlar en català». Era l’any 2007. La Francesca diu que la Huerti i la Mari ara ja no són les seves aprenentes, sinó que ara «són les meves amigues». Fan la xerrada, s’expliquen coses i fan el cafetó parlant en català.

La Huerti Martínez, de Melilla,  i la Mari Serrano, d’Andalusia, en aquell moment eren alumnes dels cursos de català per a adults i es van apuntar d’aprenentes lingüístiques. Va ser el primer trio lingüístic de Mollet.

Com van començar a aprendre català?

La Huerti diu que al principi tenia molta vergonya perquè a les reunions de l’escola de les nenes no entenia res i va tenir molt clar que havia d’aprendre català i es va apuntar a uns cursos de l’Escola Montseny i més endavant als del Servei de Català. «Sempre m’ha fet il·lusió i m’agrada parlar en català», diu.

La Mari diu que es va apuntar als cursos de català perquè el seu fill aprenia català a l’escola i un dia li va dir «mama, que m’esquitxes» i no sabia què volia dir esquitxar o un dia que li va dir que «tremolava» o quan li va preguntar «mama, què em poso: màniga curta o màniga llarga?». «No entenia el meu fill i en aquell moment vaig dir-me n’haig d’aprendre i encara n’aprenc», diu, «perquè avui mateix, en un curs d’informàtica, he après què vol dir que la pantalla faci pampallugues. Ara ja parlo català amb els nanos.»

La Huerti diu que si a ella li parlen en català també el parla, perquè li agrada molt fer-ho, tot i que hi ha gent gran que els ha conegut parlant en castellà i encara que ella els digui «parleu-me en català, si us plau», se li adrecen en castellà.

Al principi el trio lingüístic anaven a comprar al mercat del dimarts. Reien molt, perquè la Francesca els deia, per exemple, que els pimientos eren pebrots, però el dia que va voler dir com es deien els pepinos no ho recordava i «és que la gent ho diu malament», diu la Huerti. Ara totes tres saben que es diuen cogombres.

El Paco és el quart component del grup lingüístic, ara quartet lingüístic, i diu que tot i que fa 65 anys que viu aquí (ell és de Múrcia), es pot dir que només en fa cinc que parla en català, des que va conèixer la Francesca. La Francesca diu que es van conèixer en català, però tot i que ella s’adreçava al Paco en català, ell li contestava en castellà fins que va fer el canvi. El Paco diu «m’agrada parlar en català, perquè la gent que està aquí s’ha d’esforçar a parlar-lo».

Quan els preguntem què els ha aportat el Voluntariat per la llengua o quin missatge voldrien transmetre, tots hi volen dir la seva: «que s’animin a parlar en català i deixin la vergonya a part».

A la Francesca li ha aportat «conèixer moltes persones, costums i maneres de fer; sobretot amistats». «M’encanta perquè queden moltes coses vives. Sí que em sap greu que la gent se’n rigui perquè ningú no neix ensenyat. El fet de néixer vol dir que estem al món. Hi ha molts idiomes, hi ha mans i gestos que es poden fer. Si els coneguéssim prou seria més fàcil parlar i conviure».

«Un gran enriquiment», diu el Paco. «He après moltes coses que no sabia, com la manera de dir pepino o calabaza en català i adoquines, que es diuen llambordes. Són un exemple de paraules que no sabia i que les vaig aprenent. A mi m’agrada que me les diguin. La Francesca sempre diu —Dispensa´m, però és que es diu d’una altra manera. Això de les llambordes és una cosa que m’ha quedat».

«Mai és tard per aprendre català», diu la Mari.

«Jo animo a tothom que parli castellà que aprofiti el temps i parli català», diu la Huerti.

Tant la Huerti com la Mari diuen de la Francesca que «és una dona que ens ha encantat; fa molts anys que estem molt a gust juntes, tots els dijous, fent la xerrada amb un cafè».

La Francesca ens diu que «és molt important que s’aprengui català, si es vol viure aquí. No es tracta de deixar les arrels, perquè les arrels no s’han de deixar mai, però el fet de parlar català és un respecte per la terra on treballes i que t’ha acollit».

Francesca Trulls, Francisco Galiana-Cuadrado, Huerti Martínez i Mari Serrano

Escoltar-los ha estat un luxe. Compartim amb vosaltres les reflexions que ens han fet avui, quan s’han trobat tots quatre al Servei de Català per parlar de les seves experiències. Ja ho veieu, «tots podem tenir l’empenta necessària». Nosaltres us animem a participar en el Voluntariat per la llengua!

Montserrat Pocurull, responsable del Servei de Català de Mollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!