Blog

La Fundació Rubricatus i la Llar Hebre són dues entitats del Prat de Llobregat que treballen per a la plena integració social de les persones amb diversitat funcional.

Parlem amb Pilar Íñigo i M. Carmen Ávila, voluntàries del Voluntariat per la llengua que moderen la Tertúlia VxL Rubricatus, que es fa un cop per setmana al Centre de Normalització Lingüística (CNL) El Prat de Llobregat i a la qual assisteixen persones d’aquestes dues entitats.

Quina és la vostra experiència amb la tertúlia VxL Rubricatus?

M. Carmen: És bona perquè el grup està cohesionat. Com que a Rubricatus treballen en diferents seccions (carteria, jardineria, etc.) es coneixien de vista, però ara han fet molt bona amistat. Sí, perquè moltes vegades ells es pregunten els uns als altres que com està el pare, o com està la mare... i tenen més relació entre ells.

Pilar: Jo trobo que és molt gratificant a nivell personal. Jo estic molt de gust amb el grup i ells s’han adaptat molt bé. Són molt nobles i pots conversar-hi súper bé. Sí que de vegades comences una conversa amb el tema d’aquell dia, i d’aquell tema en parles potser un 40% perquè cadascú té la seva història i llavors...

M. Carmen: L’altre 60 % se’n van per la tangent...

Jo us he de dir que a les altres tertúlies VxL passa exactament el mateix.

Pilar: Ah, sí?

I tant!

Pilar: És clar, com que nosaltres no ho sabem... Intentem centrar-nos però ells també tenen les seves preocupacions: a la feina, a la família... Com a tothom, els passen coses bones i coses dolentes i tenen problemes i alegries...

M. Carmen: A nosaltres, com que ens han dit que no els tallem quan expliquen alguna cosa... Doncs ho aprofiten (riu). Però no passa res perquè per això estem.

Pilar: Jo crec que tenen interès a venir perquè s’ho passen bé. Has de pensar que hem d’acabar a dos quarts de set i gairebé sempre són les set i hem de dir “vinga, que heu d’anar a ballar” (alguns, després de la tertúlia tenen classe de ball). Vull dir que això denota que s’ho estan passant bé, que se’ls fa curt.

A mi el que m’ha sorprès és que sempre s’apunten a les sortides, si no els coincideixen amb l’horari laboral.

M. Carmen: Sí, els agraden molt. S’ho passen molt bé. I, a més, coneixen altra gent del VxL. I a les excursions no és que només vagin amb nosaltres, sinó que parlen amb tothom.

Pilar: A mi, les sortides m’encanten. Quan treballava, tenia un horari difícil, perquè era tot el dia, matí i tarda, i mai no havia pogut fer res més. Llavors, quan vaig plegar, vaig començar a fer voluntariat i després em vau proposar ser moderadora d’aquesta tertúlia i chapeau! Hi ha un ambient molt maco, entre nosaltres, i a més a més ens ho passem molt bé i fem sortides i excursions.

Marta Martí, dinamitzadora del VxL del CNL El Prat de Llobregat

M'agradaria en primer lloc donar les gràcies al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per la seva tasca en facilitar l'aprenentatge del català, a tots els voluntaris que dediquen part del seu temps a ajudar a persones com jo, que no tenim el català com a llengua materna, a la meva parella lingüística, en Francesc, per la seva paciència, i per descomptat a aquest blog per donar espai perquè us expliqui una de les meves experiències com a aprenenta en el Voluntariat per la llengua.

Aprendre una llengua no és només conèixer paraules, també és amarar-se de la vida quotidiana, costums, tradicions, cultura i història del lloc on vivim i de la qual som part activa. Sortir del nostre entorn, a més d'ampliar el nostre vocabulari, enriqueix la nostra vida personal. Us convido a conèixer la vostra ciutat, poble o barri. Segur que hi ha moltes coses per descobrir i que heu vist, sense fixar-vos-hi detingudament. En una de les nostres sortides, potser la més significativa fins ara, el Francesc em va ensenyar el barri de Barcelona on va créixer, Sants.

Per mi Sants no era més que una estació, parada obligatòria, en el trajecte del tren de rodalies des de Sant Feliu de Llobregat a plaça de Catalunya, o l'estació d'autobusos en la qual a vegades he recollit alguns amics que venien a visitar-me. Passejant-hi es descobreix un barri cèntric però silenciós, amb poc trànsit, carrers tranquils, alguns d’ells flanquejats per tarongers, que conviden al passeig lent i despreocupat, amb un aire de poble entranyable.

En Francesc va explicar-me com era l'estació antiga, a l'aire lliure, quan els trens eren de vapor i com acompanyat pel seu pare jugava al costat de les vies. Vam visitar les antigues cotxeres, on es guardaven els tramvies i on ara, reestructurat l'edifici, hi ha un gran centre cívic.

Vam visitar l'església de Santa Maria, que ha sofert diferents transformacions al llarg de la història. L’església d'estil romànic va ser enderrocada el 1928 i el nou edifici, molt semblant al que podem veure en l'actualitat, d'estil neoclàssic, va ser realitzat per l'arquitecte Francesc Renart i Arús juntament amb el seu pare Josep Renart i Closes. La torre campanar de l’església era la més alta fora dels murs de la ciutat, fins a la construcció de la Sagrada Família. Durant la Guerra Civil va ser destruïda gairebé per complet, quedant-ne únicament la torre. Del 1940 fins al 1952 l'arquitecte Raimon Duran i Reynald es va encarregar de reconstruir-la.

Després del passeig vam fer un petit descans per prendre un cafè al centre cívic Can Deu, situat a la plaça de la Concòrdia de les Corts, edifici modernista construït a finals del segle XIX per l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella. En destaca la seva torre mirador de forma quadrada, el seu interior de sostres amb fusta esculpida i la situació de la cafeteria amb grans finestrals que donen a una terrassa, adornada amb una font i una antiga gàbia. El conjunt és considerat com un dels tresors amagats de Barcelona. Un espai que enlluerna i que us convido a visitar.

Una visita encantadora, plena de sorpreses i curiositats que de ben segur no us deixarà indiferents.

Vicky Abreu, aprenenta madrilenya del VxL del Servei Local de Català de Sant Feliu de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Roses)

Cortinatges Puig és un dels establiments de Sant Boi de Llobregat que fa més anys que col·labora amb el Voluntariat per la llengua (VxL).

Des de quan és establiment col·laborador del VxL Cortinatges Puig, Josep?

Des del mes d’abril de 2018, ara tot just fa 10 anys. Una dècada col·laborant amb les activitats del VxL de Sant Boi de Llobregat.

En quines activitats has col·laborat des del teu establiment?

Doncs, mira, l’any 2008 vaig participar en la commemoració de l’Any Mercè Rodoreda; el 2009 vam homenatjar Joan Amades amb un concurs molt bonic de frases fetes; el 2010 l’homenatge va ser per al poeta Joan Maragall; el 2012 el Servei Local de Català (SLC) de Sant Boi de Llobregat va organitzar un concurs d’endevinalles per Sant Jordi i aquest any el meu establiment i jo ens hem sumat a l’homenatge santboià a la poeta Maria-Mercè Marçal. L’activitat del concurs d’endevinalles la recordo especialment perquè l’alumnat dels cursos de l'SLC i les parelles lingüístiques del VxL venien molt motivats: feien el recorregut de les botigues que participàvem en el concurs, llegien l’endevinalla de cada comerç i alguns intentaven que els botiguers els diguéssim la solució a la pregunta. Però tots se’n sortien, va ser molt divertit. I aquest any, l’homenatge a Maria-Mercè Marçal ha estat una manera de fomentar la poesia i de donar a conèixer les paraules d’aquesta gran poeta. M’agraden molt els cartells que han repartit entre els comerços adherits a la commemoració.

Per quin motiu vas adherir el teu establiment al Voluntariat per la llengua?

Per fomentar el català i per oferir als voluntaris, aprenents i als alumnes dels cursos de català un  lloc més on expressar-se en la nostra llengua.

Què diries als comerços de Sant Boi i d’altres poblacions perquè s’adhereixin al Voluntariat per la llengua?

Els diria que és una proposta interessant perquè es participa en activitats com ara efemèrides i concursos de Sant Jordi; i ara també hi ha la possibilitat de col·laborar en les pràctiques lingüístiques d’alumnes, voluntaris i aprenents. Quant a les parelles lingüístiques, els participants no venen només durant l’hora de trobada entre el voluntari i l’aprenent sinó que alguns venen també fora d’aquest horari, amb el marit o la dona. Ser un comerç adherit al Voluntariat per la llengua és una manera de fomentar la nostra cultura.

​Cortinatges Puig és un dels establiments que participa durant aquest mes d'abril en l'homenatge a Maria Mercè Marçal que l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l'SLC de la ciutat ha organitzat amb motiu del 20è aniversari de la mort de la poeta, amb l'exposició de cartells commemoratius amb poemes de l'autora.

Josep Puig, de Cortinatges Puig (establiment santboià col·laborador amb el VxL del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà des de 2008)

La Montserrat, una molt bona voluntària del VxL de Sabadell, comparteix amb nosaltres algunes de les experiències amb les seves parelles lingüístiques (l'Aicha, la Zaynab i la Jungmi An).

Aicha:  Ja he acabat les trobades amb ella, bàsicament perquè ha de parir d'aquí a uns dies. El comiat el vàrem fer a casa seva, en companyia d'una amiga del seu poble. Em varen preparar un berenar antològic, van fer el pa típic amazic i la tarda va passar entre rialles i converses. És a dir, una trobada entre amigues.  Aviat ens tornarem a veure, quan neixi el seu fill i posteriorment a la gran festa amaziga per donar la benvinguda als nadons d'enguany. Crec, fermament, que ha nascut una amistat que durarà per molts anys.  La foto del berenar és per fer-vos una mica d'envejeta, he he he!

Zaynab: Considero que la meva feina amb ella ha estat molt profitosa. Hi ha una gran diferència entre la Zaynab dels primers dies i la de la darrera jornada, que va ser el proppassat dijous.  Darrerament es mostrava més oberta, procliu a parlar de temes més personals i fins i tot va passar una cosa de les que es recorden amb un somriure als llavis. Resulta que va venir a la trobada amb el seu fill, que té uns cinc anys. Vam esmorzar tots junts i després, com que jo havia quedat amb l'Aicha i el seus marit, l'Abdullah, li vaig dir si em volia acompanyar. Com que amb ell ja es coneixien em va dir que sí i ja em teniu la Zaynab, el seu fill i jo tots tres cap el carrer Tres Creus. Allà ens vàrem trobar amb l'Aicha, el seu marit i el seu nadó, que té dues setmanes i mentre l'Abdullah i jo parlàvem de coses referents al meu voluntariat a l'escola Joan Maragall, que ell coordina, les dues noies es van fer molt amigues. S'acabaven de conèixer i ja parlaven animadament!  Veure a la Zaynab, que no coneixia a ningú i sempre la veia trista, parlar, riure i compartir amb els seus nous amics, em va omplir d'alegria, creiu-me.

Jungmi An:  Creieu-me també si us dic que és el millor moment de la setmana!  I ella diu el mateix! Totes dues esperem amb il·lusió la trobada, ens hem fet molt amigues i el feedback és impressionant. La seva voluntat d'aprendre és inesgotable, la conversa és dinàmica i enriquidora i (ara pecaré d'immodèstia), ella diu que amb mi aprèn molt. Es veu que amb el seu marit, que és català, parlen en anglès i és clar, de practicar el català res de res. El seu nivell escrit és força bo però li manca vocabulari, és normal. Hem fixat el calendari de trobades i acabarem a l'abril.

A més de les trobades amb les parelles lingüístiques del VxL, ja heu vist que també porto un grup de conversa a l’escola Joan Maragall de Can Puiggener amb dones marroquines, arran de la proposta que em va fer el marit de l'Aicha.

Com podeu comprovar, la meva activitat s'ha multiplicat molt!  Però sabeu què? Ara us confessaré un secret: quan jo era petita volia ser mestra. Sempre n'he tingut vocació però les circumstàncies de la vida em van portar a estudiar infermeria i a treballar com a tal. No obstant, la vocació sempre pugna per sortir a la llum i vaig ser professora d'infermeres uns quants anys. Ara, ja jubilada, puc tornar a la tasca que m'ha empès tota la vida i, a més, ho puc fer per Catalunya i pel català, que tant ens necessita en aquests moments. És per això que vull donar les gràcies de tot cor a la Lídia (la dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell), per haver-me fet confiança des del primer dia. Sense la seva intervenció mai no hagués arribat on sóc ara.

Montserrat Marcos, voluntària del VxL del CNL de Sabadell