Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
13/11/2018
, , , , , , , ,

Permeteu-me que us presenti la història de l'Amadou Cissé El Hadji, que podeu llegir en paraules d'ell en aquest altre escrit del blog: "Persones que fan de la nostra vida quelcom ben enriquidor (la increïble història de l'Amadou i el VxL)".

Al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell vam conèixer aquest jove senegalès l’any 2009, quan el Lamine, un company seu i aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL), li va proposar que sol·licités una parella lingüística. L’Amadou entenia el català, però li costava molt parlar-lo. Tot i així, tenia tantes ganes d’integrar-se a la cultura catalana i tenia tan clar que la millor manera de fer-ho passava per l’aprenentatge de la llengua, que no vam dubtar en buscar-li un voluntari. Van col·laborar en l’acte d’inici de l’edició de tardor de 2009:

 

El tàndem Francesc Xavier-Amadou va funcionar fantàsticament bé, tant que el Francesc Xavier és, per a l’Amadou, el seu “pare català”.

Posteriorment, va tenir la Montse com a parella lingüística. Van col·laborar en diversos actes, com en l’exposició fotogràfica que es va realitzar al Club Natació Sabadell:

Gràcies a ella, es va animar a apuntar-se al taller de teatre del VxL. Aprofitaven les trobades per assajar el guió i, un cop a dalt de l’escenari, el sentiment de grup era molt potent i l’Amadou es transformava i ens explicava històries i vivències del Senegal que ens feien emocionar...

 

El desembre del 2010 el grup de teatre va formar part d’un Power Point vivent” que representava de forma dramatitzada els mecanismes de funcionament de les trobades entre parelles lingüístiques.

 

A través del Mamadou, aprenent i participant actiu del taller de teatre, va conèixer la Núria, voluntària del Mamadou i col·laboradora habitual de les diverses activitats organitzades pel VxL, com és el cas de la IV Trobada del VxL del CNL de Sabadell, l’any 2010, on la Núria i el Mamadou van participar en el concurs lingüístic:

O bé el vídeo de difusió del VxL realitzat per estudiants de la UAB l’any 2011: https://youtu.be/enHiDRrw3wg

La Núria i l’Amadou es van casar, pel ritual africà, en una masia de Sant Quirze. Vaig tenir el plaer de poder assistir al seu casament i em van dir que s'havien trobat "gràcies" al Voluntariat per la llengua!

Des d’aleshores, han compartit experiències culturals senegaleses i catalanes i fins i tot va aparèixer en un capítol de la sèrie Crackòvia, fent de Thievy, parlant en català. I la Núria em va escriure de part de tots dos i em va dir: “Diu l’Amadou que us doni les gràcies perquè ha pogut participar al Crackòvia perquè parla català, i això ha estat gràcies al programa Voluntariat per la Llengua”. Des d’aquí, doncs, us reproduïm la història de l’Amadou que pretén ser un humil homenatge a la voluntat d’integrar-se que sempre ha demostrat de l’Amadou i d'integrar, la Núria.

El 16 d'octubre de 2018 el diari El Punt Avui va recollir el testimoni de l'Amadou en el reportatge "Podría viure aquí sense parlar català", que parlava sobre experiències en el VxL.

Lídia Coll, dinamitzadora del VxL del CNL de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/11/2018
, ,

Em dic Amadou Cisse i sóc de Marsassoum, un poble del sud del Senegal. Tinc 33 anys, visc a Sabadell des de l'any 2008 i en fa dos que em vaig casar amb la Núria. Fa cosa d'un mes que estic treballant i, per fi, sento que les coses comencen a ser com jo havia somniat quan vaig marxar de casa meva.

Des del Voluntariat per la Llengua (VxL) del Servei Local de Català de Sabadell, en el qual tant jo com la meva dona hem participat durant diversos anys, m'han demanat que us expliqui la meva experiència des que vaig arribar a Catalunya. Per a mi és una manera de donar a conèixer la meva història i la sort que he tingut de trobar persones que m'han acollit i que m'han permès sentir-me un més aquí, en un món ben diferent del meu i alhora amb tantes coses en comú.

Des que era ben jove somiava que emigrava a Europa, tal com havien fet els meus tiets i cosins, per millorar les condicions de vida de la nostra família. Al maig del 2007 va arribar la meva oportunitat i vaig poder viatjar a Mauritània, on vaig estar sis llargs mesos. El dia 6 de novembre vaig agafar una pastera i, després de quatre dies al mar, vaig arribar a les Illes Canàries, on vaig estar quaranta dies en un centre d'internament per a persones indocumentades. Finalment, el dia 28 de desembre del 2007 vaig arribar a Mataró, a casa del meu cosí. Ja havia arribat, per fi, a l'anhelada Europa.

Quan vaig arribar em vaig sentir confús i molt impactat pel que veia, tot era molt diferent del món d'on jo venia. No coneixia ningú, les persones em miraven amb recel o fins i tot amb por, no parlava cap de les llengües que es parlen aquí, no em podia comunicar amb ningú... La primera setmana em vaig sentir espantat, perdut, i vaig qüestionar-me el fet d'haver vingut. Els meus cosins i altres senegalesos amb qui vivia em deien que mirés la televisió per conèixer una mica més el lloc on havia aterrat, la cultura, la llengua... i al cap d’una setmana ja tornava a marxar, aquest cop a Andalusia, a buscar feina, perquè a Catalunya no en trobava, i jo havia vingut a treballar! Allà hi vaig estar dos mesos i només hi vaig poder treballar dos dies... Que desesperant!

Un cosí que vivia a Sabadell em va proposar de venir-hi i, des de llavors, ha estat la meva ciutat, el lloc on visc. Aquí tampoc no va ser pas fàcil, els primers mesos: la meva situació legal era irregular, no tenia feina... Sempre em relacionava amb altres nois africans, però jo volia anar més enllà. Em va ajudar molt l'Oficina d'Atenció a la Nova Ciutadania. Gràcies a la Carmen, a la Nani i a la Cristina vaig poder conèixer una mica més Sabadell i de quina manera m’hi podia integrar. La informació que em van facilitar em va permetre contactar amb el teatre El Ciervo, que em va donar l'oportunitat de fer teatre sense saber encara parlar ni una paraula de català ni de castellà. I això que vaig fer de Manelic! Temps després, des de la mateixa Oficina, em van trucar per si volia participar a la Cavalcada de Reis. Però què era, això de la Cavalcada de Reis? Tant me feia que no ho sabés amb exactitud..., jo hi volia participar, perquè m'encanta el teatre, i em sentia afortunat de poder viure noves experiències i conèixer gent. Fer de patge reial va ser ben divertit!

A més a més de les activitats, tenia ganes d'aprendre la llengua del país, i l'any 2009 vaig començar a assistir a l'Escola de Formació d'Adults del meu barri. Però em vaig posar malalt i no vaig poder acabar el curs, quin greu! Estava ben content d'anar a l'escola –no en vaig tenir l'oportunitat quan era petit– i em sentia agraït de poder aprendre aquí!

Per poder millorar el coneixement del català, un company meu, el Lamine, em va aconsellar que participés en el programa Voluntariat per la Llengua. Vaig adreçar-me al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell i la Lídia (la dinamitzadora del vxL) em va presentar el Francesc Xavier, el meu voluntari. Gràcies a ell, vaig millorar el català i això em va possibilitar una millor integració social. De fet, ell, la seva dona i la seva filla, la Marta i l'Anaís, ara són els meus pares i la meva germana. Vaig tenir molta sort amb la meva nova família, però els vaig haver de deixar perquè necessitava treballar i vaig marxar a Lleida. Allà, però, mala sort: en set mesos només quinze dies de feina.

El Francesc Xavier em va donar l'oportunitat de tornar a Sabadell i poder viure en millors condicions, i així ho vaig fer. Vaig reprendre les classes a l'Escola de Formació d'Adults i la participació al Voluntariat per la Llengua, i aquest cop la Lídia em va assignar una parella nova, la Montse. Amb ella ens vam apuntar al grup de teatre del VxL i vaig conèixer una colla de catalans molt entranyables i divertits: el Vicenç, el Lolo, el Pep, la Teresa, la Najat, l'Antonio, l’Ana María, el Mamadou... Vam passar molt bones estones assajant, al Casal Pere Quart, i vaig perdre la vergonya a deixar-me anar parlant en català: no els oblidaré mai! De fet, gràcies al taller de teatre del VxL, he estat capaç no nomes de parlar en català a dalt d’un escenari sinó de fer de Thievy al Crackòvia de TV3 davant les càmeres!

En l’àmbit personal, gràcies al Mamadou, vaig conèixer la seva voluntària lingüística, la Núria, que des de fa dos anys és la meva dona. El dia del nostre casament li vaig dir a la Lídia: “el Voluntariat per la llengua ens ha unit!”. En aquest temps hem viscut un munt d'experiències plegats que ens ha permès coneixer-nos millor, qui som i d'on venim, la realitat de Catalunya i la del Senegal, la nostra cultura, la nostra família i els nostres amics... Ara tots dos formem part d'una gran família d'aquí i d'allà. I tot gràcies al fet que un dia els nostres camins es van creuar.

Per finalitzar, us animo a viure totes aquelles experiències que us siguin possibles. I, si podeu, amb gent d'aquí i d'allà. Conèixer altres realitats es pot fer viatjant, però també aquí, ben a prop de casa, i fins i tot a casa, amb persones que poden fer de la nostra vida quelcom ben enriquidor!

L'Amadou Cisse (aprenent del VxL del CNL de Sabadell) va fer aquest escrit l'any 2014. Ja fa sis anys que es va casar pel ritual africà amb la Núria (la voluntària del VxL que havia estat parella lingüística del seu amic Mamadou).

D'entre les convidades al casament hi havia la dinamitzadora del VxL del CNL de Sabadell, qui també ha escrit sobre l'Amadou en aquest blog (Humil homenatge a la voluntat d’integrar-se de l'Amadou i a la d'integrar de la Núria).

El 16 d'octubre de 2018 van explicar la seva experiència en el VxL en aquest reportatge del diari El Punt Avui: "Podría viure aquí sense parlar català".

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
08/11/2018

Nosaltres, la Patrícia i jo, que em dic Jordi, ens vam conèixer fent el curs de Català 3 a l’Escola d’Adults de la Llagosta. L’any següent, però, la Patrícia es va inscriure als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) a Barcelona. Aquell any, que ella feia l’Intermedi II i III, li van oferir la possibilitat de tenir una parella lingüística a través del Voluntariat per la llengua (VxL) i, com a aprenenta, li va semblar una molt bona oportunitat per practicar el català i perdre la vergonya. Pel que fa a mi, que aquell any feia el curs de suficiència 1 a la Llagosta a través també del CPNL, em van demanar si volia ser voluntari lingüístic al VxL i vaig dir que sí, perquè vaig creure que era una bona oportunitat per ajudar les persones que volen aprendre a parlar el català, però que no el parlen per falta d’ajuda o per vergonya. Va ser llavors quan l’Oficina de Català (OC) de la Llagosta ens va posar en contacte per tal de formar una parella lingüística, de manera que ens vam retrobar un any després.

Les primeres trobades van tenir lloc a la Biblioteca de la Llagosta; ens hi trobàvem un dia a la setmana i confirmàvem la trobada a través de Whatsapp. Actualment ho continuem fent així, tot i que ara ens trobem més aviat a cafeteries del poble. Som molt constants i no portem res preparat, sinó que parlem espontàniament de qualsevol tema, ja siguin temes d’actualitat, dels nostres països respectius, de bricolatge, de tot.

Estem molt satisfets de veure com les converses s’han tornat molt més fluïdes. I si s’hi incorpora  una tercera persona, la fluïdesa es manté.

A començaments d’estiu, ens va semblar interessant que la Patrícia practiqués el català amb altres persones del poble, no només amb mi, i com que a tots dos ens agrada caminar, vam organitzar una caminada fins a l’ermita de Santiga de Santa Perpètua de Mogoda amb un grup de coneguts. Durant tot el camí vam parlar en català amb tothom. Com he dit abans, a  tots dos ens agrada caminar i, quan en tenim l’oportunitat, ens hi apuntem de seguida. També compartim l’afició del bricolatge, comentem com arreglar desperfectes de la casa o fer-hi millores i compartim experiències sobre aquesta qüestió.

Hi ha una cosa que ens fa gràcia i és que, quan vam coincidir a l’Escola d’Adults de la Llagosta, a la Patrícia li costava d’entendre què deia jo, perquè parlava massa ràpid, i això li feia una mica de ràbia, i  també feia que no ens entenguéssim gaire bé personalment. I resulta que ara, un any després, ens tornem a trobar al VxL i ens hem fet amics. El món és un mocador!  
Per acabar, considerem que la nostra experiència com a parella lingüística del programa del VxL és molt positiva i enriquidora, i és per això que animem altres persones a participar-hi.

Jordi Sisó Oller (voluntari) i Patricia Sust Sajur (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'OC de la Llagosta (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/10/2018
,

Primer any d'establiment col·laborador del VxL a Santa Coloma de Gramenet!

Xavier Santamaria de Roba Bugatti Home (c. de Pompeu Fabra, 10) i David Ventura d'Alfil Santa Coloma (c. de Sant Josep, 12) tot just han fet el seu primer any com a establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet. Per aquest motiu, els hem preguntat com valoren l'experiència de rebre aprenents del VxL i alumnes dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L’Heura.

Què aporta a l'establiment col·laborador aquestes visites lingüístiques?

Xavier: Personalment m'omple a mi i així a la botiga.  M'agrada participar-hi perquè puc fer un cop de mà a algú que vol aprendre; a més, no costa res.

David: Interessadament va bé pel negoci perquè entra gent, però també està molt bé perquè es tracta de persones a les que ningú s'atreveix a parlar en català i així ja hi ha algú que comença a fer-ho.

Venen amb ganes de parlar?

Xavier: Sí, venen amb  molt bona disposició.

David: Sí, venen amb ganes de parlar, inclús em pregunten com es diuen en català els articles que hi ha a la botiga.

Es nota la vergonya o els nervis que tenen a l'hora de parlar?

Xavier: Recordo un home que sí que en tenia, però es normal perquè es tallen i és que segurament van a botigues que no hi havien anat mai abans, així que tenen encara més.

David: Va venir una persona que no, tant se li'n feia, el que volia era fer la pràctica, però les altres es notaven una mica tallades.

Creus que és útil per als alumnes practicar el català en els establiments de la ciutat?

Xavier: Sí, perquè és diferent parlar en una classe i veuen que poden fer-ho amb més tranquil·litat. A més, el professor té un accent i una manera de parlar diferent de les que trobaran a les botigues, que també seran diferents entre elles.

David: Sí, s'ha de parlar. Un idioma si no es practica fora d'una classe, no serveix de res.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del CNL L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/09/2018

Compartim amb vosaltres un article que hem demanat al Club Muntanyenc Mollet, com a entitat implicada amb el Servei Local de Català (SLC) de Mollet del Vallès i les parelles lingüístiques. Des de 2006, ininterrompudament, el Club ens ha organitzat una marxa anual per al nostre alumnat dels cursos de català per a adults i les parelles lingüístiques del nostre VxL i ha mobilitzat uns 800 participants en aquestes sortides. Enguany celebra el 75è aniversari. Per molts anys puguem continuar col·laborant junts!

Conèixer el país

El Club Muntanyenc Mollet, com moltes altres entitats excursionistes de Catalunya, té molt clar que aquesta no és només una activitat esportiva i comporta, també, conèixer el país: “no es pot estimar allò que no es coneix” i res millor que començar pel territori més proper i caminant, que ens permet apropar-nos-hi, entendre'l: des de la natura que l'envolta i  pels testimonis històrics i culturals del passat fins als actuals.

Això és el que ens ha orientat les sortides amb el Voluntariat per la llengua i les parelles lingüístiques des de l’any 2006, conjuntament amb els socis del Club que hi han participat amb aquell sentit de companyonia cap els convidats que obre portes, comparteix inquietuds i desvetlla sovint un nou interès.

Es va començar per Gallecs, l'entorn més proper i després es va passar a pobles veïns amb l'ajut del transport públic —en alguns casos—  amb visites al jaciment romà de Montmeló, al dolmen de Castellruf de Sant Maria de Martorelles, a Santiga, als cellers de Can Roda i Parxet, a la Fundació Folch i Torres i en la darrera visita, a la Casa de les Aigües de Montcada.

Sempre les jornades han estat una agradable experiència i un resultat general de satisfacció, no tan sols pel seu contingut, sinó per la simbiosi que s'ha generat entre uns i altres, on tots hem après de tots. Volem testimoniar a l'SLC de Mollet que ha estat un goig poder col·laborar amb la tasca que desenvolupa i significar que hem tingut la joia d'incorporar com a socis alguns participants, que ara com tots,  pas a pas, descobrim el país i n'augmentem l'estima.

Tot recordant Pompeu Fabra en el “seu any”: en els 150 anys del seu naixement, els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa, i com a gran excursionista que fou i que en les seves sortides va afegir: “ l’amor per la pàtria i l’interès i la passió per les diferents manifestacions lingüístiques del territori català”.

SORTIDES AMB EL CLUB MUNTANYENC MOLLET

  • 2006 i 2007 Gallecs, Espai Rural de Gallecs, Església de Gallecs, seu del Club Muntanyenc Mollet (120 persones)
  • 2007 Palau-solità i Plegamans, castell de Plegamans-Fundació Folch i Torres  (60 persones)
  • 2008 Santa Perpètua, castell de Mogoda i trobada amb les parelles i alumnat de Santa Perpètua (80 persones)
  • 2009 Montmeló, Jaciment de Can Tacó (50 persones)
  • 2010 Sant Fost-Santa Maria de Martorelles, turó de Galzeran i dolmen de Castellruf (60 persones)
  • 2011 Santa Maria de Martorelles, Can Girona i celler Parxet (100 persones). El Club Muntanyenc Mollet rep el premi Voluntariat per la llengua Marketplace en la categoria entitat col·laboradora.
  • 2012 Sant Cugat del Vallès, visita guiada: església, monestir... (70 persones)
  • 2013  44a Renovació de la Flama de la Llengua amb el Club Muntanyenc Mollet a Montserrat (25 persones)
  • 2014 Santa Perpètua de Mogoda, Santiga: visita guiada amb el Club Muntanyenc Mollet i l’Associació d’Amics de Santiga (50 persones)
  • 2015 Martorelles, Celler de Can Roda (80 persones)
  • 2016 Palau-solità i Plegamans, castell de Plegamans-Fundació Folch i Torres  (60 persones+ parelles dels companys del CPNL de Palau 15-20 persones)
  • 2017 Montcada i visita guiada a la Casa de les Aigües de Montcada (30 persones)

Club Muntanyenc Mollet

C/  Pineda Fosca, 6 –Casal La República - 08100   Mollet del Vallès

Tel./fax: 93 579 12 85 a/e: cmmollet@cmm.jazztel.es   http://www.cmmollet.cat

Montserrat Pocurull, responsable de l'SLC de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/08/2018

La fruiteria i verduleria Bis Milah, al carrer Regomir del barri Gòtic de Barcelona, és un dels nous establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona a Ciutat Vella. Parlem amb el Mansoor, un dels propietaris, perquè ens expliqui la seva relació amb la llengua catalana.

Ens pots explicar quan i com va ser la teva arribada a Catalunya?

Sí, vam venir l'any 1999 amb tota la meva família, els meus germans i la meva mare. El meu pare portava uns vuit o nou anys treballant aquí. Jo tenia 13 anys, venia d'un poble molt petit allà al Pakistan, i clar, venir a una ciutat com Barcelona va ser un xoc molt gran, quant a la cultura, quant a la llengua... Venia amb molta humilitat, amb moltes ganes d'aprendre, però clar, d'on venia jo a aquí... el dia i la nit.

Pel que fa a aquest xoc amb una nova cultura i una nova llengua, com va anar?

Si no recordo malament vam arribar al setembre, i al cap de dues setmanes ja vam anar al col·legi. I quan ja comences el dia a dia d'aquí, doncs bé. Els primers tres mesos ens enteníem bastant bé en anglès i després ja comences a aprendre millor la llengua. Va anar tot molt bé.

Vau anar a una aula d'acollida o directament a les aules?

No, no, anàvem aquí al carrer Ample a una escola que ja no hi és, l'escola Pia Calassanç, i vam aprendre directament a les aules.

A l'hora de practicar fora de l'escola, vas tenir ajuda dels veïns, de la gent del barri?

Més que ajuda, clar, nosaltres teníem ja aquest negoci i aquest barri fa uns vint anys era molt de gent del país. Ara, òbviament ja no ho és. Nosaltres vam agafar confiança amb veïns, jo tot el dia jugava al carrer amb la pilota... El dia a dia va ser la meva universitat.

Creus que altres persones que han vingut del Pakistan han tingut també aquesta facilitat?

Potser no han tingut aquesta facilitat gràcies al fet de tenir un negoci, però sí, les persones que conec de la meva edat, amb les quals continuo tenint amistat, parlen un català perfecte.

Parla'ns una mica del teu establiment.

Era del meu pare, va començar fa divuit anys i es va jubilar fa uns cinc o sis anys i ens el va passar al meu germà i a mi. Jo, a part d'això, també tinc la meva empresa de comerç internacional. El barri ha canviat molt, com tot, Barcelona ha canviat molt i ens anem adaptant a aquests canvis.

Amb els clients, quins idiomes ara us fan més falta o parleu més?

Potser l'anglès, una mica de francès, el portuguès també perquè hi ha molta gent del Brasil, l'italià... Jo personalment parlo set llengües. Sempre tinc ganes d'aprendre. Crec que el pas de vendre a donar un bon servei es produeix amb el fet que hi hagi una persona amb qualsevol problema que vingui i que surti d'aquí amb un somriure; que tu, en tres minuts, li has dit coses que li han alegrat el moment i això, per mi, és molt gratificant. Tractes la gent com t'agrada que et tractin i aquest és el secret.

I quina és la teva llengua materna?

L'urdú i el panjabi, totes dues.

El fet de parlar català, creus que t'aporta un valor afegit amb els clients?

Molt, molt. Ja no és només pels clients. El català és una manera d'entendre la vida, és una nació, és molt necessari que la gent pugui entendre que el català és primordial ara mateix aquí. T'obre moltes portes, la gent et tracta molt bé allà on vagis. Si tu vas a França, el que has d'aprendre és francès perquè la llengua és la francesa.

Et sorprèn que la gent se sorprengui que parles català?

Abans sí, ara ja no. Ara ja del dia a dia t'acostumes i, mira, jo sempre parlo en català i si la persona que tinc al davant no el parla, llavors ja canvio de llengua.

Llavors tu ets ideal per a totes aquelles persones que volen practicar català perquè l'estan aprenent i van a una botiga i quan ja els senten que tenen un accent, els canvien de llengua i els parlen en castellà.

Això és un error molt gran. L'altre dia vaig sentir una professora aquí parlant amb un noi pakistanès en castellà i li vaig dir: "Tu ets professora, què fas? Ajuda'l a aprendre català". El català no només és una llengua, és una cultura, uns valors i una manera de veure la vida, i això s'ha de defensar.

Ara t'has fet establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua. Què t'agradaria aportar?

Per mi és un plaer i un honor poder aportar el meu gra de sorra i mostrar des de la meva òptica el camí fet per poder aprendre català i els valors que m'aporta i el que ha significat per mi... Tot el que pugui aportar i a la vegada aprendre per mi és fantàstic. I el meu testimoni és real, he après al col·legi i en el dia a dia, en la pràctica real de la vida. I animo les persones que es llancin a aprendre, però sempre, de manera constant, no només al col·legi, sinó també i sobretot quan en surtin. I continuar sempre, sense por ni vergonya, perquè l'única manera d'aprendre és fer-ho malament. La vida és així i s'aprèn així, el camí és aquest.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
01/08/2018
, ,

El Voluntariat per la llengua per conèixer Catalunya amb una altra mirada

Som la Cristina i l’Hugo i vam venir a Barcelona fa nou  mesos. Gràcies al programa Voluntariat per la llengua (VxL) i a l’Àngel, el nostre voluntari, vam tenir una oportunitat única de conèixer moltes coses que sense aquesta ajuda mai hauríem tingut la possibilitat de viure.

Per aprendre la llengua catalana l’Àngel ens ha organitzat moltes activitats per incorporar-nos a la vida catalana, aprendre els costums i tradicions i sentir d’alguna manera qui va ser en aquest lloc fa molts anys.

Moltes gràcies al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i al VxL per donar-nos aquesta oportunitat i a l’Àngel per ajudar a persones com nosaltres que no vam néixer amb el català com a llengua materna per començar a practicar poc a poc aquesta nova llengua.

L’Àngel ha organitzat sortides i passeigs molt interessants per molts llocs de Catalunya. A Barcelona vam conèixer els misteris de la història de Ciutat Vella, del Parc de la Ciutadella, del Poblenou, dels jardins del Montjuïc. Per Catalunya vam anar a passejar per Lleida i per la Vall de Núria.

Amb el programa de parelles lingüístiques hem conegut altres persones que han vingut a viure a Barcelona: l’Ana i el Jose; el Simón i la María José. En algunes activitats també ens ha acompanyat la parella de l’Àngel, l’Edith, una dona molt maca i entregada.

Moltes gràcies a tots per aquesta iniciativa!

María Cristina Mújica i Hugo Castro, aprenents del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona que han tingut com a voluntari l'Àngel Quiles, amb qui han fet les trobades per practicar el català en format de tertúlia al Casal de Barri Bac de Roda-Poblenou

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
30/07/2018

A Montornès, com a tot arreu, tenim grans voluntaris i voluntàries lingüístics, i en Ferran n’és un. Els seus aprenents estan encantats amb ell. De moment n’ha tingut tres, d’aprenents, tot i que en podrien ser més, ja que a les seves trobades sempre hi pot haver algun espontani que s’uneixi a les converses.

En Ferran Díaz Àguila té 36 anys i és llicenciat en història en l’especialitat d’arqueologia. En aquests moments treballa com a  tècnic de Patrimoni a l’Ajuntament de Montornès on du a terme tasques de recerca, gestió i dinamització dels elements de patrimoni històric del municipi.  És voluntari lingüístic des de l’estiu de 2017. Primer va fer de voluntari d’en Mustafà, un jove d’Algèria, i actualment és voluntari d’en Diego, que ve d’Osca, a l’Aragó, i d’en Jamal, que és del Marroc.

Li hem fet algunes preguntes i com veureu en les seves respostes apareixen unes paraules clau que s’escauen molt bé a l’univers que envolta el Voluntariat per la llengua: identitat, responsabilitat, compartir, aprenentatge, joc, conversa, diversió...

Per què fas de voluntari lingüístic? Què t’empeny a “regalar” als altres un bé tan preuat com el temps?

El llenguatge és un dels elements identitaris amb més potència i un factor fonamental per la comunicació entre persones i clau per a la integració social. És per això que em sembla un acte de responsabilitat compartir la llengua, així com qualsevol tret cultural, amb qui tingui interès. Trobo que els voluntaris no “regalem” el temps, sinó que el compartim, ja que és un procés d’aprenentatge molt positiu per a totes les parts implicades. A més m’ho passo molt bé.

Tens tota la raó. “Compartir” és una paraula clau, potser una de les més importants en la relació voluntari – aprenent.  Quan quedes amb els teus aprenents, què acostumeu a fer? Què “compartiu”?

Fem coses del tot quotidianes, de la mateixa manera que ho és parlar. Passejar, prendre alguna cosa, jugar al ping-pong... tot allò que serveixi com a pretext per parlar, però que alhora ens sigui natural. També hem participat en alguna de les tertúlies a les cafeteries organitzades per l’Oficina de Català (OC) de Montornès del Vallés on es trobàvem amb altres alumnes de català.

Prepares d’alguna manera les teves trobades amb els aprenents? Fas servir material de suport o deixes que sorgeixi espontàniament la conversa?

La preparació de les nostres sessions és molt fàcil: proposem pel·lícules o sèries que es puguin veure en català i a la següent sessió les comentem i les ressenyem. Algunes de les sèries que els he recomanat de mirar han estat "Oh, Europa!" o "La Memòria dels Cargols", també dibuixos com "Bola de Drac"... material al qual poden accedir fàcilment per TV3 a la carta o per Youtube.

Recordes alguna anècdota que t’hagi passat amb els aprenents? Alguna confusió divertida o alguna situació de “xoc” cultural?

Doncs no especialment, però de confusions n’hem tingudes moltes i hem rigut molt tots plegats.

Va ser difícil començar a parlar en la primera trobada?

No gens. La conversa sorgeix de manera espontània i molt ràpidament; de fet, durant les primeres sessions els temes són molt recurrents: a què et dediques, tens aficions, per què vols aprendre català... I un cop ja coneixes els aprenents  és més fàcil encara.

Notes que els teus aprenents han millorat el seu domini de la llengua parlada?

Sí. És molt estimulant veure com els aprenents milloren la seva expressió setmana rere setmana.

Com animaries algú a fer-se voluntari?

Li diria que és una manera molt eficaç de conèixer gent nova, amb experiències diferents a la vida. Animaria a tothom a provar-ho, perquè és molt enriquidor personalment i és divertit.

Vols afegir algun comentari o explicar alguna cosa més?

Mmmmm... potser soc molt “soso”, però crec que no...

Donem fe que en Ferran està lluny de ser una persona “insulsa”, ans al contrari, és una persona interessant i amena que s’entusiasma tot parlant d’història, ensenyant les fotos dels jaciments arqueològics on treballa o explicant les darreres teories a propòsit d’algun descobriment. A Montornès els participants en el Voluntariat per la llengua són afortunats de poder comptar amb ell. Gràcies, Ferran!!!

Reyes Barragán, tècnica de Normalització Lingüística de l’OC de Montornès del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/07/2018

Viatjant amb el català per les cultures del món

Si bé accidentalment vaig néixer a Reus fa poc més de 60 anys, el meu poble natal és Montbrió del Camp, a la mateixa comarca on hi vaig néixer a la capital Reus.

Doncs bé, ja he posat el punt d’origen, que amb el temps s’ha anat convertint en un punt de retorn per visita obligada familiar però de curta durada com si fos una visita de metge de la Seguretat Social. La feina, de vegades acceptada com un mitjà de transport, a mi m’ha portat a Barcelona, on hi porto vivint seguidament des de 1999, però també a Les Escaldes (Andorra), Tarragona, Girona i de nou a Barcelona.

Gràcies a Deu i a la meva família, no pateixo crisi d’identitat (SÓC CATALÀ i el meu DNI està a l’ADN, no caduca com els de plàstic que fan al país del costat), no per això he renunciat als idiomes estrangers, abans el contrari, si em van obligar a la força a aprendre espanyol, per què no aprendre’n altres? I així ho he fet, i amb 60 anys fets, puc dir que “així ho segueixo fent”, i no ho deixaré de fer mentre al cervell hi hagi espai!

Agafem-nos fort que entrem a les entranyes de l’article! Tot i parlar català com a únic idioma matern, va ser el passat 7 de Febrer de 2012 que amb l’ajut del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) vaig assolir el nivell C de català, un punt important del trajecte ja que poques setmanes després, vaig decidir fer-me voluntari per la llengua, una decisió de la que NO EM PENEDIRÉ MAI.

El Voluntariat per la Llengua m’ha ofert la possibilitat de viatjar per les cultures del món mitjançant el català, la llengua materna!! Un viatge de sensacions i emocions fortes que de vegades ni voldries escoltar, sense voler he fet treure llàgrimes de pena i dolor a una parella lingüística d'Ucraïna al explicar-me els greus problemes familiars entre els partidaris de Rússia i els nadius de Ucraïna. Mesos abans, de retorn a casa, havia estat jo qui havia tingut els ulls plorosos al recordar les desventures d’un xicot de Gàmbia que me les explicava, minuts abans, amb un tendre somriure d’esperança a la boca.

Però no tot són sensacions tristes, moltes són molt interessants, com conèixer joves estudiants de la illa de Sardenya, de domini Italià però amb part de territori de parla catalana, com és l’Alger. Amb aprenents Italians, també he conegut la quantitat de llengües diferents que es parlen a Itàlia i que de ben segur molta gent desconeix.

Viatjant més cap a l’Est, el català m’ha portat a conèixer persones impressionants, tant a nivell de formació i coneixements com de circumstàncies que mai hauria imaginat, com pot ser el mal tracte que el cos humà rep en territoris durs com el siberià on passen de fortes temperatures a l’estiu, a baixíssimes temperatures sota zero l’hivern. Un aprenent m’explicava la millora de la seva salut al venir a Catalunya, mentre els ulls li brillaven de tristor per deixar-hi allí la seva família. Havia de demanar-li que m’expliqués altres coses per canviar de tema. De vegades, acabava viatjant a la cultura de Ucraïna, per donar-me compte que també als Estats Units hi ha gent molt oberta i humil a la vegada. Tot un món de contrastos, sense cap dubte.

M’ha sorprès positivament conèixer ciutadanes britàniques plenament integrades a la nostra cultura i que s’esforçaven a parlar el més correctament que podien i sabien. També seguint el contacte amb la llengua anglesa, van ser un bon nombre de relaxants xerrades aprenent de les terres de Nova Zelanda, un país encisador, de veritat que sense ser-hi, em sentia com Orlando Bloom fent d'elf a la trilogia "El Senyor dels Anells"!!!

I no parlem de la problemàtica que tenen alguns aprenents que amb tota la mala sort, es troben a feixistes quan els hi pregunten l’hora per tenir un motiu de parlar el català i han d’acabar marxant. Afortunadament, he viatjat a l’altra costat, puc parlar de noms propis, parelles lingüístiques algunes per SKYPE, i també presencials que viuen entre nosaltres, que malgrat ser d’origen espanyol, s’han integrat completament a la Nostra Terra.

En resum, des del 2012 fins ara són ja moltes experiències de viatges a les cultures del món, una experiència especialment enriquidora i excitant culturalment parlant i sense moure’ns de la ciutat on vivim. De ben segur que encara augmentaran i molt, tant en nombre com en interès, agraïment mutu, i per damunt de tot, la nostra voluntat d’ajudar als nouvinguts a integrar-se entre nosaltres. Ells també ho agraeixen, ho veig. Queda palès quan arriba l’hora del comiat després de 10, 20, 30 o més xerrades en català que hi haguem tingut, i comprovem com la seva confiança amb la llengua catalana ha crescut!

GRÀCIES VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA PER PERMETRE'M HAVER FET REALITAT EL CONTINGUT D’AQUEST ARTICLE!!

Ramon Rom, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/07/2018
,

Einstein tenia raó

Què fem, la meva parella lingüística i jo, perduts per aquestes terres de l’Alt Penedès donant voltes amb un cotxe de color groc llampant entre vinyes, ametllers, presseguers, fonts, castells i esglésies? Potser guanyar una aposta i demostrar que no cal anar fins als Pirineus per trobar testimonis del romànic? Després d’uns quants mesos de pelegrinatge de poble en poble, sembla que sí, que ens podem donar per satisfets i afirmar-ho amb el front ben alt.

Tot i així, entre selfies i tombs i més enllà de l’aposta, amb la meva parella lingüística, l’Antoni, també he après moltes altres coses. D’una banda, el plaer i la generositat que ens regala un bon amfitrió. Perquè, en el fons, el programa de voluntariat lingüístic no és més que una forma de donar-nos la benvinguda, d’acollir-nos, una hospitalitat que s’alimenta gràcies al suport i la coordinació de les institucions, però que no podria mantenir-se sense l’admirable generositat dels seus integrants (l’Antoni ara es deu estar posant vermell, però tant se me’n dona: s’ho mereix). D’altra banda, que la llengua és una experiència que desperta tots els nostres sentits i que ens embolica en les seves xarxes de nous sons, sabors, olors i visions. En definitiva, una qüestió de paladar. Acabem coneixent un indret nou i el bategem a través de la llengua. I, mentrestant, tornen a néixer (quin privilegi!).

I encara més: ens assabentem que el paisatge no té tan sols tres dimensions, sinó que, com afirmava Einstein, cal afegir-n’hi una més. Es movem per l’espai, però, alhora, transitem pel temps. És com si la història, amb els seus vestigis, ens estigués fent l’ullet i, només que activem la nostra atenció i la nostra mirada, ens adonarem que una església o unes simples pedres ens estan parlant. El temps habita l’espai i hi conviu, fins a tal punt que els seus testimonis es tornen una mena de forat negre, un passadís que ens catapulta a una altra època.

I, llavors, la nostra imaginació s’engega, i fem volar coloms. El paisatge té capes, i si comencem a treure-n’hi com en una fotografia retocada amb el Photoshop, a poc a poc anem descobrint que sota l’asfalt de l’AP7 segueix palpitant l’antiga Via Augusta, que on hi ha pobles, carreteres i urbanitzacions, abans tan sols hi havia arbres i verd. El temps canvia, flueix més lentament, i la natura , bella i despietada al mateix temps, agafa més protagonisme, únicament contrarestada per la puixança aïllada dels castells i les esglésies. És l’imperi de l’slow time i, seduïts per les seves manyagueries, ens deixem emportar, mentre el focus de l’objectiu s’apropa a aquestes pedres que ens volen comunicar, en forma de flash-back, alguns esdeveniments dels quals han sigut muts espectadors. Escenes quotidianes, converses, amors, picabaralles i guerres: la humanitat sencera dins una pedra. Quina màgia! Desperteu-me, si us plau!

Dante Bernardi, aprenent italià del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf), que té com a parella lingüística l'Antoni Adrover, amb qui fa les trobades per practicar el català a Gelida

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!