Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
28/01/2022

L’Adnan i el Gabriel: una parella lingüística ben avinguda

L’Adnan i el Gabriel es van constituir com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) el febrer de 2021. Ràpidament, tots dos es van avenir molt i van començar a compartir cada setmana estones agradables de conversa en català. Els passava l’hora volant i no els faltava mai tema de conversa. Ara, el gener de 2022, han acabat el màxim de 30 trobades que el programa permet de fer amb la mateixa persona i aquí hi teniu la seva experiència.

Adnan Almousa. 24 anys. De Síria. Va arribar a Catalunya el 2018. Viu a Manresa. “El meu primer contacte amb Catalunya va ser a través d’una trucada de Raül Romeva que em va convidar a córrer la Marató de Barcelona”

Als 14 anys va rebre l'impacte de bala d’un franctirador quan tornava en bicicleta de comprar el pa, a la seva ciutat natal, Homs. Des d’aleshores que va en cadira de rodes. Després d’aquest tràgic episodi, es va desplaçar amb la seva família fins al Líban, on va estar un temps hospitalitzat i recuperant-se. Va ser llavors que va decidir començar a practicar esport. L’esport l’ha ajudat molt a recuperar-se físicament i també a fugir dels mals pensaments. A partir de la pràctica de l’esport va començar a fer maratons a Líbia. Un dia va rebre una trucada de Raül Romeva, que havia conegut la seva història gràcies a un reportatge elaborat per Txell Feixas, corresponsal de TV3 al Líban. El motiu: fer-lo venir a córrer la Marató de la ciutat de Barcelona. Arran d’aquesta trucada l’Adnan va tenir el seu primer contacte amb Catalunya i més endavant, i acompanyat del seu pare, va establir-se a Manresa.

Quan va arribar a la ciutat va voler aprendre català, castellà i anglès. El juny de 2021 ja havia assolit el nivell bàsic de català a través del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat i des del 2019 que participa en el VxL: “Quan la dinamitzadora del programa ens va explicar que existia un projecte com aquest vaig pensar que seria una bona manera d’avançar en l’aprenentatge de la llengua, sobretot a nivell oral”. Amb el Gabriel, el seu segon voluntari, han fet les trobades per videoconferència a causa de la pandèmia, però també han tingut l'ocasió de fer alguna sessió presencial quan la situació sanitària ho ha fet permès. Tots dos reconeixen que el fet de veure's en persona facilita la comunicació: es pot veure millor la cara i la gesticulació de l’altra persona i això ajuda a interpretar el que diu. Tot i així, fer les connexions per videoconferència té la seva part positiva: “Tens l’avantatge que quan ets fora de casa, pots continuar fent l’activitat”- diu el Gabriel. I afegeixen que l'ideal és poder combinar les dues modalitats.

L'Adnan reconeix que participar en el VxL l'ha ajudat molt a deixar-se anar a l’hora de parlar-lo i agraeix al Gabriel l’oportunitat de poder practicar el català, ja que amb les persones del seu entorn no ho pot fer. “Durant aquests quatre anys m’he relacionat molt amb persones llatinoamericanes i àrabs i només parlo en català durant l’estona que estic amb el Gabriel”. El català li agrada i el vol aprendre bé per poder continuar estudiant i obrir-se portes en el mon laboral. D’altra banda, “notes que els catalans se senten més còmodes quan veuen que els parles en català”. El fet de formar part d’aquesta comunitat el fa sentir integrat.

La història de l'Adnan ha estat recollida en diverses ocasions per diferents mitjans de comunicació, aquí en teniu un petit recull per si voleu conèixer-la una mica més:

Gabriel Villegas. 67 anys. De Manresa. Voluntari: “Quan soc a Lledoners em sento com un més, integrat i respectat. Els aprenents són molt agraïts i les emocions es viuen el doble”.

El Gabriel va ser cap de recursos humans d’una empresa durant 40 anys i va compaginar aquesta feina amb la seva gran passió: el dibuix. Des que es va prejubilar, ara fa 8 anys, participa com a voluntari en el VxL. Recorda que la seva primera parella lingüística va ser una noia de Madrid i que l’experiència va ser excel·lent. Després, i durant 7 anys, ha fet de voluntari lingüístic al Centre Penitenciar (CP) Lledoners. Des del febrer de 2021 fins al gener de 2022, ha fet de parella lingüística amb l’Adnan.

El Gabriel i l’Adnan van procurar fer trobades setmanals. El Gabriel recalca que “si no hi ha regularitat i constància, notes que els costa molt avançar”. Tots dos van connectar des del primer moment: “Amb l’Adnan es pot parlar de tot, lliurement, i això m’agrada”. Durant les converses virtuals, el Gabriel procurava vocalitzar molt bé i, si calia, anava una mica més a poc a poc perquè l’Adnan l’entengués. “Aquesta és, potser, la diferència entre veure’t a través d’una pantalla o presencialment. T’amoïnes una mica més per saber si t’entén bé”. De vegades, fins i tot, i aprofitant les seves habilitats artístiques, li feia dibuixos per ajudar-lo a entendre algunes paraules.

A part de fer conversa, també intentaven fer alguna estona de lectura per remarcar la importància de llegir i comprendre el que es llegeix. Segons el Gabriel “l’adequada comprensió lectora l’ajudarà molt en els estudis i en la vida, en general”.

Quan es va engegar el programa al CP Lledoners s’hi va involucrar de seguida. El Gabriel ha fet de voluntari a persones de procedències molt diverses i recalca que “sempre he tingut una bona relació amb tots els meus aprenents”. D’ells, en valora molt l’interès per aprendre l'idioma perquè els ajudarà a trobar feina i a integrar-se de nou a la societat un cop surtin del centre penitenciari. “És important que la societat vegi la vostra actitud, interès i esforç per aprendre la llengua. És una mostra de voler fer les coses bé”, els comenta sovint.

En el seu cas el VxL al CP Lledoners li va obrir altres portes: “hi vaig fer de professor voluntari de dibuix durant cinc anys. D’aquella època m’enduc molts bons records i la satisfacció que gràcies a les meves classes, una persona va aprendre a dibuixar i quan va sortir del centre va muntar el seu propi taller de tatuatges”. “Mai oblidaré el que em va dir: sense tu, no hauria aconseguit refer la meva vida”.

El Gabriel gaudeix molt de fer de voluntari perquè li encanta conèixer gent d’arreu del mon i enriquir-se de diferents cultures i tradicions. “M’aporta moltes coses, si no ja ho hauria deixat. Ho porto a dins”.

L'Adnan (aprenent) i el Gabriel (voluntari) són una de les parelles lingüístiques del VxL gestionades pel CNL Montserrat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2022

La Mercè és voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de fa molts anys, sobretot al Centre Penitenciari (CP) Lledoners. És una mestra jubilada que ja porta des del 2016 en el programa.

“És com una classe a la carta que t’aporta intercanvi cultural”

La Mercè Ibáñez va començar a participar en el VxL quan es va jubilar, ara fa 7 anys: “ja el coneixia i aleshores vaig tenir més temps i un cop vaig començar no he parat. He tingut parelles lingüístiques de molts territoris. La primera va ser ucraïnesa: recordo que va venir aquí per fugir de la guerra i que voltàvem per Manresa per fer pràctiques en comerços col·laboradors.

Jo ja havia treballat en aules d’acollida d’instituts i veia que necessitava la comunicació amb els altres. El VxL era ideal perquè el procés d’aprenentatge de llengües m’interessa i em satisfà: és com si fessis una classe a la carta que a més t’aporta intercanvi personal i cultural. Quan faig de voluntària al CP Lledoners no és tan diferent: ajudo a practicar l’idioma i em reben amb els braços oberts perquè, per als interns, poder parlar amb mi és com tenir l’oportunitat de comunicar-se amb l’exterior. Ho notes durant les trobades, que cada setmana són més disteses i que agraeixen profundament”.

La Mercè recomana el VxL per molts motius però sobretot per la satisfacció de trobar-se antics aprenents que l’aturen pel carrer i li expliquen en un català envejable que tenen feina, desitjos, projectes i que la llengua els ha obert moltes portes.

VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
27/01/2022

14 de gener de 2022. La Salomé, martorellenca resident a Barcelona, es posa la jaqueta i emprèn el camí cap a plaça Catalunya. Avui, després d’un any de converses, somriures i confidències davant de la pantalla, coneixerà en persona la Jacqueline.

La Jacqueline, brasilera resident a Brasília, s’abriga i surt de l’hotel on s’allotja. Aprofitant unes vacances a Lisboa, ha fet escala a Barcelona per conèixer la Salomé, la seva parella lingüística.

Quan es veuen, es fonen en una abraçada càlida, malgrat la gelor de l’hivern i la fredor de les mascaretes. Passegen i s’intercanvien regals, contentes i emocionades d’estar per fi cara a cara; més que parella lingüística, ja són amigues. I és que el Voluntariat per la llengua no va només de llengua, va de persones, de sentiments i d’emocions compartides. La tarda els passa volant.

Més tard, mentre torna a casa, la Salomé pensa en les altres sis parelles lingüístiques que ha tingut, i amb qui encara manté el contacte: el Mariano, d’Argentina, la Marisol, de Mèxic, la Katherine, de Xile... Pionera del Voluntariat per la llengua virtual, ha fet conversa en català amb persones d’arreu del món.

La Salomé es treu la jaqueta i la deixa al penjador. Somriu, emocionada encara per aquest regal de Reis tan especial, i espera poder-se retrobar, algun dia, amb la Jacqueline, aquesta vegada, pels carrers de Brasília.

VxL del Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
25/01/2022
,

Mikhail i Dimitris

Des del 2014 que faig converses de Voluntariat per la llengua (VxL) cada cop més agradables. Actualment en tinc amb dos homes entranyables com a aprenents, un de rus i un altre de grec, que fan de les nostres trobades un moment deliciós i amigable.

El primer va ser la meva primera parella lingüística, un noi rus encantador, i encara ens trobem xerrant de la vida i del món cada cop més conscients de la mútua estimació i del tresor de poder continuar aquesta amistat. Passat l'estiu ho vam celebrar mirant Barcelona des de dalt, als peus del Funicular del Tibidabo.

El Dimitris és un noi grec que fa sis anys que va venir a la ciutat i la va descobrint al mateix temps que flueix la nostra amistat. Passada la distància de la pandèmia ens vam poder abraçar ben fort i celebrar-ho amb un aperitiu que es va transformar en dinar i una llarga sobretaula i passeig per la Rambla de Catalunya.

Per mi els meus conversadors són ja part important de la meva ànima.

Isabel Moreno, voluntària del VxL del Centre de Normalització de Barcelona des de 2014

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/01/2022

Soc l´Eva, soc de Grècia, però visc a Navarra des de fa 12 anys. Fa un any que vam comprar amb el meu marit un pis a la província de Tarragona i és així com vaig conèixer Catalunya i la seva llengua. Me’n vaig quedar fascinada i per això vaig començar a aprendre català. Com que visc a Navarra, no m’és possible parlar-lo habitualment.

Per aquest motiu, conèixer l´Albert a través del programa Voluntariat per la llengua (VxL) ha sigut una gran sort. Ell viu a Alemanya, jo a Navarra, ens veiem per Internet un cop per setmana i parlem durant una hora.

Li estic molt agraïda. Té molta paciència amb mi, i m´ho explica tot molt bé. A més a més, em transmet cultura catalana, cançons, tradicions... Cada vegada estic més immersa en la llengua i m´agrada més.

Amb la conversa i gràcies a aquesta iniciativa de la Secretaria de Política Lingüística estic coneixent millor la cultura i la societat catalanes i he millorat la fluïdesa a l´hora de parlar català.

Us vull felicitar a tots per l´esforç i la feina que feu per mantenir i transmetre aquesta llengua tan bonica. Moltes gràcies per tot!!!!!!

Eva Touzopoulou, aprenenta del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
13/01/2022

L'Anastasiia Kiseleva, aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual, ens explica la seva experiència amb el programa des de Rússia.

Et pots presentar?

Em dic Anastasiia Kiseleva, soc de Rússia, tinc 34 anys i em trobo a Sant Petersburg.

Com és que parles català?

L’any 2017 vaig anar per primer cop a l’Estat Espanyol, a Barcelona. Allà vaig veure que al carrer un munt de rètols estaven escrits en una altra llengua que jo no coneixia. Això em va sorprendre molt. Sort que un amic des de Badalona em va dir que existia una oportunitat d’estudiar el català a la meva ciutat, a més a més, de franc. Així vaig començar a estudiar el català i a través d’un company de classe vaig arribar al Voluntariat per la llengua.

I des de Sant Petersburg, quan fas servir el català?

Participo en el vostre programa Voluntariat per la llengua, vaig participar al Campus universitari de la llengua i cultura catalanes, a L’Estada Lingüística d’Estiu a València (virtual), i avui he acabat l’Estada Lingüística d’Estiu a les Illes Balears (virtual també).

A més a més, tinc amics catalans que viuen aquí a Rússia amb qui parlo de tant en tant i també continuo estudiant català a través de Zoom amb un grup de companys.

La teva participació al VxL ha resultat ser com esperaves,?

Millor encara! Recordo que a la primera trobada jo estava molt nerviosa, però des del primer instant la Virginia, la meva voluntària, va trencar el gel amb el seu somriure i amb coses que va dir. Crec que el Voluntariat per la llengua és una bona oportunitat per practicar l’idioma i sempre és un plaer conèixer gent nova, especialment dels altres països i parlar de la seva vida sigui el que sigui, coses en comú o de diferents.

A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?

A qualsevol persona que estudia català i que vol practicar-lo més i fer amics smiley

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/12/2021

Som l'Ana, de Romania, i lo Sr. Postu, de Catalunya.

L'Ana es va apuntar a fer el Voluntariat per la llengua perquè volia millorar la seva expressió en català en l'àmbit laboral; a lo Sr. Postu li agrada el voluntariat per diferents causes, i la promoció de la llengua catalana n'és una.

Tot i que en primer lloc pensàvem que aquestes trobades serien molt més dedicades a la llengua en sí, des d’un bon inici vam connectar i ara són trobades de dos amics, que s'expliquen les seves experiències, problemes i inquietuds del dia a dia i la vida en general... Sí que de tant en tant un de nosaltres ajuda a l'altre a expressar-se millor i conèixer diferents expressions de la llengua però tots dos ens ajudem en la resta!

Ens acostumem a trobar un cop a la setmana, però parlem tot sovint a través de whatsapp i altres xarxes.

Per nosaltres ha estat una experiència molt enriquidora, no només per la transmissió de coneixements sobre el català, sinó per l'experiència vital de conèixer algú tan diferent i alhora tan semblant... i guanyar una amistat per tota la vida!

Ho recomanem al 100%!

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/11/2021

Ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança

Jeiner Salomón ens explica la seva experiència com a aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet.

Em dic Jeiner, tinc 34 anys i soc cubana. Visc a Barcelona, al municipi de Santa Coloma de Gramenet des de fa 2 anys. Vaig arribar a aquesta ciutat sense haver sentit mai el català i quan vaig sortir de l'aeroport i vaig entrar al metro, vaig descobrir que era una llengua viva i que es parlava molt.

Aquí vaig decidir que havia d'aprendre'l si realment volia integrar-me al país que m'havia acollit. Als quatre mesos d'arribar vaig iniciar el meu primer curs i vaig continuar fins que em vaig sentir còmoda per parlar amb els altres. Als cursos vaig descobrir el Voluntariat per la llengua a través del meu professor Israel i sense dubtar-ho vaig decidir participar-hi. El meu voluntari, el Jesús, i jo ens vam reunir generalment al carrer i parlàvem mentre caminàvem, perquè va ser durant aquells mesos en què la majoria de llocs públics estaven tancats per la pandèmia. Parlàvem de qualsevol tema, sobretot literatura, cinema, i fins i tot una mica de política. De fet vaig descobrir alguns llibres molt interessants per suggeriment seu.

Després d'aquestes trobades em vaig atrevir a parlar en català en qualsevol lloc i ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança, tot i que encara està lluny de ser perfecte.

Crec que el Voluntariat per la llengua és l'oportunitat perfecta per aquells que estan aprenent l'idioma per enfrontar el pitjor enemic quan ens iniciem en una llengua nova, que és la por a equivocar-se, per això sempre que trobo un amic que vol aprendre català, li recomano participar al Voluntariat per la llengua.

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
27/10/2021

El Gúmer i el Marcelo són un voluntari i un aprenent que van començar a fer les xerrades del Voluntariat per la llengua per practicar el català (VxL) en la modalitat virtual del programa i les van continuar de forma presencial, aprofitant que viuen al mateix municipi del Baix Llobregat.

Gúmer, per quin motiu et vas inscriure al programa Voluntariat per la llengua?

Hi havia diferents motius per fer-ho, però el més important per a mi  era participar per donar suport a la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre tarannà.

Marcelo, com i per què vas decidir aprendre català i, a més, inscriure’t com a aprenent del VxL?

Em vaig decidir a aprendre català primer perquè m’agraden molt les llengües i després perquè és l’idioma del lloc on visc fa molts anys, no volia sentir-me tan estranger…

Continuem amb el Marcelo: Quan vas arribar a Catalunya? I a Castelldefels? Et va costar acostumar-te al territori? Has de marxar aviat de Castelldefels? 

Vaig arribar directe a Castelldefels, fa anys, abans de la pandèmia… sembla que soc aquí fa una vida. No he viscut en un altre lloc de Catalunya que no sigui Castelldefels.

Quant al Gúmer, ens agradaria saber si tens alguna anècdota de la teva trajectòria com a voluntari del VxL.

No hi ha gaire anècdotes a dir, però sí que tant l’Araceli com en Marcelo han estat dos aprenents d’allò més interessants i curiosos a l’hora d’aprendre i conèixer la realitat del nostre país.

Per a tots dos: Quina valoració feu de les vostres trobades lingüístiques? En teniu anècdotes, detalls…? Heu fet servir el material de suport a la conversa (Quaderns Parlem tu i jo, vídeos dels trucs de màgia, etcètera)? En total, quantes hores heu fet de conversa VxL?

(Marcelo) Per a mi ha estat una experiència fantàstica, no només per la calidesa i la paciència del Gúmer, sinó perquè, a més, he après moltíssim. Si bé el material de suport ha ajudat, la paciència i els evidents dots d’educador del Gúmer m’han servit molt.I en total hem fet tres sèries de deu… 30 hores de trobades.

(Gúmer) Valoració totalment positiva dels dos aprenents. Potser amb l’Araceli les trobades van ser més curtes per la situació de pandèmia, però amb el Marcelo vàrem arribar a les 30 sessions (inicialment virtuals i més tard presencials). Amb l’Araceli si no m’erro devien ser unes 10-12 sessions.

Trobeu que heu après coses l’un de l’altre? Quines?

(Marcelo) Jo del Gúmer he après de tot: llengua, història, geografia, cultura catalana,  la culinària, les coses típiques… Insisteixo, ha estat una experiència molt recomanable.

(Gúmer) De l’Araceli he pogut comprovar el grau d’estimació de la seva feina (Infermera d’UCI a Bellvitge) i les ganes d’aprendre la nostra llengua. En Marcelo és un encant de persona, obert, curiós del tot el que és català. Hem descobert el món del vi, que a tots dos ens agrada, i hem compartit experiències i opinions. He notat, en ambdós casos, les ganes de saber i conèixer la nostra cultura en tots els vessants.

El Marcelo ve de l’Uruguai i el Gúmer és de Barcelona. Quines són les diferències més rellevants entre un territori i l’altre? I les similituds?

(Marcelo) No hi ha grans diferències entre els dos territoris, Catalunya té més història, té el modernisme i està més avançada econòmicament… I el més semblant entre tots dos territoris són les platges…

(Gúmer) Avui en dia, parlar de diferències en un món tan globalitzat és complicat. Evidentment hi ha diferències amb la cultura, els costums, la llengua, les maneres de viure i com viure. Els sistemes polítics de cada país (cas d’en Marcelo) són força diferents, tot i que han canviat molt. Però les ganes de conèixer i valorar personalment cada situació, evidentment, guanyen.

Actualment hi ha aprenents en llista d’espera per tenir un voluntari lingüístic del VxL. Quina crida faríeu vosaltres, com a voluntari i aprenent que gaudiu d’aquest programa gratuït de xerrades, per demanar voluntaris lingüístics?

(Marcelo) Jo diria que és una excel·lent idea, que val la pena l’esforç, i que s’aprèn molt. Que cal intentar-ho.

(Gúmer) Ser voluntari del VxL és un acte totalment desinteressat i que alhora enriqueix amb la interacció amb els aprenents que ens assignen com a parella lingüística. Estic molt agraït de poder fer xerrades lingüístiques amb altres persones d’arreu del món. Estimo la meva terra i vull que ho sàpiga tothom.

Voleu afegir algun comentari més a l’entrevista?

(Marcelo) Vull agrair a la Cati (dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística, CNL, Eramprunyà)  per la seva gestió i la seva constant ajuda davant de qualsevol inconvenient.I també vull agrair molt especialment al Gúmer per tot el que hem compartit, sobretot per la seva generositat per desplegar els seus coneixements. No sé si marxaré de Catalunya o em quedaré en aquesta terra, encara no ho tinc clar, per motius de feina, però el que sí que sé és que gràcies al VxL he guanyat un bon amic.

(Gúmer) El meu darrer comentari és per agrair tant a la Cati com als meus aprenents l’esforç per tirar endavant aquesta iniciativa, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre tarannà i el fet que som persones obertes a tothom. Et dono les gràcies, Cati, per la teva tasca. No es veu reflectida a nivell general, però els que hi som, t’ho agraïm molt. Una abraçada ben forta i SALUT!

Agraïm el Gúmer i el Marcelo la seva participació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua i la implicació en aquesta entrevista.

VxL del CNL Eramprunyà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/10/2021

La Rosó, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual des dels Estats Units, ens parla de la seva relació amb el programa i amb la llengua catalana malgrat la distància.

Et pots presentar?

Em dic Rosó i vaig néixer a Girona, ara fa 43 anys, però vaig créixer a Barcelona. Actualment visc a Virginia Beach a la costa est dels Estats Units des de fa 4 anys. Però ara en farà 8 que vaig marxar de Catalunya per raons de feina del meu marit. Aquests darrers vuit anys he viscut a Londres, Seattle i ara a Virgínia.

Malgrat que visc a l’estranger, a casa parlem català. Parlo català perquè és la meva llengua materna, les meves arrels, la seva sonoritat em defineix. Però també ensenyo català virtualment i participo activament a Filolàlia. Si exploreu la web o entreu per Instagram o Twitter veureu que és un projecte petit, però emprenedor on estimem les llengües i volem aportar el nostre granet de sorra per estimar-les més. Ensenyem, traduïm, corregim, assessorem i orientem en català, castellà, anglès i francès. La nostra idea és adaptar-nos i respondre a les necessitats dels qui ens busca, com polir la pronunciació o adquirir més fluïdesa. A més a més, ens agrada compartir aspectes curiosos de la llengua per tenir més consciència de la importància de saber-se comunicar. També com que ens agrada jugar, proposem petits reptes divertits com un concurs de relats o el sorteig d’un sopar entre tots aquells que ens envien un pangrama. Jo us convido a seguir-nos per Twitter o Instagram encara que sigui per curiositat.

Com vas arribar a fer de voluntària al Voluntariat per la llengua?

Quan vaig començar a tenir alumnes de català em vaig adonar que millorarien molt si parlessin català amb altres persones que no fossin jo. Així, que vaig buscar per internet si hi havia una xarxa consolidada de voluntariat per la llengua en català, i vaig anar a parar al VxL. Llavors, vaig pensar que a part de recomanar els meus alumnes de participar-hi, hi podria participar jo, també, per amor a la meva llengua.

Sempre que he pogut he fet de voluntària en diferents àmbits, si puc ajudar algú, per què no fer-ho? Fa molts anys, un estiu vaig fer de voluntària ensenyant català i castellà a immigrants sense papers a Barcelona, aquella experiència em va marcar molt en veure que la seva situació de vulnerabilitat, se’ls hi agreujava perquè no es podien comunicar. Així que quan vaig veure l’oportunitat, no m’ho vaig pensar dues vegades, i em vaig apuntar.

Com són les teves trobades? De quins temes acostumes a parlar?

Intento que les trobades siguin molt dinàmiques i que convidin a xerrar de qualsevol cosa, comentem l’actualitat, una sèrie que estiguem mirant plegades, experiències del passat o plans de futur. Miro de crear un ambient desenfadat i lliure on ningú se senti jutjat. No obstant això, si l'aprenent té una necessitat concreta en un moment determinat, jo m’hi adapto. Per exemple, una aprenent necessitava preparar una entrevista de feina i vam practicar un parell de sessions a fer entrevistes. També he tingut una aprenent que volia aprendre expressions col·loquials, frases fetes o renecs, és a dir, volia sortir del català acadèmic, així que vam començar a veure Plats Bruts i Bricoheroes.

Parlem una mica de tot, actualitat, receptes de cuina, series o fem broma, no hi ha un patró fix. Al primer dia costa una mica trobar un tema, per això proposo fer el joc de l’estrella on cadascú ha d’escriure una pista a cada punta de l’estrella sobre la seva vida com llocs, coses que agraden o feina i l’altre ha d’endevinar què significa. Per exemple, moltes vegades jo escric el número 3 en una punta per dir que tinc tres fills. És una forma de trencar el gel i trobar coses en comú sense sentir-se entrevistat per cap de les dues bandes. Però després, a mesura que avancen les sessions és més fàcil estirar el fil i trobar temes en comú per xerrar.

T’ha sorprès alguna cosa dels aprenents?

Sí, cada persona que he conegut té una història personal completament diferent, però totes coincideixen en les ganes i la tossuderia de voler aprendre català per entendre millor el lloc on viuen. Això em fascina i m’anima a seguir de voluntària, ja que malauradament a Catalunya pots viure perfectament sense saber català, i aprendre’l es converteix realment amb un repte.

A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?

Animo a tothom. És una oportunitat per conèixer persones d’altres cultures i amb punts de vista diferents. És una experiència multicultural inoblidable i una forma de contribuir que el català no sigui una barrera idiomàtica, sinó una forma més per entendre la realitat.

VxL del Centre de Normalització Lingüística l'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!