Blog

"Cada vegada m’agrada més dir coses en català!" Aquesta és la frase que de tant en tant ens diu la Mariola tot rient. Ella va conèixer el programa Voluntariat per la llengua a classe de català. La professora el va explicar i de seguida s’hi va apuntar, perquè el va trobar molt interessant i una oportunitat per practicar la llengua que està aprenent. La Mariola fa un any que té una parella lingüística. Bé, una parella, no, ella forma part d’un trio! La Rosa n’és la voluntària que comparteix amb l’altra aprenenta, la Matilde. Avui ens hem trobat amb totes tres perquè ens expliquin una mica la seva experiència.

Rosa, tu ets de les primeres voluntàries de l‘Oficina de Català de la Llagosta. Recordes quin any vas començar a fer de voluntària, què feies aleshores i per què et vas voler apuntar al Voluntariat per  la llengua?

Fa uns 10 anys aproximadament. Treballava a l’Ajuntament i era alumna d’un curs de català. Vaig voler apuntar-m’hi de voluntària per ajudar les persones interessades a parlar català.

Has tingut moltes parelles lingüístiques? Quina és la teva experiència?

He tingut quatre parelles lingüístiques. L’experiència ha estat molt bona, personalment m’ha servit per conèixer altres persones de la Llagosta i aprendre costums i cuina  d’altres indrets i països.

Què acostumeu a fer quan us trobeu?

Acostumen a fer diferents activitats: anar a esmorzar, a portar olives al molí per fer oli, a comprar als supermercats o d’altres botigues.

Aquí, la Mariola vol dir-hi la seva, també.

Mariola: I parlem de moltes coses, de la família, de l’actualitat, de política, de Veneçuela, de cuina, de tradicions... Ah! I la Rosa m’ha ensenyat el seu hort i m’ha explicat com fer adob i què sembrar a cada època de l’any.

Rosa: Parlem de Galícia i de Veneçuela que són els seus llocs d’origen.

Rosa, els temes els proposes tu, o van sortint sobre la marxa?

Els temes, cada setmana els decidim conjuntament, segons la necessitat que tingui alguna de nosaltres de parlar d’alguna cosa en concret.

Sempre quedeu el mateix dia a la mateixa hora?

Sí, els divendres a les 10 del matí, a menys que per necessitat s’hagi de canviar.

Què és el que més t’agrada del Voluntariat per la llengua?

 El que més m’agrada és conèixer les persones.

Tens algun suggeriment per a altres voluntaris?

Que busquin la manera que aquestes trobades siguin cada dia diferents. Es poden fer diverses activitats a l’hora del VxL, per no caure a la rutina.

Dir-los que continuïn amb aquesta tasca, perquè és una manera d’integrar al nostre país els nouvinguts i els que fa anys que hi són, però que encara no s’han animat, per vergonya, a parlar català.

Feu servir el material que us donem a l’inici de les trobades?

Sí, serveix per millorar la lectura i l’expressió.

Per acabar, Rosa, ens vols comentar alguna cosa més?

Si, que per quedar o donar-nos algun encàrrec utilitzem el WhatsApp i que els escrivim en català. Això ens fa molta gràcia a totes tres!

Abans de marxar volem parlar també una mica amb les aprenentes.

Matilde, tu ja fa més anys que fas d’aprenenta amb la Rosa, com vas conèixer el programa?

Jo, igual que la Mariola, feia un curs de català i el professor ens va aconsellar de fer Voluntariat per la llengua. Com que volia parlar català, m’hi vaig apuntar per poder-lo practicar.

Parlàveu català, abans? 

Matilde: Jo molt poc.

Mariola: Una mica, no gaire.

Més enllà del VxL teniu oportunitat de parlar el català?

Matilde: Aquí molt poc, però jo ara m’hi atreveixo més.

Mariola: A vegades parlo amb una amiga de Sant Celoni, en algunes botigues i amb companys de l’Escola d’Adults de la Llagosta.

Ens diríeu alguna paraula en català que us va sobtar a l’hora de conèixer-la?

Matilde: A mi em va fer molta gràcia quan vaig saber que eren els ‘galindons’ i ‘escopinya’ em costa de pronunciar.

Mariola:’ Carnestoltes’, la vaig trobar tan divertida! I també em costa de pronunciar ’aixecar’.

Bé, noies, molta sort en l’aprenentatge i que continuïn les trobades! 

Rosa Maria Llunell, tècnica de Normalització Lingüística de l'Oficina de Català de la Llagosta (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Quan entres a formar part del Voluntariat per la llengua passen coses. I sovint en passen de ben curioses.

L’Anna Portolés, voluntària amb moltíssima experiència va venir a l’acte de presentació de parelles lingüístiques que vam fer al Centre Cultural Albareda i resulta que la seva parella era la Mar, germana d’una noia que havia estat alumna de l’Anna en un institut del Besòs fa només... 40 anys!

Aquell dia l’Anna ens va explicar l’experiència com a voluntària amb les diferents parelles que havia tingut. D’històries interessants en té un munt, però la que més ens va agradar va ser la de la Hiroko, una noia japonesa que, després de viure un temps a Catalunya i ser molt activa en la llengua catalana ara fa classes a la Universitat de Tòquio... sobre clàssics de la cultura catalana: Ramon Llull, Ausiàs March... Actualment treballa els textos de Víctor Català.

Les dues fotos que encapçalen aquesta entrada són de dos moments diferents: la primera de 2013, en una trobada quan eren parella lingüística, i la segona el 2015, quan la Hiroko va tornar a Catalunya per passar-hi uns dies.

Centre de Normalització Lingüistica de Barcelona

L’Oficina de Català va iniciar el mes de novembre la 25a edició del Voluntariat per la llengua. Es van formar un total de 10 parelles, amb la col·laboració  d’antics i nous participants.  Durant la sessió de presentació, vam recollir diverses experiències i els aprenents van destacar la importància per poder practicar català com a reforç dels seus estudis.

En César, voluntari des de fa 6 edicions, va explicar la seva experiència lingüística, cultural i d’amistat durant les hores de conversa amb els seus antics aprenents.

La Pam ja porta 3 edicions d’aprenenta i va remarcar que gràcies a les trobades havia perdut la vergonya d’expressar-se en català.

En Màrius porta des del 2009 fent de voluntari i aquest hivern té més d’una aprenenta perquè creu que així es perd la vergonya més fàcilment.

La Rebecca i l’Stella participen per primer cop com a aprenentes.

La Magda i  l’Stefania es troben un dia a la setmana per parlar de diversos temes que els interessen a tots dues, com ara els esports, els transports, el menjar...; la voluntària l’anima a parlar i a compartir vivències i opinions i  l’aprenenta, entusiasmada, busca nous temes per tractar a les trobades següents.

En Jaume i en Gustavo van tria parlar en català a partir de la lectura d’un fragment de l’article L’arròs del dijous de Ramon Solsona del tercer quadern de la col·lecció Parlem tu i jo.

A partir d’aquesta edició voluntaris i aprenents poden recórrer Sant Celoni seguint la ruta autoguiada pel centre de la vila, que els mostrarà 12 punts d’interès històric i cultural en diferents indrets del municipi i els permetrà fer un agradable passejada. Aquests punts es troben marcats sobre el terreny amb un petit peu que conté una breu descripció, una indicació per accedir al punt següent  i un codi QR, que permet la descàrrega per a dispositius mòbils d’una completa descripció en àudio.

Neus Farré, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Sant Celoni (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

En Víctor es va apuntar al Voluntariat per la llengua com a voluntari quan va conèixer el programa a través de l'AMPA de l'escola Les Palmeres, a Santa Coloma de Gramenet. Fer parelles lingüístiques entre els pares i les mares de l'escola li va semblar molt bona idea perquè així es coneixerien mentre parlaven català.

L'aprenenta d'en Víctor és una persona amb moltes ganes d'aprendre. És advocada i en el seu context professional, el món de la justícia, encara es parla força el castellà i això no l'ajuda. Per a en Víctor, la clau perquè els aprenents aprenguin català és la quotidianitat, és a dir, cal que el puguin parlar normalment en la majoria dels àmbits en els que es mouen. Fins que el català no assoleixi una quotidianitat a les seves vides, serà molt difícil que el parlin fluidament.   

A l'escola dels seus fills, encara que els nens parlin català a casa i a classe, quan juguen al pati ho fan en castellà. En Víctor creu que és perquè és una llengua molt dominant i pensa que l'única cosa que es pot fer és donar exemple i que els nens vegin que els pares sempre parlen en català.

Pel que fa a Santa Coloma de Gramenet en Víctor ho té molt clar: ell sempre diu la primera paraula en català. Aleshores, si el seu interlocutor li diu que no l'entén, canvia, però la majoria de vegades la gent el pot entendre. De vegades li ha passat que s'ha relacionat amb pares de l'escola en català, i després se n'han adonat que ja es coneixien de feia molts anys i que en aquella època sempre s'havien parlat en castellà. Ara el fa molt content que s'hagin retrobat parlant en català.

Alexandra Sans, coordinadora de dinamització del Centre de Normalització Lingüística L'Heura