Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
28/01/2021

El Voluntariat per la llengua (VxL) va néixer a Cornellà de Llobregat l'any 2003 i a Girona va arribar un any més tard. Hi ha molt pocs participants que hi siguin des del principi… o gairebé des del principi. Però a Girona ciutat hi ha un voluntari que, amb més d'una vintena de parelles lingüístiques, ha contribuït a fer créixer el programa. És en Josep Maria Torras i hem volgut conèixer la seva experiència com a voluntari al llarg de tots aquests anys. Als seus cinquanta anys llargs, treballa com a gerent d'un col·legi professional. Li agrada viatjar, l'esport, la gastronomia i fer-la petar amb els amics. És un enamorat de la seva família, del país i de la bona gent.

Què et va portar a inscriure't al Voluntariat per la llengua?

Quan me'n vaig assabentar em va semblar una gran idea i en vaig demanar informació. M'agrada ajudar en allò que puc i el tema de la llengua m'apassiona. Quan em van explicar de què anava no ho vaig dubtar ni un instant.

Recordes quin any t’hi vas inscriure?

No ho recordo exactament, però no devia pas fer gaire que s'havia iniciat el programa. Potser fa uns quinze anys.

Ha resultat ser com esperaves, la teva participació en el programa?

Quan t'hi poses no saps ben bé com anirà. Val a dir que m'ha sorprès positivament. Ha estat (i és) genial.

Ets un dels voluntaris de Girona que més parelles lingüístiques ha tingut, més d'una vintena. Com ha estat l'experiència amb els aprenents?

Senzillament espectacular. Els aprenents són persones extraordinàries i molt agraïdes.

Què n'has après? Què t'han aportat?

Moltes coses. Potser destacaria tota la informació que m'han donat dels seus llocs d'origen i la possibilitat de contrastar parers i conèixer noves cultures. Des d'un punt de vista personal m'ha enriquit el fet de fer camí plegats, aquest win-win social per a la integració. 

Recordes alguna anècdota que vulguis destacar?

Sempre és divertit el primer dia que ens coneixem. Quedem en un punt de trobada i el primer contacte és ple d'il·lusió. És una sensació molt agradable.

Com valores la teva experiència en el Voluntariat per la llengua al llarg d'aquests anys?

Molt positiva, com he dit abans. És una experiència molt enriquidora tant personalment com cultural.

Recomanaries el programa?

Per descomptat! I animo tothom a participar-hi. Perquè quan parles fas màgia, oi?

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

Hui dedicaré unes paraules d’agraïment sobre una experiència molt gratificant, com a aprenenta del Voluntariat per la llengua.

En primer lloc, començaré dient que soc filla de pares andalusos i en la meua casa mai s’ha parlat la llengua. Aquest any em presente a oposicions i, naturalment, he de tindre bon nivell i molta fluïdesa.

Vaig decidir posar fil a l’agulla i formar-m’hi. Així doncs, al maig de 2020, un any tan surrealista, vaig entrar a Internet, vaig descobrir una pàgina que s’anomena Parla.cat i vaig començar a fer cursos de català. Aquests cursos tenen diferents nivells, em van agradar molt perquè són divertits, entretinguts i aprens sense adonar-te’n. A més, són gratuïts, una bona opció per aprendre.

En aquesta pàgina va ser on vaig trobar el Voluntariat per la llengua i sense saber ben bé com seria, m’hi vaig apuntar. Vaig posar-hi les meues dades, aficions, nivell i al cap de poc em va escriure l’Eduard dient-me que havia trobat una parella per a mi. I jo, encantada i plena de felicitat.

L’Eduard em va animar a conèixer la meua parella i a posar-nos d’acord per correu electrònic. Així mateix, la Carme es va posar en contacte amb mi i després d’uns correus electrònics vam començar a fer videotrucades.

La Carme ha sigut una parella prou bona per a mi, una experiència enriquidora. Hem parlat de diversos temes, sempre em preguntava si tenia dubtes, parlàvem de les nostres experiències, rèiem molt i compartíem anècdotes de viatges, que tant ens agraden.

D’altra banda, com que soc d’Elx he enriquit i he afermat molt de vocabulari. Per exemple, verbs que s’utilitzen més ací o al revés. M’he sentit molt acollida per ella i li he agafat molta estima. Espere, quan passi tota aquesta situació, anar-me’n cap allí i conèixer-la.

Per concloure, dono les gràcies a tothom que hi ha darrere de les videotrucades i les trobades, per donar-hi suport. Us convido a participar-hi, com a aprenents i també com a voluntaris. Us agradarà molt i serà una experiència tan bona com la meua. Ho acompanyo amb un dibuix i una frase de Ludwig Wittgenstein, “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, que em pareix molt maca i fa reflexionar.

Encarni García, aprenenta del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

L’Olga és una voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona que resideix a El Vendrell (Baix Penedès). Ara mateix té com a parella lingüística el Borja, que és de Veneçuela i amb qui practica la llengua catalana a través de videoconferència.

A la darrera trobada virtual l’Olga va fer un joc de màgia interactiu a la seva parella lingüística, aprofitant la nova campanya del VxL “Quan parles fas màgia”. La voluntària en ha explicat que l’experiència d’utilitzar la màgia com un recurs per parlar ha sigut divertida.

Voleu aprendre aquest joc? Aquí teniu l’explicació:

Escriviu en un foli el número 1089 en números grans i gruixuts perquè es vegi bé a través de la videocàmera. Aquest número serà vostra predicció que tindreu a la vista des de l’inici.

La parella lingüística us dirà un número de 3 dígits diferents en el qual no hi hagi cap zero. Després donareu la volta a aquesta quantitat i restareu el número petit del gran. Per exemple: us diuen el 634, el gireu i obteniu 436, i si els resteu obtindreu 198. A continuació, donareu la volta a la xifra resultant i la sumareu al número anterior.

En el nostre cas seria: 198+981=1089.

El més curiós és que, si seguiu aquest procediment, encara que els números sempre siguin diferents, el resultat sempre serà 1089.

Per finalitzar, només cal obrir el paper de les vostres mans i ensenyar que la vostra predicció s’ha complert!

Es tracta, doncs, d'una trobada per conversar en català però en aquesta ocasió amb un centre d'interès diferent i motivador. Tots els recursos són bons per practicar el català.

Gerard Escarré, dinamitzador del VxL del CNL de Tarragona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/01/2021

El Voluntariat per la Llengua m’ha ajudat molt per aprofundir en el coneixement d'una llengua que sento agermanada amb l'espanyol, la meva llengua materna eternament. Abans de començar les converses amb la meva parella lingüística, la Meritxell, no sentia pas prou confiança per fer xerrades en català sobre qualsevol tema d'actualitat. És ben cert que havia parlat català-valencià a pobles de Castelló (Vinaròs, Benicarló...) però d'una manera informal, sense regles gramaticals, potser una mica primitiva. En canvi, ara em trobo còmode, amb el cap més estructurat per comprendre aquesta llengua de Pompeu Fabra, la qual, per cert, m'ha agradat sempre des que vaig sentir-la per primer cop. Recordo que devia ser cap als anys noranta, quan vaig sentir un jugador català del FC Barcelona en una conferència de premsa o el president Jordi Pujol en alguna intervenció pública en televisió fent ús del català.

Ara mateix, després d'estudiar aquesta llengua llatina amb aprofundiment, penso si em servirà al futur propvinent per treballar i/o viure en qualssevol regió catalanoparlant. Espero que efectivament sigui així. De totes maneres, gràcies al Voluntariat per la Llengua mantinc i milloro el nivell de català, llengua que, espanyols i espanyoles, suma i no resta pas conèixer-la i parlar-la. Suposa, veritablement, una riquesa comuna que cal aprofitar i desenvolupar encara més.

Salut i força el canut!

Pedro, aprenent del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual del Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/01/2021

Sempre parlo i escric en castellà i ara us explicaré perquè he decidit apuntar-me al Voluntariat de la Llengua (VxL). Em dic Mari i soc de Barcelona, tinc 50 anys i a l'escola tan sols feia una hora a la setmana de català. Sempre parlava en castellà a casa i amb els amics. Ara m'he adonat que si jo entenc perfectament el català també vull parlar-lo i ja no vull més que la gent canviï de llengua i em parli castellà en les converses amb mi. Vull parlar les dues llengües.

La meva filla m'ha deixat un llibre perquè practiqui més i he agafat La plaça del diamant perquè és un llibre que em recorda la meva infància ja que jo vaig veure aquesta sèrie i per a mi és molt bonica.

Per millorar el meu català i llençar-me més a parlar-lo, he decidit formar part del Voluntariat per la Llengua i en aquest moment tinc parella lingüística, l'Ona. La veritat és que estic molt contenta. Parlem de tot i durant aquesta estona em sento que desconnecto de tot i és una estona totalment per a mi. Espero que sorgeixi una amistat i no deixem aquestes estones després de les deu trobades que ja portem. Amb ella em sento que puc parlar i no avergonyir-me si el parlo malament. Abans em feia molta vergonya parlar-lo i ara veig que sí puc i si no sé una paraula no passa res, la dic en castellà, la tradueixo i amb la pràctica ho aconseguiré.

Per mi parlar les meves dues llengües és molt important, és un repte que tinc. Als 50 anys m'he adonat que la vergonya de parlar el català és una dificultat que està en el meu cap, que la gent no se'n riu i que m'agrada que si m'equivoco m'ho diguin i així aprenc més i sobretot... que mai és tard. Ara a la feina soc més decidida i em veig en cor ja de parlar-lo i la gent està contenta per l'esforç que estic fent. Això és el que més m'ha sorprès la veritat. Veure com se'ls dibuixa un somriure de felicitat i sobretot d'alegrar-se per mi. Aquest voluntariat m'ha donat l'oportunitat de demostrar-me a mi mateixa que puc fer-ho i qui sap si jo en un futur pugui ser la persona que ensenyi a un altre i ser jo qui porti i condueixi una conversa. Seria molt gratificant per mi poder fer-ho...

Gràcies, Judith (dinamitzadora del VxL), per fer possible que jo pugui participar-hi i gràcies per posar-me en contacte amb l'Ona i triar-la com a voluntària per a mi. Gràcies també a tots els que feu possible aquest voluntariat llingüístic perquè aconseguiu que tots puguem fer aquesta màgia tan bonica que és parlar en català i tenir més riquesa lingüística a l'hora de parlar diferents llengües..

Bones festes 2020 i sobretot molt bona salut per a tothom!!

Mari, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística d'Osona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
11/12/2020
,

Fa un any, quan encara vivíem "la vida loca" (abans de la Covid-19), vam començar les nostres tertúlies al programa “Un dia més” del periodista Jordi Sebastià, a UA1 Ràdio, de Lleida. Amb aquesta experiència esperàvem millorar el nostre català perquè no tenim oportunitat de parlar-lo gaire entre nosaltres.

El nostre català va millorar, però el més important és que, amb el Jordi, vam passar el llindar de la cultura catalana! Ens va fer conèixer de veritat la música, les tradicions, la cuina i tantes altres coses que no es poden conèixer si no s’està en contacte amb la gent del territori que t’acull, amb algú tan generós que comparteix el que sap, el que sent... També vam descobrir la ràdio local, que ens ha permès saber què passa a Lleida, perquè encara que des que vam arribar aquí escoltàvem la ràdio catalana, mai sentíem parlar de Lleida i les seves notícies locals.

Pel que fa la llengua, hi ha dues coses que proven que te n’has impregnat:

  1. Quan sense buscar-les, les paraules perfectes surten per expressar els sentiments, ja sigui l’enuig, la frustració, la sorpresa, etc.
  2. Quan comprens les bromes de la llengua que aprens, ja que quan rius d’una broma en una altra llengua vol dir que ja has comprès la manera de pensar de la cultura.

Aquestes tertúlies amb el Jordi ens han ajudat a donar els primers passos cap a la llengua i la cultura catalanes i, per això, et diem: “Moltíssimes gràcies, Jordi, pel teu temps, la teva paciència, la teva bondat, la teva “bienveillance” i la teva generositat!”

I gràcies a tots aquells voluntaris del Voluntariat per la llengua que, com el Jordi, obren les portes de casa seva al Marcel, a la Patricia i a totes les persones que arriben a Catalunya i que volen integrar-se parlant la llengua catalana.

Marcel i Patrícia, aprenents del Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/11/2020

Ens agraden les nostres trobades lingüístiques virtuals

El Daouda Kone va néixer en un petit poblet de Costa d'Ivori fa dinou anys. Fa dos anys que és aquí a Catalunya.

A més dels estudis obligatoris, el Daouda va decidir estudiar català a Badalona gràcies als cursos que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística. Paral·lelament està fent el darrer any de Soldadura i Caldereria a l'Institut Mare de Déu de la Mercè. El Daouda és un bon estudiant i treu unes notes excel·lents.
Hi vam entrar en contacte gràcies al Voluntariat per la llengua (VxL), que gestiona el mateix Consorci. Just quan anàvem a començar,  va venir la crisi del coronavirus. El confinament no ens va permetre iniciar el programa tal com estava previst. Quan li vaig suggerir de fer-ho per telèfon, via Skype, ell s’hi va apuntar de seguida.

A través de la pantalla es fa difícil tenir una conversa fluida, però ell des del primer moment hi va demostrar tant  interès, que va vèncer amb escreix les dificultats tecnològiques.

Li vaig suggerir poder fer servir la plataforma Jitsi per tal que fos més fàcil per a mi compartir els documents, que fèiem servir a les trobades. Amb el mateix entusiasme que el primer dia, s’hi va posar i vam avançar fent amistat i gaudint de les trobades.

La pandèmia va provocar que l'organització on treballo canviés els ordinadors per poder fer teletreball amb totes les condicions i que tothom tingués el mateix portàtil i el mateix sistema operatiu. Vaig proposar al Daouda si volia fer un conveni per tal que li cedissin un ordinador portàtil per poder fer les trobades amb més qualitat i millorar de passada el seu treball de l'institut. S'hi va apuntar entusiasmat. Avui, compartim documents, vídeos i materials amb la màxima qualitat, podem treballar amb Zoom i tenim trobades virtuals eficients i motivadores que reforcen la nostra feina.

Quan la pandèmia ens ho ha permès, ens hem vist també personalment, hem menjat junts, assistit a concerts... Tanmateix, encara que potser costa de creure, ens agraden les nostres trobades lingüístiques virtuals i continuarem al programa tot aquest curs.

Pep Escolano, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/11/2020

Em dic Juan Giménez Enriquez i soc natural i veí de Jerez de la Frontera (Cadis), tot i que ara mateix soc a Madrid on faig la feina de professor d'ensenyament secundari de llengua i literatura castellana i llatí, compartint la tasca vocacional de locutor de ràdio a la meva ciutat, Jerez. Començo a redactar el meu testimoni sobre el Voluntariat per la llengua (VxL) just el dia en què faig quaranta vuit anys d'edat, i diria també que esdevinc no només un any més vell, sinó un any més català.

La meva ciutat, on vaig néixer, créixer, on visc, i on vaig de vacances de la meva feina actual a Madrid, és una ciutat de la Baixa Andalusia, que es diu Jerez de la Frontera, que pertany a la província de Cadis, on tenim una capital homònima que és de les ciutats més antigues de l'Occident, i un litoral que la converteix en l'única província d'Espanya que toca tant l'oceà Atlàntic així com la mar Mediterrània. Val a dir que també aquí tenim comarques, però no han assolit encara el sentit que tenen a Catalunya. No són entitats administratives, doncs responen a una denominació més geogràfica i natural, per exemple, Campiña de Jerez, Campo de Gibraltar, Bahía de Cádiz ...

El meu coneixement del català ve precisament de passar petites temporades a Catalunya des que tenia vuit anys d'edat, on només estava un mes i mig o gairebé dos, el temps d'estància a l'hospital de la Vall d'Hebron. Durant tota la dècada dels vuitanta hi anava cada any, per períodes inferiors als dos mesos, i sempre em trobava amb un ambient, fins i tot el sanitari, que era bilingüe, i va ser el que em va fascinar, i em va donar, -tot i ser petit encara,- l'empenta que em va fer començar a conèixer i entendre el català.

El darrers mesos m'han passat coses a la meva vida que m'han tocat el cor, petits detalls que potser no tinguin gaire d'importància, però que els he viscut com a experiències interiors que han estat molt relacionades amb Catalunya i amb la llengua, i tot això gairebé sense moure’m de la meva ciutat. Han estat aquestes sensacions tan fortes, la causa principal que m'hagi ficat més plenament a conèixer molt millor aquesta llengua, des de la  part més oral, ja que l’escrita i la literària ja la coneixia des de feia anys perquè també des de Cadis havia estudiat a la carrera una matèria de llengua i la literatura catalana a distància, als anys noranta. I va ser així, explorant el programa d'autoaprenentatge Parla.cat quan vaig veure una columna lateral que enllaçava al programa Voluntariat per la llengua. M'ho vaig pensar molt i des de Nadal no va ser fins a la fi de la Setmana Santa quan vaig començar les converses, i ja he conegut tres comunicants, l'Oriol, en Joan Miquel i en Jorge, amb cadascun dels quals he après moltíssim sobre la llengua i d'altres temàtiques i he agafat més ritme i domini en la llengua catalana parlada. Els estic molt agraït per la seva ajuda i dedicació.

Si bé jo ja havia tingut alguna experiència radiofònica en català, amb les converses encara m'he sentit més valent per fer-ho i per eixamplar tot el vessant radiofònic que ja vinc desenvolupant des que era un marrec a una emissora de Jerez.

Vull dir que les meves trobades són només virtuals, fet que no ha suposat que es puguin notar més llunyanes, al contrari; avui la xarxa ofereix  una multitud de recursos que a l'època a la que jo vaig tenir els meus primers contactes amb el català eren senzillament impensables.

Les temàtiques amb els voluntaris, per a mi en qualitat d'aprenent, han estat molt variades. I cadascun dels comunicants ha aportat des de la seva personalitat i des del seu perfil unes xerrades que m'han fet perfeccionar molt més la llengua. Hi ha hagut també trobades virtuals interactives amb ells, on l'intercanvi de continguts i l’aprenentantge han estat bidireccional, doncs he tingut l'oportunitat a la mateixa videotrucada d'anar caminant per Jerez o Càdis, i anar ensenyant la ciutat amb la càmera de l'Smartphone, explicant tot el recorregut turístic a distància.

He d'agrair a molta gent, al llarg de la meva vida, les aportacions que m'han fornit per conèixer el català: familiars que viuen a Catalunya, amics que vaig conèixer per la xarxa o presencialment fora de Catalunya, i també, cal dir-ho, certes persones catalanes que m'han tocat el cor d'una manera tan pregona, que sense saber-ho ja m'han injectat a les venes una ona de catalanitat que mai no farà un  pas enrere, i que conviu amb el meu gaditanisme, del que em sento també molt orgullós. I de la mateixa manera que intento fer que entre la meva gent es conegui millor la cultura catalana, també miro que Cadis i tota la província es conegui en català; la qual cosa no seria exactament difondre el català a la meva terra, sinó difondre la meva terra EN català.

Jo realment recomanaria participar en el VxL a tothom qui tingui l'interès de conèixer la llengua catalana. Imagino, potser amb una mica d'ingenuïtat, que per a molta gent que no coneix ni vol conèixer la llengua, no vindria malament que s'acostés a veure aquest programa, i comprovar que hi ha tanta gent enriquint desinteressadament la llengua de Verdaguer, i fent servir una cultura i llengua de centenars d'anys que fa molt més culte i ric el mapa lingüístic de la nostra Península Ibèrica ( la Pell de Brau, com titulava el poeta d’Arenys de Mar, Salvador Espriu ).  Gràcies de cor a tots, per ajudar-me a sentir-me més integrat amb la llengua catalana, i fer-la tan meva com el castellà. Animeu-vos a aprendre-la i a difondre-la.

Juan Giménez, aprenent del VxL virtual nascut a Jerez de la Frontera (Cadis) i resident a Madrid

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
06/11/2020
,
Em dic Sofía, tinc 45 anys i vinc de l'Argentina. Em dedico a la jardineria i quan tinc temps lliure m'agrada respirar l'aire del bosc, ja sigui amb bicicleta o caminant. També soc cinèfila, m'agraden molt les pel·lícules! Vaig viure a Girona del 2009 al 2013 i després vaig tornar a l'Argentina. Vaig viure un temps a la Patagònia mentre estudiava a la universitat la carrera de Tècnica en Espais Verds. Sabia dins meu que tornaria, i ho vaig fer! I és clar, a Girona, on tinc molt bones amistats.

Em vaig inscriure al Voluntariat per la llengua (VxL) com a aprenenta per necessitat i desig de parlar molt millor català. Formar part d'una parella lingüística per a mi és... Que fort! - com diuen aquí. Així és com resumeixo jo la meva experiència;  a més de ser enriquidora, divertida, profunda i molt altruista per part dels voluntaris, que ho donen tot. En el meu cas, la voluntària es diu Glòria i és un tresor!  L'intercanvi és meravellós. Té la paciència de repetir-me els errors moltes vegades i en cada trobada aprenc paraules noves.

Vaig decidir presentar-me al càsting per a la nova campanya de VxL per intentar que altres persones s'animessin a fer el Voluntariat. Sempre que alguna cosa m'agrada i em fa bé vull que tothom en gaudeixi com jo. A més a més, em sembla una proposta cultural molt gran, enorme, la que es fa des del Consorci per a la Normalització Lingüística. L’existència del VxL em parla d'una societat desperta i activa, i això m'encanta. L'experiència de participar en una sessió de fotos va ser... mmm... em va fer una mica de vergonya, però van ser tots molt agradables i m'ho vaig passar molt bé!

Ara, em fa il·lusió veure-m’hi, i formar part de l'exposició. Crec que transmeto l'alegria que sento per aprendre una llengua que m'ha acollit.

Sofia Bazterrica, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
22/10/2020

Hola!

Soc la Julia,  una noia argentina de 31 anys que un dia, quan tenia 20 anys, va escoltar un grup musical fer una cançó de Pulp en català. Des d’aquells temps, el català em va semblar un idioma amb un so molt atractiu.

Fa unes setmanes vaig conèixer l’Antoni. Amb ell, sempre ens posem consignes que no complim del tot. Diem: “la propera setmana, parlarem de fruites i verdures perquè practiquis.” I així comencem la conversa amb la consigna, fins que una hora després, ens adonem que no sabem de què hem començat a parlar.

Vaig començar a estudiar català fa 3 o 4 anys per la plataforma Parla.cat. Al principi, era només una qüestió de curiositat i gust per la llengua, però estudiar català m’ha apropat  a la cultura de Catalunya i, ara, m’estic preparant per fer un màster en gestió cultural a la Universitat de Barcelona.

A l’Antoni li fa gràcia quan pregunto: “com es diu “tal paraula” en català?” I la diu com és o quan la diu, no sé com pronunciar-la en català, i després jo la dic en català.

Parlar amb l’Antoni m’ha fet adonar que puc parlar amb seguretat del que dic i de com m’expresso en català. I que encara que tingui errors, sempre es poden corregir.

Hola!

Soc l’Antoni, col·laborador força novell del Voluntariat per la llengua (VxL), no obstant, fruit de la meva edat (73 anys), ja en sé més per vell que per diable. Llavors les situacions difícilment em superen, per bé que sempre hi ha sorpreses, i conèixer la Júlia en va ser una.

La Cristina (dinamitzadora del VxL del Servei Local de Català de Terrassa) em va dir que hi havia una noia argentina que me la proposava com a parella lingüística, i li ho vaig acceptar. Em vaig posar en contacte amb la Júlia per a programar les trobades via videoconferència i així va sorgir la meva primera sorpresa, era argentina, sí, però amb residència a Buenos Aires. Les distàncies a dia d’avui i gràcies a internet no existeixen, però trobar una argentina, resident a l’Argentina, interessada en parlar en català, era sorprenent. Llavors en tenir la primera trobada vaig tenir la segona sorpresa, el seu nivell de català parlat era molt bo; va explicar-me el perquè de tot plegat i ho vaig ben entendre, ella ho explica amb tot el coneixement de causa.

Per concloure, les trobades amb la Júlia son una delícia i moltes vegades, la majoria, l’hora se’ns fa curta.

Antoni i Julia, parella lingüística del VxL en modalitat virtual

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!