La Cris i la Mar són una parella lingüística virtual que ha aconseguit desvirtualitzar les seves trobades. Després de reunir-se durant gairebé un any i mig mitjançant videoconferència, s’han trobat presencialment per passar un cap de setmana a Lleida.
La Cris és una madrilenya enamorada de la cultura catalana que va decidir fa dos anys aprendre català. Enguany ja s’ha tret el nivell B2 i la Mar, la seva voluntària, assegura que parla la llengua catalana amb molta fluïdesa. Li encanta la música dels grups catalans i també és molt aficionada a llegir en aquesta llengua, sobretot llibres que la Mar li recomana.
La Mar, nascuda a Barcelona, fa més de 20 anys que viu a Lleida. És una dona que estima la seva llengua i que lluita per la seva difusió sempre que pot. De fet, aprofita per parlar i ensenyar el català quan practica l’anglès (fa intercanvi d'anglès i català) i també quan imparteix classes de castellà a dones magribines.
Aquestes dues amigues han aprofitat tot un cap de setmana per practicar la llengua cara a cara i també per fer turisme per Lleida. Han passejat pel Centre Històric, pel carrer Major, i han aprofitar per visitar el palau de la Paeria, on el regidor de Participació Ciutadana, Roberto Pino, els va ensenyar i explicar la història i les curiositats del Saló de Plens. També han aprofitat per gaudir dels entorns de la Seu Vella i la Suda i per visitar el castell dels Templers i les instal·lacions del Parc Agroalimentari. Diumenge, aprofitant un matí assolellat, van fer un recorregut pels murals de Penelles, de la ma d’una altra voluntària per la Llengua, la Teresa Perera.
Aquestes dues dones són un clar exemple del lema del Voluntariat per la llengua (VxL): “Quan parles fas màgia”. Durant aquestes hores de converses i confidències la distància s’ha fet molt curta i han acabat sent bones amigues. Segur que ben aviat podran reunir-se de nou, sigui a Catalunya o bé a Madrid. L’espai és el de menys quan hi ha ganes de trobar-se.
VxL del Centre de Normalització Lingüística de Lleida
Comentaris
Una història molt bonica. Que n'hi hagin moltes més. Com una gota d'aigua que s'escampa. Es necessita.
Gràcies per compartir.
Afegeix un nou comentari