Blog

Al gener vam publicar en aquest blog la història d'en Lluís i en Luiz, una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona que es van conèixer abans de ser-ho per casualitat, gràcies a l'amor que tots dos tenen pels llibres i la lectura: En Luiz i en Lluís, els Dupond i Dupont del Voluntariat per la llengua!

Ara ens han enviat la foto que us mostrem, que fa visible el moment actual de confinament i com aquest no ha destruit el vincle que han creat aquest voluntari i el seu aprenent.

Diu en Lluís (voluntari): "En Luiz, la meva parella lingüística, està pujant a casa seva, que és un primer, una bossa de paper lligada amb un cordill. Són uns llibres que li he deixat. Aquí estem fent l'operació des del carrer".

VxL del CNL de Barcelona

Cada cop més persones catalanes hem de marxar a l’estranger per qüestions acadèmiques o/i laborals. I una d’elles, soc jo.

Soc la Berta Freixas, soc de Vic i fa tres anys que visc a Dublin i més de quatre, a Irlanda. El fet de viure fora del teu país fa que acabis fent pinya amb les persones que com tu són catalanes i viuen fora. Entre nosaltres ens fem suport i compartim molts moments i situacions, i alhora ens adaptem al país que ens acull. Tots els catalans que vivim fora de Catalunya estem connectats a partir dels grups de Facebook com ara Catalans pel món. Formar part d'aquestes pàgines ens permet estar connectats amb els diferents catalans que vivim en diferents parts del món.

Anys enrere, quan encara vivia a Catalunya, vaig ser durant molts anys voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) i m’encantava. Vaig tenir quatre o cinc parelles lingüístiques (una noia de Mèxic, una noia del País Basc, un noi d'Escòcia, un noi d'Holanda, una noia d'Holanda...). I potser algun altre que ara no recordo.

Des que visc a Irlanda, ha sigut més complicat fer de voluntària ja que no podia ser-hi presencialment amb els aprenents, tot i això, les ganes de seguir-ho fent ningú me les treia. És per això que un dia vaig llegir a Internet que hi havia la possibilitat de fer-ho a través de la modalitat virtual. Vaig estar molt contenta de poder-continuar fent-ho, i virtualment. Vivint fora de Catalunya és una gran oportunitat. Aquests dies de quarantena i confinament han permès que m’hi torni a connectar i actualment soc voluntària lingüística en la modalitat virtual del VxL que gestiona el Centre de Normalització Lingüística d'Osona.

Tenir converses amb persones d’altres països fa enriquir-nos mútuament. Els aprenents s'alegren i es posen contents de poder-te parlar sobre ells i sobre el seu país d'origen. Jo que visc fora de casa també veig que, sense adonar-nos-en, perdem més el valor del que tenim i a vegades oblidem d'on venim i amb el que ens identifiquem: les tradicions, la cultura, la nostra llengua: el català. Tot forma part de la nostra identitat i crec que hem d’ajudar a conservar-la.

Berta Freixas, voluntària en modalitat virtual del VxL

El Voluntariat per la llengua de Montornès del Vallès s'adapta a poc a poc a l'entorn virtual

Amb la crisi de la pandèmia de la malaltia de la Covid-19 provocada pel Coronavirus, les trobades presencials de voluntaris i aprenents del Voluntariat per la llengua (VxL) i les activitats conduïdes per voluntaris es van haver de suspendre a partir del 13 de març. Però el desig i la voluntat de continuar amb l’activitat han fet que alguns voluntaris i aprenents s’hagin adaptat a les circumstàncies i ara es trobin virtualment.

A Montornès també hi ha parelles lingüístiques que s’han acollit a aquesta modalitat. En Ferran i els seus aprenents, en Jamal i en Diego, fan videotrucades de WhatsApp; la M. Rosa i l’Inma es troben davant de la pantalla de l’ordinador mitjançat l’aplicació Jitsi, i en Salvador, que conduïa les tertúlies en català de les biblioteques de Montornès, Montmeló i Vilanova del Vallès, porta ara la tertúlia des de casa seva els dimarts i dijous de 19 a 20 del vespre, també gràcies a una aplicació de trobades de grup.

Un altre cas és el de Koumbouna, que era alumne dels cursos de català i també assistia a la tertúlia de la Biblioteca. Per circumstàncies de feina, el confinament el va enxampar a Lleida. Ara té un voluntari de Canovelles, l’Isaac, amb qui es troba per videotrucada amb el mòbil. En Koumbouna pot parlar en català i a més manté un vincle d’unió amb el Vallès Oriental gràcies al seu voluntari.

El moment històric que estem vivint és dramàtic, certament, i no sabem què ens durà en un futur, però el que sí que sembla clar és que la millor opció és intentar adaptar-nos a les circumstàncies i que d’aquesta adaptació de ben segur que en traurem una experiència. De moment estem aprenent a protegir-nos i també a utilitzar noves eines de comunicació. Moltes persones mai havien arribat a pensar que aprendrien a fer servir aplicacions com Jitsi, Hangouts, Zoom, Skype…, però la situació les ha empès a conèixer-les i a utilitzar-les.

Esperem que hi hagi molta gent que s’animi a incorporar-se a aquesta  modalitat del Voluntariat per la llengua virtual, ja que, ara per ara, hi ha molts aprenents que esperen voluntari. El VxL ens ajuda a aprendre català, però també en el nostre contacte amb el món en aquests moments d’incertesa.

Reyes Barragán, Tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montornès del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

La Leni i la Miriam, parella lingüística de la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua (VxL) que han estat fent les trobades per practicar el català entre febrer i maig, des de Manacor i Gandia, ens han enviat la seva opinió sobre l’experiència.

El millor d'aquesta quarantena de dies de confinament ha estat haver-me topat a la xarxa amb el VxL. Ja no recordo com és que hi vaig connectar, però fa dos mesos em van escriure un correu i vaig començar aquesta preciosa aventura de parlar en català, quan mai abans m'hi havia animat.

El meu nom és Miriam, sóc uruguaiana, visc a Gandia, València, i tinc les meues filles i la meua neta a les Illes Balears. Com que penso mudar-m’hi l’any que ve, volia animar-me a parlar en català i m'agrada molt compartir amb vosaltres la meva experiència.

He tingut en aquestes xerrades virtuals una parella lingüística meravellosa, la Leni, un sol de persona que m'ha ajudat moltíssim. Tot i que hem acabat les xerrades, quedarem per prendre un cafè quan tingui la possibilitat de viatjar al seu poble.

Estic molt agraïda a l’Eduard, el dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística Roses que ens ha posat en contacte i a ella, que m'ha escoltat sempre pacientment. Jo crec que aquesta és la millor manera per obtenir fluïdesa en la conversa i perdre la timidesa al parlar. La recomano a tothom.

Miriam, aprenenta del VxL en modalitat virtual

Abans de res esmentar el que em va dur a prendre la decisió d’apuntar-me en aquest programa del Voluntariat per la llengua. Gràcies a la meva professió sempre m’he de reciclar i he de mantenir la pròpia llengua actualitzada i la millor manera de fer-ho, a més de llegir i assistir a cursos, és aportar els teus coneixements a aquelles persones que volen aprendre la teva llengua.

Sobre aquesta experiència de les converses virtuals amb gent de diferents comunitats i diferents països, és molt enriquidor pel simple fet d’aportar el que tu saps i poder conèixer persones amb moltes ganes d’aprendre, molt agraïdes de tenir aquesta oportunitat.

Per part meva s’agraeix comptar amb un programa com aquest per poder ajudar als altres i a la vegada aprendre.

Gràcies i animo la gent a fer-ho!

Leni, voluntària del VxL en modalitat virtual