Vés al contingut

"Amb el VxL, puc ajudar persones que volen parlar el català alhora que jo aprenc a escoltar"

teresa_pons.jpg

Fa bastant temps que una coneguda em va parlar del Voluntariat per la llengua (VxL). Pel que sabia de mi, ens coneixíem a través d’una tercera persona, creia que em podia interessar.

En aquell moment jo encara estava treballant i vaig dir-li que no tenia massa temps per poder dedicar-m’hi, però que ho tindria en compte per quan em jubilés.

Em vaig jubilar el passat juliol i pocs dies després aquesta persona, em va tornar a parlar del VxL, me’n va donar més referències i em va dir on dirigir-me. Així ho vaig fer, però entre situar-me en la nova etapa de la vida i coses que jo tenia pendents, no va ser fins aquest gener quan ja em vaig presentar al VxL de Sant Ildefons, a Cornellà, a oferir-me com a voluntària.

Al cap de pocs dies ja tenia la primera parella lingüística. La Liliana, una dona procedent del Perú, que fa uns quinze anys que viu a Catalunya, amb una vida no massa fàcil, però amb moltes ganes d’aprendre. Ens trobem un cop per setmana, i durant una hora mentre fem un cafè, de forma distesa parlem de diferents temes.

Ara ja tinc la segona parella, l’Asunción. Ella és gallega, fa més de 50 anys que viu a Catalunya. Però no ha sigut fins fa poc que s’ha atrevit a parlar en català. Segons ella, es va decidir perquè li feia vergonya no parlar-lo vivint aquí durant tants anys. Fantàstica actitud! Tant de bo hi hagués molta gent que seguis el seu exemple.

Les dues estan fent el grau 3 del nivell bàsic de català al Centre de Normalització Lingüística de Cornellà. El VxL els hi permet ampliar coneixements i perdre la por o vergonya a parlar, ja que els seus entorns respectius no són catalanoparlants.

A mi, el VxL em permet poder ajudar a persones que volen aprendre el català, a perdre la por a fer-ho. Al mateix temps que jo aprenc a escoltar i també a enriquir-me personalment amb les experiències de persones d’altres cultures i maneres de pensar diferents a les meves.

Crec que preservant la llengua, preservem la cultura i la identitat d’un poble i d’un país. En aquest cas el nostre, que bona falta ens fa.

Teresa Pons, voluntària del VxL del CNL de Cornellà de Llobregat

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.