Blog

Una excursió per Badalona facilita que el Vicenç i el Paco, participants de la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua (VxL), es coneguin personalment.

El Vicenç Ibáñez, voluntari lingüístic d'Arenys de Munt, ha participat en el programa Voluntariat per la llengua dues vegades, de manera presencial, a la seva població, i ara, de manera virtual amb el Paco, que és de Badalona.

No s'havien vist mai sinó era a través de la càmera, però l'afició que comparteixen per l'excursionisme els ha fet retrobar-se, aquest cop de manera presencial. Així ens ho explica:

Aquesta ha estat la desena setmana que hem connectat en Paco i jo.

En Paco és originari de Córdova però va venir a Catalunya de jovenet amb els seus pares.

En començar a treballar de representant, ja es va preocupar de parlar el català i ara, ja jubilat, el parla força bé.

El seu entorn és castellanoparlant, i se li nota en l’ús d’algunes construccions, articles, pronoms o preposicions, però parla català molt motivat, amb fluïdesa i molta naturalitat.

No és el perfil habitual del programa: no és un nouvingut que acaba de fer un curs de català i necessita acompanyament per començar a practicar-lo.

Les converses han estat fàcils perquè hem trobat aficions i interessos comuns, a part de conèixer-nos personalment.

L’experiència de connexió digital ha estat també positiva, perquè ens ha permès mantenir la continuïtat setmanal malgrat els desplaçaments per les respectives vacances.

Avui ens hem conegut en persona, ja que compartim la passió per la muntanya i ell ha començat a organitzar unes passejades pel voltant de Badalona.

Vicenç, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Maresme a Arenys de Munt

Jo sóc la Vaida. Vaig néixer i créixer a Lituània. Em vaig llicenciar en Dret, vaig treballar a l'administració duanera, vaig participar en projectes de sistemes d'informació  i protecció de dades. Però la bona feina per si sola no és suficient ... M'agrada molt viatjar i estar en climes càlids. El meu marit i jo vam venir a visitar Espanya per primera vegada fa 7 anys i ens vam enamorar d’aquest país. Mentre vivia a Lituània, només pensava en Espanya, sempre mirava les previsions meteorològiques, com estava el clima allí. Aleshores, a Lituània, estaven desbordats. Fa 5 anys vaig rebre una oferta per treballar de forma remota en un projecte, així que el meu marit i jo vam decidir venir a viure a la meva estimada Tarragona. Actualment treballo en el sector  del turisme; sóc coordinadora de reserves. Les meves aficions són la ceràmica (també participo a cursos de ceràmica a Tarragona), el ioga, viatjar i organitzar els viatges. Ens ha agradat tant estar aquí que fins a dia d’ avui estem a Tarragona. Primer de tot, vaig començar a aprendre castellà, quan ja sabia més castellà, vaig començar a estudiar el català de seguida.  Al meu entendre, heu de respectar el país on viviu, especialment la seva cultura, les seves costums i, per descomptat, la seva llengua. Aprendre català facilita la integració en aquest país, la recerca de feina i relacionar-te amb la gent local.

La meva professora de català em va recomanar el programa Voluntariat per la llengua (VxL) perquè pogués practicar català. Vaig decidir provar-ho. I de moment estic molt contenta. El meu amic de xat és en Daniel i quedem un cop per setmana (normalment el dijous).

M’ajuda molt a entendre el català. Em va costar molt començar a parlar-lo perquè em faltava confiança en mi mateixa. Però en Daniel és molt amable i comprensiu. Les trobades es fan de manera molt natural, de vegades fins i tot parlem més d’una hora. Parlem de diversos temes:  menjar, plats preferits, diferències entre els nostres països (Lituània, Catalunya i Espanya), sobre la llengua materna i la seva importància, sobre la moda que ens agrada vestir, sobre les xarxes socials i el seu impacte en la humanitat...

Abans de cada trobada preparo una breu presentació per a en Daniel, per exemple, el menú de plats lituans, i en acabat ho analitzem, en parlem, etc. Al final, en Daniel em dóna consells útils sobre com puc millorar els meus coneixements de català.

Acabo d’acabar el meu curs de català a l’EOI de Tarragona, així que estic encantada de poder-lo practicar amb un voluntari català. Estic agraïda per aquest projecte, sobretot per la nostra dinamitzadora del VxL –  la Judit.

En Daniel, per la seva banda, també està molt content i satisfet amb les xerrades i diu que avanço a un ritme sorprenentment ràpid

En aquesta fotografia estic ensenyant les meves obres de ceràmica al Daniel:

I aquesta és la meva presentació sobre el tema "Les meves aficions":

Vaida, aprenenta del VxL virtual d'una de les parelles lingüístiques que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Lleida

Quimey (aprenenta)

Hola! Soc la Quimey, una noia argentina de 31 anys que fa poc temps s'ha traslladat a viure a Barcelona des de l’Argentina. Com que m’agrada molt la vostra ciutat i la vostra cultura, he decidit aprendre el vostre idioma a la meva manera, és a dir, sense classes formals. He aprofitat doncs la quarentena per començar a estudiar català amb el Parla.cat, mirant les sèries Merlí i Benvinguts a la familia.

Però la realitat és que si vols aprendre a utilitzar un idioma has que parlar-lo, i aquí és quan em trobo amb aquest sistema de conversa que em sembla fantàstic. La Núria - la meva voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) - és una noia molt agradable i té molta paciència. Amb ella conversem sobre viatges, menjars, estudis, geografia i costums de Catalunya, que m’agrada molt conèixer. A més, sempre riem perquè hi ha moltes vegades que jo no sé com es diu alguna cosa.

En resum, crec que aquesta oportunitat és súper bona i estic molt agraïda d’haver-la trobat. Potser algun dia ens trobem amb la Núria, a Badalona, on ella viu.

Doncs, moltes gràcies!!! ??

Núria (voluntària)

Hola!

Jo soc la Núria Marín i ara mateix estic estudiant Geografia i Ordenació del Territori a la Universitat Autònoma de Barcelona. M'he apuntat al VxL perquè cada vegada més s'està veient que el català va retrocedint pel que fa al seu ús social i penso que el jovent ens hem d'implicar i donar un cop de mà a les persones nouvingudes perquè puguin aprendre la llengua i donar-los totes les facilitats possibles.

Amb la Quimey ens hem entès molt bé i tenim algunes coses en comú: les ganes de viatjar, de seguir aprenent i el gust per la música clàssica.

Amb les vacances d'estiu ens veurem de manera irregular però seguirem estant en contacte!

Quimey i Núria, parella lingüística del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

En Musa i la Lupe fa dos mesos que es troben per parlar en català. Un, des de Mallorca i l’altra, des de Caldes de Montbui. Són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual.

Mireu què ens en diuen:

Musa (aprenent)

Jo soc en Musa, soc gallec encara que el meu pare era marroquí, d'aquí el meu nom. Visc a Mallorca des de fa gairebé quatre anys i en fa un parell que em vaig llevar el títol de C1, però des de llavors no he tingut gaires oportunitats de parlar català.

Aquest programa de voluntariat m'ajuda molt i, a pesar que sigui per Internet, tenim un tracte molt pròxim amb la Lupe, la meva voluntària.

Les converses amb ella són molt interessants, perquè té coneixements molt amplis de política, història, etc. derivats de la seva experiència de professora, però també d'una gran preocupació pel coneixement i per mantenir-se actualitzada mitjançant lectures diverses.

Estic molt content perquè m'ajuda molt, a més sempre m'escolta pacientment a pesar que a vegades m'embusso. Tenim una conversa molt fluida i agradable. Gaudeixo molt d’aquestes xerrades i m’hi sento molt còmode tota l'estona. Gràcies, Lupe!!!

Lupe (voluntària)

Jo em dic Lupe, soc nascuda a Barcelona, però fa 33 anys que visc a Caldes de Montbui. Fa uns quants anys, després de jubilar-me, vaig fer de parella lingüística d’una noia italiana, de forma presencial. Ara, durant el confinament, em van oferir la possibilitat de tornar-ho a fer, aquesta vegada telemàticament, i vaig dir que sí. No sé per què vaig pensar que, encara que les converses fossin per Internet, la persona amb qui parlaria viuria per aquí a prop, però no ha estat així; en Musa és gallec i viu a Palma de Mallorca.

Fa dos mesos que parlem, més o menys un cop per setmana; està resultant una experiència molt interessant perquè, tot i que ell parla en català estàndard, utilitza vocabulari i expressions pròpies de Mallorca i així jo també aprenc noves variants, cosa que m’encanta.

D’altra banda, com que ell parla castellà i gallec, podem fer comparacions de les tres llengües i tot plegat és molt enriquidor. En realitat en Musa parla molt bé el català, només li falta una mica de fluïdesa, de vegades penso que hauria de prestar-li més atenció per detectar si comet algun error, però és que sovint m’oblido que n’està aprenent. Per exemple, un dia em va dir que no distingia entre la e oberta i la e tancada; jo no me n’havia adonat! Llavors, m’hi vaig fixar i vaig veure que les pronuncia correctament.

En definitiva, crec que la distància geogràfica encara aporta nous elements a les converses i resulta molt agradable xerrar amb una persona que, tot i que compartim professió, té unes vivències molt diferents a les meves.

Lupe Prades i Musa Lahsen, parella lingüística del VxL en modalitat virtual de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)