Blog

Molta gent pensa que no cal aprendre català per treballar a Catalunya. I per desgràcia és ben veritat, ja que pràcticament qualsevol catalanoparlant et podrà parlar en castellà si tu ho fas. És una discussió que a vegades tinc a les xarxes socials, que segons a quin àmbit desenvolupes la teva activitat, pot tenir una importància crucial conèixer la llengua de qui t'interpel·la, i el món de la farmàcia n’és un!

Podria explicar mil i una anècdotes treballant a la farmàcia, però aquest cop només us en compartiré una.

Era un dissabte de juliol, d’un estiu especialment calorós a Terrassa; la gent marxava a la platja tan bon punt podia. Com d’altres caps de setmana, em tocava treballar a la farmàcia i, com a farmacèutica, era la responsable i atenia els dubtes dels usuaris i dels meus companys tècnics. Sovint ateníem gent buscant alleugeriment per les picades de diversos bitxos: puces, erugues, mosquits... I aquell dia, un company em pregunta:

- Oye, ¿qué le puedo dar a un señor que dice que le ha picado una morena?

Em quedo pensant en la situació... «Com li ha pogut passar això amb un peix si la platja ens cau tan lluny? Un moment: la morena no pica, en tot cas mossega!»

- Pero... ¿Cómo que le ha picado una morena? ¡Espera...! ¿qué te ha dicho exactamente?

- Dice que «li piquen les morenes»

Se m’escapa una riallada i li dic:

- No, hombre, lo que quiere decir es que ¡le molestan las hemorroides!

- ¡Anda, pues no sabía que «morenes» son «hemorroides»!

- Pues sí, hijo. Mira, recomiéndale que se lave con agua fresquita y se aplique esta pomada para las molestias dos veces al día.

El meu company aquell dia va aprendre una paraula que molt sovint sentim a les farmàcies aquests dies, a causa del poc moviment de la gent, del restrenyiment o simplement per la calor.

I a vosaltres, mai us han picat les morenes?  Algun cop us ha costat fer-vos entendre per algun professional de la farmàcia?

Terrassa, 31 de maig de 2020

Verónica Hernández, voluntària (que va començar com a aprenenta) d'origen mexicà del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)

Els Castellers de Cerdanyola, una experiència en català fora de l'aula

De vegades algunes persones no poden assumir un compromís per quedar amb un voluntari lingüístic cada setmana, i llavors practicar el català pot ser complicat i encara que hi ha comerços col·laboradors on pots practicar, parlar més de cinc o deu minuts mentre fas la compra és molt poc temps per guanyar fluïdesa.

Amb la meva voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) parlàvem de molts temes: receptes de cuina, família, política, religió, cultura, etc. Del tema cultural vam parlar de castellers i castells i va ser així com se’m va despertar la curiositat per conèixer una mica més de prop els castellers.  Curiosament, va coincidir que un company del curs de català portava alguns mesos anant als assaigs,  llavors em va convidar a anar al local a fer castells.

Anar a fer castells és també una molt bona forma de practicar el català, conèixer molta gent del poble i conèixer la cultura castellera.  Als assaigs que regularment fan els Castellers de Cerdanyola dimecres a la nit de 20 a 22 h i els divendres de 20 a 23 h pots parlar amb totes aquestes persones que sempre són molt cordials  i disposades  a explicar-t’ho tot sobre la colla, les actuacions, el local d’assaig, mesures de seguretat, etc. A més et conviden a posar-te la faixa i viure l’experiència de fer pinya, a pujar sobre les espatlles d'un casteller més experimentat o fins i tot que algun dels xiquets de la canalla et pugi per l’esquena fins a posar-te els peus al coll.  Fer castells és una activitat per a tota la família del més gran al més petit, sempre hi ha espai per a tothom.  Però no només és un assumpte de tenir força o equilibri, també hi ha un grup de músics que acompanyen sempre la colla a les actuacions a plaça i són els que marquen, al ritme de gralles i tabals, una cançó que es diu Toc de castell i serveix per avisar els castellers quan s’està carregant el castell, quan s’ha completat i l’aixecador fa l’aleta i també quan s’està descarregant perquè tothom estigui ben concentrat. D’altra banda a la colla també hi ha persones que s’ocupen de  la logística. 

Per tant, si voleu anar a un assaig per provar de parlar en català i conèixer una mica els  castells sempre sereu benvinguts i pot ser que us animeu i us quedeu per formar part de la família castellera de Cerdanyola.

Cerdanyola, 9 de març de 2020 (cinc dies abans del decret de l'estat d'alarma a causa de la COVID-19).

Mauricio Hernández, aprenent del VxL del Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3)

"Soc un producte exemplar de la immersió lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)”

Elias Martí Romero va néixer a Veneçuela, i ens diu “amb orgull que sóc un producte exemplar de la immersió lingüística del CPNL, perquè abans d'arribar a Barcelona era usuari diari del Parla.cat, i un cop aquí, vaig seguir tot l'itinerari presencial, semipresencial i a distància fins al nivell C2 de català. També vaig ser aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL), i un cop tret el nivell C1 em vaig decidir a col·laborar com a voluntari”.

Com a carta de presentació, no està malament, oi? I continua:

“De totes les parelles lingüístiques que he tingut al VxL com a voluntari m'agradaria destacar la Sandra, una gaditana-catalana amb qui hem pogut conrear una relació d'amistat prou estable per atrevir-nos a apuntar-nos al Programa català de refugi (una iniciativa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya), com a mentors de persones refugiades”.

I és que queda clar que el Voluntariat per la llengua crea vincles més enllà de l’àmbit lingüístic.

L’Elias continua: “jo, a banda de ser un apassionat de les llengües (sóc professor interí de castellà i català al Departament d'Educació), dins dels meus interessos, a banda de portar a plaça castells amb els Marrecs de Salt, m'interessa molt la memòria històrica, per un tema familiar, ja que el meu avi patern va ser tinent de l'exèrcit de terra l'any 1938. Al meu blog personal hi ha un bon grapat de cròniques en aquest sentit: Des dels Països Catalans (i a vegades des d'Abya Yala) Cròniques literàries. El blog d'en @peliasmarti"

L’Elias es va fer voluntari del VxL el juny del 2018, tot just ara fa dos anys. En aquest temps ha tingut sis parelles lingüístiques amb les quals ha pogut compartir un munt de temes de conversa, ben diversos i variats. És una xamba que et toqui l’Elias de voluntari!

Moltes gràcies per tot, Elias, i endavant les atxes!

Marcel Pellejà, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

DE TAIWAN A GELIDA

La Chia Chi va arribar fa dos anys a Gelida procedent de Taiwan, per motius d’estudis. Vam començar les converses com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) i, després de la primera trobada, es va declarar el confinament per la COVID-19. Així que vam decidir seguir conversant per videoconferència, i ho hem mantingut durant vuit setmanes. A la desena sessió, ja hem pogut quedar de nou presencialment. Ara hem decidit fer 10 converses més. Sovint parlem del poble i també de l’Illa Formosa, que és com es deia Taiwan. És molt interessant i enriquidor per a tots dos contrastar com ens veiem i com ens veuen.

La Chia Chi s’ha motivat a editar un vídeo per donar a conèixer la literatura catalana al món xinès. Si el voleu veure, aquí el teniu:

Us volem animar a seguir les converses ja sigui en persona o per videoconferència. Si en teniu ganes, res us aturarà. De debò que val la pena!

Chia Chi i Miquel Carrillo, parella lingüística del VxL que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf