Blog

La Magda Ibáñez, mallorquina d’origen i cardedeuenca d’adopció, és la voluntària més activa del Voluntariat per la llengua (VxL) de Cardedeu. L’hem entrevistada perquè ens parli de la seva experiència i, concretament, del VxL virtual.

Com vas conèixer el VxL?

Vaig trobar informació a l’Ajuntament de Cardedeu i vaig posar-me en contacte amb l’Oficina de Català (OC) per incorporar-m’hi.

Per què et vas apuntar a fer de voluntària?

Per aportar una mica de la meva feina per aconseguir que el català sigui més present cada dia.

Quan vas començar a fer de voluntària del VxL? Quantes parelles lingüístiques has tingut?

L’any 2019. Vaig començar a participar del VxL com a voluntària presencial i vaig tenir dues parelles: una el 2019 i l’altra el 2021.

D’aleshores ençà ha tingut fins a setze parelles lingüístiques en modalitat virtual de diferents nacionalitats (Colòmbia, Argentina, Xile i Romania) i de diferents punts de l’Estat espanyol (Extremadura, Albacete, Granada, València, Madrid i Toledo), que resideixen en diferents localitats del mateix Vallès Oriental (Sant Celoni, Canovelles, Llinars del Vallès i Cardedeu) o en d’altres indrets més llunyans (València, Mallorca, Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Badalona, Vilafranca del Penedès, Castellterçol i Terrassa).

És una mica allò que diem en el títol d'aquest article: De Cardedeu a tot arreu.

Quan vas començar a fer de voluntària del VxL virtual i per què et vas decidir per aquesta modalitat? Quins avantatges hi veus?

Vaig començar amb el VxL virtual justament per la pandèmia i perquè també puc dedicar-hi més hores. És més fàcil fer les trobades virtualment que haver de quedar amb algú personalment. Pots oferir més disponibilitat i és més fàcil de gestionar.

Quantes parelles lingüístiques tens ara mateix?

Ara només en tinc quatre. Hi ha hagut èpoques que n’he tingut vuit o deu.

I com t’organitzes?

Jo m’he organitzat com si fos una feina. He establert un horari de dedicació al VxL i dins d’aquest horari quedo amb els aprenents segons el dia i l’hora que els va bé. I com que jo ara no treballo, em puc adaptar a les necessitats de cadascú.

Tot i que tenim un horari establert per a les trobades, mai no miro prim, i si la persona pot, ens allarguem o fem hores de més.

Quins temes de conversa teniu? De què parleu? Ho pacteu? És espontani?

És bastant espontani, però jo sempre els demano de què volen parlar.

Les primeres vegades el que fem és conèixer-nos: saber d’on són, on viuen, quines coses han fet, quines coses els agraden... I, sobretot, per a què necessiten el català. I sempre sol ser que el necessiten per la feina.

Una de les coses que jo procuro és donar-los a conèixer una mica la cultura i el país: la història, indrets que siguin bonics de visitar, les festes de Catalunya o d’altres territoris on també es parla català. I de vegades, depèn d’on són, parlem de les particularitats del lloc on viuen ̶ de les que jo conec ̶ , perquè no és el mateix viure al Maresme que viure a la Cerdanya, per exemple. I d’aquestes diferències, sempre en parlem.

També em solen preguntar molt, em demanen pels dubtes que tenen... De vegades, els dono un cop de mà amb els deures ̶ riu ̶ , si és que estan fent un curs de català.

I una cosa molt curiosa és que simulem converses: escollim un tema i en parlem de manera espontània ̶ cap de les dues sabem prèviament de què parlarem ̶ , perquè s’acostumin a tenir una conversa de manera natural. Per exemple, fem com si fóssim dues amigues que fa molt temps que no es veien i queden per anar a prendre un cafè. Fem aquesta conversa i després la repetim, però intentem que sigui diferent, per dir el mateix però fent servir altres paraules.

Amb els aprenents virtuals que has tingut, heu quedat alguna vegada? Us heu conegut?

Sí. Amb dos o tres que viuen més a prop hem quedat per veure’ns. Han vingut aquí, a Cardedeu. Amb una vam anar a fer un cafè, amb una altra vam anar a sopar.

Però no solem quedar, perquè és difícil quan els aprenents viuen lluny, a cinquanta quilòmetres d’aquí, per exemple, a València o a Mallorca.

Amb alguns, quan hem acabat les trobades previstes pel programa del VxL, mantenim el contacte perquè acabes per fer amistat. De fet, a molts, ja els considero els meus amics.

Què t’aporta el Voluntariat per la llengua?

Em satisfà molt. Perquè m’agrada acompanyar la gent en el seu aprenentatge del català i en el coneixement del país. Estic contenta que hagin vingut i que estiguin interessats en saber coses nostres, qualsevol cosa.

Per mi és com donar una mica de mi mateixa a la cultura i a la meva llengua i, sobretot, per potenciar-la, perquè que crec que és molt important fer aquesta feina.

La Magda, una gran persona i una gran voluntària!

Gràcies per la feinada!

Magda Ibáñez, voluntària del VxL de l’OC de Cardedeu (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

L’experiència de les pràctiques lingüístiques als establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua

Alguns establiments col·laboradors del Voluntariat per la Llengua (VxL) participen en el programa de pràctiques lingüístiques, a través del qual l’alumnat dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) pot fer pràctiques de conversa amb els comerciants. L’activitat pretén tant ajudar els aprenents a guanyar fluïdesa en situacions quotidianes com promoure l’ús del català en el sector comercial i potenciar-lo com a llengua de comunicació habitual entre clients i comerciants. Un dels principals objectius d’aquesta xarxa és conscienciar el sector que cal donar l’oportunitat als nouvinguts d’aprendre la llengua amb un gest ben senzill, que és el de parlar-los en català de manera distesa. Amb aquestes pràctiques els aprenents estableixen vincles i relacions en català, i així l’hàbit dels aprenents per fer-lo servir s’estén a nous interlocutors de la seva xarxa social i, de vegades, representa un primer pas per llençar-se a parlar-lo i consolidar-lo.

Hem demanat a alumnes i a un dels comerços que ens expliquin l'experiència. 

Alumnes de pràctiques lingüístiques: «Si em parlen en català, agafo confiança per parlar-lo»

La Giulliane és alumna del curs Elemental 2 del Servei Local de Català (SLC) de Manresa i valora molt positivament les pràctiques lingüístiques perquè «vaig poder sortir de la meva zona de confort i practicar el català sense por ni vergonya, ja que els comerciants m’hi ajudaven. És una pràctica molt profitosa per trencar barreres i agafar confiança a l’hora de parlar. La dificultat principal que trobo és que moltes persones em parlen directament en castellà, suposo que per ajudar-me, però jo prefereixo que ho facin en català perquè ara l’entenc i el que vull és que m’ajudin a aprendre’l, per això és tan important que em parlin en català».

La seva companya, la Liz, va fer les pràctiques al Mercat Puigmercadal: «M’agrada molt aquesta iniciativa perquè és la manera de practicar més sovint, no només a classe. La gent del mercat sempre està disposada a ajudar-nos a trobar les paraules que no sabem dir. M’agradaria poder fer més pràctiques com aquestes, potser a entitats o equipaments municipals, perquè la gent ens ajuda i, si ho fem sols, com si fóssim un client normal, és diferent.»

Per a l’Elena va ser una experiència molt agradable «perquè és la manera de practicar el que aprens a classe, parlant amb la gent, i això em dona confiança i seguretat per seguir aprenent». Tant ella com la Liz remarquen que els alegra veure la sensació de felicitat i agraïment de les persones quan veuen que algú aprèn la seva llengua.

Farmàcia Ros, establiment col·laborador del VxL: «És sorprenent que quan se’ns posa un desconegut al davant pensem automàticament que ens parlarà en castellà»

És cabdal per a aquesta botiguera atendre en català els clients que parlin en català, per això «quan faig selecció de personal valoro molt que les dependentes que he de contractar el sàpiguen parlar, perquè estem situats al centre i pot semblar una farmàcia de pas, però tenim la nostra clientela, gent gran sobretot, que estan acostumats a un determinat tarannà.

Algunes noies de pràctiques que hem tingut, que no han passat un procés de selecció, quan atenien les trucades s’adreçaven en castellà a l’interlocutor, i a elles sí que els explicava que si saben parlar català que intentessin de parlar-hi, perquè així es mourien més bé, i si treballessin aquí necessitaríem que parlessin en català als clients».

De fet, a la farmàcia hi ha treballadores de fora, dues de marroquines i una de romanesa, i totes tres parlen perfectament la nostra llengua. Ros remarca que parlar la llengua del client és molt important perquè en aquest cas estem parlant d’un tema de salut, i necessita que la persona que l’atén l’entengui i que ell també l’entengui. En aquesta farmàcia les treballadores poden atendre en anglès, en francès, en àrab, en castellà i en la llengua pròpia de Catalunya, que és la més habitual.

En aquest establiment hi fa pràctiques lingüístiques l’alumnat del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat, perquè és un comerç molt escaient, que mostra predisposició per a aquesta tasca i està molt ben valorat pels practicants. Núria Ros valora molt positivament rebre alumnes: «De seguida que les dependentes detecten que són alumnes que estan fent les pràctiques lingüístiques, els segueixen el fil, perquè veuen que estan fent un gran esforç. És molt gratificant, no ens suposa cap destorb, és un momentet, de seguida fan les preguntes i ja està. Per mi és molt positiu rebre l’alumnat en pràctiques, és un servei a la comunitat i a la nostra llengua.»

Així, doncs, segons Ros, que les treballadores parlin als clients en català «no és cap esforç ni cap extra, és el més habitual, és productiu. A molts dels nostres clients, amb qui sempre hem parlat en català, els xocaria que, de cop i volta, els parléssim en castellà.» I ens confessa, tal com ha passat a molts altres catalanoparlants, que «de vegades ens sorprèn que quan se’ns posa algú al davant el cervell ens faci pensar que ens parlarà en castellà, i va i li parles directament en castellà; però, no, et parla en català i aleshores has de tornar a canviar de llengua».

VxL del CNL Montserrat

El Jaume és un metge jubilat que viu a Lliçà de Vall i en aquest article ens parla de la seva experiència com a voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) amb les seves dues parelles lingüístiques, la Fàtima i la Tamara.

Faig de parella lingüística doble des de fa algunes setmanes. La inquietud va néixer durant un viatge que vaig fer per Cap d'Any en què vaig coincidir amb un senyor que tenia una parella lingüística, i em va explicar que estava molt satisfet de l'experiència.

Arran d’això, em vaig posar en contacte amb el VxL i, abans d'un mes, ja tenia dues parelles lingüístiques: amb una, fent conversa en línia i, amb l'altra, de forma presencial.

Les diferències són òbvies. La Fàtima és la parella amb qui ens trobem per conversar. És una noia magrebina que fa més de vint anys que viu a Santa Eulàlia de Ronçana i treballa en un restaurant conegut de la comarca. Parla molt bé el català, és simpàtica i parladora. El principal inconvenient és que jo també soc parlador i m’he de frenar perquè del que es tracta és que parli més ella. Portem aproximadament la meitat de les xerrades previstes, en total deu, i la cosa va molt bé. Ens passa el temps volant!

L'altra parella, la Tamara, és una noia sud-americana, xilena, que també parla molt bé el català. Viu a Santa Maria de Palautordera. Porta més de quinze anys vivint a Catalunya. El fet de viure en un poble petit segur que ha facilitat el seu aprenentatge. Amb aquesta parella conversem virtualment i també ens va bé, perquè viu en un poble allunyat del meu i, si no, perdríem molt temps amb els desplaçaments. Com que és una mica tímida, el fet de fer-ho virtualment ens facilita la comunicació. En aquest cas també m’haig d’esforçar a parlar poc. Es tracta de fer preguntes i saber esperar per obtenir resposta.

En resum, una molt bona experiència, del tot recomanable en ambdós casos.

Jaume Monteis, voluntari del Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

La Carme, voluntària, i el Josep, aprenent, són parella lingüística del Voluntariat per la llengua i han volgut explicar-nos la seva experiència: 

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL)?

Josep (aprenent): Quan estudiava, abans de la pandèmia, el professor de català ens ho va dir, però ho vaig anar deixant, ho vaig anar deixant...

Carme (voluntària): Des de sempre sabia que es feia, com que sempre llegeixo aquestes informacions... El que passa és que, després d’haver-ne fet una edició, vaig plegar, però l’any passat, per Sant Jordi, vaig veure una paradeta del Voluntariat per la llengua (VxL) a la plaça de la Vila de Parets i vaig pensar “m’hi torno a apuntar”, perquè ja havia passat la pandèmia. I quan em van trucar per dir-me que m’havien trobat una parella, doncs vaig venir.

Per què us hi vau apuntar?

Josep (apr.): Perquè volia parlar català, ras i curt. Ja feia molts anys que era aquí a Catalunya.

Carme (vol.): Jo, perquè sí, no ho sé. Em sembla que ho duc a l’ADN, això: quan surt alguna cosa de català, ja m’hi apunto. I també perquè ho trobo un projecte molt maco, perquè el voluntari en té moltes ganes i l’aprenent, també, té moltes ganes d’aprendre. Es troben dues intencions molt fàcils. S’aprèn molt.

Parlem una mica més de vosaltres i de la vostra experiència: què soleu fer quan us trobeu?

Josep (apr.): Depèn. Últimament, hem pres cafè, aquí a l’espai que teniu habilitat per al VxL...

Carme (vol.): És que ha fet fred, fins ara. Ell no, però jo tenia fred i un dia em vaig constipar en un parc i vaig dir “no pot ser”. I com que ens prepareu aquest lloc tan bonic, venim aquí, ens preparem nosaltres un cafè i unes pastes...

Josep (apr.): És que la Carme fa molt bon cafè.

Carme (vol.):: El compro en un lloc de cafè bo, eh? I com que sé que no li agrada el sucre, li porto sacarina i fem el cafè, parlem, m’explica moltes coses de la seva família, que n’està molt enamorat (riuen) i a mi m’agrada escoltar-lo. Al començament, li costa una mica, però quan marxa, ja no li he de rectificar res.

Josep (apr.): És que jo intento parlar català amb tothom, però no hi ha manera, em parlen en castellà. És que jo vull parlar català.

Teniu cap anècdota arran de les trobades?

Carme (vol.): No ens ha passat gran cosa. Un dia érem aquí, a la plaça, prenent cafè en un banc, perquè feia bo, i va venir una amiga d’ell o una companya...

Josep (apr.): ... Sí, una companya d’una altra empresa on treballava.

Carme (vol.): No ens ha passat gran cosa. Ara que vindrà el bon temps, sortirem a caminar una mica. Anirem al parc i, com que hi entenc una mica, d’arbres, li explicaré quins arbres són aquests.

Quantes parelles lingüístiques has tingut?

Carme (vol.): Fa temps, ja havia estat voluntària i ja n’havia tingut una, i ara, ell.

Josep (apr.): Jo només la Carme.

En general, com qualificaríeu l’experiència del Voluntariat per la llengua?

Carme (vol.): Jo molt bé, molt bé. M’agrada molt.

Josep (apr.): De vegades, ens allarguem més...

Carme (vol.): Sí, ens passem de l’hora.

Què és el que us agrada més del Voluntariat per la llengua?

Josep (apr.): Ajuntar-me amb gent que para català, hi estic molt de gust.

Recomanaríeu el VxL?

Josep (apr.): Sí, i tant.

Carme (vol.): Es pot recomanar, però per saber ben bé perquè agrada tant, s’ha de fer.

Canviaríeu res del funcionament del programa?

Carme (vol.): Jo trobo que està molt bé així, perquè és molt senzill. Jo no treballo, però la gent que treballa i té família té més problemes d’horaris. Jo, si es fessin més activitats, hi aniria, però ell, per exemple, molts cops no podria. No, no en canviaria res.

Josep (apr.): A mi aquest sistema ja m’agrada. Ara em costa molt menys parlar en català. I repetiria, de fet.

Carme (vol.): Jo també.

Què els diríeu a altres aprenents o voluntaris que s’ho estiguin rumiant?

Josep (apr.): Que no s’ho pensin. Jo m’ho vaig pensar molt i tant de bo m’hi hagués posat abans.

Carme (vol.): Que no s’ho pensin gens, que no suposa cap esforç, que és una experiència molt maca. I que si no els va bé, no passa res, ho dius a l’Oficina de Català (OC) i et canvien de voluntari o d’aprenent. I que s’aprèn, perquè sempre que ets amb una altra persona, aprens. Per exemple, sempre m’explica coses de la seva filla, que balla, i és un món que jo no conec gens i em va explicant coses.

VxL de l’OC de Parets (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)