Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
19/07/2023

Jose Miguel López, voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet des de setembre del 2021 que ha tingut ja onze parelles lingüístiques diferents, ens parla de la seva experiència.

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua? 

Jo feia anglès a l'Escola d'Adults del Fondo i vaig veure un cartell del Voluntariat per la llengua que deia «Vols ser voluntari?» i m'agrada això de ser voluntari, no m'ho va dir ningú, hi vaig venir jo. 

Ets de Santa Coloma? 

Vaig néixer a Barcelona i de petit ja vaig venir a viure aquí. He conegut la ciutat quan els carrers eren de terra i plovia, era impressionant!

Com diries que és la teva experiència fins ara? 

Espectacular! M'he trobat amb persones que m'aporten més que jo a elles. També he de dir que per feina viatjo molt i m'agrada conèixer altres cultures.

Tenies alguna experiència d'ensenyament?

A la meva feina faig de formador, faig formació a empreses per ensenyar com fer perquè l'empresa rutlli. Estic acostumat a parlar en públic i he fet cursos de psicologia i m'interessa aquesta part. És molt curiós com al VxL comences amb la gent neguitosa i es transforma, és impressionant!

De què acostumeu a parlar a les trobades?

El primer és conèixer-nos, que es presentin i després, quan no tenen massa nivell de llengua, busco converses intranscendents i quan avancen les trobades, ja parlem d'inquietuds, problemes... Comencen neguitosos i ells van creixent.

Has tingut fins ara onze aprenents, alguna cosa de diferent? I en comú?

Diria d'entrada que són completament diferents segons d'on siguin; en comú, que tenen ganes d'integrar-se i veuen que ho tindran difícil sense el català. També afegiria que comparteixen el mateix problema i és que necessiten un recolzament, estan molt soles. Hi ha un problema d'integració perquè no tenen una relació amb més persones que la família, crec que fent de voluntari he tingut un costat lingüístic i un de més social. Dono suport i intento donar un cop de mà.

Què acostumes a fer per reconèixer-vos la primera vegada?

La primera vegada vaig amb moto i quedem en un lloc o demano ubicació i, a partir d'aquí, al mateix lloc, em sorprèn que alguns no coneixen ni la plaça de la Vila.

Alguna anècdota divertida? Què és això que m'han comentat que poses "deures" als aprenents? 

Bé, com si fossin els deures demano als aprenents que m'enviïn missatges de veu, costa al principi, però així practiquen, com quan som fent un cafè i els dic que demanin ells. També m'ha fet gràcia que amb una persona aprenenta vam fer un simulacre d'entrevista de feina en català el dia abans de fer-la de veritat o una altra que es va espantar quan va sentir que parlava amb un company de feina i aquest tenia un accent de Lleida que la descol·locava completament. 

Què diries a algú que s'està pensant fer de voluntari? 

Li diria «Ei! Vine un dia amb mi i ho veus». Recomanaria participar-hi a qualsevol persona amb inquietuds, ganes d'ajudar la gent i disposat a renunciar a una mica del seu temps. 

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/07/2023

La Magda Ibáñez, mallorquina d’origen i cardedeuenca d’adopció, és la voluntària més activa del Voluntariat per la llengua (VxL) de Cardedeu. L’hem entrevistada perquè ens parli de la seva experiència i, concretament, del VxL virtual.

Com vas conèixer el VxL?

Vaig trobar informació a l’Ajuntament de Cardedeu i vaig posar-me en contacte amb l’Oficina de Català (OC) per incorporar-m’hi.

Per què et vas apuntar a fer de voluntària?

Per aportar una mica de la meva feina per aconseguir que el català sigui més present cada dia.

Quan vas començar a fer de voluntària del VxL? Quantes parelles lingüístiques has tingut?

L’any 2019. Vaig començar a participar del VxL com a voluntària presencial i vaig tenir dues parelles: una el 2019 i l’altra el 2021.

D’aleshores ençà ha tingut fins a setze parelles lingüístiques en modalitat virtual de diferents nacionalitats (Colòmbia, Argentina, Xile i Romania) i de diferents punts de l’Estat espanyol (Extremadura, Albacete, Granada, València, Madrid i Toledo), que resideixen en diferents localitats del mateix Vallès Oriental (Sant Celoni, Canovelles, Llinars del Vallès i Cardedeu) o en d’altres indrets més llunyans (València, Mallorca, Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Badalona, Vilafranca del Penedès, Castellterçol i Terrassa).

És una mica allò que diem en el títol d'aquest article: De Cardedeu a tot arreu.

Quan vas començar a fer de voluntària del VxL virtual i per què et vas decidir per aquesta modalitat? Quins avantatges hi veus?

Vaig començar amb el VxL virtual justament per la pandèmia i perquè també puc dedicar-hi més hores. És més fàcil fer les trobades virtualment que haver de quedar amb algú personalment. Pots oferir més disponibilitat i és més fàcil de gestionar.

Quantes parelles lingüístiques tens ara mateix?

Ara només en tinc quatre. Hi ha hagut èpoques que n’he tingut vuit o deu.

I com t’organitzes?

Jo m’he organitzat com si fos una feina. He establert un horari de dedicació al VxL i dins d’aquest horari quedo amb els aprenents segons el dia i l’hora que els va bé. I com que jo ara no treballo, em puc adaptar a les necessitats de cadascú.

Tot i que tenim un horari establert per a les trobades, mai no miro prim, i si la persona pot, ens allarguem o fem hores de més.

Quins temes de conversa teniu? De què parleu? Ho pacteu? És espontani?

És bastant espontani, però jo sempre els demano de què volen parlar.

Les primeres vegades el que fem és conèixer-nos: saber d’on són, on viuen, quines coses han fet, quines coses els agraden... I, sobretot, per a què necessiten el català. I sempre sol ser que el necessiten per la feina.

Una de les coses que jo procuro és donar-los a conèixer una mica la cultura i el país: la història, indrets que siguin bonics de visitar, les festes de Catalunya o d’altres territoris on també es parla català. I de vegades, depèn d’on són, parlem de les particularitats del lloc on viuen ̶ de les que jo conec ̶ , perquè no és el mateix viure al Maresme que viure a la Cerdanya, per exemple. I d’aquestes diferències, sempre en parlem.

També em solen preguntar molt, em demanen pels dubtes que tenen... De vegades, els dono un cop de mà amb els deures ̶ riu ̶ , si és que estan fent un curs de català.

I una cosa molt curiosa és que simulem converses: escollim un tema i en parlem de manera espontània ̶ cap de les dues sabem prèviament de què parlarem ̶ , perquè s’acostumin a tenir una conversa de manera natural. Per exemple, fem com si fóssim dues amigues que fa molt temps que no es veien i queden per anar a prendre un cafè. Fem aquesta conversa i després la repetim, però intentem que sigui diferent, per dir el mateix però fent servir altres paraules.

Amb els aprenents virtuals que has tingut, heu quedat alguna vegada? Us heu conegut?

Sí. Amb dos o tres que viuen més a prop hem quedat per veure’ns. Han vingut aquí, a Cardedeu. Amb una vam anar a fer un cafè, amb una altra vam anar a sopar.

Però no solem quedar, perquè és difícil quan els aprenents viuen lluny, a cinquanta quilòmetres d’aquí, per exemple, a València o a Mallorca.

Amb alguns, quan hem acabat les trobades previstes pel programa del VxL, mantenim el contacte perquè acabes per fer amistat. De fet, a molts, ja els considero els meus amics.

Què t’aporta el Voluntariat per la llengua?

Em satisfà molt. Perquè m’agrada acompanyar la gent en el seu aprenentatge del català i en el coneixement del país. Estic contenta que hagin vingut i que estiguin interessats en saber coses nostres, qualsevol cosa.

Per mi és com donar una mica de mi mateixa a la cultura i a la meva llengua i, sobretot, per potenciar-la, perquè que crec que és molt important fer aquesta feina.

La Magda, una gran persona i una gran voluntària!

Gràcies per la feinada!

Magda Ibáñez, voluntària del VxL de l’OC de Cardedeu (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/06/2023

Fills de Moretó, SA o, com es coneix popularment, la Farinera Moretó, ha estat una de les primeres empreses adherides a la xarxa del Voluntariat per la llengua (VxL) de Mollet del Vallès. L’any 2008 va acollir una de les sortides amb els alumnes dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental i les parelles lingüístiques del VxL, amb una visita guiada a la fàbrica.

Avui parlem amb Joan Moretó i Reventós, director general de l’empresa fins que es va jubilar l’any 2020.

Com va néixer la fàbrica? Fem una mica d’història?

Fills de Moretó SA és una empresa industrial, fabricant de farines de blat, establerta a Mollet del Vallès. Va ser fundada l’any 1884 pel meu besavi Josep Moretó i Prat i dos germans seus solters, provinents d’Olzinelles (Sant Celoni).

És una empresa que sempre ha tingut present la llengua, oi?

La família Moretó ha estat de sempre una família catalana i catalanista. Per exemple, el meu besoncle Martí Moretó i Riera ja va ser congressista del I Congrés de la Llengua Catalana de l’any 1906 (80 anys més tard, com a companyia, també ens vam adherir al II Congrés, celebrat l’any 1986); el meu oncle Josep Moretó i Puigdomènech va col·laborar en la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana amb alguns articles relacionats amb el món de la farina, molt abans que aparegués la Viquipèdia!

L’activitat empresarial de Fills de Moretó està prou allunyada del món de la cultura, de forma que més enllà del petit mecenatge fent-se soci d’associacions com per exemple Òmnium Cultural, la seva forma de defensar la llengua ha consistit essencialment a no renunciar a fer-ne la llengua vehicular interna de l’activitat empresarial pròpia.

Creieu que és important que des del món empresarial s’aposti pel català?

I tant que sí, des de qualsevol activitat que es faci a l’empresa.

Els notaris de Catalunya, si se’ls demana, redacten les escriptures en català. Cal demanar-ho sempre. Començant pels estatuts i l’escriptura de constitució de la companyia. Si cal, es poden modificar els estatuts per traduir el nom de la companyia al català. La nostra durant molts anys es va haver d’anomenar Hijos de Moretó enlloc de Fills de Moretó.

Les actes del consell d’administració o de la junta d’accionistes es poden redactar en català sense cap problema.

Els contractes de compravenda, prestació de serveis, etc. que redacta la companyia, llevat que per motius imperatius (relacions internacionals) s’hagin de redactar el una altra llengua, es poden redactar en català. Els albarans i factures també es poden redactar en català.

La retolació dels productes i les instruccions d’ús que els acompanyen es poden fer en català o multilingües incloent-hi el català. Els nostres sacs de farina són retolats en català per una cara i en castellà per l’altra.

Avui la relació amb els bancs es fa majoritàriament en línia. La llengua per defecte amb què els webs dels bancs s’adrecen al client és el castellà, però la majoria permeten canviar-la al català. Cal fer-ho sistemàticament. És només un clic! Així es demostra que hi ha una demanda social potent.

Els webs de l’administració de l’Estat, de l’Agència Tributària, de la Seguretat Social, etc. admeten configurar el català (o valencià, ignorants malintencionats!) com a llengua d’ús (tot i que sovint la traducció només de les pàgines inicials). Cal fer-ho habitualment, per demostrar la demanda social de la llengua.

Molts sistemes operatius i programes tant d’ordinador com de telèfons mòbils admeten configurar el català com a llengua de treball. Ens pot ocupar un cert temps per fer el canvi, però és una sola vegada! Si el programa no ho admet, podem expressar al fabricant o venedor el nostre descontentament.

Les instruccions, les ordres operatives o els procediments interns de l’empresa es poden redactar en català. Nosaltres només demanem als treballadors de l’àrea comercial una plena competència oral en català, però la resta del personal ha de ser capaç de llegir i entendre les ordres i instruccions escrites en català per estar habilitats per a la feina.

Quan vam fer la visita a la fàbrica amb els alumnes i les parelles lingüístiques ens va comentar que hi ha paraules que molts treballadors han conegut quan han treballat a La Farinera Moretó

De fet l’ús quotidià de la llengua en l’entorn laboral provoca que fins i tot els treballadors castellanoparlants acabin coneixent aquelles paraules més pròpies del nostre ofici i que malauradament molts catalanoparlants no usen amb propietat, per exemple: sitja (silo), tremuja (tolva), sègol (centeno), civada (avena), ordi (cebada) i moltes altres més.

El programa Voluntariat per la llengua vol potenciar l’ús social de la llengua i l’empresa Farinera Moretó s’hi va adherir des del començament i ha continuat renovant les adhesions com a empresa.

Cap d’aquestes tasques és una heroïcitat, però la inèrcia i la manca de temps per les ocupacions del dia a dia fa que sovint ens relaxem i cedim a la pressió d’ocultar el català en el món de l’empresa. No ens hem de fustigar davant els “pecats venials”, però si som persistents i no ens desanimem, a poc a poc es poden aconseguir uns resultats impressionants.

El suport de les empreses i organismes al programa Voluntariat per la llengua pretén impulsar l’ús de la llengua i afavorir-ne la presència normal en la vida social, com un element de qualitat i una garantia de bon servei a la ciutadania. L'objectiu de les empreses que hi estan adherides és que ofereixin la millora del nivell de català oral al seu personal i guanyin en competitivitat, qualitat de servei i arrelament amb l'entorn immediat. L’empresa Fills de Moretó, SA n’és un bon exemple. Gràcies per compartir la vostra experiència!

Gràcies a vosaltres!

Fills de Moretó, SA

Mollet del Vallès, 8 de juny de 2023

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/06/2023
,

L’experiència de les pràctiques lingüístiques als establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua

Alguns establiments col·laboradors del Voluntariat per la Llengua (VxL) participen en el programa de pràctiques lingüístiques, a través del qual l’alumnat dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) pot fer pràctiques de conversa amb els comerciants. L’activitat pretén tant ajudar els aprenents a guanyar fluïdesa en situacions quotidianes com promoure l’ús del català en el sector comercial i potenciar-lo com a llengua de comunicació habitual entre clients i comerciants. Un dels principals objectius d’aquesta xarxa és conscienciar el sector que cal donar l’oportunitat als nouvinguts d’aprendre la llengua amb un gest ben senzill, que és el de parlar-los en català de manera distesa. Amb aquestes pràctiques els aprenents estableixen vincles i relacions en català, i així l’hàbit dels aprenents per fer-lo servir s’estén a nous interlocutors de la seva xarxa social i, de vegades, representa un primer pas per llençar-se a parlar-lo i consolidar-lo.

Hem demanat a alumnes i a un dels comerços que ens expliquin l'experiència. 

Alumnes de pràctiques lingüístiques: «Si em parlen en català, agafo confiança per parlar-lo»

La Giulliane és alumna del curs Elemental 2 del Servei Local de Català (SLC) de Manresa i valora molt positivament les pràctiques lingüístiques perquè «vaig poder sortir de la meva zona de confort i practicar el català sense por ni vergonya, ja que els comerciants m’hi ajudaven. És una pràctica molt profitosa per trencar barreres i agafar confiança a l’hora de parlar. La dificultat principal que trobo és que moltes persones em parlen directament en castellà, suposo que per ajudar-me, però jo prefereixo que ho facin en català perquè ara l’entenc i el que vull és que m’ajudin a aprendre’l, per això és tan important que em parlin en català».

La seva companya, la Liz, va fer les pràctiques al Mercat Puigmercadal: «M’agrada molt aquesta iniciativa perquè és la manera de practicar més sovint, no només a classe. La gent del mercat sempre està disposada a ajudar-nos a trobar les paraules que no sabem dir. M’agradaria poder fer més pràctiques com aquestes, potser a entitats o equipaments municipals, perquè la gent ens ajuda i, si ho fem sols, com si fóssim un client normal, és diferent.»

Per a l’Elena va ser una experiència molt agradable «perquè és la manera de practicar el que aprens a classe, parlant amb la gent, i això em dona confiança i seguretat per seguir aprenent». Tant ella com la Liz remarquen que els alegra veure la sensació de felicitat i agraïment de les persones quan veuen que algú aprèn la seva llengua.

Farmàcia Ros, establiment col·laborador del VxL: «És sorprenent que quan se’ns posa un desconegut al davant pensem automàticament que ens parlarà en castellà»

Núria Ros, la mestressa de la Farmàcia Ros, establiment col·laborador del VxL, ens parla de l’ús que fan del català a la seva botiga: «Com a empresa, atenem habitualment en català, i a les xarxes, també. Tot i que, com que som un negoci, si la persona que tenim al davant no ens entén, canviem de llengua i intentem adaptar-nos a la del client.»

És cabdal per a aquesta botiguera atendre en català els clients que parlin en català, per això «quan faig selecció de personal valoro molt que les dependentes que he de contractar el sàpiguen parlar, perquè estem situats al centre i pot semblar una farmàcia de pas, però tenim la nostra clientela, gent gran sobretot, que estan acostumats a un determinat tarannà.

Algunes noies de pràctiques que hem tingut, que no han passat un procés de selecció, quan atenien les trucades s’adreçaven en castellà a l’interlocutor, i a elles sí que els explicava que si saben parlar català que intentessin de parlar-hi, perquè així es mourien més bé, i si treballessin aquí necessitaríem que parlessin en català als clients».

De fet, a la farmàcia hi ha treballadores de fora, dues de marroquines i una de romanesa, i totes tres parlen perfectament la nostra llengua. Ros remarca que parlar la llengua del client és molt important perquè en aquest cas estem parlant d’un tema de salut, i necessita que la persona que l’atén l’entengui i que ell també l’entengui. En aquesta farmàcia les treballadores poden atendre en anglès, en francès, en àrab, en castellà i en la llengua pròpia de Catalunya, que és la més habitual.

En aquest establiment hi fa pràctiques lingüístiques l’alumnat del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat, perquè és un comerç molt escaient, que mostra predisposició per a aquesta tasca i està molt ben valorat pels practicants. Núria Ros valora molt positivament rebre alumnes: «De seguida que les dependentes detecten que són alumnes que estan fent les pràctiques lingüístiques, els segueixen el fil, perquè veuen que estan fent un gran esforç. És molt gratificant, no ens suposa cap destorb, és un momentet, de seguida fan les preguntes i ja està. Per mi és molt positiu rebre l’alumnat en pràctiques, és un servei a la comunitat i a la nostra llengua.»

Així, doncs, segons Ros, que les treballadores parlin als clients en català «no és cap esforç ni cap extra, és el més habitual, és productiu. A molts dels nostres clients, amb qui sempre hem parlat en català, els xocaria que, de cop i volta, els parléssim en castellà.» I ens confessa, tal com ha passat a molts altres catalanoparlants, que «de vegades ens sorprèn que quan se’ns posa algú al davant el cervell ens faci pensar que ens parlarà en castellà, i va i li parles directament en castellà; però, no, et parla en català i aleshores has de tornar a canviar de llengua».

VxL del CNL Montserrat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
31/05/2023

Victor Lóriz, voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) des de fa anys a Santa Coloma de Gramenet, i Roberto Insfran, el seu actual  aprenent, ens expliquen com són les seves trobades per practicar el català:

Qui sou ? Per què sou a Santa Coloma de Gramenet? 

Victor (voluntari): Soc en Víctor Lóriz Peralta, soc consultor tècnic informàtic i fill de Santa Coloma, sempre he viscut aquí.

Roberto (aprenent): Jo soc en Roberto, soc del Paraguai i no ho tenia planejat, però tampoc havia pensat que en un mateix lloc pogués ser dins un drac amb gent del barrí xinès, ser un bon veí amb la gent gran del meu barri o simplement un vianant al costat del Besòs. M’he sentit molt bé aquí i això m‘ho ha donat Santa Coloma de Gramenet.

Per què t‘has apuntat al VxL? 

Roberto (apr.): Per la gent que, quan m‘ escolta parlar una miqueta la seva llengua, sento que em veuen com un més. Per això vull aprendre català i el Voluntariat per la llengua m‘ ha ajudat molt.

Victor (vol.): Per a ensenyar i donar a conèixer el català a tothom que estigui interessat en aprendre'l.

De què parleu a las trobades?

Victor (vol.): Del que surti, de tot i de res, de la vida, de les nostres vides...

Roberto (apr.): De tot i res, sempre és un gust parlar de qualsevol tema en català.

Què feu a les trobades?

Victor (vol.): Xerrem mentre prenem alguna cosa o, de vegades, mentre fem una activitat alternativa, com ara anar al bateig de l'Heura, la nova geganta de Santa Coloma.

Roberto (apr.): Compartim un tallat, bevem unes cerveses, parlem de Catalunya i els seus costums... O participem en una colla de gegants!

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
25/05/2023
,

El Jaume és un metge jubilat que viu a Lliçà de Vall i en aquest article ens parla de la seva experiència com a voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) amb les seves dues parelles lingüístiques, la Fàtima i la Tamara.

Faig de parella lingüística doble des de fa algunes setmanes. La inquietud va néixer durant un viatge que vaig fer per Cap d'Any en què vaig coincidir amb un senyor que tenia una parella lingüística, i em va explicar que estava molt satisfet de l'experiència.

Arran d’això, em vaig posar en contacte amb el VxL i, abans d'un mes, ja tenia dues parelles lingüístiques: amb una, fent conversa en línia i, amb l'altra, de forma presencial.

Les diferències són òbvies. La Fàtima és la parella amb qui ens trobem per conversar. És una noia magrebina que fa més de vint anys que viu a Santa Eulàlia de Ronçana i treballa en un restaurant conegut de la comarca. Parla molt bé el català, és simpàtica i parladora. El principal inconvenient és que jo també soc parlador i m’he de frenar perquè del que es tracta és que parli més ella. Portem aproximadament la meitat de les xerrades previstes, en total deu, i la cosa va molt bé. Ens passa el temps volant!

L'altra parella, la Tamara, és una noia sud-americana, xilena, que també parla molt bé el català. Viu a Santa Maria de Palautordera. Porta més de quinze anys vivint a Catalunya. El fet de viure en un poble petit segur que ha facilitat el seu aprenentatge. Amb aquesta parella conversem virtualment i també ens va bé, perquè viu en un poble allunyat del meu i, si no, perdríem molt temps amb els desplaçaments. Com que és una mica tímida, el fet de fer-ho virtualment ens facilita la comunicació. En aquest cas també m’haig d’esforçar a parlar poc. Es tracta de fer preguntes i saber esperar per obtenir resposta.

En resum, una molt bona experiència, del tot recomanable en ambdós casos.

Jaume Monteis, voluntari del Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
25/05/2023

La Belén Berneda és la propietària de les dues botigues Puber Sports (c. Raurich, 19 i c. Ventura Gassol, 21-23 ) de Sant Boi de Llobregat, que fa 12 anys que participen en el Voluntariat per la llengua (VxL) com a establiment col·laborador.

Explica’ns una mica la història de Puber Sports

La història ve de lluny. La meva família sempre ha estat relacionada amb el món del calçat esportiu. El meu avi va crear la marca Munich. La meva mare va començar a una sabateria, on en venia les vambes. Després, vam incorporar el material i la moda esportius. El nom de Puber ve de la primera síl·laba dels dos socis, Puente i Berneda. Després, encara que un dels socis va marxar, el nom va quedar així igualment. La botiga del carrer Raurich és de l’any 1975 i, uns anys després, vam obrir la del barri de la Cooperativa.

És una història llarga...

Sí, i això que no t’he explicat res de les botigues que vàrem tenir al carrer Balmes, ni de l’Alcampo (hi vàrem estar 20 anys!), ni la de Sant Quirze del Vallès. Entre els començaments i l’actualitat, hi ha molta història també!

Quin valor afegit té ser un petit comerç?

Sens dubte, el tracte personalitzat: ajudar a escollir talles i models, a dir si el que vols comprar et queda bé... Una botiga gran no té personal per atendre’t tan bé. A més, cal afegir-hi una altra cosa també que és el fet que busquem marques diferenciades de les que habitualment tenen les cadenes i les grans superfícies. Nosaltres estem atents a les marques noves. Hi ha clients que no volen vestir amb la roba que vesteix tothom, i nosaltres tenim la capacitat de reaccionar ràpidament a aquest tipus d’exigències dels clients.

Per què col·laboreu amb el Voluntariat per la llengua?

A nosaltres ens agrada involucrar-nos en iniciatives que defensin i promoguin la cultura, la llengua i la gent del poble. Per tant, no és gens estrany que ens hi apuntéssim fa més de deu anys! Som a tot arreu! I Abans parlàvem de “valor afegit”... doncs, també ho és poder atendre els clients en la seva llengua. Nosaltres podem atendre en català, en castellà i en anglès i en francès!

Recordes alguna anècdota relacionada amb el català?

Moltes! L’altre dia un noi estranger em va comentar que havia après una mica el català, però que li semblava que no li serviria de res perquè la gent, en veure’l, li parlava el castellà, i se sentia molt impotent... Quan entra algú a la botiga, jo sempre dic “bon dia”, que és una bona manera de dir-li “Ei, que aquí parlem en català! És que, si no ho fem així, no estem donant opcions a parlar-lo. A la botiga de la Cooperativa, ens trobem sovint que el client entra parlant en castellà, però que després es passa al català, perquè és catalanoparlant. Hi ha molta gent que té aquest hàbit. També tinc un client estranger quan entra a la botiga, saluda en català i, evidentment, l’atenc en català!

Vols afegir alguna cosa més?

Estic molt a favor que fem coses per la llengua, per tirar-la endavant. Els comerços podem oferir un espai perquè la gent practiqui el català. Tots els establiments del Voluntariat per la llengua hi estem compromesos!

VxL del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
10/05/2023

La Carme, voluntària, i el Josep, aprenent, són parella lingüística del Voluntariat per la llengua i han volgut explicar-nos la seva experiència: 

Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL)?

Josep (aprenent): Quan estudiava, abans de la pandèmia, el professor de català ens ho va dir, però ho vaig anar deixant, ho vaig anar deixant...

Carme (voluntària): Des de sempre sabia que es feia, com que sempre llegeixo aquestes informacions... El que passa és que, després d’haver-ne fet una edició, vaig plegar, però l’any passat, per Sant Jordi, vaig veure una paradeta del Voluntariat per la llengua (VxL) a la plaça de la Vila de Parets i vaig pensar “m’hi torno a apuntar”, perquè ja havia passat la pandèmia. I quan em van trucar per dir-me que m’havien trobat una parella, doncs vaig venir.

Per què us hi vau apuntar?

Josep (apr.): Perquè volia parlar català, ras i curt. Ja feia molts anys que era aquí a Catalunya.

Carme (vol.): Jo, perquè sí, no ho sé. Em sembla que ho duc a l’ADN, això: quan surt alguna cosa de català, ja m’hi apunto. I també perquè ho trobo un projecte molt maco, perquè el voluntari en té moltes ganes i l’aprenent, també, té moltes ganes d’aprendre. Es troben dues intencions molt fàcils. S’aprèn molt.

Parlem una mica més de vosaltres i de la vostra experiència: què soleu fer quan us trobeu?

Josep (apr.): Depèn. Últimament, hem pres cafè, aquí a l’espai que teniu habilitat per al VxL...

Carme (vol.): És que ha fet fred, fins ara. Ell no, però jo tenia fred i un dia em vaig constipar en un parc i vaig dir “no pot ser”. I com que ens prepareu aquest lloc tan bonic, venim aquí, ens preparem nosaltres un cafè i unes pastes...

Josep (apr.): És que la Carme fa molt bon cafè.

Carme (vol.):: El compro en un lloc de cafè bo, eh? I com que sé que no li agrada el sucre, li porto sacarina i fem el cafè, parlem, m’explica moltes coses de la seva família, que n’està molt enamorat (riuen) i a mi m’agrada escoltar-lo. Al començament, li costa una mica, però quan marxa, ja no li he de rectificar res.

Josep (apr.): És que jo intento parlar català amb tothom, però no hi ha manera, em parlen en castellà. És que jo vull parlar català.

Teniu cap anècdota arran de les trobades?

Carme (vol.): No ens ha passat gran cosa. Un dia érem aquí, a la plaça, prenent cafè en un banc, perquè feia bo, i va venir una amiga d’ell o una companya...

Josep (apr.): ... Sí, una companya d’una altra empresa on treballava.

Carme (vol.): No ens ha passat gran cosa. Ara que vindrà el bon temps, sortirem a caminar una mica. Anirem al parc i, com que hi entenc una mica, d’arbres, li explicaré quins arbres són aquests.

Quantes parelles lingüístiques has tingut?

Carme (vol.): Fa temps, ja havia estat voluntària i ja n’havia tingut una, i ara, ell.

Josep (apr.): Jo només la Carme.

En general, com qualificaríeu l’experiència del Voluntariat per la llengua?

Carme (vol.): Jo molt bé, molt bé. M’agrada molt.

Josep (apr.): De vegades, ens allarguem més...

Carme (vol.): Sí, ens passem de l’hora.

Què és el que us agrada més del Voluntariat per la llengua?

Josep (apr.): Ajuntar-me amb gent que para català, hi estic molt de gust.

Recomanaríeu el VxL?

Josep (apr.): Sí, i tant.

Carme (vol.): Es pot recomanar, però per saber ben bé perquè agrada tant, s’ha de fer.

Canviaríeu res del funcionament del programa?

Carme (vol.): Jo trobo que està molt bé així, perquè és molt senzill. Jo no treballo, però la gent que treballa i té família té més problemes d’horaris. Jo, si es fessin més activitats, hi aniria, però ell, per exemple, molts cops no podria. No, no en canviaria res.

Josep (apr.): A mi aquest sistema ja m’agrada. Ara em costa molt menys parlar en català. I repetiria, de fet.

Carme (vol.): Jo també.

Què els diríeu a altres aprenents o voluntaris que s’ho estiguin rumiant?

Josep (apr.): Que no s’ho pensin. Jo m’ho vaig pensar molt i tant de bo m’hi hagués posat abans.

Carme (vol.): Que no s’ho pensin gens, que no suposa cap esforç, que és una experiència molt maca. I que si no els va bé, no passa res, ho dius a l’Oficina de Català (OC) i et canvien de voluntari o d’aprenent. I que s’aprèn, perquè sempre que ets amb una altra persona, aprens. Per exemple, sempre m’explica coses de la seva filla, que balla, i és un món que jo no conec gens i em va explicant coses.

VxL de l’OC de Parets (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
10/05/2023
, , ,

Ivonne Del Pozo és voluntària per la llengua en la modalitat virtual i ens parla de les seves trobades:

Et pots presentar una mica? D’on ets? Quants anys tens?

Soc de Montornès del Vallès, a Barcelona, filla del barri Montornès Nord. Tinc 45 anys i visc al barri. Sempre he viscut al barri que es va configurar als anys 60 amb famílies nouvingudes de la resta de l'estat. En l'actualitat és un gresol molt interessant d’ètnies, cultures i perfils. M'agrada el repte de la vida al barri, la vida en comunitat intercultural, canalla, gent gran..... Friso perquè comenci el ramadà i les veïnes em portin dolços i llaminadures pròpies de la celebració. No dic que no a un bon "chebuyen" o arròs de peix de Senegal, o al que sigui! Com que no cuino gaire, puc ajudar a que alguna veïna entengui una carta de l'ajuntament...Amb sort l'endemà esmorzo amb aquell pa tan bo rodó fet a mà.

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL)?

A l'any 2005 vaig fer un voluntariat presencial de català al meu poble. Tenia temps lliure i em va encantar la idea. La persona que va ser la meva parella lingüística és amiga meva encara avui.

Ara estic de baixa professional, tinc una malaltia desconeguda o recent que es diu covid persistent, la OMS la va declarar com a tal a l'octubre del 2021. Al no poder treballar trobava a faltar parlar i expressar-me en català amb algú (soc xerraire de mena), al barri ningú en parla i les amistats tenen feina...Els xats no són el mateix. Llegir, escriure i escoltar audiovisuals en català està bé, però parlar és una delícia a la que no volia renunciar. Parlar sola no és el mateix ( ha ha ha ha ha)... Vaig decidir que fer voluntariat de català seria bo per mi i bo per algú altre. Em vaig inscriure per fer-ho de manera virtual i estic contenta.

Com és el lloc on acostumes a fer les trobades?

La veritat que és molt còmode, no ho digueu a ningú: quedem a fer video-trucada després de la migdiada, amb un té o cafetó a la mà, de sofà a sofà, tan tranquil·les, sense presa xerrem entre una hora i hora i dos quarts, un cop a la setmana.

Com diries que són les teves trobades?

Són relaxades i amenes, riem molt. Compartim els nostres neguits i els nostres èxits, podem passar-nos una bona estona parlant de menjar, de festes tradicionals, o de qüestions senzilles com cuinar una truita de patates o com és de complex el cervell. No tenim tema, sorgeixen i ens avenim molt.

De quins temes acostumes a parlar?

Parlem de la feina de la meva parella lingüística, de la vida al seu país, de la vida a Catalunya, del menjar de Colòmbia....I de qualsevol cosa que vulguem. Ella és psicòloga i hem parlat molt de la psicologia neurocognitiva, que és la part de la psicologia que estudia la cognició. De fet, a causa de la rehabilitació cognitiva (i de l’avorriment) he començat a fer els darrers mesos algunes creacions artístiques i poètiques que comparteixo a les trobades.

T’ha sorprès alguna cosa de les trobades?

La ràpida connexió entre la meva parella lingüística i jo. És senzill, és amè, és divertit, hem quedat que un dia ens trobarem i ens inflarem a menjar "tamales".

A qui recomanaries participar en el VxL?

A tothom que vulgui “eixerir-se el cap”, que vulgui ser una mica més feliç i sàpiga català. O a les companyes que tenen malalties com la meva o semblants. Tenim molts reptes quan estem malalts i no sabem cap a on anirà la malaltia, és una forma de distreure's, d'estar en actiu i sentir-se útil. Et suposa una hora a la setmana, rius, gaudeixes, a més, ajudes alguna persona que ho necessita i n'aprens. Sí. Som-hi!

Ivonne, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
04/05/2023
, , , , , , , , , , ,

El Voluntariat per la llengua uneix Gal·les i Catalunya a Santa Coloma de Gramenet

Són les 9 del matí i al Centre de Normalització Lingüística (CNL) L’Heura esperem amb emoció la visita d’un grup provinent del National Center for Learning Welsh que venen a conèixer com treballem el Voluntariat per la llengua (VxL) des del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i, en concret, com enfoquem la promoció del coneixement i de l’ús del català a Santa Coloma de Gramenet.

Només coneixem la Helen i l’Eirian, directores i tutores del centre, que té com a objectiu formar parlants de gal·lès que utilitzin la llengua amb confiança i en tots els àmbits. Amb elles ens hem vist per videoconferència i hem intercanviat correus per saber de les seves necessitats i poder acollir-los de la millor manera possible. La idea és ajudar-los a desenvolupar el seu programa Siarad, una rèplica del nostre model de parelles lingüístiques per al seu alumnat major d’edat. 

Per fi, els donem la benvinguda amb un cartell en gal·lès i català que els ha agradat molt, amb les banderes dels dos països: 

Després de les presentacions (en català per part d’ells perquè han fet sis classes per tenir-ne nocions bàsiques abans de venir: quin detall!), entrem en matèria.

Els exposem com funciona el CPNL i el VxL en general, la situació sociolingüística del català arreu i a Santa Coloma en particular i com el CNL L’Heura hi treballa per adaptar-se a aquesta realitat. Els parlem no només de les parelles del VxL a la ciutat sinó també de les pràctiques lingüístiques que els alumnes dels cursos de català per a adults fan en comerços i entitats col·laboradores del programa. 

Un cop la coordinadora del VxL del CPNL, la directora, la coordinadora de dinamització i el dinamitzador del VxL del CNL L’Heura vam fer aquesta presentació tècnica per posar-los en context, vam donar veu a participants i col·laboradors del VxL per oferir als visitants una visió més vivencial de la nostra gestió.

D'aquesta manera, el  grup de Gal·les va poder conèixer de primera mà els motius de l’Anzhela Mkrtchyan (aprenenta armènia), per voler parlar millor el català i com el VxL l’ha ajudat a perdre la vergonya i llançar-se a fer-ho. També van saber per què el Joan Miquel Viadé és voluntari per la llengua des de fa més de 10 anys i com d’enriquidora ha estat la seva experiència amb totes les parelles lingüístiques que ha tingut fins ara. Quedeu-vos amb el seu nom perquè tornarà a sortir al final de l’article (sorpresa!).

Sortim del CNL, fa un sol esplèndid (ideal perquè els gal·lesos gaudeixin de la passejada que els tenim preparats) però primer de tot anem a prendre alguna cosa en una cafeteria col·laboradora del VxL: El Racó del Cafè. Allà, també amb el voluntari, gaudim d’una xerrada distesa en què compartim la il·lusió i els reptes que comporta la feina que fem en favor de la promoció de les nostres llengües. 

       

Després d’aquesta agradable estona, comencem la visita a quatre establiments col·laboradors del VxL del centre de Santa Coloma, en què els botiguers van explicar al grup tant la seva experiència amb les persones aprenentes que els visiten per conversar i practicar el català com els beneficis que els aporta, en el sentit de donar-se a conèixer, forma part d’aquesta xarxa: la Joieria Magallón, la botiga Hiedra, la botiga Octopi i la Llibreria Carrer Major.  

   

A la llibreria vam descobrir que el món és molt petit: tant el llibreter com els gal·lesos coneixien personalment el traductor d’un llibre gal·lès al català! 

Havent dinat, les coneixences van continuar al Centre Excursionista Puigcastellar, amb en Ferran López i la Mercè Prat (que, a més, és voluntària del VxL des del 2008!). Ells els van explicar els inicis del CEP i l'esforç per ensenyar la llengua catalana durant el franquisme. Sobre la taula, un Scrabble en català per il·lustrar com el joc també és una bona activitat per dinamitzar grups que volen practicar la llengua. 

Després vam visitar l’Abacus, que col·labora amb el VxL i també amb el programa Totjoc de foment del joc en català, justament. Allà, Javier Ruiz-Roso va parlar de la germanor entre el poble gal·lès i el poble català, com a historiador i bon coneixedor de la trajectòria dels dos països va assentir (i tothom va estar-hi d’acord) que ambdós comparteixen un esperit ben lluitador. 

Finalment, l’Aitor Blanc, de la Fàbrica de Cervesa Capfoguer, ens va explicar els valors i la feina que fan a la cooperativa. Casualment, d’entre les fotografies que es podien veure al local n’hi havia una de dones vestides amb barrets tradicionals gal·lesos que, no cal dir-ho, els va fer molta gràcia.   

       

La jornada, una mica esgotadora però altament satisfactòria per a tothom (quina energia que tenen aquests gal·lesos!), va permetre que el grup descobrís el teixit comercial, cooperatiu i associatiu de Santa Coloma de la mà d’alguns dels seus representats, que també van estar molt contents d’acollir-los i mostrar-los tant la seva feina com la contribució que fan al foment de l’ús del català a través del Voluntariat per la llengua.

A l‘endemà, els gal·lesos van tenir també l’oportunitat de rebre una classe presencial de català al CNL L’Heura. A més, un d’ells (en Joe, actual “aprenent de gal·lès de l'any”), que té com a llengua materna l’anglès però que sap català perquè l’havia estudiat a la universitat, ens va demanar poder tenir una parella lingüistica virtual amb qui practicar-lo. En Joan Miquel està entusiasmat de ser-ho! Bones converses a tots dos i esperem haver pogut ajudar també als professionals de Gal·les, als quals agraim l’interès que han mostrat per la nostra feina smiley

CNL L’Heura 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!