Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
03/04/2018

 

No fa gaire que vaig començar en aquesta aventura de fer-me voluntària per la llengua, tot i que feia molt de temps que ho estava rumiant. Però com ens passa a molts, no trobava mai el temps per poder-m’hi dedicar. Ja se sap, la vida moderna que ens fa anar corrents a tots els llocs, com si haguéssim d’anar a apagar algun foc. Però, ara fa un any, més o menys, em vaig decidir i em vaig tirar de cap a la piscina, sense saber com aniria tot plegat. Així doncs, amb la innocència que dóna el desconeixement, em vaig apuntar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Reus, per poder ser voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL).

Encara no havia presentat la meva sol·licitud, que de seguida em van convocar per a la presentació de les parelles lingüístiques, que tindria lloc a la Fira de Reus. Així doncs, ja em veus a mi cap allà, amb els nervis propis d’un infant que ha de començar l’escola i no sap ben bé què es trobarà. I no sé si les coordinadores d’aquesta activitat em van veure cara d’experta en la matèria o ves a saber el perquè, la qüestió és que em van adjudicar dues parelles, la Katherine i l’Eva. Primerenca i dues de cop. Però haig de dir que tant la Katherine com l’Eva em van facilitar moltíssim la tasca, ja que tenien moltes ganes d’aprendre i de poder parlar en català; és per això que l’hora setmanal, quasi sempre es convertia en dues hores. I és que ens ho passàvem tan bé i tenien tanta set d’aprendre, que em sabia molt greu seguir les normes del temps que ens havien suggerit des del CNL.

Després, a l’estiu, em van assignar la Valeria. I com era de suposar, tampoc vaig seguir les normes del temps setmanal i també estàvem més d’una hora parlant en català.

Amb totes elles he intentat que les trobades fossin el més lúdiques i dinàmiques  possible. És per això que hem anat a visitar els museus de Reus, les he fet participar en la Ganxet Pintxo, els he fet realitzar diferents activitats per poder-se preparar, mitjanament, la part oral de l’examen dels cursos de català per a adults que fan al CNL (part que sempre els fa molt de respecte)... També hem entrat en la part de lectura en català, ja que totes em  preguntaven quins llibres en català podien llegir i on els podien trobar. Per tant, per poder solucionar aquest problema, a totes els he regalat un petit llibre en català perquè el puguin llegir, i també perquè tinguin un record de l’experiència que hem compartit.

I pel que fa a parlar, hem parlat moltíssim i de molts temes. Però, sobretot, al crear un clima de confiança, m’han explicat les seves inquietuds envers el present i el futur així com les seves experiències del passat. I al final resulta que tots, vinguem d’on vinguem, tenim les mateixes inquietuds, les mateixes pors, els mateixos problemes, els mateixos objectius, etc.

Però aquesta experiència no he volgut que fos individual, és per això que he organitzat diversos sopars amb totes elles, perquè es poguessin conèixer i per tant es poguessin relacionar i veure que no estaven soles en el fet de començar a parlar en català. Ja que una de les qüestions que sempre em preguntaven és quin nivell de català tenien amb relació a les altres parelles lingüístiques, ja que sempre creuen que el seu nivell és molt dolent. Per això, vaig creure oportú fer aquestes trobades nocturnes, perquè així poguessin comprovar per elles mateixes el seu propi nivell de català i poguessin intercanviar les seves inquietuds i experiències envers l’aprenentatge d’aquesta llengua; qui millor que elles per poder exposar i entendre les dificultats que tenen a l’hora d’aprendre el català. Un altre motiu per organitzar els sopars va ser  poder establir  noves relacions socials amb persones que venen de diferents  països i, per tant, poder incrementar el seu bagatge, tant cultural com humà. I no menys important, passar una bona estona en l’oci nocturn que s’ofereix a Reus.

I per últim vull dir que aquesta experiència no s’ha acabat pas, ja que ara s’han incorporat la Teresa i la Ivonne, que són les dos últimes parelles lingüístiques que m’han assignat. Així doncs, el cercle social es va incrementant. Una altra excusa per tornar a fer un altre sopar...

Dolors Estrems, voluntària del VxL del CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
03/04/2018

Som la Carla i l'Anna!

Jo, la Carla, soc l'aprenenta. Soc de l'Uruguai i fa setze anys que visc a Badalona. Aquí he fet arrels amb la meva família i m'he trobat molt acollida per la gent, el lloc que m'envolta i sobretot amb la platja i per això estic aprenent aquesta llengua que té un so musical.

Jo, l'Anna, soc la voluntària. Soc nascuda al Maresme, al petit poble de Tiana (ara ja no tant petit) i aquesta terra m'encanta i m'atrau. El català és la meva llengua  paterna i materna i m'agrada que arribi a tothom que l'estimi i l'apreciï i per això faig aquesta tasca del Voluntariat per la llengua (VxL).

La Carla i jo practiquem el català cada dilluns a la tarda.

Carla Guerrero (aprenenta) i Anna León (voluntària) del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/03/2018

L'Alexandra Tank participa des de fa anys al Voluntariat per la llengua (VxL)  i li hem demanat que ens parli una mica de la seva experiència com a aprenenta.

Explica'ns una mica la teva història: d'on ets? quant temps portes a Catalunya? Per què ets a Santa Coloma de Gramenet?

Soc Argentina però vaig fer els meus estudis a Alemanya. Porto deu anys ja a Catalunya, els dos o tres primers vaig viure a Barcelona, però com que la meva parella treballava a Santa Coloma i pel seu horari només ens vèiem a la nit, vam decidir traslladar-nos a Santa Coloma.

Què buscaves quan et vas apuntar al VxL?

Estava fent un curs de català perquè sabia que necessitava la llengua per buscar feina i tenia clar que em quedava aquí; però amb el curs sentia que només treballava la part escrita, i amb una mica de ràdio i televisió no en tenia prou, en canvi,  participar en el VxL era una manera d'obligar-me a parlar.

Has tingut quatre voluntaris, quines diferències trobes entre ells?

Especialment els temes de conversa: amb la Leonor parlava de temes nostres, del dia a dia; amb la Soledad més aviat de l'actualitat, especialment recordo parlar sobre la crisi econòmica; amb el Guiu, de nou, vam tocar temes quotidians i amb el Pep, el voluntari actual, parlem molt de la història de Santa Coloma, a més, em fa gràcia veure que és una persona molt coneguda al barri, tothom el saluda.

És difícil començar a parlar en la primera trobada?

No. La primera trobada no s'acostuma a fer difícil perquè et presentes i ja després vas agafant confiança.

T'ha sorprès alguna cosa del VxL?

Potser la diferència entre les persones, no solament en l'aspecte físic, també en la manera de parlar, els temes de conversa... D'altra banda en un principi dubtava si connectaria amb la persona voluntària i si aquest fet suposaria una dificultat a l'hora de parlar, però he tingut una sorpresa agradable  comprovant que no era així.

Creus que has millorat a l'hora de parlar amb el VxL?

Sí, sobretot amb els voluntaris que corregeixen més, que et corregeixin sovint t'ajuda molt.

Què més t'ha aportat participar-hi?

Conèixer més la cultura catalana, els costums i la forma de veure les coses. Trobo que el ritme de vida és més relaxat del que m'esperava, no hi ha rigidesa , per a tot "no passa res, no et preocupis".

Per últim, a qui recomanaries el VxL?

A totes les persones que estiguin interessades en practicar la conversa.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
21/03/2018

Us volem parlar d’un exalumne dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística (CNL) d’Osona que actualment participa com a aprenent en la modalitat virtual del VxL.

En Sho Kasahava és un estudiant japonès que va estudiar filologia hispànica al Japó i que es va especialitzar en les llengües que es parlen a l’Estat espanyol. A més, va fer un màster sobre els nacionalismes a l’Estat. Ell va pensar que la millor manera de poder fer aquest estudi era anar a conèixer les llengües de ben a prop.

Fa pocs dies vam conversar amb en Sho:

Sho, quantes llengües parles?

Parlo japonès, que és la meva llengua materna, anglès, castellà (tinc el certificat del nivell C2), gallec, una mica de basc i català: acabo de saber que he aprovat el nivell C1 que vaig fer a través de l’Institut Ramon Llull quan vaig tornar a Japó, després d’haver estat uns mesos a Catalunya. Quan era a Catalunya em vaig treure el certificat del nivell B2.

Quant temps has estat a Catalunya?

He estat a Catalunya uns sis mesos. Em vaig apuntar al nivell intermedi 1 a Vic i a l’intermedi 3 a Manlleu. Quan vaig acabar l’intermedi 3 em vaig examinar i vaig aprovar l’examen! Abans de venir a Catalunya havia estudiat català durant 6 mesos a la meva universitat del Japó.

Com has aconseguit mantenir el nivell de català i fins i tot millorar-lo, perquè si no vaig errada et vas examinar del nivell C1 quan ja tornaves a ser al Japó i el vas aprovar, oi?

Quan vaig marxar de Catalunya em vaig apuntar al VxL Virtual, ja que quan era aquí també practicava el català amb una parella lingüística. Al Japó practicava amb la meva parella lingüística, la Mercè, una voluntària de Torelló que en aquell moment vivia a Alemanya.

Tot i la diferència horària, sempre trobàvem una hora a la setmana per posar-nos en contacte i parlar català. Ara que la Mercè torna a ser a Catalunya també continuem les seves converses en línia.

Què faràs a partir d’ara? Continuaràs estudiant català?

De cara a l’any vinent o potser l’altre voldria tornar a Catalunya i fer el nivell C2... Ah! I voldria continuar tenint una parella lingüística perquè és la manera de conservar el nivell de català.

Si voleu conèixer en Sho, ens ha enviat un petit vídeo en què ens explica la seva experiència com a aprenent del VxL:

 

També el podreu veure en el nou programa de TV3, Katalonski, que s’estrena el dia 22 de març, a les 22.35 h. No us el perdeu!

Gemma Baladas, dinamitzadora del VxL del CNL d'Osona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/03/2018

La Maria, la Lorena i la Mariana formen un trio lingüístic a Sant Celoni. Es van conèixer la tardor passada durant la presentació del Voluntariat per la llengua i es troben els dimecres al matí per conversar durant una estona en català.

La Maria, la voluntària, viu a Sant Feliu de Buixalleu, però passa moltes hores a Sant Celoni. Li agrada la seva llengua i ja porta 9 edicions entre nosaltres; a més a més, participa en el programa d’acompanyament escolar a infants i joves del municipi. Ens descriu Sant Celoni com un poble obert, acollidor i envoltat de natura.

La Lorena, l’aprenenta, fa un parell anys que viu a Sant Celoni. Va arribar a Catalunya el 2013 i es va inscriure als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística per aprendre’l a parlar amb fluïdesa i correcció i per escriure’l adequadament; ara estudia el mòdul de suficiència 2 semipresencial.

La Mariana, també aprenenta, viu a Vallgorguina i estudia el mòdul de suficiència 3. Va néixer a l’Argentina, però fa 14 anys que viu a Catalunya; també té moltes ganes de millorar la seva parla i escriptura catalana.

Què feu en les vostres trobades setmanals?

Maria, Lorena i Mariana: Comentem fets quotidians, anècdotes diàries... A vegades, practiquem dubtes puntuals de temes del curs de català que estem fent. També parlem català aprofitant les exposicions que hi ha a la Rectoria Vella. Quan arribi el bon temps sortirem pels voltants per conèixer el nostre entorn.

Què és el que més us agrada del Voluntariat per la llengua?

Maria: Per a mi el millor ha estat conèixer la qualitat humana i sensible dels participants i la capacitat dels aprenents per aprendre amb interès la llengua catalana.

Lorena: L’oportunitat d’avançar amb més fluïdesa la parla i el coneixement del català.

Mariana: Conèixer persones d’aquí i, d’aquesta manera, apropar-me a la cultura catalana.

Què valoreu del vostre Voluntariat per la llengua?

Maria: La satisfacció i la gratitud dels aprenents quan milloren el seu aprenentatge i veus com s’estimen més la nostra terra.

Lorena i Mariana: Des de l’aprenentatge valorem el temps i la dedicació dels voluntaris.

Què diríeu a la gent perquè s’animés a fer el Voluntariat per la llengua?

Maria: La llengua ens acosta els uns amb els altres i ens ajuda a millorar en tots els àmbits (socials, econòmics, culturals...). És una gran oportunitat que val la pena aprofitar.

Lorena i Mariana: Considerem que és una experiència molt positiva per millorar la parla i perdre la vergonya.

Neus Farré, tècnica de Normalització Lingüística de l'Oficina de Català de Sant Celoni (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
21/02/2018

El Voluntariat per la llengua (VxL) virtual ha estat una experiència molt enriquidora. La Salomé, la meva parella lingüística, i jo hem congeniat perfectament. Ha sigut molt maca i m'ha ajudat molt a l'hora d'aprendre nou vocabulari, fins i tot m'ha enviat material després de cada sessió de conversa sobre les coses que havíem parlat. S'ha mostrat molt accessible sempre per plantejar-li qualsevol dubte o petició i ha estat molt flexible quan li he hagut de demanar algun canvi d’horari de la trobada. La veritat és que mai hem tingut problemes a l'hora d'acordar el moment de la conversa: com que entre setmana els nostres horaris no es permetien quedar, hem fet la trobada els caps de setmana.

Hem parlat sobre gran varietat de temes i he pogut aprendre no només aspectes de la llengua sinó també de la cultura catalana. Penso que aquesta activitat m'ha ajudat molt a augmentar la meva seguretat i millorar la meva fluïdesa a l'hora de parlar. La recomano cent per cent!

Núria Garcia Noguer, aprenenta madrilenya del VxL que resideix a Madrid i que fa les trobades per practicar el català de manera virtual amb la seva parella lingüística, la Mª Salomé Font, que viu a Barcelona.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/02/2018

La Jin Liu va arribar a Catalunya l’any 2013. És professora de xinès a Mataró. Va començar a participar en el Voluntariat per la llengua com a aprenenta el mes de maig de 2017, amb el Jaume Llibre, el seu voluntari lingüístic.

El Jaume forma part de la Colla Maimakansu, una entitat que aplega caminaires i corredors de la ciutat de Mataró. Cada any col·laboren en l’organització de la Marxa Popular per a la Salut Mental, que organitzen la Federació de Salut Mental a Catalunya, el Fòrum Salut Mental i l’ADEMM, i que l’any passat es va fer el mes de novembre a la capital del Maresme.

Per promocionar la caminada, la Colla Maimakansu va decidir enregistrar uns vídeos de curta durada que protagonitzessin persones del seu entorn. El Jaume va pensar a proposar-ho a la Lin, com una manera més d’ajudar-la a deixar-se anar en l’ús de la llengua catalana. I en una de les trobades setmanals que fan, van enregistrar el vídeo en què la Lin convida a participar a aquesta marxa.

La Lin va acceptar el repte, i, a més a més, es va apuntar a fer la marxa juntament amb una amiga.

Aquí teniu una història no només d’integració lingüística.

Gràcies Jaume! Gràcies Jin!

Maite Bonora, dinamitzadora del VxL del CNL del Maresme

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/02/2018

Mari Àngels Gabaldón, Dora Julián i Pedro Serrano treballen a la Llibreria Carrer Major, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) pràcticament des que es va posar en marxa a Santa Coloma de Gramenet. Des del carrer Major 13 han atès alumnes de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), voluntaris i aprenents del VxL i han participat en diferents activitats però ja fa un any que també participen en unes noves pràctiques de català fora de la classe. En concret, els alumnes dels cursos Elemental 2 s'han de convertir en periodistes per una estona i visitar un establiment col·laborador per fer-hi una entrevista, després exposen el resultat d'aquesta entrevista als seus companys de curs.

El Pedro i la Mari Àngels ja han estat entrevistats per alumnes i els hem demanat que ens facin cinc cèntims sobre com han anat aquestes entrevistes i com valoren l'experiència.

Els alumnes venen amb l'entrevista ben preparada?

Pedro: Sí, ho porten tot escrit, es nota que hi ha una feina darrere

Mari Àngels: Es nota que han fet feina perquè són similars les preguntes, també perquè aquest tipus de pregunta és la millor manera de conèixer-nos

Què aporta la pràctica lingüística a l'establiment col·laborador?

MA: És una manera que ens coneguin i si el tracte és amable, tornaran un altre dia per comprar un llibre. A més, m'agrada molt participar-hi perquè veig gent nouvinguda que fa un esforç per aprendre la nova llengua, tot i que també hi ha qui ho veu més com una obligació.

P: Sempre és bo que passin per la botiga, així ja ens han vist, ens han conegut i de vegades també compren.

Teniu la sensació que els alumnes marxen satisfets amb l'experiència?

MA: Es nota que entren amb vergonya però marxen contents.

P: Marxen contentíssims. És veritat que es nota la vergonya, però el que han de fer és parlar en català sense vergonya.

Hi ha alguna anècdota o part divertida de les persones que han vingut a fer les pràctiques?

P: Recordo un noi que va posar-se vermell, vermell, com un tomàquet.

MA: A mi em fa gràcia quan algú diu que no sabia que érem aquí (la llibreria porta al mateix lloc 40 anys!)

Per acabar, creieu que és útil per als alumnes practicar el català als establiments de la ciutat?

P: Sí, és una forma de conèixer el barri i també d'integrar-s'hi, a més de la part de practicar la llengua.

MA: Sí i a tot arreu, encara que no siguin establiments col·laboradors, quan vagin al seu forn o farmàcia habitual els aconsello que també provin a parlar en català.

Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
01/02/2018
,

Soc en Francesc i participo en el Voluntariat per la llengua (VxL) fent de voluntari des de l’any 2008 aproximadament, que devia ser més o menys quan es va posar en marxa a Cardedeu. Vaig alegrar-me de conèixer una iniciativa tan necessària i no vaig dubtar gens a apuntar-m'hi, perquè soc conscient del molt que ens falta per arribar a la normalització lingüística, i de les dificultats que troben els aprenents degut als mals costums sociolingüístics de la majoria de catalans, induïts per molts anys de persecució i de manipulació per interessos polítics.

He tingut parelles molt diverses, des del primer aprenent, el Joaquín, biòleg barceloní com jo mateix, fins l'actual, el Fernando, un xilè productor de cervesa artesanal i fotògraf professional, passant per altres procedents de l'Argentina (Diego), Colòmbia (Joana), Equador (Mónica), Bolívia (Yalila), Paraguai (Guzmán) i Rússia (Olga), més algun altre de curta durada perquè va deixar el curs molt aviat. El plaer ha estat doble: he pogut ajudar totes aquestes persones i d'elles me n'enduc una bona experiència d'aprenentatge. Les hores de conversa permeten parlar de moltes coses i, en alguns casos, la vida que ens expliquen els interlocutors és com per a fer-ne un llibre o una pel·lícula. Alguns aprenents es converteixen en amics, amb qui ens continuem veient anys després d'haver acabat els seus cursos de català. En algun cas fins i tot hem anat plegats a les manifestacions de l'11 de setembre i a la Via Catalana.

A banda de les trobades de conversa, les dinamitzadores del programa també proposen activitats col·lectives de caire cultural o de lleure. Una d'elles la vaig conduir jo mateix fent de guia de camp d'una sortida ornitològica per la rodalia del poble (podeu veure l'àlbum de fotografies aqui). Una altra d'aquestes activitats la recordo com un autèntic luxe: vam poder assistir a la presentació del llibre El secret del meu turbant, feta per la mateixa protagonista, la Nadia Ghulam, i no oblidarem mai la seva història extraordinària i colpidora.

Resumint-ho: diria que el voluntariat lingüístic ens proporciona una oportunitat d'or per avançar, alhora, en la normalització lingüística, la integració de les persones nouvingudes i la participació més activa en la vida social de la nostra població. No us ho perdeu!

Francesc Jutglar i Jutglar, voluntari del VxL de l’Oficina de Català de Cardedeu (CNL del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
31/01/2018
,

La Marta (voluntària) i l’Andrés (aprenent) són la primera parella lingüística que hem format al CNL Roses en l’àmbit de l’empresa; concretament en una petita empresa constructora d’Esplugues de Llobregat, Vertical Cross, en què la Marta fa d’administrativa i l’Andrés, d’arquitecte.

L’Andrés és qui ens va facilitar la formació de la parella lingüística; el coneixíem com a alumne dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i com a aprenent del Voluntariat per la llengua. Quan va arribar el moment en què l’Andrés ja no podia continuar assistint a classe i tampoc podia quedar amb el voluntari lingüístic en el seu temps lliure, vam proposar-li que busqués un company a la feina que pogués comprometre’s a utilitzar el català amb ell.

Andrés, quants anys fa que vius a Catalunya?

Dotze anys.

Com és que vas apuntar-te als cursos de català per a adults del CPNL?

Perquè si vius aquí has de parlar la llengua d’aquí.

Quants cursos vas necesitar per arribar al nivell que volies?

Encara no hi he arribat. Vaig asistir als cursos durant dos anys i no vaig poder continuar-los per motius d’horaris i per motius familiars.

Quants anys fa que treballes a Vertical Cross?

Des del 2009; vuit anys.

En el teu lloc de treball és necessari comunicar-se amb altres persones?

Sí, és clar, encara que no necessàriament en català.

Quin paper hi juga el català, aleshores?

Jo l’utilitzo amb les persones que em parlen en català, per educació. Penso que és preferible respondre en català si se t’adrecen en català.

Hi ha persones, especialment en l’atenció telefònica, quan no veus l’interlocutor davant, que no s’expressen bé en castellà, que barregen català i castellà.

Marta, quant temps fa que treballes a Vertical Cross?

Un any i dos mesos.

És a dir que vam formar la parella lingüística quan feia poc temps que havies entrat a l’empresa?

Marta: Sí.

Andrés: Exacte. Mentre estudiava als cursos, parlava en català amb el comptable i quan em vau proposar que busqués una parella lingüística a la feina, la meva cap em va proposar que parlés en català amb la Marta, que just aleshores s’incorporava a la feina.

En el teu lloc de treball és necessari comunicar-se amb altres persones?

Marta: Sí; em dedico sobretot a tasques comunicatives; atendre el telèfon, parlar amb clients, transmetre informacions a companys de feina… Treballo tota la jornada amb un auricular a l’orella, al costat del telèfon i de l’ordinador.

Quin paper hi juga el català?

La majoria de gent t’entra en castellà, però també n’hi ha que utilitzen el català.

Parleu sovint, entre vosaltres?

Andrés: I tant! Ella és la meva administrativa. Coordina visites; m’avisa d’incidències per telèfon quan surto a visitar obres…

Són interaccions llargues o més aviat breus?

Marta: Depèn del dia. Diria que són interaccions breus, de deu a quinze minuts, però sovintejades. Rarament tenim una conversa de mitja hora o més.

Ha augmentat l’ús del català en les vostres interaccions durant aquests últims mesos?

Andrés i Marta: Sí; és clar.

Us ajudeu mútuament?

Andrés: Ella m’ajuda a mi; no pas al revés (riu).

Marta: A vegades ell m’ha ajudat amb alguna paraula en castellà (riu).

Andrés: M’ajuda en llengua parlada i també en llengua escrita, perquè m’ha escrit alguns correus electrònics en català.

Podrien sortir altres parelles en la vostra empresa?

Andrés: Aquí a l’oficina, no, perquè la resta de companys són nascuts a Catalunya. Fora de l’oficina diria que és més complicat; no tractem tan sovint amb els treballadors; alguns són estrangers i utilitzen el castellà amb dificultats. Entre ells usen el castellà, però també és veritat que n’hi ha algun que utilitza el català. S’hauria de buscar la manera de fer-ho.

Us sembla una manera vàlida de promoure l’ús del català en l’àmbit empresarial?

Andrés: Sí; serveix per acabar d’aprendre l’idioma. Sobretot perquè si el practiques amb algú amb qui tens confiança, amb un company, superes la vergonya més fàcilment. A més, la feina és cada dia; és una pràctica diària. Jo, si no l’hagués utilitzat aquí, hauria perdut el que vaig aprendre.

Eduard Vidal, dinamitzador del VxL del CNL Roses

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!