, 
, 
Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.
No fa gaire que vaig començar en aquesta aventura de fer-me voluntària per la llengua, tot i que feia molt de temps que ho estava rumiant. Però com ens passa a molts, no trobava mai el temps per poder-m’hi dedicar. Ja se sap, la vida moderna que ens fa anar corrents a tots els llocs, com si haguéssim d’anar a apagar algun foc. Però, ara fa un any, més o menys, em vaig decidir i em vaig tirar de cap a la piscina, sense saber com aniria tot plegat. Així doncs, amb la innocència que dóna el desconeixement, em vaig apuntar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Reus, per poder ser voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL).
Encara no havia presentat la meva sol·licitud, que de seguida em van convocar per a la presentació de les parelles lingüístiques, que tindria lloc a la Fira de Reus. Així doncs, ja em veus a mi cap allà, amb els nervis propis d’un infant que ha de començar l’escola i no sap ben bé què es trobarà. I no sé si les coordinadores d’aquesta activitat em van veure cara d’experta en la matèria o ves a saber el perquè, la qüestió és que em van adjudicar dues parelles, la Katherine i l’Eva. Primerenca i dues de cop. Però haig de dir que tant la Katherine com l’Eva em van facilitar moltíssim la tasca, ja que tenien moltes ganes d’aprendre i de poder parlar en català; és per això que l’hora setmanal, quasi sempre es convertia en dues hores. I és que ens ho passàvem tan bé i tenien tanta set d’aprendre, que em sabia molt greu seguir les normes del temps que ens havien suggerit des del CNL.
Després, a l’estiu, em van assignar la Valeria. I com era de suposar, tampoc vaig seguir les normes del temps setmanal i també estàvem més d’una hora parlant en català.
Amb totes elles he intentat que les trobades fossin el més lúdiques i dinàmiques possible. És per això que hem anat a visitar els museus de Reus, les he fet participar en la Ganxet Pintxo, els he fet realitzar diferents activitats per poder-se preparar, mitjanament, la part oral de l’examen dels cursos de català per a adults que fan al CNL (part que sempre els fa molt de respecte)... També hem entrat en la part de lectura en català, ja que totes em preguntaven quins llibres en català podien llegir i on els podien trobar. Per tant, per poder solucionar aquest problema, a totes els he regalat un petit llibre en català perquè el puguin llegir, i també perquè tinguin un record de l’experiència que hem compartit.
I pel que fa a parlar, hem parlat moltíssim i de molts temes. Però, sobretot, al crear un clima de confiança, m’han explicat les seves inquietuds envers el present i el futur així com les seves experiències del passat. I al final resulta que tots, vinguem d’on vinguem, tenim les mateixes inquietuds, les mateixes pors, els mateixos problemes, els mateixos objectius, etc.
Però aquesta experiència no he volgut que fos individual, és per això que he organitzat diversos sopars amb totes elles, perquè es poguessin conèixer i per tant es poguessin relacionar i veure que no estaven soles en el fet de començar a parlar en català. Ja que una de les qüestions que sempre em preguntaven és quin nivell de català tenien amb relació a les altres parelles lingüístiques, ja que sempre creuen que el seu nivell és molt dolent. Per això, vaig creure oportú fer aquestes trobades nocturnes, perquè així poguessin comprovar per elles mateixes el seu propi nivell de català i poguessin intercanviar les seves inquietuds i experiències envers l’aprenentatge d’aquesta llengua; qui millor que elles per poder exposar i entendre les dificultats que tenen a l’hora d’aprendre el català. Un altre motiu per organitzar els sopars va ser poder establir noves relacions socials amb persones que venen de diferents països i, per tant, poder incrementar el seu bagatge, tant cultural com humà. I no menys important, passar una bona estona en l’oci nocturn que s’ofereix a Reus.
I per últim vull dir que aquesta experiència no s’ha acabat pas, ja que ara s’han incorporat la Teresa i la Ivonne, que són les dos últimes parelles lingüístiques que m’han assignat. Així doncs, el cercle social es va incrementant. Una altra excusa per tornar a fer un altre sopar...
Dolors Estrems, voluntària del VxL del CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura
