Blog

En Jordi i en Ferran, del Senegal, són una de les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL) que gestiona el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Lleida. Ja han fet 10 trobades per practicar el català de manera distesa, 6 de manera presencial (abans del confinament a causa del coronavirus) i 4 de virtuals, a través de videotrucades de Whatsapp.

Això és el que ens expliquen de la seva experiència:

Tant el Ferran com jo som alumnes dels cursos de català per a adults del CNL de Lleida. Ens vam conèixer a la mateixa aula, la del nivell Intermedi.

Vam iniciar el VxL el dia 3 de febrer de 2020 establint una trobada setmanal, cada dimarts des de les 9 fins a les 10 h.

Com que l´interès era compartit i ja ens coneixíem va ser molt fàcil connectar, socialment parlant.

Cada trobada estava programada amb antelació: el lloc, les visites culturals, la lectura, les inquietuds socials i laborals, l'oci...

La base principal sempre ha estat el català parlat, llegit o escrit. Per tant, fèiem lectura d´un retall de premsa local o d´algun fulletó d´Ara Lleida, per exemple. Vam fer diferents visites: a Cultura, la Paeria, algun petit recorregut per l´Horta de Lleida, i també asseguts en una taula tot fent un cafè...

El Ferran és natural del Senegal i la seva llengua materna és el "wòlof" (dialecte general) i el "diolas" (dialecte local), però l´idioma base és el francès, pel que jo aprofitava moments en les xarrades per compartir inquietuds parlant en català-francès-català; en definitiva, no deixa de ser cultura.

Estem tots dos d´acord que ha estat una experiència molt positiva i enriquidora.

Jordi i Ferran, parella lingüística del VxL del CNL de Lleida

De Buenos Aires a Torí, sense passar per Catalunya

La meva experiència com a participant del programa Voluntariat per la llengua (VxL) en la modalitat virtual és molt positiva. El que més m’agrada és la possibilitat d’ajudar en la difusió de la nostra llengua, donar una oportunitat als aprenents i aprenentes per practicar-la i dominar-la. A Catalunya tenim molts estudiants de català, però massa sovint els passa que no tenen la possibilitat de practicar la llengua. Crec que hi ha massa catalanoparlants que, en adonar-se que el seu interlocutor no domina l’idioma propi del país, passen al castellà. Es un mal costum, potser massa estès en la nostra societat. Visc i treballo a la comarca del Barcelonès i, malgrat tot, crec que fora de la zona metropolitana de Barcelona això no passa tant sovint. En tot cas, em vaig apuntar al  VxL per fer un servei a la llengua i al meu país.

La meva parella lingüística actual es diu Iren. És una noia argentina que viu a la ciutat de Torí des del mes de febrer. Hi va anar per estudiar un postgrau. Però, quan només feia un mes que hi havia arribat, es va haver de confinar a casa degut a la pandèmia del coronavirus. La Iren havia estudiat català de forma autodidacta al seu país d’origen i mai no ha estat a Catalunya. De fet, Itàlia és el primer país europeu que ha trepitjat. Té amics catalans i per això li agrada estudiar i parlar català. Es una dona intel·ligent, és poliglota i té moltes inquietuds. A més del seu idioma matern, que és el castellà, parla altres llengües, com el francès, l’alemany i I’italià. I us puc assegurar que també parla català. I ho fa molt bé. Es engrescador comprovar com la Iren, que mai no ha estat a Catalunya, parli tan bé el català. Crec que ella és un bon exemple de com la motivació per aprendre una llengua és essencial.

A cada sessió partim una estoneta dels materials del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Hospitalet de Llobregat: fem algun exercici, llegim algun text curt o comentem una llista d’adjectius. Això ens serveix  per comença la sessió. Però després, ràpidament, ens posem a xerrar de temàtiques diverses -des de la situació que viu Itàlia o Argentina,  fins a les pel·lícules que més ens agraden, passant per les nostres aficions-. I el temps passa sense adonar-nos-en.

Pel que fa a l’aspecte tècnic, fem servir Google Hangouts, que és una aplicació de missatgeria instantània i servei de veu per a mòbils de Google. Des de la distància i de forma telemàtica podem xerrar i compartir documents. Degut a la pandèmia del coronavirus, cada cop seran més habituals les trobades virtuals, encara que aprenent i voluntari visquin al mateix barri.

Tornant a la dinàmica de les nostres sessions, cal puntualitzar que jo sempre procuro que sigui ella la que parli. Escric en un full els errors que pugui cometre. Després, quan fa una pausa, faig les correccions pertinents. La Iren, per la seva banda, que estudia a la universitat, està acostumada a escriure apunts. Altres vegades, sense voler, entrem en un diàleg. La conversa sovint és interessant, i xerro una mica, però de seguida que en soc conscient, m’aturo. Crec que és important no interrompre gaire l’aprenent per no tallar la comunicació.

La Iren està molt satisfeta amb els resultats obtinguts i ha decidit ampliar el nombre de sessions a proposta de la seva parella lingüística. “Crec que és una molt bona manera de millorar la llengua i d’aprofitar el temps”, assegura. Afegeix que “he millorat el meu català des de la primera sessió, m’adono que mica en mica el vaig parlant cada cop millor”. A més, “la meva parella lingüística em va parlar del Parla.cat i m’hi he apuntat per seguir un curs bàsic en la modalitat lliure”.

I res més, només subratllar que valoro l’experiència molt positivament. Per mi l’objectiu va més enllà de millorar el català de l’aprenent. M’agrada que l’aprenent s’adoni que els catalans sempre estarem satisfets d’afegir un parlant més a la nostra comunitat, visqui on visqui.

Oriol, voluntari del VxL en modalitat virtual

Al gener vam publicar en aquest blog la història d'en Lluís i en Luiz, una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona que es van conèixer abans de ser-ho per casualitat, gràcies a l'amor que tots dos tenen pels llibres i la lectura: En Luiz i en Lluís, els Dupond i Dupont del Voluntariat per la llengua!

Ara ens han enviat la foto que us mostrem, que fa visible el moment actual de confinament i com aquest no ha destruit el vincle que han creat aquest voluntari i el seu aprenent.

Diu en Lluís (voluntari): "En Luiz, la meva parella lingüística, està pujant a casa seva, que és un primer, una bossa de paper lligada amb un cordill. Són uns llibres que li he deixat. Aquí estem fent l'operació des del carrer".

VxL del CNL de Barcelona

Cada cop més persones catalanes hem de marxar a l’estranger per qüestions acadèmiques o/i laborals. I una d’elles, soc jo.

Soc la Berta Freixas, soc de Vic i fa tres anys que visc a Dublin i més de quatre, a Irlanda. El fet de viure fora del teu país fa que acabis fent pinya amb les persones que com tu són catalanes i viuen fora. Entre nosaltres ens fem suport i compartim molts moments i situacions, i alhora ens adaptem al país que ens acull. Tots els catalans que vivim fora de Catalunya estem connectats a partir dels grups de Facebook com ara Catalans pel món. Formar part d'aquestes pàgines ens permet estar connectats amb els diferents catalans que vivim en diferents parts del món.

Anys enrere, quan encara vivia a Catalunya, vaig ser durant molts anys voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) i m’encantava. Vaig tenir quatre o cinc parelles lingüístiques (una noia de Mèxic, una noia del País Basc, un noi d'Escòcia, un noi d'Holanda, una noia d'Holanda...). I potser algun altre que ara no recordo.

Des que visc a Irlanda, ha sigut més complicat fer de voluntària ja que no podia ser-hi presencialment amb els aprenents, tot i això, les ganes de seguir-ho fent ningú me les treia. És per això que un dia vaig llegir a Internet que hi havia la possibilitat de fer-ho a través de la modalitat virtual. Vaig estar molt contenta de poder-continuar fent-ho, i virtualment. Vivint fora de Catalunya és una gran oportunitat. Aquests dies de quarantena i confinament han permès que m’hi torni a connectar i actualment soc voluntària lingüística en la modalitat virtual del VxL que gestiona el Centre de Normalització Lingüística d'Osona.

Tenir converses amb persones d’altres països fa enriquir-nos mútuament. Els aprenents s'alegren i es posen contents de poder-te parlar sobre ells i sobre el seu país d'origen. Jo que visc fora de casa també veig que, sense adonar-nos-en, perdem més el valor del que tenim i a vegades oblidem d'on venim i amb el que ens identifiquem: les tradicions, la cultura, la nostra llengua: el català. Tot forma part de la nostra identitat i crec que hem d’ajudar a conservar-la.

Berta Freixas, voluntària en modalitat virtual del VxL