Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
14/04/2023

De parella lingüística a bons amics!

El Josep M. és mestre jubilat i viu a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell). Té interès en tot el que tingui a veure amb el català.

El Gonzalo és de Xile i li interessa moltíssim aprendre i practicar llengües estrangeres i llegir bona literatura contemporània. Va mostrar interès per la nostra llengua a través d'una amiga catalana que estudiava amb ell a la universitat. Va fer cursos de català a través del Parla.cat i per practicar la conversa en català va decidir inscriure’s al Voluntariat per la llengua.

Van començar com a parella lingüística en modalitat virtual a finals de juny del 2019.

El Gonzalo ha vingut per primer cop de visita a Catalunya junt amb la seva filla perquè és un enamorat de la nostra llengua i cultura i també per conèixer en persona al Josep M.!

Per què us vau apuntar al Voluntariat per la llengua (VxL)?

Josep M. (voluntari): Em vaig apuntar al VxL perquè sempre m’ha interessat molt tot allò que estigui relacionat amb el català.

Gonzalo (aprenent): M’agraden molt les llengües estrangeres. Vaig conèixer una noia catalana i un dia li vaig demanar que m’ensenyés català. Abans de tornar ella a Catalunya em va recomanar el Parla.cat

Us ha estat fàcil fer les trobades per videoconferència?

Josep M. (vol.): Sí, fèiem les trobades a través del mòbil. Quedàvem els dissabtes o diumenges al matí (horari de Xile).

Gonzalo (apr.): Com diu el Josep M., les trobades sempre han estat a través del mòbil. He de dir que ell sempre m’ha donat molta flexibilitat horària.

Quins creieu que són els avantatges de fer les trobades virtuals?

Gonzalo (apr.): Apropar la llengua a persones d’arreu del món que normalment no tenen la possibilitat d’estar-hi en contacte permanent.

Josep M. (vol.): Pots escollir l’hora i el dia.

De quins temes parlàveu?

Josep M. (vol.): De política

Gonzalo (apr.): També de la vida, de la família, de la pandèmia...

Ens podeu explicar alguna anècdota?

Gonzalo (apr.): Els cops que hem quedat i el Josep M. era a casa amb els amics o amb la família me’ls presentava tots!

Josep M. (vol.): Sí, és cert (rialles)! Cada cop que he fet algun escrit al Punt Avui i li enviava al Gonzalo i el vaig animar a escriure-hi.

Gonzalo (apr.): Sí, vaig animar-me a escriure-hi i he fet dos publicacions. A la primera vaig fer una salutació al poble català i parlava dels processos polítics a Xile. Arran d’aquesta publicació, l’ANC de St. Andreu em va respondre i he mantingut el contacte fins ara amb la Margarida Barjou.

Podríem dir que heu passat de ser parella lingüística a ser bons amics... És així?

Josep M. (vol.) i Gonzalo (apr.): Sí, ara som bons amics!

Què n’heu après, del programa?

Josep M. (vol.): Contactar amb persones que no són del país.

Gonzalo (apr.): El mateix. Per la persona que aprèn la llengua amb el VxL et permet conèixer la gent i la cultura. És una manera d’imaginar, de sentir. Per a mi aquesta experiència té molt valor i espero que tingui el mateix valor per a la gent que la practica.

Recomanaríeu participar al Voluntariat per la llengua?

Josep M. (vol.) i Gonzalo (apr.): Per descomptat!

Moltes gràcies, Josep M. i Gonzalo, per la vostra participació! Ha estat un plaer!

VxL de Lleida (Centre de Normalització Lingüística de Lleida)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
29/03/2023

Del Brasil a Catalunya, la trajectòria,de l'Alan, un aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) enamorat de Gaudí i de la llengua catalana

L’Alan i jo ens vam conèixer el 19 de gener del 2023, al centre cultural Polidor de Sant Adrià de Besòs.

És del Brasil i fa uns quants anys que viu a Catalunya. Ara ens explicarà algunes cosetes molt interessants de la seva vida d'aquí i d’allà.

Carme (voluntària): Alan, per què vas decidir venir a Catalunya?

Alan (aprenent): Vaig decidir venir a Catalunya perquè m'agradaven molt les obres de Gaudí, sobretot la Sagrada Família, i per conèixer més la cultura catalana.

Carme (vol.): Què coneixies de Catalunya o què t'havien explicat dels catalans?

Alan (apr.): Havia tingut un professor d'art que parlava molt de les obres de Gaudí i dels catalans: deia que era una gent molt tancada però molt acollidora, ha, ha, ha. Vaig arribar un mes d'octubre de l’any 2006, venia per quedar-m'hi una setmana, perquè volia fer un tour de tres mesos per tot Europa.

Carme (vol.): I com és que encara estàs per aquí?

Alan (apr.): Com més coneixia la gent i la ciutat de Barcelona, més m’agradava…. i m'hi quedava una setmana més, fins que van arribar els tres mesos i havia de tornar al Brasil.

Llavors vaig haver de prendre una decisió: o tancar finestres del Brasil o tornar, i vaig decidir quedar-me i començar una nova vida aquí. No sabia castellà ni català però de mica en mica vaig anar coneixent gent i agafant confiança. Vaig anar a viure al barri de Sant Andreu, és un barri molt català i vaig trobar gent que em va ajudar molt.

Carme (vol.): Tu havies estudiat Matemàtiques al Brasil, però aquí a què et vas dedicar?

Alan (apr.): Primer vaig fer un curs d’auxiliar de geriatria, i mentrestant que feia el curs treballava a la construcció -que no en tenia ni idea- i a l'hoteleria, fins que vaig acabar-lo i vaig començar a treballar tenint cura d’una senyora de 94 anys.

Amb aquesta senyora vaig aprendre moltíssimes coses d’aquí. Hi treballava de dilluns a dissabte, d’interí. Ella em va arreglar els documents i em va dir "Alan, ha arribat el moment de volar! T'he donat les ales per volar sol!" La Trinitat ha estat unes de les persones més importants de la meva vida, sempre li estaré agraït.

Carme (vol.): I què vas fer després?

Alan (apr.): Doncs vaig anar al Brasil dos mesos i al tornar, com que mentre treballava amb la Trinitat havia fet un curs de perruquer, amb la seva ajuda vaig poder posar la meva perruqueria, que era la il·lusió de la meva vida. I allà he treballat fins que he pogut.

Carme (vol.): Ara et dediques només a estudiar català?

Alan (apr.): Sí, abans no tenia temps. Ara, com que estic prejubilat per una malaltia, tinc tot el temps del món.

Carme (vol.): I et pots dedicar a passejar per Sant Adrià! He de dir que l'Alan és súper conegut a tot arreu, no podem fer un pas sense saludar algú. Estic encantada de tenir-lo com a company de català.

Alan (apr.): Jo estic molt content amb la Carme, la veritat és que la Carme m'aporta moltíssimes coses.  És una noia molt divertida i encantadora i és molt fàcil parlar-hi en català.

Carme i Alan, parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

Larache i Somontín: una combinació fantàstica!

Un cafè amb la Saida i la Carme s’ha convertit en un moment molt especial i emotiu. No calia preguntar res, les mirades de complicitat, les demostracions d’afecte, la veu tremolosa d’emoció quan parlaven l’una de l’altra, ja ho deien tot: s’havien de conèixer.

Carme (voluntària): He conegut la Saida a través del programa Voluntariat per la llengua (VxL). La professora dels cursos de català per a adults del Consorci per la la Normalització Lingüística (CPNL) em va proposar participar en el programa quan vaig anar a inscriure’m al curs Intermedi 3. De seguida vam connectar. Quedem una hora a la setmana, a vegades més. Passem una bona estona i practiquem el català. Durant les trobades parlem molt, passegem, de vegades prenem un cafè... Hem anat dues vegades a Granollers, al teatre, a la Porxada... Ens ho passem molt bé.

Saida (aprenenta): Durant les trobades parlem de la família, ens ensenyem fotos... De tot.

Carme (vol.): Parlem de Larache, la seva ciutat, i també del meu poble, Somontín. Mai ens quedem sense temes de conversa.

Saida (apr.): La Carme és molt maca. Estic molt contenta amb ella. La Carme m’ensenya moltes coses. El meu cor està molt tranquil amb la Carme, amb ella parlo sense por, com amb la meva mare, la meva germana... Estic molt contenta (plora emocionada). És com de la meva família. La meva mare no és aquí.

Carme (vol.): La Saida ja sap qui és la meva filla i jo ja conec els seus fills. S’esforça molt. A vegades ens trobem amb gent que em saluda en castellà i la Saida continua parlant amb ells en català. Tothom diu que és molt simpàtica. Com continuï així arribarà a alcaldessa (riuen). Pel carrer tothom la saluda i parla amb ella.

Saida (apr.): A mi m’agrada parlar i riure amb tothom. No tinc por. A vegades la gent té por de parlar. Jo estic contenta parlant amb la gent. Mai no he estudiat al meu país. Tinc ganes d’estudiar. M’agrada parlar català, conèixer gent nova. Abans quan la gent em parlava no l’entenia, i quan l’entenia no podia contestar. Ara han canviat moltes coses a millor.

Carme (vol.): La Saida m’ha explicat que quan va arribar a Canovelles, fa 18 anys, no entenia res, ni sabia anar a comprar el pa. Plorava i hi havia d’anar el seu marit.

Saida (apr.): Quan vaig arribar aquí no sabia res, ni dir “hola”. Sempre m’acompanyava al metge la meva cunyada, però al cap d’un mes vaig decidir anar-hi sola.

Carme (vol.): A mi m’agraden els sentiments de la Saida, m’ensenya molt de la vida. Som molt afins. Jo vinc d’Almeria i em considero catalana, però jo no oblido les meves arrels. Per això connecto amb ella i tinc molta empatia. Ha viscut coses com jo de petita (no ploris), tot i que ella té 40 anys i jo 63. Les arrels no s’han d’oblidar mai, però hem de mirar cap a endavant.

Saida (apr.): M’agrada tot de la Carme!

Carme (vol.): Fer de voluntària per la llengua m’omple molt, m’agrada.

VxL de l’Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

Us presentem la Núria i la Tamo, una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Manlleu que ja fa mesos que es troba. Totes dues estan molt contentes de participar al VxL i ens expliquen la seva història i per què recomanen de participar-hi, tant a les persones que aprenen català (aprenentes) com a les persones que dediquen una part del seu temps a una altra, que està aprenent català (voluntàries).

Com vau conèixer el programa?

Núria (voluntària): No recordo del cert com vaig conèixer el VxL. Vaig veure informació a l’Escola Oficial d’Idiomes de Vic, quan vaig a classes d’anglès, i també havia sentit d’algú que ho feia i ho valorava positivament.

Tamo (aprenenta): Vaig venir a Catalunya per primera vegada fa quatre anys, com a turista. Vaig conèixer una família catalana que em va ensenyar la primera frase en català.

Quan vaig arribar a Catalunya no em pensava que tindria tanta sort.

Soc de Georgia. Fa gairebé un any que visc aquí. Estic aprenent català i la professora del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) em va explicar que hi ha un programa de voluntariat per practicar el català, Voluntariat per la llengua. A mi em va interessar molt. Així vaig conèixer la Núria.

Per què us hi vau apuntar?

Núria (vol.): Jo ara no treballo, i m’hi vaig apuntar perquè ho vaig trobar interessant; vaig pensar que m’agradaria si podia aportar el meu granet de sorra i ajudar a alguna persona a aprendre i conèixer la nostra llengua.

Tamo (apr.): Vaig pensar que seria una manera d’aprendre més ràpid la llengua i també de conèixer la cultura i la gent d’aquí.

Què feu quan us trobeu?

Núria (vol.): Quan ens trobem, anem a passejar, o bé seiem a prendre un cafè. Un dia vàrem anar a visitar el Museu del Ter, va ser molt interessant per conèixer bé i millor Manlleu, el nostre poble. Parlem molt, de què hem fet durant la setmana, dels fills, de llocs interessants per veure de Catalunya, i també m’explica coses de Geòrgia, el seu país natal.

Tamo (apr.): De vegades anem a una cafeteria o passegem a la vora del riu. Un dia vam anar al Museu del Ter.

Parlem de la cultura, les tradicions, la llengua dels nostres països, una mica de tot...

Com valoreu el programa?

Núria (vol.): La meva valoració és positiva, penso que ens enriqueix com a persona a totes dues. La Tamo té moltes ganes de parlar bé el català, fa gairebé un any que és aquí i ja l’entén perfectament i el parla molt bé.

Jo ho recomano a tothom que tingui oportunitat de dedicar-hi una estona. És interessant i et sents satisfeta si pots ajudar a promoure la nostra llengua.

Tamo (apr.): El valoro molt bé perquè suposa un reforç a les classes. La part parlada sempre costa una mica més. Estic molt agraïda perquè la Núria sempre troba temps per a mi, al matí, a la tarda o al vespre, amb bon temps i mal temps.

Potser m’equivoco, però parlo com puc i m’hi esforço molt. La professora em diu que, tenint en compte que no fa ni un any que soc aquí, parlo molt bé!

Tamo i Núria, parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Manlleu (Centre de Normalització Lingüística d'Osona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

La Magda, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) ha tingut parelles lingüístiques virtuals, presencials i ara porta un grup de tertúlies amb aprenents de Castelldefels.

Des de quan col·labores amb el Voluntariat per la llengua?

Soc voluntària d’aquest programa des del 2016.

Ara condueixes un grup de tertúlies, però abans feies de voluntària del VxL en modalitat virtual. Com valores aquella experiència?

El VxL virtual és una experiència interessant, adaptada a les necessitats de la gent que no té temps per desplaçar-se o que viu lluny i vol practicar el català. Va ser molt interessant i còmode per ambdues parts. La meva aprenenta vivia a Madrid i estava estudiant català.

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?

Sí; soc professora jubilada del Departament d’Educació.

Quina relació tens amb Castelldefels? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?

Visc a Castelldefels des de fa molts anys. Sí, col·laboro amb alguna entitat municipal.

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut amb els teus aprenents.

Una de les aprenentes era una experta en cinema i quan les converses estaven relacionades amb les pel·lícules, sense llegir la cartellera sabia perfectament quines pel·lícules eren recomanables.

Per quin motiu has decidit conduir un grup de tertúlies amb aprenents del VxL?

Perquè m’agrada i no vull que es perdi la meva llengua. Penso que inscriure’s en un grup de tertúlies del VxL és l’esglaó que ha de pujar un aprenent després d’haver fet la conversa amb una parella, per poder parlar en públic de forma normalitzada.

Com encoratjaries algú que llegeixi aquesta entrevista a participar en el VxL?

És una tasca molt enriquidora en tots els aspectes. Val la pena.

Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

Respecte a les tertúlies penso que es podrien establir diferents nivells. Un primer nivell per als aprenents que acaben la conversa per parelles; un segon, per parlar de temes generals del dia a dia i un tercer nivell cultural, per parlar de llibres, música, art, cinema… Encara que tot això pot variar i adaptar-se en funció del col·lectiu a qui vagi adreçat.

Magda, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

16 anys de voluntari, 22 parelles lingüístiques i amb 81 anys continua essent VxL!

En Carles és voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) des de 2007. Va començar essent voluntari en modalitat presencial a Barcelona i després va passar a ser voluntari en la nova modalitat virtual al Vallès Oriental. Ha tingut parelles lingüístiques, ha atès dos aprenents a la vegada en algunes ocasions per conversar amb els dos alhora i, fins i tot, ha conduit un grup de tertúlia de VxL.

Ha tingut aprenents de gairebé tot el món: Mèxic, Perú, Argentina, Marroc, Veneçuela, Equador, Itàlia, Holanda, Uruguai, Bèlgica i de l’Estat espanyol (Extremadura, Biscaia, Barcelona, Sòria i Madrid).

Amb totes les parelles del VxL que ha tingut ha fet més de 350 trobades, presencials i virtuals. Hores i hores de conversa en català. L’entrevistem!

Carles, com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

Doncs un dia vaig llegir un article en un diari o una revista de Barcelona, no en recordo el nom, i vaig dir-li a la meva senyora: “Carme, em faré voluntari”. I des de l’any 2007 soc voluntari.

Quan vas canviar de voluntari del VxL presencial a virtual?

La veritat és que va ser amb la pandèmia. Amb la dona van deixar Barcelona i vam venir a Santa Eulàlia de Ronçana, un poble més tranquil. Jo volia continuar ajudant a algú a practicar català i, a través de WhatsApp, ho he pogut fer tranquil·lament des del mòbil o l’ordinador.

Es nota si els aprenents virtuals tenen nervis o vergonya a través de la pantalla?

Sí, es posen nerviosos les primeres trobades. Dubten molt i es passen al castellà i veig que es belluguen força. Però jo sempre, amb molta paciència, d’això no me’n falta, els deixo xerrar i després reprenc la conversa en català i els explico dubtes.

Tens alguna anècdota amb els aprenents?

D’aprenents, n’he tingut un bon grapat i et podria explicar moltíssimes anècdotes: en Carlos, de Veneçuela, que treballava al metro TMB i era maquinista; l’Isidro, un charro mexicà, una mena de genet amb pistola i tot, que em va venir a visitar a l’Hospital del Mar quan vaig estar malalt; en Mohamed, que volia ser taxista i li demanaven el nivell C de català i em convidava cada setmana a berenar; en Louis, de Bèlgica, que a vegades també m’enviava algun escrit i em va dir que la seva dona l’ajudava amb l’escriptura; l’Alejandro, aprenent extremeny, que va resultar ser veí de davant de casa meva!, i amb el grup de de Gent Gran Carlit, que vam muntar un dels primers grups de tertúlia: la Carmen, l’Elia, la Begoña i la Mercedes. També vaig tenir aprenents a Ciutat Vella, a Nou Barris i a Horta.

I encara mantinc contacte amb algun aprenent de tant en tant. Amb alguns hem fet una gran amistat.

Sempre disponible, al peu del canó.

Carles Busquets, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
08/03/2023

La Glòria Coma, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) que condueix un grup de tertúlies amb 15 aprenents al Casal la Montserratina de Viladecans, ens explica la seva experiència:

Des de quan col·labores amb el VxL?  

Hi col·laboro oficialment des de fa uns mesos tot i que ja fa 2 anys que faig tasques de voluntariat al mateix casal.

Ara no fas de voluntària amb un sol aprenent sinó que condueixes tot un grup d’aprenents. Com valores aquesta experiència?  

M’agraden les dues modalitats. Per una banda, és més fàcil atendre les necessitats lingüístiques d’una sola persona i pots centrar-te més en els seus interessos. Per altra banda, quan treballes amb un grup, has d’intentar que les sessions satisfacin tothom i has de valorar els diferents nivells de parla i adaptar-t’hi. Tot i així, les trobades són molt més amenes i dinàmiques. 

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?  

Soc llicenciada en Filologia Espanyola i Literatura i he treballat molts anys al centre de formació d’una multinacional. He impartit formacions al llarg de tota la meva trajectòria professional i també tinc experiència en coordinar formacions per a grups. Atès que a l’empresa on treballava hi havia aproximadament 1.000 col·laboradors de diferents nacionalitats, juntament amb un company vam posar en marxa el projecte ‘Parelles Lingüístiques’ i durant l’hora de dinar, i de vegades també fora de l’empresa, interactuàvem amb la nostra parella lingüística. La meva vocació per la formació és tan forta que fins i tot casa meva es convertia en una sala d’estudi en la qual els meus fills i els seus companys venien a resoldre dubtes de temes escolars i universitaris.

Quina relació tens amb Viladecans? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?  

A banda de conduir el grup de tertúlies del VxL al Casal la Montserratina, he fet algun seminari sobre intel·ligència emocional a la Creu Roja i també he ajudat a elaborar i millorar currículums per ajudar a buscar feina a persones de Viladecans. 

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut al grup de tertúlies.  

Un dia vam cantar a l’aula la cançó del grup Duo Dinámico “Esos ojitos negros” traduïda al català amb el títol “Ai aquells ulls tan negres” i va ser un moment màgic. En general, agrada molt cantar cançons en català al grup de tertúlies. Les treballem prèviament i així després les cantem amb més alegria i emoció. 

Com encoratjaries algú que ens estigui llegint a participar en el Voluntariat per la llengua?  

En el meu cas, es tracta d’un grup de gent gran que té la voluntat i la il·lusió d’aprendre després de viure molts anys al nostre país sense parlar la nostra llengua i això els sap greu. S’han adonat que mai és tard per fer un pas endavant i això fa que sigui un voluntariat molt agraït. Val molt la pena viure aquesta experiència.  

Per acabar, quin desig demanes per al 2023?   

Que segueixi endavant aquesta iniciativa i que les persones que viuen a Catalunya i no tenen cap interès en la nostra llengua entenguin que parlar la llengua del lloc on vius és un senyal de respecte per a un mateix i per a les persones amb les quals es relacionen.  

VxL del Servei Local de Català de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
06/03/2023

La María Pilar, oriünda de Burgos, va arribar a Catalunya per motius professionals fa 10 anys. En fa menys d'un que va voler reprendre els estudis de llengua catalana que va iniciar en arribar a Terrassa i actualment està cursant el nivell Elemental 3 dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. El juny de 2022 es va apuntar al Voluntariat per la llengua (VxL) com a aprenenta i des de llavors, la seva parella lingüística és la Rosa María, que diu d'ella: "és una aprenenta molt motivada amb l'idioma, tant per motius personals i familiars com en l'àmbit professional i d'educació de la seva filla. Actualment, va adaptant oportunitats professionals conciliant amb necessitats familiars".

La Rosa Maria, infermera de professió que es va inscriure com a voluntària del VxL també l'estiu del 2022, diu:  "La meva motivació per participar en el VxL és l'amor que sento per la meva llengua, que és la meva identitat familiar i cultural", i també que el que intenta és "apropar el català al màxim de persones possible cada dia personalment i professionalment i, com a més persones, millor". La Rosa Maria se sent molt satisfeta amb la relació que ha teixit amb la María Pilar, que considera que ha adquirit una dimensió més enllà de la purament lingüística.

VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
23/02/2023

Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

Paco (aprenent): Jo estic apuntat a un curs de català i una companya de classe em va explicar que existia. Em va interessar de seguida, per guanyar en velocitat i fluïdesa a l'hora de parlar-lo.

M. Teresa (voluntària): No me'n recordo com va ser exactament, la veritat! Coneixia algú que ho feia, i recordo veure'n publicitat als establiments, a alguna entitat... Ja feia temps que m'hi volia apuntar i, quan em vaig jubilar, vaig veure clar que era el moment.

I què us va impulsar a apuntar-vos-hi?

Paco (apr.): Jo fa molts anys que visc a Sant Boi de Llobregat, i el català no m'ha costat mai d'entendre. Però parlar-lo ja és diferent. Ara que estic jubilat, he trobat el temps per dedicar-m'hi. Jo ara no tinc cap obligació d'aprendre'l; ningú me l'exigeix, però tinc ganes de millorar-lo.

M. Teresa (vol.): Penso que la llengua la tenim una mica tocada i, per tant, tot el que es pugui fer per promoure-la és important. Tothom ha de tenir l'oportunitat de parlar-lo i les parelles lingüístiques són una bona manera, perquè els aprenents perden la por de llançar-s'hi quan són amb algú que s'ha ofert voluntàriament a ajudar-los. Cal posar-ho fàcil.

Què feu habitualment quan quedeu?

Paco (apr.): Passegem i parlem una mica de tot. No ens costa gens de començar a parlar! Sempre hi ha coses per explicar. Potser si ens veiéssim cada dia, ens costaria més, però amb una hora a la setmana, no ens costa gens.

M. Teresa (vol.): Passegem, parlem, al final, fem un talladet. La conversa surt fàcil: els dos som força xerraires!

Què us aporta aquesta experiència?

Paco (apr.): Molta satisfacció! M'ajuda moltíssim a millorar el meu català i a treure'm la vergonya de sobre. Ara, en la meva vida quotidiana, quan en algun lloc es parla el català, jo també el parlo. A més, amb la Teresa, tot és molt fàcil; ens avenim molt.

M. Teresa (vol.): Valoro molt la bona relació que hem establert entre nosaltres i també l'esforç que el Paco fa i l'interès que té per aprendre la nostra llengua. Que algú vulgui aprendre català per aprendre'l, i no perquè el necessiti, per papers o per feina, a mi m'admira. M'admira i em fa feliç.

Moltes gràcies, Maria Teresa i Paco, per la vostra participació!

VxL del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
23/02/2023

L'Elena, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de Santa Coloma de Gramenet, ens parla de les dues parelles lingüístiques que ha tingut fins ara.

Et pots presentar? Quina relació tens amb Santa Coloma de Gramenet? I amb el català?

Em dic Elena, soc de Santa Coloma però feia quinze anys que no vivia aquí i fa poc que hi he tornat. El meu cognom és català i tothom em parlava català, tot i ser de família castellana, però la situació va canviar quan em vaig casar i la família del meu marit sí que el feia servir, llavors vaig haver de fer un esforç i exigir-me parlar-lo de manera més correcta.

Com vas conèixer el VxL? Per què t'hi vas apuntar?

Crec que el coneixia des de sempre, em sona des de la universitat i se'm va passar pel cap participar-hi. Principalment ha estat ara, perquè després d'estar fora tenia la impressió que ningú el parlava, però també vaig pensar que així podia ajudar la llengua.

Has tingut dues aprenentes ja, com ho fas perquè et reconeguin quan quedes per primera vegada?

És fàcil amb les fotos del WhatsApp, però també els dic que soc alta i amb els cabells vermells. Ah! I porto la bossa blava del VxL!

Què acostumes a fer les trobades?

He fet de professora d'espanyol i anglès, així que encara que acostumo a tenir a mà les preguntes de "Temes per parlar", per si queda algun buit, també preparo algunes coses i tinc una mena de bossa de jocs. Amb l'actual parella lingüística, com està fent un curs de català, també treballem temes de les classes, com el passat, segons el que estigui fent. Ella sempre em diu que l'hora passa molt ràpida.

Què creus que t'aporta fer de voluntària?

Doncs jo treballo des de sempre a casa i aquesta activitat és una manera de sortir de casa i em fa molta il·lusió que algú s'interessi per la llengua catalana!

Està sent la teva participacióen el VxL com esperaves?

Sí, jo he viscut molt temps fora i em sento a gust amb gent que no conec i m'agrada sentir experiències de gent que ha viscut de manera diferent, de vegades fa gràcia que compartim a Santa Coloma experiències viscudes a fora, com quan hem parlat dels huracans.

Alguna cosa més per acabar?

Sí, que m'agrada participar al VxL perquè les aprenentes, de moment de Cuba i Bolívia, són persones amb les que, per feina o per ser d'una cultura diferent, mai no hauria coincidit en una conversa.

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!