Blog

Larache i Somontín: una combinació fantàstica!

Un cafè amb la Saida i la Carme s’ha convertit en un moment molt especial i emotiu. No calia preguntar res, les mirades de complicitat, les demostracions d’afecte, la veu tremolosa d’emoció quan parlaven l’una de l’altra, ja ho deien tot: s’havien de conèixer.

Carme (voluntària): He conegut la Saida a través del programa Voluntariat per la llengua (VxL). La professora dels cursos de català per a adults del Consorci per la la Normalització Lingüística (CPNL) em va proposar participar en el programa quan vaig anar a inscriure’m al curs Intermedi 3. De seguida vam connectar. Quedem una hora a la setmana, a vegades més. Passem una bona estona i practiquem el català. Durant les trobades parlem molt, passegem, de vegades prenem un cafè... Hem anat dues vegades a Granollers, al teatre, a la Porxada... Ens ho passem molt bé.

Saida (aprenenta): Durant les trobades parlem de la família, ens ensenyem fotos... De tot.

Carme (vol.): Parlem de Larache, la seva ciutat, i també del meu poble, Somontín. Mai ens quedem sense temes de conversa.

Saida (apr.): La Carme és molt maca. Estic molt contenta amb ella. La Carme m’ensenya moltes coses. El meu cor està molt tranquil amb la Carme, amb ella parlo sense por, com amb la meva mare, la meva germana... Estic molt contenta (plora emocionada). És com de la meva família. La meva mare no és aquí.

Carme (vol.): La Saida ja sap qui és la meva filla i jo ja conec els seus fills. S’esforça molt. A vegades ens trobem amb gent que em saluda en castellà i la Saida continua parlant amb ells en català. Tothom diu que és molt simpàtica. Com continuï així arribarà a alcaldessa (riuen). Pel carrer tothom la saluda i parla amb ella.

Saida (apr.): A mi m’agrada parlar i riure amb tothom. No tinc por. A vegades la gent té por de parlar. Jo estic contenta parlant amb la gent. Mai no he estudiat al meu país. Tinc ganes d’estudiar. M’agrada parlar català, conèixer gent nova. Abans quan la gent em parlava no l’entenia, i quan l’entenia no podia contestar. Ara han canviat moltes coses a millor.

Carme (vol.): La Saida m’ha explicat que quan va arribar a Canovelles, fa 18 anys, no entenia res, ni sabia anar a comprar el pa. Plorava i hi havia d’anar el seu marit.

Saida (apr.): Quan vaig arribar aquí no sabia res, ni dir “hola”. Sempre m’acompanyava al metge la meva cunyada, però al cap d’un mes vaig decidir anar-hi sola.

Carme (vol.): A mi m’agraden els sentiments de la Saida, m’ensenya molt de la vida. Som molt afins. Jo vinc d’Almeria i em considero catalana, però jo no oblido les meves arrels. Per això connecto amb ella i tinc molta empatia. Ha viscut coses com jo de petita (no ploris), tot i que ella té 40 anys i jo 63. Les arrels no s’han d’oblidar mai, però hem de mirar cap a endavant.

Saida (apr.): M’agrada tot de la Carme!

Carme (vol.): Fer de voluntària per la llengua m’omple molt, m’agrada.

VxL de l’Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

La Magda, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) ha tingut parelles lingüístiques virtuals, presencials i ara porta un grup de tertúlies amb aprenents de Castelldefels.

Des de quan col·labores amb el Voluntariat per la llengua?

Soc voluntària d’aquest programa des del 2016.

Ara condueixes un grup de tertúlies, però abans feies de voluntària del VxL en modalitat virtual. Com valores aquella experiència?

El VxL virtual és una experiència interessant, adaptada a les necessitats de la gent que no té temps per desplaçar-se o que viu lluny i vol practicar el català. Va ser molt interessant i còmode per ambdues parts. La meva aprenenta vivia a Madrid i estava estudiant català.

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?

Sí; soc professora jubilada del Departament d’Educació.

Quina relació tens amb Castelldefels? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?

Visc a Castelldefels des de fa molts anys. Sí, col·laboro amb alguna entitat municipal.

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut amb els teus aprenents.

Una de les aprenentes era una experta en cinema i quan les converses estaven relacionades amb les pel·lícules, sense llegir la cartellera sabia perfectament quines pel·lícules eren recomanables.

Per quin motiu has decidit conduir un grup de tertúlies amb aprenents del VxL?

Perquè m’agrada i no vull que es perdi la meva llengua. Penso que inscriure’s en un grup de tertúlies del VxL és l’esglaó que ha de pujar un aprenent després d’haver fet la conversa amb una parella, per poder parlar en públic de forma normalitzada.

Com encoratjaries algú que llegeixi aquesta entrevista a participar en el VxL?

És una tasca molt enriquidora en tots els aspectes. Val la pena.

Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

Respecte a les tertúlies penso que es podrien establir diferents nivells. Un primer nivell per als aprenents que acaben la conversa per parelles; un segon, per parlar de temes generals del dia a dia i un tercer nivell cultural, per parlar de llibres, música, art, cinema… Encara que tot això pot variar i adaptar-se en funció del col·lectiu a qui vagi adreçat.

Magda, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

La Glòria Coma, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) que condueix un grup de tertúlies amb 15 aprenents al Casal la Montserratina de Viladecans, ens explica la seva experiència:

Des de quan col·labores amb el VxL?  

Hi col·laboro oficialment des de fa uns mesos tot i que ja fa 2 anys que faig tasques de voluntariat al mateix casal.

Ara no fas de voluntària amb un sol aprenent sinó que condueixes tot un grup d’aprenents. Com valores aquesta experiència?  

M’agraden les dues modalitats. Per una banda, és més fàcil atendre les necessitats lingüístiques d’una sola persona i pots centrar-te més en els seus interessos. Per altra banda, quan treballes amb un grup, has d’intentar que les sessions satisfacin tothom i has de valorar els diferents nivells de parla i adaptar-t’hi. Tot i així, les trobades són molt més amenes i dinàmiques. 

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?  

Soc llicenciada en Filologia Espanyola i Literatura i he treballat molts anys al centre de formació d’una multinacional. He impartit formacions al llarg de tota la meva trajectòria professional i també tinc experiència en coordinar formacions per a grups. Atès que a l’empresa on treballava hi havia aproximadament 1.000 col·laboradors de diferents nacionalitats, juntament amb un company vam posar en marxa el projecte ‘Parelles Lingüístiques’ i durant l’hora de dinar, i de vegades també fora de l’empresa, interactuàvem amb la nostra parella lingüística. La meva vocació per la formació és tan forta que fins i tot casa meva es convertia en una sala d’estudi en la qual els meus fills i els seus companys venien a resoldre dubtes de temes escolars i universitaris.

Quina relació tens amb Viladecans? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?  

A banda de conduir el grup de tertúlies del VxL al Casal la Montserratina, he fet algun seminari sobre intel·ligència emocional a la Creu Roja i també he ajudat a elaborar i millorar currículums per ajudar a buscar feina a persones de Viladecans. 

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut al grup de tertúlies.  

Un dia vam cantar a l’aula la cançó del grup Duo Dinámico “Esos ojitos negros” traduïda al català amb el títol “Ai aquells ulls tan negres” i va ser un moment màgic. En general, agrada molt cantar cançons en català al grup de tertúlies. Les treballem prèviament i així després les cantem amb més alegria i emoció. 

Com encoratjaries algú que ens estigui llegint a participar en el Voluntariat per la llengua?  

En el meu cas, es tracta d’un grup de gent gran que té la voluntat i la il·lusió d’aprendre després de viure molts anys al nostre país sense parlar la nostra llengua i això els sap greu. S’han adonat que mai és tard per fer un pas endavant i això fa que sigui un voluntariat molt agraït. Val molt la pena viure aquesta experiència.  

Per acabar, quin desig demanes per al 2023?   

Que segueixi endavant aquesta iniciativa i que les persones que viuen a Catalunya i no tenen cap interès en la nostra llengua entenguin que parlar la llengua del lloc on vius és un senyal de respecte per a un mateix i per a les persones amb les quals es relacionen.  

VxL del Servei Local de Català de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

Paco (aprenent): Jo estic apuntat a un curs de català i una companya de classe em va explicar que existia. Em va interessar de seguida, per guanyar en velocitat i fluïdesa a l'hora de parlar-lo.

M. Teresa (voluntària): No me'n recordo com va ser exactament, la veritat! Coneixia algú que ho feia, i recordo veure'n publicitat als establiments, a alguna entitat... Ja feia temps que m'hi volia apuntar i, quan em vaig jubilar, vaig veure clar que era el moment.

I què us va impulsar a apuntar-vos-hi?

Paco (apr.): Jo fa molts anys que visc a Sant Boi de Llobregat, i el català no m'ha costat mai d'entendre. Però parlar-lo ja és diferent. Ara que estic jubilat, he trobat el temps per dedicar-m'hi. Jo ara no tinc cap obligació d'aprendre'l; ningú me l'exigeix, però tinc ganes de millorar-lo.

M. Teresa (vol.): Penso que la llengua la tenim una mica tocada i, per tant, tot el que es pugui fer per promoure-la és important. Tothom ha de tenir l'oportunitat de parlar-lo i les parelles lingüístiques són una bona manera, perquè els aprenents perden la por de llançar-s'hi quan són amb algú que s'ha ofert voluntàriament a ajudar-los. Cal posar-ho fàcil.

Què feu habitualment quan quedeu?

Paco (apr.): Passegem i parlem una mica de tot. No ens costa gens de començar a parlar! Sempre hi ha coses per explicar. Potser si ens veiéssim cada dia, ens costaria més, però amb una hora a la setmana, no ens costa gens.

M. Teresa (vol.): Passegem, parlem, al final, fem un talladet. La conversa surt fàcil: els dos som força xerraires!

Què us aporta aquesta experiència?

Paco (apr.): Molta satisfacció! M'ajuda moltíssim a millorar el meu català i a treure'm la vergonya de sobre. Ara, en la meva vida quotidiana, quan en algun lloc es parla el català, jo també el parlo. A més, amb la Teresa, tot és molt fàcil; ens avenim molt.

M. Teresa (vol.): Valoro molt la bona relació que hem establert entre nosaltres i també l'esforç que el Paco fa i l'interès que té per aprendre la nostra llengua. Que algú vulgui aprendre català per aprendre'l, i no perquè el necessiti, per papers o per feina, a mi m'admira. M'admira i em fa feliç.

Moltes gràcies, Maria Teresa i Paco, per la vostra participació!

VxL del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)