Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
07/07/2020

La Mònica i en Filippo són una altra parella lingüística del Voluntariat per la llengua (vxL) en modalitat virtual que ens expliquen la seva experiència:

Hola a tohom! Em dic Filippo, soc italià i avui m’agradaria parlar-vos d’aquest projecte, que està sent una experiència molt bonica i gratificant per a mi.

Visc a Florència i soc guia oficial. Vaig apuntar-m’hi perquè m’agradaria oferir, als meus viatgers, l’opció de fer el circuit turístic també en català.

Em van assignar com a parella lingüística la Mònica i des del principi ens hem trobat molt a gust parlant i xerrant de molts temes. Tenim passions en comú, sobretot la cuina i els viatges. De fet, hem pensat fer un viatge per conèixer-nos i aprofitar per visitar les nostres ciutats. De moment encara no es pot, però segur que hi haurà un intercanvi Toscana - Catalunya molt aviat!

Participant-hi he pogut millorar el meu nivell lingüístic, he après més coses de la cultura espanyola i de les tradicions catalanes, però sobretot, he conegut nous amics. Especialment en aquests últims dies, també ha sigut una oportunitat per compartir, riure o simplement per passar l’estona. De fet, crec que justament l’aspecte humà d’aquest projecte és el que marca la diferència.

Filippo, aprenent del VxL en modalitat virtual

Em dic Mònica, visc a Catalunya i després de molts anys vaig decidir apuntar-me al Voluntariat per la llengua en la modalitat en línea. Per mi parlar català és un acte que faig sense pensar, sempre l’he parlat. Però per altres persones, és un segon, tercer o quart idioma i suposa un gran esforç aprendre’l.

L’hora setmanal o quinzenal com a voluntària mai és una obligació, és una oportunitat de conèixer altres persones i altres maneres de viure. En el cas del Filippo està sent una experiència molt enriquidora; a més de practicar el català hem pogut parlar d’aficions comunes com la cuina. Ell, a més a més, viu a Itàlia, un país que està al meu rànquing de pròxims viatges.

Ha estat un plaer poder parlar amb algú que al mateix temps que aprenia conversant, explicava coses molt interessants sobre art, cuina i cultura italiana. He de dir que ho fa molt bé i, gràcies al seu esforç, ha millorat moltíssim des del primer dia que vam començar a parlar.

Recomano aquesta experiència a altres persones que viuen a Catalunya per ajudar a conversar en català i, a més, aprendre i conèixer sobre altres persones i cultures.

Mònica, voluntària del VxL en modalitat virtual

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/06/2020

També es guanya confiança en la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua (VxL)

"Hi ha confiança amb la persona de la pantalla" Elvia López és per primera vegada aprenenta del VxL en modalitat virtual després d'haver-ho estat en la modalitat presencial.

Elvia López és d'Hondures i ja fa mes de tres anys que és a Catalunya. Ara viu a Santa Coloma de Gramanet i ha conegut quatre voluntaris diferents del Voluntariat per  la llengua, però aquesta és la primera vegada que ha de compartir les converses a través de videoconferència, per això li hem volgut preguntar com ha estat aquest canvi.

Per què et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?

Perquè parlar una segona llengua té molts avantatges, per millorar les oportunitats laborals i també perquè és una oportunitat fantàstica per poder aprendre i descobrir altres cultures.

Has estat ja amb quatre voluntaris, han estat molt diferents les trobades?

Si, han estat molt diferents les trobades perquè hem parlat de diferents temes. però la gran diferència és que ara no tinc el contacte humà, ja que de moment només hem parlat virtualment.

Què vas pensar quan amb el confinament la trobada havia de ser virtual?

Vaig pensar que si no podia ser d'una altra manera, aquesta era una bona solució. Abans no havia fet cap conversa per ordinador i vaig pensar que m'havia d'adaptar.

Va ser difícil el canvi de la trobada presencial a la virtual?

En un principi sí, ja que no tenia ordinador però després ja va ser molt fàcil, la pitjor part era perdre el contacte personal.

Un cop es normalitzi la situació, seguiràs de manera presencial o virtual?

No m'importaria que fos de manera virtual, estic disposada a seguir practicant com sigui. Abans preferia la modalitat presencial perquè és molt important el contacte, però ara també m'agrada la virtual perquè sí que hi ha confiança amb la persona de la pantalla.

Què t'ha sorprès més d'aquesta nova etapa?

La persona que m'ha tocat ara. L'Anna és molt bona i així ha estat fàcil. Sempre parlem de diferents temes: de l'educació, la cultura, la salut, el confinament... La majoria de vegades acabem parlant més d'una hora!

Elvia López, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística l'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/06/2020
,

De Mollet a Reus-Veneçuela. El Voluntariat per la llengua arriba a tot arreu!

La Teresa, voluntària lingüística de Mollet del Vallès, ha conegut la seva aprenenta lingüística amb el Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual durant el confinament. L’Elisa, la seva aprenenta lingüística, viu a Reus, però és nascuda a Veneçuela. S’han fet molt amigues i els hem demanat que ens expliquin la seva experiència:

Elisa (aprenenta): “Hola! Conèixer la Teresa ha estat un regal de la vida. Podem parlar de molts temes i sempre podem continuar conversant sense parar! M'ha ensenyat molt. Gaudeixo molt de les nostres xerrades i el que més m'agrada és que no em canvia l'idioma al castellà.  Això m'ajuda a aprendre més ràpid i a tenir un vocabulari més ampli. Ja puc dir que la Teresa és una bona amiga. És generosa amb la seva ajuda i la seva solidaritat. Moltes gràcies!”

Teresa (voluntària): “La distància no és impediment per tenir enriquidores converses amb l’Elisa, persona vinguda de Veneçuela, actualment resident a Reus, que aprèn la nostra estimada llengua i que m’aporta creixement personal. Estic molt contenta d’aquest voluntariat!”

Teresa i Elisa, parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Mollet de Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/06/2020
,

Molta gent pensa que no cal aprendre català per treballar a Catalunya. I per desgràcia és ben veritat, ja que pràcticament qualsevol catalanoparlant et podrà parlar en castellà si tu ho fas. És una discussió que a vegades tinc a les xarxes socials, que segons a quin àmbit desenvolupes la teva activitat, pot tenir una importància crucial conèixer la llengua de qui t'interpel·la, i el món de la farmàcia n’és un!

Podria explicar mil i una anècdotes treballant a la farmàcia, però aquest cop només us en compartiré una.

Era un dissabte de juliol, d’un estiu especialment calorós a Terrassa; la gent marxava a la platja tan bon punt podia. Com d’altres caps de setmana, em tocava treballar a la farmàcia i, com a farmacèutica, era la responsable i atenia els dubtes dels usuaris i dels meus companys tècnics. Sovint ateníem gent buscant alleugeriment per les picades de diversos bitxos: puces, erugues, mosquits... I aquell dia, un company em pregunta:

- Oye, ¿qué le puedo dar a un señor que dice que le ha picado una morena?

Em quedo pensant en la situació... «Com li ha pogut passar això amb un peix si la platja ens cau tan lluny? Un moment: la morena no pica, en tot cas mossega!»

- Pero... ¿Cómo que le ha picado una morena? ¡Espera...! ¿qué te ha dicho exactamente?

- Dice que «li piquen les morenes»

Se m’escapa una riallada i li dic:

- No, hombre, lo que quiere decir es que ¡le molestan las hemorroides!

- ¡Anda, pues no sabía que «morenes» son «hemorroides»!

- Pues sí, hijo. Mira, recomiéndale que se lave con agua fresquita y se aplique esta pomada para las molestias dos veces al día.

El meu company aquell dia va aprendre una paraula que molt sovint sentim a les farmàcies aquests dies, a causa del poc moviment de la gent, del restrenyiment o simplement per la calor.

I a vosaltres, mai us han picat les morenes?  Algun cop us ha costat fer-vos entendre per algun professional de la farmàcia?

Terrassa, 31 de maig de 2020

Verónica Hernández, voluntària (que va començar com a aprenenta) d'origen mexicà del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
29/06/2020

Aquests dies estem sentint molt pels mitjans de comunicació que el distanciament social a què ens ha obligat la pandèmia que patim, ens pot abocar a problemes emocionals. Sense voler menystenir l’afectació d’aquesta mesura, us volem explicar la nostra experiència com a parella lingüística:

Des de fa més d’un any mantenim una conversa setmanal per Skype; ho fem en línia ja que una de nosaltres s’està a Galicia i l’altra, a Sant Joan Despí. Us podem ben assegurar que mai ens han faltat temes per tractar, hem parlat de tot, des de l’actualitat política fins a receptes de cuina.

El fet de viure en comunitats diferents ha ampliat el contingut de les converses i ens ha enriquit en el coneixement d’altres realitats.

És per això que us volem  recomanar aquest tipus de parella lingüística, ja que resulta més fàcil flexibilitzar i compaginar horaris.

Per nosaltres ha estat una experiència molt bona, que ens ha portat a establir una amistat en la distància.

Només ens queda animar-vos a continuar en aquesta activitat i ajudar a expandir la nostra estimada llengua.

Bon estiu a tothom!

Maribel i Aurora, parella lingüística del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
29/06/2020

Els Castellers de Cerdanyola, una experiència en català fora de l'aula

De vegades algunes persones no poden assumir un compromís per quedar amb un voluntari lingüístic cada setmana, i llavors practicar el català pot ser complicat i encara que hi ha comerços col·laboradors on pots practicar, parlar més de cinc o deu minuts mentre fas la compra és molt poc temps per guanyar fluïdesa.

Amb la meva voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) parlàvem de molts temes: receptes de cuina, família, política, religió, cultura, etc. Del tema cultural vam parlar de castellers i castells i va ser així com se’m va despertar la curiositat per conèixer una mica més de prop els castellers.  Curiosament, va coincidir que un company del curs de català portava alguns mesos anant als assaigs,  llavors em va convidar a anar al local a fer castells.

Anar a fer castells és també una molt bona forma de practicar el català, conèixer molta gent del poble i conèixer la cultura castellera.  Als assaigs que regularment fan els Castellers de Cerdanyola dimecres a la nit de 20 a 22 h i els divendres de 20 a 23 h pots parlar amb totes aquestes persones que sempre són molt cordials  i disposades  a explicar-t’ho tot sobre la colla, les actuacions, el local d’assaig, mesures de seguretat, etc. A més et conviden a posar-te la faixa i viure l’experiència de fer pinya, a pujar sobre les espatlles d'un casteller més experimentat o fins i tot que algun dels xiquets de la canalla et pugi per l’esquena fins a posar-te els peus al coll.  Fer castells és una activitat per a tota la família del més gran al més petit, sempre hi ha espai per a tothom.  Però no només és un assumpte de tenir força o equilibri, també hi ha un grup de músics que acompanyen sempre la colla a les actuacions a plaça i són els que marquen, al ritme de gralles i tabals, una cançó que es diu Toc de castell i serveix per avisar els castellers quan s’està carregant el castell, quan s’ha completat i l’aixecador fa l’aleta i també quan s’està descarregant perquè tothom estigui ben concentrat. D’altra banda a la colla també hi ha persones que s’ocupen de  la logística. 

Per tant, si voleu anar a un assaig per provar de parlar en català i conèixer una mica els  castells sempre sereu benvinguts i pot ser que us animeu i us quedeu per formar part de la família castellera de Cerdanyola.

Cerdanyola, 9 de març de 2020 (cinc dies abans del decret de l'estat d'alarma a causa de la COVID-19).

Mauricio Hernández, aprenent del VxL del Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/06/2020

Soc una persona que porto poc temps en el Voluntariat per la llengua (VxL) com a voluntari. Aquest curs acadèmic ha estat el segon. Dos anys amb trobades setmanals i presencials, i actualment m’he estrenat amb trobades virtuals. Ho valoro tot molt positivament. Us en faig cinc cèntims.

Les trobades presencials les he dut a terme a Valls amb una persona bastant gran, de vuitanta-cinc anys, que, tot i haver nascut i viscut gran part de la seva vida a Catalunya, per ser la seva família d’origen d’altres regions de la península molta gent no se li dirigia en català i per això ella no el practicava. El coneixia i el coneix ben bé. Faltava decidir-se, perdre la por. En les nostres trobades setmanals hem establert confiança, familiaritat i diria que fins amistat. M’ha explicat la seva llarga vida i les peripècies viscudes. Hem realitzat visites culturals per diferents indrets de Valls, alguns dels quals fins aleshores li havien passat desapercebuts. Hem comentat lectures i expressions genuïnes de la llengua. Ha xerrat molt i ha practicat la llengua d’una forma viva, ha perdut la por i s’ha llançat… Llàstima que la Covid-19 hagi paralitzat les nostres trobades!! Espero poder reprendre la tasca ben aviat.

Precisament arran de la Covid-19  se’m proposà un nou aprenent per intercanviar experiències de forma virtual. Dit i fet. També ho valoro de forma positiva. Ens connectem tres cops per setmana a través del mòbil, per WhatsApp. Els contactes són molt enriquidors. És una persona nascuda a Galícia i que porta molts anys vivint a Catalunya. Parla i s’expressa amb força fluïdesa. Les nostres converses flueixen des de temes d’història –gran afeccionat a la història contemporània- fins a la realitat social i política del nostre entorn. Li trameto escrits que publico a la premsa comarcal i les nostres trobades serveixen ensems per comentar-les i aclarir expressions i temps verbals.

Em sap greu no haver-me incorporat abans al Voluntariat per la Llengua perquè ho valoro de forma molt positiva. Gràcies per a poder-nos-ho facilitar. Endavant les atxes!

Josep Maria Calbet i Cassanyes (Mestre i pedagog) Voluntari del VxL de l’Oficina de Català de Valls (Centre de Normalització Lingüística de Tarragona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/06/2020

"Soc un producte exemplar de la immersió lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)”

Elias Martí Romero va néixer a Veneçuela, i ens diu “amb orgull que sóc un producte exemplar de la immersió lingüística del CPNL, perquè abans d'arribar a Barcelona era usuari diari del Parla.cat, i un cop aquí, vaig seguir tot l'itinerari presencial, semipresencial i a distància fins al nivell C2 de català. També vaig ser aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL), i un cop tret el nivell C1 em vaig decidir a col·laborar com a voluntari”.

Com a carta de presentació, no està malament, oi? I continua:

“De totes les parelles lingüístiques que he tingut al VxL com a voluntari m'agradaria destacar la Sandra, una gaditana-catalana amb qui hem pogut conrear una relació d'amistat prou estable per atrevir-nos a apuntar-nos al Programa català de refugi (una iniciativa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya), com a mentors de persones refugiades”.

I és que queda clar que el Voluntariat per la llengua crea vincles més enllà de l’àmbit lingüístic.

L’Elias continua: “jo, a banda de ser un apassionat de les llengües (sóc professor interí de castellà i català al Departament d'Educació), dins dels meus interessos, a banda de portar a plaça castells amb els Marrecs de Salt, m'interessa molt la memòria històrica, per un tema familiar, ja que el meu avi patern va ser tinent de l'exèrcit de terra l'any 1938. Al meu blog personal hi ha un bon grapat de cròniques en aquest sentit: Des dels Països Catalans (i a vegades des d'Abya Yala) Cròniques literàries. El blog d'en @peliasmarti"

L’Elias es va fer voluntari del VxL el juny del 2018, tot just ara fa dos anys. En aquest temps ha tingut sis parelles lingüístiques amb les quals ha pogut compartir un munt de temes de conversa, ben diversos i variats. És una xamba que et toqui l’Elias de voluntari!

Moltes gràcies per tot, Elias, i endavant les atxes!

Marcel Pellejà, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/06/2020

I tu, també t’apuntes al Voluntariat per la llengua virtual?

Us presentem el Bonaventura i la Carla!

La Carla és argentina i fa pocs mesos que viu a Catalunya . Aprèn molt ràpidament i ja llegeix gairebé perfectament en català. Parlar, encara li costa una miqueta.

El Bonaventura  va néixer a Granollers, però fa molts anys que viu a Mèxic (més de cinquanta), tot i que també passa temporades a Mollet i de seguida que arriba diu al Servei Local de Català de Mollet: “Ja soc aquí. M’ofereixo com a voluntari lingüístic.”

Aquesta vegada, el Bonaventura ens va dir des de Mèxic: “també puc fer de voluntari lingüístic des d’aquí” i aquí en teniu el resultat: la Carla, Argentina, des de Catalunya i el Bonaventura, català, des de Mèxic.

Què ens diuen la Carla i el Bonaventura? ► “Ens ho passem molt bé! T’apuntes al Voluntariat per la llengua?

Carla i Bonaventura, parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/06/2020

DE TAIWAN A GELIDA

La Chia Chi va arribar fa dos anys a Gelida procedent de Taiwan, per motius d’estudis. Vam començar les converses com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) i, després de la primera trobada, es va declarar el confinament per la COVID-19. Així que vam decidir seguir conversant per videoconferència, i ho hem mantingut durant vuit setmanes. A la desena sessió, ja hem pogut quedar de nou presencialment. Ara hem decidit fer 10 converses més. Sovint parlem del poble i també de l’Illa Formosa, que és com es deia Taiwan. És molt interessant i enriquidor per a tots dos contrastar com ens veiem i com ens veuen.

La Chia Chi s’ha motivat a editar un vídeo per donar a conèixer la literatura catalana al món xinès. Si el voleu veure, aquí el teniu:

Us volem animar a seguir les converses ja sigui en persona o per videoconferència. Si en teniu ganes, res us aturarà. De debò que val la pena!

Chia Chi i Miquel Carrillo, parella lingüística del VxL que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!